www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Ago, 2009

Prop de mil persones han visitat l'exposició sobre Darwin i l’evolució que finalitza avui a Orce

Prop de mil persones han visitat l'exposició Darwin i l'evolució, que es va inaugurar el passat dia 10 d’agost, de manera inèdita en la seva versió castellana, i finalitza avui dia 31, al Centre José Saramago, al Castillo de las Siete Torres, a la localitat d'Orce (Granada - Andalusia), coorganitzada per l'Ajuntament d'aquest municipi i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
En relació amb aquest esdeveniment, el dia 18 es va efectuar la sessió Orce en el context de l'evolució humana, una conferència - col·loqui que va oferir Bienvenido Martínez-Navarro, comissari d'aquesta exposició i investigador ICREA que desenvolupa el seu treball en l'IPHES. A l'acte van assistir més d'un centenar de persones, interessades per saber més sobre l'important patrimoni paleobiológico i arqueològic que té aquest municipi situat al sector nord-oriental de la conca de Guadix-Baza. "Allà es conserva un dels millors registres continentals en una cronologia que va d'entre una mica més de 2 milions d'anys i 1 milió d'anys d'antiguitat", remarca l'investigador.

Bienvenido Martínez-Navarro a Orce

Bienvenido Martínez-Navarro durant la seva intervenció el passat dia 18 d'agost a Orce - IPHES
 
 
Els jaciments

Així doncs, es va referir al valor arqueopaleontològiques dels jaciments de Venta Micena, de 1,5 milions d'anys, ia la dels de Fuente Nueva-3 i Barranco León, datats aquests últims entre 1,3-1,4 milions d'anys , en el complex es troben les indústries lítiques més antigues d'Europa occidental, amb més de 2.700 peces localitzades fins ara. Es va parlar també de l'enorme importància que té el registre d'espècies fòssils per explicar l'entorn ecològic dels homínids i de la gran informació que s'està generant en Orce relacionada amb aquest tema.
Es va concloure finalment que "Orce té un enorme potencial arqueopaleontològiques en jaciments a l'aire lliure únic en el nostre continent que ha de ser estudiat i excavat en els anys futurs per convertir-lo en un punt de referència internacional al nivell dels grans jaciments del món", sentencia Martínez-Navarro.

technorati tags: , , , , , , , ,

26 Ago, 2009

Descobreixen una desena de noves llars de foc i una quinzena de negatius de fusta a l’Abric Romaní atribuïts a neandertals

L’excavació finalitza divendres dia 28 d’agost, amb el jaciment ben preparat per efectuar el workshop internacional a l’octubreveure video Eudald Carbonell

Una desena de noves llars de focs i una quinzena de negatius de fusta atribuïts a neandertals, d’una antiguitat compresa entre els 55.000 i 60.000 anys, és el balanç de l’excavació aquest mes s’ha desenvolupat al jaciment neandertal Abric Romaní, a Capellades (Anoia) coincidint amb l’any del centenari de la seva descoberta. D’aquesta manera, l’Abric Romaní es referma com el jaciment arqueològic més important del món pel que fa a eines de fusta i fogars excavats durant els últims quasi 30 anys. Fins el moment s’han investigat més de 300 fogars i s’ha localitzat més de cent eines de fusta d’entre 40.000 i 56.000 anys.

Fogars a l'Abric Romaní

A l'esquerra s'observa -en negre- el negatiu d'un dels fogars recuperats aquesta campanya - Jordi Mestre / IPHES

La conservació de vegetals en aquest jaciment es produeix per l’abundant bicarbonat càlcic de l’aigua de Capellades. L’aigua que flueix de les fonts recobreix les superfícies vegetals fossilitzant l’exterior de les mateixes; d’aquesta manera, en desaparèixer el material llenyós es conserva la petjada del mateix. Construint-se un motlle sobre aquest negatiu s’aconsegueix un positiu que permet conèixer la forma original d’aquesta estructura.

A més, aquesta excel·lent conservació dels fòssils, sigui fusta, pedra o bé os, facilita una reconstrucció molt aproximada de la vida dels últims neandertals abans de la seva extinció. En concret, aquesta troballa ens permet confirmar la complexitat del comportament neandertal.

Vista general Abric Romaní

Vista general del jaciment aquest agost durant els treballs d'excavació - Jordi Mestre / IPHES

Precisament, un dels objectius d’aquesta campanya, realitzada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha estat deixar ben preparat el jaciment per a la visita d’especialistes d’arreu del món l’octubre pròxim quan se celebrarà un workshop que pretén aclarir com era la vida de les bandes de neandertals entre fa 40.000 i 70.000 anys (veure video).

Pel que fa a les troballes d’enguany, a la zona central de l’Abric, en aquests dies, s’ha descobert un nou nivell arqueològic, el P, d’una cronologia molt similar al de l’estrat O, i ambdós estan entre els 55.000 i els 60.000 anys d’antiguitat. “En el nou nivell, força prim, s’han documentat una desena de noves llars de foc, al sud de la superfície excavada. Les properes intervencions arqueològiques confirmaran el paper central o perifèric d’aquesta zona”, indica Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES.

 Negatius de fusta

A l'esquerra es veuen uns forats que són els negatius, les petjades, de les restes fossilitzades de fusta - Jordi Mestre / IPHES

Ell mateix ha manifestat: “el registre material i les estructures recuperades són, com de costum, molt interessants tant per la quantitat com pel bon estat la conservació del conjunt arqueològic. Hi ha una alta diversitat de matèries primes lítiques, morfotipus i d’estratègies d’extracció de suports, així com interessants exemplars d’eines de pedra elaborades amb la tècnica de talla levallois, amb presència formats mitjans i grans”.

Pel que fa a la fauna (cavalls, bòvids i cérvols) mostra una elevada transformació antròpica pel foc i per la fracturació a que era sotmesa abans de ser consumida pels homínids. Les estructures de combustió, o llars de foc, són també nombroses i força diverses en la seva morfologia, posant-se al descobert una desena més de fogars.

 Finalment, tant en el nivell O com en el P s’ha recuperat un nombre important de negatius de fusta. “En l’O són de gran tamany i han aparegut en tres dimensions i agrupats en dos conjunts, situant-se al centre i al sud de la superfície excavada. En un dels conjunts s’ha observat una associació rellevant entre negatius de dimensions considerables, d’estelles de centimètriques, cremades i no cremades, i peces lítiques de format gran i mitjà en calcaria i sílex que suggereixen una àrea d’activitat de treball de la fusta”, ha explicat Josep Vallverdú.

Abric Romaní expansió

L'Abric Romaní és més gran del que es pensava. Al fons, la zona per on s'expandeix, i en primer terme, Josep Vallverdú - Jordi Mestre / IPHES 

D’altra banda, la preparació del jaciment pel proper workshop “Neanderthal Home” (La Casa dels neandertals), que l’IPHES organitza a Tarragona i a Capellades ha estat la gran prioritat d’aquesta campanya d’excavació. “Es preveu oferir als companys del workshop una superfície d’excavació esglaonada. Per aquest motiu, Al fons de la paret, entre els alvèols 3 i 4 de l’abric, s’ha excavat i delimitat les estructures del nivell O”, apunta Vallverdú. Es una zona de gran interès ja que hi ha un prominent Capelló que ha protegit de manera excepcional els diferents sòls d’ocupació d’aquest nivell. “Els treballs d’intervenció per poder arribar als fons de la paret, sota el Capelló, no estan finalitzats, -prossegueix- de manera que esperem poder continuar els propers anys l’exploració d’aqueta àrea de l’Abric”.

Aquesta zona de l’abric representa una nova localització de l’assentament prehistòric del jaciment, si es compara amb la resta de la successió estratigràfica, i representa un nou impuls per tal de documentar, entre altres, habitacions molt ben protegides arran de paret. Per tant, encara queda molta feina i molt per investigar a l’Abric Romaní.

La campanya s’ha organitzat des de l’Ajuntament de Capellades i ha estat assistida pel tècnic de patrimoni Raúl Bartrolí, col·laborador de l’IPHES. L’excavació finalitza divendres dia 28 d’agost, amb el jaciment ben preparat per efectuar el workshop internacional del 6 al 9 d’octubre, que es dura a terme entre Capellades i Tarragona.

technorati tags: , , , , ,

25 Ago, 2009

Neandertals procedents d'indrets llunyants feien estades molt curtes i reiterades a la Cova de les Teixoneres

Així ho demostra la indústria lítica descoberta aquesta campanya

En la memòria dels neandertals que fa uns 50.000 anys es movien pel territori català, la Cova de les Teixoneres, ubicada a Moià (Bages), va ser un referent, de tal  forma que en les seves rutes sempre repetien una curta estada en aquest indret. Així ho demostra la indústria lítica descoberta durant la campanya d’excavació d’aquest mes, doncs s’han trobat eines de pedra elaborades amb matèries primeres procedents de diferents àrees geogràfiques i algunes de molt lluny.

Jordi Rosell, codirector de les excavacions a Moià i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), així ho ha remarcat: “era un lloc on sempre hi anaven quan es desplaçaven per la Catalunya interior i hi arribaven des de molt lluny. A més, era un cau que utilitzaven molt sovint”.

Excavacions a Teixoneres 2009

Jordi Rosell (amb samarreta groga) observa una de les eines lítiques descobertes aquesta campanya - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta descoberta obliga a replantejar el model d’ocupació de Teixoneres que s’havia mantingut durant les primeres campanyes d’excavacions, segons el qual, els neandertals només haurien estat en aquesta cova de forma ocasional. Ara, però, tenint en compte les noves restes arqueològiques, Jordi Rosell ha indicat: “enguany em trobat moltes eines elaborades amb diferents tipus de sílex, també d’altres fetes amb quarsites i d’altres amb cornianes (un tipus de pissarra). Alguns d’aquests materials no es troben a la zona on hi ha la cova, per tant, eren eines que els neandertals portaven d’altres indrets. No sabem encara exactament d’on provenien, però ha de ser de molt lluny perquè a prop d’aquí no n’hi ha”. En tot cas, eren eines acabades, principalment puntes mosterianes, rascadores i denticulats.

Excavacions Teixoneres 2009

En l'excavació d'enguany hi intervenen especialistes d'arreu de l'Estat espanyol i també de l'estranger - Jordi Mestre / IPHES

Un cop a Teixoneres, els neandertals utilitzaven aquesta cova per fer petits bivacs i marxaven. Aquest comportament s’ha sabut perquè l’equip investigador ha observat que la distribució que feien de l’espai era molt senzilla.

D’altra banda, els treballs d’aquest agost “han permès confirmar–afegeix Jordi Rosell- que Teixoneres era un lloc que estava també ocupat de forma alternada entre homínids i carnívors, com les hienes i els óssos. Era, a més, un lloc ric en recursos animals, perquè hem trobat marques de tall en ossos sobretot cérvol, porc senglar i rinoceront que s’haurien menjat els neandertals”.

Per a altres campanyes d’excavació queden, però, encara moltes altres qüestions per esbrinar, per exemple, quines eren les rutes que aquests homínids seguien en els seus desplaçaments.

technorati tags: , , , , , , , ,

21 Ago, 2009

Subscriptors i subscriptores de la revista Sàpiens visiten les Coves del Toll i Teixoneres de Moià on aquests dies excava l’IPHES

El passat dimecres 19 d’agost, una vintena de subscriptors de la revista de divulgació històrica Sàpiens van visitar els treballs d’excavacions arqueològiques que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) està duent a terme aquest mes a les coves prehistòriques del Toll i Teixoneres, a Moià (Bages).

Visita Sàpiens a Moià agost 09

Excavacions a Moià aquests dies - Jordi Creus / revista Sàpiens

La visita va començar al Museu Paleontològic i Arqueològic de Moià i va continuar a les mencionades cavitats. Allí, Jordi Rosell, codirector d’aquestes excavacions i investigador de l’IPHES, va efectuar les explicacions oportunes incidint especialment en la importància d’aquestes coves per entendre la vida dels neandertals i la relació que mantenien amb grans carnívors, com els ossos de les cavernes o les hienes.

 Visita Sàpiens a Moià

Suscriptors i subscriptores de Sàpiens atenen les explicacions de Jordi Rosell - Jordi Creus / Sàpiens

El director de Sàpiens, Jordi Creus, s’ha mostrat pel molt satisfet d’aquesta sortida cultural i ha recalcat la importància de la col·laboració entre l’IPHES i aquesta revista perquè així propicien que la història que s’imparteix a les aules arribi a la ciutadania.

technorati tags: , , , , , , ,

14 Ago, 2009

L’Abric Romaní celebra 100 anys de la seva descoberta sent un referent mundial per conèixer el món neandertal

·        Un workshop internacional aclarirà com era la vida de les bandes de neandertals entre fa 40.000 i 70.000 anys

·        L’IPHES, continuador de la tasca d’Amador Romaní, investiga aquest jaciment

·        Per la seva base l’Abric Romaní s’amplia i és més gran del que es pensava

 Dossier història de les investigacions

L’Abric Romaní com a lloc d’hàbitat des del Plistocè fins a la seva transformació com a jaciment arqueològic en la època contemporània ha estat aprofitat de diferents maneres al llarg de la història. El 9 d’agost de 1909 Amador Romaní el va descobrir i de la seva mà, sota la coordinació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es va emprendre una excavació que suposarà l’inici d’un viatge –que encara continua- per conèixer a fons la seva història.

En aquest video Eudald Carbonell comenta el valor científic de l'Abric Romaní per conèixer els neandertals i presenta el workshop internacional del centenari del descobriment d'aquest jaciment que es farà a l'octubre

En aquest periple, el 1983 s’obre una nova etapa (veure dossier història excavacions) amb l’inici sistemàtic del seu estudi. Al capdavant d’aquests treballs, amb intervencions sistemàtiques cada any a l’estiu, s’hi posa Eudald Carbonell, que el 1988 s’incorpora a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on crearà un equip científic que el 2006 propiciarà el naixement de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), centre de recerca que d’aquesta manera s’ha convertit en continuador de la tasca iniciada el 1909 per Amador Romaní.

Empreses de l’entorn i institucions

Ara, per actualitzar la relació institucional entre l’IPHES i l’Ajuntament de Capellades s’ha signat un conveni marc en la línia de seguir treballant per potenciar la recerca científica, la docència i la socialització a l’entorn d’aquest jaciment. Alhora, ambdues parts han signat un altre conveni, aquest específic, per organitzar el workshop internacional “The Neanderthal Home: spatial and social behaviours” (L’Espai domèstic dels neandertals: comportament social i i ús de l’espai), que del 6 al 9 d’octubre es dura a terme a Tarragona i a Capellades.

Campanya d'excavacions Abric Romaní 2009

Aquest mes l'Abric Romaní acull la 27ena campanya d'excavacions - Gerard Campeny / IPHES

D’altra banda, en els darrers quasi 30 anys d’excavacions modernes, l’Ajuntament de Capellades sempre ha promogut la col·laboració de les empreses de l’entorn per poder tirar endavant la campanya d’excavacions anual que es realitza a l’estiu. Així, fa uns anys es va comptar amb el suport de l’empresa Romanyà Valls i ara s’ha signat un conveni entre el consistori municipal, amb l’alcaldessa Ana Maria Sánchez, i Bercontres-Centre de Gestió Mediambiental, representada pel seu director comercial, Josep Font, amb el mateix objectiu.

A més, des de l’Ajuntament ocasionalment també s’ha arribat a acords concrets amb altres institucions, com ha passat amb la Generalitat de Catalunya o la Diputació de Barcelona, gràcies a les quals s’ha pogut disposar de la infraestructura necessària mínima per començar a dotar a l’Abric Romaní d’un equip cultural que faciliti les visites de la ciutadania, l’adequació d’una sala de recepció on es projecten audiovisuals, així com un edifici de serveis (recepció, botiga, lavabos, bar restaurant...), la col·laboració per a la realització del nou Museu dels Neandertals de Catalunya (que podria inaugurar-se dintre de dos o tres anys) i la finalització de les les obres del recorregut arqueològic al voltant de l’Abric Romaní.

Roda de premsa Abric Romaní 14 d'agost

Roda de premsa celebrada a l'Abric Romaní divendres 14 - Gerard Campeny / IPHES

Pregó i visites al jaciment

Per la seva part, l’equip científic també s’ha implicat molt amb la societat civil de Capellades, amb la realització, per exemple, de jornades de portes obertes, enguany mateix cada dia d’11 a 13, i de 17 a 19 h, qui vulgui pot anar a visitar les excavacions. A més, s’han ofert diverses xerrades i s’han realitzat presentacions de llibres. Una altra senyal de bona sintonia és que dissabte dia 15 d’agost, a les 12 h, Eudald Carbonell farà el pregó de la festa major de Capellades, a la Plaça Catalunya d’aquesta localitat.

Tot plegat ha propiciat que ara se celebri el centenari de la descoberta d’aquest jaciment amb diverses activitats especials, com el workshop internacional abans referit que reunirà un grup de convidats restringit en diferents sessions de treball. L’objectiu és aprofundir en el coneixement de diversos aspectes relacionats amb aquesta espècie com la genètica, la botànica, la fauna, els instruments lítics, els models de distribució espacial o els fogars de l’Abric Romaní.

Eudald Carbonell ha remarcat: “En aquest congrés es debatrà sobre com organitzaven l’espai domèstic els neandertals i, en aquest sentit, l’Abric Romaní esperem que ens pugui aclarir com era la vida de les bandes de neandertals entre fa 40.000 i 70.000 anys”. Serà, d’altra banda, una posada al dia de les investigacions  efectuades sobre aquesta espècie.

Edició de monografies

Aquest serà el segon workshop d’aquestes característiques que se celebra a Capellades impulsat per l’equip d’Eudald Carbonell. El 1995 es va desenvolupar un altre, “Cultural change and human evolution: the crisis at 40 ka bp”. que va propiciar, dos anys després, la monografia The Last Neandertals The First Anatomically Modern Humans (Editors: Eudald Carbonell i Manuel Vaquero). En aquesta ocasió també s’editarà un llibre amb les aportacions del nou workshop.  A més, sortirà una monografia dedicada al centenari del jaciment, un volum que traurà l’acreditada editorial americana Springer dins de la sèrie “Vertebrate Paleobiology & Paleoanthropology”.

Signatura de convenis Abric Romani 09

D'esquerra a dreta, Marcel.li Martorell, regidor de l'Ajuntament de Capellades; Josep Font, director comercial de Bercontres-Centre de Gestió Mediambiental - Gerard Campeny / IPHES

Totes aquestes accions han afavorit igualment que pròximament Capellades esdevingui el lloc més important per a l’estudi del Paleolític Mig amb l’Abric Romaní com a eix central. Aquesta jaciment sobresurt pel ritme ràpid de sedimentació que té, a base de plataformes de travertins que es dipositen i segellen les restes arqueològiques. Aquest fenomen ha garantit que les restes arqueològiques es conservin d’una manera excepcional, sobretot algunes com són els fogars i les restes de fusta (carbonitzada o no), gairebé inexistents en el registre arqueològic mundial. Per tant, l’Abric Romaní és un lloc molt singular per esbrinar l’ús de l’espai domèstic que en feien els neandertals i els costums que tenien.

Però les aportacions científiques d’aquests jaciment, lluny d’acabar-se, auguren un futur molt brillant: l’any passat es pensava que només quedaven dues o tres campanyes més d’excavacions quan l’equip es va adonar que continuava més enllà dels límits considerats. “Aquest estiu hem extret ja tones de sorra i hem pogut observar que per la base el jaciment s’amplia i, per tant, és més gran del que ens pensàvem. Conseqüentment, nosaltres haurem dedicar més anys d’excavació per conèixer l’abast de l’Abric Romaní”, remarca Eudald Carbonell.

O sigui, que encara queden molts episodis per escriure sobre aquesta història protagonitzada per les societats de neandertals.

technorati tags: , , , , , , ,

11 Ago, 2009

L’equip que treballa a la Cova de les Teixoneres de Moià amplia l’àrea d’excavació per trobar més restes associades a neandertals

La campanya d’enguany es va iniciar el passat dia 6 i finalitzarà el 28 d’agost

Els treballs efectuats a la Cova de les Teixoneres, ubicada al municipi de Moià (Bages), havien revelat l’ús d’aquest recinte principalment com a cubill de grans carnívors (óssos, hienes, etc.), però l'any passat va començar a sortir abundant indústria lítica, ossos amb marques de tall i impactes de percussió a la zona de l'entrada, cosa que indica la utilització ocasional de la cova que en van fer els neandertals.

Per aprofundir més i obtenir més proves d’aquest ús,  “aquest any ampliem l’excavació en extensió a la zona de l'entrada a la Cova de les Teixoneres, concretament al nivell III, d’una cronologia aproximadament de 50.000 anys abans del present. Paral·lelament seguirem rebaixant el mateix nivell”, indica Ruth Blasco, codirectora de l’excavació i investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

A la zona de l'interior de la Cova de les Teixoneres, l’equip continua amb la tasca de regularització de la superfície ja que les cates realitzades entre els anys 50 i 80 impedeixen, de moment, la total excavació en extensió. Dins de la cavitat és on es localitza la major acumulació de carnívors o el veritable cau. En aquest espai s’'han recuperat coprolits, animals immadurs, ossos digerits, etc.

En les excavacions a Moià hi prenen part una trentena de persones - Jordi Mestre / IPHES

D’altra banda, durant la campanya d’enguany a Moià també s’intervindrà un cop més a  la Cova del Toll, “on seguirem excavant els nivells neolítics amb l'objectiu d'arribar aquest any als estrats del Plistocè, on la cavitat funciona com a lloc d'hivernada d'óssos”, assenyala Ruth Blasco.

Entre la Cova de les Teixoneres i la Cova del Toll hi participen en les tasques arqueològiques unes 30 persones, alguns d’ells procedents de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES, però a més molts són estudiants de diverses localitats de l’Estat espanyol, principalment Sevilla, Salamanca, Valladolid, Barcelona, Madrid i Canarias, així com d’altres països d’Europa (França i Itàlia).

La recerca que es realitza en aquests jaciments de Moià s’emmarca dins del projecte Compartint l’Espai: la Interacció entre Homínids i Carnívors  al Nord-est Peninsular, que desenvolupa l’IPHES.

technorati tags: , , , , , , , , ,

9 Ago, 2009

L’IPHES presenta una nova exposició sobre Darwin a Orce

Dossier de premsa en català - en castellàPodcast sobre Darwin amb Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Es podrà visitar al Centro José Saramago del 10 al 31 d’agost - Sessió sobre Orce en el context de l'evolució humana el 18 d'agost

Darwin y la evolución es la versió castellana de l’exposició que el passat 3 d’agost es va inaugurar a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a Lleida. Ara, del 10 al 31 d’agost, es podrà gaudir també d’un muntatge en castellà que es presenta per primer cop al Centro José Saramago, al Castillo de las Siete Torres, a la localitat d’Orce (Granada - Andalusia), en aquesta ocasió coorganitza per l’Ajuntament d’aquest municipi i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Quedarà oberta al públic el dia 10, a les 19 h, i a partir d’aquest dia es podrà visitar en horari de 12 a 14 h, i de 19 a 21 h.

Exposició sobre Darwin a Orce

Cartell de la mostra - Xavier Cáliz

Aquesta iniciativa s’emmarca en la celebració del bicentenari del naixement de Darwin i dels 150 anys de la publicació de la seva obra L’origen de les especies. Com en el cas de Lleida, compta amb el patrocini de l’empresa HP ( i, a més, en el cas d’Orce, de l’Asociación Bética de Paleoecología Humana. La direcció científica és de Jordi Agustí, responsable de l’Àrea de Recerca de l’IPHES; ha estat comissariada per Bienvenido Martínez-Navarro, investigador del mateix institut, i el disseny gràfic es de Xavier Cáliz. Tots els continguts s’expressen de manera didàctica en els plafons que inclou la mostra i que han estat elaborats amb la tecnologia HP Designjet L65500, amb tintes HP Làtex, respectuoses amb el medi ambient. Els textos són de Jordi Agustí, Xavier Cáliz i Lluís Batista, aquest últim responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES.

Darwin i la seva família

Plafó sobre els anys de formació de Darwin - Xavier Cáliz

L’exposició es presenta en atractius plafons a través dels quals es pot realitzar un recorregut per la vida i activitat científica principal de Darwin i la importància de la teoria de l’evolució que va formular. Els àmbits principals en què s’estructura són: Vida del pare de l’evolucionisme, l’etapa de Cambridge, el viatge del Beagle; Darwin, un naturalista expert, selecció artificial i superpoblació, les seves relacions científiques amb altres naturalistes, L’origen de les especies i altres línies d’investigació no tan conegudes.

Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a la localitat anglesa de Shrewsbury. Va estudiar uns anys Medicina a la Universitat d’Edimburg, on va establir relació amb Robert Grant, amb qui comentava les idees evolucionistes enunciades per Lamarck. Després va anar a fer Teologia a Cambridge i va aprofitar per fer-hi contacte, on va conèixer John Stevens Henslow, qui va possibilitar que el jove naturalista pogués embarcar al Beagle el 27 de desembre de 1831, amb el qual va realitzar un viatge al món que va durar prop de 5 anys.

Crisi darwinisme

Un altre plafó constata les primeres crisis del darwinisme - Xavier Cáliz

Durant el temps que va durar aquest periple, Darwin va consolidar les seves qualitats com a naturalista de camp i va recollir un munt de dades, claus per a les seves formulacions teòriques posteriors, com la teoria de l’evolució, determinada per la selecció natural i que va exposar àmpliament a El origen de las especies.

A més, però, va abordar altres línies d’investigació biològiques, destacant els seus treballs sobre botànica, així com l’expressió de les emocions en l’ésser humà i els animals.

Sessió Orce en el context de l'evolució humana

Amb Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES

Dimarts 18 d’agost, a les 20 h, a l’Auditori Palacio de los Segura, a Orce

En el marc de l’exposició Darwin y la evolución

 

 

technorati tags: , , , ,

6 Ago, 2009

En la mort de l’etòleg i amic Jordi Sabater Pi

grup al Facebook  En reconeixement a la tasca científica de Jordi Sabater i Pi - Escolta'l parlar de primats

Disssabte serà acomiadat en un cerimònia laica a Barcelona, a les 14 h a Sancho de Ávila

“La mort de Jordi Sabater Pi és un fet que sentim molt per un doble motiu: perquè amb ell érem amics de fa molt anys i perquè era un gran científic”, ha declarat Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social).

Sabater Pi a la Nau Ivanow

 Jordi Sabater Pi, a la Nau Ivanow el passat febrer, en l'homenatge que li van retre l'IPHES i aquesta entitat - IPHES

Carbonell ha recordat: “vaig conèixer a Sabater Pi quan jo era un jove arqueòleg que m’iniciava en aquesta disciplina excavant al Puig d’en Roca (Girona) i ell va venir a visitar aquest jaciment. Anys després, quan jo era professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el vaig convidar a donar una conferència, perquè sempre m’ha interessat molt el seu discurs sobre la cultura i la protocultura”.

Per a Eudald Carbonell, “és molt suggestiu el seu plantejament en aquest sentit. Alhora ha estat una persona molt innovadora en l’estudi de la tecnologia i l’ús de les eines per part dels primats. Sabater Pi va ser un pioner en l’establiment de pautes per investigar en aquests àmbits que a mi sempre m’han captivat. No hem d'oblidar la important descoberta que va fer de la construcció de pals per part dels ximpanzés”.

Sabater Pi i Eudald Carbonell a la Col.lecció Sabater Pi

Sabater Pi amb membres de la Fundació Mona i de l'IPHES fa unes setmanes investigants sobre pals creats per ximpanzès - Cèlia González (Col.lecció Jordi Sabater Pi)

Seguir el fil de la seva recerca

L’any 1969, el primatòleg Jordi Sabater Pi va publicar a Nature un article on constava haver descobert que els ximpanzés en llibertat eren capaços de desenvolupar una protocultura a través de l’ús, la fabricació i la modificació d’instruments. Ara, 40 anys després, precisament la Fundació Mona i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han realitzat ja la primera fase d’un estudi comparatiu entre els pals utilitzats pels ximpanzés que va analitzar Sabater Pi i els que creen els ximpanzés que viuen al centre de recuperació primats de Riudellots de la Selva. Els treballs han posat al descobert que animals que no han tingut un model tecnològic, com els de  la Fundació Mona, desenvolupen la seva pròpia cultura i usen eines per instint. S’ha observat, a més, si ho fan d'una manera estandaritzada (en quan al tipus d'eines utilitzats) o aleatòria i s’ha vist que els bastons que manipulen, principalment per tal d’obtenir menjar, segueixen una pauta, un model no aleatori com és el cas dels ximpanzés en llibertat.

Video d'imatges sobre l'exposició promoguda per l'IPHES

D’altra banda, des de l’IPHES ja fa temps que es disposa d’una exposició sobre la vida i obra científica de Sabater Pi, que s’ha pogut veure a Calella i a la Nau Ivanow, a La Sagrera, Barcelona. Precisament, en aquesta factoria cultural, l’IPHES i la Nau Ivanow van retre un homenatge al desaparegut primatòleg fa uns mesos i ara es preparaven altres accions, que després de la seva mort podrien transformar-se en un record pòstum, doncs Sabater Pi era veí d’aquest barri. L'IPHES també va promoure fa uns mesos al facebook el grup En reconeixement a la tasaca científica de Jordi Sabater Pi.

Sabater Pi serà acomiadat per amistats i familiars, dissabte a les 14 h, al tanatori Sancho Ávila, a Barcelona, amb una cerimònia laica.

technorati tags: , , , , , , , , ,

3 Ago, 2009

Una conferència de Ramon Viñas enceta els actes del centenari del descobriment de la Cueva de la Vieja

 Cueva de la vieja

Pintures rupestres de la Cueva de la Vieja - Ramon Viñas / IPHES

L’any 2010 es compliran 100 anys del descobriment de les pintures rupestres que acull la Cueva de la Vieja, a la localitat d’ Alpera, a Albacete. Per celebrar aquesta efemèrides s’han previst una sèrie d’actes. Diumenge 2 d’agost al vespre es va donar el tret de sortida amb una conferència sobre les característiques d’aquest singular conjunt que va pronunciar Ramon Viñas, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).        

La Cova de la Vieja, situada a uns 5 km de Alpera (Albacete), “representa un dels palimsests rupestres mes importants de tota la vessant de la mediterrània hispana”, assegura Ramon Viñas.

Ramon Viñas a Alpera, Albacete

Ramon Viñas, el passat diumenge 2 d'agost, durant la xerrada a Alpera - Rafa Jara / IPHES

“Va ser descoberta a l’any 1910 –explica- i en els primers estudis i participaren experts com  Henry Breuil, Pascual Serrano i Juan Cabré, els quals donaren a conèixer aquest fris integrat per més de 150 figures, on destaquen un gran nombre d’animals: cérvols, cabres, gossos o llops, i toros, alguns d’ells transformats en cérvols, diversos caçadors que disparen les seves fletxes sobre les preses, dos representacions femenines, similars a les de Cogul, i dos personatges principals emplomats”.

La Asociación Amigos de la Cueva de la Vieja, amb la participació de l’Ajuntament d’Alpera, són els encarregats d’organitzar els actes de la celebració del centenari de la descoberta d’aquest patrimoni.  

         

technorati tags: , , , , ,