27 Oct, 2010
Un estudi demostra que l’ús preferent de la mà dreta no és una singularitat humana perquè també s’observa en els ximpanzés
Els Homo sapiens i els ximpanzés tenim un funcionament cerebral semblant
Homo sapiens únicament ha aprofitat més unes estructures neuroanatòmiques que igualment es registren en els primats no humans de fa 7 milions d’anys, quan es va iniciar l’hominització
La comunitat científica està d’acord en què l’hominització, és a dir, el procés evolutiu que va afavorir l’aparició de la nostra espècie, Homo sapiens, va iniciar-se fa uns 7 milions d’anys, però cada vegada es fa més difícil saber quines són les singularitats que defineixen el llarg camí de la humanització. Fins fa relativament poc, se li havien atribuït a Homo sapiens alguns trets diferenciadors d’altres primats com el llenguatge o l’elaboració d’eines, però alguns estudis han posat en dubte algunes d’aquestes suposades especificitats. Ara, cal afegir-hi una investigació que demostra que l’ús preferent de la mà dreta no és una singularitat humana, sinó un tret compartit amb els ximpanzés.
Un ximpanzè de la Fundació Mona intenta extreure menjar de dins del tub - Miquel Llorente / MONA
L’estudi l’acaba de publicar l’American Journal of Primatology i l’ha dut a terme un equip científic i multidisciplinari integrat per membres de la Fundació Mona, de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
D'esquerra a dreta, David Riba, Marina Mosquera i Miquel Llorente, els tres representants de l'IPHES que signen l'article - IPHES
El treball es va basar en observar el comportament d’un total de 114 ximpanzés residents a les instal•lacions dels Centres de Recuperació de Primats de la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva (Girona), i al de Chimfunshi, a Zàmbia. Concretament es va avaluar amb quina mà extreien l’aliment d’un tub. El procés consistia en què havien d’agafar el tub (un tros de mànega) amb una mà i extreure amb els dits o amb instruments (amb l’altra mà que seria la dominant) l’aliment que hi havia a l’interior. O sigui, que l’experiment se centrava en tasques que requereixen una coordinació bimanual, i els ximpanzés es van manifestar preferentment dretans per obtenir, per exemple, el menjar de dins d’aquest tub.
Els ximpanzès tenenuna pauta de preferència manual similar a la dels humans - Miquel Llorente / MONA
Aquesta característica s’havia considerat exclusivament humana s’atribuïa a unes asimetries observades en el cervell humà relacionades amb la realització d’activitats complexes que necessiten de l’ús i la coordinació de les dues mans. La nova recerca constata que els ximpanzés tenen una pauta de preferència manual similar als humans. A més, com Homo sapiens, les femelles de ximpanzés són més dretanes que els mascles, cosa que suggereix que, igual que en la nostra espècie, existeixen factors biològics compartits (genètics i hormonals) que modulen el funcionament del nostre cervell.
Per a l’equip que ha efectuat aquesta investigació, això vol dir que sapiens i ximpanzés tenim un funcionament cerebral semblant, i ha estat sobre aquesta base sobre la qual els humans hem construït una tecnologia altament complexa, i un sistema de comunicació enormement flexible i potent. Consideren que, en el fons, la nostra espècie no ha fet més que aprofitar estructures neuroanatòmiques que ja posseïen els nostres ancestres i atorgar-los-hi un potencial que ens ha permès usar, fabricar i dissenyar una tecnologia mai vista fins a l’actualitat en el decurs de l’evolució.
technorati tags: primatologia , tecnologia , cervell , hominització , humanització , ximpanzès , mà , dretans27 Oct, 2010
33 alumnes de diversos països cursen enguany el Mà ster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV
Hi ha alumnat de països com Irak, Tunísia, República de Geòrgia, Algèria, Itàlia, Mèxic i Colòmbia, a més dels qui provenen de l’Estat espanyol
A més, es formaran una nova generació d’especialistes andalusos en arqueologia del quaternari aprofitant l’excavació d’Orce per fer les pràctiques docents
Amb aquest curs s’inicia la renovació de la menció Erasmus Mundus d’aquest màster per part de la Comissió Europea, cosa que garanteix la seva qualitat
El Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha encetat ja el nou curs amb 33 alumnes. Es tracta de la seva setena edició i compta amb alumnat procedent de diversos països i continents. És també el primer any en què ja s’aplica la renovació de la menció Erasmus Mundus d’aquest màster per part de la Comissió Europea, cosa que garanteix la seva qualitat
Aquest màster s’imparteix des del curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb participació als principals projectes mundials en el seu àmbit. El curs 2010-2011 inicien el primer curs uns 16 alumnes, que juntament amb els que faran el segon any, 17 s’assoleix la xifra de 33 matriculats, procedents d’indrets tan diversos com, per exemple, Irak, Tunísia, República de Geòrgia, Algèria, Itàlia, Mèxic i Colòmbia, a més dels qui provenen de l’Estat espanyol. A això cal afegir-hi 10 estudiants més que vindran a Tarragona a fer la seva mobilitat. A més, es formaran una nova generació d’especialistes andalusos en arqueologia del quaternari aprofitant l’excavació d’Orce per fer les pràctiques docents.
Una investigadora de l'IPHES amb una estudiant del màster al laboratori de camp de les excavacions d'Orce el passat setembre - Jordi Mestre / IPHES
La Comissió Europea va notificar l’acord de renovació d’aquest màster Erasmus Mundus l’any passat, cosa que permetrà gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part d’aquest programa per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV
Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees: Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), a més de la Universitat Rovira i Virgili.
Des que es va posar en marxa, a la URV cada curs s’incorporen més d’una quinzena de nous estudiants procedents de totes les regions de l’Estat espanyol i de països de molts llocs del món, principalment d’Itàlia, Portugal, Algèria, la Índia, Tailàndia, Marroc, Geòrgia i Mèxic. Alhora ha vingut a Tarragona professorat d’altres indrets com l’Argentina, Xile i Mèxic a impartir els seus coneixements. En aquests anys, s’han presentat més d’una vuitantena de tesis de màster, recerca preceptiva per obtenir el títol Erasmus Mundus, un cop superada la mobilitat pertinent.
Robert Sala, responsable de l'Àrea de Docència de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES
Els projectes d’investigació que es desenvolupen actualment a Euràsia, i en els quals hi pren part molt activament l’IPHES, com Atapuerca a l’Estat espanyol, i Dmanisi a Geòrgia, “són alguns dels atractius per captar alumnat, que veuen una possibilitat de treballar en excavacions claus per esbrinar temes molt importants en l’estudi de l’evolució humana com el fet de saber com es van produir les primeres dispersions humanes, les rutes que es van seguir, les espècie que les van protagonitzar, etc”, ha assenyalat Robert Sala, responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES i professor de la URV.
Precisament, Sala ha subratllat que “un dels elements que va tenir molt en compte la UE per renovar-nos, i inicialment concedir-nos l’Erasmus Mundus, és que fem recerca de qualitat des de fa més de 15 anys i amb projectes coparticipats pels nostres socis que tenen en la seva base els registres més importants de l’evolució humana”.
El mateix investigador ha remarcat que “tota aquesta activitat i la renovació del programa docent per part de la UE demostra que el nostre màster està a l’elit internacional, en el marc de la mobilitat que exigeix el Pla de Bolonya”.
D’aquesta manera, des de l’IPHES es pretén consolidar Tarragona com un referent mundial per a l’estudi de l’evolució humana.
technorati tags: Bolonya , mà sters , convergència amb Europa , classes , excavacions , recerca , prà ctiques26 Oct, 2010
L’IPHES participarà en la realització del Centre d’Interpretació de la Roca del Moros del Cogul
L’exposició itinerant sobre aquest conjunt rupestre es pot visitar ara a Montoliu, Lleida
Web de l’exposició – Vídeo – Dossier de premsa: notes històriques
La implicació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb la Roca dels Moros de Cogul és molt intensa, tant en tasques de recerca, docència com de socialització. En aquesta línia, ara s’ha donat un pas més en formalitzar-se recentment la participació de l’IPHES en la realització del futur Centre d’Interpretació sobre aquest conjunt rupestre, el més significatiu i emblemàtic de Catalunya, i que figura entre els murals prehistòrics més divulgats de la bibliografia arqueològica peninsular.
La Comissió que s’ha creat per realitzar aquest Centre i protegir i donar valor al important abric de pintures rupestres està composada per representants institucionals, tècnics i especialistes de l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat a Lleida, del Museu d’Arqueologia de Catalunya, del Consell Comarcal de les Garrigues, de l’Ajuntament de Cogul, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, del Centre d’Estudis de les Garrigues i de l’IPHES. El proper 28 d’octubre, aquesta comissió es reunirà a l’Ajuntament de Cogul.
La inauguració de la mostra a Montoliu va ser molt concorreguda - IPHES
Aquest fet ha coincideix amb la inauguració el passat 22 d’octubre de l’exposició itinerant Un Espai Sagrat. La Roca dels Moros del Cogul, a la localitat de Montoliu, a Lleida. L’acte va comptar amb la presència d’autoritats municipals i del Consell Comarcal del Segrià. Per part de l’IPHES varen assistir Ramón Viñas, comissari científic de la mostra i Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest centre de recerca, ambdós també membres de l’esmentada comissió.
L’exposició es una producció del Museu d’Arqueologia de Catalunya, realitzada per l’IPHES. Entre d’altres, consta de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Està plantejada en dos grans àmbits: una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i l'altra, a tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, la inclusió dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc.
technorati tags: socialització , docència , recerca , art rupestre , formació , museus , centres d'interpretació , bibliografia , aruqeologia , patrimoni històric , protecció26 Oct, 2010
El programa IPHES a les escoles, ara també pels adults
L’experiència s’inicia a Calella en el marc de l’exposició Ara fa 3,5 milions d’anys. El Camp dels Ninots que es pot visitar fins al 3 de novembre
Després de l’èxit assolit amb el programa IPHES a les escoles, que aquests dies han pogut gaudir l’alumnat de secundària de Calella, ara s’amplia aquesta iniciativa a persones més grans. Els primers en beneficiar-se serà l’alumnat de l'Escola d'Adults de Calella, amb la xerrada titulada Sis moments fonamentals en l'Evolució Humana, que oferirà Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dijous 28 d’octubre, a les 18.00 hores, a l'auditori principal d’aquest centre, ubicat a les dependències de la Fabrica Llobet, espai multicultural de la emblemàtica població del Maresme.
Els escolars escolten les explicacions de Lluís Batista - IPHES
Batista ha destacat que L’IPHES a les escoles “es troba en plena efervescència. Aprofitant la presència de l'exposició Ara fa 3,5 milions d’anys. El Camp dels Ninots, a Calella, s’han realitzat nombroses visites guiades pels els alumnes de la Escola Freta, la Minerva, la Salicrú i la Pía. Una iniciativa que ara s’obre també als adults en la línia d’afavorir la difusió del coneixement de la Prehistòria i l’Evolució Humana que permet oferir el programa IPHES a les escoles, que ja no es limita als nens, nenes i joves en edat escolar, sinó que també s’adapta per a les persones més grans”.
technorati tags: socialització , exposicions , canalla , secundà ria , adults , formació , evolució humana , escoles26 Oct, 2010
Presentació del llibre sobre el Camp dels Ninots a Barcelona
Vídeo, web, més sobre el llibre
Dins el cicle Dimecres presentem, d’Òmnium Cultural, dimecres 27 d’octubre, a les 19 h, a la Seu Nacional d’aquesta entitat, ubicada al carrer Diputació, 276, a Barcelona, es donarà a conèixer el llibre El Camp dels Ninots. Rastres de l’Evolució, editat per l’Ajuntament de Caldes de Malavella. La presentació de l'acte la farà Jordi Agustí, responsable de l’Àrea de Recreca de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i un dels coautors de la publicació. Per la seva part, Gerard Campeny i Bruno Gómez, codirectors del projecte de recerca d'aquest jaciment i responsables de l'edició d'aquesta publicació, oferiran una xerrada sobre la investigació que es desenvolupa i que porta per títol el mateix que el llibre.
Portada del llibre
Jordi Agustí ha ressaltat l´excepcionalitat del Camp dels Ninots, “ja que fins ara ens mancava un gran jaciment d´aquesta edat (Pliocè superior) a Catalunya. Constitueix una finestra perfecta per analitzar el món de fa uns 3 milions d´anys, quan encara no havia començat la dinàmica glacial interglacial típica del Quaternari (no hi havia gel a l´Àrtic) i a Europa encara dominaven unes condicions climàtiques de tipus subtropical”.
Excavacions al Camp dels Ninots en una imatge d'arxiu - Gerard Campeny / IPHES
En la seva intervenció, Gerard Campeny i Bruno Gómez repassaran la història geològica del volcà del Camp dels Ninots, incidiran en la paleontologia dels grans i petits vertebrats, així com en aspectes de la paleobotànica i l'arqueologia. "És a dir, farem un xerrada general sobre les quatre grans línies de recerca que duem a terme l'equip multidisciplinar del Camp dels Ninots", asseguren.
En aquest volum, a més dels coordinadors del llibre hi participa bona part del personal investigador i tècnic del projecte de recerca sobre el Camp dels Ninots: Jordi Agustí, Eduardo Barrón López, Francesc Burjachs, Hugues-Alexandre Blain, Eudald Carbonell, Julien Claude, Gala Gómez, Lucía López-Polín, Oriol Oms, Robert Sala, Andrés Santos-Cubedo, Àlex Solé, Jan van der Made, Montserrat Vehí i Jaume Vilalta.
technorati tags: paleontologia , publicacions , fauna , prehistòria , recerca , jaciments26 Oct, 2010
Conferència d’Eudald Carbonell sobre el primer europeu, descobert a Atapuerca
Serà dijous 4 de novembre, a les 19.30 h, a l’Ateneu Barcelonès
Vídeo i web primer
europeu - Perfil personal d'Eudald Carbonell i el seu pensament a Facebook- Twitter
El primer europeu: la mandíbula de la Sima del Elefante és el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, dijous 4 de novembre, a les 19.30 h, a l’Ateneu Barcelonès, al carrer de Canuda 6, a Barcelona. L’acte l’ha organitzat l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA) i la presentació anirà a càrrec del president d’aquesta entitat, Lluís Garcia Petit.
En la seva intervenció Eudald Carbonell es referirà als fòssils descoberts d'Homo antecessor, a Gran Dolina, entre altres jaciments d’Atapuerca, doncs l’equip treballa amb la hipòtesi de que les restes humanes de la Sima del Elefante, d’1,2 milions d’anys, puguin ser també d’aquesta espècie, trobada per primer cop al primer jaciment esmentat.
Pel que fa a la mandíbula humana de Sima del Elefante, cal remarcar que són les restes del primer europeu, troballa que va ser portada a la revista Nature; té una morfologia primitiva, similar a la de l’Homo antecessor, tot i que també té semblances amb l’Homo georgicus (Dmanisi, Geòrgia). En el mateix nivell s’ha localitzat indústria lítica del Mode 1, o sigui molt arcaica, i restes de fauna amb marques de tall que haurien practicat aquests homínids per obtenir aliment.
technorati tags: primitiu , morfologia , indústria lÃtica , homÃnids , aliments , restes humanes , fòssils , arcaic , evolució humana , arqueologia , biologia , jaciments25 Oct, 2010
Jordi Agustà parla de la felicitat, a Tarragona
Felicitat és el títol de la xerrada que pronunciarà Jordi Agustí, paleontòleg, biòleg i responsable de l’Àrea de Recerca de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dissabte 30 d’octubre, a les 11 h, al Museu d’Art Modern de Tarragona, al carrer de Santa Anna, dins del cicle de conferències Veritat, bellesa, llibertat, felicitat i justícia, que amb el lema Sota la llum de la ciència moderna, ha organitzat el moviment Cultura 3.0 (tercera cultura).
Jordi Agustí
Resum
És molt curiós constatar que la felicitat, sigui com sigui, i a l'escala que sigui, rarament deixa registre. Només deixa registre, tant a escala personal com a escala de la memòria global, l'absència de felicitat, és a dir, la infelicitat. Per tant, el problema a nivell evolutiu és abordable, si partim de la premissa, molt superficial, però molt empírica, de que la felicitat és, simplement, l'absència d'infelicitat.
La felicitat es pot definir com l'absència de patiment. La infelicitat, ja sigui dolor o patiment, etc., neix sempre com a consciència, que és un mecanisme originat per la selecció natural per a sobreviure. El dolor és un mecanisme de supervivència. La consciència del perill. La consciència de la mort. És el mateix?
La consciència de l'altre. La consciència d'un mateix. La consciència de l'altre com un mateix. La infelicitat a nivell etològic té uns paràmetres fàcilment definibles, però si alguna cosa ens defineix com a espècie és la nostra capacitat de patiment introspectiu, de manera força gratuïta i la finalitat evolutiva de la qual se'ns escapa.
technorati tags: evolució , mort , infelicitat , patiment , consciència , memòria25 Oct, 2010
L’IPHES participa a les III Jornades sobre el bosc de Poblet i les muntanyes de Prades
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades El paisatge d’aquest indret a la Prehistòria, el Molí del Salt, la Cova dels Xaragalls i el procés de neolitització centren les intervencions
Membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) participaran a les III Jornades sobre el bosc de Poblet i les muntanyes de Prades, que coorganitzadest pel Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, el Centre d’estudis de la Conca de Barberà, el Monestir de Poblet, el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet i la Generalitat de Catalunya se celebren al Palau Nou de l’Abat, al monestir de Poblet, al municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) del 5 al 7 de novembre. Concretament, les comunicacions de l’IPHES es presenten el primer dia.
Divendres 5 de novembre
10.55 h Evolució del bosc de Poblet durant la Prehistòria, a càrrec d’Anna Ballesteros i Francesc Burjachs
Presentem un estudi que pretén ser una aproximació a l’estat del bosc de Poblet durant la Prehistòria. A partir de les dades arqueopalinològiques obtingudes a la Cova de la Font Major (Espluga de Francolí), amb les quals hem pogut reconstruir el paisatge vegetal d’aquesta àrea durant el període Neolític. D’aquesta manera, mitjançant la palinologia (estudi de les restes de pol·len) i dels Sistemes d’Informació Geogràfica, hem obtingut un dibuix de la ubicació potencial de les espècies que van formar aquest bosc durant la Prehistòria.
Paral·lelament s'ha realitzat un estudi biogeogràfic per tal de determinar quines condicions (temperatures, sols, humitat) necessiten les espècies aparegudes a l’anàlisi pol·línic per tal de trobar al voltant de les Coves les zones potencials de creixement d'aquestes. Aquesta intervenció ens permet a més a més veure com era el bosc climàcic i avaluar l'estat actual d'aquest, a partir de la quantificació de les pèrdues d’hectàrees de bosc que s'hi han produït com a conseqüència de l'acció humana. El resultat final s'ha plasmat en un mapa que ens mostra el potencial d'aquesta zona per acollir diversos tipus de rouredes, alzinars i pinedes.
11.50 h Humans i medi natural en l’entorn de les muntanyes de Prades fa més de 10.000 anys: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), per Manolo Vaquero
Excavacions al Molí del Salt, dirigides per Manolo Vaquero (el primer per l'esquerra) - Jordi Mestre / IPHES
L’objectiu d’aquest treball és fer un balanç de deu anys de recerca arqueològica al jaciment del Molí del Salt, posant especial èmfasi en les dades que ens informen de les característiques del medi natural i de la seva explotació per part de les comunitats de caçadors recol·lectors de finals del Paleolític. El Molí del Salt es troba en un indret privilegiat que permet l’accés a diferents ecosistemes. Aquesta diversitat es reflecteix en els diferents àmbits del registre arqueològic, com la indústria lítica o la fauna, i ens informa a més a més dels canvis adaptatius que van experimentar aquestes comunitats al llarg del temps.
12.10 h El pleistocè de la cova dels Xaragalls, per Josep Vallverdú
En aquest treball s’exposen els resultats desenvolupats a partir de les campanyes d'intervenció dels anys 2008 i 2009 a la cova dels Xaragalls (Vimbodí i Poblet) amb l’objectiu de documentar un aflorament que es va observar durant una improvisada visita al interior de la cova. La constitució petrològica del rebre sedimentari és similar a una classe de dipòsits pleistocens d'entrada de coves típics de l'entorn de la mediterrània. Es tracta de talussos estratificats (enderrocs) formats per la fragmentació de roques en escarpaments o en parets de coves, quan aquestes s'obren a l'exterior, especialment abundants en els períodes glacials del Pleistocè. El dipòsits contenen fòssils de macrovertebrats, microvertebrats i carbons.
Accés a la Cova dels Xaragalls - Jordi Mestre / IPHES
Aquestes troballes van fonamentar la necessitat de documentar aquest aflorament dins el marc del programa de recerca anomenat "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i Rieres del Camp de Tarragona". Aquest programa de recerca està promocionat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i concedit al Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (PHES) a Tarragona.
L'excavació arqueològica es va a dur a terme per investigadors del IPHES i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Prehistòria i Quaternari que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona.
12.30 h Indicadors rupestres del procés de neolitització a les muntanyes de Prades, amb Ramon Viñas i Albert Rubio
La transformació de les societats epipaleolítiques -amb una economia de caça i recol·lecció per una altra d’agrícola i ramadera- va suposar dins del VI mil·lenni aC., la fi de les cultures plenament caçadores i l’inici del procés de neolitització amb canvis transcendents, econòmics, socials i culturals.
A les Muntanyes de Prades -on es conserva un important patrimoni d’art rupestre- aquest fet històric es reflecteix clarament per la presència de dues tradicions pictòriques: per una part, l’anomena’t conjunt d’art llevantí -definit per figures, més o menys detallades, que evidencien les tradicions del món paleolític- i per l’altra, un copiós art esquemàtic -caracteritzat per figures simplificades i elements abstractes- que assenyalen l’entrada dels canvis ideològics i simbòlics del neolític.
technorati tags: ciència , neolÃtic , espècies , prehistòria , SIG , bosc , comunicacions , monestirs , canvi climà tic , coves , evolució humana , adaptació , biogeografia , arqueologia , petrologia , plistocè24 Oct, 2010
L’Abric Romanà i les Coves del Toll i Teixoneres, a les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades Manolo Vaquero i Jordi Rosell són els dos investigadors de l’IPHES que hi participen per parlar dels treballs de recerca que es fan en aquests jaciments
L’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) i les Coves del Toll i Teixoneres (Moià, Barcelona) són dos dels jaciments que es tractaran a les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, que del 28 al 30 d’octubre es desenvolupen al Museu Comarcal de Manresa, organitzades pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat. Manuel Vaquero i Jordi Rosell són els dos investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que hi prenen part per donar a conèixer els treballs realitzats als dos jaciments esmentats.
Dijous 28 d’octubre
16.45 – 17 30 h Manolo Vaquero: “Projectes de recerca al jaciment de l’Abric Romaní – Cingles del Capelló”
Excavació a l'Abric Romaní aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES
Presentarà les darreres intervencions a l'Abric Romaní dins del marc dels campaments neandertals i els possibles canvis en els seus modes de vida. Ara mateix, l'Abric Romaní és un dels millors jaciments a nivell mundial per estudiar l'organització social dels grups neandertals a partir del registre arqueològic. La presència de més de 25 nivells estratigràfics amb ocupacions humanes han permès excavar més de 200 fogars. La funcionalitat d'aquests fogars i la seva distribució en l'espai ocupat de l'Abric faciliten inferir qüestions importants sobre el comportaments d'aquests grups i les seves relacions amb el territori.
17.30 – 18 15 h Jordi Rosell: “Compartint l’espai. La interacció entre homínids i carnívors al nord est peninsular (Cova del Toll i Cova de les Teixoneres).
Comunicació relacionada amb les Coves del Toll i Teixoneres (Moià, Bages) i la presència esporàdica de grups d'homínids en coves ocupades pels grans carnívors. Pel que fa la Cova del Toll es parlarà principalment de les darreres campanyes i les causes de que la presència humana en aquesta cova sigui tan escadussera.
Jordi Rosell és codirector del projecte de recerca que l'IPHES desenvolupa a Moià - Jordi Metre / IPHES
Respecte a Teixoneres, s'establirà la relació temporal d'ocupació de la cova (hivern pels óssos de les cavernes i primavera o estiu per les hienes) i es posarà en relació amb les visites de petits grups humans que, fins al moment, no sembla que tinguin una predilecció per un moment de l'any concret. A més a més també es farà una anàlisi espacial de la cavitat, a partir del qual es veurà que, mentre els grups humans preferien assentar-se a l'entrada de la cova, els carnívors busquen el refugi dels llocs més recòndits i amagats de l'interior per dormir o parir a les seves cries.
Les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central tenen com a objectiu donar a conèixer l’activitat arqueològica que s’ha desenvolupat i que encara es du a terme a les comarques de l’Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès. Estan obertes als professionals, investigadors i estudiants interessats per aquests projectes de recerca, alhora que pretenen ser un nou instrument per a la difusió del coneixement científic en el nostre entorn social.
technorati tags: carnÃvors , coves , evolució humana , entorn , complexitat social , patirmoni arqueològic , excavacions , investigació24 Oct, 2010
Eudald Carbonell imparteix una xerrada sobre bolets i prehistòria en el marc de les XVIII Jornadas Micológicas de Navaleno
Perfil personal i El pensament d'Eudald Carbonell al Facebook i a Twitter
“Prehistoria y setas. El yacimiento de Atapuerca” és el títol de la xerrada que impartirà Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dissabte 30 d’octubre, a les 19 h, al Centro Micológico de Navaleno (Soria), en el marc de les XVII Jornadas Micológicas que acull aquesta localitat, organitzades per l’Asociación Micológica de Navaleno.
Eudald Carbonell cuinant bolets mentre preparava un llibre sobre la socialització gastronòmica dels fongs - Jordi Mestre / IPHES
En la seva intervenció, Carbonell parlarà d’alguns usos que se li donaven als bolets durant la prehistòria, com el fet de que ja es cuinessin i es mengessin; també servien per alterar la consciència i per fer foc.
Aquest arqueòleg és un gran aficionat als bolets, ja des de petit. Recentment, amb David Solé, ha publicat el llibre Tocats del bolet. La socialització gastronòmica dels fongs, a manera d’apunts dels sopars elaborats amb amics a la cuina del Barquet de Tarragona; s’inclouen receptes.
technorati tags: socialització , publicacions , gastronomia , foc , menjar , consciència11 Oct, 2010
Descobreixen a Atapuerca fòssils d'un ancià de fa més de mig milió d'anys que patia una discapacitat locomotriu
Podria ser un indici de l’atenció social dispensada en un passat remot als "grans" del grup
Les dones d'aquests humans extints patirien pressions obstètriques, és a dir, parts difícils
Membres de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), del qual forma part l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han descobert les restes fòssils d'una part del tronc i la pelvis d'un home senil que patia cert grau de discapacitat locomotriu. D'acord amb l’estudi, publicat avui on line a la revista científica PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences), la presència d'un individu ancià amb minusvalidesa en una població prehistòrica de més de 500.000 anys, podria ser un indici de l'atenció social dispensat en un passat remot als "grans" del grup.
La pelvis 1 de la Sima de los Huesos (en groc) és la pelvis humana més completa de tot el registre fòssil mundial. La seva grandària, comparada amb la dels homínids actuals (en verd), ens dóna una idea de la corpulència que tenia aquest avantpassat dels neandertals - Equipo de Investigación de Atapuerca
L'equip científic, format principalment per investigadors del Centro UCM-ISCIII de Evolución y Comportamiento Humanos de Madrid, ha comptat també amb la participació d'experts de la Universidad Complutense de Madrid, la de Cambridge, la de Burgos, la de Alcalá de Henares, el Centre Nacional de Investigación sobre Evolución Humana i l'IPHES, en aquest últim cas els signants són Eudald Carbonell i Carlos Lorenzo.
L'EIA ha recuperat les restes fòssils d'aquest individu al llarg de cinc intenses campanyes d'excavació a la Sima de los Huesos, una petita cavitat situada a més de 30 metres de profunditat a l'interior de la Sierra de Atapuerca. Les restes de la pelvis van ser objecte d'un estudi previ publicat l'any 1999. Des de llavors, el treball en el laboratori ha permès reconstruir i associar a aquesta pelvis, la seva columna lumbar.
La pelvis d'un ancià que va viure a Atapuerca fa 500.000 anys s'ha descobert a les entranyes d'aquesta Sierra - EIA
La recerca que es dóna a conèixer ara ha revelat que aquest esquelet parcial, pertanyent a un home de gran corpulència física, d'una espècie avantpassada dels neandertals, patia importants malalties degeneratives des de molt abans de morir, amb més de 45 anys d'edat. Aquestes malalties tindrien manifestacions posturals i doloroses en les zones lumbar i pèlvica, que segons els autors de l'estudi, obligarien a l'individu a adoptar una posició encorbada i, potser, a utilitzar un bàcul per mantenir-se dret. Per això, probablement estaria impedit per caçar, entre altres activitats. La seva supervivència durant llarg temps amb aquestes discapacitats, fa suposar que el grup social nòmada del qual formava part tindria una atenció "especial" amb els seus vells.
Les conclusions d'aquest estudi no es restringeixen només a aquest individu patològic, l'equip ha trobat també a la Sima de los Huesos les restes d'altres persones que no tenien deformitats a la columna vertebral ni en la pelvis. Gràcies a ells, s'ha descobert que aquesta població, igual que els neandertals, posseïa una columna vertebral amb curvatures menys marcades que les que recorren les nostres esquenes. És més, la forma característica de les seves vèrtebres i la seva pelvis demostra que els seus cossos estaven dissenyats, com els nostres, per minimitzar la despesa d'energia necessari per a mantenir-se perfectament alçats.
Carlos Lorenzo i Eudald Carbonell, a Xangai, on han participat en un workshop - Vanessa Altes / IPHES
Parir o no parir: la diferència entre dones i homes
A la nostra espècie, la pelvis presenta un disseny adaptat a una postura recta i una locomoció bípeda. Aquestes adaptacions "competeixen" en les dones amb la necessitat de donar a llum. Aquestes circumstàncies, juntament amb l'elevada mida encefàlica dels nadons, converteixen el part en un procés complicat en la nostra espècie. En conseqüència, la forma del conducte pelvià de les dones presenta modificacions que habiliten el pas del fetus en el moment del part.
Retrocedint en el temps, l'EIA ha comparat també el conducte pelvià de l'ancià de la Sima de los Huesos amb el d'altres pelvis humanes fòssils de sexe femení trobades en altres jaciments del món. Els resultats publicats assenyalen que les diferències entre els sexes dels individus fòssils s'assemblen a les trobades entre els homes i les dones actuals. Aquesta troballa ha permès als investigadors d'Atapuerca sostenir la hipòtesi que les dones d'aquests humans extints patirien pressions obstètriques, és a dir, parts difícils.
Referència de l’article
La referència completa de l’estudi és: Bonmati A, Gómez-Olivencia A, Arsuaga JL, Carretero JM, Gracia A, Martínez I, Lorenzo C, Bermúdez de Castro JM, Carbonell, E (2010) Middle Pleistocene lower back and pelvis from an aged human individual from the Sima de los Huesos site, Spain. Proc Natl Acad Sci USA.
technorati tags: pelvis , senil , cavitat , prehistòria , locomotriu , tronc , vellesa , malaltia , degenerativa , llei de la dependència11 Oct, 2010
30 noves investigacions aporten informació clau per conèixer els primers assentaments humans a Eurà sia
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades Conclou el workshop sobre aquesta temàtica que s’ha realitzat en l'Expo de Xangai del 8 al 10 d’octubre i que ha comptat amb la participació de membres de l'IPHES
Eudald Carbonell: “La comparació entre els registres arqueològics d'Àsia i Europa és fonamental per establir les similituds i diferències al llarg de la nostra evolució”
La presentació d’un total de 30 nous treballs que han recollit els últims descobriments realitzats entorn dels primers assentaments humans a Euràsia han aportat informació clau i multidisciplinari per conèixer com es va produir aquest fet, a partir de fa uns dos milions d’anys. El debat ha tingut lloc al pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal Xangai 2010 on s’ha desenvolupat una reunió internacional sobre el tema esmentat i que ha comptat amb la participació d’experts xinesos i membres de l'Equipo d'Investigación de Atapuerca (EIA), entre els quals hi ha personal de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i altres científics internacionals.
Participants al work celebrat a Xangai, organitzat per la Fundación Atapuerca - IPHES
Els treballs que s’han donat a conèixer han recollit aspectes com la datació dels jaciments arqueològics, la biogeografia, els canvis climàtics i en els ecosistemes, l’evolució de la fauna, l’evolució biològica, el comportament d’aquests homínids, les relacions genètiques entre les poblacions eurasiàtiques, l’evolució tecnològica i les estratègies de captació de recursos durant la prehistòria.
"La perspectiva multidisciplinària de la reunió ha permès intercanviar els últims avenços científics en cada un d’aquests àmbits", remarca Carlos Lorenzo, investigador de l'IPHES i membre del comitè científic del workshop. "Gràcies als treballs arqueològics realitzats en jaciments com Atapuerca, Dmanisi, Zhoukoudian i altres importants jaciments sabem que els nostres avantpassats van sortir de l'Àfrica fa uns dos milions d’anys i que després d’aquesta expansió es van produir una sèrie de canvis evolutius i tecnològics en les poblacions eurasiàtiques", afegeix.
L'investigador de l'IPHES, Bienvenido Martínez-Navarro, durant la seva intervenció al workshop - IPHES
També la Universitat de Fudan (Xina) ha realitzat estudis genètics que permeten rastrejar la procedència de les poblacions de l’est asiàtic. Així mateix, diversos científics de l'Institute of Vertebrate Paleontology and Paleoanthropology de Beijing i de centres científics de Xangai han mostrat els últims estudis efectuats en fòssils humans trobats a la Xina i quin era el tipus de tecnologia lítica d’aquest període. "La comparació entre els registres arqueològics d'Àsia i Europa és fonamental per establir les similituds i diferències al llarg de la nostra evolució", ha manifestat Eudald Carbonell, director de l'IPHES. Tot i que queden moltes preguntes obertes a resoldre en el futur, en els últims anys s’han produït importants troballes que han augmentat l'interès general per conèixer la nostra evolució.
Sens dubte, la reunió ha resultat fructífera també des de la perspectiva d’intercanvi de coneixements entre científics que treballen en diferents parts del món però que comparteixen un interès comú: conèixer amb el màxim de detall el poblament d'Europa i Àsia i les relacions d’ambdues poblacions al llarg de la prehistòria.
technorati tags: recerca , Xina , genètica , recursos , tecnologia , jaciments arqueològics , evolució humana , biogeografia , canvi climà tic , ecosistema , fauna11 Oct, 2010
Uns 300 alumnes de 5è de primà ria gaudiran de visites guiades a la mostra sobre com era Catalunya fa 3,5 milions d’anys que acull Calella
Vídeo - Balanç excavació 2010 - web Camp dels Ninots, capítol Sota terra, dossier de premsa exposició
Uns 300 alumnes de les escoles de Calella, Freta i Minerva i Pía, gaudiran de visites organitzades a l’exposició itinerant Fa 3,5 milions d’anys, el Camp dels Ninots, que fins al 3 de novembre es pot visitar a la sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell de Calella.
Produïda per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aquesta mostra recupera el paisatge i la fauna de Catalunya de fa 3,5 milions d'anys, Està basada en les restes trobades al Camp dels Ninots, on fa pocs dies va acabar la campanya d’excavació d’aquest any.
L'exposició es pot veure a Calella fins al 3 de novembre - Lluís Batista / IPHES
Aquestes visites didàctiques s’enceten dijous 14 d'octubre, entre les 11h i les 13h, amb dos grups d’estudiants de l’Escola Freta; dilluns dia 18 d'octubre, a la mateixa hora, ho faran els de la Minerva, i dimecres 27 d'octubre tres grups més de l’Escola Pía. Tots son de 5e de primària.
La presència de l’exposició Fa 3,5 milions d’anys, el Camp dels Ninots a Calella s’emmarca dins el conveni que manté l’IPHES amb l’Ajuntament d’aquesta localitat, i les visites per al jove alumnat formen part del programa promogut per l’Àrea de Socialització de l’esmentat institut, anomenat: “IPHES a les escoles”.
technorati tags: docència , didà ctica , socialització , Catalunya , escoles , evolució humana , exposicions , estudiants , joves11 Oct, 2010
Xerrada d’Eudald Carbonell sobre Evolució i Disseny a CaixaForum Tarragona
Dijous 21 d’octubre dins el cicle Avui parla... Ciència i ciutadania
Bloc d’Eudald Carbonell – El seu pensament i perfil personal a Facebook
Evolució i Disseny és el tema que tractarà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en la xerrada que farà el 21 d’octubre, a les 19 h, a CaixaForum Tarragona, dins del cicle de conferències Ciència i ciutadania, que organitzen conjuntament l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), l’Obra Social "la Caixa" i el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat amb l’objectiu de facilitar el contacte directe de la societat amb els protagonistes de la recerca científica catalana.
Eudald Carbonell - Jordi Mestre / IPHES
Resum conferència
L’evolució és un procés contingut en l’espai temps. És en aquesta singularitat que ha emergit la consciència humana, després de milions d’anys d’adaptació dels organismes vius al planeta. Ara, l’Homo sapiens, mentre cerca construir el seu futur es pregunta sobre els seus orígens. Per enginyeria inversa, és a dir, amb l’ús de medis tecnològics, busquem els nostres antecessors, el seu context evolutiu i els processos integrats que ens han conduït on som com a espècie.
Trobar lleis evolutives a nivell social, que complementin les biològiques, explicades per la teoria de l’evolució, ens pot permetre l’anàlisi dialèctica i crítica de la memòria del sistema. El desenvolupament tecnològic per la seva potencialitat ens pot ajudar a esbrinar com s’ha produït l’evolució natural i cultural, amb la condició que tot aquest projecte estigui assistit per un pensament científic social i crític.
Tot això, però, no ens serveix de res sense una proposta projectiva. Analitzar el passat sense un disseny humanitzat del futur té poc sentit; només pensant com volem ser els humans en l’avenir podem entendre i extreure’n informació contingent del passat, que retroalimenti i estructuri els canvis de la nostra espècie en el pròxim mil·lenni.
Segons la nostra proposició, a cada emergència o descoberta transcendent feta pels humans se li correspon una socialització i, després, com a conseqüència de la generalització espai temporal, un canvi en les relacions socials i econòmiques de la població; en síntesi, una resocialització.
Només des de l’evolució responsable i el progrés conscient podrem integrar la diversitat i sobrepassar amb èxit el probable col·lapse d’espècie d’aquest segle. Per primera vegada en l’evolució, una espècie monitoritza el seu entorn i té consciència d’allò que passa. La ciència i la tecnologia han portat l’humanisme a un nivell impensable.
Això també vol dir, però, que per evolucionar i adaptar-nos, necessitem una nova forma de convertir el coneixement en pensament, doncs és allò que ens pot fer avançar cap a una consciència crítica d’espècie. En aquesta perspectiva, cal canviar valors per consciència evolutiva, ja que el nou mil·lenni necessita un enfocament adaptatiu i evolutiu marcat per la capacitat humana d’entendre la seva història i construir sobre les nostres capacitats socialitzades.
technorati tags: xerrades , socialització , homÃnids , biologia , dialèctica , memòria , sistema , tecnologia , adaptació , evolució , disseny , recerca , ciència10 Oct, 2010
Ramon Viñas imparteix una classe sobre la Roca dels Moros del Cogul en un curs de guies de les Garrigues
Web sobre la Roca dels Moros del Cogul
“La Roca dels Moros del Cogul, dins del context de l’art prehistòric de Catalunya i Llevant” és el títol de la classe que impartirà Ramon Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) expert en art rupestre, en el marc del Curs de Guies Turístics de les Garrigues, que es realitza de l’1 d’octubre al 18 de novembre, a la seu del Consell Comarcal de les Garrigues, a les Borges Blanques, coorganitzat per aquesta entitat i l’Escola Universitària de Turisme Terres de Lleida.
Fragment del conjunt mural del Cogul - IPHES
La Roca dels Moros, situada al terme municipal del Cogul (Lleida), és el conjunt d’art rupestre més significatiu i emblemàtic de Catalunya. Figura entre els murals prehistòrics més divulgats de la bibliografia arqueològica peninsular.
Concretament, la intervenció de Ramon Viñas serà dissabte dia 16 d’octubre, de 10.30 h a les 13.30 h. Al curs hi assisteixen 23 guies.
technorati tags: turisme , pintures rupestres , murals , coves , prehistòria , formació , docència
