26 Set, 2010
El prÃncep Albert II de Mònaco visita una exposició de fotos antigues sobre coves prehistòriques de Cantabria que ha digitalitzat l’IPHES
Serà dimarts 28 de setembre, a les 10.30 h, al Mercado del Este, a Santander
Aquesta tasca de recuperació d’imatges l’ha realitzada Jordi Mestre, responsable de fotografia d’aquest centre de recerca
El príncep Albert II de Mònaco visitarà dimarts 28 de setembre, a les 10.30 h, l’exposició Las cavernas de la región cantàbrica, que s’exhibeix des de fa uns mesos a al Mercado del Este, a Santander. Es tracta d’una mostra fotogràfica que és un recorregut històric per cavitats prehistòriques d’aquesta zona de l’Estat espanyol, i que s’ha elaborat a partir de les plaques originals digitalitzades per Jordi Mestre, responsable de fotografia de l’IPHES, i que estaven dipositades a l’Institut de Paléontologie Humaine (IPH). i a fons històrics de Cantabria. Les 3.000 imatges recuperades daten dels anys compresos entre 1902 i 1913.
Jordi Mestre amb part del material digitalitzat - IPHES
Las cavernas de la región cantàbrica dóna nom a un exposició molt visual i interactiva, que se serveix de recursos gràfics en gran format obtinguts a partir de calcs de pintures prehistòriques elaborats fa un segle. Hi sobresurten imatges captades pel francès Henri Breuil i l’alemany Hugo Obermaier a les coves càntabres d’El Valle (Gibaja), Hornos de la Peña (Altamira), La Pasiega i Covalanas. Les excavacions dutes a terme en aquests indrets a principi del segle XX van ser el tret de sortida a l’arqueologia prehistòrica d’Europa.
Jordi Mestre ens explica com ha estat la seva participació en aquest projecte: “Fa uns tres anys vaig visitar l'IPH i quan l'arxiver va assabentar-se de que jo restaurava fotos antigues va ensenyar-me unes mostres. Els fons constava tant de negatius com de positius i pràcticament tot eren plaques de vidre fetes entre 1890 i 1928, entre elles moltes reproduccions de llibres que servien per fer classes i que no tenien gaire interès. Així que vaig haver de fe runa tria entre un total de 18.000. Moltes d’aquestes plaques tenien el seu corresponent negatiu (de més qualitat que el positiu), uns 5.000, però molts van resultar tenir poc valor i al final el nombre total de negatius netejats i digitalitzats han estat uns tres mil”.
La mostra s’emmarca en els actes de celebració del centenari de les primeres excavacions arqueològiques a la Cueva El Castillo (Puente Viesgo, Cantabria) i dels 100 anys de la creació de l’Institut de Paléontologie Humaine, un centre de recerca dirigit per Henry de Lumley amb qui l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) manté una estreta col·laboració. L’exposició ha estat possible gràcies a un conveni signat mesos enrere entre el Govern de Cantabria i l’IPH, institut fundat pel rebesavi del príncep Albert II.
technorati tags: fotografia , cavitats , prehistòria , imatge , restauració , plaques , negatius , calcs , pintures , digitalització , fons històrics26 Set, 2010
Eudald Carbonell dedica la lliçó inaugural del curs acadèmic de la URV al futur de l’espècie humana
Perfil a Facebook i grup sobre el seu pensament – bloc personal -web - vídeos
Serà dimarts 28 de setembre, a les 11.30 h, al Paranimf, a l’edifici de Rectorat
Eudald Carbonell, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social - Jordi Mestre / IPHES
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), codirector del Projecte Atapuerca i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) pronunciarà la lliçó inaugural del curs acadèmic d’aquest centre durant l’acte oficial que se celebrarà dimarts 28 de setembre, a les 11.30 h, al Paranimf, ubicat a l’edifici de Rectorat. La conferència porta per títol El futur de l’espècie humana.
En la seva intervenció, Eudald Carbonell realitzarà un viatge pels nostres orígens com a espècie, Homo sapiens, per esbrinar d’on venim, saber qui som, per què som com som, on anem, què fem i així poder conèixer millor com hem d’actuar en el futur.
technorati tags: espècie , Homo sapiens , orÃgens , futur , curs acadèmic , xerrades26 Set, 2010
La mostra sobre com era la vida, el clima i el paisatge a Europa 3,5 milions d’anys , a Calella
El 3 d’octubre, a Santiago de Compostela, es defensarà el llibre “El Camp dels Ninots: Rastres de l’Evolució”, finalista en el Concurs “Ciencia en Acción”
Video, web Camp dels Ninots, capítol Sota terra, dossier de premsa expo
L’exposició itinerant Ara fa 3,5 milions d’anys, el Camp dels Ninots, s’inaugura dissabte 2 d’octubre, a les 19.30 h, a la sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell de Calella, on es podrà visitar fins al 3 de novembre. Produïda per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aquesta mostra recupera el paisatge i la fauna d'Europa de fa 3,5 milions d'anys, Està basada en les restes trobades al Camp dels Ninots, on precisament aquests dies es desenvolupa la campanya d’excavació d’aquest any. Sobre aquest jaciment s’ha fet un llibre que ha quedat finalista en el concurs Ciencia en Acción i que es defensarà el pròxim 3 d’octubre a Santiago de Compostela, amb el suport de l’Àrea de Socializtació de l’IPHES.
Part del muntatge de l'exposició, en una imatge d'arxiu - Gerard Campeny / IPHES
La mostra Ara fa 3,5 milions d’anys, el Camp dels Ninots és de gran interès didàctic, consta de reproduccions d'animals en 3D, plafons explicatius i vídeos, alhora que permet descobrir quines disciplines s'apliquen en l'estudi del passat. Per aquest motiu, s’han organitzat visites guiades per a les escoles de Calella, concretament de Escola Minerva, Salicrú, Freta i Escola Pía.
D’altra banda, Bruno Gómez i Gerard Campeny, codirectors de les excavacions al Camp dels Ninots, defensaran el 3 d’octubre, a l’IES Rosalía de Castro de Santiago de Compostelai davant d’un tribunal, el llibre “El Camp dels Ninots: Rastres de l’Evolució”, que ha quedat finalista, juntament amb altres tres candidats, en el Concurs “Ciencia en Acción”, en la modalitat de “Trabajos de divulgación científica en soporte de papel”. Aquest certament està organitzat per Ciência Viva – Agência Nacional para a Cultura Científica e Tecnológica de Portugal, el Consejo Superior de Investigaciones Cientificas (CSIC), el Ministerio de Ciencia e Innovación, la Real Sociedad Española de Física (RSEF), la Sociedad Geológica de España (SGE) i la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), amb el patrocini de la Xunta de Galicia, Tecnopole i una vintena més d’institucions i empreses líders en els seus sectors. El premi està dotat amb 1.500 euros.
L’edició del llibre ha anat a càrrec de Gerard Campeny i Bruno Gómez, que són, a més, dos dels autors que escriuen en aquest volum, en el qual també hi participa bona part del personal investigador i tècnic del projecte de recerca sobre el Camp dels Ninots: Jordi Agustí, Eduardo Barrón López, Francesc Burjachs, Hugues-Alexandre Blain, Eudald Carbonell, Julien Claude, Gala Gómez Merino, Lucía López-Polín, Oriol Oms, Robert Sala, Andrés Santos-Cubedo, Àlex Solé, Jan van der Made, Montserrat Vehí i Jaume Vilalta.
Al llarg de gairebé 200 pàgines, il•lustrades amb nombroses fotografies i dibuixos a color, es presenten els resultats obtinguts en el transcurs de les excavacions arqueològiques dutes a terme entre l'any 2003 i 2009 en el Camp dels Ninots, així com les perspectives que es volen assolir en el futur. “De la mà dels diferents especialistes que treballen en aquest jaciment, proposem un viatge cap al passat tot explicant el tipus de vida, de clima i de paisatge que va haver en el nostre territori ara fa 3,5 milions d'anys”, puntualitzen Gerard Campeny i Bruno Gómez
Amb aquesta finalitat es parla de les primeres ocupacions humanes del continent europeu i de les comarques gironines, en particular, per centrar-se finalment en el jaciment del Camp dels Ninots. En aquesta línia s'explica el projecte de recerca actual i l'evolució dels treballs realitzats; el context geològic i estratigràfic del jaciment, i la paleontologia dels grans i dels petits vertebrats.
En la darrera part del llibre s’aprofundeix en l'evolució climàtica i paisatgística dels darrers 3,5 milions d'anys, així com en les empremtes vegetals que permeten reconstruir directament el paisatge del Camp dels Ninots, un paratge que es repetiria en gran part del mediterrani europeu.
També són objecte d’estudi les eines de pedra localitzades als nivells superiors del cràter del volcà d’aquet jaciment i la restauració, conservació i emmotllament dels materials localitzats durant les diverses excavacions, processos previs a l'estudi del material fòssil.
26 Set, 2010
L’exposició itinerant Hi havia una vegada... la parla! es pot veure ara a Reus
Una mostra comissariada per l’IPHES explica d’una manera interactiva l’evolució i el funcionament de la facultat més distintiva de l’espècie humana
Es pot visitar del 28 de setembre al 4 de novembre en una carpa situada a la Plaça de la Llibertat
Hi havia una vegada… la parla! és una exposició que se centra en l’origen i l’evolució del llenguatge i que explica quan i com va aparèixer la capacitat de parlar en els nostres avantpassats, quines parts del cos humà la van fer possible, els aspectes essencials que caracteritzen el llenguatge humà i la manera com ha evolucionat.
La comunicació animal és el tema d'un dels blocs en què s'estructura la mostra - IPHES
Organitzada pel Departament de Medi ambient i Ciència de l’Obra Social ”la Caixa”, té com a comissari a Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). A més, Eudald Carbonell, director d’aquest centre de recerca, n’és l’assessor científic. Es pot visitar del 28 de setembre al 4 de novembre en una carpa situada a la Plaça de la Llibertat
La mostra convida a reflexionar sobre una cosa tan usual i imprescindible i, alhora, tan complexa en la vida diària com la parla. Els tres blocs en què es divideix –la comunicació cel·lular, animal i la parla; l’origen de la parla, i el llenguatge- permeten als visitants escoltar els sons dels diferents cetacis, inhalar aromes generades per diferents animals com a mitjà de defensa o territorialització, simular la veu d’un neandertal o fer servir diferents dispositius de comunicació com els sms.
A més, qui la visiti podrà trobar resposta a interrogants que ens plantegem sovint, com aquests: Com era la vida dels nostres avantpassats abans de la parla i a partir del llenguatge parlat? Quins òrgans permeten parlar als humans? Quina relació hi ha entre el llenguatge i l’ús del foc?
Hi ha dos factors claus gràcies als quals podem parlar: el fet de disposar d’un cervell apropiat i una laringe en una posició més baixa que la resta de mamífers. Així, l’exposició permet fer un recorregut per diversos canals utilitzats en la comunicació cel·lular i animal, continua amb la indagació de l’origen de la parla i constata la relació directa entre la parla i diferents manifestacions del comportament simbòlic, per acabar amb una reflexió sobre l’origen, la diversitat i l’evolució del llenguatge.
26 Set, 2010
L’IPHES participa al Dia Sapiens amb una xerrada sobre com era Catalunya fa 50.000 anys i tallers relacionats amb Sota terra
L’octubre de 2002 va sortir per primer cop la revista Sapiens, amb la qual hi col·labora molt sovint l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Per celebrar aquest aniversari, l’esmentada publicació ha organitzat una festa, el Dia Sapiens, que es desenvoluparà el dissabte 2 d’octubre a L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). El programa inclou una conferència de Jordi Rosell, investigador d’aquest institut i arqueòleg de Sota terra (TV3), sèrie que també hi serà present a la festa amb algunes activitats.
La xerrada de Rosell porta per títol Com era Catalunya fa 50.000 anys? i serà a les 11 h, a la Sala Polivalent de l'antic hospital de L’Espluga de Francolí, ubicat al carrer de Torres Jordi, 16.
A la mateixa hora, s’iniciarà un primer taller d’excavació per a nens i nenes majors d’11 anys, en el qual podran conèixer les tècniques arqueològiques, investigar i analitzar restes prehistòriques acompanyats de l’equip d’arqueòlegs del programa de TV3 ‘Sota terra’. Per participar-hi cal inscripció prèvia. Més informació a la web de Sàpiens.
technorati tags: arqueologia , tallers didà ctics , excavació , televisió , prehistòria23 Set, 2010
Presenten 20 noves tesis de Mà ster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
Relació de tesis i horaris de presentació
Alumnat d’altres països com Itàlia, Algèria, Tailàndia o Eritrea venen a la URV a llegir-les
La indústria lítica d’Atapuerca i el comportament dels ximpanzés, entre els temes analitzats
El jaciment del Molí del Salt (Vimbodí, Tarragona), la indústria lítica d’Atapuerca (Burgos), les extincions sud-americanes de grans mamífers, els micromamífers de la Cueva de Maltravieso (Cáceres), el comportament espaial dels ximpanzés, la recuperació de la medul·la òssia d’alguns animals, la ceràmica dels maies o les eines de pedra de les darreres societats caçadores i recol·lectores del nord-est de la Península ibèrica són alguns dels temes d’anàlisi de les 20 tesis de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que es defensen els dies 27 i 28 de setembre, de 9 a 18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), al campus Catalunya.
El comportament dels ximpanzés és un dels temes analitzats - Fundació Mona
Alumnat d’altres universitats sòcies del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana venen a la URV a presentar les seves tesis. Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Algèria, Itàlia, Tailàndia, El Marroc o Eritrea.
Les primeres tesis d’aquest màster es van llegir el 2006. Molts del treballs de recerca que es donen a conèixer ara tenen com a base diferents projectes d’investigació en els quals hi participa l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en la línia d’aquest centre d’unir docència amb la recerca, el treball de camp i la socialització.
Precisament, el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es va començar a impartir a la URV el curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES, amb participació als principals projectes mundials en el seu àmbit. L’any passat, la Comissió Europea va notificar l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’estudiants i per a la internacionalització de la URV.
technorati tags: indústria lÃtica , primatologia , espai , caçadors , recol.lectros , docència , recerca , cerà mica , civilització maia , Europa20 Set, 2010
Descobreixen a Orce prop de 1.200 nous fòssils que avalen la presència humana ja en aquest indret fa sobre 1,3 milions d’anys
Notícia inici de campanya – Dossier de premsa balanç
S’han localitzat durant la campanya efectuada aquest mes, per primer cop dirigida per l’IPHES
La indústria lítica obtinguda és la més primitiva d’Europa i presenta característiques que la relacionen amb els conjunts africans
El Consejero de Cultura de la Junta de Andalucía, Paulino Plata, visita els jaciments coincidint amb un viatge per la zona i els darrers dies d’excavació
La indústria descoberta són nuclis polièdrics -com el de la imatge- i ascles simples - Jordi Mestre / IPHES
L’excavació arqueològica que del 30 d’agost al 20 de setembre ha desenvolupat un equip multidisciplinar i multiinstitucional als jaciments de Fuente Nueva 3 i Barranco León, a Orce (Granada), ha arribat a la seva fi amb un balanç de 1.168 nous fòssils desenterrats, entre fauna i indústria lítica, que avalen la presència humana en aquesta zona fa ja 1,3 milions d’anys. “Es tracta del conjunt fòssil més ric de la seva edat a Europa”, ha assenyalat Robert Sala, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i director de l’excavació. “Aquestes troballes han de permetre de conèixer l’adaptació humana a un entorn de llac i la capacitat dels homínids d’aprofitar grans mamífers com els elefants, hipopòtams i rinoceronts”, ha puntualitzat.
Molar de Mammuthus meridionalis - Jordi Mestre / IPHES
Pel que fa a la fauna, s’han aconseguit 1.063 restes, principalment de grans mamífers, especialment d’hipopòtam, cavall, hiena, rinoceronts, cérvol i mamuts. “Quan trobem ossos d’aquests animals –assenyala Robert Sala- el que fem és analitzar-ne la seva superfície amb el microscopi per detectar la presència d’estries o marques que deixen les eines de pedra que utilitzaven els homínids per esquarterar-los. Els nostres primers estudis al laboratori de camp han confirmat aquesta activitat antròpica i, per tant, podem assegurar l’accés humà a aquests mamífers fa 1,3 milions d’anys a Orce”.
El microscopi permet detectar estries o marques que deixen les eines de pedra en les restes de fauna - Jordi Mestre / IPHES
Per la fauna descoberta podem saber que el paisatge d’aquella època a Orce es caracteritzava “primer de tot per la presència del llac d’aigües salades en un clima subtropical, amb temperatures mitjanes de 23ºC. La fauna localitzada descriu un ambient molt ric i divers al qual els humans es van adaptar i el van saber explotar”, apunta Robert Sala.
En primer terme, Robert Sala, dilluns 20 de setembre, valorant la campanya als mitjans de comunicació. A l'esquerra, Paulino Plata, Consejero de Cultura de la Junta de Andalucía - Jordi Mestre / IPHES
La recerca sobre la fauna és complementària a la que s’efectuarà amb les 105 eines de pedra descobertes, esbrinant, per exemple, l’ús a què es van destinar mitjançant l’estudi del desgast microscòpic que presenten. També s’aprofundirà en el coneixement en les cadenes operatives que van emprar aquells homínids per confeccionar aquests instruments i la caracterització petrogràfica de les roques amb què es van configurar i que, en identificar la zona en que les recollien, permetrà de conèixer l’abast del territori que explotaven.
Aquests artefactes de pedra són els més primitius d’Europa, i es caracteritzen per la presència de nuclis polièdrics, i ascles simples. “L’objectiu de la fabricació d’instruments era l’obtenció d’ascles de tall simple i agut, bàsicament per a l’escorxament d’animals, tal com és la tònica en d’altres jaciments de la mateixa època. Una darrera conclusió important sobre la tecnologia és que presenta característiques primitives que la relacionen amb els conjunts africans, assegura Sala.
Al laboratori de camp hi ha hagut una gran activitat en tasques de restauració - Jordi Mestre / IPHES
Però qui va ser l’homínid protagonista de tota aquesta activitat a Orce fa 1,3 milions d’anys? “En aquesta època a Europa hi vivia Homo antecessor. Tot i que, de moment, a Orce no hi ha restes humanes conegudes, per la proximitat geogràfica i temporal, s’ha de considerar que fou aquesta espècie la que poblà també aquesta regió”, observa Robert Sala.
Paral·lelament a l’excavació, s’han desenvolupat igualment tasques de restauració, com l’estabilització de les condicions de conservació dels fòssils, o la preparació de les peces per al seu posterior estudi. També s’han efectuat diversos mostrejos per poder dur a terme diferents recerques (geologia, arqueobotànica...)
D’aquesta manera es podrà saber com van viure aquelles comunitats, en quin hàbitat, com eren els seus costums, quina relació tenien amb els grans mamífers i quines tendències evolutives es van desenvolupar en l’entorn del gran llac que existia en la regió.
Paulino Plata escolta les explicacions de Robert Sala, dilluns 20 de setembre, a Orce - Jordi Mestre / IPHES
En els treballs d’excavació, la primera dirigida per l’IPHES a Orce, hi han pres part 45 especialistes. Es tracta d’un projecte de recerca transdisciplinar i multiinstitucional, coparticipat per diverses institucions com el CENIEH (Centro de Investigación Nacional sobre la Evolución Humana), el Museo Arqueològico de Granada, el Museum National d’Histoire Naturelle de Paris, la Università di Firenze, la Universidad de Granada i la Universidad de Màlaga. Cal destacar la participació d’alumnat andalús en formació de les universitats de Còrdova, Granada, Málaga, Cádiz, i Pablo Olavide de Sevilla, a més d’altres de l’Estat espanyol. “D’aquesta manera volem contribuir a la formació a Andalusia de personal investigador capacitat en les disciplines relacionades amb l’estudi dels jaciments plio-plistocènics de la Cuenca de Guadix Baza”. A més, hi ha alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’impateix a la URV.
El finançament del projecte corre a càrrec de la Junta de Andalucía. Precisament, dilluns 20 de setembre, el titular de la Conselleria de Cultura d’aquest ens, Paulino Plata, ha visitat els jaciments, en el marc d’un viatge per diferents localitats de la zona.
technorati tags: fòssils , fauna , indústria lÃtica , excavació , mamÃfers , evolució humana , Àfrica , llac , homÃnids
19 Set, 2010
Sota terra acaba la primera temporada amb un èxit d’audiència, un 13,7% de share, dos punts per damunt de la mitjana de TV3
Notícia presentació– vídeo promoció – web - podcast balanç amb Eudald Carbonell
La sèrie va tenir més de 380.000 espectadors de mitjana
La primera temporada de la sèrie Sota terra, emesa per TV3 des de principis de juny fins l’inici de setembre, ha acabat amb un èxit d’audiència. La mitjana final ha estat d’un 13,7% de share i poc més de 380.000 espectadors de mitjana.
Eudald Carbonell i Jordi Rosell, director i investigador de l'IPHES, respectivament, han estat dos dels principals protagonistes de Sota terra - TV3
Alhora d’analitzar aquestes dades és important de tenir en compte que els mesos de juny i juliol van ser fantàstics (amb un 16’1% de mitjana) i l’agost va disminuir, com sempre passa amb TVC, que perd audiència per la manca d’audímetres en les segones residències. Tot i aquests condicionants, la valoració és molt positiva perquè està dos punts per damunt de la mitjana de la cadena, TV3, durant els mesos d’emissió.
La sèrie, presentada per l’actor Fermí Fernàndez, sota la direcció científica d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), qui ha intervingut en tots els capítols, ha constat de 13 episodis, dels quals 3 s’han filmat en jaciments on hi treballa aquest centre de recerca (Camp dels Ninots a Caldes de Malavella, Abric Romaní a Capellades i La Boella a La Canonja). A més, molts membres de l’equip s’han vist implicats en l’elaboració dels guions i en tasques de producció, o han fet d’actors.
Per a Eudald Carbonell, “l’experiència de Sota terra s’emmarca en la línia que duem a terme des de l’IPHES d’integrar a la nostra població a aprendre com és la nostra història i, en especial, la que s’obté a través de la recerca dels fòssils”. També ha destacat el caràcter d’entreteniment d’aquest programa adreçat a tota la ciutadania de Catalunya, “fent que el coneixement, que la recerca, sigui una cosa senzilla i que està a l’abast de tothom”, assegura.
technorati tags: audiències , arqueologia , socialització , entreteniment , aventura , ciència , televisió , rigor , excavació arqueològica , jaciments19 Set, 2010
Noves troballes a El Millar permetran conèixer millor la paleoecologia de les comunitats neandertals que habitaven en medis fluvials
Web EPPEX: Equipo Primeros Pobladores de Extremadura
A la Cueva de Santa Ana obtenen eines molt antigues de mode1 o olduvaianes
A la mateixa cavitat troben copròlits de hiena al costat d’ascles, cosa que planteja la dicotomia de l'ús de l'espai entre aquests animals i els homínids
La campanya d'excavació arqueològica realitzada per l'EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura) durant les últimes setmanes, en una nova àrea del Millar, a Càceres, ha aportat fòssils que permetran conèixer millor com era la paleoecologia de les comunitats neandertals que van habitar aquest jaciment a l'aire lliure, durant el plistocè mig. A més, a la Cueva de Santa Ana han trobat instruments de pedra del mode tècnic 1 o olduvaià i del mode 2 o axelià, en unitats superposades, però que permetran documentar l'arribada de les primeres comunitats humanes al Calerizo de Cáceres durant el Plistocè inferior, fa més de 700.000 anys.
Concretament, els materials recuperats en aquesta primera fase d'excavació, en un nou sector de 25 m2 del Millar, han permès desenterrar ascles, nuclis i algunes peces configurades com rascadores o raspadors que seran claus per desenvolupar "un nou programa d'investigació que té com a objectiu reforçar i ampliar el coneixement sobre els jaciments arqueològics al medi fluvial", ha assenyalat Antoni Canals, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector de l'excavació al costat de Luna Peña, jove investigadora extremenya que forma part de l'EPPEX.
"Les zones humides del riu Salor, recorregudes pels neandertals durant el Plistocè mig, van ser una zona de petites basses en què la cacera i la carronya havien de ser abundants", ha manifestat el mateix investigador. Les eines fabricades per esquarterar aquests animals, característiques del mode 3 o mosterià, van ser abandonades als llocs d'ús, escampant per aquestes zones humides una gran quantitat d'elles. La matèria primera per confeccionar-les és el quars, molt abundant en zones de granit.
Excavacions a la Cueva de Santa Ana aquest setembre - EPPEX
"La concentració d'estris en les basses i zones d'inundació crea palimpsests culturals, arqueològics, que ens permeten caracteritzar i documentar l'evolució tècnica i el comportament ecològic d'aquestes comunitats de neandertals", assegura Canals. Per això l'excavació d'aquest tipus de jaciments precisa de mètodes i tècniques (d'excavació) adaptades a aquest tipus de dipòsits. Així doncs, "en aquesta campanya hem iniciat l'excavació en extensió extraient els 25 m2 del seu sediment estèril i buscant obtenir l'òptim arqueològic del nivell, el qual representa la paleosuperficie (el terra) pel que van caminar els neandertals en el Paleolític mitjà," prossegueix Canals.
D'altra banda, a la Cueva de Santa Ana, cavitat del Calerizo de Cáceres, s'han finalitzat els treballs d’estabilització dels talls estratigràfics, s'ha iniciat l'excavació arqueològica de les unitats 1 i 2 i s'ha obert una nova zona d'excavació al sector est, corresponent a la unitat 8.
En les unitats 1 i 2 s'han recuperat, respectivament, materials del mode tècnic 1 o olduvaià i del mode tècnic 2 o axelià. "Aquestes dues unitats, superposades, documenten l'arribada de les primeres comunitats humanes al Calerizo durant el Plistocè inferior, amb una antiguitat de més de 700.000 anys", assegura Antoni Canals.
Durant l'excavació de la unitat 1 s'han posat al descobert diversos copròlits de hiena. Aquestes defecacions tenen un alt valor ecològic, ja que d'elles es poden extreure pòl·lens i estudiar la dieta d'aquest depredador, present en el Calerizo fins a finals del Plistocè mig (fa uns 120.000 anys), tal com s'ha observat a la Sala de los huesos de la Cueva de Maltravieso. Al costat d'aquests copròlits s'han recuperat diverses ascless i altres eines, plantejant aquesta dicotomia existent entre l'ús de les cavitats per part de les hienes i els homínids.
En la unitat 2 s'ha obtingut un bifaç, així com un fenedor i diverses ascles. "El registre paleontològic és escàs, la qual cosa ens fa pensar que la cova de Santa Ana no deuria ser, en aquest moment, un espai d'habitació, sinó més aviat un lloc de pas i de curta permanència", afirma Canals.
Aquesta excavació s'ha desenvolupat en el marc del X Campo de Trabajo Primeros Pobladores que, amb caràcter internacional, han organitzat Consejería de los Jóvenes y del Deporte de la Junta de Extremadura i l’EPPEX. Els participants, 30 joves d'entre 18 i 30 anys, han realitzat les tasques pròpies d'una excavació arqueològica. El 50% procedeixen de països com França, Alemanya, Turquia, Corea o el Japó; la resta són de diferents punts de la geografia espanyola.
La campanya arqueològica s'ha dut a terme del 5 al 19 de setembre amb la col·laboració de l'Ajuntament de Càceres i de l'Ajuntament de Malpartida de Càceres.
technorati tags: entorn ecològic , rius , eines lÃtiques , Olduvai , jaciments , homÃnids , fluvials , excavació arqueològica , camps de treballs , tècnica , tecnologia , hienes , copròlits19 Set, 2010
El Museu Municipal de Rubà acull l’exposició Europa ara fa un milió d’anys
DOSSIER de premsa – WEB de la mostra – VÍDEO de l’exposició – VÍDEO Homo antecessor – PODCAST
L’exposició Europa ara fa un milió d’anys, produïda per l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb la col•laboració de
19 Set, 2010
L’exposició itinerant NeolÃtic. De nòmades a sedentaris arriba ara a Girona
S’inaugura dijous 23 de setembre, a les 13 h, amb la presència d’Eudald Carbonell, assessor científic de la mostra
L’exposició itinerant Neolític. De nòmades a sedentaris explica, que de forma didàctica i amena mostra un període fonamental en l'evolució cultural de la nostra espècie: el neolític, s’inaugura dijous 23 de setembre a la Plaça de la Constitució de Girona, a les 13 h, amb la presència d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que n’és l’assessor científic juntament amb Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització del mateix centre de recerca. Aquesta activitat està organitzada per la Fundació “la Caixa” i, en aquesta ocasió, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona.
Una de les vitrines que inclou la mostra amb diverses figures de l'època - IPHES
Durant el neolític, període anomenat així per l'aparició d'una nova tècnica en l'elaboració d'instruments lítics, la nostra espècie, Homo sapiens, assoleix avenços imprescindibles en tots els camps. Del mode de vida caçador i recol·lector en grups de pocs individus, es passa a la formació de poblats estables agrícoles i ramaders i, una mica més tard, a la creació de veritables ciutats i a la invenció de les primeres escriptures.
Geogràficament, els processos de desenvolupament del neolític es van produir a llocs diferents i molt distants (l’Índia, la Xina, l’Àfrica i Amèrica), encara que els més antics estan documentats a l’Orient Mitjà. En aquestes regions de l’Orient Mitjà on es coneix bé un procés autònom cap a la producció artificial d'aliments, la seqüència cultural comença amb un complex de l'epipaleolític o mesolític, que en unes zones passarà al neolític preceràmic amb dues fases (agricultors i més endavant també pastors que encara no coneixen la terrisseria), després al neolític ceràmic, per iniciar finalment el calcolític (amb grans ciutats i escriptura).
L'exposició s'estructura en cinc àmbits, el primer dels quals actua a tall d'introducció. Els quatre restants mostraran els orígens dels mitjans de producció d'aliments (agricultura i ramaderia), l'avenç tecnològic lligat a aquests mitjans (ceràmica) i l'inici de la història (escriptura).
Els avenços que s’han comentat abans defineixen el període neolític, continuació del paleolític, amb l'etapa intermèdia de transició, epipaleolític o mesolític.
19 Set, 2010
L'exposició ArqueologÃa en clave de género viatja a Aranda de Duero
Programa IV Encuentro de Mujeres
S’ensenya a través de fotografies el treball de les dones a Atapuerca
La investigadora de l'IPHES Cristina Fernández-Laso impartirà una conferència sobre el tema de la mostra el dia 22 de setembre
L'exposició Arqueología en clave de género de la Fundación Atapuerca, que compta amb la col·laboració de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) s'inaugura el pròxim 21 de setembre, a les 12 h, a la Sala d'Exposicions de la Casa de Cultura d'Aranda de Duero, en el marc del IV Encuentro de Mujeres, que se celebra el proper dimecres 22 al Monasterio de la Vid, dins del projecte Cerebro, género e igualdad, organitzat per la Concejalía de la Mujer e Igualdad de Oportunidades del Ayuntamiento de Aranda de Duero. En aquest encontre participarà també Cristina Fernández Laso, comissària de l'exposició i investigadora de l'IPHES, que impartirà a més una conferència amb el mateix títol de la mostra, el dia 22 a les 12 h.
Taller de pintura, una de les fotos de la mostra - Fundación Atapuerca
L'exposició fotogràfica Arqueología en clave de género constata com, des de fa gairebé tres dècades, un equip multidisciplinari format per especialistes en arqueologia, paleontologia, biologia, geologia, espeleologia, i altres disciplines, investiga les empremtes de l'ocupació humana atrapada i conservada durant milers d'anys en un gran complex càrstic de galeries, avencs i coves que constitueixen els jaciments de la Serra d'Atapuerca.
Amb l'exposició es pretén donar a conèixer part del treball de les dones científiques a Espanya i algunes de les seves problemàtiques en aquesta professió, on els homes continuen sent els qui es troben en els principals espais de presa de decisions. A més, entre molts altres objectius, es volen fomentar estudis i investigacions relacionats amb la igualtat entre dones i homes en el camp de la cultura, la ciència i la investigació, així com la inclusió d'una perspectiva de gènere en l'arqueologia prehistòrica.
technorati tags: dones , igualtat , arqueologia , ciència , fotografia13 Set, 2010
Dos nous llibres reafirmen l'excepcional importà ncia dels jaciments d'Orce
La presentació ha tingut lloc dilluns
13 de setembre, a Orce, amb l’assistència de científics i autoritats del
municipi i de
En ambdues edicions participen membres de l'IPHES, institut que aquest any ha assumit la direcció del projecte d'investigació
Les noves publicacions reconstrueixen
la paleobiologia de la conca de Guadix-Baza
En 16 quilòmetres quadrats es dóna la major densitat de fòssils de tot Europa, només comparable a la dels llegendaris jaciments de l'Àfrica de l'Est
Ocupaciones
humanas durante el Pleistoceno inferior y medio en la cuenca Guadix-Baza,
que conté vint articles amb les conclusions dels treballs
realitzats en els jaciments d'Orce durant els últims
deu anys i que ha estat editada per
D'esquerra a dreta, Jordi Agustí, Isidro Toro i Bienvenido Martínez-Navarro, coeditors del llibre sobre les ocupacions humanesdel Plistocè inferior a Guadix-Baza - Jordi Mestre / IPHES
Precisament, la presentació dels dos
llibres, efectuada dilluns 13 de setembre al Palacio de los Segura, a Orce (Granada), en un
acte presidit per la directora general de Bienes
Culturales de
Portada d'un dels llibres - J. Mestre / IPHES
En el volum Ocupaciones humanas durante el Pleistoceno inferior y medio en la cuenca Guadix-Baza es constata la riquesa extraordinària dels jaciments paleontològics i arqueològics que es troben en aquesta zona, "en especial el seu sector nord-oriental, en el triangle que formen les localitats de Baza, Orce i Huéscar, tenint el seu epicentre a la localitat d'Orce i els seus voltants, on en una superfície de 16 quilòmetres quadrats, els que disten entre Orce i les seves pedanies de Fuente Nueva i Venta Micena, podem dir que es dóna la major densitat de fòssils de tot Europa, que alguns l’estimen només comparable a la dels llegendaris jaciments de l'Àfrica de l'Est", assegura Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA (Institutció Catalana de Recerca en Estudis Avançats) a l'IPHES i coeditor d'aquesta publicació juntament amb Isidro Toro i Jordi Agustí, aquest últim també del mateix institut.
Abans de la presentació del llibre, la directora general Margarita Sánchez -al centre de la imatge-, ha visitat els jaciments. A la seva esquerra, Robert Sala, director del projecte d'investigació sobre Orce - Jordi Mestre / IPHES
Aquest llibre és fruit del treball de camp i de laboratori efectuats durant sis anys. Dels resultats obtinguts, Bienvenido Martínez-Navarro destaca el fet que "les indústries descobertes al sector nord-oriental de la conca de Guadix-Baza, en els jaciments de Barranco León i Fuente Nueva 3 d'Orce, se situen al cor del debat sobre el primer poblament humà del continent europeu, ja que són les indústries lítiques més antigues conegudes de moment a Europa occidental. Amb aquesta nova monografia pretenem reafirmar l'excepcional importància d'aquests jaciments".
A part dels científics esmentats, participen en aquesta obra M. Patrocinio Espigarres, Sergio Ros, José Manuel García, Mathieu Duval, Christophe Falguères, Brahim Mestour, Christian Perrenoud, Pere Anadón, Oriol Oms, Josep Maria Parés, Roger de Marfà, Andrés Santos, Marc Furió, Hugues-Alexandre Blain, Salvador Bailón, Paul Palmqvist, Joan Madurell, Vanesa Torregrosa, Juan Antonio Pérez-Claros, Frederic Lacombat, María Rita Palombo, Laura Abbazzi, María Teresa Alberdi, Henry de Lumley, Déborah Barsky, Dominique Cauche, Vincenzo Celiberti, Sophie Gregoire i Marie Hélène Moncel.
D'esquerra adreta, Henry de Lumley, Margarita Sánchez, José Ramón Martínez, Robert Sala, Bienvenido Martínez-Navarro, dilluns 13, durant l'acte de presentació dels llibres a Orce - Jordi Mestre / IPHES
En total, 33 especialistes de
disciplines tan diverses com la geologia, la geocronologia, la paleontologia
sistemàtica, la biocronologia, la tafonomia, la paleoecologia, l'arqueologia i les indústries lítiques,
procedents de diversos centres d'investigació espanyols i estrangers: Museo
Arqueológico de Granada, Museo de Prehistoria y Paleontología de Orce, IPHES,
CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre
Per la seva part, el llibre Les industries lithiques
archaïques de Barranco León et Fuente Nueva 3. Orce, bassin de Guadix-Baza,
Andalousier, ha estat editat pel Centre National de
Per a Eudald Carbonell, aquesta monografia "és una contribució enorme al coneixement de la tecnologia arcaica, juntament amb la descoberta en altres jaciments de cronologies antigues, com el cas de Dmanissi (Geòrgia), Pirro Nord (Itàlia), Vallonnet (França), o Gran Dolina i Sima del Elefante a Atapuerca (Burgos, Espanya). Tots aquests jaciments són la demostració empírica de l'ocupació humana a Europa entre fa 1,7 milions i un milió d'anys". Robert Sala ha afegit que "són jaciments que superen el milió d'anys. Analitzar-los té una gran importància per conèixer les primeres dispersions humanes pel continent europeu".
El nou director del projecte d'investigació de Barranco León i Fuente Nueva 3 sosté: "per a nosaltres, que 'ara som els responsables de la investigació sobre els jaciments del Plistocè inferior de Guadix-Baza, aquest llibre és un punt de partida per desenvolupar noves línies d'investigació, una vegada ja efectuades les caracteritzacions de l'aprovisionament de matèries primeres i de l'elaboració dels instruments lítics. Representa una ajuda extraordinària per continuar els treballs en aquesta regió arqueològica que és única a Europa".
Entre les noves línies a analitzar, Robert Sala apunta les marques d'ús dels estris de pedra,
els remuntatges per identificar les àrees d'activitat i l'estudi de la paleoecologia de les zones d'hàbitat, i el fet de comparar
els resultats amb els de
6 Set, 2010
Homo antecessor va practicar el canibalisme gastronòmic de forma habitual fa uns 800.000 anys a Atapuerca
Ens trobem
davant del cas de canibalisme cultural més antic conegut fins ara
Així ho
publica la revista científica Current
Anthropology en un article signat, principalment, per diversos membres
de l'IPHES
Canibalisme cultural, Eudald Carbonell, director de l'IPHES, interpreta aquest fet
Fa uns anys, durant les campanyes arqueològiques
desenvolupades a Atapuerca entre 1994 i 1996, es van trobar restes humanes en
el nivell TD6 de Gran Dolina. Més tard, aquestes restes van poder definir-se
com una nova espècie, Homo antecessor. Però, no només això: l’equip
científic va detectar, a més, evidències de canibalisme en aquests ossos. Fins
ara, restava pendent saber si es tractava d'un fet puntual o d'una pràctica
freqüent. Una nova investigació, que ha tingut també en compte nous fòssils
obtinguts a partir de l'estiu de 2003 en diversos subnivells del mateix
jaciment, però d’igual antiguitat, constata que va ser una pràctica habitual.
Per tant, ens trobem davant del cas de canibalisme cultural més antic conegut
fins al moment.
Al marge esquerre, un húmer d'Homo antecessor atribuït aun infant. La resta d'exemplars mostren cops (dalt a la dreta) i marques de tall realitzades amb eines lítiques sobre els fòssils humans - IPHES
Així ho publica la revista científica Current
Anthropology en l'article Cultural Cannibalism as
Paleoeconomic System in the European Lower Pleistocene, signat per diversos membres de l'IPHES (Eudald
Carbonell, Isabel Cáceres, Marina Lozano, Palmira Saladié, Jordi Rosell, Carlos
Lorenzo, Josep Vallverdú, Rosa Huguet, Antoni Canals) i José Maria Bermúdez de
Castro (CENIEH - Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana).
“L'anàlisi de les restes cranials i postcranials d'Homo antecessor – explica Isabel Cáceres – ha permès identificar diverses alteracions d'origen antròpic (marques de tall i fractura d'ossos) relacionades amb el consum dels individus localitzats". La mateixa investigadora ha puntualitzat: “aquests fòssils no mostren una distribució específica, ja que van aparèixer barrejats amb instruments lítics i ossos d'altres animals, com cérvols, cavalls o rinoceronts. Ambdós tipus de restes, humans i no humans, mostren models d'aprofitament i patrons de carnisseria similars, per part d’Homo antecessor”.
Excavacions a Gran Dolina, on van aparèixer les restes d'Homo antecessor analitzades - Jordi Mestre / IPHES
Les restes humanes
apareixen distribuïdes en els diferents subnivells de TD6. Això, juntament amb l'augment de la col·lecció de
fòssils d’homínids apareguts durant la segona fase d'excavació, el
La investigadora de l'IPHES, Isabel Cáceres, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
“Aquestes dades suggereixen que les estratègies de caça i el consum de carn humana eren freqüents i habituals”, assegura Palmira Saladié. Les nombroses evidències de canibalisme, el nombre d'individus (11), el seu perfil d'edat (majoritàriament infantils i juvenils), i la distribució arqueoestratigràfica indiquen que el canibalisme a TD6 va ser nutricional”, puntualitza.
Palmira Saladié, una de les autores de l'article, a Gran Dolina - Jordi Mestre / IPHES
L'antropofàgia, doncs, havia d'estar acceptada i inclosa en el seu sistema social, ja que no es va tractar d'un esdeveniment puntual. “Per tant, ens trobem davant el cas de canibalisme cultural més antic conegut fins ara”, conclou Palmira Saladié. Queda encara per saber si es van menjar entre membres d'una mateixa espècie o eren dues espècies diferents. En aquest últim cas hauríem de parlar de canibalisme de gènere.
technorati tags: canibalisme , homÃnids , antropofà gia , fauna , nutrició , cultural , ossos , marques de tall5 Set, 2010
Els primers dies d’excavació de l’IPHES a Orce aporten evidències de presència humana de fa 1,3 milions d’anys
Notícia anterior: l’inici dels treballs
L’anàlisi microscòpica dels ossos de la fauna
descoberta han demostrat que aquells homínids van esquarterar grans mamífers
Des que el 30 d’agost l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va emprendre la seva primera excavació als jaciments de Fuente Nueva 3 i Barranco León, a Orce (Granada), sota la direcció de Robert Sala, membre d’aquest centre de recerca i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ja s’han posat de manifest les primeres troballes que evidencien presència humana en aquests paratges fa més d’un milió d’anys.
Eines
de pedra, entre les quals destaquen dues ascles, i diverses restes de grans mamífers,
especialment d’hipopòtam, cavall, cérvol i mamuts són les principals
aportacions. “El nostre interès principal –comenta Robert Sala- és analitzar la
superfície d’aquests ossos ja que a través del microscopi podem veure les
estries, les marques que deixaven les eines de pedra utilitzades pels homínids
i aquestes senyals ens demostren que els humans van esquarterar aquests
animals”.
Excavació aquestes dies a Barranco León, Orce - Jordi Mestre / IPHES
Aquestes
investigacions es duen a terme per saber com van viure aquells comunitats, en
quin hàbitat, com eren els seus costums, quina relació tenien amb els grans
mamífers i quines tendències evolutives es van desenvolupar en l’entorn del
gran llac que existia en la regió.
En els
treballs d’excavació, la primera dirigida per l’IPHES a Orce, hi prenen part 45
especialistes.