www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

2 Des, 2013

La cognició humana i què ens diuen les pedres, al programa Evoluciona de dimarts 3 de desembre a les 11 h

També descobrirem com s’ha creat la xarxa de col·laboració científica d’Atapuerca

Es pot escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT - arxius de so

L’evolució de la cognició a través de l’estudi d’humans i ximpanzés i saber què podem aprendre de l’estudi de les eines de pedra seran els temes principals de l’edició del programa Evoluciona que s’emet en directe dimarts 3 de desembre per Tarragona Ràdio des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Serà a les 11 h des del campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Marina Mosquera

La investigadora Marina Mosquera - Jord Mestre/IPHES

Per parlar de cognició comptarem amb Marina Mosquera, investigadora de l’IPHES, que precisament recentment ha estat a Mèxic per impartir un curs sobre aquesta matèria (veure notícia) i Amélia Bargalló, tècnica de la unitat de cognició d’aquest centre de recerca.

Amb elles es tractaran aspectes com la complexitat i l’origen de la cognició, i com aquesta ha evolucionat al llarg de la història del nostre gènere, Homo. També es referiran a la lateralitat manual, o sigui, l’ús preferent d’una mà respecte a l’altra, a més de la comunicació, el llenguatge i l’aprenentatge.       

Amèlia Bargalló     

Amèlia Bargalló,tècnica en cognició - Jordi Mestre/IPHES

En la segona part la protagonista serà una disciplina: la tecnologia lítica. Descobrirem que ens diuen les pedres, especialment quan les analitzem amb el microscopi. Intervenen Andreu Ollé, investigador de l'IPHES i professor associat al Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (assignatures de "Tecnologia Lítica" i "Anàlisi microscòpica aplicada a l'Arqueologia") de la URV, especialista en tecnologia lítica prehistòrica, i, concretament en l'estudi de la funció de les eines prehistòriques a través de l'anàlisi microscòpica, i Lena Asryan, estudiant de doctorat de la URV, especialista en tecnologia lítica i becària de la Wenner-Gren Foundation adscrita a l'IPHES. Aquesta està realitzant la tesi doctoral sobre la indústria lítica del Paleolític mitjà del jaciment d'Azokh (Nagorno Karabagh).

Andreu Ollé Lena

A l'esquerra, l'investigador de l'IPHES, Andreu Ollé, i a la dreta, Lena Asryan, estudiant de doctorat de la URV - IPHES

En la recta final del programa, l’enginyer i investigador de l’IPHES, Sergi Lozano, ens explicarà com s’ha creat la xarxa de col·laboració científica d’Atapuerca, i Cinta S. Bellmunt, responsable de comunicació d’aquest institut, farà un repàs pel que ha estat notícia a les xarxes socials i blogs del mateix centre de recerca en els últims dies.

technorati tags: , , , , , , , ,

1 Des, 2013

Estratègies i eines 2.0 per comunicar tòpics relacionats amb l’alimentació humana

Una edició especial del Catalan Journal of Communication & Cultural Studies recull, entre d'altres, l’experiència professional de l’IPHES

La presentació del volum es fa dimarts 3 de desembre a les 9.30 h al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Portada

en castellano

Quines estratègies de comunicació i quines eines 2.0 s’utilitzen a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) per difondre la recerca que es fa en aquest centre sobre l’alimentació i l’evolució humana és el tema que tracta l’article titulat “Communication 2.0, food and human evolution: The case of IPHES”, publicat al volum especial Catalan Journal of Communication & Cultural Studies (Volume 5 Number 2), que sota el títol Special Issue Communication and Fodd for Health Benefits Negotiating Meanings in Networked Times es presenta dimarts 3 de desembre a les 9.30 h al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), editat per Jordi Farré (professor d’aquesta universitat) i Julie Barnett (University of Bath). Aquesta publicació s’ha incorporat recentment a l’Scopus.

L’article està signat per Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES i és fruit de la seva participació en un workshop internacional que sobre el mateix tema es va celebrar al novembre de 2012 a la URV. Aquella reunió científica es la base del volum que ara es dóna a conèixer.

Xarxes socials i blogs

Després d’un repàs a les diferents eines de comunicació que utilitza l’IPHES per donar a conèixer les seves activitats de recerca, docència, socialització i institucionals, l’autora entra a detallar els tòpics més freqüents a les notícies que escriu sobre l’evolució humana i l’alimentació.

retrat Cinta S. Bellmunt

Cinta S. Bellmunt, autora de l'article- Jordi Mestre/IPHES

Pel que fa a les eines de comunicació, es destaca la gestió que es du a terme de les xarxes socials amb el manteniment dels perfils “IPHES” (Twitter, Youtube, Facebook) i “Eudald Carbonell” (pàgina personal, pàgina professional, “grup El pensament de l’Eudald Carbonell”, perfil a linkedin, twitter) i el grup “En reconeixement a la tasca científica d’en Jordi Sabaté Pi”, al Facebook.

La bona presència i reputació en els rànquings pel que fa a les interconnexions que es generen a Internet, com els índexs Klout and Kréd, són altres qüestions que es constaten.

La dieta

També s’hi presta atenció a  la gestió i manteniment de diversos blogs: el de les activitats de l'IPHES, el personal d'Eudald Carbonell, The IPHES's Expert Blog, IPHES actualidad i Sapiens.

Pel que fa als tòpics, les transformacions de la dieta al llarg de l’evolució humana, la descoberta del foc, la tecnologia emprada per obtenir i manipular els recursos nutritius, com es menja, quins tipus de productes, la seva relació amb els canvis biològics de les espècies... són alguns dels principals aspectes que s’hi exposen.

technorati tags: , , , , , , ,

25 Nov, 2013

La protecció del jaciment, un itinerari cultural, un centre d’interpretació i la projecció científica mundial, prioritats per a la Boella

Així s’estableix en el pla director que s’ha concebut com a full de ruta per ordenar les accions a realitzar els pròxims vuit anys

Protegir el jaciment, oferir un itinerari cultural per l’entorn natural, la posada en marxa d’un centre d’interpretació i la projecció científica internacional del jaciment de la Boella són alguns dels objectius principals d’un pla director a vuit anys vista que s’ha presentat dilluns 25 de novembre al Castell de Masricart a La Canonja (Tarragonès). A més, també es volen potenciar activitats de docència, en el marc dels ensenyaments que s’imparteixen a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i en els quals hi participa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), centre de recerca que ha dirigit l’elaboració del pla.

Eudald Carbonell, Roc Muñoz, Miquel Orellana

D'esquerra a dreta, el director de l'IPHES, l'arqueòleg Eudald Carbonell; l'alcalde de La Canonja Roc Muñoz i Miquel Orellana, arquitecte municipal de l'Ajuntament d'aquest municipi. Cedida Ajuntament de la Canonja

Les línies de treball

En el pla director s'estableixen les línies de treball que donaran continuïtat al projecte de recerca i a la intervenció arqueològica que des del 2007 dirigeix l'IPHES, la conservació del jaciment i la difusió a la ciutadania de les dades i coneixements que es generin

La Boella és un jaciment clau per estudiar com eren i com vivien les primeres poblacions humanes que van arribar a Europa fa al voltant d’un milió d'anys. En els darreres anys d'excavacions s'han obtingut nombroses eines de pedra i restes de fauna (entre elles de mamut) que ajudaran a entendre com es van produir les primeres migracions humanes que van arribar a aquest territori procedent de l'Àfrica.

eines pedra

A la Boella s'ha localitzat indústria lítica de la més antiga d'Europa - Jordi Mestre/IPHES

L’origen d’aquest pla director està en un conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de la Canonja i l’IPHES, signat el 27 de març de 2008. Entre altres aspectes, s’adquireix el compromís de participar de forma conjunta en programes d’investigació, docència i socialització en el camp de l’arqueologia i del patrimoni cultural i natural del Barranc de la Boella. A més, és una mostra de la militància de l'IPHES amb l’entorn més immediat, amb una proposta de futur com aquesta inclosa al Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS).  

Accions prioritàries

En aquest context, el pla recull accions en diferents àmbits a realitzar entre els anys 2014 i 2020. Entre les accions prioritàries hi ha la protecció del jaciments de la Mina i la cala 1.

La Mina presenta el potencial investigador més consistent de les zones sondejades. El gruix dels sediments fins, les restes fòssils i la cronologia fa molt recomanable una intervenció sistemàtica en gran extensió que podria tenir una durada dels treballs superior als 10 anys. Té un gran potencial per ensenyar la Geologia i l'Arqueologia del Pleistocè de la Boella.

Recursos museogràfics

Per garantir la difusió del Barranc de la Boella, del seu valor patrimonial i dels coneixements que se’n deriven, es planteja la dotació del propi jaciment arqueològic i l’entorn de recursos museogràfics, així com la creació d’equipaments complementaris com un centre d’interpretació, que s’ubicaria al Mas de l’Abeurador, adquirit per l’Ajuntament de La Canonja amb aquesta finalitat.

Centre d’interpretació

Pel que fa a aquest equipament es proposa que aculli un centre d’interpretació de temàtica relacionada amb el jaciment de la Boella i la prehistòria. Alhora, es planteja optimitzar i potenciar l’espai desenvolupant-t’hi propostes complementàries a la difusió i interpretació del coneixement científic. Es tractaria bàsicament d’activitats relacionades amb la docència, la recerca i la didàctica, com podrien ser tallers per a escolars, una aula de natura i d’educació ambiental i zones amb restitucions de troballes arqueològiques.

Mas de l'Abeurador

L'Ajuntament de La Canonja ha comprat el Mas de l'Abeurador por poder-hi instal.lar el centre d'interpretació - Cedida Ajuntament de La Canonja

Un itinerari per l’entorn

El coneixement per part del visitant del jaciment arqueològic i l’entorn és fonamental per a la seva comprensió. És per això que es proposa la realització d’un itinerari entre aquest centre i el jaciment de la Boella.

Aquest pla és el full de ruta que ha d'ordenar i prioritzar les actuacions pels pròxims anys a la Boella, per tal de garantir el projecte científic i la valorització social del jaciment. L’alcalde de La Canonja, municipi on es troba ubicat el jaciment, ha qualificat aquest docuemnt d’”ambiciós, amb un pressupost que superaria els 4.200.000 euros, però hem volgut jugar fort i anirem a buscar diners”.

Articles d’impacte

El director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha assenyalat que “aquest pla és conseqüència del projecte de recerca que s’està desenvolupant des de fa uns anys sota la direcció de Josep Vallverdú”, arqueòleg d’aquest institut que està al capdavant de l’excavació anual.

excavacions Boella

Les excavacions a la Boella sota la direcció de l'IPHES es desenvolupen un cop a l'any durant un mes - Jordi Mestre/IPHES

A més, ha remarcat: “la Boella és una aposta de futur de l’IPHES. Però també pel nostre país. Per això cal protegir el jaciment, generar recursos museogràfics, com el Mas de l’Abeurador, que lliga el jaciment amb l’itinerari cultural que s’ha concebut”.

Sobre la importància científica, el mateix arqueòleg ha manifestat que ve donada per la quantitat de registre fòssils que s’ha obtingut i per la que encara cal exhumar, ja que hi ha diferents nivells, amb una presència sistemàtica de proboscits associats a la tecnologia més vella d’Europa. A partir d’aquí, i amb els anys que porta ja l’IPHES d’excavacions, des del 2007, es poden començar a generar articles d’impacte científic.

Descentralitzar l’acadèmia

Eudald Carbonell s’ha referit també a la necessitat de descentralitzar l’acadèmia. “Per això volem que una part didàctica de la docència que impartim, en especial del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, es faci en els centres pròxims als jaciments, perquè l’experiència acadèmica estigui a peu de carrer”.

technorati tags: , , , , , ,

18 Nov, 2013

L’evolució del clima, la innovació, un curs sobre Orce i el nou grau en Antropologia i Evolució Humana, al programa Evoluciona de dimarts 19

  Es pot escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT - arxius de so

En el marc de la segona edició del programa "Fem recerca!", que organitza la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), dins de la Setmana de la Ciència, l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l'ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) han coorganitzat una gimcana adreçada a  estudiants de secundària que es desenvoluparà entre les dues seus d’aquests centres de recerca. L’objectiu és obtenir troballes arqueològiques. Ens en parlarà l’arqueòloga de l’IPHES, Marta Fontanals, coordinadora de l’activitat.

Paleoclimatologia

Per la seva part, l’investigador Francesc Burjachs, aprofitant que dimecres 20 de novembre a les 11.30 h, al Teatre de Blanes, també dins de la Setmana de la Ciència, impartirà una xerrada sobre l’evolució del clima, ens explicarà que és la Paleoclimatologia, disciplina que estudia els climes del passat. Com ho fa? De què ens serveix saber-ho? Podem esbrinar com serà el clima del futur? Alhora, Burjachs ens ajudarà a reflexionar sobre alguns fenòmens meteorològics dels nostres dies com els huracans, tornados, el suposat canvi climàtic o l’escalfament global.

edifici IPHES

El programa s'emet des de la seu de l'IPHES, al campus Sesceledades de la URV - Gerard Campeny/IPHES

Amb Robert Sala, arqueòleg, professor de la URV i coordinador de l’Àrea de Docència de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) tractarem del nou Grau en Antropologia i Evolució Humana que des d’aquest curs imparteixen conjuntament la URV i la UOC, gràcies als projectes de recerca que desenvolupa l’esmentat centre d’investigació, amb presència als principals jaciments internacionals en el seu àmbit.

Robert Sala es referirà, d’altra banda, a un curs sobre Orce que aquesta setmana es comença a impartir a la Universidad de Granada i que codirigeix amb el paleontòleg Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES.

En la recta final, el mateix Robert Sala i Marta Fontanals comentaran en què consisteix la participació de membres de l’IPHES al Fòrum de la Innovació del CEICS (Campus d’Excel•lència Internacional Catalunya Sud), que del 25 de novembre al 4 de desembre se celebra a Tarragona. Què fa un enginyer a l’IPHES, la comunicació científica 2.0, com despertar vocacions científiques i una empresa d’arqueologia són els casos que s’exposaran el dia 27 a l’Espai Tabacalera.

Per acabar, Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, analitzarà les interaccions d’aquest centre de recerca a les xarxes socials en els darrers dies.

technorati tags: , , , , , ,

18 Nov, 2013

Francesc Burjachs repassa com ha evolucionat el clima al llarg de la nostra història en una xerrada adreçada a alumnat de secundària

Serà dimecres 20 de novembre a les 11.30 h, al Teatre de Blanes, en el marc de la Setmana de la Ciència

També reflexionarà sobre alguns fenomens meteorològics dels nostres dies com els huracans, tornados, el suposat canvi climàtic o escalfament global

Perfil - pàgina web

Ara gaudim d'un clima temperat i estem envoltats de calefaccions, aires condicionats i unes aixetes que habitualment mai deixen de rajar, però no sempre ha estat així. Demostrar aquest fet és l’objectiu de la xerrada ”Paleoecologia humana a través de la Arqueobotànica”, que impartirà Francesc Burjachs, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dimecres 20 de novembre, a les 11.30 h, al Teatre de Blanes. Està adreçada a alumnat de segon i tercer curs d’ESO, en el marc del Dia la Ciència a les escoles 2013 que promou el Departament d'Ensenyament de la Generalitat conjuntament amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), amb el suport de la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia), dins de la XVIII Setmana de la Ciència.

Francesc Burjachs

Francesc Burjachs, investogador ICREA a l'IPHES, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES

Resum xerrada

Per explicar-ho, Francesc Burjachs, que és palinòleg, paleoclimatòleg, arqueòleg i prehistoriador farà un ràpid repàs de com ha evolucionat i afectat el clima al llarg de la història als homininis, fins arribar a nosaltres, l’Homo sapiens. Es referirà, per tant, a com suportaren els distints homininis del Paleolític Inferior, Mig i Superior els freds de les Eres Glacials, per finalitzar amb els trets climàtics que intervingueren en la invenció de la Agricultura ... i fins ara. També reflexionarà sobre alguns fenòmens meteorològics dels nostres dies (huracans, tornados, el suposat canvi climàtic o escalfament global, etc.) i intentarà esbrinar com serà el futur del nostre clima.

Què és la Paleoclimatologia?
La disciplina que estudia els climes del passat és la paleoclimatologia i es nodreix d’eines, com ara l'Arqueobotànica o estudi del paisatge a partir dels sediments i altres restes fòssils que es troben a les excavacions.

Burjachs ha indicat: “L'interès per conèixer el clima no es redueix solament en saber com ha evolucionat el nostre planeta des del seu origen, sinó també, sobretot, en quines condicions va sorgir la nostra espècie i com influïren sobre els nostres avantpassats els canvis climàtics”.

Més recentment, el punt de mira també se centra en els escenaris futurs que es podrien produir arran de l'efecte hivernacle. És a dir, el canvis climàtics ‘no naturals’ que podrien provocar el creixent consum d'hidrocarburs fòssils (emissors de carboni) i la tala indiscriminada de boscos (un dels consumidors del carboni atmosfèric), entre d'altres factors.

Metodologia

Per a obtenir aquests coneixements és necessari extreure testimonis de sediments, roques o gel del subsòl marí o terrestre. “L'acurada anàlisi proporcionen distintes informacions que poden ser interpretades en clau paleoecològica. Així, els sediments del fons dels mars, dels llacs, els arqueològics, etc. i, fins i tot, els gels perpetus de Grenlàndia, l'Antàrtida o de les altes muntanyes, ens proporcionen dades paleoambientals precises sobre el passat del nostre planeta, les quals ens podrien arribar a pronosticar el nostre futur climàtic”, adverteix Francesc Burjachs.

technorati tags: , , , , , , , ,

11 Nov, 2013

Gimcana per trobar restes arqueològiques

L’activitat es realitzarà entre les seus de l’IPHES i l’ICAC en el marc de la Setmana de la Ciència

Les proves estan relacionades amb la recerca que es duu a terme en evolució humana, prehistòria i món clàssic en aquests centres de recerca

Inscriure’s

En el marc de la segona edició del programa "Fem recerca!", que organitza la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), dins de la Setmana de la Ciència, l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l'ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ha coorganitzat una gimcana sota el títol Viatge al passat adreçada a  estudiants de secundària que es desenvoluparà entre les dues seus d’aquests centres de recerca.

Cedida URV

Conèixer els nostres avantpassats

La proposta parteix del fet que el personal investigador de l'IPHES i de l'ICAC han fet unes descobertes extraordinàries en diferents jaciments arqueològics. Els primers resultats de la seva recerca semblarien estar indicant que es podrien obtenir dades cabdals per a l'estudi i el coneixement dels nostres avantpassats: societats caçadores i recol.lectores, deesses neolítiques, déus grecs, guerres ibers, emperadors romans.... Disposen però de poc temps per realitzar la investigació i necessiten futurs científics apassionats per l'arqueologia perquè els ajudin a resoldre alguns misteris del nostre passat. T'animes a venir a ajudar-los?

Els participants podran conèixer de primera mà com es treballa a l l'IPHES - Gerard Campeny/IPHES

Qüestions per resoldre

Per assolir aquest fita es proposa una gimcana on els participants (repartits en 3 grups formats per un mínim de 4 i un màxim de 10 persones), a partir d'unes descobertes arqueològiques, hauran de superar una sèrie de proves i qüestions que els portaran a conèixer i resoldre diferents enigmes i a efectuar una sèrie de troballes relacionades amb la recerca que es duu a terme en evolució humana, prehistòria i món clàssic als centres de recerca de Catalunya especialitzats en arqueologia. El guanyador de cada sessió rebrà un premi.

La gimcana es desenvoluparà a mode d'itinerari a la seu dels dos centres en dos centres, l'IPHES (Campus Sescelades, Tarragona) i l'ICAC (Plaça del Rovellat, Tarragona). La primera part de l'activitat es farà a l'IPHES i tot seguit l’alumnat s’haurà de traslladar fins l'ICAC on faran la segona part.

technorati tags: , , , , , ,

8 Nov, 2013

El cuiner Íñigo Pérez "Urrechu" se submergeix com un professional més a Atapuerca en la sèrie Arqueólogo por un día, de Canal Història

Entre d'altres reptes, intentarà tallar i cuinar una vedella amb els estris d'un neandertal

L'emissió d'aquest capítol serà el diumenge 10 de novembre a les 22.55 i hi participen alguns membres de l'IPHES

en castellano

La sèrie de televisió Arqueólogo por un dia té com a protagonista el diumenge 10 de novembre al cuiner Íñigo Pérez "Urrechu", que se submergeix com un més a Atapuerca,  un dels espais més singulars i impressionants de l'arqueologia mundial. Al seu costat, diversos membres de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), entre ells alguns investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), com els arqueòlegs Eudald Carbonell, Jordi Rosell i Andreu Ollé.

arqueólogo por un dia

Al jaciment de la Gran Dolina, Íñigo buscarà restes d'animals i homínids en una paret on s'observen més d'1 milió d'anys d'història. El veurem suar treballant, aprendrà a encendre foc com es feia fa 300.000 anys i, com a bon cuiner, haurà d'afrontar el repte de tallar i cuinar una vedella amb els estris d'un neandertal..

Arqueólogo por un día es va estrenar el passat 27 d'octubre. A cada capítol, un famós viu en primera persona l'ofici d'arqueòleg al costat dels responsables de cada jaciment. Canal Història, a més d’Atapuerca a Burgos, ha visitat amb ells La Draga a Girona, l’amfiteatre de Córdoba, el castell asturià de Gauzón, Lancia a Léon i la fortelesa Puig Ciutat a Barcelona.

technorati tags: , , , , , , ,

3 Nov, 2013

La higiene bucal dels neandertals i el nou crani de Dmanisi, temes centrals del programa Evoluciona de dimarts 5 de novembre

 Es pot escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT

La higiene bucal dels neandertals, que ja utilitzàvem escuradents per pal·liar el dolor que els hi provocaven algunes malalties, i el nou crani de Dmanisi (Geòrgia), d’1,8 milions d’anys d’antiguitat, que s’ha donat a conèixer recentment, seran els temes centrals del programa Evoluciona, l’espai de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a Tarragona Ràdio. Precisament, membres de l’IPHES han assistit a Geòrgia en els darrers dies a un workshop on han presentat estudis sobre el paleoambient que va acollir aquestes primeres poblacions humanes al Caucas.

Marina Lozano al laboratori de paleoantropologia de l'IPHES

La investigadora Marina Lozano, autora principal de l'article sobre els neandertals i l'ús dels escuradents - IPHES

L’emissió s’iniciarà a les 11 h i finalitzarà seixanta minuts més tard, en directe des del laboratori de paleoantropologia de l’IPHES, al campus Sescelades de la URV, i estarà conduïda pel periodista Josep Suñé.

De l’IPHES intervenen: Marina Lozano, arqueòloga de l’IPHES i autora principal de l’article publicat a la revista PLOS ONE, que ha publicat l’estudi sobre l’ús dels escuradents per part dels neandertals per calmar el dolor provocat per malalties, com la inflamació de les genives;  Gala Gómez, coautora de l’article, que ha participat en els treballs de restauració del maxil·lar del neandertal estudiat, i els investigadors Jordi Agustí i Ethel Allué, que han estat al workshop de Geòrgia.

A més, Jordi Agustí ha excavat en diverses ocasions al jaciment de Dmanisi i interpretarà el valor del nou crani.

En la recta final, Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, farà un resum de l’activitat de l’IPHES a les xarxes socials en els darrers dies.

technorati tags: , , , , , ,

23 Oct, 2013

A la recerca de joves d’arreu del territori amb talent i molt motivats per la ciència

3 centres de recerca adscrits a la URV dirigeixen els programes “Bojos per la química” i “Bojos per l’arqueologia”, per a alumnat de primer de batxillerat

L’objectiu és que obtinguin coneixement en els mateixos llocs on s’investiga i visquin tot el procés científic

Podcast Bojos per l'arqueologia - notícia anterior

Bojos per la ciència és un programa impulsat per la Fundació Catalunya-La Pedrera que pretén captar joves estudiants de primer de batxillerat motivats per aprendre i obtenir coneixement en els mateixos llocs on s’investiga.

En aquest context,  3 centres de recerca adscrits a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) han estat triats per dirigir 4 propostes relacionades amb la ciència i adreçada a alumnat de primer de batxillerat.  Els centres són l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

En el marc del programa SUMA, que promou sinergies entre els centres d’investigació de la Generalitat, l’ICAC i l’IPHES, juntament amb l’ICRPC (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural) han organitzat Bojos per l’arqueologia i, d’altra banda, l’ICIQ ofereix Bojos per la Química (ICIQ). En el primer cas, les inscripcions estan obertes fins el 30 d’octubre.

Entre els qui es opten a participar-hi es fa una selecció. Els guanyadors podran fer estades a diferents centres de recerca i veure in situ com es treballa, com és el mètode científic. Aquesta activitat es fa els dissabtes i tenen la possibilitat d’aprendre temes i descobrir disciplines que se surten del seu contingut curricular.

Eva Calvés, de l'àrea de coneixement i recerca de la Fundació Catalunya-La Pedrera, ha comentat en roda de premsa celebrada a l’ICAC dimecres 23 d’octubre, què “la motivació és fonamental per poder participar en aquest programa. De fet, un noi que està disposat a passar fins a 18 dissabtes en un centre de recerca ja és un aval. A més, són estudiants molt bons. En la selecció mirem també molt el talent”.

La mateixa representant de la fundació esmentada ha indicat: “Busquem la descentralització del territori i per això el programa s’adreça a persones de tot Catalunya i es realitza en diversos indrets del nostre país. Així a Tarragona s’ha organitzat Bojos per l’arqueologia i Bojos per la química”.

Fomentar la vocació i l’entusiasme

Laia Pallejà, responsable del projecte Bojos per la Química i membre de l’ICIQ ha destacat que en el cas d’aquest projecte, “l’objectiu és ampliar i consolidar els coneixements sobre la química, fomentar la vocació i l’entusiasme, tan amb parts teòriques com pràctiques. Volem que tinguin una idea clara del que es la investigació, que treballin en grup, cosa bàsica per fer recerca, i que aprenguin a innovar i a difondre la ciència”. Finalment, ha manifestat: “El nostre propòsit és que s’adonin de que la química té molts àmbits, que no és només petroquímica”.

Integrar el coneixement

Eudald Carbonell, director de l’IPHES, ha remarcat el fet que amb aquests programes alguns joves puguin entendre com es fa la recerca i ho entenguin des d’on es fa la recerca. En aquest sentit ha recalcat que “des de l’àrea de socialització de l’IPHES portem una gran activitat: fem tallers, exposicions, pàgines webs, blogs… que permeten integrar el coneixement sobre evolució humana”.

roda de premsa Bojos per la ciència

D'esquerra a dreta, Laià Pallejà, Joan Gómez, Eudald Carbonell i Eva Calvés durant la roda de premsa - Carme Badia/ICAC

En el cas de Bojos per l’arqueologia, l’alumnat pot seguir tot el procés de treball des del treball de camp a les excavacions fins que els fòssils arriben al laboratori, s’indexen, pot ser bombardejat per electrons i observat en un microscopi de rastreig, es restauren, s’estudien... fins que la informació obtinguda acaba propiciant un article d’impacte, noves peces en un museu, un llibre, un centre d’interpretació...”.

Aprendre des de l’experiència

Per a Eudald Carbonell “és molt important que puguin experimentar i que entenguin que la ciència s’aprèn des de l’experiència i veure la ciència sense intermediació. La recerca ha de portar a l’acadèmia i el personal investigador pot transmetre a l’alumnat el valor de la seva investigació i captivar-lo”.

També ha puntualitzat que Bojos per l’arqueologia permet conèixer aquest àmbit del coneixement des de moltes disciplines (antropologia, palinologia, química, paleontologia…) Això ho fem als nostres centres en un període que va des de fa uns 4-5 milions d’anys fins a l’actualitat. És a través d’aquesta visió al llarg del temps que els joves es poden adonar de la importància de les ciències de la vida i de la terra, sota la direcció de l’arqueòleg Lluís Batista.

Sumar sinèrgies

Joan Gómez, director de l’ICAC, ha manifestat que Bojos per la ciència “escenifica la col·laboració entre les institucions públiques i les privades. En els temps que vivim, o busquem sinergies o estem acabats”. El mateix arqueòleg, fent ús d’una dita llatina, Sapientia per se est apetenda (el coneixement es bo per si mateix), ha afirmat: “Això és el que ens uneix a tots els qui prenem part a Bojos per la ciència”.

En la mateixa línia s’ha referit al projecte SUMA, que impulsa la Generalitat: “S’intenta que els tres centres que estudiem el patrimoni, la història del que som i del que vam ser, posem tot això damunt la taula i acollim alumnat de primer de batxillerat que estan en un moment clau de la seva formació intel·lectual. Des de les tripes els hi ensenyem com succeeixen les coses, per què, i com ho analitzem, cosa que els hi provocarà una passió pel coneixement que serà diferent al de companys que no han estat seleccionats”.

technorati tags: , , , , , , ,

21 Oct, 2013

L’IPHES enceta la quarta temporada amb un espai propi a Tarragona Ràdio, el programa Evoluciona

Les emissions es realitzen en directe des d’una unitat mòbil que es desplaça a la seu de l’IPHES al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

S’emet els dimarts, cada 15 dies, a les 11 h i es pot escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) estrena la quarta temporada del programa Evoluciona a Tarragona Ràdio dimarts 22 d’octubre, a les 11 h. L’emissió serà en directe, cada 15 dies, amb una durada de pràcticament una hora, i es farà des d’una unitat mòbil que es desplaçarà fins la seu d’aquest centre de recerca, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Eudald Carbonell al seu despatx a l'IPHES

L'arqueòleg Eudald Carbonell, al seu despatx a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

L’espai inclou entrevistes, reportatges, notícies i s’aprofundirà en les diverses disciplines que el personal investigador i tècnic de l’IPHES utilitza per dur a terme les seves investigacions. Es podrà escoltar al 96.7 FM, a la web de Tarragona Ràdio, a l'aplicació Tunein, per smartphones i a la TDT.

El primer programa de la  quarta temporada s’estrena amb una entrevista a fons a Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES, qui, des del seu despatx, ens explicarà com ha passat l’estiu, els seus projectes més immediats, quins objectius té aquesta institut per aquest curs, etc. El gerent de l’IPHES, Carles Prats, comentarà de què va i per què s’ha organitzat la Jornada “La innovació a debat: com podem innovar si no aprenem del passat?”, que s’efectua dijous 24 a la mateixa seu d’aquest centre de recerca.

A la tercera part del programa, els investigadors Sergi Lozano i Javier Fernández, del grup de recerca de l'IPHES COMPATHEVOL (acrònim de complex Paths to Human Evolution) ens parlaran dels sistemes complexos. En la recta final, Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, ens resumirà el que ha suscitat més interès a les xarxes socials pel que fa a l’activitat d’aquest institut i ens avançarà els titulars pels pròxims dies.

technorati tags: , , , ,

11 Oct, 2013

Curs d’actualització sobre prehistòria i evolució humana per a professorat de secundària

Està inclòs al programa Professors i Ciència, promogut per la Fundació Catalunya-La Pedrera

Les classes es fan els dies 16 i 23 d'octubre a la seu de l'IPHES, al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Web del programa

De la cova al poblat. Un recorregut de 10 milions d'anys és el nom del curs que imparteix Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc del programa Professors i Ciència que promou l’obra social de la Fundació Catalunya-La Pedrera. Les classes es desenvolupen els dimecres 16 i 23 d'octubre, de les 16.30 a les 20 hores, a la seu de l'esmentat centre de recerca, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La matrícula està oberta fins al primer dia d'inici de curs.

“Amb aquesta activitat es pretén oferir al professorat d'instituts de secundària una visió actualitzada i esquematitzada de la Prehistòria i l'Evolució Humana per tal de que puguin aplicar aquests coneixements a les aules”, ha comentat Lluís Batista. Alhora es vol incentivar l'estudi de la prehistòria entre l'estudiantat i així fomentar la vocació científica.

Lluís Batista a Professors i Ciència

L'arqueòleg Lluís Batista durant una sessió del programa Ciència i Professors l'any passat, en una aula del campus catalunya de la Universitat Rovira i Virgili - Jordi Mestre/IPHES

El curs s'estructura de forma didàctica amb recolzament informàtic i amb dues maletes didàctiques que contenen cranis, objectes d'art, instruments lítics, ceràmiques, etc., corresponents al Paleolític, Neolític i alguns materials ibers, que es cediran als centres educatius que ho sol·licitin.

Les principals fites

En el transcurs dels dos dies es tractarà les principals fites i protagonistes de l'Evolució Humana, des dels nostres primers avantpassats, fa 13.000.000 fins a 13.000 anys abans  del present; el Neolític al Proper Orient (13.000 – 6.000 abans d'ara );  la difusió del Neolític a Catalunya, fites culturals i diferències fins Ferro Inicial (8.000 – 2.800 abans d'ara), i el Món ibèric a Catalunya (2.800 – 2.100 abans del present)

El programa Professors i Ciència vol contribuir, per una banda, a l’excel·lència educativa entre el professorat, tot millorant la seva formació i especialització científica, i per l’altra, garantir l’aplicabilitat a l’aula dels coneixements adquirits, per tal de fomentar les vocacions científiques entre els estudiants. Està dirigit a professors de secundària de ciències de Catalunya, especialment a aquells que recolzen els potencials estudiants del programa “Joves i ciència”.

technorati tags: , , , ,

2 Oct, 2013

Conferència sobre la Balma de la Vall de Montblanc i l’origen del poblament de les Muntanyes de Prades

Divendres 4 d’octubre, a les 20 h, a la Sala del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc

A càrrec de Josep Vallverdú i Maria Soto, personal investigador de l’IPHES

La Balma de la Vall

Membres de l'IPHES en una de les campanyes d'excavació a la Balma de la Vall, a Montblanc - IPHES

La Balma de la Vall de Montblanc i l’origen del poblament de les muntanyes de Prades és el títol de la conferència que impartiran Josep Vallverdú, investigador principal d’aquest projecte de recerca de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i María Soto, directora de les excavacions i arqueòloga del mateix centre d’investigació. Serà divendres 4 d’octubre, a les 20 h, a la Sala del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc. L'acte està organitzat per aquest museu, el Museu-Arxiu de Montblanc i el Centre d'Interpretació de les Muntanyes de Prades.

Resum

La Balma de la Vall és un jaciment descobert el 1975 per la secció arqueològica del Museu de Montblanc, que va ser excavat els anys 1979 i 1980 pel senyor Maties Solé.  L’IPHES va reprendre fa tres anys la campanya d’intervencions en el marc del projecte “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana” amb l’objectiu de documentar la cultura material i el context cronològic en què es van desenvolupar les societats caçadores i recol·lectores del Pleistocè (més antic de 10.000 anys abans del present). Per assolir aquesta fita, ha estat necessari aprofundir en el coneixement de la seqüència estratigràfica.

Maria Soro

L'arqueòloga María Soto oferirà la xerrada juntament amb Josep Vallverdú - IPHES

Josep Vallverdú

L'arqueòleg i investigador de l'IPHES, Josep Vallverdú - Jordi Mestre/IPHES

En la seva intervenció, María Soto i Josep Vallverdú donaran també a conèixer els resultats obtinguts en les tres campanyes esmentades, a destacar el conjunt lític recuperat, integrat per nombroses ascles, nuclis, raspadors, làmines i puntes de dors, així com les datacions obtingudes, que situen l’ocupació de la Balma de la Vall dins del Magdalenià superior, és a dir, fa entre 15.000 i 13.000 anys abans del present.

Aquests resultats contribueixen al coneixement regional de l’ocupació prehistòrica de les Muntanyes de Prades, un entorn que en els darrers anys està proporcionant nombrosa informació a partir dels jaciments en superfície descrits per Salvador Vilaseca, els nombrosos conjunts d’art rupestre i les excavacions sistemàtiques portades a terme des de l’IPHES.

technorati tags: , , , , , , ,

21 Set, 2013

El blog de les activitats de l’IPHES, entre els finalistes dels Premis Blogs Catalunya 2013, a la categoria d’Universitats, Recerca i Ciència

Els guanyadors es faran públics en una festa el 28 de setembre, a Granollers

JuratFinalistes

Després de la votació popular, El blog de les activitats de l'IPHES està entre els cinc finalistes als prestigiosos VI Premis Blogs Catalunya 2013, com a blog corporatiu en la categoria d’Universitats, Recerca i Ciència. La cerimònia de lliurament es celebrarà el proper 28 de setembre a les 20:00 al Teatre Auditori de Granollers. Aquell mateix dia es faran públics els guanyadors de les diferents categories, en el marc de la festa de la blogosfera catalana, que celebra els seus premis amb caràcter anual. Enguany s’hi ha presentat més d'un miler de blogs.

Blog Les activitats de l'IPHES

Des que es va posar en marxa el 2006 ha publicat més de 1.100 articles relacionats amb els projectes de recerca, docència i socialització que impulsa aquest institut - IPHES

Aquests premis són una iniciativa de la l’associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement ), que va néixer l’any 2008 amb la vocació de ser una entitat que generi interactivitat i innovació en el context de la cultura i la llengua catalanes amb la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eix vertebrador.

El blog de les activitats de l’IPHES, allotjat a TINET (Tarragona Internet). es va posar en marxa el febrer de 2006 i va ser pioner en el seu àmbit. Des de llavors ha publicat més de 1.100 articles relacionats amb els projectes de recerca, docència i socialització que impulsa aquest institut. Molts dels posts han estat llegits per més de 800 persones i es reben comentaris molt sovint, tot i que amb la irrupció de les xarxes socials la majoria d’ells no es fan directament al blog, arriben pels perfils que l’IPHES té a Facebook i Twitter, on es pengen els enllaços a les noves informacions i molts sovint ha superat el miler de lectures per post.

technorati tags: , , ,

19 Set, 2013

Obertes les inscripcions pel programa Bojos per a l’arqueologia!

És un curs de formació dirigit a fomentar la vocació científica per aquesta disciplina entre l’alumnat de primer de batxillerat de Catalunya. 

AMPLIACIÓ DEL TERMINI DE MATRÍCULA FINS AL 30 D'OCTUBRE

web programa ICAC-IPHES-ICRPC

Bojos per l'arqueologia

En el marc de les sinèrgies establertes entre l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), s’ha creat el programa Bojos per l’Arqueologia!, que és un curs de formació dirigit a fomentar la vocació científica per aquesta disciplina i la conservació i preservació del patrimoni cultural entre l’alumnat de primer de batxillerat de Catalunya.

Aquest programa, que acollirà 25 alumnes de 1r de Batxillerat i que tindrà una durada d’un any, forma part de la proposta formativa “Bojos per la ciència 2013!” que promou la Fundació Catalunya-La Pedrera i que té com a objectiu apropar la recerca que es desenvolupa en els centre d’investigació de Catalunya als postres escolars i fomentar en ells la vocació científica per l’arqueologia i la conservació i valorització del patrimoni cultural.

Laboratori de restauració

Part del curs es realitzarà a le sinstal.lacions de l'IPHES,al campus Sescealdes de la URV - Jordi Mestre/IPHES

En aquest curs, que es realitzarà durant 18 caps de setmana (6 caps de setmana a cada centre) de gener a desembre de 2014, els participants tindran l’oportunitat d’ampliar, de la mà de reconeguts especialistes, els seus coneixements sobre Prehistòria i Evolució Humana, Arqueologia Clàssica i la Conservació i Preservació del Patrimoni Cultural. També coneixerem els mètodes d’excavació i registre i l’anàlisi dels objectes recuperats als jaciments i com es feien i amb quins materials les construccions i tombes fa més de 2.000 anys. Com a element de connexió amb el present, podrem conèixer com es museïtzen les restes arqueològiques, visitar un jaciment arqueològic o passejar-nos per un centre d’arqueologia subaquàtica.

Caràcter eminentment pedagògic

En aquest sentit, el curs permet apropar la ciència als alumnes amb un caràcter eminentment pedagògic, i amb la finalitat d'afavorir un millor reconeixement social i de fomentar les vocacions científiques. Així doncs, des d'aquest curs es potenciarà la vocació científica i humanística en l'àmbit dels primers graus de l'ensenyament terciari i es contribuirà a la Societat del Coneixement des de la formació integral del futur personal investigador i humanista.

Aquest curs és gratuït i podran formar-hi part els 25 millors alumnes que seleccionem d’entre totes les inscripcions rebudes. El període d’inscripcions està obert fins el pròxim 17 d’octubre.

Per a més informació, cliqueu aquí. En cas de qualsevol dubte o aclariment contacteu amb info@icac.cat

technorati tags: , , , , ,

17 Ago, 2013

Conferència d’Eudald Carbonell a la Pobla de Segur sobre 34 anys d’excavacions a Atapuerca

D’aquesta manera s’inaugura la campanya d’excavacions de l’IPHES a la Cova de les Llenes

 Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell

34 anys d’excavacions a Atapuerca és el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evoluicó Social) dimarts 20 d’agost, a les 20 h, a la Sala Magna del Comú dels Particulars, a la Pobla de Segur (Lleida), amb motiu de l’inici de la campanya d’excavacions a la Cova de les Llenes d’aquesta localitat, sota la direcció de l’esmentat centre de recerca.

Els grans interrogants

L'estudi de l'evolució humana té encara grans interrogants per respondre: Com i quan es van produir les primeres dispersions humanes procedents d'Àfrica? Quina espècie va ser la protagonista? Quines eren les seves característiques? Quin tipus de tecnologia utilitzaven? Quina ruta van seguir per arribar a Euràsia? Quina relació hi ha entre les primeres poblacions humanes i les següents? Hi ha continuïtat o discontinuïtat evolutiva i tecnològica?

En els últims anys les excavacions a Atapuerca (Burgos, Espanya) han aportat una mica de llum a aquestes qüestions. En aquesta localitat es troba un sistema càrstic de coves, que es va posar al descobert en construir el traçat d'un ferrocarril. En aquestes cavitats es conserven milers de fòssils, alguns dels quals ja s'han localitzat al llarg de 31 campanyes d'excavació, que han propiciat restes arqueològiques molt interessants i claus per avançar en el coneixement científic sobre els nostres orígens.

Indústria lítica de fa prop d’1,5 milions d’anys

Així, per exemple, s'han trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, Aquí s'ha posat al descobert una mandíbula amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys (veure notícia). Aquesta troballa va ser portada a Nature. És robusta, té absència de mentó, dents molt desgastats, cara interna sense torus, amb una morfologia primitiva. La indústria lítica associada és de Mode 1. En el mateix jaciment s’ha trobat un fragment d'húmer humà que podria haver estat consumit pels humans, podria ser d'Homo antecessor i confirmaria que el canibalisme és consubstancial al gènere Homo. A més, a la campanya de 2013 s’ha localitzat indústria lítica pròxima a 1,5 milions d’anys, que avalarien ja la presència humana en aquesta cronologia.

Homo antecessor presenta un frontal amb una morfologia primitiva, una capacitat encefàlica de 1000 cc, poca robustesa, dents primitives, però amb alguns trets dels neandertals, cara amb fossa canina com Homo sapiens, i produïa indústria lítica del Mode 1.

Sílex trobat a la Sima del Elefante pròxim a 1,5 milions

Eina de sílex localitzada a la darrera campanyaa la Sima de l'Elefante, de prop d'1,5 milions d'anys - Jordi Mestre/IPHES

A la Sima de los Huesos s'ha documentat l'acumulació intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va passar fa uns 500.000 anys i són restes d'Homo heidelbergensis. Amb ells es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers desapareguts. Al seu torn, indica la capacitat simbòlica d'aquells homínids i la complexitat social que ja posseïen.

Però Atapuerca encara no ha revelat tots els seus secrets, i s’obren noves línies de recerca sobre les primeres poblacions humanes. Només amb la continuïtat i el rigor del treball científic es podran localitzar tots els tresors que encara amaga.

technorati tags: , , , , , , ,