28 Des, 2009
Un nou estudi avala la gran capacitat de les poblacions neandertals per adaptar-se a qualsevol tipus de medi ambient
Les poblacions neandertals mostren unes capacitats adaptatives molt àmplies, adequant els seus comportaments tècnics, de subsistència i mobilitat territorial a qualsevol tipus de medi ambient, recursos i fluctuacions climàtiques produïdes durant el període cronocultural del Paleolític mig, entre els 300.000 i els 25.000 anys abans del present.. La coexistència de diferents sistemes operatius lítics sembla ser el resultat d'un sistema complex d'opcions tecnològiques.
M. Gema Chacón durant la lectura de la tesi doctoral a la Facultat de Lletres de la URV - Jordi Mestre / IPHES
Aquestes són algunes de les principals conclusions d'una tesi doctoral amb menció europea defensada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per M. Gema Chacón, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L'estudi porta per títol El Paleolítico Medio en el suroeste europeo: Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España) Payre (Rompón, Ardèche, Francia) y Tournal (Bize, Aude, Francia): Análisis comparativo de los conjuntos líticos y los comportamientos humanos; s'ha realitzat en codirecció entre Eudald Carbonell i Manuel Vaquero (director i investigador de l'IPHES respectivament) i Marie-Hélène Moncel (Département de Préhistoire, Muséum National d'Historie Naturell, París, França).
La defensa de la tesi va ser seguir per bastants companys de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES
El Paleolític mig, període cronocultural en què s'inclouen els conjunts lítics estudiats en aquesta tesi de doctorat, inclou uns 300.000 anys (entre els 330.000 i els 25.000 anys). Durant aquest temps els comportaments humans s'han vist afectats per diferents factors, com variacions climàtiques, disponibilitat de recursos i accessibilitat dels mateixos, que han produït un mosaic de respostes que han marcat la diversitat cultural de les poblacions neandertals.
"Les exigències tècniques de les diferents cadenes operatives realitzades podrien motivar la selecció d'un o un altre mètode de talla i de matèria primera, però sempre dins dels sistemes tècnics que el grup utilitza", afirma M. Gema Chacón. Tot això depenent d'interessos individuals o causes subsistencials, dins de la constel·lació de coneixements que formen el seu camp operatiu de cara a afrontar les seves activitats de subsistència, doncs "sigui quin sigui el medi ambient, el clima i els recursos disponibles (lítics, vegetals i faunístics) les poblacions neandertals han sabut adaptar els seus comportaments de subsistència als canvis produïts durant més de 200.000 anys. Si no disposen d'un tipus de matèria primera (ej: sílex, quars...) n’utilitzen d’altres per fabricar les seves eines, i el mateix succeeix amb els animals, si no tenen cavalls, s'alimenten de cérvols, o de qualsevol altra espècie”, afirma l’autora del treball.
M. Gema Chacón -la tercera per l'esquerra- amb els membres del tribunal, a la URV - Jordi Mestre / IPHES
"La variabilitat dins de les seves activitats -afegeix Chacón- seria una resposta normal, ja que es mouen dins d'un mateix sistema operatiu amb diferents opcions, que utilitzen segons les seves necessitats, els seus interessos o les seves aptituds personals. Això porta a plantejar que el contacte entre grups havia de ser molt important, especialment pel que fa a la transmissió i difusió de coneixements que permet la generalització i socialització de la constel·lació de coneixements sota la qual actuen els grups", manifesta l'autora de la investigació.
Per arribar a aquest coneixement, M. Gema Chacón ha estudiat unes 12.000 peces lítiques. De cada una d'elles ha efectuat una anàlisi morfotècnica a fi de poder reconstruir les cadenes operatives dutes a terme pels neandertals per poder produir les seves eines lítiques. Es tracta sobretot de nuclis, ascles i objectes retocats, essencialment rascadores, denticulats i objectes convergents. Els usos són molt variats, ja que les eines d'aquest període són molt flexibles (multifuncionals) i poden ser utilitzades en el desenvolupament de totes les activitats dutes a terme pels grups neandertals (processament de les carcasses animals, dels recursos vegetals...).
Les peces examinades pertanyen als conjunts lítics dels jaciments de Payre (Ardèche, França entorn dels 125.000 anys), l'Abric Romaní (Barcelona, Espanya; entre els 55.000 i 50.000 anys) i de la Grotte Tournal (Aude, França; entorn dels 38.000 anys), ja que cobreixen una gran part del Paleolític mitjà. Són, a més jaciments amb llargues seqüències estratigràfiques ben estudiades, i hi ha una gran quantitat de treballs interdisciplinaris realitzats sobre totes les evidències arqueològiques trobades en cada un d'ells. "Això permet disposar de tota la informació necessària per poder comparar els comportaments tècnics amb les activitats de subsistència de les poblacions de neandertals que van habitar en aquests tres jaciments del sud-est europeu", explica M. Gema Chacón.
technorati tags: neandertals , PaleolÃtic mig , indústria lÃtica , complexitat social , tecnologia , medi ambient , recursos , subsistència , tesi doctoral , docència22 Des, 2009
L’estudi de l’art rupestre rebrà un fort impuls des de Montblanc amb l’IPHES
L’investigador de l’IPHES Ramon Viñas assumirà la direcció del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre (CIAR) d’aquesta localitat
L’institut i aquest centre crearan una base de dades del Patrimoni Rupestre de les Muntanyes de Prades
Es podran impartir classes del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana en l’esmentat centre
Crear una base de dades del Patrimoni Rupestre de les Muntanyes de Prades i editar-ne una guia, promoure performances sobre aquesta expressió artística, impulsar congressos i afavorir visites comentades al Centre d’Art Rupestre de Montblanc (CIAR) són algunes de les accions que contempla el conveni signat entre Josep Gomis, president del Consorci del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, i Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dimarts 22 de desembre a la seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. L’IPHES utilitzarà el CIAR com a plataforma per a diferents activitats relacionades amb l’art rupestre. En línies generals, es preveu desenvolupar accions de recerca, docència i socialització sobre aquest mitjà de comunicació gràfic a la prehistòria.
Eudald Carbonell (esquerra) i Josep Gomis (a la dreta) dimarts 22 de desembre signant el conveni a l'edifici de Rectorat de la URV - Jordi Mestre / IPHES
D’entre els objectius previstos, en l’àmbit de la recerca es preveu dotar al CIAR d’una base de dades del Patrimoni Rupestre de les Muntanyes de Prades, inventariar el material arqueològic del Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de Montblanc (originals i rèpliques), segons els requeriments de la legislació vigent en matèria de Patrimoni Cultural; organitzar la documentació gràfica i bibliogràfica existent sobre el tema rupestre, digitalitzant la informació per consultes a comunitat investigadora i buscar un espai a la biblioteca central del Museu, així com potenciar el portal www.rupestre.org como plataforma de difusió de la recerca en art rupestre conjunta entre IPHES i CIAR.
En el vessant acadèmic es preveu impartir classes de l'assignatura comportament simbòlic del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la seu del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de Montblanc i organitzar algun tipus de congres, seminari o taula rodona, d’àmbit estatal, sobre aspectes relacionats amb l’art rupestre.
D'esquerra a dreta, Carles Prats, Eudald Carbonell, Josep Gomis i Ramon Viñas - Jordi Mestre / IPHES
Amb propòsits socialitzadors, es vol promoure la creació d’una Associació d’Amics de l’Art Rupestre per canalitzar algunes de les activitats a realitzar i vincular la ciutadania amb l’equipament o fer sinèrgia amb el teixit associatiu montblanquí, així com difondre aquest patrimoni en articles especialitats i de divulgació.
Alhora es posarà en marxa un sistema de visites guiades al CIAR per potenciar-lo com oferta de turisme cultural complementària a l’oferta de Montblanc que inclogui l’organització de tallers per escoles, universitaris i públic en general.
D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, Josep Gomis, Ramon Viñas i Josep Andreu - Jordi Mestre / IPHES
També es planificarà un Happening” o “Performance” anual singular al país per connectar l’art del passat amb el del present i el futur, i es prepararà una exposició relacionada al 2010.
Josep Gomis ha destacat “la riquesa en art rupestre que hi ha a les Muntanyes de Prades. Fa tres anys que vam inaugurar el CIAR i considerem que no té sentit actuar al marge d’un institut com l’IPHES, si no, a més, hi havia el risc que es convertís en una capsa de cartró. Ara, amb l’IPHES, s’organitzaran activitats i serà un lloc de treball on compartir coneixement. D’aquesta manera la col·laboració que vam iniciar fa tres anys rep un nou impuls”.
Eudald Carbonell ha emmarcat el conveni amb el CIAR en el context de la municipalització de la ciència que promou l’IPHES per aconseguir que a cada ajuntament hi hagi una regidoria dedicada a aquest àmbit.. En aquest sentit, l’institut participa en l’articulació de diferents centres d’interpretació. “Si els centres com el CIAR no tenen una estructura nuclear o prou coneixement científic, es perden”, ha declarat.
D’altra banda, Carbonell ha incidit en què l’art rupestre de les Muntanyes de Prades és Patrimoni de la Humanitat i, en canvi, “no ha rebut per part de les administracions ni socialment l’atenció que un reconeixement d’aquestes característiques mereix, creant, per exemple, centres de recerca". Però ha assegurat: “farem el que convingui perquè això canviï”.
Ramon Viñas, expert d’art rupestre de l’IPHES, que assumeix la direcció del CIAR, ha destacat que “Montblanc és un dels tres punts fort de l’art rupestre a Catalunya juntament amb Cogul i Ulldecona”. En aquest context les Muntanyes de Prades hi tenen un pes molt important perquè aquí s’han comptabilitat 40 coves que contenen art prehistòric d’un total de 100 que hi ha a tot Catalunya.
Ramon Viñas, expert en art rupestre de l'IPHES assumeix la direcció del CIAR - Jordi Mestre / IPHES
El mateix científic ha destacat el caràcter feble d’aquest patrimoni i les dificultats que hi ha per dur a terme projectes de recerca: “L’administració prefereix no difondre massa aquests llocs fins que no estiguin ben protegits perquè ningú no ho malmetin”.
Per la seva part, l’alcalde Montblanc, Josep Andreu, ha afirmat està molt content perquè a través del conveni amb l’IPHES “la Universitat torna a Montblanc, seguint la tradició medieval del nostre poble. És un orgull que d’aquesta manera la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) s’instal·li a la nostra localitat”.
Finalment, el gerent de l’IPHES, Carles Prats, ha manifestat: “el CIAR encaixa perfectament en una de les nostres línies principals de recerca, l’art rupestre, que desenvolupem de la mà d’un dels investigadors més rellevants internacionalment en aquest àmbit, Ramon Viñas. Alhora ens permet vincular també la docència que impartim des de la URV al CIAR, des d’on la recerca estarà ben formulada i alhora podrem emprendre accions de socialització”.
technorati tags: art rupestre , Muntanyes de Prades , docència , socialització , Erasmus Mundus , Montblanc , URV19 Des, 2009
Atapuerca i Orgnac 3 avalen l’increment de la complexitat social i tecnològica de l’Homo heidelbergensis fa 300.000 anys
Així ho demostra una tesi doctoral presentada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
Per arribar a aquestes conclusions s’han estudiat més de 3.500 peces de pedra
És un moment que té lloc una generalització en l’ús del foc dins dels campaments
Estan millor organitzats i les àrees destinades als diversos tipus d’activitats queden més definides
La tercera per la dreta és Leticia Menéndez, autora de la tesi, amb els membres del tribunal - Gerard Campeny /IPHES
Des que existeix la humanitat, i amb ella la producció d’eines, els canvis tecnològics s’han anat succeint. Ara bé, saber com esdevenen és molt més difícil i es pensa que s’haurien desenvolupat de forma relativament gradual, cosa que implicaria l’existència de processos transicionals, com l’observat a la frontera d’ara fa 300.000 anys, un fet que va estar acompanyat per un increment de la complexitat social i de l’organització de l’espai per part de membres de l’espècie Homo heidelbergensis, que habitaven jaciments tan importants com el nivell TD10 de Gran Dolina a Atapuerca (Burgos, Espanya) o Orgnac 3 (França), segons es demostra en una tesi doctoral presentada divendres 18 de desembre a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Per arribar a aquestes conclusions s’han estudiat més de 3.500 peces d’indústria lítica.
Leticia Menéndez durant la defensa de la tesi a la URV, divendres dia 18 de desembre - Gerard Campeny / IPHES
En els jaciments esmentats, l’Homo heidelbergensis ha deixat testimonis del salt tecnològic qualitatiu registrat fa 300.000 anys, quan del Mode 2, un sistema d’elaboració d’eines caracteritzat tradicionalment per la presència d’instruments confeccionats sobre grans ascles, en especial bifaços, s’avança cap al Mode 3 o mosterià (amb eines elaborades amb la talla Levallois –mètode d’explotació dirigit a l’obtenció de productes o ascles predeterminades-, i amb escassetat o absència de bifaços) a Europa.
Aquest fet ha estat minuciosament analitzat per Leticia Menéndez, autora de la tesi doctoral Estudi de la transició del Mode 2 (acheulià) al Mode 3 (Mosterià) en el sud d’Europa. Desenvolupament tecnològic, increment de les complexitat social i organització espacial de les ocupacions a la frontera del 300.000 BP, dirigida per Manolo Vaquero, membre de l’IPHES.
Membres del tribunal efectuant diversos comentaris sobre la tesi - Gerard Campeny / IPHES
"Fa 300.000 anys –observa la investigadora- s’intueixen una sèrie de canvis en el registre arqueològic europeu. D’una banda, sembla que té lloc una generalització en l’ús del foc dins dels campaments, cosa que coincideix amb un desenvolupament de la tecnologia amb mètodes més predeterminats, és a dir, que impliquen una preparació prèvia de les matèries primeres per extreure’n les ascles amb unes formes i grandària preestablerts”, cosa que, d’altra banda, es considera que denota al mateix temps un increment de la complexitat social i organitzativa d’Homo heidelbergensis, observada també en la distribució de l’espai dels llocs que ocupen”, perquè estan millor organitzats i les àrees destinades als diversos tipus d’activitats queden més definides. Per arribar a aquests conclusions Leticia Menéndez ha analitzat 3.553 eines de pedra procedents del nivells Gran Dolina TD10 i Orgnac 3.
El mètode emprat ha estat el Sistema Lògic Analític, basat en l’estudi de les diverses fases de la fabricació de la indústria lítica i l’anàlisi de les característiques morfotècniques generades durant aquest procés, a més d’alguns criteris metodològics propis.
technorati tags: Atapuerca , Orgnac 3 , complexitat social , tecnologia , indústria lÃtica , Homo heidelbergensis18 Des, 2009
Conferència sobre el canvi climà tic
· S’explicarà la influència dels canvis climàtics durant la prehistòria, les seves implicacions ambientals i en el desenvolupament de la nostra espècie
· Es mostraran les similituds i les diferències entre l’actual canvi climàtic i els produïts en els últims 10.000 anys
El canvi climàtic: una qüestió d'història és el títol de l conferència que pronunciarà Anna Ballesteros, becaria predoctoral FI (Generalitat de Catalunya) dissabte, 19 de desembre a les 19.30 hores, al Centre d'Estudis de la Vall, a l'Auditori Municipal de Vandellòs
Resum
Aquesta xerrada pretén ser una reflexió sobre el canvi climàtic actual entès des de la perspectiva de la història climàtica del nostre planeta. D’aquesta manera, és parlarà de les variables que han configurat el clima actual i passat, i els trets que han caracteritzat els diversos períodes climàtics. A partir de diversos exemples, s’explicarà la influència d’aquests canvis climàtics durant la prehistòria, les seves implicacions ambientals i en el desenvolupament de la nostra espècie, l’Homo sapiens. En aquest àmbit, es parlarà de les principals metodologies utilitzades per l’estudi dels climes del passat, la informació que ens aporten i la seva implicació científica.
D’altra banda, es mostraran les similituds i les diferències entre l’actual canvi climàtic i els darrers canvis climàtics produïts durant l’holocè ( últims 10.000 anys). D’aquesta manera, es farà un repàs dels canvis que ens han portat al clima actual i sobretot a la seva manifestació visual en els diversos paisatges i ecosistemes. Finalment, s’apuntaran les particularitats de l’actual canvi climàtic, les seves implicacions en la societat actual i els reptes que se’ns plantegen.
Informació de l'entitat organitzadora: Centre d’Estudis de la Vall
És un centre que promou activitats socioculturals i socioambientals de caràcter local, comarcal i d'altres temes d’interès general.
Web: www.cedelavall.org
technorati tags: canvi climà tic , holocè , prehistòria , Homo sapiens , Vandellòs15 Des, 2009
Eudald Carbonell, al llibre de la sèrie de TV3 El paisatge favorit de Catalunya
L’arqueòleg i director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell, és un dels 24 personatges que apareixen al llibre de la sèrie de TV3 El paisatge favorit de Catalunya, que amb tapa rústica i a tot color, ha publicat Cossetània edicions. De la mà d’aquest científic descobrim la seva vinculació amb la ciutat de Girona.
Portada del llibre
Catalunya és un país de paisatges espectaculars i diferents. Un mosaic de geografies contrastades que configuren un territori únic. De les dunes del Delta de l’Ebre als cims del Pirineu, el caliu humà que impregna el barri antic de Tarragona o les formes humanes i animals de Montserrat.En aquest llibre s’hi troba un tast de tot això.
Eudald Carbonell se centra en el Barri Vell de Girona, que amaga una història dura, excitant i de supervivència constant. Des dels romans fins als temps actuals, la ciutat s'ha anat fent a si mateixa mirant de mantenir la bellesa del passat, que ha quedat impresa en les seves pedres. Amb ell podem recórrer la muralla, el barri jueu, les zones verdes i la catedral.
Eudald Carbonell, en una imatge del programa, a Girona - Cedida TV3
Els fotògrafs Jordi Longás i Chopo han fet una selecció d’imatges dels millors racons dels 24 paisatges protagonistes de la sèrie de TV3 i s’hi troben també textos dels personatges que l’han protagonitzada, són fragments que expliquen el lligam de la persona amb el paisatge.
El vincle d’Eudald Carbonell amb Girona es remunta a principis dels anys setanta del segle passat i des d’aleshores hi ha viscut intermitentment. “És una meravella poder passejar i admirar la mateixa Girona que van trepitjar els romans, els musulmans, els senyors medievals o els industrials que van recuperar econòmicament la ciutat”, assegura el científic.
technorati tags: llibres , paisatges , Girona , TV3 , sèrie televisió
10 Des, 2009
Un investigador de l'IPHES troba les restes fòssils del crani d'un toro d'un milió d'anys, el més antic del món
· Es tracta d'una peça espectacular, amb 2 metres de banyes, molt més llargues que les dels toros més grans de lídia actuals.
· Es va trobar fragmentat i una vegada reconstruït ha permès descriure una nova espècie, Bos buiaensis
· La troballa permet confirmar que homínids i toros es van originar a l'Àfrica de l'est fa 2,5 milions d'anys i després es van dispersar en paral·lel fora d'aquest continent
El jaciment paleoantropològic de Buia a Eritrea, al costat del Mar Rojo, on va ser trobat un crani humà d'1 milió d'anys el 1995, continua brindant extraordinaris fòssils per a la paleontologia. Així ho revela la troballa d'un crani de toro pràcticament complet, que situa l'origen dels toros moderns a l'Àfrica. Es tracta d'una peça espectacular, amb 2 metres de banyes dirigides cap a fora i finalment lleugerament apuntades cap a davant i cap a dalt, molt més grans que les dels toros de més tamany de lídia actuals. Amb aquest crani s'ha descrit una nova espècie de brau..
Vista frontal del crani del toro més antic del món - IPHES
Així ho assenyalen en un article recentment publicat a la prestigiosa revista Quaternary International, el paleontòleg Bienvenido Martínez-Navarro, professor d'investigació ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), conjuntament amb els seus col·laboradors de la Universitat de Florència, Lorenzo Rook i Mauro Papini, i Yosief Libsekal, director del Museu Nacional d'Eritrea, els quals han descrit la nova espècie Bos buiaensis, prenent el nom de la localitat on va ser trobat.
A l'esquerra l'esquerra Bienvenido Martínez-Navarro, amb el restaurador Francesco Landucci, junt al crani, al laboratori del Museu Nacional d'Eritrea - IPHES
"La seva estructura cranial, si bé presenta alguns trets primitius dels seus avantpassats- els corresponents al llinatge dels grans bòvids anomenats Pelorovis, coneguts en la literatura científica com els búfals d'Olduvai en honor al famós jaciment tanzà – en general, la seva anatomia és ja la d'un toro bàsicament modern, amb el crani robust en comparació amb els seus antecessors, adaptat a una dieta pastadora, i habitant d'espais oberts, ja que amb el seu banyam difícilment podria moure's en ambients forestals", observa Bienvenido Martínez-Navarro.
Localització geogràfica del jaciment de Buia - IPHES
El crani de toro que ha propiciat la creació d’una nova espècie va ser trobat fragmentat en diversos trossos, alguns d'ells encara in situ, mentre es realitzava una prospecció a l'àrea de Buia l'any 2003, a càrrec de Lorenzo Rook i va ser extret per aquest juntament amb Martínez-Navarro, que després, amb el restaurador Francesco Landucci de la Universitat de Florència, es van encarregar de preparar la peça fins a la seva reconstrucció definitiva.
"Aquesta troballa és molt important -puntualitza l'investigador de l'IPHES- en diversos aspectes. D'una banda, perquè connecta directament i de manera objectiva les formes de toros moderns amb els seus avantpassats Pelorovis, com ja va ser proposat de manera teòrica per J.A. Pérez-Clars, M.R. Palombo, L. Rook, P. Palmqvist i jo mateix fa dos anys a la revista Quaternary Research, i segon, i més important, perquè aquesta troballa lliga l'origen i evolució dels toros al mateix entorn geogràfic i ecològic en què s’origina el gènere Homo".
Així doncs, ambdós llinatges apareixen a l'Àfrica de l'Est per primera vegada fa aproximadament 2,5 milions d'anys i, a posteriori, tenen dispersions paral·leles fora de l'Àfrica, relacionades amb la difusió de la cultura Axeliana cap a Eurasia. Així es pot dir que Homo i Bos han conviscut de manera continuada des de fa 2,5 milions d'anys en els mateixos ambients i es pot afirmar que els representants del llinatge dels toros han format part de la dieta dels homínids des de sempre, des que existeix el gènere Homo.
technorati tags: toro , crani , Buia , Eritrea , banyes , Àfrica , homÃnids , Bos buiaensis9 Des, 2009
Science dedica un ampli article al workshop sobre neandertals celebrat l'octubre passat a Tarragona i Capellades
· Organitzat per l'IPHES amb motiu del centenari del descobriment de l'Abric Romaní, va reunir experts mundials
· La prestigiosa revista es refereix a aquest jaciment com la Pompeia de les llars pel bon estat de conservació que presenten
· Destaca el registre arqueològic inusual i d'"alta resolució" que ha obtingut la URV durant més de 20 anys d'excavacions
Espai neandertal, un article d'Eudald Carbonell
L'Abric Romaní és "un lloc especial". Així ho reconeix la revista Science, en el seu número del 20 de novembre, en què dedica un ampli article al workshop L’hàbitat neandertal: comportament social i espacial que del 6 al 9 d'octubre es va celebrar a Tarragona i Capellades (Barcelona), coincidint amb l'any del centenari del descobriment de l'esmentat jaciment i de l'inici de la investigació científica sobre el mateix, un lloc clau al món de l'arqueologia prehistòrica per entendre com era la vida quotidiana dels membres d'aquella espècie. La cita, organitzada per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), va reunir a personal investigador de primer ordre mundial.
A l'article, Science incideix en la capacitat d'organització espacial dels neandertals, una teoria que sempre ha defensat l'equip que des de fa més de 20 anys excava a l'Abric Romaní, sota la direcció d'Eudald Carbonell, director de l'IPHES i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Excavacions a l'Abric Romaní l'estiu passat - Gerard Campeny / IPHES
En el seu text, l'esmentada publicació es refereix especialment a les llars descobertes a l'Abric Romaní que el converteixen en un lloc especial, ja que les excavacions han revelat 14 capes d'ocupació de neandertals durant més de 20.000 anys, entre fa 40.000 i 70.000 anys. La ràpida acumulació de sediments ha donat lloc al que Science denomina "una cosa semblant a Pompeia", pel que respecta a la preservació de les llars, les eines de pedra i altres artefactes allà obtinguts que són "un material inusual d'alta resolució" per investigar les formes de vida dels neandertals, segons afirmen especialistes com l'arqueòleg Lawrence Guy Straus, de la Universitat de Nou Mèxic a Albuquerque, al mateix article.
Altres aportacions del workshop que destaca Science són la creixent evidència que els neandertals algunes vegades es menjaven els uns als altres, els usos que donaven al foc (cuinar, il·luminació, escalfar-se, protegir-se dels depredadors, desfer-se de les escombraries acumulades, processar aliments, repel·lir els insectes, socialitzar-se...) i l'ordenada organització del seu espai. "La presentació de ponències sobre aquest tema va arribar a la conclusió que les seves conductes diferien poc de les dels humans moderns", diu l'antropòleg Donald Henry de la Universitat de Tulsa, a Oklahoma.
Participants al workshop durant la visita que van efectuar a l'Abric Romaní - Jordi Mestre / IPHES
La mateixa revista constata el fet que a l'Abric Romaní, l'equip d'Eudald Carbonell ha trobat prop de 200 llars molt ben conservades des de 1983 i entre elles s'han pogut distingir fins a mitja dotzena de funcions diferents segons la seva tipologia. Aquestes inclouen petites estructures planes a prop de la paret de l'abric, que l'equip interpreta com a fonts de llum i de calor associades a àrees dormitori i altres més grans i situades en una zona més cèntrica de l'abric amb acumulacions denses d'ossos d'animals i objectes lítics, el que podria constituir centres d'activitat domèstica, segons avalen els estudis de Josep Vallverdú. Aquests resultats demostren que "els grups de neandertals organitzaven el seu espai vital entorn de les llars i de forma estructurada", diu Straus.
Science complementa els resultats obtinguts a l'Abric Romaní amb les informacions que poden aportar altres jaciments recentment excavats de neandertales al sud-oest de França, Roc de Marsal i Pech de l'Azé IV, sobre els materials cremats a les llars allà trobades, uns llocs d'hàbitat que també es netejaven regularment. D'altra banda, l'organització de l'espai també s'ha posat de manifest en jaciments neandertals de Jordània.
Així doncs, el comportament complex dels neandertals porta els experts a concloure que estem parlant d'una espècie que amplia el concepte d'humanitat perquè realitzaven una sèrie d'activitats molt similars a les atribuïdes a l'Homo sapiens.
technorati tags: neandertals , foc , fauna , comportament , Homo sapiens , complexitat , organiztació espai , tecnologia , llars4 Des, 2009
Noves prospeccions al Sudan proporcionen abundant indústria lÃtica i fauna prehistòrica
Obtenir informació biocronològica i paleoecològica de la conca del riu Nil, especialment dels afluents Nil Blau i Atbara, al sector oriental del Sudan, és fonamental per conèixer com es van produir les primeres dispersions fora d'Àfrica, tant pel que es refereix als homínids com per a altres espècies de grans mamífers. Amb aquesta finalitat, Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES, va participar del 20 de novembre a l'1 de desembre, juntament amb altres científics, en unes prospeccions efectuades en aquesta àrea geogràfica.
Situació geogràfica del lloc on s'han fet les prospeccions - IPHES
"En tots els afloraments explorats al llarg d'ambdós rius, molts d'ells ja coneguts en la literatura arqueopaleontològica, s'ha tornat a trobar una abundantíssima indústria lítica del Paleolític Inferior, bàsicament axeliana, i del Paleolític Mitjà, així com noves restes de fauna, especialment d'hipopòtams, búfals i giràfids, l'estudi al laboratori dels quals aportarà informació molt interessant sobre l'entorn paleoecològic i la cronologia de les primeres dispersions d'homínids i d'altres grans mamífers fora de l'Àfrica", remarca Bienvenido Martínez-Navarro.
El grup d'investigació, al riu Atbara. D'esquerra a dreta: Omer el Bedri (segon), Mario Sagri (tercer), Ernesto Abbate (cinquè) i Bienvenido Martínez-Navarro (sisè) - IPHES
Concretament s'han prospectat les zones de Singa i Abu Hugar a la vall del Nil Blau, a uns 300 km al sud de Khartoum, on va ser trobat un crani humà, corresponent a un Homo sapiens primitiu, publicat per Sir Arthur Smith Woodward del British Museum el 1938. Allà també es va posar al descobert un crani d'un búfal gegant, adscrit a l'espècie Homoioceros singae, gesta protagonitzada per la gran paleontòloga Dorothea Bate en la seva última publicació, el 1951. Tot això associat a una abundant indústria lítica.
A la vall del riu Atbara s'ha prospectat en els afloraments pròxims a la localitat de Khashm El Girba, en els jaciments publicats per l'arqueòleg anglès A. J. Arkell el 1949, més tard revisats per l'arqueòleg polonès Waldemar Chmielewski el 1978.
Bienvenido Martínez-Navarro ha format equip, per a aquestes noves prospeccions a Sudan, amb Ernesto Abbate (director d'aquest projecte d'investigació), Mario Sagri i Piero Bruni de la Universitat de Florència, a Itàlia, i Omer el Bedri, de la Universitat de Khartoum (El Sudan).
technorati tags: Sudan , biocronologia , paleoecologia , Nil , indústria lÃtica , arqueopaleontologia , Nil Blau , Atbara , axelià , prospeccions