www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Mai, 2007

Troben per primer cop indústria lítica al Camp dels Ninots i enceten en aquest jaciment una investigació sobre els canvis climàtics del passat

Les característics paleoecològiques del Camp dels Ninots, ubicat a Caldes de Malavella, feien pensar que hauria estat un bon lloc per viure pels homínids, però mai fins ara s’havien posat al descobert restes que indiquessin presència humana. En canvi, la campanya d’enguany ha revelat important indústria lítica, feta essencialment amb quars i sílex, del quaternari, el període geològic en què es desenvolupen els primers passos de l’evolució humana, tot i que encara no s’han pogut datar amb exactitud aquests instruments de pedra. Els arqueòlegs de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, que efectuen l’excavació, procediran a un estudi més detallat d’aquestes eines pròximament.

Excavació al Camp dels Ninots

Excavacions al Camp dels Ninots durant aquest mes de maig - Crèdit foto: Gerard Campeny/IPHES

Aquestes troballes s’han localitzat gràcies a una excavació en extensió d´uns 20 metres quadrats que ha practicat l’equip en la part més moderna de la seqüència estratigràfica del Camp dels Ninots, clarament diferenciada dels nivells amb fòssils de fa 3,5 milions d’anys.

Bruno Gómez, codirector de les excavacions al Camp dels Ninots, ha puntualitzat: “encara no sabem la cronologia d’aquestes eines perquè han aparegut en un nivell arqueològic que pertany a una dinàmica geològica diferent a la del volcà, que és on havíem trobat fins ara restes de macrovertebrats espectaculars de 3,5 milions d’anys. El nivell on ha sortit la indústria lítica no té res a veure amb aquest volcà, està per sobre d’aquest, i es forma quan el cràter està ja completament cobert de sediment, integrat bàsicament per paquets d’argila”.

Restitució paleoambiental

Un altre punt de mira de la campanya d’enguany ha estat incentivar la recerca pel que fa als canvis climàtics del passat i als paisatges antics, aprofitant que el jaciment del Camp dels Ninots està situat en un cràter de 5 milions d’anys i, per tant, pot aportar una informació molt interessant sobre l’evolució del clima al llarg del temps.

Amb aquesta finalitat s´ha establert una metodologia pròpia per tal de localitzar els diferents nivells amb negatius i positius de fulles i troncs silificats (xilòpals o fusta fossilitzada en què la matèria orgànica ha estat substituïda per òpal, conservant-ne però l’estructura), evidències directes de la vegetació de l’època en què van viure els animals de 3,5 milions d’anys.

Això ha permès poder disposar de centenars de restes vegetals, que ajudaran a fer la restitució paleoambiental del Camp dels Ninots en diferents èpoques. Per esbrinar-ho aniran molt bé les anàlisis pol·líniques i de fitòlits (cristalls de sílice) trobats entre el sediment, ja que així es podran descriure els diferents tàxons (grups d’organismes emparentats) vegetals.

Motlle del rinoceront del Camp dels Ninots

Motlle que s'ha elaborat del rinoceront de 3,5 milions d'anys descobert l'any passat - Crèdit foto: Gerard Campeny/IPHES

El Camp dels Ninots es caracteritza per la presència d’un antic cràter en el qual s’hi es va formar un llac d’aigües termals i on es va anar dipositant sediments lacustres durant llargs períodes de temps. Aquest llac va ser un focus d’atracció important tant per a humans com per animals, ja que era ric en aigua i aliments. L’especial geologia del municipi de Caldes de Malavella, juntament amb les particularitats de les seves aigües termals, han propiciat una conservació excepcional del material fòssil i paleobotànic, com l’esquelet més complet d’un rinoceront trobat mai a Catalunya de 3,5 milions d’anys, del qual avui s’ha presentat públicament el seu motlle, així com les restes originals de la seva pelvis, que han estat restaurades per Ferran Segalés. Aquest rinoceront va aparèixer durant les excavacions de l’any passat.

Des de l’any 2003, l’IPHES, el Centre de Recerques Arqueològiques (CRA) i la URV estan desenvolupant un projecte científic de caràcter multidisciplinar en aquest paratge tant excepcional de les comarques de Girona.  Aquest projecte té tres línies d’acció clarament interelacionades: la recerca, la docència i la socialització.

Enguany la campanya d´excavació s´ha dut a terme entre els dies 16 i 31 de maig i hi han intervingut prop de 15 arqueòlegs, d´entre els quals hi ha estudiants d’Argèlia i de Galícia que fan el Màster Internacional d’Arqueologia del Quaternari, que s´imparteix a la URV.

 

28 Mai, 2007

Troben una punta per caçar feta amb os de 13.000 anys d’antiguitat al Molí del Salt

Una punta, un instrument o eina de forma allargada amb un àpex terminal molt marcat, feta amb os, que servia per çaçar, de 8 centímetres de llargada i 13.000 anys d’antiguitat, és una de les abundant troballes que ha posat al descobert la vuitena campanya d’excavacions que del 2 al 30 de maig es realitza al Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, sota la direcció de Manuel Vaquero, investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Aquesta troballa és molt important perquè al sud de Catalunya fins que es va començar a intervenir al Molí del Salt no s’havien trobat mai abans peces d’indústria òssia en jaciments paleolítics. Al Molí del Salt s’han recuperat ja més de deu artefactes fets amb os. A més, ha sortit un còdol de calcària, una peça d’art moble, on s’observa un animal amb un cos voluminós i un cap petit, si bé encara està per determinar l’espècie que representa.

 Vista genenral jaciment

 Vista general dels treballs al jaciment Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet - Crèdit foto: IPHES

Precisament, una de les singularitats del Molí del Salt és que moltes d’aquestes peces estan elaborades amb os, un material que en aquest jaciment es conserva molt bé. Manuel Vaquero ha indicat: “la indústria òssia sempre ha estat molt menys habitual que la lítica, més encara a la Mediterrània”. La causa de que sigui així, podria ser, segons aquest arqueòleg, “el fet de que siguin eines més específiques, costen més de fer i el procés de fabricació és més lent.”.

Una altra tret del jaciment és la concentració d’art moble que s’han trobat fins ara, un total de nou peces, sis realitzades en plaques d’esquist (roca originariament d'altres materials que s'ha transformat i que es presenta en làmines) i tres en còdols de pedra calcària. “Fins les nostres descobertes, a Catalunya només s’havien trobat dues peces, al jaciment de Sant Gregori de Falset, i ara, amb les nou trobades al Molí del Salt, en tenim un total d'onze, per tant, hem més que triplicat el nombre d’evidències d’art moble del Paleolític català”, assegura Vaquero.

A banda d’aquestes peces més espectaculars, al Molí del Salt es desenterren cada dia una mitjana de 300 peces, entre indústria lítica i fauna. Les eines estan elaborades gairebé exclusivament en sílex.

Pel que fa a la fauna, abunden les restes de conill, cabra i cérvol, que presenten marques de haver estat consumits pels humans.

Petita història

Les intervencions arqueològiques al Molí del Salt es van iniciar l’any 1999, amb l’excavació d’un sondeig de 3 metres quadrats per conèixer l’estratigrafia del jaciment. L’excavació en extensió va començar l’any 2001 i continua a l’actualitat, sempre dirigides per la URV-IPHES i amb el suport de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Àrea de Coneixement i de Recerca  del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació  de la Generalitat de Catalunya.

Els treballs efectuats han permès documentar una seqüència amb tres conjunts arqueoestratigràfics principals. El conjunt superior ha estat datat cap als 9.500 anys abans d’ara i conté una indústria atribuïda a un Mesolític de tipus macrolític. Els dos conjunts inferiors (A i B) pertanyen al Paleolític Superior final i han estat datats entre els 13.000 i els 15.000 anys abans d’ara. En aquests nivells paleolítics és on se centra actualment l’excavació.

Objectiu

L'objectiu de la intervenció en el jaciment és conèixer la seqüència de canvi cultural que va caracteritzar les comunitats de caçadors recol·lectors durant la fi del Plistocè i els inicis de l’Holocè al sud de Catalunya. En aquesta ocasió hi ha participat entre vuit i deu persones cada dia, i bàsicament tots són estudiants del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la URV, ja que aquests estudis combinen l’activitat docent amb el treball del camp per assegurar una formació completa dels nous professionals de l’Arqueologia del Quaternari.

25 Mai, 2007

Proposta de dinamització arqueològica per potenciar el patrimoni cultural i natural de Sau

Recuperar i socialitzar les restes arqueològiques de Vilanova de Sau (Osona) és l’objectiu d’una proposta de dinamització arqueològica per potenciar el patrimoni cultural i natural d’aquest indret que ha elaborat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aprofitant que entre els seus investigadors es troba Riker YII, director de els excavacions arqueològiques que des de fa tres dècades es porten a terme als jaciments situats a la cinglera que hi ha davant mateix de l’esmentada població.

Aquesta iniciativa es donarà a conèixer públicament en un acte que es realitzarà dilluns dia 28 de maig, a les 10 hores, a l’Ajuntament de Vilanova de Sau. Intervindran Joan Carles Álvarez, regidor de Cultura d’aquest municipi; Jaume Orra, alcalde de la mateixa localitat; Félix González, president de l’Associació de Turisme de Vilanova de Sau; Eudald Carbonell, director de l’IPHES, i Riker YII.

Excavació a Sant Romà de Sau

     Excavacions a l'entorn de l'església romànica de Sant Romà, l'hivern de 2005

Els assentaments d’El Castell, El Cingle Vermell i el Roc del Migdia comprenen un període cronològic que s’estén des del Paleolític superior fins a l’Edat del Bronze. A més, molt a prop, es troben també altres jaciments importants, testimonis de la ocupació de la vall des del Neolític fins a la època medieval. Recents intervencions han aprofundit en el coneixement d’aquest darrer període amb les excavacions a la Domus del Pi o als voltants de la església romànica de Sant Romà, actualment sota les aigües del pantà.

Aquest important patrimoni ha portat a un conjunt de persones i institucions a impulsar un projecte de dinamització arqueològica a la Vall de Sau. L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha estat l’encarregat de coordinar l’elaboració d’aquest pla. “La nostra proposta defensa la creació d’un centre d’interpretació a l’entorn del qual s’impulsarien actuacions iniciatives museístiques, de recerca i de turisme, amb l’objectiu de socialitzar tot aquest ric patrimoni cultural i natural d’aquest bell espai”, assenyala Riker YII
Riker YII.

Intercanvi d'idees

La jornada del dia 28 vol donar a conèixer aquest pla i ser també lloc de trobada d’experiències diverses  i d’intercanvi d’idees. “El projecte contempla la creació d'una fundació o un consorci format probablement per l'Ajuntament de Vilanova de Sau, la Generalitat de Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca, Direcció General del Patrimoni) i la Diputació de Barcelona (Parcs) que serà l'encarregat de formalitzar el pla i la seva execució”, assegura el director de les excavacions.

24 Mai, 2007

Una exposició recorre les cinc fites principals de l’evolució humana

Les nombroses troballes dels darrers anys han transformat l’esquema lineal de l’evolució humana en un arbre complex que conté una quinzena d’espècies i moltes branques, algunes de les quals no queda clar d’on surten o cap a on avancen.

Explicar l’estat actual d’aquest entramat és l’objectiu principal de l’exposició “Orígens. Cinc fites en l’evolució humana” que, organitzada per la Fundació “la Caixa”, es pot visitar des del passat dia 21 de maig i fins el 22 de juny a la Plaça de la Constitució de Ciudad Real. El comissari de la mostra és Lluís Batista, membre de la Unitat de Museografia de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Eudald Carbonell, director d’aquest centre, ha estat l’assessor científic. 

acte inauguració

D'esquerra a dreta, Lluís Batista, Eudald Carbonell i Lluís Reverter, comissari de la mostra, assessor científic de la mateixa i secretari general de la Fundació "la Caixa", respectivament, el 21 de maig a l'acte d'inauguració, a Ciudad Real

La mostra incideix especialment ens les cinc fites que han determinat els grans passos de l’evolució humana: el bipedisme, la fabricació d’eines, el foc, l’autoconsciència i el simbolisme.

Aquesta aventura es va iniciar fa uns 13 milions d’anys, quan, entre la densa vegetació que poblava el nostre planeta, els primats sobrevivien als nombrosos depredadors gràcies a la seva capacitat per desplaçar-se pels arbres. Alguns d’ells, fa uns 4 milions d’anys, van començar a caminar sobre dos peus, tal com ho fem nosaltres avui dia, mentre que fa 2,5 milions d’anys, els homínids creaven les primeres eines, fa uns 400.000 anys inventàvem el foc, fa uns 120.000 es té consciència de la pròpia existència, moment en què hi trobem els primers enterraments, i fa 35.000 anys sorgeixen les primeres obres d’art.

 

Horari

De dimarts a divendres, de 12.30 a 14 h i de 17 a 21 h

Dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 h i de 17 a 21 h

Vistes escolars: concertar al 926 223 313

Per saber més: web de la Fundació "la Caixa" - en català i en castellà

21 Mai, 2007

Els homínids que habitaven Orce i Atapuerca fa un milió d’anys gestionaven amb èxit un entorn ric i divers en recursos

Vivien en un entorn ric i divers en recursos herbívors i vegetals, amb una alta variabilitat d’espècies. Un ecosistema, per tant, molt favorable, però que no els hagués servit de gaire si no haguessin tingut una complexa organització social que, entre d’altres coses, els hagués permès gestionar amb èxit aquestes recursos. I és el que van saber fer, molt encertadament, els homínids que fa un milió d’anys habitaven Orce (Granada) i Atapuerca (Burgos), els quals tenien un alt coneixement dels recursos disponibles. S’ha pogut calcular, fins i tot, que aquests últims es movien per un territori d’una extensió compresa entre els 80 i els 100 kilòmetres, una distància que es podia fins i tot superar quan es tractava de buscar parella per reproduir-se.

Aquestes són algunes de les conclusions extretes de la tesi doctoral que ha elaborat Rosa Huguet, membre de l’equip d’investigació d’Atapuerca, i becaria del Fundación Atapuerca adscrita a l'IPHES (Institut Català de Paleoeocologia Humana i Evolució Social). La tesi es presenta dimarts dia 22, a les 10.30 h a la sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Amb el títol “Primeres ocupacions humanes a la Península ibèrica: Paleoeconomia a la Sierra de Atapuerca i la Cuenca de Guadix-Baza durant el Plistocè inferior”, la tesi ha estat codirigida per Jose Maria Bermúdez de Castro, codirector del Projecte Atapuerca, i Carlos Díéz professor de la Universitat de Burgos.

Rosa Huguet en plena excavació

                        Rosa Huguet, excavant, autora de la nova tesi sobre Atapuerca i Orce

Rosa Huguet ha assegurat: “els homínids d’Atapuerca i d’Orce de fa un milió d’anys tenien un alt coneixement dels recursos disponibles, però no planificaven el seu ús i practicaven una economia basada en l’explotació intensiva i oportunista. Dic que no planificaven en el sentit de que no sortien a buscar un recurs en concret, com succeeix al Plistocè mig, moment en què, per exemple, cacen animals d’espècies i edats concretes, sinó que els homínids que ens ocupen aprofitaven tot allò que trobaven al seu abast, ja fossin bèsties que ells mateixos mataven, com d’altres ja abandonades (comportant-se llavors com a carronyers), i de qualsevol mida i edat. I era una economia intensiva perquè explotaven els recursos immediats, sense practicar rotacions o moviments en el territori en funció de l’època de l’any”.

Aquests grups de paleopobladores estava format per uns 20-25 individus, que ocupaven petits territoris. “Hem calculat de forma hipotètica que es mourien en una àrea d’entre 80 i 100 km; una dada que hem obtingut –afirma Rosa Huguet- a partir de la distància màxima que fan els diferents grups per obtenir la matèria lítica amb la qual elaboraven les seves eines i que era d’uns 5 km, una distància que pot ser mes gran quan es tracta de trobar parella amb qui reproduir-se”.

Alta variabilitat d'espècies

A la tesi es constata també que l’economia dels primers pobladors d’Orce i Atapuerca estava caracteritzada per l’alta variabilitat d’espècies d’herbívors, cosa que indica un ecosistema ric en el qual sobresortien els cèrvids, suids, bòvids, èquids, rinos, lepòrids i aus. Pel que fa a la vegetació, el paisatge estava definit per la presència d’oliveres, vinyes i lleguminoses, entre d’altres, a més de brots tendres com els espàrrecs, i els fruits secs, especialment avellaners, noguers, alzines i pins.

D’aquesta manera, “la meva investigació ha permès determinar quina es la paleoeconomía del primers pobladors de la Península Ibérica, i amb aquesta finalitat m’he centrat en l’estudi zooarqueològic de les restes òssies recuperades als jaciments de la Sima del Elefante i Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos) i els de Fuente Nueva 3 i Barranco León (la Cuenca de Guadix-Baza, Orce). Aquests conjunts arqueològics presenten una cronologia als volts del milió d’anys”.

Diferències Orce i Atapuerca: el medi

La diferència principal entre Orce i Atapuerca és el medi en què es desenvolupen: a Orce és a l’aire lliure, en un entorn lacustre, mentre que a Atapuerca és en un ambient kàrstic, de coves. “Una altre tret diferencial –puntualitza Rosa Huguet- és que, mentre els grups d’homínids d’Orce sembla que competien pels recursos amb alguns animals, per exemple els gran hiènids, a Atapuerca tot indica que cap altre carnívor els hi feia ombra, un fet que pot haver estat determinat per les condicions del medi. Sabem que a Atapuerca els humans son els primers en accedir als recursos del animals, mentre que això a Orce no ho hem pogut encara comprovar”.

Finalment, Rosa Huguet ha afegit: “Aquesta tesis doctoral ha sorgit de l’interès per conèixer el grau de desenvolupament cultural dels paleopobladores que van viure a l’Europa Occidental durant el Pleistocè Inferior, així com la seva capacitat de sobreviure i reproduir-se com a grup en els territoris que van habitar”.

19 Mai, 2007

Wrangham visita la Fundació Mona per observar els treballs de deshumanització dels primats que hi duen a terme l’IPHES i la URV

Richard W. Wrangham, prestigiós professor del Departament d’Antropologia de la Universitat de Harvard, ha realitzat dissabte 19 de maig una visita privada a la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva (Girona), i al jaciment de l’Abric Romaní, a Capellades (Barcelona), amb la primatòloga Jane Goodall, Premi Príncipe de Asturias de Investigación Científica i Técnica, aprofitant la seva estada a Barcelona per participar en unes activitats de la Fundació “la Caixa”.  Aquesta visita l’han fet acompanyats per Marina Mosquera i Eudald Carbonell, professora de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), respectivament.

El grup visitant les instal.lacions de la Fundació Mona

 

 De dreta a esquerra, Jane Goodall, Olga Feliu, Richard W. Wrangham i darrera seu Marina Mosquera, a la Fundació Mona - Crèdit foto: Gerard Campeny - IPHES

Wrangham, que ha investigat sobre l’aportació del menjar cuit a l’evolució humana, i atret per les diferents conferències impartides per Eudald Carbonell a Harvard, tenia un gran interès per conèixer l'Abric Romaní que conté la mostra de fogars musterians més completa del món, amb una cronologia que va de 43.000 a 73.000 anys d’antiguitat, i en el qual hi treballa la URV des de fa més de 20 anys.

A la Fundació Mona, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l’Àrea de Prehistòria de la URV, juntament amb aquesta entitat, desenvolupen una línia de recerca sobre com es poden deshumanitzar els primats que han estat humanitzats, cas d’alguns animals que han treballat al circ. Es tracta d’un santuari dedicat a millorar les condicions de vida de primats que han estat privats de llibertat i aquí poden recuperar la seva dignitat com a éssers socials intel·ligents.

             Grup de primats mascles

Grup de primats mascles que resideixen a la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva (Girona) - Crèdit foto: Fundació Mona

Conservació i investigació

Una de les funcions que exerceix la Fundació Mona, dirigida per Olga Feliu és la pròpia de conservació i manteniment dels primats, però, a més, hi tenen un pes molt important, les activitats didàctiques i d’investigació, fonamentant-se aquesta última en un estudi original i precursor de la cognició primat. Aquesta recerca, titulada “Humanització i deshumanització: estudi de la reversió cognitiva a l’evolució humana”, la du a terme amb l’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la URV, coordinada per la investigadora Marina Mosquera, amb l’objectiu de desxifrar quins paràmetres d’actuació dels que han assimilat els ximpanzés són exclusivament humans i quins són propis de diferents gèneres primats. A més, es pretén estudiar quins d’aquests comportaments poden ser reversibles, i quins no, amb el pas del temps, una vegada han estat incorporats novament al ritme de la selecció natural, abandonant així les imposicions humanes. Tot això ens ajuda a entendre millor el substrat primat de l’ésser humà, la dels nostres cosins germans en la evolució.

Allotjament en unes condicions dignes

Aquesta fundació va ser creada l’any 2000 per donar resposta a la necessitat d’allotjar en unes condicions dignes a una sèrie de ximpanzés decomissats per l’Estat espanyol. Subsisteix gràcies a donacions privades. Consta d’unes instal·lacions al municipi de Riudellots de la Selva on els ximpanzés gaudeixen d´un espai obert de 5.400 m2 on poden desenvolupar-se amb els seus congèneres amb un règim de semillibertat. En les seves instal·lacions, la Fundació Mona té també un centre de recepció on s’atenen les visites, es porten a terme les activitats d´educació i els cursets de recerca. 

18 Mai, 2007

Robert Sala: “A Errayeh, a Algèria, hem trobat eines de fa 800.000 anys d’extraordinària qualitat i de gran complexitat tecnològica”

Robert Sala, professor titular de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), va participar el passat abril en unes excavacions i prospeccions efectuades a la regió de Mostaganem, al litoral oest algerià, en el marc d’un projecte de codesenvolupament que les institucions esmentades duent a terme amb la Universitat d’Alger. Els treballs han posat al descobert eines d’una gran qualitat i complexitat tecnològica de fa aproximadament 800.000 anys.

 

bifaç de 800.000 anys trobat a Errayeh, Alger

 Bifaç de 800.000 anys trobat a Errayeh, d'una gran qualitat - Foto: Gerard Campeny - IPHES

 
Cinta S. Bellmunt.- En el marc de quin projecte s’inclouen aquestes treballs?

Robert Sala.- Formen part del projecte de codesenvolupament que impulsem amb l’Institut d’Arqueologia de la Universitat d’Alger per conèixer les primeres poblacions humanes d’aquest país. En aquesta línia, amb ells, tenim en marxa dos projectes un a Ain Hanech i aquest de Mostaganem. Durant el mes passat vam efectuar en aquesta regió excavacions i prospeccions. Hi vam prendre part un grup de quatre investigadors de l’IPHES - URV i de l’equip d’Atapuerca: Eudald Carbonell, Robert Sala i Gerard Campeny, que també ha fet tasques de fotògraf, i Alfredo Pérez González, geòleg de la Universitat Complutense de Madrid.

C.S.B.- Quina informació heu obtingut?

R. S.- S’ha dut a terme una campanya de prospecció geològica i arqueològica de la regió de Mostaganem que ha posat al descobert platges marines i fluvials plio-quaternàries, és a dir, d’entre tres milions i un milió i mig d’anys que en un futur pròxim seran prospectades arqueològicament. En segon lloc, s’ha col·laborat en l’excavació que l’Institut d’Alger duu a terme en el jaciment aixelià d’Errayeh al municipi de Sidi Alí. Aquest jaciment és un gran exemple de l’evolució tecnològica de finals del Plistocè inferior al Magreb i de l’explotació dels cordons litorals, les zones de dunes costaneres amb presència d’aigua dolça, per part d’humans primitius.

C.S.B.- Per què Errayeh és un exemple de l’evolució tecnològica?

R.S.- Ha estat molt discutida l’ocupació humana de les regions costaneres abans de l’aparició d’Homo sapiens. En aquest sentit, la regió de Mostaganem, i especialment Errayeh, són un exemple de que les primitives poblacions del gènere Homo ja eren capaces d’explotar aquestes zones. A Errayeh destaca molt també l’extraordinària qualitat i complexitat de la tecnologia desenvolupada, rica en productes de la talla i objectes estandarditzats de grans dimensions.

17 Mai, 2007

Conferència sobre les darreres troballes i la història del jaciment El Cavet

Marta Fontanals, directora de les excavacions del jaciment El Cavet i investigadora de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pronunciarà la conferència “La vida vora el mar durant el Neolític. Una ullada al jaciment El Cavet (Cambrils)”, divendres dia 18 de maig, a les 20 hores, al Museu Molí de les Tres Eres d'aquesta localitat. La xerrada es fa coincidint amb el Dia Internacional dels Museus i la finalització de la campanya d’excavació d’enguany, que es va cloure dimecres dia 16.

excavacions Cavet

Excavacions al jaciment El Cavet aquesta setmana - Foto: IPHES

La conferència té com a finalitat donar a conèixer la història de les intervencions que s’han realitzat al jaciment El Cavet, especialment des de l’any 2005, moment a partir del qual les du a terme un equip de l’Àrea de Prehistòria de la URV  i de l’IPHES. De manera molt didàctica, la xerrada també farà una referència general als patrons de subsistència i d’organització social que es desenvoluparen durant el Neolític.

Durant la campanya d’enguany s’ha treball en sis estructures excavades. Els resultats permeten considerar una hipòtesi sobre la utilització de quatre d’aquestes que podrien haver estat sitges d’emmagatzematge de cereals, pertanyents probablement al període Neolític, mentre que les dues restants, de cronologia ibèrica, en desconeixem  la funcionalitat. Es confirma doncs que  l’assentament a la zona del Cavet es va produir durant milers d’anys.

14 Mai, 2007

Una nova excavació pretén esbrinar l’ús d’unes estructures neolítiques de fa uns 6.500 anys trobades a Cambrils

Indústria lítica, malacofauna marina i terrestres, ceràmica i carbons són les restes que s’han trobat a l’interior d’unes estructures localitzades al jaciment El Cavet, a Cambrils, datades en 6.500 anys, durant les diverses excavacions que s’hi ha efectuat. Aquests dies, un equip d’arqueòlegs de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) duen a terme una nova campanya per esbrinar l’ús exacte d’aquestes estructures.

Excavacions a Cambrils

Vista general del jaciment El Cavet on es realitza la tercera campanya d'exacavació - Crèdit foto: IPHES

L’existència d’estructures d’aquesta cronologia pot convertir El Cavet en un dels jaciment de referència per a l’estudi de les primeres comunitats agricultores i ramaderes de la vessant mediterrània de la Península Ibèrica. Principalment s’han datat restes neolítiques, arribant possiblement fins al període ibèric. De moment se n’han trobat unes 15 estructures excavades al subsòl.

“La morfologia de les estructures és similar, de planta circular i secció de tendència globular. El sediment que les rebleix també presenta unes mateixes característiques, amb presència de diferents materials arqueològics: indústria lítica, malacofauna marina i terreste, ceràmica i carbons”, apunta Marta Fontanals, investigadora de la URV – IPHES, directora de l’excavació.

Emmagatzematge de productes agrícoles

Fins al moment, l’excavació d’aquest reompliment i els materials obtinguts no ha ofert evidències directes de l’ús a què estaven destinades. “Únicament utilitzant criteris com la morfologia de les estructures i les característiques dels materials arqueològics trobats a l’interior, es podria apuntar a una naturalesa de les estructures relacionada amb l’emmagatzematge de productes agrícoles. Aquesta suposada utilització posaria de manifest que les estructures han sofert un arrasament considerable, restant únicament uns 60 cm. de potència”, puntualitza Fontanals.

Aquesta és la tercera campanya i es dur a terme durant la primera quinzena de maig. Hi prenen part arqueòlegs de l'Àrea de Prehistòria de la URV i de l’IPHES, així com estudiants del Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana i de la llicenciatura d’Història, ambdós ensenyaments impartits a l’esmentada Universitat. Aquests treballs es realitzen en el marc del conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Cambrils i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

10 Mai, 2007

L’IPHES – URV i la Universitat de Cusco investigaran les primeres ocupacions humanes d’aquesta vall peruana

Impulsar conjuntament un projecte d’investigació per conèixer com es van produir les primeres ocupacions humanes a la vall de Cusco, al Perú, és l’objectiu principal del conveni que han signat en els darrers dies el rector de la Universidad Nacional San Antonio Abad del Cusco, Víctor Raúl Aguilar, i el director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, alhora catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Signatura conveni amb la Universitat de Cusco

Eudald Carbonell i el rector de la Universitat de Cusco - crèdit foto: IPHES

La signatura d’aquest conveni forma part de la segona gira iberoamericana que efectua Carbonell que viatja acompanyat per Igor Parra, cap de Prospectiva i Projectes Internacionals de l’IPHES, amb la finalitat d’impulsar una xarxa iberoamericana que permeti tractar de forma homogènia problemes fonamentals per a la comprensió de l’evolució humana i la seva relació intrínseca amb el medi ambient. Aquesta gira, que es tancarà aquesta setmana a l’Argentina, complementa la realitzada el desembre passat per Mèxic, Cuba i Xile.

Respecte als acords aconseguits en aquella ocasió, ara el convenis no s’han limitat únicament als departaments que treballen més directament l’arqueologia, sinó que s’ha tingut en compte una visió més transdisciplinar i s’han ampliat a diverses especialitats de les Ciències de la Terra i de la Vida, tal com es farà també a l’Argentina. L’objectiu és poder concebre projectes i dur-los a terme formant equip amb personal de recerca de les universitats d’aquests països. D’aquesta manera es contribueix també a donar a conèixer el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana impartit a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que s’ha convertit en un centre de referència a Amèrica Llatina pels estudis de quaternari.

Eudald Carbonell al Machu Pichu

Eudald Carbonell i Igor Parra al Machu Picchu - Crèdit foto: IPHES

La visita d’Eudald Carbonell i Igor Parra a Cusco s’ha complementat amb una sèrie d’excursions sobre el terreny, tant de la Vall del Cusco com al Machu Picchu, per poder analitzar in situ diversos aspectes d’interès per a l’estudi de l’evolució humana. Per aquest motiu, s’hi han desplaçat amb especialistes en botànica, geologia, i arqueologia; també hi ha pres part l’alumnat universitari de diferents disciplines.

8 Mai, 2007

El Turó de la Bateria va ser un gran proveïdor de matèries primeres pels pobladors de la Vall Mitjana del Ter fa entre 100.000 i 200.000 anys

A l’actualitat, el Turó de la Bateria (Girona) és objecte de desig per a la construcció de nous habitatges, però fa entre 100.000 i 200.000 anys, era un indret on els pobladors de la Vall Mitjana del Ter hi anaven sovint per proveir-se de matèries primeres amb les quals elaborar les seves eines, segons es demostra de la gran quantitat de material lític que ja han posat al descobert l’equip de 15 arqueòlegs que des de fa tres mesos excaven en aquest jaciment, sota la direcció d’Antonio Palomo i Rafel Rosillo de l’empresa Arqueolític Terra-Sub S.L., i Bruno Gómez, membre de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que dirigeix Eudald Carbonell). L’excavació es fa amb caràcter d’urgència amb motiu de l’aparició de restes en un solar on s’anava a edificar; està sufragada per “la Caixa” i l’Ajuntament de Girona.

vista general del jaciment

Vista del jaciment del Turó de la Bateria durant les excavacions - Crèdit: IPHES

Es considera que el Turó de la Bateria era fonamentalment un lloc d’abastament perquè hi ha un gran percentatge, de fins el 80%, d’utillatge cortical, és a dir, el primer material extret de la pedra. “Com que el riu Ter aporta gran quantitat de material lític –observa Bruno Gómez- en forma de còdols, és de suposar, ja a priori, que és un indret idoni per a la manipulació de material lític. Que sigui cortical ens indica alhora que estem a l’inici de la cadena operativa i, per tant, usaven aquell indret per fer-se amb matèries primeres, una consideració que també l’avala el fet que sigui pràcticament nul·la l’aparició d’elements retocats, així com la poca presència de nuclis o matrius”. Els instruments lítics descoberts estan elaborats principalment en quars, pòrfir i quarsita.

Un jaciment in situ

Junt a aquest pobladors també hi haurien transitat diferents animals, ja que la posició estratègica del Turó de la Bateria, no gaire lluny del congost de Sant Julià de Ramis i, per tant, a l’entrada de la plana Girona-Salt, així com la presència del riu, haurien garantit els recursos hidrícs que tant els humans com la fauna necessiten per a la seva subsistència; a més, els primers haurien practicat la cacera amb aquestes bèsties, les restes de les quals encara no s’han trobat. És per aquest motiu que Bruno Gómez assegura: “tot això fa d’aquest espai un lloc idoni per a la recuperació de gran quantitat de material arqueològic del Plistocè”.

“La importància del Turó de la Bateria s’incrementa –puntualitza el mateix investigador- si tenim en compte que és un dels pocs jaciments d’aquesta cronologia de la província de Girona que es troba en estratigrafia, és a dir, in situ. Això ho sabem perquè el material està enterrat i es localitza en diversos nivells arqueològics”.

tres generacions

Una foto històrica perquè reuneix a tres generacions d'arqueòlegs que han treball al jaciment del Turó de la Bateria. D'esquerra a dreta, Bruno Gómez, Eudald Carbonell, Josep Canal, Gerard Campeny i Rafel Rosillo. El pioner va ser J. Canal, després E. Carbonell i ara, els altres tres. Crèdit: IPHES

Ubicat al municipi de Girona, concretament al nord d’aquest, quasi a tocar el municipi de Sarrià de Ter, el Turó de la Bateria té al davant (al oest) un altre turó que és el Puig d’en Roca, famós per les excavacions efectuades als anys vuitanta per Eudald Carbonell i en Josep Canal sota l’auspici de l’Associació Arqueològica de Girona, i al darrere (est) hi ha l’hospital Josep Trueta i el riu Ter.

En la seva part més alta del Turó de la Bateria es va formar la tercera terrassa d’aquest riu. Ara per ara, i a l’espera d’unes datacions per OSL (Luminiscència Òptica Simulada), que efectuen especialistes de la Universitat Autònoma de Madrid, es calcula que podria tenir entre 100.000 i 200.000 anys, per tant, s’engloba dins del Plistocè Mig final o Plistocè Superior inicial. La tercera terrassa, que com hem dit la trobaríem a sobre, possiblement tingui una antiguitat de 200.000 a 300.000 anys.

La descoberta

L’actual indret d’excavació va ser posat al descobert per Albert Aulines i Joan Abad, membres de l’Associació Arqueològica de Girona, arran de la construcció d’habitatges de protecció de l’Obra Social de “la Caixa”, entitat que contribueix, com hem dit, a pagar part de la despesa que generen els treballs arqueològics. Des que es va produir la troballa, la construcció dels habitatges es va aturar i l’ajuntament de Girona va atorgar el seguiment arqueològic a l’empresa Arqueolític Terra-Sub S.L; el cap d’arqueologia d’aquesta empresa, Antoni Palomo, coneixedor que des de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i l’IPHES es du a terme el projecte de recerca Evolució del poblament Plistocè a la depressió de la Selva i a la Vall Mitjana del Ter, es va posar en contacte amb aquest equip. Ràpidament l’IPHES-URV va cooperar en l’assessorament científic de l’excavació.

Història de les excavacions

En aquest indret no s’havia intervingut des dels anys vuitanta del segle passat, amb una excavació que va efectuar l’Associació Arqueològica de Girona, sota la direcció de Josep Canal i Eudald Carbonell. Precisament, aquí va iniciar la seva carrera científica el director de l’IPHES. Posteriorment, des dels anys 90 del s. XX, l’Àrea de Prehistòria de la URV ha anat treballant per la Vall Mitjana del Ter, primer, el 1995, a Can Garriga i Pedra Dreta; el 1999, a Domeny Industrial, i el 2003 a la Jueria, tots ells a la Vall Mitjana del Ter.

Actualment, a través del Projecte Evolució del poblament Plistocè a la depressió de la Selva i a la Vall Mitjana del Ter, dirigit per Robert Sala, Gerard Campeny i Bruno Gómez, s’aglutinen totes les excavacions i tota la recerca que des de inicis del segle XXI s’estan duent a terme a les comarques gironines per part de la URV-IPHES, cas del Camp dels Ninots o el de la Jueria.

7 Mai, 2007

Sierra d'Atapuerca, un paratge idoni per estudiar el canvi climàtic

“Els jaciments d'Atapuerca (Burgos) poden mostrar els canvis climàtics esdevinguts des de fa 1,2 milions d’anys fins l'actualitat", ha assegurat Francesc Burjachs, professor de Recerca ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), adscrit a l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i col.laborador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia HUmana i Evolució Social). Burjachs explicarà els resultats d’aquesta recerca en el transcurs de la conferència titulada Els climes del passat vistos a través dels jaciments de la ‘Sierra de Atapuerca’, que pronunciarà dimarts dia 8 de maig, a les 9.30 hores, al Castell d’Escornalbou, en el marc del workshop ‘Apropant la ciència del canvi climàtic a la Societat (II): Què sabem del clima del passat i com ho sabem?, que se celebra els dies 7 i 8 de maig, organitzat per la URV i l’Ajuntament de Riudecanyes.

Francesc Burjachs relata d’aquesta manera l’evolució del clima a Atapuerca: “L'Homo antecessor va viure sota unes condicions globals més càlides que a l'actualitat, tal com ho demostra la presència d'arbres que ara no poden viure a l’altiplà castellà pel fred que hi fa a l'hivern. Aquest homínid apareix a Europa en el moment en què la ciclicitat climàtica (la freqüència amb que varia el clima) dominant està canviant de 42.000 a 96.000 anys. Els Homo heidelbergensis evolucionen ja dins la ciclicitat actual de 96.000 anys, passant jper amplies fases glacials, encara que no tant acusades com les que ha patit l'Homo sapiens en els darrers 40.000 anys a Europa. Les darreres fases dels jaciments de la Sierra d'Ataperca corresponen al Neolític i a l'edat del Bronze (darrers 11.600 anys) que es desenvolupen en el marc d'un període interglacial (que anomenem Holocè, l’actual), d'ambient temperat i amb un règim de pluges que ha anat evolucionant amb una tendència a l'aridesa".

Però com ho sabem?

Les tècniques de reconstrucció paleoambiental aplicades a jaciments arqueològics són la metodologia emprada per conèixer els canvis climàtics que han succeït en el passat. Burjachs assegura: “els dipòsits arqueològics presenten l’avantatge què remouen gran quantitat de sediments. Així, una vegada documentades i recollides les restes arqueològiques, tots els sediments resultants, i que en les excavacions d’abans es rebutjaven, ara poden ser sotmesos a rentats i tamisats a fi de separar aquelles petites restes que no són visibles durant l’excavació. A banda, es poden mostrejar sediments directament de les seccions deixades per l’excavació o durant aquesta, amb l’avantatge que es controla abastament l’estratigrafia, els diferents nivells objecte d’estudi. Tanmateix, els copròlits (excrements fossilitzats) són una font d’informació addicional, els quals actuen de trampa natural per a la preservació de paleorestes”.

La tria, doncs, del sediment que queda als tamisos de diferents malles ens proporciona restes vegetals mineralitzades o carbonitzades (fruits, llavors, carbons) i restes d’ossets de fauna (micromamífers, aus, peixos, ostracodes, mol·luscs, cladòcers, quironòmids, etc.).

D’altra banda, "el sediments que es mostregen directament –assenyala Burjachs- van al laboratori, a fi d’extreure-li microrestes vegetals (pol·len, fitòlits, diatomees, etc.) o de petits animalets; de la mateixa manera que la seva consolidació i tallada en làmines primes ens proporcionen dades de la gènesi d’aquests a través de l’anàlisi micromorfològica de sòls. Altrament, es poden mesurar els elements minerals i distints isòtops del sediment i/o d’altres restes arqueològiques, segons la finalitat perseguida"

Tot plegat ens proporciona tot un ventall de dades paleoambientals que ens parlaran de com era el medi on van viure les restes retrobades i, per tant, podem deduir-ne el clima.

2 Mai, 2007

Troben a la Boella restes d’una espècie extingida de mamut que podria tenir un milió d’anys

Una defensa o ullal de mamut extingit, concretament de Mammuthus meridionalis, descobert a la finca de la Boella (La Canonja – Tarragona), podria atorgar a aquest jaciment una antiguitat d’un milió d’anys. Aquesta peça, que és de gran importància paleontològica perquè n’hi ha molt poques, s’ha posat trobat durant la intervenció d’urgència que duen a terme arqueòlegs de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La importància de les troballes ha fet que aquesta intervenció, que havia d’acabar el 3 de maig, es perllongui uns dies més.

Defensa de Mamut trobada al barranc de la Boella

Al requadre, detall de la defensa de mamut trobada al Barranc de la Boella - Foto: IPHES

Vora d’aquestes restes s’han localitzat també dos molars, també de mamut, encara que els exàmens preliminars no han pogut esbrinar, de moment, si pertanyen o no al mateix individu. Per damunt del nivell on ha aparegut el mamut, s’han trobat eines de sílex que avalarien la presència humana en aquests paratges fa més de mig milió d’anys. Finalment, també han trobat una fossa agrària reomplerta amb alguns materials ceràmics romans.

Primeres dispersions humanes

La troballa del mamut i les indústries lítiques són molt importants per aprofundir en el coneixement de les primeres dispersions humanes que, procedents de l’Àfrica, arribarien a Europa fa més d’un milió d’anys. D’aquesta manera, la Boella se situa en la mateixa línia de recerca, i en una edat similar, de jaciments com Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). Fins fa 10 anys es considerava que a Europa no hi havia hagut població humana abans de fa 500.000 anys, però les troballes succeïdes en els jaciments esmentats han invalidat en els darrers anys aquesta teoria, demostrant-se una ocupació humana molt més anterior. L’any 1973 Salvador Vilaseca ja va documentar eines lítiques a la Boella, però ningú li va fer cas; les troballes de l’equip de la URV – IPHES posen al seu lloc la important aportació científica d’aquest arqueòleg.

De tota manera, datar els dipòsits sedimentaris mitjançant un fòssil no és pot fer de forma automàtica, no són dades evidents. Una de les maneres més reeixides d’atribuir una edat és identificar els micromamífers, ja que són bons indicadors bioestratigràfics. Bienvenido Martínez, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) associat a l’IPHES, i especialista en grans mamífers quaternaris, manifesta: “les restes de dents trobades a la Boella corresponen als tercers molars superiors, dret i esquerra, pertanyents al mateix individu de l’espècie Mammuthus meridionalis. Aquestes peces dentals són de corona molt baixa (braquidonts) i presenten respectivament 14 i 15 làmines, encara que podria tenir alguna més. Atenent a aquest número, l’hauríem d’adscriure a una forma tardana de l’esmentada espècie, els últims registres de la qual, a Europa, se situen entorn dels 800.000 i el milió d’anys. Aquesta dada indicaria una cronologia pel jaciment de la Boella pròxima al milió d’anys”.

Grans dimensions, el doble dels elefants actuals

El Mamuthus meridionalis era un elefant de grans dimensions, de fins a 4,5 metres d’alçada, conegut per les seves grans defenses o ullals amb vàries curvatures; podria arribar a pesar fins a 12 tones, és a dir, el doble dels elefants actuals. Per viure necessitava espais amb molta aigua; era, a més, un elefant amb una alimentació vegetariana molt ample, perquè menjava herbes, però també branques. La seva vida per la Boella transcorria en un ambient molt més càlid i humit que el que hi ha a l’actualitat. Se sap que és una espècie que va viure a Euràsia entre fa 2,5 milions i 800.000 anys, amb la qual cosa el marge d’incertesa de la seva cronologia és molt gran per datar. Per aquest motiu, Jordi Agustí, també investigador de l’IPHES, estudiarà els microvertebrats presents als dipòsits sedimentaris de la Boella. Els microvertebrats tenen un marge d’error no superior als 200.000 anys i, conseqüentment, poden donar una datació molt més precisa dels dipòsits de la Boella.

“En aquest sentit, el rentat i el garbellat dels sediments amb aigua associats a les restes arqueològiques -comenta Josep Vallverdú, responsable de l’excavació i membre de l’IPHES-URV- és de cabdal importància en aquesta campanya d’intervenció a la Boella, una feina que es du a terme in situ, a les mateixes instal·lacions d’aquesta finca, gràcies a la col·laboració dels propietaris. Dins de les partícules atrapades en els fins garbells, es podrà identificar petits ossos d’amfibis, rèptils i de micromamífers que vivien en aquell paleoambient. A més de ser uns excel·lents indicadors dels biòtops, la dinàmica microevolutiva d’aquests petits mamífers, els converteix en molt bons rellotges biològics”.

Material ceràmic romà

Les excavacions han descobert alhora, en el dipòsit més modern, un retall en les capes plistocèniques. Els objectes trobats, material ceràmic romà, indica que es va practicar una fossa que utilitzaven com abocador amb presència d’abundant restes orgàniques, que podria procedir de les seves deixalles domèstiques.

Els treballs arqueològics d’aquests primers dies s’ha centrat alhora en la neteja de les parets del barranc, per poder documentar tots aquests diferents dipòsits sedimentaris a què ens hem referit. La neteja s’ha realitzat amb una excavadora llogada per l’Ajuntament de La Canonja. “Conèixer aquests dipòsits és una excel·lent guia per entendre l’evolució geogràfica de l’indret i poder disposar d’arguments sòlids per saber la cronologia exacta tant dels fòssils animals com de les eines lítiques”, afirma rotundament Josep Vallverdú.