www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

17 Oct, 2013

Els neandertals usaven escuradents per calmar el dolor d’algunes malalties relacionades amb les dents, com la inflamació de les genives

Una recerca de l'IPHES, en col·laboració amb la UAB, documenta el cas més antic de tractament pal•liatiu associat a una patologia d'aquest tipus i realitzat amb aquest utensili

Això suposa un pas més per caracteritzar els neandertals com una espècie amb un ampli ventall d’adaptacions al medi i de recursos, fins i tot, en medicina 

en castellà - English

Eliminar restes de menjar que ens queden entre les dents i que sovint ens molesten és una de els funcions més comunes de l’ús dels escuradents, contribuint d’aquesta manera a la nostra higiene bucal. Aquest hàbit està associat al gènere Homo de molt antic, ja que fins i tot s’hi ha documentat en dents d’Homo habilis, espècie que va viure fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. Ara, però, una nova investigació, basada en les restes fòssils d’un neandertal, ha demostrat, a més, que aquest homínid feia servir també els escuradents per calmar el dolor produït per algunes malalties bucals com la inflamació de les genives (malaltia periodontal), essent el cas més antic que es documenta de tractament pal•liatiu associat a una patologia d'aquest tipus i realitzat amb aquest utensili.

dent neandertal tractada amb escuradents. Cova ForadàA la foto de l'esquerra, la fletxa indica el solc interproximal en el Pm3 (primer molar) superior. A la dreta, un detall del solc vist amb un Microscopi Electrònic. IPHES

 

Així es constata en l’article Toothpicking and periodontal disease in a Neanderthal specimen from Cova Foradà site (Valencia, Spain)” (Ús d'escuradents i malaltia periodontal en un espècimen neandertal de la Cova Foradà (Oliva, València), que publica la revista PLOS ONE, en la seva edició del 16 d'octubre. L'han realitzat Marina Lozano, Carlos Lorenzo i Gala Gómez, membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en col·laboració amb Maria Eulàlia Subirà, professora i investigadora d’Antropologia Biològica  de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i José Aparicio de la Diputació Provincial de València. En aquesta recerca es relacionen les marques d’escuradents en molars de neandertals amb la malaltia periodontal.

Cova Foradà, València

La Cova Foradà (València), on es va trobar la dent tractada amb escuradents - Jordi Mestre/IPHES

El fòssil en què s’ha observat aquesta patologia va ser cedit per al seu estudi a la UAB, juntament amb altres restes fòssils del jaciment de Cova Foradà (València), i posteriorment traslladat a l’IPHES per a l’estudi dental. La seva cronologia no està clara, però es pot assegurar que és un neandertal associat a indústria lítica mosteriana, és a dir, de fa aproximadament entre 150.000 i 50.000 anys.

La investigació va evidenciar que les restes maxil·lars presentaven porositat, un tret característic de deteriorament per malaltia periodontal, i pèrdua d’os en els alvèols (on estan inserides les dents), amb una reducció de la massa òssia d’entre quatre i vuit mil·límetres, de manera que les arrels de les dents, normalment a l’interior dels alvèols, quedaven exposades.

Marina Lozano a IPHES

La investigadora de l'IPHES, Marina Lozano - Gerard Campeny/IPHES

La recerca ha conclòs també que el neandertal no tenia càries ni havia patit abscessos, tot i que les dents conservades presentaven un gran desgast, fruit d’una dieta abrasiva, basada en aliments durs i fibrosos.

La investigadora de l’IPHES Marina Lozano ha comentat: “Aquest individu, en un intent d’alleugerar les molèsties que li ocasionava la malaltia periodontal, amb una important inflamació de les genives que molt sovint és sagnant, tindria moltes molèsties i va utilitzar un escuradents de manera sistemàtica”.

Marina Lozano assenyala: “És molt possible que se li quedessin fragments d’aliments entre les arrels dentals i les genives i intentaria extreure aquestes restes de menjar per calmar el dolor. A més, la inflamació de les genives per si mateixa també provoca sensació de tenir un cos estrany sense que aquest existeixi. Això faria que, tal com  efectuen avui dia molts pacients de malaltia periodontal, aquell neandertal emprés l’escuradents amb més freqüència i intensitat, cosa que li va causar dos solcs interproximals, és a dir, a la zona de contacte entre dues dents adjacents, visibles a les superfícies distals del Pm3 (primer premolar) i M1 (primer molar) superiors esquerres”. 

Els solcs dentals

Els casos de solcs dentals ocasionats per escuradents són nombrosos entre els neandertals i generalment no estan associats a cap malaltia dental. “No obstant, en el cas de Cova Foradà l’escuradents no va ser emprat tan sols com a una primitiva forma d’higiene dental, sinó que està associat a una patologia dental i a un intent d’alleugerar el dolor, i és el que el fa singular”, recalca Marina Lozano.

És a dir, que ens trobem davant d’un dels primers exemples de tractament pal•liatiu amb escuradents, el més antic documentat fins ara. Conseqüentment, “aquest estudi suposa un pas més per caracteritzar els neandertals com una espècie amb un ampli ventall d’adaptacions al medi i de recursos fins i tot, en el camp de la medicina pal·liativa”, conclou la mateixa investigadora.

Referència bibliogràfica

Lozano, Marina et al. “Toothpicking and periodontal disease in a Neanderthal specimen from Cova Foradà site (Valencia, Spain)”, PLOS ONE (2013)

technorati tags: , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: