18 Gen, 2011
Qui és qui a l’IPHES: Ethel Allué, antracòloga
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Qui és qui a l'IPHES La meva especialitat és l’antracologia, és a dir, estudio els carbons que es troben a les excavacions i que són producte de la recollida de llenya per part dels nostres avantpassats. Gràcies a aquesta disciplina podem conèixer la vegetació de temps remots i la gestió del combustible i dels recursos forestals.
Netejant sediment al jaciment La Cativera- IPHES
Actualment, ho estic aplicant a diferents projectes arreu de la Mediterrània, des de la Península ibèrica fins al Caucas. Això ens permetrà caracteritzar les formacions vegetals i les seves transformacions esdevingudes pels canvis climàtics o per causes antròpiques durant diferents períodes de la prehistòria. També ens facilita la recerca sobre el combustible llenyós que és el recurs energètic més utilitzat encara avui dia. Les investigacions sobre combustible són valuoses no només pel coneixement del comportament humà pretèrit sinó també per entendre la transformació dels usos energètics en els nostres temps.
Un dels reptes de l’antracologia, i de la meva feina en concret, és ampliar el reconeixement de la pròpia disciplina entre la comunitat científica, ja que es tracta d’un registre arqueològic no sempre ben conservat i amb dificultats específiques en la interpretació de les restes.
Excavant a l'Abric Romaní, a Capellades - Gerard Campeny / IPHES
Formada acadèmicament inicialment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), vaig ampliar coneixements a França, a l’Institut Botanique de Montpeller, ja amb la idea de poder exercir com a antracòloga. Vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució humana durant la carrera, com a alumna de prehistòria d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). La meva vinculació al seu equip es remunta a 20 anys enrere. La meva feina amb ell va començar doncs a través de la meva formació com a antracòloga i palinòloga gràcies a diverses beques de projectes d’àmbit europeu. Finalment, però, vaig decidir decantar-me per una sola disciplina: l’antracologia.
Al llarg d’aquests anys ha canviat la meva categoria professional, passant de ser una estudiant en formació, a realitzar la Tesi Doctoral per acabar com a investigadora a l’IPHES, després d’un recorregut per diverses beques predoctorals i postdoctorals.
La meva feina en relació a la pròpia disciplina no ha canviat des dels meus inicis, però si que han variat altres aspectes, per exemple, en aquests moments no només faig recerca sinó que imparteixo classes en diferents entorns, a més de dirigir tesis doctorals en l’àmbit de la meva disciplina i com a docent a la URV.
Una de les coses que més m’agraden de la meva especialitat és l’heterogeneïtat de les tasques que realitzo, ja que, com veieu, inclou formació acadèmica, treball de camp, gestió de la recerca i investigació pròpiament dita. Això em fa interaccionar amb diferents grups humans i m’enriqueix com a individu.
No tinc anècdotes del passat, si no projectes de futur. El passat m’interessa com a objecte d’estudi, no com a reconfortant personal.
technorati tags: antracologia , evolució humana , carbons , recerca , docència , usos energètics , prehistòria , canvi climà tic , combustible , llenya , botà nica , recursos forestals
