30 Nov, 2006

Gira iberoamericana del director de l’IPHES

Des de Cuba

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, ha estat nomenat membre d’Honor de la Societat Cubana d’Antropologia Biològica, en el marc de la gira que aquestes dies realitza per Iberoamèrica. El reconeixement li ha estat atorgat pels seus mèrits al capdavant de l’equip de científics descobridors de les restes de pobladors humans més antigues localitzades a Europa, concretament a la Sierra de Atapuerca.

Eudald Carbonell en una reunió de treball amb científics de l'Havana i Ramon Viñas

Precisament, sobre aquest complex arqueològic, Carbonell ha impartit també una conferencia magistral a la Universitat de l’Havana, convidat per la Càtedra d’Antropologia d’aquest centre educatiu. A més, aprofita per visitar diferents jaciments, en aquest cas, acompanyat per Roberto Rodríguez, arqueòleg del Museu Montané de la Universitat de l’Havana, qui està al capdavant de les excavacions de Canímar Abajo, a la província de Matanzas, al centre de l’illa, on s’han trobat evidències que demostren que els ciboneyes cubans no eren únicament recol·lectors, pescadors i caçadors, sinó que practicaven l’agricultura. També va amb ells Ercilio Vento, president de la Societat Espeleològica de Cuba.

A la dreta, Ramon Viñas (IPHES) amb Eudald Carbonell a la Cova Ambrosio

El grup també ha estat a la Cova Ambrosio, on juntament amb l’investigador de l’IPHES, Ramon Viñas, van inspeccionar les diverses pictografies que conté aquesta cavitat, una expressió artística per la qual van mostrar tots molt d’interès, igual que pels gravats que es troben a les parets d’aquesta cova, situada a la punta de la península d’Hicacos, a la platja de Varadero.

En tot aquest recorregut, els científics han aprofitat per intercanviar coneixement sobre les experiències arqueològiques que cadascun d’ells efectua, així com sobre l’estudi dels fòssils en general, com la metodologia d’estudi o aspectes conceptuals relacionats amb aquests temes.

Com ja hem avançat en anteriors cròniques d’aquesta gira iberoamericana d’Eudald Carbonell, l’objectiu d’aquest viatge és impulsar una xarxa hispanoamericana per a l’estudi de l’evolució humana, concebuda per afavorir l’intercanvi d’informació entre països i socialitzar la ciència entre els investigadors i la societat, incidint especialment en l’organització de projectes conjunts de recerca i d’intercanvi docent.

Declarat amic de Cuba i de la seva particular Revolució, Eudald Carbonell ha mostrat molt interès pels estudis sobre evolució humana que es duen a terme en aquest país, i és el seu desig poder concretar aquestes col·laboracions científiques.

30 Nov, 2006

Coincidint amb els darrers dies de l’exposició Ésser humà i entorn: les faunes prehistòriques, que fins el 10 de desembre s’exhibeix al saló de Cultura d’Orce (Granada), publiquem al bloc l’article “Orce, un fantàstic registre fantàstic i complet registre fòssil dels últims set milions d'anys a Europa”, escrit per Bienvenido Martínez. Aquests dies, a més, visiten Orce alumnes del Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la URV.

Bienvenido Martínez-Navarro és codirector del projecte d'investigació d’Orce, i investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) associat al IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell).

Si hi ha un lloc a Europa on els cercadors de fòssils tinguin la sensació de sentir-se en un paradís terrenal, aquest lloc, sens dubte, és la conca de Guadix-Baza-Orce. Aquesta depressió intramuntanyosa, se sitúa en el sud-est de la Península Ibèrica, en el cor de les serralades bètiques. Es divideix en dues cubetes, la de Guadix, en el sector sud-occidental i la de Baza, en el nord-oriental. Ambdues estan separades per la petita serra del Jabalcón. La geologia d'aquesta depressió és singular en tot el context europeu, només comparable a la de les grans conques interiors del Rift est-africano.

Des de fa uns 7 milions d'anys, en el Miocè Terminal, fins fa uns 0,1-0,2 milions d'anys (finals del Plistocè mig), aquesta conca va estar tancada al mar, i en ella existia un important llac de manera perenne que abastava des de Baza fins a la zona de Orce. A la cubeta de Guadix en ocasions, de manera intermitent, es formava també un altre petit llac.

L'Exposició sobre a Orce es pot visitar a aquesta localitat fins al 10 de desembre

En els sediments dipositats entorn del llac de Baza-Orce, es conserva un extraordinari registre paleontològic i arqueològic, que informa sobre l'existència continuada d'un entorn ric en vida animal i vegetal, les restes del qual van quedar enterrats en els seus estrats durant tot el període de supervivència del llac. Finalment, quan les aigües estancades van ser capturades a través d'una nova llera obert pel ric Guadiana Menor, afluent del Guadalquivir, i van començar a drenar cap a l'Atlàntic, aquesta obertura de la conca va provocar una erosió continuada a gran escala sobre els sediments rics en fòssils, i gràcies a això, avui es pot veure en superfície, en els vessants dels nous barrancs i canyades, els espectaculars afloraments que mostren aquest fantàstic i complet registre fòssil dels últims set milions d'anys a Europa. A això cal sumar la presència de les indústries de pedra, fabricades pels homínids, les més antigues trobades fins a la data a Europa, en una edat pròxima a 1,2-1,3 milions d'anys.

El centre neuràlgic

Dintre del context de la conca, el municipi d’Orce és, amb tota seguretat, el centre neuràlgic d'aquest patrimoni únic a Europa. Aquí es dóna la major densitat i qualitat de jaciments, especialment en el triangle que formen el nucli urbà de Orce i les seves dues pedanies, Fuente Nueva i Venta Micena. Els sediments allí dipositats comprenen un registre cronològic que va d'una edat aproximada d'una mica més de 2 milions d'anys, fins a fa aproximadament 1 milió d'anys. Engloba la majoria del Plistocè inferior (període que comença fa 1,75 milions d'anys i finalitza fa 0,78 milions d'anys).

El jaciment més famós és Venta Micena, amb una edat pròxima a 1,5-1,6 milions d'anys. Es tracta d'un estrat horitzontal que presenta un nivell fèrtil de 80 a 120 cm d'espessor l'extensió del qual en superfície és superior a 2,5 km. Es calcula que hi ha, només en aquest estrat, més de 1 quilòmetre quadrat amb fòssils, cosa que significa més de 1 milió de metres quadrats amb restes de mamífers quaternaris. Fins a la data s'han excavat 350 metres quadrats i d'ell s'han extret més de 17.000 fòssils, la qual cosa indica una densitat pròxima a 50 peces per metre quadrat, és a dir, que aquest jaciment té una potencialitat de bastants desenes de milions de fòssils per ser extrets. No es coneix cap altra localitat en el continent amb aquesta potencialitat.

A Venta Micena s'han determinat 31 espècies de mamífers, especialment de gran grandària, per exemple elefants (Mammuthus meridionalis), rinoceronts (Stephanorhinus etruscus), cavalls (Equus altidens), hipopòtams (Hippopotamus antiquus), bisonts (Bison sp.), bous almizclers (Preovibos sp.), estranys caprins amb les banyes dirigides cap endavant (Soergelia minor), cabres (Hemitragus albus), cérvols gegants (Praemegaceros) i de mida mitjana petita (Pseudodama), tigres de dents de sabre de gran grandària amb els canins en forma de serra (Homotherium latidens), altres més petits amb els canins llisos (Megantereon whitei), jaguars (Panthera gombaszoegensis), linxs (Lynx sp.), gossos pintats antecesors dels actuals gossos salvatges africans (Lycaon lycaonoides), petits gossos semblats als xacals (Canis mosbachensis), guineus (Vulpes praeglacialis), teixons (Meles sp.), óssos (Ursus etruscus) o hienes gegants (Pachycrocuta brevirostris), a més de conills i rossegadors entre els quals destaca la presència de puercoespins (Hystrix major).

L'acumulació de restes en el tall-3, d'on s'ha extret el 90% del total de fòssils excavats, indica que aquesta zona del jaciment correspon a una acumulació realitzada per la hiena de gran grandària Pachycrocuta brevirostris (hiena gegant supercarronyera de morro curt, amb més de 100 kg de massa corporal) en les zones pròximes als caus de les cries, com ha estat publicat en diferents treballs, especialment pel professor Palmqvist, en col·laboració amb altres membres de l'equip d'investigació.

A Venta Micena, a més, s'han desenvolupat altres interessants estudis paleontològics de tipus sistemàtic, ecològic i etològic, sobre els grans gossos salvatges antecessors dels licaons africans actuals, Lycaon lycaonoides, o sobre el tigre de dents de sabre d'origen africà Megantereon whitei, localitzat per primera vegada a Europa en Venta Micena, i relacionat amb la primera dispersió humana fora d'Àfrica, en trobar-se també en Dmanisi (Geòrgia de l'Est, Caucas), i després en altres jaciments del continent europeu i Pròxim Orient.

La troballa de Meganteron whitei a Venta Micena va significar un important avanç quant a les possibilitats de migració dels primers homínids cap al continent euroasiàtic. Per a poder afirmar aquesta troballa, es van realitzar comparances anatòmiques i mètriques entre els representants europeus, asiàtics, africans i nord-americans d'aquest gènere. Entorn de 1,8 milions d'anys, en la transició Pliocèn Plistocè, aquest tigre de dents de sabre surt d'Àfrica i se li localitza a Dmanisi (Geòrgia, Caucas), en associació amb les restes humanes més antics trobats fora d'Àfrica, i a Orce.

Megantereon whitei era un hipercarnívor superpredador i caçador a l'aguait, habitant d'ambients boscosos oberts pròxims a les prades o sabanes, amb una enorme capacitat per matar, basada en uns poderosos membres anteriors –propis de l'envergadura d'un lleó- que servien per a subjectar la presa, i en uns canins molt llargs i afilats i llisos –de 10 o més centímetres de corona- que servien per a clavar, tallar la jugular fins a la mort per asfíxia i dessagnant la presa. Però per la grandària dels seus molars es dedueix que la massa corporal de Megantereon whitei era aproximadament com la d'un lleopard, cosa que indica que probablement tenia la capacitat de caçar i matar com un lleó i la capacitat per menjar com un lleopard, a causa de que els canins li impedien poder accedir a les parts més dures i probablement només podia menjar les parts més toves, especialment les vísceres, pel que entenem que matava molt més del que menjava i deixava una enorme quantitat de carronya que aprofitaven els supercarronyers com la hiena Pachycrocuta brevirostris, però també altres carronyes sistemàtics com els homínids, que es van dispersar fora d'Àfrica, seguint la ruta del Pròxim Orient, en el mateix moment que Megantereon whitei i probablement van aprofitar les despulles que aquests tigres de dents de sabre deixaven.

Estudis actuals en curs demostren una extraordinària similitud quant a la fauna de grans mamífers entre el jaciment de Venda Micena i el de Dmanisi a Geòrgia. No obstant això, de moment encara no han estat trobats restes humanes o altres evidències de presència humana com indústries de pedra a Venta Micena, si bé, no és descarta que puguin aparèixer en un futur. Si hi ha homínids a Venta Micena, l'equip que actualment treballa en el jaciment, els buscarà amb afany en els pròxims anys.

Les evidències de presència humana més antigues trobades en Orce i, a Europa, són les indústries de pedra localitzades als jaciments de Fuente Nueva-3 i de Barranco León-5. Ambdues tenen la mateixa edat, entorn de 1,2-1,3 milions d'anys, i una associació de fauna semblant a la de Venta Micena, si bé, presenten algunes espècies que arriben a Europa més tard, com el cavall de gran talla nomenat Equus sussenbornensis, i el capri Ammotragus europaeus, antecessor del mufló de l’Atlas nord-africà.

A Fuente Nueva-3 i Barranco León-5 s'han trobat ja més de 2000 resquills, bàsicament en sílex, associades a restes de mamífers, que manifesten la gran actuació carronyera dels nostres avantpassats sobre els cadàvers d'herbívors de gran grandària, en competència directa amb les hienes gegants de l'espècie Pachycrocuta brevirostris, representada allí per restes òssies, però especialment pels seus excrements, nomenats copròlits, que fossilitzen gràcies a empassar-se enormes quantitats d’ossos; les seves matèries fecals estan compostes per enormes quantitats de fosfat càlcic, conservant la seva forma original.

Què indiquen les indústries lítiques?

Les pedres que els nostres avantpassats tallaven, són fonamentals en l'evolució del llinatge humà, doncs gràcies a elles, els homínids primitius van poder transformar la seva alimentació, bàsicament vegetariana, en carnívora. Encara que la dentició humana no està preparada per a matar preses, ni de bon tros per a esquarterar el cadàver d'un mamífer gran, gràcies a la talla de pedres utilitzades com ganivets, els nostres avantpassats, primats socials, es van transformar en carnívors sistemàtics, canviant no només la seva alimentació sinó també la seva fisiologia, reduint la longitud del seu intestí al processar aliments més energètics i aprofitant l'energia sobrant, per a alimentar el cervell, que al llarg de l'evolució del nostre llinatge s'ha anat fent més gran i complex.

Les indústries lítiques i el fet de menjar carn van jugar un paper fonamental en la colonització de les latituds mitges d'Euràsia per part dels nostres avantpassats, doncs gràcies a aquest model alimentari la supervivència en climes amb hiverns i estius és molt més factible, ja que en èpoques fredes l'escassesa d'aliments vegetals assequibles per als homínids és important, però si és possible menjar carn el problema està solucionat.

Els jaciments de Fuente Nueva-3 i de Barranco León-5 són fonamentals per a explicar el comportament dels primers homínids que van poblar el nostre continent, la seva capacitat per a l'aprofitament dels aliments i per a l'aprovisionament de matèries lítiques cosines, la seva competència amb les hienes gegants per a l'adquisició de carronya, el seu comportament social, etc.

El projecte general d'investigació en Orce, titulat “Ocupacions humanes en el Plistocè de la conca de Guadix-Baza”, és finançat per la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia i està dirigit per Isidro Toro (responsable de l'arqueologia), Jordi Agustí (responsable de l'estudi dels petits mamífers) i Bienvenido Martínez-Navarro (responsable de l'estudi dels grans mamífers). En ell participen nombrosos investigadors com Paul Palmqvist (responsable dels estudis paleoecològics) i el seu col·laborador Juan Antonio Pérez-Clars, diversos geòlegs i geocronòlegs, i nombrosos estudiants que estan realitzant les seves tesis doctorals, entre els quals cap destacar Mª Patrocini Espigolessis, Sergio Ros i Beatriz Fajardo.

28 Nov, 2006

25 Nov, 2006

“La serralada d’Atapuerca. Més d’un milió d’anys d’història”, “El primer poblament humà d’Europa”, “Nou paradigma en Prehistòria” i “Un milió d’anys d’evolució humana a Europa” són els títols de les conferències que Eudald Carbonell director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha començat a impartir a Mèxic aquesta setmana, en el marc de la gira iberoamericana que efectua per promoure projectes conjunts de recerca i d’intercanvi docent. Algunes d’elles les repetirà els pròxims dies a Xile i a Cuba.

Amb la finalitat de compartir coneixement i generar debat us oferim un resum de totes elles. Podeu formular-nos també preguntes, dubtes, opinions...

“La serralada d’Atapuerca. Més d’un milió d’anys d’història”

Carbonell efectua un recorregut pels jaciments d’Atapuerca (Burgos), declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000, amb una cronologia des de 1.200.000 anys d’antiguitat fins el present. En aquest indret es localitza:

· el jaciment en cova amb presència humana més antiga del continent europeu (Cova de l’Elefant)

· les restes humanes del primers europeus, l’Homo antecessor, a Gran Dolina, de 800.000 anys

· la mostra més important del món d’Homo heidelbergensis, de 500.000 anys, a la Sima de los Huesos.

En aquest impressionant grup de jaciments, s’estudia la dispersió, l’evolució i el comportament dels primers habitants de l’Europa occidental i les adquisicions humanes.

Com a conseqüència de la magnitud d’aquest projecte, s’estan executant una sèrie d’infraestructures encaminades al desenvolupament socioeconòmic de l’entorn de Burgos sobre la base de la idea d’afavorir un turisme cultural sostenible.

“El primer poblament humà d’Europa”

Sobre “El primer poblament humà d’Europa”, Carbonell –tal com vèiem a la imatge captada pel company de l’IPHES, Ramon Viñas, durant la seva intervenció a l’Institut d’Investigacions Antropològiques (de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic), inicia la seva dissertació parlant de Dmanisi (Georgia), on s’ha localitzat les restes humanes més antigues d’Euràsia, amb 1, 8 milions d’anys abans d’ara, per seguir amb la Península ibèrica, amb jaciments d’un milió d’anys com els d’Orce i Atapuerca, referint-se especialment a aquest darrer cas, per acabar constatant la presència humana també a altres indrets d’Europa i amb una antiguitat igualment d’un milió d’anys, cas de Monte Poggiolo i Ceprano a Itàlia, i la cova de Vallonet a França.

“Nou paradigma en Prehistòria”

Amb la xerrada “Nou paradigma en Prehistòria”, el director de l’IPHES insisteix en el nou model epistemològic que ha sorgit amb les noves descobertes de fòssils, que exigeix aplicar la transdisciplinarietat, és a dir, abordar la mateix problemàtica des de diverses ciències, amb les seves pròpies metodologies i interactuant entre elles, sistema de treball que l’IPHES intenta dur a la pràctica en el seus diversos projectes de recerca.

En aquesta línia s’emmarca el Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que el mateix institut imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per internacionalitzar alhora la formació superior, preparant l’alumnat per assumir nous reptes en el coneixement, i des de la perspectiva de la socialització i la resocialització de les espècies humanes al llarg del temps, cosa que ha permès el desenvolupament de noves adquisicions que ens ajuden a ser cada vegada més humans.

“Un milió d’anys d’evolució humana a Europa”

Finalment, a la xerrada “Un milió d’anys d’evolució humana a Europa”, Eudald Carbonell, estructura el seu discurs a l’entorn de la idea que l’ús de la tècnica és el factor que ens distingeix com a humans, i com aquest procés ha estat possible gràcies a la intel·ligència social i a la cooperació.

El resultat és que l’Homo sapiens ha incorporat totes les adquisicions de les espècies del gènere Homo que ens han precedit estenent-les per arreu del planeta.

23 Nov, 2006

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), realitza del 22 de novembre al 11 de desembre una gira per Iberoamèrica que el durà a Mèxic, Xile i Cuba. Durant la seva estada a aquests països, oferirà diverses conferències, les primeres d’elles a Mèxic, concretament al Centre Cultura d’Espanya a Mèxic, a l’Institut d’Investigacions Antropològiques (UNAM), a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història (ENAH) i a l’Institut Nacional d’Antropologia i Història (INAH).

A més, aprofitarà per visitar alguns jaciments i mantenir reunions amb personalitats de l’àmbit científic i de diverses institucions relacionades amb patrimoni amb l’objectiu de valorar possibilitats de dur a terme projectes conjunts de recerca i d’intercanvi docent, en aquest últim cas a través del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que imparteix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV).

Aquest màster es va posar en marxa en aquesta universitat el curs 2004-05, d’acord amb diversos centres europeus per tal d’afavorir la mobilitat entre els estudiants en el marc del nou espai educatiu de Bolònia. Es basa en tres àrees fonamentals: la recerca en paleoecologia humana i prehistòria, paleoantropologia, geologia i paleontologia del quaternari; l’arqueologia d’intervenció en aquesta etapa de l’evolució, i la gestió, conservació i socialització del patrimoni arqueològic.

A Tarragona, aquest any segueixen les seves classes un total de 29 alumnes tant de l’Estat espanyol com de l’estranger, especialment procedents d’equips que duen a terme importants excavacions arqueològiques com Atapuerca (Burgos-Espanya), Dmanisi (Geòrgia) o Alger (Algèria), entre d’altres. Enguany, a més, els de la primera promoció ja han començat a llegir les seves tesis de màster, essent 15 els qui hauran obtingut el títol corresponent, el pròxim febrer.

Els títols de les conferències que impartirà Eudald Carbonell per Iberoamèrica són: “La serralada d’Atapuerca. Més d’un milió d’anys d’història”, “El primer poblament humà d’Europa”, “Nou paradigma en Prehistòria”, “Un milió d’anys d’evolució humana a Europa”.

21 Nov, 2006

La projecció del llargmetratge “La Odisea de la especie” propiciarà un debat amb el qual es posarà punt i final a la I Setmana de la Prehistòria, que se celebra a la Universitat de Lleida (UdL) des del passat dia 15 de novembre, organitzada pel Grup d’Investigació Prehistòrica d’aquesta institució i de la biblioteca pública de la mateixa localitat.

L’acte tindrà lloc dimecres 22 de novembre, a les 19 h, a l’Edifici de Rectorat de la UdL, i comptarà amb la participació de Robert Sala, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell); Emili Junyent, degà de la Facultat de Lletres de la UdL, i Assumpció Malgosa, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Robert Sala ja va assistir-hi també el dia 17 per pronunciar la conferència “Els primers europeus: dades més recents”, durant la qual va incidir en les troballes més significatives dels darrers anys, i especialment en les d’Atapuerca.

“La odisea de la especie” recorre vuit milions d’anys de l’espècie humana. Coordinada científicament per Juan Luis Arsuaga, codirector del Projecte Atapuerca, inclou animació en 3D i les més modernes tècniques de postproducció. És una superproducció de France Télévision Distribution, que, entre molts altres mitjans d’arreu del món, va emetre Televisió Espanyola.

20 Nov, 2006

Un cop més, amb la idea d’incitar-vos al debat, us oferim un article d’Eudald Carbonell titulat “Corrupció”, publicat prèviament a la secció Prisma d’El Mundo, concretament el passat 8 de novembre, i que ara posem també a disposició de tots vosaltres des d’aquest espai, esperant que sigui del vostre interès.

En una sessió de periodisme científic a Estepona, on vaig assistir fa uns dies, l'alcalde estava orgullós que aquella petita ciutat no fos coneguda pels escàndols de corrupció. Estava parlant, com és lògic, de Marbella i d'un llarg etc repartit per tot el sud i el llevant i, per descomptat, d’aquestes dues zones del centre del país i de tota la perifèria. Parlava de la corrupció i de l’especulació en les pràctiques mafioses de gent de l’administració local i de les constructores. És brutal que el fet de no ser corrupte sigui un mèrit i que es consideri una cosa extraordinària, quan tots pensem que hauria de ser al revés.

Ara bé, no diem ni parlem de res que no sigui un hàbit de llarga durada. A la Grècia dels clàssics, la corrupció també era un clàssic.

La corrupció és una malaltia atàvica que destrueix la consciència dels ciutadans honorables. Fins on arribarem? Em resulta al·lucinant pensar que aquesta manera de fer estigui tan estesa arreu. La sangonera que provoca en els llocs on s’estructura i on es desenvolupa acaba per liquidar els rastres d’humanització.

La corrupció, que pot ser ideològica, política, econòmica o social, branques d’una mateixa malaltia a la qual no hi ha ningú que s’hi vulgui enfrontar; alguns perquè formen part dels seus entramats, d’altres perquè en surten beneficiats i els que queden fora perquè no volen problemes.

No hi ha control social crític d’aquesta malaltia tan desenvolupada. Els estats s’amaguen sota el seu funcionament burocràtic, els partits polítics sota l’ala de la seva organització, els ajuntaments diuen que és la única manera de tenir diners i, en molts de casos, prevariquen.

Només la ferma denúncia del que està passant, només una campanya de conscienciació de les administracions i de les persones que tenen un àmbit de decisió poden posar fre al que estem veient darrerament. Quan parlem de corrupció, com he fet moltes vegades, ho faig parlant de la construcció. És lògic, si mirem què ha passat al nostre país durant els trenta i escaig darrers anys. Molts pensàvem que després del franquisme tot això milloraria, però a la vista està que les coses no funcionen com haurien de funcionar i sembla que tothom fins ara mirava cap a una altra banda.

Semblaria que tot s’hagi posat al servei de l’especulació, tot passa pels interessos dels qui amb els negocis moltes vegades bruts aconsegueixen fer-se els amos de situacions socials i polítiques que haurien d’estar en mans de civils no corruptes. Ara parlem de la construcció, activitat on es desenvolupa la mega corrupció i l’especulació, però podríem parlar de molts altres àmbits.

Es tracta d’una gran xarxa de personatges que recorren el planeta i podem trobar aquesta mena de comportaments independentment del temps i de l’espai. Quan aquí parlem de la corrupció a Rússia, també hauríem de mirar de forma autocrítica el què passa al nostre país. Ara hem arribat al cinisme de dir que un país és menys corrupte que un altre.

Sovint, quan es discuteix aquesta qüestió amb un grup de gent, en un moment determinat sempre hi ha algú que, quan tu critiques la corrupció, arriba a afirmar que d’acord, sí, però aquí és molt inferior que a Sud-amèrica, o Àfrica o a d’altres països; no en diuen res, però, de que independentment d'on sigui, la corrupció sempre s'ha de condemnar.

Anem per un mal camí, i cal actuar amb la raó, però sobretot amb el pes de les lleis dels que no volem ser corruptes.

Eudald Carbonell, director de l’IPHES

19 Nov, 2006

Què sabem de l’art rupestre que acullen les Muntanyes de Prades i quines possibilitats hi ha de fer noves descobertes? Aquest ha estat l’eix central de les dues ponències que ha presentat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell) a les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades, celebrades els dies 17 i 18 de novembre, al Palau Nou de l’Abat del Monestir de Poblet, organitzades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat.

Les ponències de l’IPHES, defensades per Ramon Viñas, investigador d’aquest institut i conservador del CIAR (Centre d’Interpretació de les Muntanye de Prades, Montblanc), han estat una genèrica sobre “El conjunt de pintures rupestres de les muntanyes de Prades”, i una més concreta, “Descobriments de pintures rupestres a les Muntanyes de Prades (Cornudella de Montsant, Tarragona)”, aquesta última elaborada conjuntament amb Albert Rubio, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona; Laura Martínez, estudiant de la llicenciatura d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i Juan Antonio Serrano, doctor en Biologia; aquestes tres últims són els autors de les descobertes, que es van posar en contacte posteriorment amb Ramon Viñas, per certificar-ne l’autenticitat, essent finalment notificades a l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat.

En el primer cas, tal com es constata al llibre d’actes que s’ha publicat de les jornades, Ramon Viñas ha observat: "les Muntanyes de Prades, així com la resta de la geografia catalana, és encara un territori poc explotat; en conseqüència, podem preveure un futur esperançador per a noves troballes i investigacions”. Tot just, la segona ponència de l’IPHES es va referir a la localització de nous abrics amb pintures rupestres al terme de Cornudella de Montsant, entre l’abril i l’agost passat.

A grans trets, la pintura rupestre de Prades es pot dividir en dos grans blocs o tradicions: la figurativa o naturalista-estilitzada (art llevantí), i l’esquemàtica-abstracta (art esquemàtic. La primera, més realista, amb una antiguitat entorn dels 8.000 anys abans d’ara, està subjecta o influïda per societats centrades en la cacera i la recol.lecció; per tant, amb un substrat postpaleolític o epipaleolític, i la segona, d’entre 6.000 i 8.000 anys abans d’ara, per comunitats agrícoles i ramaderes del neolític-bronze.

Actualment, les Muntanyes de Prades conserven 22 abrics amb pintures rupestres, que representa un nombre important dins del conjunt global de jaciments de Catalunya, que n’integra més de 80. Les darreres descobertes es van produir entre l’abril i l’agost passat, a Cornudella de Montsant; són figures realistes, esquemàtiques i abstractes, localitzades en diferents indrets d’aquest terme municipal del Priorat. Fins ara, en aquesta localitat només es coneixia l’abric de Gallicant a l’altra extrem de la vall del Siurana.

Les noves pintures, a l’est de Cornudella de Montsant, amplien el patrimoni rupestre català amb 12 abrics més, situats als barrancs que envolten el riu Siurana, a 700 metres d’alçada, aproximadament. La majoria d’aquestes conjunts corresponent a la tradició esquemàtico-abstracta, excepte els abrics de Fontscaldes I, del grau Tallat i les Covetes, que contenen unitats de la tradició figurativa (naturalista-estilitzada). Amb aquestes noves troballes, les Muntanyes de Prades i el terme de Cornudella de Montsant passen a formar part dels indrets més significatius de Catalunya.

El llistat de nous abrics és aquest:

- Abric I i II del grau dels Masets

- Abric del grau Tallat

- Abric del coll de la Vaca

- Abrics I, II i III del barranc de Fontscaldes

- Abric de les Covetes

- Abric de la Trona

- Abric del mas de la Noguera

- Abric del racó del Carletes

- Abric del grau de l’Esteve

“Totes aquestes troballes ens indiquen la riquesa documental que resta per investigar a les Muntanyes de Prades; a més, evidencien la necessitat d’organitzar campanyes de prospecció sistemàtica que, per descomptat, aportaran una valuosa informació per al coneixement del nostre passat”, asseguren els signants de la ponència sobre les darreres descobertes.

17 Nov, 2006

“Les mostres de canibalisme d’Atapuerca són excepcionals”, així de contundent s’ha expressat Abesalom Vekua, descobridor del jaciment de Dmanisi (Geòrgia), on s’han trobat les restes humanes més antigues d’Euràsia (1,8 milions d’anys d’antiguitat), durant la visita que ha efectuat els últims dos dies a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), a Tarragona.

En els laboratoris de l’IPHES, Vekua -el segon per l'esquerra- ha observat amb atenció restes d’Homo antecessor, especialment les que pertanyen a una mandíbula apareguda durant la darrera campanya, el juliol passat. L’Homo antecessor és una espècie que de moment només s’ha trobat al jaciment de Gran Dolina. Les anàlisis d’aquests fòssils han evidenciat la pràctica del canibalisme fa aproximadament uns 800.000 anys.

Per a Vekua, es tracta “d’una troballa insòlita i excepcional”, perquè fins que es va localitzar l’Homo antecessor s’ignorava que el canibalisme era una pràctica tan vella. Allò que encara es desconeix és la causa que va motivar aquesta actitud, malgrat que la hipòtesi millor valorada pels investigadors és de caire cultural i, per tant, caldria considerar un possible canibalisme gastronòmic.

Després de la seva estada a Tarragona, Vekua es trasllada cap a Orce (Granada), acompanyat, entre d’altres, per Bienvenido Martínez, codirector de les excavacions a aquest jaciment i investigador ICREA, membre de l’IPHES. “L’objectiu –ha manifestat aquest científic- és comparar les faunes de Dmanisi amb les d’ORCE”, doncs l’IPHES, a través d’aquest professor i de Jordi Agustí, un altre ICREA d’aquest institut, col·laboren amb l’equip de Geòrgia en un projecte de recerca sobre les faunes del Pliopleistocè de Geòrgia, és a dir, dels darrers sis milions d’anys.

Dmanisi, Orce i Atapuerca són tres jaciments claus i complementaris per entendre l’ocupació dels primers pobladors d’Europa.

16 Nov, 2006

Constatar i reivindicar la importància que té tractar sistemàticament i estudiar de manera rigorosa les restes animals i vegetals que es troben als jaciments arqueològics, per tal d’aproximar-se el més exactament possible als ecosistemes del passat, és l’objectiu principal de les Primeres Jornades sobre l’Arqueologia i el Medi que se celebren al Palau Marc, a Barcelona, divendres 17 de novembre, organitzades per l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el Col·lectiu de Bioarqueologia.

En elles hi participen Francesc Burjachs, investigador ICREA (Institut Català de Recerca Avançada), i Jordi Rosell, ambdós integrats a l’equip de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en representació de l’equip de bioarqueòlegs d’aquest institut i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que exposaran en què consisteix aquesta disciplina.

El progrés científic en el camp de l'arqueologia ha dut, des de fa dècades, al desenvolupament de diverses disciplines dedicades a l’estudi de les restes vegetals i animals. Aquestes disciplines, aplegades sota el nom de "bioarqueologia", són indispensables per poder oferir interpretacions completes, tant de cada jaciment com de l'evolució de les societats que han acompanyat l’evolució humana, ja que l’estudi minuciós de les restes animals i vegetals permeten saber com eren els paisatges en que s’han desenvolupat els diferents homínids.

Succeeix, però, que a Catalunya aquests estudis no s’apliquen a la majoria dels jaciments que s’excaven, bé perquè les restes no es recullen de manera sistemàtica en les intervencions, o perquè en el cas que es faci, milers de restes botàniques i zoològiques esperen en laboratoris o magatzems que els arribi el moment d’alliberar la informació que contenen.

Aquesta jornada informativa, adreçada principalment als responsables de les excavacions que es fan a Catalunya, vol ser un recordatori de la necessitat d'aquestes recerques i de la utilitat científica dels resultats que proporciona, a més de fer un repàs de les diverses disciplines de la bioarqueologia. Alhora, a través d’aquesta jornada es vol obrir un debat sobre la gestió d'aquests estudis a Catalunya.

Programa

9.30 h. Inauguració

Josep Maria Carreté, Director General del Patrimoni Cultural

Gemma Hernández, Cap de l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural

Lluís Garcia i Ramon Buxó, Col·lectiu de Bioarqueologia

9.45 h. Ponència

L’interès dels estudis bioarqueològics

Arturo Morales, Director del Laboratori d’Arqueozoologia de la Universitat Autònoma de Madrid

10.45 h. Pausa

11.15 h. Ponència

Model d’organització dels estudis bioarqueològics: el cas d’Itàlia

Mauro Rottoli, President de la cooperativa ARCO i membre del Laboratori d’Arqueobiologia del Museu Cívic de

Como (Itàlia)

12.15 h. Presentació del Col·lectiu de Bioarqueologia

La situació de la bioarqueologia a Catalunya i principals resultats

Mònica Oliva i Laura Romero, Col·lectiu de Bioarqueologia

Les especialitats de la bioarqueologia

Francesc Burjachs (ICREA-URV) i Jordi Rosell (URV-IPHES)

13.30 h. Dinar al Palau Moja (desplaçament a peu)

15.30 h. Ponència

Model d’organització dels estudis bioarqueològics: el cas d’Holanda

Elvira Groenewoud, ex directora regional d’Archaeological Research and Consultancy

16.15h La Generalitat de Catalunya i la recerca bioarqueològica

Araceli Martín, Cap de la Secció d’Actuacions del Patrimoni Cultural Immoble

17.00 h. Taula rodona: la gestió dels estudis bioarqueològics a Catalunya

Eduard Sánchez, en representació de les empreses d’Arqueologia

Emili Junyent, director d’excavacions programades

Josefa Huertas, Presidenta de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya

Gemma Hernández, Cap de l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural

Riker Yll, del Col·lectiu de Bioarqueologia

Arturo Morales

Mauro Rottoli

Elvira Groenewoud

Moderador: Julià Maroto del Col·lectiu de Bioarqueologia

18.30 h. Cloenda de la jornada

16 Nov, 2006

Abesalom Vekua, el científic que l’any 1983 ja es va donar de la importància del jaciment de Dmanisi (Geòrgia) per a l’estudi de l’evolució humana, visita divendres 17 de novembre l’IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell) amb la finalitat de potenciar les col·laboracions entre els dos equips pel que fa a la investigació sobre les faunes del Pliopleistocè de Geòrgia, és a dir, dels darrers sis milions d’anys.

A Dmanisi s’han localitzat les restes humanes més antigues d’Euroàsia, datades en 1,8 milions d’anys, i és, juntament amb Orce i Atapuerca, un jaciment de primera línia mundial per esbrinar els orígens dels primers pobladors d’Europa, fins al punt que el crani localitzat el 2002 ha estat valorat com la notícia més espectacular produïda els últims anys.

Abesalom Vekua, David Lordkipanidze i Jordi Agustí, a Dmanisi

Vekua és un referent pel que fa al coneixement dels macromamífers i de seguida va saber veure la importància i transcendència que podia tenir la fauna que apareixia associada a indústria lítica a Dmanisi els anys vuitanta, que és alhora el jaciment amb més densitat de restes humanes localitzades mai a l’aire lliure i amb una antiguitat tan considerable.

Les seves concepcions sobre la fauna dels Pliopleistocè ha marcat un abans i un després en l’evolució humana. En l’àmbit científic, se’l compara amb l’Emiliano Aguirre, el paleontòleg que ben aviat, a mitjan dels anys setanta, va captar la vàlua d’Atapuerca i es va decidir a constituir un grup transdisciplinar, un paper similar al desenvolupat per Vekua a Dmanisi als anys vuitanta.

Vekua viatja acompanyat de dos membres més del seu equip, Alexando Musdrelisvili i Gocha Keladre, més dos estudiants. Tots ells formen part de l’equip que dirigeix David Lordkipanidze, director general del Georgian State Museum de Tbilisi i actual responsable de les excavacions al jaciment de Dmanisi. L’IPHES ja fa temps que treballa amb ells a través dels projectes impulsats en aquesta localitat per la Fundació Duques de Soria, concretament pel que fa a l’estudi dels micromamífers, amb l’investigador Jordi Agustí al capdavant, i en tot allò referent als macromamífers, amb Bienvenido Martínez.

Durant la seva estada a l’IPHES, els científics de Dmanisi comprovaran la feina que es du a terme des d’aquest institut i intercanviaran informació. Després, el mateix divendres al vespre, marxaran a visitar el jaciment d’Orce acompanyats per Bienvenido Martínez que n’és el codirector.

15 Nov, 2006

Mostra de Recerca – Tallers interactius

Del 15 al 17 de novembre

De 9.30 a 14 h i de 16 a 20 h

Palau Firal i de Congressos de Tarragona

En el marc de la Setmana de la Ciència, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ofereixen diferents activitats interactives. Els visitants poden aprendre a fabricar eines amb pedra, tal com ho feien els nostres avantpassats en la història de l’evolució humana, i, a més, es mostra com les utilitzaven; alhora es pot observar amb una lupa les marques que a manera de petjada conserven els fòssils descoberts i que s’havien efectuat amb aquestes eines.

A partir d’aquí, els científics poden saber com eren les espècies que ens han precedit, cosa que també s’ensenya a la mostra. gràcies a totes aquestes troballes obtingudes a les excavacions. A més, hom pot accedir a la tecnologia que aplicaven per expressar els seus sentiments i tot el seu simbolisme amb les pintures rupestres, doncs un monitor ajuda a que els visitants a aprendre com era aquest procés creatiu, posant-t’ho a la pràctica allí mateix.

L’objectiu general de totes aquestes propostes és facilitar als assistents a la Setmana de la Ciència un viatge per l’evolució humana, concretament a partir de fa sis milions d’anys, quan es donarien els primers passos cap a l’hominització, cap als sapiens actuals, nosaltres.

15 Nov, 2006

Fa 50 anys, el conservador del Museu de Càceres, Carlos Callejo Serrano, en una inspecció de feina, va descobrir un conjunt de panells pintats a la cova de Maltravieso, a aquesta localitat, que de seguida va identificar com una expressió d’art rupestre. Des de llavors aquesta cavitat ha estat objecte de diferents estudis que han aportat informació molt significativa.

Per celebrar-ho i posar en comú l’estat de la investigació, del 15 al 17 de novembre, es desenvolupa el congrés “El missatge de Maltravieso, 50 anys després (1956-2006)”, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Càceres, organitzat pel museu d’aquesta localitat.

L’IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social) hi participa amb diferents ponències ja que, un dels seus membres, Antoni Canals, és el director de les excavacions que s’efectuen des del 2000 en el marc del projecte de recerca “Els primers pobladors d’Extremadura” i ha impulsat la realització d’aquest congrés. Precisament, Canals oferirà una conferència sobre aquests treballs dijous dia 16 de novembre a les 16.30 h.

Eva Mancha, Laura Muños i Luna Peña, són altres membres de l'equip, i estudiants del Màster Erasmus Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que intervindran amb diferents ponències, tal com podeu observar al programa que us oferim més avall.

La cova de Maltravieso forma part del Calerizo de Càceres, un complex kàrstic on s’hi troben diferents jaciments paleolítics com la cova esmentada, El Conejar i Santa Ana.

Disposa de la “Sala de los Huesos”, on hi ha el conjunt arqueològic de fauna i indústria lítica més important de l’oest peninsular, amb una cronologia pertanyen al Plistocè mig final. Les datacions radiomètriques del reompliment el situen, a la seva part inferior a 386.000 anys abans d'ara, i a la superior a 126.000. En aquest indret s'ha trobat indústria lítica pròpia del mode 3 i totalment elaborada en quars, que seria part de la col.lecció d'eines que un grup d’homínids va concebre in situ per processar els animals portats a la cova, entre ells una gran varietat de carnívors i herbívors.

programa

Miércoles, 15 de Noviembre

10,30: Recepción y entrega de documentación a los participantes

11,30: Presentación de las Jornadas e inauguración del Congreso. Participan:

Sr. D. Juan M. Valadés Sierra. Director del Museo de Cáceres

Ilmo. Sr. D. Luis Merino Jerez. Decano de la Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Extremadura

Excma. Sra. Dña. Pilar Mogollón Cano-Cortés. Vicerrectora de Extensión Universitaria. Universidad de Extremadura

Excmo. Sr. D. Francisco Muñoz Ramírez. Consejero de Cultura de la Junta de Extremadura

12,15: Pausa

12,45: El descubrimiento y reconocimiento de Maltravieso, historia y recuerdos personales, por D. Alfonso Callejo Carbajo (escritor e hijo del descubridor de las pinturas)

13,30: De Maltravieso al valle del Guadiana. Un repaso al arte rupestre paleolítico de Extremadura, por D. Hipólito Collado Giraldo (Jefe de la Sección de Arqueología de la Junta de Extremadura)

14,15: Pausa para el almuerzo

16,30: El Arte Paleolítico Extremeño en el contexto del interior peninsular, por D. Rodrigo de Balbín Behrmann (Catedrático de la Universidad de Alcalá de Henares, Madrid)

17,30: Maltravieso y el Arte Paleolítico del sur peninsular, por D. José Luis Sanchidrián Torti (Profesor de la Universidad de Córdoba)

18,30: Debate

19,30: Clausura de la jornada

Jueves, 16 de Noviembre

10,30: Carlos Callejo y el santuario extremeño de las manos. Maltravieso, por D. Sergio Ripoll López (Profesor de la Universidad Nacional de Educación a Distancia)

11,30: La creación del Centro de Interpretación: el proyecto arquitectónico, por D. Javier Ruiz (Arquitecto del Ayuntamiento de Cáceres)

12,30: Pausa

13,00: Presentación de Comunicaciones

13,00: La Exposición como medio de difusión de los Proyectos de Investigación: La exposición “La Cueva de Maltravieso. Cáceres hace 350.000 años”, por Dña. Nova Barrero Martín

13,20: Maltravieso y la difusión didáctica de la Prehistoria. A propósito de unos talleres didácticos de Arqueología y Prehistoria”, por D. Abel Morcillo León

13,40: La industria lítica en cuarzo de la cueva de Maltravieso, por Dña. Luna Peña, Dña. Nova Barrero, D. Abel Morcillo, D. Antoni Canals y M. Mosquera.

14,00: Pausa para el almuerzo

16,30: El proyecto Primeros Pobladores de Extremadura y la excavación en la cueva de Maltravieso, por D. Antoni Canals i Salomó (Profesor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona)

17,30: Presentación de comunicaciones

17,30: Primeras valoraciones del análisis sedimentológico de la cueva de Maltravieso, por Dña. Eva Mancha Flores

17,50: Una aproximación zooarqueológica al yacimiento de la cueva de Maltravieso, por D. Antonio J. Rodríguez Hidalgo y Dña. Laura Muñoz Encinar

18,10: Estudio tafonómico de los restos faunísticos de la cueva de Maltravieso, por Dña. Laura Muñoz Encinar y D. Antonio J. Rodríguez Hidalgo

18,30: Debate

19,30: Clausura de la jornada

Viernes, 17 de Noviembre

10,00: Arte rupestre em Portugal. Mação e o Vale do Tejo, por D. Luiz Oosterbeek (Arqueólogo del Instituto Politécnico de Tomar, Portugal)

11,00: El Proyecto científico “Los tiempos de Altamira”: nuevos hallazgos de arte rupestre paleolítico en el centro de la Región Cantábrica, por D. Ramón Montes Barquín (Arqueólogo coordinador de proyectos científicos. Museo Nacional y Centro de Investigación de Altamira)

12,00: Pausa

12,30: Presentación de comunicaciones

12,30: La cueva de Maltravieso. El Complejo Cacereño. Ocupación del territorio, por Dña. Miriam García Cabezas, Dña. Silvia Mancha Espino y D. Antoni Canals Salomó

12,50: Presentación de los nuevos restos humanos hallados en la Cueva de Maltravieso, por Dña. Laura Muñoz Encinar

13,10: Cuevas funerarias en el Tajo interior: el caso de Maltravieso, por D. Enrique Cerrillo Cuenca, D. Antonio González Cordero y D. Francisco Javier Heras Mora

13,30: Clausura oficial del Congreso a cargo del Ilmo. Sr. Director General de Patrimonio Cultural de la Junta de Extremadura

14,00: Fin de las sesiones del Congreso y pausa para el almuerzo

17,00: Visita al Centro de Interpretación de la Cueva de Maltravieso e inauguración de la exposición “La cueva de Maltravieso: Cáceres hace 350.000 años”

17,30: Descubrimiento de una placa conmemorativa en homenaje al descubridor D. Carlos Callejo Serrano, por el Excmo. Ayuntamiento de Cáceres

18,00: Vino de honor y despedida

14 Nov, 2006

DIA: dijous 16 de novembre, de 9 a 13 hores, i de 16 a 19 h

Lloc: Aula Magna de la Facultat de Lletres, Plaça de la Imperial Tàrraco, a Tarragona

Un total de nou alumnes llegiran les primeres tesis de màster d'un programa Erasmus Mundus a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, alhora que constitueixen la primera promoció del Màster en Quaternari i Prehistòria, que es va començar a impartir el curs 2004 – 2005 en aquesta universitat, d’acord amb diversos centres europeus per tal d’afavorir la mobilitat entre els estudiants en el marc del nou espai educatiu de Bolònia.

Es defensaran les següents tesis:

Bennàsar Serra, Maria de Lluc Tafonomia de Micromamíferos. Aplicación metodológica a un conjunto actual de micromamíferos. Sota la direcció de la Dra. Isabel Cáceres.

Blasco López, Ruth Estrategias de subsistencia de los homínidos del nivel XII de la Cova del Bolomor (La Valldigna, Valencia). Sota la direcció del Dr. Jordi Rosell.

Da Silva Junior, Luiz Carlos Diversidade e convergencia das dinmicas ambientais e humanas na regio da Laguna dos Patos para um programa de estudo paleoecolgico do Banhado do Colegio, Camaqu Rio Grande do Sul, Brasil. Sota la direcció del Dr. Luiz Oosterbeek.

De Lombera Hermida, Arturo La gestión del cuarzo en tres yacimientos del Pleistoceno medio-superior. Sota la direcció del Dr. Xosé Pedro Rodríguez.

García Catalán, Sergio La industria lítica del nivel Rsup del Molí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà) y su contextualización en el Paleolítico superior final de la vertiente mediterránea peninsular. Sota la direcció del Dr. Manuel Vaquero.

Guiu Forès, Jaume Dades experimentals de les cadenes operatives dels bifaços de TG10 (Atapuerca, Burgos). Aspectes morfotècnics de la talla. Sota la direcció del Dr. R. Sala.

Harichane, Zoheir Archéo-stratigraphie et SIG appliquée au site Oldowayen d'El-Kherba (Algérie Orientale). Sota la direcció del Dr. Antoni Canals.

López García, Juan Manuel Los micromamíferos de los niveles O y N del abric Romaní (Capellades, Barcelona). Sota la direcció del Dr. Jordi Rosell.

Menéndez Granda, Leticia Análisis morfotécnico y gestión de las materias primas en el nivel G de las Fuentes de San Cristóbal (Huesca). Estudio tecnológico comparativo preliminar con el nivel Ga de Payre (Arcèche, Francia). Sota la direcció de les Dres. Marina Mosquera i Marie-Hélène Moncel.

Integren el tribunal: Eudald Carbonell (URV), Carlo Peretto (Universita degli Studi di Ferara) , Christophe. Falguères (Museu d’Història Natural de França), P. Rosina (Instituto Politécnico de Tomar), Robert Sala (URV), Jordi Agustí (URV), Isabel Cáceres (URV), Marina Mosquera (URV), Xosé Pedro Rodríguez (URV), Jordi Rosell (URV) i Manuel Vaquero (URV).

Aquest màster es basa en tres àrees fonamentals: la recerca en paleoecologia humana i prehistòria, paleoantropologia, geologia i paleontologia del quaternari; l’arqueologia d’intervenció en aquesta etapa de l’evolució, i la gestió, conservació i socialització del patrimoni arqueològic. Aquesta titulació oficial de la URV comparteix objectius i activitats formatives amb les llicenciatures en Història i Geografia a través de matèries d’introducció a una especialització en arqueologia.

Segueixen les seves classes alumnes tant de l’Estat espanyol com de l’estranger, especialment procedents d’equips que duen a terme importants excavacions arqueològiques com Atapuerca (Burgos-Espanya), Dmanisi (Georgia) o Argel (Argèlia), entre d’altres.

A més, aquest màster oficial està associat per conveni al Màster Europeu amb les següents universitats:

- Universitat de Ferrara (Itàlia)

- Institut Politècnic de Tomar (Portugal)

- Universitat de Tràs-os-Montes i Alt Douro (Portugal)

- Museu Nacional d’Història Natural (París, França)

- Universitat d’Alger

13 Nov, 2006

En el marc de la Setmana de la Ciència, Salvador Moyà-Solà, investigador de l'Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a la Unitat d'Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, pronunciarà la conferència “Pieralopithecus Catalaunicus i l'origen dels grans antropomorfs i humans”, dimecres dia 15, a les 19.30 hores, al Centre Social i Cultural de la Fundació "la Caixa”, al Carrer Cristòfor Colom, 2, de Tarragona.

Presentarà l’acte Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

A finals de l'any 2002, a l'àrea del Barranc de Can Vila (BCV1), als Hostalets de Pierola (Barcelona), es va produir una troballa excepcional: el crani d'un antropomorf del Miocè mitjà, de 13 milions d'anys, el primer d'aquesta edat que es trobava al món.

Posteriors campanyes d'excavació els anys 2003 i 2004 han facilitat recuperar, a més, gran part de l'esquelet del mateix individu. L'estudi d'aquest important material ha permès reconèixer finalment l'avantpassat comú de tots els grans antropomorfs i humans. Ara bé, el projecte no ha fet res més que començar. Tenim en aquesta zona un de les àrees més interessants del món on podem estudiar l'origen i la primera radiació dels grans antropomorfs vivents.