26 Abr, 2012
Última emissió de la segona temporada de “Sota terra”
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES
Després de 13 setmanes d’emissió, aquest diumenge 29 d’abril s’emet el darrer capítol de la segona temporada del programa “Sota terra” amb un resum força original del que han estat aquests capítols. Serà a les 22.25 h per TV3.
Eudald Carbonell i Jordi Rosell, dos investigadors de l'IPHES que han participat a les dues temporades de "Sota terra" - Cedida TV3
Després es repetirà un episodi de la primera temporada amb un repte tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles, concretament al de Vacarisses (Vallès Occidental).
technorati tags: sèries televió , entreteniments , arqueologia , Catalunya , història , didàctica17 Abr, 2012
"Sota terra" busca el cementiri perdut dels templers
vídeo avançament - web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES
Després de conquerir-lo als almoràvits, els templers basteixen a Miravet un castell inexpugnable on ells mateixos hauran de resistir l'atac de Jaume II. L'equip del programa intenta descobrir com va anar el setge i buscarà els elements que fan el castell inexpugnable: quina va ser la seva estructura de defensa i com estava organitzada la vida al seu interior?
En aquest viatge als orígens del castell es farà una inevitable visita als conflictes que ha viscut aquesta fortificació situada en un punt estratègic de la nostra geografia. Trobaran restes templeres en els tres dies del programa? Doncs, per una vegada, el "Sota terra" vorejarà el fracàs més absolut... Tot i que a última hora una gran sorpresa salvarà l'orgull de l'equip.
13 Abr, 2012
Els ibers, protagonistes de la nova edició de “Sota terra”
Diumenge 15 d’abril, a les 22.30 h, estrena del capítol “Turó del Montgrós: Anníbal al Montseny?”
I després repetició del capítol “Els Vilars d’Arbeca: la més gran fortalesa del món iber”
VÍDEO avançament - web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES
Diumenge 15 d’abril, a les 22.30, “Sota terra” investiga el passat iber del territori català. Primer, amb l’estrena del capítol “Turó del Montgrós: Anníbal al Montseny?”, que busca a les restes de la descomunal fortalesa ibera del Brull, a la falda del Montseny, evidències del pas del general cartaginès Anníbal cap als Pirineus, i, a continuació, amb “Els Vilars d’Arbeca: la més gran fortalesa del món iber”, un capítol centrat en la fortalesa situada a les Garrigues, la més gran del món iber.
Eudald Carbonell, en primer terme, excavant al Montseny - TV3
22.30 h TURÓ DEL MONTGRÓS: ANNÍBAL AL MONTSENY?
Descobriran si l'exèrcit d'Anníbal va passar pel Montseny de camí cap a Roma?
En el seu camí cap a Roma, el general cartaginès Anníbal va haver de travessar Catalunya en direcció als Pirineus. Segons l'historiador Polibi, el famós exèrcit dels elefants travessa l'Ebre i avança en direcció al Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Però l'historiador Titus Livi diu que Anníbal sotmet els ilergets, lacetans, bargusis i ausetans. Això el situa al que ara és la comarca d'Osona i creuant ben bé per les valls del Montseny.
D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, Fermí Fernández i Joan E. García, en un moment del capítol que s'estrena diumenge - TV3
"Sota terra" buscarà a les restes de la descomunal fortalesa ibera del Brull, a la falda del Montseny, el que encara no s'ha trobat: una evidència arqueològica del pas d'Anníbal cap als Pirineus.
23.25 h ELS VILARS D’ARBECA: LA MÉS GRAN FORTALESA DEL MÓN IBER
Visitem la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca, a la comarca de les Garrigues. Una fortalesa fundada fa uns 2.800 anys per la tribu ibèrica dels ilergetes i que té unes dimensions descomunals. Però els indicis que ens porten a Arbeca ens diuen que la fortalesa encara podria ser més gran: podria tenir un segon fossat defensiu! S'haurà d'excavar per confirmar o no aquesta hipòtesi. També excaven una enorme cisterna per esbrinar si era només una cisterna per guardar aigua o també era un pou. D'aquesta manera sabran com s'abastien els ibers que vivien als Vilars. Com vivien? Com s'organitzaven? Quants eren?
Quina estructura militar tenien? Per què aquesta fortalesa és en una gran plana quan els ibers les construïen damunt de turons?
technorati tags: socialització , ibers , sèries de televisió , fossars , forteleses , Anníbal , El Montseny5 Abr, 2012
“Sota terra” cerca l’origen de la Domus del Pi, la casa més antiga de Catalunya
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES
Diumenge 8 d’abril, “Sota terra” (TV3) obre la nit investigant de quina època és la Domus del Pi, una construcció situada al municipi de Vilanova de Sau. I, a continuació es desplacen fins a una colònia industrial per descobrir com vivien i treballaven els seus habitants.
22.25 h Domus del Pi, la casa més antiga de Catalunya
A tocar del pantà de Sau, al municipi de Vilanova de Sau, hi ha l'anomenada "Domus del Pi", una vella construcció medieval formada per un edifici de planta rectangular amb una coberta de volta una mica apuntada, amb la porta a la part de migdia i una finestra a llevant. Es creu que l'edificació era de caire militar. Però el dubte principal és saber de quina època és exactament.
Membres de l'equip de Sota terra, a Vilanova de Sau, en una escena del capítol que s'estrena diumenge - Cedida TV3
Sobre la datació es defensen dues teories: una, que és del segle XI-XII, i l'altra, que podria ser anterior (segles VIII i IX) i que fins i tot va tenir assentaments als segles I a III, ja que s'hi ha trobat una sitja i alguns materials que poden datar de l'època dels ibers. A banda d'intentar saber amb exactitud de quan és, busquem també les dimensions reals d'aquesta "domus" així com les seves funcions (si era una casa, o una mena de fortalesa defensiva, etc).
23.25 h Colònies industrials
Furgar en una colònia industrial abandonada des de fa dècades. Entrar en un món on el temps s'ha aturat. Conèixer com funcionava una colònia industrial, un món tancat on centenars de famílies treballaven i vivien durant tota la vida sense gairebé sortir-ne. La maquinària de la colònia es movia gràcies a dues fonts d'energia: l'aigua del riu Llobregat, i el carbó de les mines de l'Alt Berguedà.
L’equip del programa excava per buscar el canal de desguàs original de la primera turbina que va tenir la colònia, i també s’endinsa en una mina per obtenir carbó a cop de pic i pala, com s'ha fet durant dècades. Per arrodonir el programa, busquen un túnel colgat, totalment desaparegut, un túnel per on circulava el tren que unia totes les colònies i transportava persones, mercaderies i carbó amunt i avall de la comarca.
technorati tags: socialització , sèries de televisió , arqueologia , vivendes , colònies industrials , carbó30 Mar, 2012
“Sota terra” investiga com era la vida dels neandertals en dos jaciments que excava l’IPHES, la Cova de Teixoneres i l’Abric Romaní
Diumenge 1 d’abril a les 22.30 a TV3, estrena del capítol Coves de Toll: hienes, ossos i neandertals, i tot seguit repetició d’Abric Romaní: l’hostal dels Neandertals
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES - VÍDEO AVANÇAMENT
D'esquerra a dreta, Fermí Fernández amb Eudald Carbonell i Jordi Rosell, investigadors de l'IPHES, a les Coves del Toll - Cedida TV3
TV3 ens ofereix diumenge 1 d’abril a partir de les 22.30 h la possibilitat de descobrir com era la vida dels neandertals. Així, l’equip d’arqueòlegs de “Sota terra” es dedicarà intensament a buscar restes que ajudin a saber si aquells homínids eren caçadors o simplement recol•lectors, què menjaven i alhora comprovar si estaven tan evolucionats com els sapiens. Ho farà basant-se en dos jaciments on desenvolupa els respectius projectes de recerca l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): l'Abric Romaní a Capellades, i les Coves del Toll a Moià.
22.30 Coves de Toll: hienes, ossos i neandertals
Fa 70.000 anys a les terres que ara són Catalunya hi convivien cavalls, hipopòtams, hienes, óssos…i també els neandertals. Però, qui es cruspia a qui? Què menjaven els homínids d’aquella espècie? Només carronya i vegetals o també caçava?
D'esquerra a dreta, Fermí Fernández amb l'arqueòleg Edgar Camarós, Jordi Rosell i l'arqueòloga del Sota terra, Gemma Caballé, en una escena del capítol de Moià - Cedida TV3
A les coves del Toll, a Moià, l’equip de Sota terra buscarà restes de fauna de l'època i de presència neandertal. Indicis que han de permetre saber si els membres d’aquesta espècie eren sofisticats caçadors i, per tant, estaven tan evolucionats com els sapiens, o eren mers recol•lectors i carronyaires.
Moltes bèsties per desenterrar, en només tres dies...
23.25 Abric Romaní: l’hostal dels Neandertals
Cercar rastres neandertals a l'Abric Romaní de Capellades és el repte del segon capítol de la nit. Descobrir com vivien, com s'organitzaven, de què s'alimentaven, com es protegien…
Aquest jaciment està documentat com a lloc de pas neandertal fa, aproximadament, entre 35.000 i 70.000 anys. En aquest capítol excaven el nivell corresponent a fa 60.000 anys. És a dir, que es vol saber com era la vida neandertal a Capellades fa tots aquests anys. Per això busquen restes, eines i tot allò que pugui donar una pista.
technorati tags: neandertals , jaciments , arqueologia , homínids , comportament , prehistòria , social behaviours , Palaeoecology , occupational patterns , fauna23 Mar, 2012
“Sota terra” investiga d’on venien els grecs que van fundar Roses
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES
Diumenge 25 per TV3 a les 22.40 i després repetició del capítol de la temporada anterior dedicat a Empúries
Diumenge 25 de març l’equip de “Sota terra” es desplaça fins a l’Alt Empordà per parlar de la presència a la comarca de grecs i romans. Primer, amb l’estrena d’un capítol que investiga d’on venien els grecs que van fundar Roses i, a continuació, amb una visita a la ciutat d’Empúries.
Eudald Carbonell (amb salacot) excavant amb Jordi Rosell (amb barret) a Roses, dos membres de l'IPHES que interven a la sèrie - Cedides TV3
22.40 Roses: la porta d’entrada dels grecs a Catalunya
La imponent Ciutadella de Roses, construïda al segle XVII i usada fins a mitjans del segle XX, conté esglésies, poblat medieval, ciutat romana... I, sí, una interessant ciutat grega, incipientment excavada i poc coneguda fora del món dels historiadors.
Un dels objectius del capítol és determinar les dimensions de la ciutat grega de Roses - Cedides TV3
L'equip de "Sota terra" buscarà en aquest espai els orígens d'aquesta ciutat grega. D'on venien els grecs que es van establir a Roses? Hi ha diferents hipòtesis: uns diuen que era d'Empúries, altres creuen que venien de Marsella i d'altres aposten per una invasió de l'illa de Rodes.
En tres dies buscaran les restes de la presència grega a Roses per establir-ne la procedència i determinar, també, les dimensions de la ciutat: era un simple barri o una potent ciutat?
23.30 Empúries: La ciutat i el mur, eixample o gueto
En aquest capítol, inicialment, l’equip de “Sota terra” focalitza l’atenció en dos aspectes de la ciutat romana d'Empúries. Volen saber si la trama urbana rectangular ja excavada té continuïtat per la part del recinte que encara mai s'ha excavat (és a dir, si la quadrícula de carrers és molt més gran del que se sap fins ara), i també volen confirmar o no que hi havia un misteriós mur que dividia en dos la ciutat romana d'Empúries.
Una muralla de la qual avui queden poques restes visibles. Volen buscar, doncs, en l'Empúries mai no excavada per extreure'n conclusions potents: confirmem com es creu que l'Empúries romana era molt més gran que el que sabem ara? S'estructura en una quadrícula gegantina i absolutament regular? Tenia però un misteriós mur que la separava en dos? I si de passada troben àmfores, estàtues, mosaics, estris de cuina o qualsevol resta arqueològica, molt millor!
17 Mar, 2012
“Sota terra” busca una piscina romana a Caldes de Montbuí
Diumenge 18 de març, a les 22.30 h, per TV3, “Sota terra” obre la nit amb la recerca d’una piscina romana a Caldes de Montbui, i, a continuació, visita Caldes de Malavella (repetició 1a temporada), per descobrir com era el paisatge de fa 3 milions i mig d’anys.
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES
22.30. Caldes
de Montbui, 2.000 anys de termalisme- VÍDEO AVANÇAMENT
Dues imatges corresponents al capítol que s'estrena diumenge 18 de març - Cedides TV3
A Caldes de Montbui hi està documentada activitat termal des de l'època romana. Al costat de la font del Lleó hi ha les restes de les termes romanes més ben conservades de la península Ibèrica. Durant tres dies -en un estressant contrarellotge- l’equip d’arqueòlegs de “Sota terra” busca la natatio, la piscina d'aigua freda, per veure si també són les més grosses.
En paral.lel, excaven i investiguen amb els més innovadors mètodes de prospecció, per restablir la imatge del que va ser el balneari més important del segle XIX a Caldes: Can Rius, avui dia un edifici fantasmagòric mig abandonat.
Tres dies en què l'equip de "Sota terra" posa cap per avall el centre històric de la tranquil•la població termal. Pel bé de l'arqueologia, òbviament.
23.20 Camp dels Ninots, el paisatge fa 3 milions i mig d’anys (repetició de la primera temproada)
“Sota terra” va a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, a excavar al Camp dels Ninots, un antic volcà que amaga un gran secret. El Camp és un jaciment on l’IPHES (Institut Catala de Paleoecologia Humana i Evolució Social) hi desenvolupa un projecte de recerca. S'hi han trobat nombroses restes arqueològiques de diferents segles, en general molt antigues: animals, eines lítiques, etc. Arribem amb un enigma per resoldre: se sap que fa 3,5 milions d'anys van morir de manera gairebé simultània una quantitat enorme d'animals. Per què van morir? Qui o què els va matar gairebé a la vegada?
Busquen la resposta i més restes d'aquests éssers vius que van viure una tràgica i misteriosa desaparició. I la cirereta del pastís: volen recrear en imatges com era el paisatge a Caldes fa 3,5 milions d'anys.
9 Mar, 2012
“Sota terra” visita La Noguera per descobrir restes dels sarraïns a Catalunya
Estrena del capítol “Balaguer, una ciutat musulmana per descobrir” i, a continuació, “Arnau Mir de Tost, el primer croat”, enregistrat a Àger
web, bloc, twitter i
Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES
22.30: “Balaguer, una ciutat musulmana per descobrir" - Diumenge 11 de març per TV3
Balaguer va ser un dels primers lloc on es van agrupar els sarraïns que fugien de les primeres croades dels cavallers cristians de l'època dels comtats dels Pirineus. D'aquesta ocupació, en va néixer un immens camp de refugiats, que aviat es convertiria en una gran ciutat. Però com de gran?
Durant tres dies l’equip de “Sota terra” excava les restes de la muralla, de les cases, de la necròpolis per conèixer com vivien els habitants d'aquesta ciutat i intentar escatir si va arribar a ser la ciutat àrab més gran de Catalunya. Molta tensió i patiments… agreujats per una pluja torrencial que va fer de l'excavació una autèntica epopeia.
Dues imatges del capítol que s'estrena aquest diumenge, amb Eudald Carbonell - Cedides TV3
23.20: “Arnau Mir de Tost, el primer croat”
En el segon programa de la nit, “Sota terra” segueix el rastre del cèlebre cavaller medieval Arnau Mir de Tost, que va conquerir la vall d'Àger l'any 1047 després d'una llarga campanya militar. Si es confirma que la va conquerir als musulmans, es pot afirmar que allà va començar la Reconquesta.
Mir de Tost va aixecar a Àger una gran torre de defensa, un palau residència i la Col•legiata de Sant Pere. Buscar vestigis àrabs (que demostrarien que aquest era territori musulmà abans de l'arribada del cavaller Mir de Tost) és un dels grans objectius del programa. També s'investiga el diàmetre real de la torre de defensa avui desapareguda i s'excava unes tombes per saber si hi havia enterrats musulmans o cristians (i per tant saber qui habitava fa mil anys aquelles terres), però el moment més espectacular del programa és quan s'obre una tomba de l'església de Sant Vicenç d'Àger, on segons diversos testimonis històrics hi ha enterrades les restes del gran cavaller Arnau Mir de Tost.
technorati tags: sèries televisió , sarraïns , socialització , entreteniment , ciència , human evolution , arqueologia3 Mar, 2012
Sota terra cerca l’origen de les Drassanes de Barcelona
Diumenge 4 de març a les 22.27 h per TV3 i tot seguit repetició d’un capítol sobre Barcino
VÍDEO AVANÇAMENT - Article d'Eudald Carbonell sobre Sota terra
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES a la sèrie
En diferents gravats històrics, les Drassanes gòtiques de Barcelona apareixen representades de manera diferent a l’actual. Fins i tot en una situació diferent de l'actual. L'equip de “Sota terra” treballarà per tal de saber si les actuals Drassanes són les que va construir Pere el Gran –com sempre s’ha dit- o si han patit alguna modificació important al llarg dels anys. Es tracta, com diuen tots els manuals, de l’edifici estendard del gòtic civil català, i el millor conservat del món? En tres dies intentarem esbrinar tota la veritat sobre les Drassanes reials de Barcelona.
Fermí Fernández i Eudald Carbonell a les Drassanes de Barcelona - Cedida TV3
A mig programa, l’aparició d’enterraments romans ens farà replantejar una altra veritat històrica establerta fa anys: la línia de costa de la ciutat en temps dels romans.
A les 23.27 h, el carrer de Ripoll i l’aqüeducte romà
Al carrer de Ripoll, número 25 de Ciutat Vella, a Barcelona hi ha un espai amb 2.000 anys d'història. Perquè molt abans que s'hi alcés una sola paret, per aquí hi passava l'aqüeducte romà que va abastar d'aigua la ciutat de Barcino.
Entre aquesta construcció romana i els equipaments municipals que ocuparan la finca durant el segle XXI, 20 segles en què Ripoll, 25 ha estat un hostal, un forn, seu d'estudis universitaris, una casa amb jardí, un bloc de pisos…
El repte és excavar i trobar el màxim nombre de restes de tots aquests segles per poder reconstruir cronològicament la història que ha tingut aquest espai del barri vell de Barcelona.
technorati tags: socialització , sèries televisió , human evolution , romans , drassanes , aqüeducte , aigüa , gòtic24 Feb, 2012
“Sota terra” busca restes romanes
Diumenge, 26 de febrer, s’estrena el capítol “Oristà: romans al Lluçanès” i a continuació es torna a emetre “Cabrera de mar: ilturo, ciutat o vila romana”
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Vídeo avançament del 6è capítol i implicació de l'IPHES a la sèrie
22.30 h Oristà: romans al Lluçanès
Eudald Carbonell, el primer per l'esquerra, al Lluçanes, en una imatge del capítol 6 - Cedida TV3
Què hi feien, els romans, fa dos mil anys en un paratge aïllat del Lluçanès?
A Oristà, al Lluçanès, han aparegut restes de ceràmica romana. Corresponen a una vil•la? A un campament? A una ciutat? Què hi fan els romans al Lluçanès, tan lluny dels llocs on se'ls situa habitualment.
L'equip de "Sota terra" es desplaça fins a aquest indret per tal de determinar si es tracta d'una vil•la romana o d'algun altre tipus d'assentament. Les restes arqueològiques ens reserven més d'una sorpresa. Potser a Puig ciutat hi va haver alguna cosa més que un simple assentament romà.
Sembla que, a més de ceràmiques, hi ha material bèl•lic de les legions romanes. Potser som davant d'un episodi fins ara desconegut de la presència romana a les nostres terres?
23.20h Cabrera de mar: ilturo, ciutat o vila romana
El segon capítol de la nit se situa a Cabrera de Mar, per investigar si va ser una gran ciutat romana durant el segle II aC. La descoberta fa uns quants anys d'unes termes romanes a Cabrera (les més antigues de la península Ibèrica) n’era un indici clar, però cal demostrar-ho.
Era una ciutat o només era un territori on hi havia diferents vil•les romanes dedicades a l'explotació agrícola? Decidim excavar diferents punts amb dos objectius: si confirmem que Cabrera tenia trama urbana (és a dir, carrers) i si podem confirmar que s'hi encunyava moneda, podrem afirmar amb rotunditat que era una ciutat romana. I no una ciutat qualsevol: sinó, juntament amb Empúries i Tarraco, la ciutat a partir de la qual va començar la romanització del territori català, aleshores habitat i dominat per les diferents tribus iberes.
technorati tags: socialització , sèries televisió , human evolution , romans , ceràmica , campament , material bèl.lic17 Feb, 2012
“Sota terra” mostra restes de dinosaures i de mamuts a Catalunya
Diumenge 19 de febrer a les 22.30 s’emet per TV3 el nou capítol “Dinosaures al Pirineu”
A les 23.20 h es repeteix el de la temporada anterior “La Boella, esbudellar un mamut”, un jaciment tarragoní on excava l’IPHES
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie
Vídeo avançament del 4rt capítol i implicació de l'IPHES a la sèrie
Restes de dinosaures a Isona. S'intentarà esbrinar per què es van extingir - TV3
Dinosaures als Pirineu
Com es van extingir els dinosaures fa 65 milions d'anys? El prepirineu lleidatà és ric en restes de dinosaures. El jaciment d'Isona i Conca Dellà és un jaciment de referència a Europa. Els arqueòlegs de “Sota terra” buscaran nius de dinosaures, ous, petjades i ossos fossilitzats. I tot, per intentar descobrir proves de com es van extingir. A més de saber com eren els dinosaures que van viure a Catalunya, com s'alimentaven, com es reproduïen... i com era el nostre territori en el moment de l'extinció...
Per això treballaran en tres nivells geològics diferents que abasten els darrers cinc milions d'anys abans de l'extinció; l'objectiu és comprovar la diversitat d'espècies fins al darrer moment de la seva existència.
Amb l'ajuda de diferents especialistes, Eudald Carbonell comentarà com era el paisatge fa 70 milions d'anys - TV3
En els tres dies d'excavació en terres lleidatanes, a més de descobrir petjades i ous, localitzen i excaven el que seran les restes òssies més importants que s'han trobat mai a Catalunya.
La Boella: esbudellar un mamut
L'objectiu d'aquest capítol respon a un titular molt directe: trobar proves que a la Boella, és a dir, en terres tarragonines, hi havia presència homínida fa entre 800.000 i un milió d'anys. Als anys 70, un arqueòleg reusenc, Salvador Vilaseca, ja ho va afirmar, però en no poder demostrar-ho, no va es va tenir en consideració. “Sota terra” ho intenta demostrar científicament.
Fa un milió d'anys, a la península Ibèrica hi vivia l'Homo antecessor, una espècie que s'ha descobert al jaciment d'Atapuerca. Per tant, la pregunta és: també hi havia Homo antecessor a la Boella? Buscaran restes directes d'aquest homínid, però també tenen altres maneres de confirmar aquesta presència: si hi troben restes d'animals i eines de sílex fetes per homínids, les daten. Si tenen a la vora d'un milió d'anys i si aconsegueixen, analitzant-les al laboratori, fer evident que animals i sílex estan relacionats (marques de tall als ossos, pedres desgastades, etc.) podran confirmar que fa un milió d'anys també hi havia l'Homo antecessor per aquestes terres. I tenen un repte: podran esquarterar una vaca amb l'única ajuda de les pedres de sílex, com feien els homínids fa un milió d'anys?
technorati tags: sèries televisió , socialització , dinosaures , paleontologia , mamuts , arqueologia , human evolution , paleambient , fauna , herramientas , eines lítiques10 Feb, 2012
Sessió doble de Sota terra cada diumenge a partir del 12 de febrer
A partir de les 22.30 per TV3, nou capítol, i a les 23.20 h, repetició d’un anterior
Reconstrucció d'un dels esquelets trobats a la necròpolis de Tàrrega - Cedida TV3
Des d’aquesta setmana, TV3 emetrà cada diumenge, a partir de les 22.30, dos capítols de “Sota terra”, un de la nova temporada i un altre de la primera entrega. Així, el 12 de febrer s’estrena “Tàrrega, una història sagnant”, i a continuació, s’emet l’episodi dedicat a la Guerra Civil que es va poder veure la primera temporada“Tàrrega, una història sagnant” es proposa investigar de qui eren les restes que es van trobar a la necròpolis al cementiri jueu d’aquesta loclaitat, on es van trobar unes fosses comunes amb desenes de cossos enterrats. de Tàrrega. Com, quan i per què van morir? Com van morir? Qui eren? Aquest cop, l'equip de “Sota terra” viatja fins al segle XIV per esbrinar-ho.
Una de les línies d'investigació és trobar la causa de la mort d'aquestes persones - Cedida TV3
Tot seguit, sobre les 23.20 h, repetició de “Guerra Civil: la vida a les trinxeres”
technorati tags: socialització , arqueologia , excavacions arqueològiques , didàctica , història de Catalunya , sèries de televisió , human evolution
3 Feb, 2012
Sota terra: Cabrera, retorn a la ciutat romana
Diumenge 5 de febrer, a les 22.30 a TV3, l’equip d’arqueòlegs del programa investiga què va destruir la ciutat romana d’Ilturo tot just 70 anys després de ser fundada
La primera temporada de “Sota terra” l’equip va marxar de Cabrera després de comprovar que efectivament Ilturo havia estat una ciutat romana, però sense saber per què la van abandonar. Ara, tornen a Cabrera per saber per què s'abandona la ciutat: és certa la hipòtesi del gran incendi que plantejava l'Eudald Carbonell en acabar aquella primera excavació de “Sota terra”? I qui el va provocar i per què?
Dues escenes del tercer capítol. A dalt, de peu, l'arqueòleg Jordi Rosell i ajupit Eudald Carbonell, ambdòs de l'IPHES. A sota, Carbonell excavant en una sitja romana - CEDIDES TV3
L’equip també mostrarà com dins de la ciutat romana persisteixen els ritus ibers, la qual cosa demostra la relació de la població autòctona amb els romans. Com continua aquesta relació? Segueix habitat el poblat iber després de l’abandonament de la ciutat romana?27 Gen, 2012
“Sota terra” al monestir de Santa Maria de Vallsanta
Es disposa d’una web, d’un bloc, d’un canal a twitter i un altre a Facebook per estar al dia de la sèrie
Diumenge 29 de gener, a les 22.30 h per TV3, “Sota terra” viatja als segles XIII i XIV, al Monestir de Santa Maria de Vallsanta (L’Urgell, Lleida), a intentar comprendre per què no s’acabà de consolidar malgrat els seus 5 segles de funcionament. Per què els documents parlen d’una gran església, d’un claustre, d’un dormitori comú… que no han aparegut mai? Es van arribar a construir aquests espais? Són algunes de les qüestions que esbrinaran l'equip d'arqueòlegs encapçats per Eudald Carbonell, director de l'IPHES.
Eudald Carbonell en una escena del capítol dedicat a la Vallsanta - Cedida TV3
Durant anys de Vallsanta només se’n veia l'església al costat d'uns camps de conreu. Ara han aparegut les restes dels murs del monestir, però encara hi ha moltes incògnites per resoldre: a quines estances corresponen els murs? Es va arribar a construir un claustre del qual només se’n té constància per un document que parla d’un donatiu reial? On era la capella romànica? Està Agnès de Guimerà, la gran abadessa impulsora de la construcció de l’església, enterrada al monestir? I com va viure, aquesta important abadessa? I les seves companyes de congregació, com vivien?
L'actor Fermí Fernades, al monestir de la Vallsanta, és el presentador de la sèrie - Cedida TV3
En només tres dies, els arqueòlegs de “Sota terra” conjuntament amb l’equip que habitualment treballa al Monestir intentarà resoldre aquestes i altres incògnites i descobrir com vivien les monges medievals.19 Gen, 2012
Diumenge 22 de gener a les 22.30 s’estrena a TV3 la 2a temporada de Sota terra amb Eudald Carbonell i Fermí Fernandes
Es disposa d’una web, d’un bloc, d’un canal a twitter i un altre a Facebook per estar al dia de la sèrie i participar en diferents iniciatives com concursos
El primer capítol se centra en el naufragi d’un vaixell al delta de l’Ebre: tres dies d’arqueologia subaquàtica, combinada amb l’excavació d’una torre militar
Notícia anterior - avançament primer capítol - vídeos de promoció
Després de la bona acollida que va tenir la primera temporada, TV3 estrena el diumenge 22 de gener, a partir de les 22.30 h la segona temporada del programa d’arqueologia ‘Sota terra’, coprotagonitzat un cop més per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). També hi pren part molt activa l’investigador Jordi Rosell, del mateix centre de recerca.
Eudald Carbonell consultant el guió durant el rodatge a les Drassanes de Barcelona - TV3
A més, pel que fa a la implicació de l’IPHES, Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest centre de recerca, remarca “l’assessorament científic que hem aportat a tot el procés de guionatge dels capítols, a la participació de diferent personal investigador i el fet que algun episodi se situï en jaciments on aquest institut desenvolupa projectes de recerca, com és el cas de les coves prehistòriques de Moià”.
Eudald Carbonell i Jordi Rosell en una escena a Roses - TV3
Integrada per 13 nous capítols, la nova temporada recorrerà alguns dels principals jaciments arqueològics de Catalunya, i participarà en les excavacions que s’hi duen a terme, per descobrir troballes de diferents períodes de la història del nostre país.
L’èxit del programa recau en el seu plantejament, ja que combina història i entreteniment, humor, aventura i rigor. Presentat per l’actor Fermí Fernandes, ‘Sota terra’ acompanyarà un grup d’arqueòlegs comandat per Eudald Carbonell. En cada jaciment tenen tres dies de feina intensa per intentar assolir els seus objectius. En aquesta ocasió es pot avançar que hi ha hagut troballes molt importants.
Moment en què Eudald Carbonell i Fermí Fernández examinen una troballa durant el primer capítol - TV3
Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, destaca “la possibilitat que ens dóna Sota terra de difondre el coneixement de manera rigorosa, amena, didàctica i assequible per a tots els públics”.
Comparant la primera amb la segona temporada, Lluís Batista indica que, pel que fa al rodatge, “en aquesta ocasió tot el procés ha estat menys complicat, ja que l'experiència de tot l'equip s'ha fet notar”.
Per a Eudald Carbonell, la seva aposta per aquesta sèrie “és part de la sistemàtica de socialització que desenvolupem des de l’IPHES, i és una eina molt important per explicar l’evolució a la societat”. En aquest sentit ha explicat: “tot i que em dedico a la investigació científica, cal buscar una mica de temps per poder transmetre a la ciutadania el coneixement que obtenim amb la nostra feina”.El primer capítol es basa en un naufragi al delta de l’Ebre. D’on era, què duia i on anava el vaixell enfonsat? La costa catalana ha estat testimoni d'innombrables naufragis. 'Sota terra' segueix la pista d'un vaixell de fa entre dos i tres segles enfonsat a la desembocadura de l'Ebre, davant del delta, entre el Montsià i el Baix Ebre. Què transportava? D'on venia? On anava? Per què va naufragar? Aquestes són algunes de les qüestions que es plantegen en aquest primer episodi.
En aquest capítol, l’equip també vol esbrinar com i per què es va enderrocar la torre de defensa més propera al naufragi:
Tres dies d’arqueologia subaquàtica, combinada amb l’excavació d’una preciosa torre militar endinsada al mar... i de descobriments històrics sorprenents.
technorati tags: socialització , arqueologia , excavacions arqueològiques , didàctica , història de Catalunya , sèries de televisió
