www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

26 Set, 2008

Atapuerca, la Cova de la Font Major, jaciments de Galicia i Cáceres, propostes museogràfiques i la lluita per salvar els gravats rupestres de Foz Côa centren les 20 noves tesis de Màster Erasmus Mundus que es presenten a la URV

 

Master Thesis presentation, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona

Aula 3105, Sala de Graus Facultat de Lletres, 29-30 September 2008

Erasmus Mundus Jury (E.M.J.): Anne-Marie Sémah – MNHN Luiz Oosterbeck – IPT Marta Azzarello – UNIFE

Atapuerca, alguns jaciments de depressió de Monforte de Lemos a Galícia, la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí, Ain Hanech (Argèlia), l'organització social dels caçadors recol.lectors, la lluita per salvar els gravats rupestres de Foz Côa (Portugal), la zoarqueologia de la Cueva de Santa Ana i la de Maltravieso a Cáceres, propostes museogràfiques, noves investigacions sobre ximpanzés i tecnologia i una intervenció al Paraguay són els temes que tracten el total de 20 noves tesis de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que es defensen els dies 29 i 30 de setembre a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. En molts d'aquests jaciments analitzats hi té una participació molt important l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Aquí en teniu la relació.

 


MONDAY, 29



Author

Title

Director

Jury

Time

Alicia Ameijenda

Geomorfología del Cuaternario y cronología relativa de las ocupaciones humanas durante el Pleistoceno de la depresión de Monforte de Lemos, Cuenca media del río Miño, Galicia

XP Rodríguez Pep Vallverdú

Ramón Fábregas Alfredo Pérez Robert Sala E.M.J.

9:00

Anna Ballesteros

Restitució paleoambiental de l’entorn de la Cova de la Font Major mitjançant la palinologia i el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG)

Quico Burjachs

Jordi Blay Riker Yll Ethel Allué E.M.J.

9:30

Andrés Fernández

Caracterización de la Industria de las terrazas bajas del Tormes

X.P. Rodríguez

Marina Mosquera Andreu Ollé Robert Sala E.M.J.

10:00

Nadia Kandi

La Taphonomie du site Oldowayen d’Ain Hanech, Algérie Orientale : Etude préliminaire

Jordi Rosell Isa Cáceres

Rosa Huguet Robert Sala E.M.J.

10:30



Coffe Break

11:00

Almudena López

Análisis teórico en arqueología: La organización social de los cazadores­recolectores desde el análisis de la propuesta de Luis Felipe Bate

Robert Sala

Eudald Carbonell Carlos Lorenzo Manolo Vaquero E.M.J.

11:30

Cinta S. Bellmunt

Estrategias de comunicación observadas en la prensa escrita portuguesa para salvar los grabados rupestres de Vila Nova de Foz Côa y la posterior socialización de este patrimonio arqueológico

Robert Sala

Eudald Carbonell Rafel Sospedra Luiz Oosterbeck E.M.J.

12:00

Hocine Belahreche

Projet d'amenagement museographique d'une aille de Prehistoire au Musee National de Sétif

Rafel Sospedra

Eudald Carbonell Robert Sala E.M.J.

12:30

Budiman

3D Profile analysis on human burial from Song Terus site, Punung, East Java, Indonesia

François Sémah A.M. Sémah

E.M.J.

13:00

Neetu Agarwal

Use-wear analysis of experimental granite tools: a scanning electron microscope study

Andreu Ollé

E.M.J.

13:30

Antonio J. Rodríguez (*)

Zooarqueología de los yacimientos kársticos del Complejo Cacereño. (Cueva de Santa Ana y Cueva de Maltravieso)

Toni Canals

Javier Jiménez Jordi Rosell Philippe Fosse

14:00

 


TUESDAY, 30



Author

Title

Director

Jury

Time

Núria Geribàs

Estudi experimental del substrat gestual previ a l'adquisició de la tecnologia lítica

Marina Mosquera J.M. Vergés

Javier Baena Blandine Bril Carlos Lorenzo E.M.J.

9:00

Sayantani Neogi

Soil stratigraphy from three Pleistocene archaeological sites of the Middle Ter valley Catalonia, Spain

Pep Vallverdú

Ramon Julià Joan Garcia E.M.J.

9:30

Fernando Sánchez

Análisis de vecindad en modelos de datos de campo continuo y propiedades geométricas de las ventanas de kernel: los afloramientos de calizas astaracienses en el entorno de la Sierra de Atapuerca

Toni Canals

Javier Baena Luiz Oosterbeck E.M.J.

10:00

Mònica Millán (*)

Análisis de los fitolitos, esferolitos fecales y oxalatos de calcio del Nivel 9 de la cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos, España)

J.M. Vergés

R.M. Albert Riker Yll Ethel Allué

10:30



Coffe Break

11:00

David Riba (*)

Lateralidad manual en chimpancés humanizados

Marina Mosquera

Carlos Lorenzo Robert Sala

11:30

Joaquim Fernández (*)

Estudio de los procesos postdeposicionales en hogares: Una propuesta experimental en fuegos simples al aire libre y en abrigo

J.M. Vergés

Ethel Allué Carlos Lorenzo Robert Sala

12:00

Jaume Vilalta (*)

Tecnologia lítica del Plestocè inferior de Vallparadís (Terrasa, Barcelona): una aproximació tecnològica i experimental

Joan Garcia

Javier Baena Robert Sala Kenneth Martínez

12:30

Isabel María Díaz (*)

El Millar, un yacimiento paleolítico en el Humedal del Complejo cacereño (Extremadura): Análisis y comparación morfotécnica de los conjuntos contenidos en el depósito

Toni Canals Manolo Vaquero

Kenneth Martínez Robert Sala Javier Baena

13:00

Miguel Angel Gil (*)

Mauricio Cardozo'08 Intervención arqueológica en San Antonio (Rep. del Paraguay)

Ramón Viñas

Joan Casanovas X.P. Rodríguez

13:30

J.M. Rodríguez (*)


Ramón Pérez Obiol

Ethel Allué Riker Yll

14:00

 (*) Without Erasmus Mundus Jury (E.M.J.)

 

technorati tags: , , , , ,

25 Set, 2008

Presentació del primer estudi que es fa per saber l’evolució de la vegetació i del clima d’Eivissa durant dels darrers 7.000 anys

Els resultats de la primera fase d’un estudi sobre l’evolució de la vegetació i del clima a Eivissa es presenten amb una conferència que anirà a càrrec dels doctors Riker Yll i Francesc Burjachs, investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), divendres, dia 26 de setembre, a les 20.00 hores al saló de plens del Consell Insular d’Eivissa. Aquest institut és l’autor del treball.

Des de finals del mes d’octubre de 2007, s’estan portant a terme una sèrie de treballs científics que per saber com ha evolucionat la climatologia i la vegetació insular durant una línia temporal que inclou períodes anteriors i posteriors a l’arribada dels humans a l’illa d’Eivissa. “Seran precisament les influencies climàtica i antròpica els principals condicionants dels paisatges històrics insulars”, han comentat els investigadors.

                Sondeig realitzat a Eivisa el 2007

                            Riker Yll i Francesc Burjachs durant un sondeig a Eivissa el 2007 - Crèdit: IPHES

Els resultats que ara es presenten provenen de dos dels cinc sondeigs realitzats a ses Feixes, un al prat de ses Monges i l’altre al prat de Vila. “Mentre que a les illes de Mallorca i Menorca ja es tenia coneixement de les transformacions del paisatge durant l’Holocè aquí, en canvi, és la primera vegada que es realitza un estudi per esbrinar la intensitat i la cronologia de l’acció humana sobre el paisatge”, manifesten Yll i Burjachs. 

La recerca s’ha basat en la realització d’una sèrie de sondeigs (un “sondeig” consisteix en l’extracció del subsòl d’un testimoni de terres –sediments– que s’ha anat acumulant al llarg dels segles) a la zona de ses Feixes. S’han extret columnes de sediment fins a una profunditat màxima de 7 metres (equivalents a uns 7.000 anys d’antiguitat), després s’ha analitzat el seu contingut al laboratori per separar, principalment, els grans de pol·len continguts a les mateixes i saber quines han estat les espècies vegetals més freqüents durant aquests temps. L’estudi es completa amb datacions radiocarbòniques que ens facilitaran el moment històric a que pertanyen.

                      Imatge de mostres observades al microscopi de Plantago Crassifolia

                            Imatge captada al microscopi de restes de pol.len de Plantago crassifolia - Crèdit: IPHES

“D’aquesta manera es pot arribar a determinar la cronologia i la intensitat de les primeres explotacions agrícoles a l’illa i a conèixer quines eren les principals espècies cultivades en aquestes zones”, apunten. Destaca, per exemple, el moment en el que l’activitat humana portada a terme pels colonitzadors púnics, romans i musulmans va provocar l’aparició de noves espècies vegetals que van ser introduïdes com a cultius.

Aquest important estudi s’està realitzant en dos fases d’execució. La primera, ara finalitzada, ha consistit en la realització de cinc sondeigs a Eivissa, tots ells a ses Feixes i la seva àrea d’influència, dels quals se n’han estudiat dos. En una segona fase, es continuarà amb l’estudi de les columnes de sediments i es completarà la investigació amb la incorporació de noves extraccions, tant a Eivissa com, molt possiblement, a l’illa de Formentera i a l’illot de s’Espalmador.

Aquests treballs, fruit d’una iniciativa del GEN (una organització no governamental sense ànim de lucre), estan sent coordinats per aquesta organització ecologista i per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Els tècnics que estan realitzant els treballs científics són els doctors Riker Yll,  Francesc Burjachs i Isabel Expósito.

Principals aportacions

A títol orientatiu i per constatar la importància de les dades obtingudes, l’equip que ha fet el treball destaca els fets següents:

- La importància fonamental dels pins en el paisatge eivissenc durant tot l’Holocè. Amb aquesta aportació científica es sentencia una intensa polèmica existent entre els botànics des de feia molt de temps.

- La determinació del caràcter autòcton dels roures i les alzines a l’illa d’Eivissa.

- La constació d’un potencial conreu de cereals, lleguminoses i crucíferes a partir de la colonització púnica.

- L’augment del conreu de cereals des del final de la dominació romana que arribarà al seu moment més rellevant en època musulmana. També, i a partir d’aquest moment,  es donaran els valors més alts, encara que no constants, d’olivera.

- La constatació d’un  impacte antròpic sobre el medi des de mitjans del segle IV aproximadament i fins al segle XVII.

- La consolidació d’un canvi paisatgístic important cap a l’any 1230. Els pins pateixen un fort descens i els alzinars i les rouredes recuperen part de la seua antiga importància. S’observa, també, la convivència dels prats secs i de les zones inundades com a resultat del condicionament de les feixes i de la seua explotació agrícola. Si tenim en compte que el moment en què comença a succeir tot això coincideix de forma absolutament precisa amb la conquesta catalana, tot s’entén molt millor. Darrera del nou paisatge hi ha les tales per a l’aprofitament de la fusta i per deixar pastures lliures per al bestiar. La màxima presència i diversitat de conreus es dóna en època musulmana, però és durant la dominació cristiana, a partir de la conquesta de l’illa el 1235, quan arriba al seu màxim esplendor.

Els resultats d’aquesta primera fase es recolliran, amb caràcter divulgatiu, a la publicació del GEN “Vila: una ciutat, un patrimoni. L’exemple de ses Feixes”. Més endavant, el Consell Insular d’Eivissa, amb un caire més científic, publicarà un llibre amb els resultats definitius dels treballs d’investigació.

technorati tags: , , , , , ,

22 Set, 2008

Una investigació constata per primera vegada que els Neandertals caçaven i consumien animals marins

Noves evidències en els jaciments de la costa de Gibraltar demostren que tenien una estratègia de subsistència més complexa i superior del que es pensava

Fins ara es considerava que Homo sapiens era l’únic grup humà que tenia capacitat per aprofitar tots els recursos naturals, inclosos els marins. Aquesta habilitat pogué tenir unes repercussions majors del que podria pensar-se, ja que fa uns anys es parlà de la influència d’una dieta marina en l’evolució del cervell. Ara, un projecte multidisciplinari en què ha participat la investigadora Isabel Cáceres de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha demostrat que els Neandertals no només explotaven els recursos terrestres, sinó també els marins, amb visites reiterades a la costa.

 

Falange de foca

 

Falange de foca (Monachus monachus) amb marques de tall produïdes per una eina lítica - Crèdit: Fotomuntatge d'Isabel Cáceres i Yolanda Fernández-Jalvo

La investigació es basa en les restes òssies de foques i mol·luscs obtingudes en els jaciments gibraltarenys de Vanguard i Gorham. Els resultats els publica en la seva edició on line de 22 de setembre la prestigiosa revista científica Proceedings of the National Academy of Science of the United States of America. L’article el firmen investigadors d’institucions espanyoles, britàniques i gibraltarenyes, entre ells Isabel Cáceres (URV- IPHES), que ha participat juntament amb Yolanda Fernández Jalvo (MNCN – CSIC) en l’estudi tafonòmic de les restes, és a dir, l’anàlisi de les senyals deixades en la superfície dels ossos amb les eines lítiques durant el processament i consum dels animals.

Els treballs efectuats per Isabel Cáceres demostren que els Neandertals posseïen coneixement sobre el període de reproducció de les foques i aprofitaven aquests períodes estacionals per ocupar les coves de Vanguard i Gorham, ja que tenien garantits bona part dels seus recursos nutritius.

                                  Jaciments de Gibraltar

                                   Situació de les coves de Vanguard i Gorham a Gibraltar - Crèdit: Museu de Gibraltar

A la cova de Vanguard, en nivells associats als Neandertals que daten de més de 42.000 anys, és on han quedat registrades ocupacions almenys en tres moments diferents i en totes elles han aparegut restes òssies de foques (Monachus monachus) que presenten marques produïdes amb utensilis de pedra que permetien extreure la pell i la carn i posteriorment fracturar els ossos per obtenir la medul·la.

Una quarta ocupació, més recent i de curta durada, es produí també a Vanguard, on s’han registrat evidències de marisqueig de mol·luscs (Mytilus galloprovincialis) recol·lectats en un estuari proper. Aquestes activitats es complementaven amb l’aprofitament ocasional de cetacis (dofí morro d’ampolla: Tursiops truncatus) possiblement varats a la costa, aus marines, i la caça de mamífers terrestres com cabres salvatges (Capra ibex), cérvols (Cervus elaphus), porcs senglars (Sus scrofa) i conills (Oryctolagus cuniculus), entre altres.

Per un altre costat, a la cova de Gorham s’han trobat restes de mamífers i nivells associats a neandertals amb una datació d’uns 28.000 anys, una època recent per a aquests grups humans que indica la persistència i, possiblement, la última presència coneguda d’aquesta espècie abans de la seva extinció.

                                               La investigadora Isabel Cáceres

                                 La investigadora de la URV - IPHES, Isabel Cáceres - Crèdit: Isabel Expósito

Isabel Cáceres ha puntualitzat que “l’explotació de recursos marins a Gibraltar es desenvolupa al llarg d’uns 80.000 any, primer entre els neandertals i posteriorment entre Homo sapiens. Ambdues especies presenten estratègies de caça i aprofitament dels recursos marins similars”.

Alhora, remarca: ”ja que l’explotació de recursos marins permet també una major estabilitat en el territori, podem suggerir que la pervivència dels Neandertals fins a cronologies tan tardanes a Gibraltar podria ser conseqüència directa de la bona adaptació al medi (explotació de recursos marins) i, per tant, de l’èxit d’una estratègia econòmica, social i cultural complexa”.

Així doncs, la investigació posa en relleu que els Neandertals, lluny de ser carnívors limitats a mamífers terrestres, tenien un coneixement del medi complet que els permeté aprofitar tots els recursos que tenien al seu abast. Aquests jaciments han proporcionat també evidències de la utilització del foc per facilitar la extracció de nutrients i evidència directa de la seva alimentació, les seves pròpies mossegades, en preses de caça menor.

technorati tags: , , , , , ,

21 Set, 2008

Presenten noves dades sobre els canvis climàtics del passat registrats a Atapuerca i a les Illes Balears en un congrés que es fa a Palma de Mallorca

Primers resultats sobre l’evolució de les zones humides de les illes Pitiüses

La palinologia és una disciplina de la botànica, en concret de la paleobotànica, dedicada a l'estudi del pol·len i espores fòssils. L’observació al microscopi d’aquestes restes trobades al jaciments arqueològics ens aporta una valuosa informació, per exemple, permet saber com era el paisatge d’un lloc determinat fa milers d’anys i d’aquesta manera poden obtenir altres informacions com quin era el clima, en funció de la vegetació identificada, i els canvis climàtics esdevinguts en el passat.

Del 22 al 25 de setembre, a Caixa Forum – Gran Hotel de Palma de Mallorca es desenvolupa el XVI Internacional A.P.L.E Symposium of Palynology en el qual hi prenen part amb diferents comunicacions i pòsters personal investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Una de les aportacions (programa en pdf) té a veure amb el jaciment arqueològic d’El Mirador (Atapuerca, Burgos), on s’han pogut efectuar datacions de carbons i cereals en una cronologia que va des del darrer terç del segle VI fins la meitat del quart mil·lenni abans d'ara. Tot en només 4 metres de potència sedimentària on s’han documentat 17 nivells arqueològics. “Això converteix la seqüència palinològica d’El Mirador en la més complexa i extensa de les existents per a un context arqueològic Neolític en l’àmbit geogràfic de la Meseta Norte de la Penísula Ibèrica”, puntualitza Francesc Burjachs, invesigador ICREA a l’IPHES i un dels autors de la comunicació sobre Atapuerca, juntament amb Isabel Expósito i Riker Yll, tots membres d’aquest institut.

Jaciment El Mirador (Atauerca, Burgos)

                                     Jaciment El Mirador, ubicat a Atapuerca (Burgos) - Crèdit: IPHES

“Des del punt de vista de l’evolució de la vegetació –comenta Burjachs- l’aspecte més remarcable és la regressió dels boscos i l’increment de les formacions herbàcies i estan en relació amb la intensificació de l’activitat de pasturatge, que afavoreix la proliferació de matolls. De la composició vegetal i del seu desenvolupament es dedueix l’existència d’un context climàtic temperat i més humit que a l’actualitat”.

La importància dels pins a Eivissa

D’altra banda, membres de l’IPHES també presenten als primers resultats d’un estudi efectuat per conèixer les característiques i l’evolució de les zones humides de les illes Pitiüses, per interès de diverses institucions. Per aquest motiu es van dur a terme diferents sondejos a les acaballes del 2007 i ara es fan públics els resultats d’alguns d’ells, concretament de dos que es van fer a la zona de Ses Feixes, pròxims a la ciutat d’Eivissa. L’estudi constata l’existència d’aquesta àrea humida des d’inicis de l’Holocè (la darrera i actual època geològica, iniciada fa més d’11.700 anys, és a dir, després de la darrera glaciació) i la seva importància en la caracterització del medi natural de la illa.

Riker Yll i Fraancesc Burjachs

Riker Yll, al centre de la imatge, amb Francesc Burjachs realitzant tasques de laboratori - Crèdit: IPHES

D’altra banda, s’observa com la pronunciada dinàmica de substitució d’espècies, pròpies de les illes veïnes de Mallorca i Menorca, a Eivissa no es registra. La instal·lació d’espècies més xèriques, és a dir, que resisteixen l’escassetat d’aigua, ja des de l’inici de l’Holocè, sembla minvar els efectes del canvi climàtic esdevinguts a mitjans d’aquest període, reflectint una estabilitat notable de les condicions del medi i de les espècies vegetals durant els últims mil·lennis. En qualsevol cas, les anàlisis demostren la importància dels pins en aquesta illa, així com el caràcter autòcton dels Quercus.

Finalment, Burjachs, Expósito, Yll y Ethel Allué signen una altra investigació, en aquest cas sobre els paisatges dels grups humans que van patir la transició climàtica de passar d'una època glacial a l'actual període temperat interglacial. En aquest context es presenten els resultats de l'Abric Agut de Capellades (Anoia), excavació dirigida per Manuel Vaquero (IPHES - URV), i de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Noguera), així com d'altres dipòsits naturals de la façana mediterrània de la Península ibèrica; l'estudi es basa en les anàlisis dels pòl.lens i carbons vegetals trobats en aquests jaciments.

technorati tags: , , , , , , ,

20 Set, 2008

En només dos dies l'Espai Evolucionat supera ja la xifra de visitants de l'any passat que va ser de 4.000 i encara queda...

Fins diumenge 21 de setembre ofereix jocs didàctics al Balcó del Mediterrani de Tarragona per gaudir plegats grans i petits

 Visitants a l'Espai Evolucionat 08

Grans i petits descobreixen plegats el llarg camí de l'evolució humana - Crédit: Ferran Gerhard

En el que porten de cap de setmana, l'Espai Evolucionat ha superta ja la xifra total de visitants que va tenir l'any passat, que va ser de 4.000. Coincidint amb les Festes de Santa Tecla de Tarragona, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dirigit per Eudald Carbonell, proposa viure l’evolució d’una manera lúdica i festiva amb una sèrie de jocs per a totes les edats a l’Espai Evolucionat, ubicat al Balcó del Mediterrani. Aquesta activitat es va inaugurar divendres  a la tarda i s'ofereix fins diumenge 21 de setembre a la nit. Un cop ahir va acabar la pluja es va omplir de gom a gom i avui la concurrència segueix sent espectacular. Gent de totes les edats poden descobrir com han estat les petjades humanes des dels seus primers passos fins a l'actualitat, caçar com ho es feia a la Prehistòria, descobrir com ha estat l'esquelet humà al llarg de la història, etc.

El pilar de l'evolució dissenyat per Xavier Cáliz

El pilar de tres de l'evolució, protagonitza el disseny de la samarreta coproduïda per Tarragona Ràdio i l'IPHES - Imatge i disseny: Xavier Cáliz (www.xaviercaliz.com - www.ninuts.com)

L'Espai Evoluconat és una manera desenfada i divertida d’apropar-se a l’evolució en el marc dels projectes de socialització la ciència que promou l’IPHES. A més, aquest institut, conjuntament amb l’emissora municipal Tarragona Ràdio ha coproduït una samarreta que està a la venda i que té com a motiu el pilar de tres de l’evolució humana; el protagonitzen un Australopithecus, un Homo heidelbergensis i un Homo sapiens. El disseny és obra de Xavier Cáliz, col.laborador de l’IPHES.

Escena de cacera a l'Espai Evolucionat 08

 Aprendre a caçar com es feia a la Prehistòria és una de les activitats que s'ofereixen - Crèdit: Ferran Gerhard

D’aquesta manera, i per segon any consecutiu, aquest institut s’apropa a la ciutadania transmetent de forma didàctica el coneixement que obté amb les seves excavacions arreu del món. L’Espai Evolucionat és també la seva contribució popular a la ciutat de Tarragona amb motiu d’unes festes tan arrelades. L’any passat va ser un èxit i enguany s’han preparat encara més activitats.

Esquelet simulació Espai Evolucionat 08

 Es pot aprendre d'una manera lúdica com ha estat l'esquelet humà de les principals espècies - Crèdit: Ferran Gerhard

A l’Espai Evolucionat!, la canalla pot gaudir d’una sèrie de jocs amb els quals aprendre com es és la feina dels professionals de l’arqueologia, participant en una petita excavació simulada; alhora, es posaran en la pell dels homínids per aplicar tècniques de cacera que els han de permetre obtenir els aliments que necessiten per sobreviure, així com descobrir com es comunicaven, quin llenguatge empraven i com s’expressaven”, ha indicat Rafel Sospedra, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES.

Tot això es realitza amb uns monitors que animen l’espai.

A més, també es pot observar com han evolucionat les petjades, des dels primers en caminar de peu, la famosa Lucy a Laetoli, fins la que va protagonitzar el primer astronauta que va arribar a la Lluna.

HORARI

L’Espai Evolucionat estarà ubicat al Balcó del Mediterrani els dies:

divendres 19,de 17 a 21 hores,

dissabte 20 de 12 a 14.30 h, i de 17 a 21 h.

Diumenge 21 de 12 a 14.30 h, i de 17 a 21 h.

technorati tags: , , , , , ,

18 Set, 2008

Noves dades avalen que al Barranc de la Boella conté tres metres de sediments amb fòssils més antics de 800.000 anys

“Durant aquests primers dies de nova campanya d’excavació hem determinat la presència de restes de fauna i un artefacte de sílex prehistòric d’indubtable factura humana en una superfície que no arriba als 2 metres quadrats, i en un nivell amb fòssils que es troba a més de 10 metres de profunditat de la superfície. Aquestes restes arqueopaleontològiques són de l’època Matuyama, és a dir, de més de 800.000 anys d’antiguitat”, assegura Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i responsable de les excavacions que del 3 al 25 de setembre es duen a terme al Barranc de la Boella (La Canonja – Tarragonès), on l’any passat es van trobar les restes dentaries espectaculars de mamuts prehistòrics.

Vallverdú ha indicat que “enguany concentrem els treballs d’excavació a la zona del Barranc de la Boella coneguda com la Mina, on hi estem practicant un sondeig de més de 10 metres de profunditat per tal de valorar el seu potencial arqueopaleontològic”.

excavacions a la zona de la Mina, al Barranc de la Boella

Sondeig que es fa aquests dies a la zona de la Mina al Barranc de la Boella - Crèdit: IPHES

El mateix investigador ha explicat que aquest indret és diferent al d’on es van descobrir les restes de Mammuthus meridionalis, però l’any passat  es va efectuar un mostreig magnetoestratigràfic dels sediments per confirmar la seva antiguitat: “els resultats obtinguts amb aquestes anàlisis són molt prometedors perquè evidencien que al Barranc de la Boella hi pot haver-hi més de 3 metres de sediments amb capes amb fòssils més antics de 800.000 anys”.

“Això apropa el registre arqueopaleontològic del Barranc de la Boella als pocs jaciments d’un milió amb presència humana a Europa occidental, com Orce y Atapuerca. A Catalunya un jaciment recentment excavat de cronologia més antiga és el de Vallparadís de Terrassa”, ha remarcat Vallverdú.

Les anàlisis del paleomagnetisme es van fer per esbrinar si el mamut de la Canonja era dels darrers que van haver-hi o estava més  allunyat en el temps de la seva extinció. Aquesta espècie, Mamuthus meridionalis, va viure a Europa entre fa 3 milions d’anys fins a 650.000 anys abans d’ara. El paleomagnetisme permet caracteritzar si els sediments, i per tant, les restes que hi conserven, són de l’època Matuyama (entre 1.600.000 a 8000.000 anys abans d’ara) o Brunhes (més recent que 800.000 anys).

D’altra banda, en el tram superior de la Mina, en el grup de capes sedimentàries d’època Brunhes, s’han trobat restes de sílex i quars poc nombrós, donada també l’escassa superfície excavada, no arribar als 3 metres quadrats, i que s’han atribuït provisionalment al període muesterià, quan els neandertals habitaven Europa.

Totes aquestes restes del sondeig de la Mina del 2008, junt a les nombroses trobades l’any passat durant l’excavació del mamut de la Canonja en el sondeig del Cantre de Convencions, constitueixen una successió d’indústries de pedra i restes faunístiques que conté diferents períodes cronològics del poblament prehistòric del Camp de Tarragona. “Això –apunta Josep Vallverdú- ens permet valorar que en el Barranc de la Boella hi ha un vertader arxiu de l’evolució biològica recent de la història de la Terra i pot ser un indret on poder explicar els ecosistemes del darrer milió d’anys al Camp de Tarragona. Per això l’equip d’investigació agraeix el compromís que l’equip municipi i els propietaris de la finca per tal d’impulsar aquest projecte de recerca.

L’IPHES preveu durant els pròxims dies ampliar les superfícies d’excavació de les diferents capes sondejades. “El desenvolupament del projecte de recerca precisa treballs més aprofundits i més fòssils per tal d’avançar en l’encara poc coneguda història natural del darrer milió d’anys d’aquestes comarques”, assegura Vallverdú.

technorati tags: , , , , , , , ,

17 Set, 2008

Els directors del projecte Primeros Pobladores de Extremadura demanen la implicació de les institucions per a la seva continuïtat i ofereixen un cicle de conferències

Eudald Carbonell i Antoni Canals sol·licitaran que els paratges de les excavacions siguin declarats “Monument Natural”

Els directors del projecte arqueològic 'Primeros Pobladores de Extremadura', Eudald Carbonell i Antoni Canals, han expressat avui la seva intenció de demanar a les institucions “una major implicació” per a poder seguir desenvolupant la investigació que duen a terme a la zona càrstica del Calerizo, a Càceres, des de fa ja 10 anys, amb la professora Isabel Sauceda i un equip de joves investigadors extremenys. Els codirectors han expressat aquest propòsit en l’acte celebrat avui per presentar el projecte de socialització El Calerizo cacereño: La Cueva de Maltravieso ayer y hoy, en el marc de les iniciatives que impulsa la Coordinadora de Actividades Culturales del Consorcio Cáceres 2016.

Tant Carbonell com Canals reconegueren les “dificultats” que travessa aquest projecte d’excavacions arqueològiques que aquests dies es concentra en la Cueva de Santa Ana, a Càceres.

Presentació del Proyecto El Calerizo

D'esquerra a dreta, Antoni Canals, Eudald Carbonell, María José Casado (coordinadora cultural Cáceres 2016), Isabel Sauceda, Susana González y Petri Colmenero, avui durant la presentació del projecte a Cáceres. Crédit Foto: Cedida Consorcio Cáceres 2016

Eudald Carbonell, que a més és director del IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aprofitarà la seva estada a Extremadura per a intentar reunir-se amb el president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, per a buscar “a curt termini” una “vinculació” de les institucions de manera que pugui seguir-se treballant en tota la zona del Calerizo, salvant les dificultats que travessa el projecte, i amb la finalitat d’assegurar a la regió un equip que perllongui aquesta tasca investigadora.

Per a reforçar també aquest projecte i potenciar-lo, els directors dels Primeros Pobladores de Extremadura demanaran que es declarin “Monument Natural” tots els paratges de la zona del Calerizo, on s’han realitzat excavacions i on es troben els jaciments en què s’està treballant.

Els resultats científics que s’han obtingut fins al moment en les excavacions de Càceres són molt importants, com la troballa de dues closques marines a la Cueva de Maltravieso que podrien provenir de la costa portuguesa i que confirmarien l’existència de comerç entre els habitants de les coves, descobertes en l’anterior campanya. La investigació s’ha donat a conèixer recentment en un congrés a Moscou, suscitant un gran interès.

A més, Eudald Carbonel ha ressaltat que els “resultats d’aquest projecte estan forjant un equip de joves investigadors extremenys que podria arribar a ser similar al d’Atapuerca. “Extremadura no tindrà dèficit d’investigadors en aquest camp de la ciència”, asseverà.

Excavacions a la Cueva Santa Ana

Excavacions que s'efectuen aquests dies a la Cueva de Santa Ana, a Càceres - Crèdit: EPPEx

Recordà, així mateix, que el treball científic, necessita “perseverança, paciència i esforç” i destacà el “potencial extrem i global” que té tota la zona del Calerizo perquè compta amb l’avantatge de “conservar testimonis d’activitat humana”, mentre que en altres zones arqueològiques es perd molta informació per les característiques del substrat terrestre.

Aquestes declaracions han estat realitzades durant l’acte de presentació del projecte de socialització El Calerizo cacereño: La Cueva de Maltravieso ayer y hoy, que promogut pel Consorcio Cáceres 2016, pretén recuperar les senyes d’identitat de la ciutat i difondre la importància arqueològica i cultural d’aquesta zona. Les responsables del projecte són les professores de l’IES Al-Qázeres, a Càceres, Petri Colmenero Camisón i Susana González Prado.

Aquesta iniciativa comença el seu camí amb l’organització d’unes conferències d’entrada lliure que es realitzaran els dijous 18 i 25 de setembre a l’Aula Cultural de Caja Extremadura al carrer Clavellinas, a les 20.30h.

La primera conferencia es titula “El primer europeo: la mandíbula de la Sima del Elefante (Atapuerca)” i serà impartida el dijous 18 de setembre per Eudald Carbonell, codirector al mateix temps del Proyecto Atapuerca. Aquesta mandíbula fou portada de Nature fa uns mesos.

Per la seva part, Antoni Canals i Salomó impartirà el dijous 25 de setembre la xerrada “El Calerizo cacereño en el paleolítico: cavidades y yacimientos al aire libre”. Investigador docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, és especialista en arqueologia social aplicada al Paleolític europeu, és membre del Equipo de Invesigación de Atapuerca, i director conjuntament amb Eudald Carbonell i Isabel Sauceda de l’Equip d’Investigació Primeros Pobladores de Extremadura.

El projecte El Calerizo cacereño: La Cueva de Maltravieso ayer y hoy busca atansar el coneixement de la Cueva de Maltravieso als ciutadans de Càceres, i donar a conèixer les intervencions arqueològiques que s’estan realitzant en l’actualitat. Amb aquesta actuació es pretén conscienciar la població de la importància de la Cueva de Maltravieso com a bé patrimonial, perquè futures generacions puguin gaudir d’aquest llegat, comú a tota una col·lectivitat.

Per al desenvolupament de les activitats es compta amb la col·laboració de l’equip d’investigació Primeros Pobladores de Extremadura, la Asociación de Estudios Paleolíticos A.E.P.Ex., la Asociación de Estudiantes Arqueológicos Extremeños: Horizonte Arqueológico ADEAEX, l’Institut d’Ensenyament Secundari Al-QÁZERES i l’Ajuntament de Càceres.

 

technorati tags: , , , , ,

16 Set, 2008

Troben per primera vegada instruments de pedra de neandertals associats a fauna a l'interior d'una cova a Galícia

En el mateix jaciment s'ha localitzat indústria lítica pertanyent a Homo sapiens cosa que facilitarà els estudis comparatius entre les dues cultures

Un equip, del qual forma part l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha trobat instruments de pedra elaborats per neandertals associats a fauna. "És molt important perquè és la primera vegada que es troba a Galícia indústria lítica d'aquesta espècie a l'interior d'una cova", assegura Xosé Pedro Rodríguez, investigador de l'esmentat institut i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Aquest descobriment, a més, converteix Cova Eirós en un dels principals jaciments del Paleolític Mitjà del Nord-oest peninsular, ja que junt amb les eines de pedra es conserven nombroses restes de fauna prehistòrica que proporcionaran informació molt valuosa sobre l'entorn ambiental i la vida d'aquests grups humans.

Material trobat a Cova Eiros

Material lític trobat a la Cova Eirós: a l'esquerra, dues eines de quars; al centre una de quarsita i un os a la dreta. - Crèdit: Xosé-Pedro Rodríguez IPHES.

La troballa va tenir lloc a la Cova Eirós, en una cavitat càrstica de Triacastela (Lugo), mentre membres del “Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste” del Departament d'Història 1 de la Universidade de Santiago de Compostela, en col·laboració amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona (IPHES) i l'URV realitzaven a l'agost un intervenció preliminar en l'esmentat jaciment.

Aquesta intervenció va proporcionar una gran quantitat de restes adscrites al Paleolític Mitjà, amb almenys més de 35.000 anys d'antiguitat. "En total, durant l'excavació –puntualitza Xosé Pedro Rodríguez – es van documentar més de 900 artefactes i ossos de fauna. En general, tot aquest material arqueològic està ben conservat". La matèria primera utilitzada per fabricar les eines va ser sobretot quars, encara que també van valdre’s, però en menor mesura, de la quarsita.

Entre les peces que sobresurten adscrites al Paleolític Mitjà, és a dir, als neandertals, destaquen algunes ascles de quarsita obtingudes mitjançant el Mètode Levallois, una tècnica sofisticada d'elaboració d'eines, que implica tota una seqüència complexa de planificació, selecció de material, etc.. “D'altra banda, hem trobat – afegeix Rodríguez – raspadors i perforadors de quars, que pertanyerien als nivells del Paleolític Superior, encara que encara no tenim les datacions exactes”.

Excavació a Cova Eiros

 Treballs d'excavació a la Cova Eirós fa uns dies - Crèdit: Xosé-Pedro Rodríguez / IPHES

El fet de trobar en el mateix jaciment tecnologia creada pels neandertals i una altra pertanyent als Homo sapiens "és molt interessant perquè podrem comparar tant a nivell tecnològic com pel que fa a l'aprofitament de la fauna, com s'organitzava cada espècie i, amb això, aprofundir en l'estudi del seu comportament".

A això cal afegir la proximitat de Cova Eirós a altres jaciments del Paleolític Superior Inicial (Cova da Valiña, Castroverde) o Final (Valdavara, Becerreá), associats als humans moderns, de manera que podrà conèixer-se amb major precisió la complexitat social i l'evolució de la seva tecnologia, medi ambient i estratègies de subsistència al llarg dels últims 50.000 anys.

D'altra banda, encara que hi ha altres jaciments adscrits al Paleolític Mitjà a la conca del Miño, com A Piteira (Ourense) i A Barreira (Pontevedra), a causa de l'acidesa dels sòls gallecs, en aquests jaciments només es conserven les eines de pedra. La presència de materials orgànics permet conèixer amb major precisió el medi on van desenvolupar les seves activitats els neandertals, així com també les seves estratègies de subsistència i explotació del territori.

Les restes de fauna trobades a Cova Eirós (cèrvids, bòvids, óssos, i diverses espècies de carnívors), així com les restes de carbons i pol·lens, permetran reconstruir el medi ambient del passat: el tipus de clima, fauna i vegetació que hi havia en l'entorn del jaciment.

De la mateixa manera, aquestes troballes ens permeten aproximar-nos a les maneres de vida quotidianes d'aquestes comunitats, a través de l'estudi de les estratègies de cacera i consum de la fauna de l'entorn.

La intervenció va desenvolupar-se dins del projecte d'investigació del Ministerio de Educación y Ciencia “Ocupaciones Humanas durante el Pleistoceno de la cuenca media del Miño”, l'investigador principal del qual és Ramón Fábregas (Universidade de Santiago de Compostela). A més, s'ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Triacastela i de l'empresa Cosmos.

A començaments dels anys noranta Cova Eirós es va convertir en una referència en la paleontologia gallega gràcies als treballs realitzats des de l'Universidade da Coruña que van conduir al descobriment de nombroses restes d'ós de les cavernes.

En aquesta campanya, dirigida pels arqueòlegs Talía Lazuén, Xosé Pedro Rodríguez i Arturo de Lombera, van realitzar-se dos petits sondeigs en l'entrada de la cova que van permetre definir diversos nivells arqueològics. El nivell 3 és el que va proporcionar les restes més significatives, que en funció de les característiques tècniques dels artefactes, poden ser adscrites al Paleolític Mitjà, període en què vivien els neandertals. En una altra zona de l'excavació van ser trobades restes lítiques que podrien adscriure's al Paleolític Superior, ja relacionat amb els humans moderns (Homo sapiens).

Futurs treballs i datacions permetran conèixer amb major precisió l'antiguitat d'aquestes ocupacions.

 

technorati tags: , , , , , ,

5 Set, 2008

Eines de pedra de fa 50.000 anys avalen la presència de neandertals dins d’un cau de hienes a la Cova de les Teixoneres de Moià

Són instruments elaborats amb una tècnica complexa per esquarterar animals

Un conjunt de 25 peces d’indústria lítica realitzades pels neandertals fa uns 50.000 anys i elaborades amb una tècnica complexa és l’extraordinari balanç de l’excavació que durant l’agost s’ha desenvolupat a la Cova de les Teixoneres, dins dels complex càrstic de les Coves del Toll, a la localitat de Moià (Bages), sota la codirecció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). “En anteriors campanyes havia sortit algun instrument, com a màxim un parell i, en canvi, aquest any ens hem quedat molt sorpresos per l’alta concentració de peces que hem trobat a Teixoneres”, explica Ruth Blasco, codirectora de l’excavació.

indústria lítica trobada a Teixoneres

 Una mostra de les eines descobertes a Moià i que van ser elaborades per neandertals - Crèdit: Florent Rivals / IPHES

Les eines descobertes estan elaborades segons la tècnica Levallois, que implica ja una idea concreta alhora de fer la peça, se selecciona més la matèria primera i es prepara per poder obtenir un instrument que serveixi per determinades funcions. Tot això implica un pensament complex per part dels neandertals”, manifesta Ruth Blasco.

“Aquesta troballa –puntualitza- ens indica també que els homínids han ocupat més freqüentment Teixoneres del que s’havia considerat fins ara. Les peces descobertes tenen una antiguitat de 50.000 anys i s’han localitzat associades a ossos cremats i amb marques de tall. Són de sílex i de quarsita, principalment, i estan ben conservades. Les farien servir per esquarterar totes les parts dels animals caçats que podien recuperar”.

La campanya es va desenvolupar entre els dies 7 i 28 d’agost. Hi van participar, entre doctors, llicenciats i estudiants, més d’una trentena d’investigadors procedents de diferents llocs de l’Estat espanyol (Salamanca, Sevilla, Càceres, Barcelona, Alacant i València) i de diferents països europeus (França i Itàlia). Dirigides des de l’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, les Coves del Toll (Toll i Teixoneres) s’emmarquen dins del projecte de recerca titulat Compartint l’Espai: la Interacció entre Homínids i Carnívors  al Nord-est Peninsular. Els objectius d’aquesta recerca són avaluar les relacions existents entre els grups humans del Plistocè i els grans predadors.

Cova de les Teixoneres

                            Excavacions a la Cova de les Teixoneres aquest agost - Crèdit: Florent Rivals / IPHES

Les coves del Toll es caracteritzen per contenir abundant material de grans carnívors, principalment óssos i hienes. Des d’aquest punt de vista, s’ha recuperat abundant material d’aquests animals i de les seves preses, que els grups de neandertals s’haurien cruspit.

La Cova de les Teixoneres, que és on s’han localitzat aquestes ocupacions humanes, té una datació al sostre de 17.000 anys i una a mitja seqüència de 100.000 anys.

technorati tags: , , , , ,

5 Set, 2008

Marató de donació de sang en el marc de l’exposició “Europa fa un milió d’anys”

Evolució biològica, evolució tecnològica i evolució social”. Aquesta és la filosofia de la Marató de Donació de Sang que avui, divendres 5 de setembre, es desenvolupa a Calella, organitzada per l’Ajuntament d’aquesta localitat,  des de les 10 del matí fins a les 10 de la nit, en el marc de l’exposició Europa fa un milió d’anys, una mostra que ha estat concebuda per l’IPHES i que es pot visitar fins  que es pot visitar fins el 31 d’octubre, a l’Antic Ajuntament de l'esmentada localitat.

 

Exposició i donació de sang a calella

 

 La Marató té lloc avui tot el dia - Crèdit: Rafel Sospedra/IPHES

“L’objectiu és que els qui ho desitgin abans o després de visitar l’exposició facin aquesta acció solidària, que pot ser un maridatge extraordinari entre els conceptes relacionats amb l’evolució que s’analitzen a l’exposició i la cooperació social que implica la donació de sang”, remarca Rafel Sospedra, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES.

technorati tags: , , , , ,

4 Set, 2008

Eudald Carbonell farà la conferència magistral en l’acte d’inauguració del nou edifici del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya a càrrec del president Montilla

Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i vicepresident executiu de la Fundació Atapuerca, serà l’encarregat de pronunciar una conferència magistral en el marc de la inauguració del nou Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), que anirà a càrrec del President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla.

L’acte serà divendres 5 de setembre, a partir de les 12:00 hores. El nou edifici està ubicat a la Ctra. de Sant Llorenç de Morunys a Port del Comte, km. 2, Solsona.

Eudald Carbonell, director de l'IPHES

Eudald Carbonell, aquest agost al jaciment de l'Abric Romaní - Crèdit: Xavier Basiana

La conferència de Carbonell porta per títol “Segle XXI: el coneixement transformat en pensament”. Durant la seva intervenció explicarà la seva teoria sobre el col·lapse d’espècie, la planetització; la hiperconnexió marítima, terrestre i aèria, i la producció integrada interespacial. També es referirà a la situació actual caracteritzada per la convergència de creixements exponencials, el malbaratament d’energia o la influència en el procés termodinàmic i, per tant, en el canvi climàtic.

La modernització del sector

El nou edifici del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya està ubicat a Solsona i compta amb més de 3.000 m2. Es tracta d’un edifici únic a la zona que respon a totes les necessitats i objectius d’un centre de recerca com el CTFC: funcionalitat, sostenibilitat, noves tecnologies, qualitat mediambiental, aprofitament dels recursos naturals i adaptació al seu entorn.

El CTFC és un centre de recerca que té com a objectiu contribuir a la modernització i competitivitat del sector forestal i al desenvolupament sostenible del medi natural a través de la investigació, la formació i la transferència de tecnologia a la societat.

technorati tags: , , , , ,