www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

30 Nov, 2011

“En busca del primer europeo”, coprotagonitzat per Eudald Carbonell, guanya el Premi Especial del Jurat al DOCSCIENT de Roma

És el festival internacional de documentals científics més prestigiós d'Itàlia

Tràiler Pàgina Facebook

El DOCSCIENT ROMA, el festival internacional de documentals científics més prestigiós de Itàlia, ha premiat el documental “En busca del Primer europeo”, coprotagonitzat per l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell. Coproduït per Turkana Films i TVE, compta amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i de Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).

Eudald Carbonell i Luis Quevedo

Eudald Carbonell i Luis Quevedo en una escena del documental - Turkana Films

El guardó es va lliurar a Roma el passat dissabte 26 de novembre i va ser recollit en nom de tot l’equip pel seu productor i codirector Alfonso Par. El jurat va destacar-lo com exemple de combinació entre rigor científic i entreteniment, unides a una esplèndida fotografia. El director del festival Attilio Vitali va subratllar l’alt nivell dels documentals a concurs i va mencionar especialment En busca del primer europeo com exemple de divulgació científica apte per a tots els públics.

Amb aquest ja son dos els premis obtinguts fins ara per aquest documental. El primer va ser el Prisma de Bronze al millor treball audiovisual destinat a la divulgació científica.

technorati tags: , , , , , ,

30 Nov, 2011

L’IPHES participa en la mostra Això que investigues, per a què serveix? que s’exhibeix a Castelldefels

Es pot veure a la Biblioteca Ramon Fernandez Jurado fins al 2 de desembre

Sabíeu que analitzant les restes de pol·len que es troben a les excavacions arqueològiques es pot saber com era el paisatge del passat o que les dents dels homínids ens poden indicar quina era la seva dieta? Són dos exemples de les moltes utilitats que té la paleoecologia humana, que és l’estudi de l’evolució biològica i social de la humanitat en relació amb els entorns ecològics on han habitat.

El pòster que presenta l'IPHES sobre les seves investigacions - IPHES

Aquesta és la tasca que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que es dóna a conèixer en el marc de l’exposició Això que investigues, per a què serveix?, que es pot veure a la Biblioteca Ramon Fernandez Jurado de Castelldefels fins al 2 de desembre

Està organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) i del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya. L’IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, és un dels centres convidats. Aquest institut considera que és important reflexionar sobre l’evolució per a conèixer-nos i millorar com a éssers humans. Assumir les conseqüències de qui som i d’on venim hauria de permetre construir una ciutadania més conscient i formada.

La mostra pretén apropar la recerca que sol sortir menys als mitjans de comunicació, és a dir, la que no és tan mediàtica, per fer-la més entenedora. S’ha basat en 17 línies de recerca, entre les quals trobem, a més de la paleoecologia de l’evolució humana, la geomàtica, la bioestadística en genètica, la recerca en xarxes complexes o la química computacional.

Horaris d’obertura al públic:

De dilluns a dimecres de 15.30 a 21.00

Dijous i divendres de 9.00 a 21.00

Dissabtes de 9.00 a 14.00

technorati tags: , , , , , ,

29 Nov, 2011

Montblanc acull l’exposició sobre La Roca dels Moros del Cogul

Del 2 al 31 de desembre es podrà veure a l’antiga església de Sant Francesc

El 16 de desembre s'ha previst una xerrada al Museu Comarcal de la Conca de Barberà

HI ha un espai perquè els escolars puguin expressar la seva creativitat com artistes rupestres

Web de l’exposició Vídeo - Dossier de premsa: notes històriques

La mostra itinerant Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), juntament amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb motiu del centenari de la descoberta d’aquest conjunt de pintures rupestres el 1908, d’una antiguitat d’entre 10.000 i 4.000 anys, estarà a Montblanc (Conca de Barberà, Tarragona) del 2 al 25 de desembre es a l’antiga església de Sant Francesc.

L’acte d’inauguració és divendres dia 2 a les 20 h i comptarà amb la presència de Josep Gomis, president del Museu Comarcal de la Conca de Barberà; Xavier Llovera, director del MAC; Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, Jaume Mor, alcalde del Cogul; Ramon Viñas, director científic de la mostra i investigador de l’IPHES i Josep Andreu, alcalde de Montblanc.

L’horari de visites és dissabtes, diumenges i festius des de les 11.30 h fins les 14 h, i de les 18 a les 20 h. Es disposa d’un espai on els escolars podran plasmar la seva creativitat talment com si fossin artistes rupestres. A , més, s’ha previst una conferència adreçada al públic en general que impartirà Ramon Viñas sota el títol La Roca dels Moros del Cogul. Un referent de l’art prehistòric de la Mediterrània i peninsular; serà el 16 de desembre, a les 20 h, al Museu Comarcal de la Conca de Barberà.

Expo Cogul a Montblanc

Dues instantànies captades durant el procés de muntage de la mostra a Montblanc - Ramon Viñas / IPHES

L’exposició se centra en el conjunt de pintures i gravats excepcionals que constitueixen aquest mural rupestre, que –a dia d’avui-  “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Catalunya sinó de tota la vessant mediterrània”, ha recalcat Ramon Viñas, perquè “conté les primeres imatges, gravades i pintades, de les societats caçadores i recol·lectores, i pageses i ramaderes, que van habitar aquesta regió des de les etapes postpaleolitiques”.

La mostra consta de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del final del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Ramon Viñas, ha puntualitzat: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits. Una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusiu dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.

A més, ha indicat: “hi ha uns panells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.

La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors recol·lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.

A més, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lennis, ha assenyalat Ramon Viñas.

technorati tags: , , , , , , , ,

29 Nov, 2011

El Equipo Primeros Pobladores de Extremadura fa balanç dels darrers 5 anys d'excavacions a Càceres a les II Jornadas de Arqueología Urbana

El valor d'aquests treballs va quedar clar amb la presentació de cinc ponències

Membres de l’Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) van participar en les II Jornadas de Arqueología Urbana celebrades els dies 14 i 15 de novembre, a Càceres, organitzades pel Museo de Cáceres i l'Associación de Amigos del Museo de Cáceres - ADAEGINA. En total, l’EPPEX va presentar cinc ponències amb les quals va quedar clar el valor del projecte d'investigació que es porta a terme, incidint en els resultats obtinguts els darerrs cinc anys.

Jornadas de Arqueología Urbana

Dues instantànies de les jornades. A sota, el segon per la dreta és Antoni Canals, codirector de l'Equipo Priemros Pobladores de Extremadura - Cedides ADAEGINA

Antoni Canals, codirector del EPPEX i investigador de l'IPHES va donar a conèixer els resultats de les últimes intervencions a la Cueva de Santa Ana, probablement un dels jaciments acheulians en cavitat més important d'Europa. Dolors Mejías va centrar la seva comunicació en les novetats del jaciment mesolític de la Cueva del Conejar on es van reprendre les excavacions fa dos anys. Per la seva part Antonio Rodríguez-Hidalgo es va referir a les noves dades obtingudes sobre la Cueva de Maltravieso, que a més han estat publicades en diferents revistes internacionals, com el Journal of Taphonomy o el Journal of Osteoarchaeology. Francisco J. García Vadillo i Luna Peña van facilitar informació sobre jaciments a l'aire lliure, com l’acheulià de les Vegas del Mocho, dins del cas urbà de Càceres, i el Millar, en els aiguamolls propers.

Els membres de l'equip de recerca van participar en els diferents debats que van tancar cadascuna de les sessions, aportant el seu coneixement sobre l'excepcional patrimoni paleolític de la ciutat extremenya.

Les actes de les jornades seran publicades durant el 2012 en la sèrie Memorias del Museo de Cáceres, segons va afirmar la consellera d'Educació i Cultura, Trinidad Nogales, que va participar en l'acte d'inauguració.

Aquestes jornades tenen com a objectiu difondre entre el públic en general els resultats de les excavacions i investigacions arqueològiques realitzades al terme municipal de Càceres. De la mateixa manera, la comunitat arqueològica regional (administració, grups de recerca i empresa) les utilitza per debatre i posar en comú aspectes relacionats amb la millora de l'activitat arqueològica i el seu funcionament a la capital de Càceres, declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat.

25 Nov, 2011

La prestigiosa revista Quaternary International mostra la importància del registre paleobiològic d'Andalusia dels darrers 5 milions d'anys

Així es constata en un volum especial que recopila les contribucions més importants donades a conèixer en un congrés mundial celebrat el 2009

La seva situació geogràfica és particularment rellevant per estudiar les possibilitats de dispersions faunístiques i florístiques entre Europa i Àfrica

The Quaternary of southern Spain: a bridge between Àfrica and the Alpine domain (El Quaternari del sud d'Espanya: un pont entre l'Àfrica i el domini Alpí) és el títol del volum 243 /1 de la revista Quaternary International (publicació oficial de l’Asociación Internacional del Cuaternario-INQUA) que s'ha donat a conèixer en un acte celebrat el divendres 25 de novembre al Parque de las Ciencias de Granada.

Presentació actes

Presentació actes

Dues imatges de la presentació del volum divendres 25 de novembre a Granada. A dalt, esquerra a dreta, els investigadors de l'IPHES Robert Sala i Bienvenido Martínez-Navarro amb la Directora General de Bienes Culturales de la Junta de Andalucía, Margarita Sánchez - Sergio Ros-Montoya

En ell es constata la importància del registre paleobiològic d'Andalusia dels darrers 5 milions d'anys, és a dir, del Plio-Plistocè, i es recullen les contribucions més importants donades a conèixer en el congrés anual de la SEQS (Subcomissió Europea d'Estratigrafia del Quaternari) realitzat a Orce i Lucena entre el 28 de setembre i el 3 d'octubre de 2009, organitzat pel paleontòleg Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) assignat a l’IPHES (Institut Català de Paleoeecología Humana i Evolució Social).

Precisament, aquest científic és un dels editors d'aquest volum juntament amb Isidro Toro, director del Museu Arqueològic de Granada, Paul Palmqvist, catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Màlaga, i Jordi Agustí, biòleg evolutiu, investigador ICREA a l'IPHES i responsable l'Àrea de Recerca d'aquest institut.

Situació particular

En aquest número especial de la revista Quaternary International es mostra la importància del registre del Plio-Plistocè d'Andalusia i les contribucions més rellevants del congrés per part de diversos científics de diferents punts d'Europa. Bienvenido Martínez-Navarro ha remarcat: "Andalusia té un importantíssim registre paleobiològic del Plio-Plistocè. La seva situació particular, a l'extrem sud-occidental de la ribera nord de la Mediterrània, molt proper a la costa africana, a només 14 km a l'estret de Gibraltar, fa d'aquesta regió un objecte d'interès científic per a estudis del Quaternari en diferents aspectes (geològics, paleoclimatològics, paleontològics, arqueològics, etc.). Aquesta situació geogràfica és particularment rellevant per estudiar les possibilitats de dispersions faunístiques i florístiques entre Europa i Àfrica, seguint aquesta ruta occidental".

D'esquerra a dreta, Bienvenido Martínez-Navarro, Isidro Toro, Robsert Sala i Jordi Agustí, quatre dels participants al volum, el primer i els dos últims esmentats, investigadors de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

El mateix investigador ha especificat: "la conca de Guadix-Baza, i especialment el seu sector oriental, on es troba el municipi d’Orce, conserva una de les millors sèries continentals del Plio-Plistocè d'Europa, a més del més antic i ric registre arqueològic del continent. Així Vélez i el Salar, dos emplaçaments ubicats a Orce (coneguts en la literatura científica com l’Olduvai espanyol, per les seves grans similituds en el paisatge i en el registre arqueopolaentològic amb aquesta coneguda clotada est-africana), es troben, entre d'altres, el jaciment paleontològic probablement més espectacular del Quaternari d'Europa, tant pel seu registre com per les seves dimensions, la localitat de Venta Micena, d'una edat d'aproximadament 1,5 milions d'anys, a més dels jaciments arqueopaleontològics de Barranco León i Fuente Nueva 3 , de 1,3-1,4 milions d'anys, on han estat trobades les indústries lítiques més antigues d'Europa occidental. Aquest registre és seguit per altres jaciments arqueopaleontològics més recents a Huéscar, i a Cúllar. Són de destacar també les importants localitats del Plistocè en el sector occidental de la conca, al municipi de Fonelas

Geologia, microvertebrats...

Tot això i molt més es posa de manifest en aquest volum, que inclou 20 articles, començant amb tres treballs sobre diversos aspectes de la geologia de la conca de Guadix-Baza (José M ª García-Aguilar i Paul Palmqvist; Sila Pla-Pueyo i altres, i Oriol Oms i altres), tots ells mostrant importants noves dades sobre el Plio-Plistocè de la conca. Aquesta secció ve seguida per un estudi, basat en el registre dels micorvertebrats (amfibis i rèptils), per Hugues-Alexandre Blain i altres, que ajuda a interpretar les condicions paleoecològiques i paleoclimàtiques dels jaciments arqueopaleontològics de Barranco León i Fuente Nueva-3.

Barranco León

Excavacions a Barranco León, a Orce, dirigides per l'IPHES, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

Després van dos articles sobre el paradigmàtic jaciment de Venta Micena. El primer és un estudi clàssic sobre la sistemàtica dels búfals trobats al jaciment, que mostra l'important descoberta, per primera vegada en el Plistocè inferior d'Europa, del gènere Hemibos, un búfal d'origen indi, que es troba en el jaciment del nord de la Xina en Longdan, Hemibos gracilis, que és probablement la mateixa forma, o una molt propera, que la trobada a Venta Micena, per Bienvenido Martínez-Navarro i altres.

El següent article tracta sobre la paleobiologia de la hiena gegant supercarroñera Pachycrocuta brevirostris, que va ser la principal competidora per la carronya amb els homínids, que portaven eines primitives de tipus Olduvaiense, al llarg d'Euràsia, fins l'arribada d'uns homínids tecnològicament més avançats, amb una indústria de tipus Achelense, gairebé un milió d'anys després, per Paul Palmqvist i altres.

En un altre text s'estudien les indústries lítiques olduvaienses de Barranco León i Fuente Nueva-3, que representen algunes de les evidències més antigues de presència humana en el continent i es contribueix amb una rellevant informació sobre el comportament dels nostres avantpassats, a càrrec d'Isidro Toro i altres.

Així mateix s'inclouen quatre articles sobre el registre càrstic d'Andalusia. El primer mostra el nou jaciment del Plistocè inferior del Chaparral a Villaluenga del Rosario, que és molt ric en micro i en macromamíferos, signat per Francisco Giles-Pacheco i altres. El segon mostra el valor del jaciment del Plistocè mig i superior de la Cova de l'Àngel (Lucena), de la mà de Cecilio Barroso i altres. El tercer dóna una visió general sobre el jaciment de Las Palomas (Teba), amb noves indústries lítiques mosterianes associades amb un bon registre faunístic, tema que tracta Javier Medianero i altres. I el quart mostra una aproximació al paleoambient i la paleoclimatologia de la cova Gorham a Gibraltar, segons Juan Manuel López-García i altres.

El següent article dóna a conèixer el registre d'indústries lítiques durant el Plistocè migi superior a la vall del riu Guadalquivir, subscrit José Antonio Car-Gómez i altres.

Els treballs sobre el sud d'Espanya finalitzen amb un interessant estudi tafonòmic, sobre la formació dels jaciments, entre l'actual sistema del parc nacional de Doñana, i la seva comparació amb l'acumulació en el jaciment de Venta Micena, una tasca de Eloísa Bernáldez.

Finalment, el volum està compost per altres contribucions sobre jaciments d'altres regions d'Europa. Un d'ells versa sobre un estudi paleoantropològic que desenvolupa una aproximació probabilística sobre la variabilitat craniométrica del gènere Homo i les seves possibilitats de fer inferències sobre la primera dispersió humana fora d'Àfrica, per Juan Manuel Jiménez-Arenas i altres.

L'edició d'aquest volum ha estat possible gràcies a les institucions que van ajudar i finançar el congrés anual de l'INQUA-SEQS, començant per la Conselleria de Cultura de la Junta de Andalucía i seguint pel Ministerio de Ciencia e Innovación (projecte CGL2009-07.403 -E/BTE), la Diputación de Granada, els ajuntaments d'Orce, Lucena i Padul, l'IPHES, i l'Associació Bètica de Paleoecologia Humana - ABePH.

technorati tags: , , , ,

25 Nov, 2011

Eudald Carbonell parla de sexe en un seminari que es realitza a Burdeus organitzat per l’Instituto Cervantes

Llibre El sexe social

Sexe social i evolució és el títol de la intervenció que farà Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en el marc del seminari Desde el sexo en piedra hasta el sexo social: Sociobiología de homínidos, que té lloc divendres 25 de novembre, al Museo de Aquitania (Burdeos), organitzat per l’Instituto Cervantes. La seva xerrada serà a les 11 h.

Portada El sexe social

Carbonell analitzarà el paper que ha tingut i té el sexe en la seva vessant social, química, física i emocional per a l’evolució de la nostra espècie, des de la prehistòria fins a l’actualitat, amb la mirada projectada al futur.

De tot plegat en parla àmpliament al seu llibre El sexe social.

technorati tags: , , , , , ,

24 Nov, 2011

L’IPHES lamenta la mort de Lynn Margulis, una científica d’idees innovadores i una persona apassionada i afable

També al bloc personal d’Eudald Carbonell

“Era una persona que va contribuir a remoure el món de les idees sobre les primeres etapes de l’evolució de la vida. A més, era apassionada i afable”, aquesta és l’opinió de membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), després de fer-se pública la mor de la prestigiosa científica Lynn Margulis, traspassada el 22 de novembre. Tot l’equip lamenta la seva desaparició.

Lynn Margulis

La biòloga Lynn Margulis - Commons Wikipedia

Les seves idees innovadores sobre l'origen simbiòtic de la cèl·lula eucariota i dels orgànuls cel·lulars, que al principi van ser molt criticades, estan avui dia acceptades. També és important la seva contribució a la teoria de Gaia. En aquest sentit, ella va aportar la base biològica que dóna suport a les idees de James Lovelock sobre el sistema Terra, en què els components vius i els abiòtics interactuen els uns amb els altres i han fet de la Terra el planeta que coneixem.

Aquestes dues aportacions de Lynn Margulis a la biologia la fan mereixedora d'un lloc en la història de la ciència.

technorati tags: , , , , ,

21 Nov, 2011

Sota terra, la sèrie de TV3 protagonitzada per Eudald Carbonell i Fermí Fernández, recorre el territori català amb el rodatge de la segona temporada

L’equip del programa du a terme noves investigacions sobre la història del país a través de les restes arqueològiques

La segona entrega parlarà de dinosaures, de romans, de templers, de la guerra del Francès i de la Revolució Industrial  

L’equip de Sota Terra, el programa d’arqueologia de TV3 i Batabat estrenat la temporada passada, es troba immers aquests dies en el rodatge dels nous capítols amb l’objectiu d’obtenir noves dades que ens ajudin a conèixer la història de Catalunya. Un cop més, està protagonitzada per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’actor Fermí Fernández, amb la resta d’arqueòlegs que van participar en la primera entrega, entre ells, Jordi Rosell, investigador del centre de recerca esmentat.

Com en aquella ocasió, en cada capítol, tots ells tenen només tres dies per ratificar o descartar les seves teories. En la seva preparació hi prenen part diferents membres del mateix institut que o fan intervencions més puntuals o assessoren, participen en tasques de producció, etc. La sèrie va tenir un 13,7% de share, dos punts per damunt de la mitjana de TV3, cosa que implica més de 380.000 espectadors de mitjana.

Fermí Fernández, Eudald Carbonell i Jaume Esteve al riu Segre

Fermí Fernández, Eudald Carbonell i Jaume Esteve al riu Segre

Dos moment d'un rodatge al riu Segre: Fermí Fernández, Eudald Carbonell i el geòleg Jaume Esteve cerquen restes d'or - CEDIDES TV3

Els nous escenaris

Fins ara, el rodatge de la segona temporada ja ha portat l’equip de Sota terra a poblacions com Cabrera de Mar,  Deltebre , Guimerà, Miravet, Caldes de Montbui i Oristà, Balaguer i Tàrrega. Pròximament els durà al Brull, Isona, Moià, Barcelona i Roses. La intenció, explicar de forma divulgativa la història de Catalunya a través de l’arqueologia i fer-ho abastant tot el territori i reflectint també la riquesa dialectal.

Per localitzar els enclavaments on es poden trobar restes, abans d’iniciar el rodatge, l’equip fa un treball de recerca previ de cinc mesos. Dels 23 punts d’interès localitzats inicialment, han sortit els 13 que formaran part d’aquesta segona temporada de la sèrie.

Els capítols, tot i que no seguiran un ordre cronològic, abraçaran totes les èpoques, i així es parlarà d’històries de dinosaures, de romans, de templers, de la guerra del Francès o de la Revolució Industrial. El repte serà novament acostar de manera entretinguda l’arqueologia i la història al gran públic. La primera temporada va aconseguir interessar tant nens com persones grans. “Volem despertar la curiositat de les persones que ho mirin i, per fer-ho, hem après a parlar de forma natural, sense utilitzar noms científics i repetint conceptes com poden ser georadar, estrat o roca mare”, explica Eudald Carbonell.

Pel director de l’IPHES, “l’experiència de Sota terra s’emmarca en la línia que duem a terme des d’aquest institut  d’integrar a la nostra població a aprendre com és la nostra història i, en especial, la que s’obté a través de la recerca dels fòssils”. També ha destacat el caràcter d’entreteniment d’aquest programa adreçat a tota la ciutadania de Catalunya, “fent que el coneixement, que la recerca, sigui una cosa senzilla i a l’abast de tothom”, manifesta.

technorati tags: , , , , ,

17 Nov, 2011

La investigadora Marina Mosquera participa en un sessió sobre Atapuerca i en un col•loqui sobre dona i arqueologia que es fa a Moscou

Aquestes activitats es tenen lloc els dies 21 i 22 de novembre a l’Instituto Cervantes

web personalqui és qui a l’IPHES

Marina Mosquera, professora de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), participarà en diferents activitats que l’Instituto Cervantes ha organitzat a la seva seu a Moscou, els dies 21 i 22 de novembre, amb la col·laboració de la Fundación Atapuerca.

Concretament, dilluns 21, a les 19 h, tindrà lloc la taula rodona “Atapuerca la cuna del hombre”, en la qual hi prendrà part juntament amb el paleontòleg Jan van der Made; ambdós són membres de l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA).

Marina Mosquera al nivell TD10 de Gran Dolina

Marina Mosquera, en una imatge d'arxiu, excavant al jaciment de Gran Dolina, al nivell TD10, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

Un dia després, dimarts 22 de novembre, a la mateixa hora, se celebrarà el col·loqui Arqueología y mujer en el qual Marina Mosquera és una de les dues ponents, l’altra és la historiadora rusa Natalia Polosmak. Ambdues parlaran del seu treball científic, de les descobertes més importants en les quals hi ha estat presents i sobre el paper específic de la dona al món de l’arqueologia.

Marina Mosquera està especialitzada en tecnologia lítica i en l’estudi de les primeres ocupacions d'homínids d'Euràsia. Darrerament, a més, coordina la recerca en diverses línies relacionades amb l’estudi de l'evolució de la cognició a partir dels nostres parents més propers: els ximpanzés, especialment pel que fa al domini de la tecnologia.  

technorati tags: , , , , , , ,

15 Nov, 2011

Marina Lozano imparteix una xerrada a Gibraltar sobre les estratègies alimentàries dels primers europeus descoberts a Atapuerca

Serà dijous 17 de novembre  a les 19 h, a la seu de l’Instituto Cervantes

"Les estratègies alimentàries dels primers europeus: els jaciments de la Sierra de Atapuerca” és el títol de la conferència que pronunciarà Marina Lozano, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dijous 17 de novembre, a les 19 h, a la seu de l’Instituto Cervantes a Gibraltar.

La investigadora Marina Lozano

La investigadora Marina Lozano - Xosé-Pedro Rodríguez / IPHES

Resum

Fa 1,2 milions d'anys els primers pobladors d'Europa occidental van viure en l'entorn de la Sierra de Atapuerca (Burgos). Allà van obtenir tots els recursos que necessitaven per fabricar eines, alimentar-se i protegir-se. Posteriorment, l'espècie Homo antecessor va poblar de nou aquesta zona. Els ossos dels animals que van menjar, les eines que van abandonar i, fins i tot, les mateixes restes d'aquests homínids ens permeten establir quines estratègies van aplicar per sobreviure a Atapuerca.

technorati tags: , , , , , , ,

14 Nov, 2011

Surt a licitació pública l’acabament de les obres de la segona planta de l’edifici de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social

Està ubicat estratègicament al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics

Les noves instal·lacions garantiran a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans

Notícia anterior: inici segona fase

La Fundació Privada Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha tret a licitació pública les obres per a l’acabament de la segona planta de l’edifici d’aquest centre de recerca que es construeix al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, situat estratègicament al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics, concretament al carrer de Marcel·lí Domingo s/n (Edifici W3).  D’aquesta manera comença el compte enrere per a la finalització de la nova seu, que podria estar disponible a l’abril de 2012.

edifici novembre 2011

La segona planta de l'edifici -imatge feta aquest mes- consta de 1.000 metres quadrats - Jordi Mestres / IPHES

Carles Prats, gerent de l’IPHES, ha indicat: “en aquests moments el que queda és acabar algunes instal·lacions a l’interior, que s’aniran realitzant en els pròxim mesos a través de diferents licitacions”. Mentrestant, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) acaba de publicar-ne una per finalitzar la segona planta, corresponent a 1.000 metres quadrats que seran destinats als despatxos del personal investigador.

El pressupost de la nova licitació és de poc més de 342.407 euros. Aquesta partida forma part del conjunt d’obres de la segona fase de la nova seu de l’IPHES que es van reiniciar l’any 2010 amb un pressupost global de 4.360.000 euros que han estat finançats per la Generalitat de Catalunya i en un 50 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del Programa Operatiu Objectiu 2 de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya FEDER 2007-2013.

Les obres de l’edifici van començar en una primera fase el 2008 amb el moviment de terres, els fonaments i l’estructura vertical (pilars...). Es finança  a través del Patronat de l’IPHES, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament de Tarragona. En total l’edifici de l’IPHES constarà de 3.000 m2, distribuïts en tres plantes, que es dedicaran a laboratoris, despatxos, magatzems de col·leccions de fòssils i aules de docència.

La seva ubicació a Sescelades és estratègicament ideal per poder disposar dels grans equipaments científics necessaris per a la recerca que desenvolupa l’IPHES, un centre de investigació a l’elit mundial en el seu camp, ja que el seu personal de recerca és el que més impacte ha obtingut a Espanya, al llarg dels deu darrers anys, per les seves publicacions internacionals en Prehistòria i Evolució Humana.

edifici novembre 2011

Amb el nou edific, que ara ofereix aquesta imatge, s'acabarà la dispersió d'espai de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

L’IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, es va crear el 2006, consta d'una plantilla de 62 persones entre personal investigador, tècnic i administratiu. Mai ha tingut edifici propi. Durant un temps va estar en uns locals que la URV tenia llogats al carrer del Comte de Rius, a Tarragona. Actualment, els espais que s’utilitzen per a la recerca estan dispersos entre l’antiga Facultat de Lletres de la URV, a la Plaça de la Imperial Tarraco, pertanyent a l’Ajuntament de Tarragona, i el Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació de la URV, al Campus Sescelades.

“Per aquest motiu, es va definir –indica el gerent- un projecte de nova seu, que acabés amb la dispersió d’espais i respongués a les necessitats de les activitats de recerca”. El projecte bàsic per a la construcció de l’edifici per a l’IPHES al campus universitari de Sescelades de Tarragona ha estat redactat per la UTE IPHES formada pels arquitectes Joan Batet i Xavier Romaní.

technorati tags: , , , , , ,

10 Nov, 2011

La cooperació va ser clau per garantir l’èxit d’Homo sapiens respecte a altres espècies

Primer els homínids érem presa dels carnívors, després vam ser els seus competidors i, finalment, ens vam aliar amb ells per optimitzar millor els recursos

Són estratègies econòmiques i socials que poden ser estudiades al llarg de l'evolució

Notícia anterior

Des de fa milions d’anys, els grans carnívors socials (hienes, llops...) han tingut un comportament similar. Els homínids, no obstant, vam fer un salt en l’evolució per convertir-nos en uns predadors que competíem amb els grans carnívors per l’obtenció de preses. El final d’aquest procés va ser la cooperació entre membres d’Homo sapiens i alguns d’aquests animals (el cas dels llops, per exemple) a la qual nosaltres hem anomenat domesticació i que resulta ser més antiga del que es pensava, remuntant-se a fa més de 30.000 anys.

Tots els participants al congrés en una imatge de grup - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta és una de les principals conclusions del Congrés Internacional ‘Hominid-carnivore interactions during the Pleistocene’, que del 25 al 28 d’octubre es va celebrar a Salou (Tarragonès), coorganitzat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Hi van prendre part més de 200 experts procedents de més de 20 països de quatre continents (Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa).

Totes les sessions del congrés es van celebrar a Salou - Jordi Mestre / IPHES

Jordi Rosell, professor de la URV i investigador de l’IPHES, codirector del congrés, ha explicat: “primer els homínids érem presa dels carnívors, després vam ser els seus competidors i, finalment, ens vam aliar amb ells per optimitzar millor els recursos. Va ser el comensalisme i la domesticació”. Tot i que no hi ha consens, entre la comunitat científica, sobre quina va ser la manera d’aconseguir-la, cada cop sembla més clar que les primeres poblacions d’Homo sapiens que arriben a Europa venen amb gossos domèstics, que en  realitat  són llops. “Aquesta aliança, o fenomen de cooperació, podria haver estat una de les claus de l’èxit d’aquests homínids sobre les altres espècies humanes, ja que millorava l’optimització en la cerca de recursos i la cacera”, apunta Rosell.

Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES, ha manifestat que les dinàmiques d'aprenentatge mutu -entre homínids i carnívors-, la competència i competitivitat en un mateix ecosistema, la cooperació i la domesticació “constitueixen estratègies econòmiques i socials que poden ser estudiades al llarg de l'evolució d'aquest tipus de mamífers. És en aquest sentit que la paleoecologia i la història ens ofereix les claus de l'estudi a través de la paleontologia, etologia, zooarqueologia, tafonomia, paleoeconomia i botànica”.

De peu, d'esquerra a dreta, Jordi Rosell, i Enrique Baquedano, codirectors del congrés. A sota, Eudald Carbonell, director de l'IPHES; Pere Granados, alcalde de Salou, i Josep Manel Ricard,vicerector de Política Acadèmica i Científica, el dia que es va inaugurar el congrés. Jordi Mestre / IPHES

Professionals de totes aquestes branques van aportar el seu coneixement en el marc del congrés. Gran part de les dades que es van exposar s’han obtingut amb les investigacions que s’estan fent en jaciments tan importants com Dmanisi (Geòrgia), Olduvai (Tanzània), Bolomor (València), Azokh Cave (Armènia), Teixoneres (Bages), Atapuerca (Burgos), Chauvet (França) o Cooper’s D (Sud-àfrica), en alguns dels quals hi pren part l’IPHES.

Un altre aspecte important que es va constatar en el mateix congrés té a veure amb l’àmbit més zoològic, ecològic, etològic i tafonòmic, i pretenia resoldre el comportament dels carnívors tant en el passat com a l’actualitat. “Hem observat algunes diferències entre els principals carnívors que apareixen als jaciments arqueològics (hienes, óssos, lleons i llops) i els seus homònims actuals”, apunta Jordi Rosell. “Això fa que moltes analogies fetes en els treballs arqueològics quedin invalidades i necessitin ser revisades. Les hienes tacades actuals, que són les més pròximes a les de la prehistòria europea, presenten uns patrons socials molt diferents i, per tant, els seus caus no poden ser comparats amb els de les hienes de fa més de 30.000 anys a Europa”, ha indicat.

En un apartat més arqueològic es va discutir el tipus d’interacció establerta entre homínids i carnívors per avaluar els diferents casos: carnívors com a presa dels homínids, com a carronyaires i com a caçadors, i a l’inrevés, homínids com a presa dels carnívors, com a carronyaires i com a caçadors. Una de les conclusions més interessants en aquest aspecte és el possible aprenentatge, mitjançant l’observació, que van fer els primers homínids africans a l’hora d’enfrontar-se a les seves preses. I és que les primeres tècniques de cacera, contràriament al que molts investigadors han defensat fins ara, daten de molt antic. Els Homo habilis d’Olduvai (Tanzània)  ja les feien servir amb assiduïtat, i això vol dir que eren molt anteriors. Definitivament sembla que el paper en l’ecosistema dels homínids com a carronyaires marginals està quedant relegat a un segon pla.

technorati tags: , , , , , , , ,

8 Nov, 2011

Membres i aliats de l’IPHES participen al Primer Fòrum del Campus d’Excel•lència Internacional Catalunya Sud que es fa a Tarragona

L’objectiu és reforçar el projecte i fixar estratègies de futur conjuntes

Una de les fites és impulsar una Escola de Doctorat Internacional en Prehistòria

Hi venen socis de les Filipines, Geòrgia, Algèria, França, Itàlia, Anglaterra i Portugal

Informació actualitzada el 9 i 10 de novembre amb imatges de les primeres sessions

 Robert Sala

Robert Sala, responsable de l'Àrea de Docència de l'IPHES durant la seva intervenció el 9 de novembre - Jordi Mestre / IPHES

Alguns aliats i membres de l'IPHES durant el Fòrum CEICS. En primer terme, assegut mirant uns fulls, François Semáh; al seu darrera Robert Sala i darrere d'aquest, d'esquerra a dreta Eusebio Dizón i Nicholas Ashton - Jordi Mestre / IPHES

Del 9 a l’11 de novembre es desenvolupa el Primer Fòrum del Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS), en diferents seus de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb la finalitat d’enfortir la comunitat CEICS, compartir i analitzar el rumb d’aquest projecte, així com orientar els temes prioritaris i reforçar els seus àmbits d’especialització, un dels quals és la Prehistòria. Per aquest motiu, hi prendran part membres i aliats de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) vinguts de diversos països. Una de les fites a debatre és la creació d’una Escola de Doctorat Internacional en Quaternari, Evolució Humana i Paleoecologia (QEHP). La reunió d’aquest àmbit es farà al Campus Catalunya de la URV.

Els aliats internacionals de l'IPHES en la reunió de l'àmbit de prehistòria dijous 10 de novembre al campus Catalunya de la URV - Jordi Mestre / IPHES

Els participants analitzaran el present i futur d’aquest àmbit de coneixement, així com les línies de recerca que s’estan portant a terme a tot el món, i les que lideren cadascun d’ells en particular. En l’àmbit de la prehistòria els ponents seran: Robert Sala, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES, que actuarà de coordinador; David Lordkipanidze, director del Museu de Geòrgia i de les excavacions a Dmanisi;  Eusebio Dizon, professor de la University of Philippines; François Sémah, del Muséum National d’Histoire Naturelle de Paris; Kader Derradji, de l’Institut d’Archéologie d’Alger (Université d’Alger 2); Nicholas Ashton, conservador de les col·leccions de Paleolític i de Mesolític del British Museum; Jordi Agustí, responsable de l’Àrea de Recerca de l’IPHES; Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l'IPHES, Carlo Peretto (Universitat de Ferrara), Luiz Oosterbeek (Instituto Politécnico de Tomar, Portugal); Ethel Allué, professora de la URV i investigadora de l’IPHES; Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES; Ignasi Pastó (Àrea estratègica IPHES) i  Isabel Boj, codirectora de l’Schola Didàctica Activa,S.L. També hi assistirà el director de l’IPHES, Eudald Carbonell, i el gerent, Carles Prats, a més de professorat del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que desenvolupen els projectes de cooperació internacional que han de servir per a dur a terme l’escola de doctorat.

D'esquerra a dreta, Jordi Agustí, David Lordkipanidze i Eudald Carbonell, fa uns mesos - Jordi Mestre / IPHES

Com a punt estratègic, el CEICS dedicarà una jornada a parlar dels canvis en la formació del doctorat, el dimecres dia 9, que té dues parts diferenciades:  durant el matí hi haurà ponències relacionades amb la formació en la recerca a Europa i als Estats Units, es presentaran escoles de doctorat que han estat capdavanteres en experimentar transformacions importants en els últims temps i, finalment, es donaran a conèixer les polítiques acadèmiques, espanyola i europea, que donen suport a aquests  nous models. A la tarda es realitzaran sessions en divuit grups reduïts que reuniran els coordinadors de programes de doctorat de la URV amb aliats nacionals i internacionals. Cal destacar que tot just fa uns dies el Doctorat en Prehistòria, que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, gràcies a la trajectòria de l’IPHES, ha estat seleccionat amb la Mención hacia la Excelencia pel Ministeri d’Educació.

El CEICS és un projecte estratègic distingit pel Govern de l'Estat que està participat per les institucions generadores de coneixement del territori i els sectors productiu i assistencial, i que compta amb el suport de les administracions.

technorati tags: , , , , ,

8 Nov, 2011

Les principals aportacions científiques de Darwin i la teoria de l’evolució, ara en una mostra que es pot veure a Calella

Està en aquesta localitat, a la sala de l'ajuntament vell, ubicat a la Plaça de l'ajuntament, fins al 26 de novembre

Uns 300 escolars d’aquest municipi gaudiran de visites guiades pels quals s’ha elaborat una guia didàctica adaptada a diferents nivells d’estudi.

Dossier de premsa

Darwin i l’evolució és el títol de l’exposició que fins al 26 de novembre s’exhibeix a la sala de l'ajuntament vell, a la Plaça de l'ajuntament de Calella (El Maresme), copatrocinada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i l’empresa HP. Arriba a Calella en el marc del conveni que l’IPHES manté amb el consistori municipal d’aquesta localitat. Paral·lelament s’ofereixen diverses activitats didàctiques per a escolars a l’entorn de la mostra.

En aquesta línia es realitzen visites guiades als col·legis i se’ls hi ha proporcionat una guia didàctica per facilitar-ne la seva comprensió i aprofundir en el coneixement de Darwin. S’han elaborat tres versions adaptades a diferents nivells escolars (primària, secundària i batxillerat). Les visites a l’exposició s’ofereixen a totes les escoles del municipi, i es concentren a la setmana del  14 al 18 de novembre. Es calcula que prop de 300 alumnes gaudiran de les visites comentades.

L’exposició es presenta en atractius plafons a través dels quals es pot realitzar un recorregut per la vida i activitat científica principal de Darwin i la importància de la teoria de l’evolució que va formular. Els àmbits principals en què s’estructura són: Vida del pare de l’evolucionisme, l’etapa de Cambridge, el viatge del Beagle; Darwin, un naturalista expert, selecció artificial i superpoblació, les seves relacions científiques amb altres naturalistes, L’origen de les especies i altres línies d’investigació no tan conegudes.

Uns dels plafons didàctics que es poden veure a la mostra - Cedida Ajuntament de Calella

Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a la localitat anglesa de Shrewsbury. Va estudiar uns anys Medicina a la Universitat d’Edimburg, on va establir relació amb Robert Grant, amb qui comentava les idees evolucionistes enunciades per Lamarck. Després va anar a fer Teologia a Cambridge i va aprofitar per fer-hi contacte, on va conèixer John Stevens Henslow, qui va possibilitar que el jove naturalista pogués embarcar al Beagle el 27 de desembre de 1831, amb el qual va realitzar un viatge al món que va durar prop de 5 anys.

Durant aquest periple Darwin va consolidar les seves qualitats com a naturalista de camp i va recollir un munt de dades, claus per a les seves formulacions teòriques posteriors, com la teoria de l’evolució, determinada per la selecció natural i que va exposar àmpliament al llibre El origen de las especies.

A més, però, va abordar altres línies d’investigació biològiques, destacant els seus treballs sobre botànica, així com l’expressió de les emocions en l’ésser humà i els animals.

Tot això s’expressa de manera didàctica en els plafons que inclou la mostra i que han estat elaborats amb la tecnologia HP Designjet L65500, amb tintes HP Làtex, respectuoses amb el medi ambient.

El conveni que l’IPHES manté amb l’Ajuntament de Calella contempla dur a aquesta localitat una exposició anual organitzada per aquest centre de recerca. A més, es col·labora amb el Festimatge. Festival de la Imatge de Calella, i s’ofereix el cicle L’IPHES a les escoles.

technorati tags: , , , , ,

8 Nov, 2011

Conferència sobre la cova de les Conques, un referent en prehistòria

A càrrec de Henry Baills, està adreçada especialment a alumnat del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari de la URV, però oberta al públic interessat

El professor Henry Baills del Centre Européen de Recherches Préhistoriques de Tautavel realitzarà la conferència "La grotte des Conques (Pyrénées-Orientales.France) dans le contexte du Magdalénien de l'Est pyrénéen" (en francès) dijous 10 de novembre a les 17 h, a l’ aula 503 de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), al campus Catalunya. Adreçada especialment a alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari, que s’imparteix en aquest centre, està oberta al públic interessat. La grotte des Conques és un referent en l’estudi de la cultura magdaleniana.

El professor Henry Baills - Cedida

Entre 1970 i 1992, Henry Baills ha centrat al seva recerca sobre el neolític dels Pyrénées Roussillonnaises formant part de l’equip tolosà dirigit per Jean Guilaine. Des del 1993, amb la seva integració al Centre Européen de Recherches Préhistoriques de Tautavel, ha orientat la seva recerca a l’entorn de les cultures prehistòriques del Paleolític superior al nord de l’Arc del Mediterrani. Ha participat en excavacions al Languedoc-Roussillon, així com a la Toscane i a Pouilles (Itàlia).

technorati tags: , , ,