30 Jul, 2013
Deborah Barsky, directora de les investigacions sobre Prehistòria d'Àfrica
Enllaç permanent |
Comentaris (1) |
Retroenllaços (0) |
Qui és qui a l'IPHES Qui és qui a l’IPHES
El meu nom és Deborah Barsky i soc investigadora a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) des del 2010, on exerceixo de directora de les investigacions sobre Prehistòria d'Àfrica. La meva especialització és l’estudi de la tipologia de les primeres eines de pedra. En aquest sentit la meva recerca és interdisciplinària i té a veure amb les primeres poblacions humanes i els paisatges en què s’han desenvolupat.
Experimentat sobre tecnologia prehistòrica durant les excavacions efectuades a Orce el 2011 - Jordi Mestre/IPHES
Què ens diuen els utensilis?
L’anàlisi dels utensilis facilita la comprensió de la cultura prehistòrica, la seva evolució a través del temps i de l’espai. Alhora ens proporciona informació sobre el seu pensament i els gestos que realitzaven aquells artesans ancestrals de la pedra i que ens ajuden a determinar les seves capacitats cognitives.
A l'Institute of Archaeology de l'Hebrew University, a Israel, en una estada cientifica realitzada el 2011 - Jordi Mestre/IPHES
A més, amb la finalitat d’obtenir un marc cronològic cultural global, s’analitzen les morfologies d'eines de pedra i es comparen geogràficament i cronològicament,
Recorregut acadèmic
El meu interès per l’estudi de les primeres poblacions humanes va començar quan jo era estudiant a la Concordia University a Montreal, Canadà, on vaig cursar un Màster en Antropologia i Arts Liberals. El 2001 em vaig doctorar en Prehistòria del Quaternari a la Universitat de Perpinyà, al sud de França; la meva investigació es va centrar en les indústries del jaciment del Plistocè Mitjà de la Cova de l'Aragó (Talteüll).
A la dreta, de peu, durant unes excavacions a Fejej, a Etiopia, de sobre dos milions d'anys d'antiguitat, l'any 2002 - IPHES
Durant els meus anys de formació a França, sota el mestratge del Dr. Henry de Lumley, vaig treballar pel Muséum d’Histoire Naturelle (Paris) i pel Centre Européen de Recherches Préhistoriques (a Talteüll), on vaig continuar la meva recerca sobre la indústria lítica de l’Aragó i vaig participar en nombrosos projectes d'investigació i excavacions en diferents zones del planeta, amb diferents equips internacionals i sobre diversos períodes de l'evolució cultural humana, tant d’Àfrica, d’Europa com d’Àsia.
Les primeres eines de pedra
L'oportunitat que vaig tenir de col·laborar en l’estudi de les primeres eines de pedra realitzades pels homínids i descobertes a l’Àfrica, concretament a jaciments com Kada Gona EG 10 i EG 12, de 2,6 milions d’antiguitat, i Fejej a Etiòpia (d’1,96 milions d’anys) em va portar a interessar-me especialment per la tecnologia de pedra més antiga coneguda al món.
Posteriorment, he analitzat les indústries de pedra més velles trobades fora d'Àfrica, com és el cas de Dmanisi (Geòrgia Caucas), d’una antiguitat d’1,8 milions d’anys, cosa que encara ha incrementat més el meu interès per la transmissió cultural i les primeres migracions humanes, així com la variabilitat morfotecnològica. En la mateixa línia prenc part en els projectes de Barranco León i Fuente Nueva 3, a Orce (Granada), d’1,3 milions d’anys, on s’observen les empremtes de la intervenció dels homínids sobre els fòssils d’alguns mamífers per a l'adquisició de carn.
L'arqueòloga Deborah Barsky, a la seu del'IPHES, a Tarragona - Jordi Mestre/IPHES
Els inicis de la nostra tecnologia
Amb el meu treball exploro els inicis de la nostra tecnologia, la invenció i l'ús de la qual ha estat essencial per a la configuració de la humanitat. Des dels seus orígens, la tecnologia ha revolucionat el procés evolutiu i ha permès als éssers humans alliberar-nos de les limitacions biològiques oferint noves i innovadores solucions a les formes amb què ens adaptem a les noves situacions. Així la cultura (entesa com a coneixements adquirits) s'ha convertit gradualment en una força evolutiva important en si mateixa. Amb un desenvolupament cada vegada més ràpid, la tecnologia continua avançant amb un increment exponencial de la seva complexitat, cosa que condueix a la nostra espècie a una destinació desconeguda.
Anècdota
Em vaig inscriure a la Universitat de Montpeller el 1995, després d'una trobada casual amb el professor Henry de Lumley en un tren, quan per error jo vaig entrar en un vagó de primera classe.
technorati tags: tecnologia , eines de pedra , arqueologia , homÃnids , Àfrica , Prehistòria , fòssils , humanitat , pensament , primeres poblacions humanes24 Jul, 2013
Troben l'eina de pedra més antiga d'Europa occidental, pròxima a 1,5 milions d'anys, a la Sima del Elefante d'Atapuerca
Ha aparegut per sota del nivell on es va trobar la mandíbula humana més remota (d’1,2) apropant-se així al límit acceptat per a la primera ocupació
Després de set anys de pacient restauració a l'IPHES, es presenta una escàpula infantil d'Homo antecessor, la segona que es coneix d'un homínid tan arcaic
Nous fòssils de la Gran Dolina avalen la continuïtat del poblament humà en el Plistocè inferior, és a dir, des de fa 1,5 milions d'anys fins als 850.000
Eina d'indústria lítica de més d'1,2 milions d'anys trobada a la Sima del Elefante - Jordi Mestre/EIA
L'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) ha trobat al jaciment de la Sima del Elefante un sílex cretaci del Mode 1 (tecnologia molt rudimentària), en el nivell TE8, que es localitza uns dos metres per sota del TE9 (datat en 1,2 milions d'anys), on el 2007 es va trobar la mandíbula humana més antiga d'Europa occidental. Per tant, aquesta eina és encara més arcaica i s'aproxima al límit acceptat per a la primera ocupació d'Europa occidental, que se situa en 1,5 milions d'anys.
Al seu torn, noves troballes al jaciment de Gran Dolina, al nivell TD4, que ronda el milió d'anys, confirma la continuïtat del poblament humà a Europa des que aquest es va originar, fa sobre 1,5 milions d'anys, fins a la aparició d'Homo antecessor, fa uns 850.000 anys. A més, coincidint amb el balanç de la campanya d'excavació d'enguany a Atapuerca, s'ha donat a conèixer una escàpula infantil d'Homo antecessor, la segona documentada d'un homínid tan pretèrit. Aquest fòssil, encara que es va descobrir el 2005, ha necessitat de set anys de pacient restauració a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Escàpula d'Homo antecessor recuperada el 2005 al nivell TD6 de Gran Dolina, de més de 800.000, un cop restaurada per l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
Per Eudald Carbonell, codirector de l'EIA, no hi ha dubte que un dels resultats més destacats de la campanya d'excavació que es desenvolupa a Atapuerca des de l'1 de juliol i que finalitza aquest divendres, és la troballa a la Sima del Elefante de l'eina esmentada. En ser més antiga que la mandíbula humana documentada el 2007, "en conseqüència, pensem que amb el nou fòssil ens acostem al límit acceptat per a la primera ocupació d'Europa occidental que se situa en 1,5 milions d'anys", ha comentat.
Contradicció d'hipòtesis
Aquesta troballa, juntament amb els nous fòssils d'indústria lítica, apareguts en un altre jaciment d'Atapuerca aquest estiu, concretament a Gran Dolina, al nivell TD4 d'un milió d'anys, "confirma la continuïtat del poblament humà a Europa des que aquest es va originar, fa aproximadament 1,5 milions d'anys, fins a l'aparició d'Homo antecessor, fa uns 850.000", explica Carbonell.
L'arqueòloga Elena Lacasa amb la peça d'indústria lítica de més de 800.000 anys que s'ha posat al descobert al nivell TD4 de Gran Dolina - Jordi Mestre/EIA
Per a aquest arqueòleg, això és molt important perquè "contradiu les hipòtesis plantejades per alguns investigadors que explicaven el primer poblament d'Europa a partir de la successió de petites onades d'homínids sense continuïtat en el temps i condemnades a l'extinció davant la seva incapacitat d'adaptar-se els nous espais".
En aquest sentit, Eudald Carbonell s'ha referit a un article publicat el 18 de juliol de 2013 a la revista Quaternary Science Rewievs, "Continuity or discontinuity in the European Early Pleistocene human settlement: the Atapuerca evidence", en la qual, entre d'altres hipòtesis, es proposa precisament la continuïtat del poblament europeu durant el Plistocè inferior. Està signat per diferents membres de l'EIA, entre els quals es troba l'esmentat codirector del Projecte Atapuerca.
"Encara que es tracta d'una indústria lítica molt arcaica, aquesta ja reflecteix -prossegueix Carbonell- el desenvolupament d'activitats complexes, com l'aprofitament d'animals caiguts en les bòfies. Aquestes activitats impliquen un cert control del territori, en ser necessari llegir i interpretar els senyals que es produeixen en el medi quan un animal cau en un parany d'aquest estil, com ara els brams dels propis animals o el voleteig d'aus carronyeres pels voltants".
Els codirectors del Projecte Atapuerca, d'esquerra a dreta, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i José Mari Bermúdez de Castro amb la Consejera de Cultura y Turismo de la Junta de Castilla y León, Alicia García, dimecres 24 durant la presentació de les troballes - Jordi Mestre / EIA
El rei de les coves
Però sens dubte, el rei de les coves d'Atapuerca fa un milió d'anys va ser l’Ursus dolinensis, un ós de grans dimensions avantpassat directe dels futurs óssos de les cavernes (Ursus spelaeus) i molt proper a l'ancestre comú dels óssos bruns actuals . D'aquesta espècie s'han trobat diverses restes al costat del d'altres animals com rinoceronts, cèrvids gegants, daines, bisons i ases silvestres.
Un altre fet a remarcar ha estat la presentació d'una escàpula d'Homo antecessor. Es va posar en evidència el 2005, en el nivell TD6 de Gran Dolina. Va pertànyer a un nen o nena d'entre quatre i sis anys i representa una gran oportunitat d'investigar sobre el desenvolupament i la locomoció d'aquesta espècie.
L'escàpula formava part d'un gran bloc de sediments del qual s'ha alliberat amb el procés de restauració - Lucía López-Polín/IPHES
Futura exhibició al Museo de la Evolución Humana
El seu estudi es presumia molt complex, atès que el fòssil es trobava literalment incrustat en un bloc d'argila calcificada. Després de set anys de pacient treball, l'equip de restauració de l'IPHES ha aconseguit alliberar aquesta resta fòssil tan peculiar i s'ha pogut donar a conèixer per primera vegada en societat. A més, actualment ja està en condicions de poder ser analitzat. Posteriorment s'exposarà al Museo de la Evolución Humana de Burgos.
Lucía López-Poli, tècnica de restauració de l'IPHES, al laboratori de campanya, a Burgos, l'any que va aparèixer l'escàpula, tractant aquesta peça abans de ser trasllada a l'esmentat institut - Cedida Eduardo Saiz
En el registre fòssil dels hominins (espècies que ja es desplacen de forma bípeda) arcaics tan sols es coneixen les escàpules d'un individu immadur d'uns tres anys d'edat, pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, localitzat a la localitat de Dikika, a Etiòpia.
technorati tags: homÃnids , indústria lÃtica , eines de pedra , poblacions europees , primers pobladors , Plistocè inferior , escà pula , Homo antecessor , Europa occidental22 Jul, 2013
Conferència sobre els hà bits culturals dels homÃnids de fa 500.000 anys, a cà rrec de l'arqueòloga Marina Lozano
Mariana
Lozano a Facebook i perfil professional
Serà el dimecres 24 de
juliol a les 20.15 h al Museo de la Evolución
Humana, a Burgos, coincidnt amb la seva participació a la campanya d'excavacions d'Atapuerca
El desgast dental dels Homo heidelbergensis del jaciment de la Sima de los Huesos d'Atapuerca pot ajudar-nos a establir hàbits i conductes desenvolupats per aquests homínids fa 500.000 anys. Sobre això en parlarà l'arqueòloga Marina Lozano, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i membre de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), en el transcurs de la conferència "Hàbits culturals d'un humà de fa 500.000 anys", que oferirà el dimecres 24 de juliol, a partir de les 20.15 hores, al Museo de la Evolución Humana, a Burgos, dins del cicle "Charlando con los investigadores", que organitza aquesta entitat coincidint amb la campanya d'excavacions que es desenvolupa aquests dies a Atapuerca.
L'arqueòloga Marina Lozano, aquests dies excava al jaciment de la Gran Dolina, a Atapuerca - Jordi Mestres/IPHES
Resum
L'elevat desgast que presenten els premolars i molars dels homínids que van habitar a Atapuerca fa 500.000 anys, pertanyents a l'espècie Homo heidelbergensis, ens indica que tindrien una dieta mixta composta per aliments fibrosos que demanaven una masticació exhaustiva. A més, els aliments d'origen animal tindrien partícules de terra i pols adherides que incrementarien l'abrasivitat de la dieta. El fet que tots els aliments fossin ingerits crus també explica el desgast dental acusat.
D'altra banda, la dentició anterior (formada per incisius i canins) posseeix igualment un desgast molt elevat que no es pot explicar només per la abrasivitat de la dieta, ja que aquestes dents tenen un escàs paper en la masticació. Així doncs seria l'ús dels mateixos com a eina o tercera mà el que hauria ocasionat el desgast.
Les tasques realitzades per aquests individus amb ajuda de la dentició anterior estarien relacionades amb la manipulació de fibres vegetals, pells o tendons per exemple. Aquestes activitats les durien a terme al llarg de tota la vida, amb la qual cosa constitueixen un veritable hàbit cultural en aquesta espècie, ja que aquestes evidències també s'han trobat en altres fòssils europeus pertanyents a Homo heidelbergensis.
technorati tags: homÃnids , desgast dental , dieta , Homo heidelbergensis , museus , conferències , alimentació , paleoecologia humana , hà bits , cultura , eines , mÃ19 Jul, 2013
València acull una exposició didà ctica sobre com era la vida quotidiana dels ibers
Es pot visitar al Passeig de Neptuni fins al 27 d’agost
Ibers. La nostra civilització abans de Roma és el títol de l’exposició que l’Obra Social “la Caixa” presenta a València, al Passeig de Neptuni, fins al 27 d’agost. La mostra, comissariada per Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’àrea de socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pretén traslladar al visitant a la protohistòria peninsular mostrant, mitjançant una museografia avançada, tots els aspectes relacionats amb la cultura ibèrica.
La mostra inclou diferents escenografies - "la Caixa"
L’exposició està estructurada a partir de vuit àmbits: el context històric i la formació de la cultura, l’organització militar, la jerarquització social, arquitectura i urbanisme, activitats productives, religió i món funerari, escriptura i comerç.
Tot això es dóna a conèixer amb reproduccions científiques d’obres d’art, maquetes, projeccions audiovisuals, fotografies i gravats, entre d’altres elements, com les escenografies. Amb totes aquestes aportacions el visitant pot esbrinar com eren les relacions dels ibers amb els fenicis i els grecs, la importància de l’agricultura i el comerç, o els misteris a l’entorn de la desaparició de la llengua ibèrica. Alhora, hom pot descobrir com era una casa ibera o a l’interior de la Tomba de Baza, tal com estava en el moment en què es va trobar.
Aquesta proposta cultural arriba a València després d'haver estat ja a d'altres ciutat - Lluís Batista/IPHES
La història dels ibers es va encetar fa uns 2.600 anys amb l’aparició d’una aristocràcia de prínceps guerrers que va construir ciutats i santuaris, va impulsar el comerç i l’escriptura, i va generar formes artístiques pròpies. Aquesta cultura es va extingir fa uns 2.000 anys quan va ser absorbida pel poder polític i cultural de Roma.
technorati tags: exposicions , vida quotidiana , Ãbers , museografia , protohistòria , aristocrà cia , prÃnceps , ciutats , escriptura17 Jul, 2013
Isa Cà ceres i Rosa Huguet parlen de la dieta dels homÃnids en el llibre col•lectiu "Visions de l'Ésser Humà . Del passat al Present"
Isa Càceres i Rosa Huguet, arqueòlogues i investigadores de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) participen en el llibre Visiones del ser humano. Del passado al presente, amb un article cadascuna d'elles sobre la dieta dels homínids.
Portada
Aquest volum recull les ponències d'investigadors i especialistes de la talla de Carles Lalueza, Manuel Martín-Loeches, Arcadi Navarro o Joâo Zilhâo, en els diferents esdeveniments organitzats per la Càtedra Tomás Pascual Sanz-CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana) al llarg de l'any 2011.
Els capítols d'aquest llibre aborden temes amplis que reflexionen sobre el nostre llinatge i la nostra ontogènia, així com sobre una altra espècie humana molt propera a nosaltres: els neandertals. Els autors han sabut integrar les perspectives interdisciplinàries per donar una dimensió més viva a tot el que representa l'ésser humà, atorgant un rerefons científic al passat, present i futur, sobre algunes peculiaritats genètiques, fisiològiques, neurològiques, bioquímiques, socials, econòmiques i culturals de la nostra espècie.
A l'esquerra, Isa Cáceres, amb Rosa Huguet, arqueòlogues i investigadores de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
“La dieta de los neandertales: dime lo que comes y te diré cuán moderno eres”, per Isabel Cáceres
La dieta és un factor que ha influït significativament en l'evolució humana. La manera d'obtenció i explotació dels recursos aporta informació sobre el comportament humà i el grau de complexitat cognitiva. Tradicionalment es considerava que la dieta dels neandertals estava basada gairebé exclusivament en els recursos d'origen animal, incloent-hi rarament altre tipus d'aliments, però en els últims anys noves evidències arqueològiques mostren que podien explotar tota la diversitat calòrica que els oferia el medi natural. Aquesta és una de les proves que exemplifiquen que els neandertals posseïen una capacitat cognitiva equiparable a la dels humans moderns
“Los recursos alimentarios de los homínidos de Atapuerca”, per Rosa Huguet Pàmies
L'estudi dels recursos alimentaris en evolució humana es pot abastar de maneres diferents segons sigui la pregunta que realitzem. Així, podem esbrinar què menjaven els homínids del Plistocè o com obtenien els seus recursos alimentaris
L'aproximació a la primera pregunta es realitza des de disciplines relacionades amb la biologia, la paleoecologia o la paleoantropologia, mentre que la resposta a la segona qüestió s'obté des de l'arqueologia i, més concretament, des de la zooarqueologia, tasca que porta a terme Rosa Huguet.
technorati tags: dieta , homÃnids , Plistocè , cognició , complexitat , evolució humana11 Jul, 2013
Troben el fòssil humà més antic de GalÃcia a la Cova de Valdavara, a Lugo
Es tracta d'una dent de llet, molt desgastada, de fa uns 17.000 anys, i pertanyent a un nen d'uns 10 anys
És, a més, la primera resta humana del Paleolític trobada a la comunitat gallega
La troballa va tenir lloc l'any passat, però s'ha fet pública ara quan s'ha sabut els resultats de diferents anàlisis - IPHES
Personal investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha trobat, a la Cova de Valdavara (Becerreá, Lugo), una dent infantil, de fa uns 17.000 anys, que constitueix el fòssil humà més antic descobert fins al moment a Galícia. Es tracta d'un molar de llet amb un grau de desgast molt avançat i pertanyent a un individu d'uns 10 anys d'edat. És, a més, la primera resta humana del Paleolític trobada a la comunitat gallega.
"La dent de Valdavara seria almenys 7.000 anys més antiga que les restes fòssils que fins ara ocupaven aquesta categoria a Galícia, i que van ser trobades a la Serra do Courel amb una antiguitat al voltant dels 10.000 anys abans del present", puntualitza Manuel Vaquero, investigador de l'IPHES i director de les excavacions a Valdavara.
Segons les datacions de què es disposen actualment, realitzades pel mètode de Carboni 14, aquesta dent tindria una cronologia de més de 17.000 anys abans del present, encara que no es descarta que pugui ser una mica més antiga. "Aquest mateix any es té previst realitzar noves datacions que permetran establir amb més precisió l'antiguitat del fòssil", ha anunciat Manuel Vaquero.
Ric conjunt arqueològic
La dent es va posar al descobert durant excavació arqueològica de l'any passat, però la troballa no s'ha fet públic fins ara perquè s'estava pendent d'algunes anàlisis científiques. Va aparèixer a la base del nivell 4 de la Cova de Valdavara, que correspon culturalment al Magdaleniense antic. En el mateix nivell s'ha recuperat un ric conjunt arqueològic, integrat per nombroses eines elaborades amb sílex i ossos, així com elements d'ornamentació personal, com ara una sèrie de petxines de Dentalium utilitzades com comptes de collar.
Els treballs a la Cova de Valdavara es van iniciar el 2007 i s'emmarquen en un projecte de recerca conjunt de la Universidade de Santiago de Compostela i l'IPHES. Les excavacions es duen a terme gràcies al suport del Concello de Becerreá (ajuntament) i estan dirigides per Manuel Vaquero i Susana Alonso, aquesta última col·laboradora de l'IPHES.
Actualment,-com veiem en la
imatge-, s'està realitzant la setena campanya d'excavacions, que es va iniciar
l'1 de juliol i finalitzarà el proper dia 27. Hi participen vuit
investigadors procedents de diverses institucions. (Crèdit foto: IPHES)
10 Jul, 2013
Una quinzena d’estudiants de secundà ria viatgen al passat per conèixer els mecanismes de l’evolució humana i saber per què som com som
Ho aprenen a l’IPHES, en el marc del programa EstiURV de formació científica que ha organitzat la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
Web EstiURV – programa taller arqueologia
Com som i perquè som com som. Esbrinar aquestes qüestions és l’objectiu del taller de formació científica “Arqueologia. Descobrir el passat”, que una quinzena d’estudiants de secundària realitzen del 8 al 12 de juliol a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), en el marc de la primera edició del programa EstiURV que ha organitzat aquesta universitat i que inclou quatre propostes.
Una de les sessions que s'han desenvolupat a l'IPHES aquesta setmana - Xavi Jurio/cedida URV
“Descobrir el passat ens permet conèixer els mecanismes de l'evolució. Per saber-ho s’utilitza una àmplia diversitat de disciplines. En aquest taller, l’alumnat pot descobrir algunes d’aquestes eines”, comenta Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES. En aquesta ocasió, es tracta l’Arqueobotànica (estudi dels vegetals, amb la qual cosa es pot reconstruir el paisatge pretèrit i saber el clima que feia), la tecnologia lítica, la restauració de fòssils, les cinc fites de l’evolució humana i la zooarqueologia (com s’analitzen les restes d’animals).
La primera edició d’EstiURV ofereix formació científica als estudiants de secundària dels instituts de la demarcació de Tarragona sobre les diferents disciplines que s’imparteixen a la Universitat. L’objectiu és ampliar els coneixements dels estudiants i despertar vocacions científiques. Tots els cursos tenen una part teòrica i una pràctica.
technorati tags: activitats estiu , ciència , evolució humana , tecnologia , zooarqueologia , arqueobotà nica , eines9 Jul, 2013
Una trentena d’estudiants seleccionats d’arreu de l’Estat espanyol aprenen a identificar fòssils i com es restauren
Ho fan amb l’IPHES, a Tarragona, en el marc del Campus Científic de la URV
Com s’identifiquen els fòssils que es recuperen en els jaciments arqueològics? Com s’estudien les restes d'animals? I les eines de pedra? Com es restauraren totes aquestes peces?
Aquestes són les principals preguntes que pretenen respondre un total de 30 estudiants seleccionats de quart d'ESO i primer de Batxillerat procedents d’arreu de l’Estat espanyol que participen aquest mes en el taller Prehistòria i Evolució Humana impartit per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en el marc del Campus Científics d'Estiu de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV).
El taller es fa tot el mes, i s’estableixen 4 grups diferents, un per setmana. En aquest temps, i en el cas concret de Prehistòria i Evolució Humana, l’alumnat descobreix quin mètode se segueix per identificar els fòssils i com es restauren per facilitar-ne el seu estudi, la seva conservació i la seva socialització.
Alumnes del Campus Científic de la URV al laboratori de restauració de l'IPHES - Xavi Jurio/cedida URV
Amb aquest objectiu els assistents fan un repàs general a tota la Prehistòria i l'Evolució Humana, un recorregut de més de 5 milions d'anys, i tenen l’oportunitat de saber com s'experimenta en Paleozoologia, Tecnologia lítica i Restauració, tenint en compte les últimes investigacions en cada disciplina.
“La idea és propiciar un contacte amb el personal investigador i conèixer com es treballa en un institut universitari”, assegura Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES. Amb aquesta finalitat, se’ls ensenya a identificar fòssils, quins tipus d’instruments lítics s’elaboraven a la prehistòria i com era la fauna d’aquell període. Per aquest motiu, se’ls explica les cinc fites de l'Evolució Humana, l’arbre evolutiu, l’aparició de l’art i la fabricació d’eines, entre altres.
El Campus Científics d'Estiu és un programa impulsat pel Ministerio de Educación i la FECYT amb la col·laboració de l’Obra Social de “la Caixa”. L’objectiu és el de facilitar als estudiants una aproximació a la ciència, la tecnologia i la innovació.
technorati tags: docència , socialització , campus cientÃfic , ESO , arqueologia , fauna , restauració , fòssils , tecnologia , evolució humana , prehistòria9 Jul, 2013
L’IPHES, nou institut universitari de la Rovira i Virgili de Tarragona
Un dels objectius principals és que aquest centre de recerca aporti valor afegit a la docència
L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), creat el 2006 i dirigit per l’arqueòleg Eudald Carbonell, s’ha convertit en un nou Institut de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), després del conveni signat recentment pel Conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell i el rector de la URV, Francesc-Xavier Grau.
L'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
Aquest centre de recerca, ubicat al campus Sescelades de la URV, i ara adscrit a aquesta universitat, té com a principal objectiu esdevenir un centre de referència internacional en el desenvolupament de la recerca, la docència i la transferència en les diferents branques de l'estudi de l'evolució i del comportament humans. En aquest context, a partir d’ara podrà potenciar l’àrea de docència que ja ve desenvolupant conjuntament amb la URV, entre altres institucions, pel que fa a programes de doctorat i cursos de postgrau i especialització, garantint la qualitat científica dels mateixos i aportant valor afegit. L’expedició dels títols els farà l’esmentada universitat.
Accedir als serveis
Pel que fa al professorat, la docència tant la pot efectuar personal investigador de la URV com de l’IPHES. A més, els membres d’aquest centre podran integrar-se als equips de recerca d’aquesta universitat o donar suport científic i tècnic a projectes d’investigació.
L’acord també preveu que l’IPHES i, en particular, el seu personal pugui accedir als serveis de suport a l’estudi i la docència, la recerca i l’extensió universitària de la URV.
Les arrels
Tot i que l’IPHES es va néixer fa 7 anys, els seus orígens es remunten al
1988, quan l’arqueòleg Eudald Carbonell, codirector de l’Equipo de
Investigación de Atapuerca (EIA), va arribar a Tarragona per incorporar-se com
a professor titular de Prehistòria a la delegació de la Universitat de
Barcelona (UB). Des que va arribar va treballar de valent per promoure un equip
transdisciplinar amb projecció internacional sobre l’estudi de l’evolució
humana. Els primers passos es van donar amb el Grup d’Autoecologia Humana quan
es va crear la Universitat Rovira
i Virgili de Tarragona el 1991, on exerceix de catedràtic de Prehistòria.
Actualment, l’IPHES està entre els tres millors centres de recerca al món en el
seu àmbit.
technorati tags: institut universiari , docència , serveis , recerca , transferència , socialització , evolució humana
8 Jul, 2013
Mario Modesto Mata, premi extraordinari de fi de Mà ster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV
La seva recerca està centrada en el desenvolupament dental d’alguns homínids descoberts a la Sierra de Atapuerca
La lliçó inaugural de l’acte en el qual es van donar aquest reconeixement, va anar a càrrec de Juan Manuel López, investigador vinculat a l'IPHES
Mario Modesto Mata va rebre un premi extraordinari de fi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona gràcies a la recerca que impulsa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en aquest àmbit. La recerca anava sobre el desenvolupament dental d’alguns homínids de la Sierra de Atapuerca.
Mario Modesto, en el moment de recollir el premi el 12 de juny a la URV - Ramon Torrents/cedidaURV
Mario Modesto té 27 anys i és de Navalmoral de la Mata (Cáceres). Forma part de l’EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura) del qual n’és membre l’IPHES, Actualment elabora la seva tesi doctoral com a becari de la Fundación Atapuerca al Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH).
El desenvolupament dental
La seva tesi de màster estava dedicada al model de desenvolupament dental dels homínids de la Sima de los Huesos de Atapuerca, d’una antiguitat mínima de 350.000 anys, i ho va comparar amb humans moderns i neandertals. Aquesta recerca ara, amb motiu de la seva tesi doctoral, la complementarà afegint-t’hi més variables d’estudi i l’anàlisi de més fòssils. A més dels procedents de la Sima de los Huesos, inclou algunes dents d’homínids descobertes a la Cueva de El Mirador, també a Atapuerca, i que formen part de les col·leccions de l’IPHES.
Al centre de la Imatge Mario Modesto, a Atapuerca, on aquests dies participa en la campanya d'excavació - Cedida EPPEX
Breu perfil
Mario Modesto va cursar Ciències Biològiques a la Universidad Complutense de Madrid i es va especialitzar en Zoologia. “Des de molt petit sempre em vaig interessar per l’arqueologia i la paleontologia. Quan tenia 13 o 14 anys vaig decidir estudiar Biologia perquè, des del meu punt de vista, sabent qui som i com funcionem, des del coneixement que dóna aquesta disciplina, podem entendre millor com vam ser. És a dir, emprar la Biologia com una eina per analitzar el passat (Paleobiología)”, ha comentat.
Un exemple d’èxit en recerca prehistòrica
En primer terme, Juan Manuel López-García, la lliçó que va pronunciar a la URV en l'acte de lliurament des prmeis extraordinari de màster, al costat del rector Francesc-Xavier Grau - Ramon Torrents/Cedida URV
Per la seva part, Juan Manuel López-García, investigador vinculat a l'IPHES que actualment realitza una estada a la Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), va pronunciar la conferència “De la URV a la Universitat de Ferrara: un exemple de recorregut en la recerca prehistòrica”, amb motiu de l’acte de lliurament dels premis extraordinaris de màster i de final d’estudis del curs 2011-12 que es va celebrar el 12 de juny al Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, al Rectorat
technorati tags: docència , mà ster , excavacions , dents , homÃnids , tesi doctoral8 Jul, 2013
El substrat que acull una taca de sang pot alterar la morfologia dels glòbuls vermells?
S'havia confirmat que en materials lítics era no, però faltava saber què passava quan es tractava d'una matèria orgànica natural
Un estudi demostra que en aquest últim cas tampoc afecta i, per tant, les dades que s'obtinguin de la seva anàlisi tenen un alta fiabilitat
En prehistòria poden ajudar a saber si la sang és o no de mamífer o la funcionalitat d'una eina
Micrografies de microscopi electrònic de rastreig d'una taca de sang de l'autor / John Wiley & Sons
Tant en estudis arqueològics com forenses, mèdics, etnogràfics, etc, l’anàlisi d’una taca de sang pot aportar una informació molt important. Per exemple, en etnografia, es pot saber quines armes s’havien utilitzat efectivament, sent el cas de peces de museu, com ara ganivets d’os o fletxes de fusta. En prehistòria, ens ajuda a esbrinar la funcionalitat de les eines i sobre què havien estat utilitzats: animals mamífers o be aus, rèptils, peixos, etc., ja que la forma dels glòbuls vermells dels éssers humans i la dels altres mamífers és diferent de la de la resta de vertebrats. També podem saber de quina espècie era la sang.
Ara bé, quan efectuem un estudi científic, podem estar segurs de que la morfologia dels glòbuls rojos de la taca de sang identificada no s'ha vist alterada en funció del substrat que l'acollí? S'havia confirmat que en materials lítics no afectava, però faltava saber què passava quan es tractava d'una matèria orgànica natural, cas de l'os, la petxina i la fusta. Un article publicat recentment a la revista de microscòpia de més factor d’impacte del món, Microscopy and Microanalysis, que edita la Microscopy Society of America, constata que tampoc l'altera. “Això vol dir que les dades que es puguin obtenir del seu estudi tenen una fiabilitat alta”, afirma Policarp Hortolà, biòleg investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i autor del treball.
L'investigador Policarp Hortolà al seu despatx a l'IPHES, amb unes micrografies a la pantalla de l'ordinador - Gerard Campeny/IPHES
Simplificació de la preparació de mostres
A més, el mateix expert també havia fet estudis metodològics sobre l’ús del MER (Microscopi Electrònic de Rastreig) d’alt buit en taques de sang sense metal·litzar sobre materials inorgànics que no condueixen l’electricitat (i que en teoria s’han de metal·litzar per a veure be la imatge al MER). Els resultats demostraren que no calia fer aquest pas en la mostra no conductora de l’electricitat per veure la imatge. Ara faltava saber si en materials orgànics (que tampoc són conductors de l’electricitat) també es podia actuar de la mateixa manera. “Amb el nou treball es demostra que sí, cosa que simplifica la tècnica de la preparació de mostres de taques de sang, i ben probablement es pugui aplicar a altres tipus de materials”, indica.
Referència bibliogràfica
Hortolà, P., 2013. “Human Bloodstains on Biological Materials: High-Vacuum Scanning Electron Microscope Examination Using Specimens without Previous Preparation”. Microscopy and Microanalysis 19: 415–419
technorati tags: sang , eines de pedra , forense , medicina , etnografia , glòbuls vermells , biologia , microscopia8 Jul, 2013
Xerrada sobre les interaccions entre els homÃnids de la Sierra de Atapuerca i els animals herbÃvors i carnÃvors per obtenir els recursos del medi
A càrrec de la investigadora de l’IPHES, Rosa Huguet, dimecres 10 de juliol a les 20.15 h, al Museo de la Evolución Humana, a Burgos
Aquesta arqueòloga es troba aquests dies participant en la campanya d’excavacions del Equipo de Investigación de Atapuerca
Humanos, ciervos y hipopótamos: estrategias e interacciones és el títol de la xerrada que oferirà Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que aquests dies participa en la campanya d’excavacions de l’Equipo de Investigación de Atapuerca, dimecres 10 de juliol a les 20.15 h, al Museo de la Evolución Humana (MEH), a Burgos. La conferència forma part del cicle ‘Charlando con los Investigadores’ de l’EIA, organitzat per l’esmentat museu.
Resum
La xerrada es centrarà en la interacció dels homínids amb el herbívors i els carnívors de la Sierra de Atapuerca al Pleistocè inferior (entre fa 1,8-1,6 milions d'anys i fa 10.000 anys), principalment per a la obtenció de carn. En aquesta línia, Rosa Huguet explicarà quines son les estratègies que els homínids utilitzen per fer-se amb les seves preses, així com altres recursos del medi on conviuen. S’ha observat que a capacitat dels homínids, fa que la competència entre aquests i els carnívors no sigui alta.
La investigadora Rosa Huguet excavant a Atapuerca - IPHES
Perfil
Nascuda a El Vendrell el 1972, actualment, és investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el 1997, va ser becària del programa de Formación de Personal Investigador del Ministerio de Educación y Ciencia al Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC) i de l’Ayuntamiento de Madrid a la Residencia de Estudiantes (2001-2002). Posteriorment, va gaudir d’un ajut predoctoral i, més tard postdoctoral de la Fundación Atapuerca. Va fer el doctorat en Ideologia i poder en el món antic i medieval.
El maig del 2007 va presentar la Tesis Doctoral titulada “Primeras ocupaciones humanas en la Península Ibérica: paleoeconomia en la Sierra de Atapuerca (Burgos) y la Cuenca de Guadix-Baza (Granada) durante el Pleistoceno Inferior”, dirigida pel doctor José Maria Bérmudez de Castro, professor d’Investigació del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i investigador del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana) i pel doctor Carlos Díez de la Universitat de Burgos. Aquesta tesi va ser qualificada com excel·lent cum laude per unanimitat per part del tribunal que la va jutjar.
La seva línia d’investigació esta centrada en conèixer les estratègies de subsistència dels homínids que van viure a Europa durant el Pleistocè Inferior. L’estudi de les mateixes ens permeten saber, a través del registre arqueològic, l’articulació social i econòmica seleccionada pels diferents grups humans amb la finalitat d’obtenir els recursos necessaris que els permet reproduir-se com a grup. Per obtenir la informació, Rosa Huguet utilitza una metodologia zooarqueològica sobre les restes òssies d'alguns jaciments de la Sierra d'Atapuerca.
Actualment, aplica els seus coneixements en diferents projectes d’investigació relacionats amb les primeres ocupacions humanes a Europa: Cuenca de Guadix-Baza (Granada); Barranc de la Boella (Tarragona), Sierra de Atapuerca (Burgos) i en d’altres que tenen a veure amb el món dels neandertals: El Sidrón (Asturias) i Pinilla del Valle (Madrid).
technorati tags: recursos cà rnics , alimentació , medi , carnÃvors , herbÃvors , excavacions , interaccions , homÃnids5 Jul, 2013
Identifiquen uns fòssils que permeten saber com i quan es van donar els primers passos cap a la desertització del Nord d'Àfrica
Ha estat possible gràcies a la documentació de restes d'amfibis i rèptils que van viure al Marroc oriental fa sobre 9 milions d'anys
Els resultats s'han donat a conèixer al Journal of Vertebrate Paleontology amb la publicació d'un estudi encapçalat per l'IPHES
La comunitat internacional ha reconegut des de fa molt temps la desertificació com un problema econòmic, social i ecològic que afecta a molts països en totes les regions del planeta. Avui, més del 47,2% de la superfície terrestre de la Terra correspon a un territori àrid. Saber com va sorgir ja aquest problema en temps remots i quin curs ha seguit al llarg de la història pot ajudar-nos a aplicar mesures per millorar el present i prospectar el futur.
En aquest context, el Journal of Vertebrate Paleontology acaba de publicar un article encapçalat per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) on es descriuen per primera vegada els amfibis i rèptils que van viure al Marroc oriental fa sobre 9 milions d'anys (Miocè). Analitzant la presència d'uns, i documentant l'absència d'altres, es desprèn que el procés de desertificació va començar aleshores a causa de la progressiva degradació del clima.
Alguns dels fòssils de llangardaixos que han estat analitzats - IPHES
Aquesta situació es va produir des del Miocè mitjà fins al Pliocè (fa sobre 3 milions d'anys) a causa d'un augment de l'aridesa i del refredament", explica Hugues-Alexandre Blain, investigador de l'IPHES i de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), signant primer de l'article.
"Fins al Miocè, el Nord d'Àfrica -prossegueix- estava dominat per un clima de tipus equatorial, i la regió Sahariana estava ocupada per una vegetació tropical de tipus sudanesa o sudanesa-guineana (també conegut com el 'Sàhara Verd'). Durant el Miocè, el clima tropical semihumit va disminuir en la regió Sahariana, i es van produir unes oscil·lacions més o menys àrides".
No obstant això, "des del Miocè final fins al Pliocè, les evidències palinològiques i isotòpiques revelen que el clima de l'oest i l'est d'Àfrica era considerablement més càlid que avui dia, amb la presència de boscos humits en àrees on actualment la vegetació està composta per sabanes, estepes, prats i zones de matolls", explica el mateix investigador.
Tal com passa a la zona mediterrània actualment, Hugues-Alexandre Blain remarca que les causes de la desertificació tenen dos orígens principals: un de natural i un altre antropogènic, entremesclant-se les dos. No obstant això, "les fluctuacions climàtiques han estat sempre el motor dels canvis del paisatge. En aquest sentit, les evidències geològiques han mostrat que segueixen uns cicles diaris d'alternances fred-càlid i sec-humit", puntualitza.
Hugo Blain, investigador de l'IPHES i de la URV, al jaciment de Guefaït-1, al Marroc - Jordi Mestre/IPHES
En l'article del Journal of Vertebrate Paleontology es descriuen per primera vegada els amfibis i rèptils fòssils de Guefaït-1 una localitat del final del Miocè (Vallesià), a la part oriental del Marroc. L'associació fòssil està composta per una granota (Discoglossinae indet.), Un llangardaix (Lacertidae indet.), un "llangardaix sense potes" (Dopasia sp.), una serp (Colubridae sl indet.), i una cobra (Naja cf. antiqua). La presència al jaciment de Guefaït-1 d'un Discoglossinae, diferent de tots els gèneres existents a Europa i al Nord d'Àfrica, suggereix que la diversitat d'aquest grup d'amfibis durant el Miocè al Nord d'Àfrica era molt més gran del que es pensava.
També ha trobat un ànguid del gènere Dopasia al Miocè del Marroc, sent de moment aquest fòssil el més antic d'aquest gènere a l'Àfrica. A més, s'ha ampliat el rang cronològic i geogràfic de la cobra Naja antiqua, coneguda fins a la data únicament en el Miocè mitjà, i que es va posar de relleu en el famós jaciment de Beni Mellal.
Poca diversificació
D'altra banda, des d'un punt de vista paleobiogeográfico, la poca diversificació de la fauna d'amfibis i rèptils del Miocè de Guefaït-1 està avalada per l'absència de tàxons africans típicament tropicals (Xenopus, Ptychadena, i Bufo regularis), presents al Miocè mitjà de la localitat de Beni Mellal i a inicis del Miocè final de la localitat de Oued Zra.
Tampoc s'han trobat tàxons europeus que formen part avui dia de les faunes d'amfibis i rèptils del nord d'Àfrica, i que suposadament van entrar al Magrib a finals del Miocè final quan es tanquen els corredors Bètic i Rifeny, cosa que va conduir a l'aïllament i dessecació del Mar Mediterrani (la famosa Crisi de Salinitat del Messinià).
Així mateix s'han registrat tàxons d'origen eurasiàtic (Discoglossinae i Dopasia) que haurien penetrat al nord d'Àfrica durant o abans del Miocè mitjà a través d'una connexió terrestre entre l'altiplà afroaràbic i Àsia que es va establir durant el Miocè inicial.
Aquest treball forma part d'uns dels projectes de recerca que l'IPHES desenvolupa al Marroc des del 2007. Titulat Human occupation in the eastern Morocco during the Pleistocene: Identification, valorization and cataloguing of the sites of the Ain Beni Methar Basin, es porta a terme gràcies a un ajut de l'Agencia Española para la Cooperación Internacional y el Desarrollo (AECID) i té com a objectiu identificar, fer una llista i promoure els jaciments arqueològics d'aquesta part del Marroc.
"L'estudi de la prehistòria i de l'evolució humana d'aquesta regió és important per al reconeixement de l'origen de la diversitat cultural dels pobles, sent aquesta la base d'aquest projecte, que l'IPHES efectua juntament amb l'Universidad Mohamed Premier de Oujda" , conclou Hugues-Alexandre Blain.
Referència bibliogràfica
Blain, H., 2013. “Amphibians and squamate reptiles from the late Miocene (Vallesian) of eastern Morocco (Guefaït-1, Jerada Province)”. Journal of Vertebrate Paleontology 33:4, 804-816
technorati tags: fòssils , canvis climà tics , paisatge , rèptils , palinologia , Miocè , Àfrica , desertització , à rid
4 Jul, 2013
Després de cinc anys de sondejos, la Boella es prepara ja per afrontar la primera excavació sistemà tica i recuperar un nou mamut
Una altra fita és la redacció del pla director que es presentarà la pròxima tardor
La campanya d’enguany ha revelat nombroses eines d’indústria lítica de fa sobre un milió d’anys, una antiguitat molt singular al registre arqueològic
Eines de pedra d'un milió d'anys que s'han posat al descobert durant el juny - IPHES
Cinc anys després de sondejos en diferents zones del jaciment de la Boella (La Canonja, Tarragona), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) prepara ja el que serà la primera excavació sistemàtica, cosa que representarà la consolidació d’aquest projecte de recerca. La recuperació de les restes d’un nou mamut serà l’objectiu principal de la pròxima campanya, que es farà l’any que ve. Paral·lelament, es treballa en la redacció del pla director del Barranc de la Boella, que es donarà a conèixer aquesta tardor.
Fi al sondeig del Forn
Mentrestant, fa pocs dies va finalitzar la intervenció arqueològica de la campanya 2013 que ha posat fi al sondeig del Forn, una de les zones del jaciment, ubicada davant de la primera cala explorada l’any 2007 i on es va localitzar restes de roques tallades i restes d’un mamut d’un milió d’anys. “Els propietaris de la finca fa dos anys que han ofert el lloc per tal de poder concloure aquesta excavació que ha de permetre obtenir un nou mamut, del qual s’entreveuen les restes i sembla que podria estar sencer”, comenta Josep Vallverdú, arqueòleg de l’IPHES i director de l’excavació.
Treballs d'excavació al jaciment El Forn durant aquesta campanya - Jordi Mestre/IPHES
Aquest juny, al Forn, s’han posat al descobert nombroses restes arqueològiques i paleontològiques molt disperses entre sí. “El conjunt lític més nombrós és el recuperat en el nivell 2”, apunta Vallverdú. Es tracta d’un conjunt de 15 elements de roques tallades molt ben conservats i datats en 1 milió d’anys, “una edat molt singular en el registre arqueològic d’Europa”, assegura el director de l’excavació.
Les restes faunístiques
Pel que fa a les restes faunístiques, al Forn s’han comptabilitzat més d’una cinquantena, “una quantitat relativament nombrosa, si es considera que és un jaciment a l’aire lliure i, per tant, són més difícils de conservar-se”, comenta Josep Vallverdú. “Són restes d’animals corredors (cavalls, cérvols...), que moren vora els tolls d’aigua que es donen en un delta fluvial format per una riera i el riu Francolí fa u milió d’anys”, ha declarat.
Una de les restes de fauna pendents d'identificar. El seu anàlisi al laboratori podria ajudar a determina de quina espècie es tracta - IPHES
Aquest any també s’ha intervingut al jaciment de la Mina, que s’ha netejat després que una esllavissada tapés el sondeig efectuat en altres campanyes. “De forma manual, durant les dues primeres setmanes, vam retirar més de 15 metres cúbics de terra esponjada i posteriorment s’ha excavat la superfície del sondeig”, explica Vallverdú.
Futur centre d’interpretació
A la campanya d’enguany hi ha participat una vintena de persones, entre membres de l’IPHES, alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid.
El mateix arqueòleg ha informat: “aquesta tardor esperem presentar el pla director del Barranc de la Boella, una eina per organitzar els treballs arqueològics en extensió que s’han de dur a terme els pròxims anys i impulsar el futur centre d’interpretació que s’instal·larà al Mas de l’Auberador, a La Canonja”.
En aquest sentit, Josep Vallverdú ha indicat: “Les pròximes excavacions a la cala 1 del mamut i a la Mina augmentarà el nombre de restes i coneixements generats els darrers sis anys”.
Condicions dignes i protecció
Alhora ha advertit: “Esperem que aquesta nova fase d’excavacions en extensió es facin en condicions dignes i que es protegeixin les zones excavades, perquè encara no s’ha aconseguit preservar les àrees sotmeses a l’exploració arqueològica”.
En aquest sentit ha alertat: “La continuació de les excavacions programades estan íntimament lligades a la protecció de les zones excavades. Val a dir que la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de la Canonja han manifestat el seu compromís en conservar el registre arqueològic i paleontològic del Barranc de la Boella on hi ha, entre altres coses, les primeres proves de l’origen dels poblaments humans prehistòrics d’Europa”.
technorati tags: fauna , eines de pedra , indústria lÃtica , tecnologia , jaciments , arqueologia , excavació , sondejos , mamuts , docència3 Jul, 2013
Comença una nova campanya d'excavacions a Atapuerca
Fins al 28 de juliol es desenvolupa una nova campanya d'excavacions en els jaciments de la Sierra de Atapuerca, sota la codirecció de Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell.
La campanya va començar dimarts 2 de juliol. Entre els participants hi ha membres de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
Al llarg d'aquest mes, i dividits en dos torns, treballaran un total de 150 persones, la majoria d'elles pertanyents a centres i institucions lligats al Proyecto Atapuerca: Universidad de Burgos (UBU), Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana de Burgos (CENIEH), Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Centro Universidad Complutense de Madrid - Instituto de Salud Carlos III de Evolución y Comportamiento Humanos (UCM - ISCIII) i Universidad de Zaragoza (UNIZAR), encara que hi ha una altra gran part de participants que procedeixen d'altres universitats i centres de recerca nacionals i internacionals, tot i que aquest any la seva participació ha quedat reduïda.
Els jaciments que es van a excavar són: Sima del Elefante, Galeria, Gran Dolina, Cueva del Mirador, Fuente Mudarra, Portalada de Cueva Mayor, Sima de los Huesos i Galeria de las Estatuas.
technorati tags: excavacions , arqueologia , jaciments , evolució humana , centres de recerca
