www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

25 Nov, 2013

La protecció del jaciment, un itinerari cultural, un centre d’interpretació i la projecció científica mundial, prioritats per a la Boella

Així s’estableix en el pla director que s’ha concebut com a full de ruta per ordenar les accions a realitzar els pròxims vuit anys

Protegir el jaciment, oferir un itinerari cultural per l’entorn natural, la posada en marxa d’un centre d’interpretació i la projecció científica internacional del jaciment de la Boella són alguns dels objectius principals d’un pla director a vuit anys vista que s’ha presentat dilluns 25 de novembre al Castell de Masricart a La Canonja (Tarragonès). A més, també es volen potenciar activitats de docència, en el marc dels ensenyaments que s’imparteixen a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i en els quals hi participa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), centre de recerca que ha dirigit l’elaboració del pla.

Eudald Carbonell, Roc Muñoz, Miquel Orellana

D'esquerra a dreta, el director de l'IPHES, l'arqueòleg Eudald Carbonell; l'alcalde de La Canonja Roc Muñoz i Miquel Orellana, arquitecte municipal de l'Ajuntament d'aquest municipi. Cedida Ajuntament de la Canonja

Les línies de treball

En el pla director s'estableixen les línies de treball que donaran continuïtat al projecte de recerca i a la intervenció arqueològica que des del 2007 dirigeix l'IPHES, la conservació del jaciment i la difusió a la ciutadania de les dades i coneixements que es generin

La Boella és un jaciment clau per estudiar com eren i com vivien les primeres poblacions humanes que van arribar a Europa fa al voltant d’un milió d'anys. En els darreres anys d'excavacions s'han obtingut nombroses eines de pedra i restes de fauna (entre elles de mamut) que ajudaran a entendre com es van produir les primeres migracions humanes que van arribar a aquest territori procedent de l'Àfrica.

eines pedra

A la Boella s'ha localitzat indústria lítica de la més antiga d'Europa - Jordi Mestre/IPHES

L’origen d’aquest pla director està en un conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de la Canonja i l’IPHES, signat el 27 de març de 2008. Entre altres aspectes, s’adquireix el compromís de participar de forma conjunta en programes d’investigació, docència i socialització en el camp de l’arqueologia i del patrimoni cultural i natural del Barranc de la Boella. A més, és una mostra de la militància de l'IPHES amb l’entorn més immediat, amb una proposta de futur com aquesta inclosa al Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS).  

Accions prioritàries

En aquest context, el pla recull accions en diferents àmbits a realitzar entre els anys 2014 i 2020. Entre les accions prioritàries hi ha la protecció del jaciments de la Mina i la cala 1.

La Mina presenta el potencial investigador més consistent de les zones sondejades. El gruix dels sediments fins, les restes fòssils i la cronologia fa molt recomanable una intervenció sistemàtica en gran extensió que podria tenir una durada dels treballs superior als 10 anys. Té un gran potencial per ensenyar la Geologia i l'Arqueologia del Pleistocè de la Boella.

Recursos museogràfics

Per garantir la difusió del Barranc de la Boella, del seu valor patrimonial i dels coneixements que se’n deriven, es planteja la dotació del propi jaciment arqueològic i l’entorn de recursos museogràfics, així com la creació d’equipaments complementaris com un centre d’interpretació, que s’ubicaria al Mas de l’Abeurador, adquirit per l’Ajuntament de La Canonja amb aquesta finalitat.

Centre d’interpretació

Pel que fa a aquest equipament es proposa que aculli un centre d’interpretació de temàtica relacionada amb el jaciment de la Boella i la prehistòria. Alhora, es planteja optimitzar i potenciar l’espai desenvolupant-t’hi propostes complementàries a la difusió i interpretació del coneixement científic. Es tractaria bàsicament d’activitats relacionades amb la docència, la recerca i la didàctica, com podrien ser tallers per a escolars, una aula de natura i d’educació ambiental i zones amb restitucions de troballes arqueològiques.

Mas de l'Abeurador

L'Ajuntament de La Canonja ha comprat el Mas de l'Abeurador por poder-hi instal.lar el centre d'interpretació - Cedida Ajuntament de La Canonja

Un itinerari per l’entorn

El coneixement per part del visitant del jaciment arqueològic i l’entorn és fonamental per a la seva comprensió. És per això que es proposa la realització d’un itinerari entre aquest centre i el jaciment de la Boella.

Aquest pla és el full de ruta que ha d'ordenar i prioritzar les actuacions pels pròxims anys a la Boella, per tal de garantir el projecte científic i la valorització social del jaciment. L’alcalde de La Canonja, municipi on es troba ubicat el jaciment, ha qualificat aquest docuemnt d’”ambiciós, amb un pressupost que superaria els 4.200.000 euros, però hem volgut jugar fort i anirem a buscar diners”.

Articles d’impacte

El director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha assenyalat que “aquest pla és conseqüència del projecte de recerca que s’està desenvolupant des de fa uns anys sota la direcció de Josep Vallverdú”, arqueòleg d’aquest institut que està al capdavant de l’excavació anual.

excavacions Boella

Les excavacions a la Boella sota la direcció de l'IPHES es desenvolupen un cop a l'any durant un mes - Jordi Mestre/IPHES

A més, ha remarcat: “la Boella és una aposta de futur de l’IPHES. Però també pel nostre país. Per això cal protegir el jaciment, generar recursos museogràfics, com el Mas de l’Abeurador, que lliga el jaciment amb l’itinerari cultural que s’ha concebut”.

Sobre la importància científica, el mateix arqueòleg ha manifestat que ve donada per la quantitat de registre fòssils que s’ha obtingut i per la que encara cal exhumar, ja que hi ha diferents nivells, amb una presència sistemàtica de proboscits associats a la tecnologia més vella d’Europa. A partir d’aquí, i amb els anys que porta ja l’IPHES d’excavacions, des del 2007, es poden començar a generar articles d’impacte científic.

Descentralitzar l’acadèmia

Eudald Carbonell s’ha referit també a la necessitat de descentralitzar l’acadèmia. “Per això volem que una part didàctica de la docència que impartim, en especial del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, es faci en els centres pròxims als jaciments, perquè l’experiència acadèmica estigui a peu de carrer”.

technorati tags: , , , , , ,

21 Nov, 2013

Descobreix com s’ha desenvolupat la xarxa de col•laboració científica d’Atapuerca fins a convertir-se en una gran infraestructura de recerca

És la primera vegada que s'han estudiat les particularitats dels processos de col·laboració científica en un una gran infraestructura de recerca científica (LSRI)

L'estructura d'aquesta xarxa hauria donat solidesa a la emergència del Projecte Atapuerca, però seria molt dependent de la presència dels tres codirectors actuals

La subxarxa gran està formada per 'comunitats' molt connectades internament i integrades majoritàriament per 'veterans' del treball de camp

Els investigadors amb menys experiència de camp i els 'externs' a l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) formen comunitats bastant aïllades a la perifèria

en castellano

xarxa científica d'Atapuerca

Una de les xarxes estudiades. Els nodes són autors, els de color negre són 'veterans' d'Atapuerca, i el gruix d'un enllaç connectant dos autors indica el nombre d'articles que han escrit junts. IPHES

El complex la Sierra de Atapuerca (Burgos) es pot veure com una instal·lació lligada a una font de dades única (el seu registre arqueològic), amb un gran impacte científic internacional i també socioeconòmic regional i a escala estatal indiscutible. Això l’ha convertida en una gran infraestructura de recerca científica (LSRI), esdevenint a l’hora un cas molt especial dins d’aquesta catalogació.

A diferència dels exemples habituals, com ara el CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear), els grans telescopis del projecte europeu ESO o els centres de supercomputació com Marenostrum, Atapuerca va néixer modestament i s'ha anat convertint en una gran infraestructura (ha emergit com a tal). Al darrera de tot aquest desplegament hi ha una xarxa de col·laboració científica que es va començar a modular, tal com la coneixem avui dia, a inicis de la dècada dels noranta del segle passat, quan van assumir la codirecció del projecte l’arqueòleg Eudald Carbonell juntament amb els paleoantropòlegs Juan Luis Arsuaga i José Mari Bermúdez de Castro.

Ara, un article publicat a la revista Scientometrics recull com s’ha anat desenvolupant aquesta xarxa científica, en el període comprès entre 1991 i 2011. Sota el títol “Atapuerca: evolution of scientific collaboration in an emergent large-scale research infrastructure” (Atapuerca: evolució de la col•laboració científica en una gran infraestructura científica), està signat per tres investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que és un dels centres associats al projecte: Sergi Lozano, Xosé-Pedro Rodríguez i Àlex Arenas. L’estudi s’emmarca en un dels objectius de les línies d’actuació de l’àrea de socialització d’Atapuerca que pretén analitzar l’impacte científic del programa d’investigació dut a terme a l’entorn d’aquests jaciments durant les esmentades dècades.

Sergi Lozano i Xosé-Pedro Rodríguez

Àlex Arenas

A dalt, d'esquerra a dreta, Sergi Lozano i Xosé-Pedro Rodríguez (Foto: Gerard Campeny/IPHES). A sota, Àlex Arenas. Tots tres són investigadors de l'IPHES i autors de l'article

“Els autors bàsicament hem estudiat com diferents formes de col·laboració científica han acompanyat el procés d'emergència d'Atapuerca des del 1992 fins el 2011. Més concretament, hem combinat l'anàlisi de coautories d'articles científics (una forma tradicional d'estudiar la col·laboració científica) amb la participació en els treballs de camp, és a dir, a les campanyes anuals d'excavacions, sent aquesta última una aproximació més innovadora, perquè mai no s’havia analitzat des d’aquesta òptica”, comenta Sergi Lozano.

Grup EIA

Una imatge de grup de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), als jaciments durant la campanya anual d'estiu - Jordi Mestre/IPHES

En aquest sentit, el mateix investigador ha recalcat: “Considerem que és molt important les sinèrgies que la proximitat física i la comunicació informal a les excavacions.  Per aquest motiu, més enllà d'estudiar quins investigadors han publicat conjuntament sobre Atapuerca (coautories),  ens hem interessat en l'efecte que hagi pogut tenir la participació en el treball de camp. D'aquesta manera es pot observar, per exemple, si s’afavoreix que un investigador atregui més coautors o, a la inversa: com haver publicat amb certs coautors pot incidir en la participació de les excavacions a Atapuerca.   

Excavació a Atapuerca

La proximitat física durantel treball de camp i la comunicació informal afavoreix la col.laboració científica - Jordi Mestre/IPHES

Per dur a terme aquest estudi, Sergi Lozano apunta: “Primer hem dividit el període 1992-2011 en quatre subperíodes. Per a cadascun d’ells hem creat xarxes de coautoria, en les quals els investigadors son els nodes, i un enllaç entre dos d'ells indica que han col·laborat com a mínim en un article. Després, hem estudiat la relació entre experiència al camp d'un investigador i el seu posicionament a la cada xarxa de col·laboració: si ocupa posicions més centrals, si està millor connectat,  si està preferentment connectat amb altres investigadors amb una experiència similar, etc. Finalment, hem comparat les xarxes de cada subperíode (com si fossin fotogrames d'una pel·lícula) per entendre la evolució del procés”. 

Així s’ha pogut analitzar com la col·laboració científica ha anat transformant-se amb aquest procés d'emergència, i es pot entendre millor l’evolució que ha convertit Atapuerca en el que és.

Comparant les diferents xarxes especificades, s’ha observat que la de col·laboració s'ha anat organitzant com una gran subxarxa al voltant de l’EIA (on es troben els principals investigadors d’aquest equip) i un seguit de petites subxarxes aïllades, integrades per autors que, tot i fer referència a Atapuerca en els seus articles, ni han participat a les campanyes d’excavació ni han col·laborat en articles amb autors del primer grup.

Qui fa "pinya" i al voltant de qui

“Si mirem més detingudament –indica Sergi Lozano- la subxarxa gran, detectem fàcilment que està formada per 'comunitats' molt connectades internament. Al centre de la subxarxa, estan integrades majoritàriament per 'veterans' del treball de camp a Atapuerca, o sigui, persones que fa molts anys que excaven a la campanya anual que es fa a l’estiu. Els investigadors amb menys experiència de camp i els 'externs' (especialistes de disciplines poc representades a l'EIA o estudiants que han participat puntualment en algun article), formen comunitats bastant aïllades a la perifèria”.

codirectors Projecte Atapuerca

Els codirectors del Projecte Atapuerca. D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga - Jordi Mestre/IPHES

Com que hi ha poques connexions entre aquestes comunitats, s’ha analitzat qui són els investigadors que fan de pont de comunicació entre elles. “Calculem un indicador que es diu centralitat d'intermediació, i observem que aquest rol de pont el juguen d'una forma molt marcada els tres codirectors, i que l'establiment de noves connexions entre comunitats és molt més lent del que esperaríem”. Això es correspon amb el fet que al seu dia es va optar per la consolidació d'un grup estable, multidisciplinari i bàsicament espanyol  (l'EIA) fent 'pinya' al voltant dels tres codirectors. Aquesta configuració de la 'xarxa de col·laboració' hauria donat solidesa i continuïtat a la emergència d'Atapuerca, però tindria una supervivència incerta un cop els tres directors es desvinculin del projecte, per exemple, per jubilació.

Finalment, Sergi Lozano ha destacat: “hi ha investigacions sobre diferents aspectes de la col·laboració científica rellevants per aquesta mena d'instal·lacions com la d’Atapuerca. Alguns exemples serien aspectes organitzacionals i socials en general. En canvi, fins on sabem nosaltres, mai s'han estudiat les particularitats dels processos de col·laboració científica en LSRI”.

Referència bibliogràfica

Lozano, S., et al., “Atapuerca: evolution of scientific collaboration in an emergent large-scale research infrastructure”, Scientometrics (2013)

technorati tags: , , , , , , ,

19 Nov, 2013

Membres de l’IPHES aporten la seva experiència al Fòrum de la Innovació del Campus d’Excel•lència Internacional Catalunya Sud

Què fa un enginyer a l’IPHES, la comunicació científica 2.0, com despertar vocacions científiques i una empresa d’arqueologia són els casos que s’exposaran el 27 de novembre a l'Espai Tabacalera

Mostrar idees, projectes i realitats. Aprendre dels altres i amb els altres. Generar oportunitats i enfortir les existents. Imaginar nous horitzons i futurs individuals i col•lectius. Connectar amb persones i ments diverses... Aquests són alguns dels objectius que s’ha marcat el Fòrum de la Innovació del CEICS (Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud), que del 25 de novembre al 4 de desembre se celebra a Tarragona.

Carles Prats; Sergi Lozano, Marta Fontanals i Ethel Allué

D'esquerra a dreta, Carles Prats, Sergi Lozano, Marta Fontanals i Ethel Allué, quatre dels membres participants al Fòrum, a les instal.lacions de l'IPHES - Gerard Campeny/IPHES

En aquest context, el proper dia 27 de novembre es realitza l’acte InnoVacció, a l’Espai Tabacalera. Durant 12 hores els participants seran guiats a través d’uns facilitadors per un recorregut creatiu amb l’objectiu de compartir, inspirar i explorar diferents aspectes de la innovació: pensament, ciència, tecnologia, societat. L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)  hi pren part activa amb l’aportació d’experiències que han estat casos d’èxits d’alguns dels seus membres, una iniciativa organitzada a través del subcampus del CEICS de Patrimoni i Cultura (Prehistòria), sota la coordinació dels investigadors Robert Sala i Ethel Allué, i del gerent Carles Prats.  

Robert Sala

L'arqueòleg Robert Sala - Gerard Campeny/IPHES

Motivar i inspirar

Concretament, l’investigador Sergi Lozano i Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, participaran a l’Espai Inspira que té com a objectiu posar damunt la taula propostes innovadores que motivin i siguin atractives per als altres assistents al Fòrum. Sergi Lozano explicarà “Que fa un teleco com jo en un lloc com aquest? Història d’un enginyer a l’IPHES”, i comentarà les línies de recerca que desenvolupa en aquest centre.

Cinta S. Bellmunt

Cinta S,. Bellmunt, responsable de Comunicació de l'IPHES

La intervenció de Bellmunt, “Sorprendre’t i aprendre: readaptació”,  és un cas d’èxit de comunicació científica 2.0; ho exposarà seguint el seu fil personal, mostrant com la seva relació amb l’estudi de l’evolució humana s’ha anat arrelant i enfortint a mida que ha après noves formes de treballar com a periodista. Aquesta sessió serà introduïda per Robert Sala amb el títol “Innovació....i Evolució humana”.

Reptes per a nous projectes

Itxaso

Itxaso Euba presentarà la seva empresa “Arrel: patrimoni i cultura”

Durant la tarda, a l’Espai Explora, on es presentaran idees, problemes o reptes i els exploradors rebran ajut o consell per part dels participants per tal de millorar, enriquir o avançar en el seu projecte, a través d’un Cafè proactiu, l’arqueòloga Marta Fontanals plantejarà els reptes de la socialització del coneixement científic amb la intervenció “Inspirar vocacions des de les ciències socials: Sabem socialitzar el coneixement”. Una altra arqueòloga, Itxaso Euba presentarà la seva empresa “Arrel: patrimoni i cultura”, destinada entre d’altres aspectes a la conjunció de la natura i el patrimoni

technorati tags: , , , , , ,

18 Nov, 2013

L’evolució del clima, la innovació, un curs sobre Orce i el nou grau en Antropologia i Evolució Humana, al programa Evoluciona de dimarts 19

  Es pot escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT - arxius de so

En el marc de la segona edició del programa "Fem recerca!", que organitza la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), dins de la Setmana de la Ciència, l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l'ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) han coorganitzat una gimcana adreçada a  estudiants de secundària que es desenvoluparà entre les dues seus d’aquests centres de recerca. L’objectiu és obtenir troballes arqueològiques. Ens en parlarà l’arqueòloga de l’IPHES, Marta Fontanals, coordinadora de l’activitat.

Paleoclimatologia

Per la seva part, l’investigador Francesc Burjachs, aprofitant que dimecres 20 de novembre a les 11.30 h, al Teatre de Blanes, també dins de la Setmana de la Ciència, impartirà una xerrada sobre l’evolució del clima, ens explicarà que és la Paleoclimatologia, disciplina que estudia els climes del passat. Com ho fa? De què ens serveix saber-ho? Podem esbrinar com serà el clima del futur? Alhora, Burjachs ens ajudarà a reflexionar sobre alguns fenòmens meteorològics dels nostres dies com els huracans, tornados, el suposat canvi climàtic o l’escalfament global.

edifici IPHES

El programa s'emet des de la seu de l'IPHES, al campus Sesceledades de la URV - Gerard Campeny/IPHES

Amb Robert Sala, arqueòleg, professor de la URV i coordinador de l’Àrea de Docència de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) tractarem del nou Grau en Antropologia i Evolució Humana que des d’aquest curs imparteixen conjuntament la URV i la UOC, gràcies als projectes de recerca que desenvolupa l’esmentat centre d’investigació, amb presència als principals jaciments internacionals en el seu àmbit.

Robert Sala es referirà, d’altra banda, a un curs sobre Orce que aquesta setmana es comença a impartir a la Universidad de Granada i que codirigeix amb el paleontòleg Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES.

En la recta final, el mateix Robert Sala i Marta Fontanals comentaran en què consisteix la participació de membres de l’IPHES al Fòrum de la Innovació del CEICS (Campus d’Excel•lència Internacional Catalunya Sud), que del 25 de novembre al 4 de desembre se celebra a Tarragona. Què fa un enginyer a l’IPHES, la comunicació científica 2.0, com despertar vocacions científiques i una empresa d’arqueologia són els casos que s’exposaran el dia 27 a l’Espai Tabacalera.

Per acabar, Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, analitzarà les interaccions d’aquest centre de recerca a les xarxes socials en els darrers dies.

technorati tags: , , , , , ,

18 Nov, 2013

Francesc Burjachs repassa com ha evolucionat el clima al llarg de la nostra història en una xerrada adreçada a alumnat de secundària

Serà dimecres 20 de novembre a les 11.30 h, al Teatre de Blanes, en el marc de la Setmana de la Ciència

També reflexionarà sobre alguns fenomens meteorològics dels nostres dies com els huracans, tornados, el suposat canvi climàtic o escalfament global

Perfil - pàgina web

Ara gaudim d'un clima temperat i estem envoltats de calefaccions, aires condicionats i unes aixetes que habitualment mai deixen de rajar, però no sempre ha estat així. Demostrar aquest fet és l’objectiu de la xerrada ”Paleoecologia humana a través de la Arqueobotànica”, que impartirà Francesc Burjachs, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dimecres 20 de novembre, a les 11.30 h, al Teatre de Blanes. Està adreçada a alumnat de segon i tercer curs d’ESO, en el marc del Dia la Ciència a les escoles 2013 que promou el Departament d'Ensenyament de la Generalitat conjuntament amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), amb el suport de la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia), dins de la XVIII Setmana de la Ciència.

Francesc Burjachs

Francesc Burjachs, investogador ICREA a l'IPHES, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES

Resum xerrada

Per explicar-ho, Francesc Burjachs, que és palinòleg, paleoclimatòleg, arqueòleg i prehistoriador farà un ràpid repàs de com ha evolucionat i afectat el clima al llarg de la història als homininis, fins arribar a nosaltres, l’Homo sapiens. Es referirà, per tant, a com suportaren els distints homininis del Paleolític Inferior, Mig i Superior els freds de les Eres Glacials, per finalitzar amb els trets climàtics que intervingueren en la invenció de la Agricultura ... i fins ara. També reflexionarà sobre alguns fenòmens meteorològics dels nostres dies (huracans, tornados, el suposat canvi climàtic o escalfament global, etc.) i intentarà esbrinar com serà el futur del nostre clima.

Què és la Paleoclimatologia?
La disciplina que estudia els climes del passat és la paleoclimatologia i es nodreix d’eines, com ara l'Arqueobotànica o estudi del paisatge a partir dels sediments i altres restes fòssils que es troben a les excavacions.

Burjachs ha indicat: “L'interès per conèixer el clima no es redueix solament en saber com ha evolucionat el nostre planeta des del seu origen, sinó també, sobretot, en quines condicions va sorgir la nostra espècie i com influïren sobre els nostres avantpassats els canvis climàtics”.

Més recentment, el punt de mira també se centra en els escenaris futurs que es podrien produir arran de l'efecte hivernacle. És a dir, el canvis climàtics ‘no naturals’ que podrien provocar el creixent consum d'hidrocarburs fòssils (emissors de carboni) i la tala indiscriminada de boscos (un dels consumidors del carboni atmosfèric), entre d'altres factors.

Metodologia

Per a obtenir aquests coneixements és necessari extreure testimonis de sediments, roques o gel del subsòl marí o terrestre. “L'acurada anàlisi proporcionen distintes informacions que poden ser interpretades en clau paleoecològica. Així, els sediments del fons dels mars, dels llacs, els arqueològics, etc. i, fins i tot, els gels perpetus de Grenlàndia, l'Antàrtida o de les altes muntanyes, ens proporcionen dades paleoambientals precises sobre el passat del nostre planeta, les quals ens podrien arribar a pronosticar el nostre futur climàtic”, adverteix Francesc Burjachs.

technorati tags: , , , , , , , ,

17 Nov, 2013

L’IPHES amplia la seva oferta docent amb un grau en Antropologia i Evolució Humana que imparteix amb la URV i la UOC

Es pot cursar en dues modalitats: la virtual i la semipresencial

Fitxa acadèmica - en castellà

Els projectes de recerca que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb presència als principals jaciments internacionals en el seu àmbit, han estat claus en la creació del nou Grau en Antropologia i Evolució Humana, que imparteixen conjuntament la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Alumnat Grau en Antropologia a la URV

Alumnat del Grau en Antropologia i Evolució Humana en una sessió presencial al campus Catalunya de la URV, en una classe impartida pel professor Robert Sala, que és alhora responsable de l'Àrea de Docència de l'IPHES - Gerard Campeny/IPHES

D’aquesta manera, l’IPHES amplia la seva oferta docent que ja té una important nombre de personal investigador com a part del professorat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana i el Doctorat en Prehistòria, que es fa en paternariat estranger i la URV, així com el Grau en Història, també d’aquesta Universitat.

El Grau en Antropologia i Evolució Humana pretén proporcionar la formació necessària per a l'estudi i comprensió de la varietat de les societats i cultures humanes, les seves causes i els seus significats dins d'un enteniment de la complexitat de la vida social.

El currículum formatiu contempla la diversitat cultural com una diferenciació adaptativa a ambients diversos. Amb això, es reprèn una concepció àmplia de l'Antropologia que s'ha desenvolupat especialment en els països de parla anglesa i a Llatinoamèrica. Aquest grau interuniversitari permet continuar amb estudis de postgrau més específics de les universitats participants i de l'entorn nacional i internacional.

Es pot cursar en dues modalitats: la virtual i la semipresencial. En el primer cas es fa a través del campus virtual de la UOC. El model semipresencial ho combina amb la impartició de sessions presencials de determinades assignatures al Campus Catalunya de la URV, a Tarragona.

technorati tags: , , , , , , , , ,

16 Nov, 2013

Beques per assistir al congrés mundial d'arqueologia que se celebrarà al setembre de 2014 a Burgos

en castellano

L'organització del XVII Congreso Mundial de la Unión Internacional de Ciencias Prehistóricas y Protohistóricas (UISPP), que se celebrarà a Burgos el setembre de 2014, oferta 100 beques que cobreixen la meitat de la matrícula, destinades a estudiants d'universitats espanyoles, no graduats.

La presència dels jaciments d'Atapuerca ha estat clau perquè el congrés es faci a Burgos - Jordi Mestre/IPHES

Es donarà prioritat als que formen part de centres que col·laboren en l'organització del congrés: Universidad de Burgos, Universidad Complutense de Madrid, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Universidad de Zaragoza y Universidad del País Basco.

Els interessats han d'enviar un email a uispp2014@fundacionatapuerca.es amb un certificat de la matrícula 2012-2013.

El congrés tindrà lloc a la Universidad de Burgos de l'1 al 7 de setembre de 2014. Hi participaran nombrosos arqueòlegs, geòlegs, paleontòlegs, ecòlegs i professionals de les diverses disciplines vinculades a aquest àmbit de la ciència, vinguts d'universitats i institucions científiques dels cinc continents.

technorati tags: , , , , , ,

14 Nov, 2013

Curs sobre Orce i els secrets de l'evolució humana a Europa

web i programa - en castellà

El Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, amb la col.laboració de la Consejeria de Educación, Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía, i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han organitzat el curs d'arqueologia i paleontologia "Orce i els secrets de l'evolució humana a Europa", que se celebrarà al Parque de las Ciencias de l’esmentada ciutat andalusa, del 20 al 23 de novembre. A més de comptar en la codirecció amb dos investigadors de l'IPHES, Robert Sala i Bienvenido Martínez-Navarro, que també estan al capdavant del projecte d'investigació d'Orce, en el curs prendran part altres membres d'aquest centre com l'arqueòloga Rosa Huguet i el paleontòleg Jordi Agustí .

Gràcies als seus importants jaciments arqueopaleontològics, Orce s'ha convertit en les últimes dècades en un espai paradigmàtic i, alhora, clau per a l'estudi de les primeres ocupacions humanes al continent europeu. Per això, en els últims anys es vénen desenvolupant diversos projectes d'investigació en diferents jaciments arqueològics d'Andalusia.

Venta Micena 2013

Excavacions a Venta Micena aquest estiu, sota la direcció de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Amb aquestes jornades es pretén acostar a la societat el resultat d'aquests treballs, mostrant l'esforç dels diferents grups de recerca i els notables avenços científics que s'estan produint, així com el suport dels diferents agents públics i privats que permet el seu desenvolupament.

Els protagonistes dels mateixos, equips d'investigació interdisciplinaris, tant andalusos com de la resta de l'Estat espanyol i internacionals, mostraran les troballes de les seves últimes campanyes de treball, presentant dades de primera mà, en molts casos inèdits, que trigaran bastant temps a veure la llum, bé en forma de publicacions científiques d'impacte o en textos divulgatius.

Activitats didàctiques

De forma paral·lela a la celebració del curs es desenvoluparà una activitat didàctica a l'IES "Pare Suárez" de Granada, en concret, unes conferències i una exposició, amb rèpliques de cranis d'homínids i de grans mamífers quaternaris un dels principals jaciments d'Orce, Venta Micena, i il·lustracions de reconstruccions de fauna d'aquest i altres emplaçaments de la zona, dissenyats per Mauricio Antón. Aquestes activitats estan dirigides a escolars de batxillerat de Granada.

Aquestes activitats estan organitzades pel Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, la consejería de Educación, Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Col·laboren: Obra Social “la Caixa” i el Parque de las Ciencias de Granada

technorati tags:

11 Nov, 2013

Gimcana per trobar restes arqueològiques

L’activitat es realitzarà entre les seus de l’IPHES i l’ICAC en el marc de la Setmana de la Ciència

Les proves estan relacionades amb la recerca que es duu a terme en evolució humana, prehistòria i món clàssic en aquests centres de recerca

Inscriure’s

En el marc de la segona edició del programa "Fem recerca!", que organitza la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), dins de la Setmana de la Ciència, l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l'ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ha coorganitzat una gimcana sota el títol Viatge al passat adreçada a  estudiants de secundària que es desenvoluparà entre les dues seus d’aquests centres de recerca.

Cedida URV

Conèixer els nostres avantpassats

La proposta parteix del fet que el personal investigador de l'IPHES i de l'ICAC han fet unes descobertes extraordinàries en diferents jaciments arqueològics. Els primers resultats de la seva recerca semblarien estar indicant que es podrien obtenir dades cabdals per a l'estudi i el coneixement dels nostres avantpassats: societats caçadores i recol.lectores, deesses neolítiques, déus grecs, guerres ibers, emperadors romans.... Disposen però de poc temps per realitzar la investigació i necessiten futurs científics apassionats per l'arqueologia perquè els ajudin a resoldre alguns misteris del nostre passat. T'animes a venir a ajudar-los?

Els participants podran conèixer de primera mà com es treballa a l l'IPHES - Gerard Campeny/IPHES

Qüestions per resoldre

Per assolir aquest fita es proposa una gimcana on els participants (repartits en 3 grups formats per un mínim de 4 i un màxim de 10 persones), a partir d'unes descobertes arqueològiques, hauran de superar una sèrie de proves i qüestions que els portaran a conèixer i resoldre diferents enigmes i a efectuar una sèrie de troballes relacionades amb la recerca que es duu a terme en evolució humana, prehistòria i món clàssic als centres de recerca de Catalunya especialitzats en arqueologia. El guanyador de cada sessió rebrà un premi.

La gimcana es desenvoluparà a mode d'itinerari a la seu dels dos centres en dos centres, l'IPHES (Campus Sescelades, Tarragona) i l'ICAC (Plaça del Rovellat, Tarragona). La primera part de l'activitat es farà a l'IPHES i tot seguit l’alumnat s’haurà de traslladar fins l'ICAC on faran la segona part.

technorati tags: , , , , , ,

8 Nov, 2013

El cuiner Íñigo Pérez "Urrechu" se submergeix com un professional més a Atapuerca en la sèrie Arqueólogo por un día, de Canal Història

Entre d'altres reptes, intentarà tallar i cuinar una vedella amb els estris d'un neandertal

L'emissió d'aquest capítol serà el diumenge 10 de novembre a les 22.55 i hi participen alguns membres de l'IPHES

en castellano

La sèrie de televisió Arqueólogo por un dia té com a protagonista el diumenge 10 de novembre al cuiner Íñigo Pérez "Urrechu", que se submergeix com un més a Atapuerca,  un dels espais més singulars i impressionants de l'arqueologia mundial. Al seu costat, diversos membres de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), entre ells alguns investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), com els arqueòlegs Eudald Carbonell, Jordi Rosell i Andreu Ollé.

arqueólogo por un dia

Al jaciment de la Gran Dolina, Íñigo buscarà restes d'animals i homínids en una paret on s'observen més d'1 milió d'anys d'història. El veurem suar treballant, aprendrà a encendre foc com es feia fa 300.000 anys i, com a bon cuiner, haurà d'afrontar el repte de tallar i cuinar una vedella amb els estris d'un neandertal..

Arqueólogo por un día es va estrenar el passat 27 d'octubre. A cada capítol, un famós viu en primera persona l'ofici d'arqueòleg al costat dels responsables de cada jaciment. Canal Història, a més d’Atapuerca a Burgos, ha visitat amb ells La Draga a Girona, l’amfiteatre de Córdoba, el castell asturià de Gauzón, Lancia a Léon i la fortelesa Puig Ciutat a Barcelona.

technorati tags: , , , , , , ,

4 Nov, 2013

Membres de l’IPHES participen en un workshop internacional a Geòrgia sobre les primeres poblacions humanes

Jordi Agustí i Ethel Allué han presentat comunicacions sobre el context ambiental en què es van desenvolupar aquestes comunitats

en castellano

Els investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Jordi Agustí i Ethel Allué, han participat en un workshop internacional celebrat recentment a Tbilisi (Geòrgia) on s’han debatut les darreres investigacions efectuades a l’entorn de les primeres poblacions humanes que van viure al Caucas entre fa sobre 1,8 milions d’anys i 100.000 abans d’ara. Precisament, les últimes setmanes ha estat notícia la presentació d’un nou crani d’un homínid de sobre 1,8 milions d’anys trobat a Dmanisi, a la mateixa zona, i on ha excavat Jordi Agustí. Aquesta és una data clau en l’estudi de l’evolució humana, ja que és quan s’han documentat les ocupacions humanes més antigues fora d’Àfrica.

Ethel Allué i Jordi Agustí amb la rèplica del crani de Dmanisi, donat a conèixer recentment

Ethel Allué i Jordi Agustí durant el workshop. Al seu darrere una rèplica del crani de Damnisi que s'ha presentat recentment - IPHES

El workshop portava per títol The Role of the Southern Caucasus on Early Human Evolution and Expansion – Refuge, Hub or Source Area? (El paper del sud del Caucas en l’evolució i expansió dels primers humans), organitzat per Angela A. Bruch (ROCEEH Research Center, Alemanya) i David Lordkipanidze (National Museum of Georgia, Georgia).

En la reunió varen participar investigadors de totes les disciplines i de diferents països com Alemanya, Itàlia, Estats Units, Israel, Geòrgia i Armènia. “L’objectiu era posar en comú els diferents estudis que s’estan realitzant al Caucas sobre el Pleistocè des de diferents perspectives arqueològiques i paleoambientals”, comenta l’arqueòloga Ethel Allué.

Ethel Allué i Angela Bruch durant la visita al jaciment de Dmanisi, l'octubre de 2013

Ethel Allué amb Angela A. Bruch durant la visita que es va realitzar al jaciment de Dmanisi - IPHES

La primera sessió va estar dedicada a Dmanisi: the first out of africa - what do we know? What do we need? (Dmanisi: el primer fora d’Àfrica. Què sabem? Què necessitem saber? En aquesta sessió el paleontòleg Jordi Agustí va presentar la comunicació Paleoenvironmenal and climatic context of Dmanisi based on small vertebrates (Paleoambient i context climàtic de Dmanisi segons ens indiquen els microvertebrats). Aquest estudi, del qual també n’és coautor un altre investigador de l’IPHES, Hugues-Alenxandre Blain, mostra que en aquesta localitat durant el Pleistocè inferior hi havia un ambient d’estepa de caràcter obert sota condicions climàtiques més àrides que a l’actualitat.

Ethel Allué devant del pòster sobre el jaciment de Azokh

Ethel Allué devant del pòster sobre el jaciment de Azokh - IPHES

La segona sessió es va centrar en els canvis mediambientals del Plistocè inferior al sud del Caucas (Early pleistocene environmental changes in southern caucasus). Ethel Allué va prendre part en la tercera sessió, Southern caucasus palaeolithic: occurrence and co-occurrence of neanderthals and the first AMHs / environmental constraints of the southern caucasus palaeolithic (El Paleolític al Caucas meridional: ocurrència i co-ocurrència dels neandertals i els primers humans anatòmicament moderns/limitacions ambientals del sud del Caucas paleolític). Hi va presentar una comunicació sobre The study of past vegetation and plant resources uses based on charcoal analysis from Middle and Upper Pleistocene sites at Southern Caucasus (L'estudi de la vegetació del passat i els recursos vegetals basat en l'anàlisi de carbó de jaciments del Pleistocè Mig i Superior al sud del Caucas).

En la seva exposició, l’arqueòloga de l’IPHES va explicar els resultats de l’estudi antracològic de dos jaciments pleistocens, Azokh (Nagorno-Karabakh) i Lusakert I (Armènia), d'entre 200.000 i 40.000. Amb les dades obtingudes s’ha constatat la variabilitat taxonòmica i la presència de boscos oberts durant el Pleistocè mitjà així com canvis de la cobertura vegetal durant el Pleistocè superior. Aquestes dades reflecteixen també l’ús del combustible per part de les societats caçadores i recol·lectores del pleistocè, l’explotació del qual està basada en les fustes més disponibles a l’entorn proper.

A més, es va donar a conèixer, amb la presentació d'un pòster, el jaciment de Azokh (Nagorno-Karabagh) la recerca sobre el qual la desenvolupa un equip multidisciplinar liderat per Tania King (Blandford Muesum, Regne Unit). En aquest treball hi han pres part diferents investigadors de l’IPHES: Lena Asryan, Andreu Ollé, Hugues-Alexandre Blain, Isabel Cáceres, Anahit Mardiyan. En el pòster es donaven a conèixer les excavacions efectuades en aquest jaciment, on s’ha recuperat diversos materials arqueològics d’entre 400.000 i 100.000 abans d’ara.

technorati tags: , , , , ,

3 Nov, 2013

La higiene bucal dels neandertals i el nou crani de Dmanisi, temes centrals del programa Evoluciona de dimarts 5 de novembre

 Es pot escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT

La higiene bucal dels neandertals, que ja utilitzàvem escuradents per pal·liar el dolor que els hi provocaven algunes malalties, i el nou crani de Dmanisi (Geòrgia), d’1,8 milions d’anys d’antiguitat, que s’ha donat a conèixer recentment, seran els temes centrals del programa Evoluciona, l’espai de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a Tarragona Ràdio. Precisament, membres de l’IPHES han assistit a Geòrgia en els darrers dies a un workshop on han presentat estudis sobre el paleoambient que va acollir aquestes primeres poblacions humanes al Caucas.

Marina Lozano al laboratori de paleoantropologia de l'IPHES

La investigadora Marina Lozano, autora principal de l'article sobre els neandertals i l'ús dels escuradents - IPHES

L’emissió s’iniciarà a les 11 h i finalitzarà seixanta minuts més tard, en directe des del laboratori de paleoantropologia de l’IPHES, al campus Sescelades de la URV, i estarà conduïda pel periodista Josep Suñé.

De l’IPHES intervenen: Marina Lozano, arqueòloga de l’IPHES i autora principal de l’article publicat a la revista PLOS ONE, que ha publicat l’estudi sobre l’ús dels escuradents per part dels neandertals per calmar el dolor provocat per malalties, com la inflamació de les genives;  Gala Gómez, coautora de l’article, que ha participat en els treballs de restauració del maxil·lar del neandertal estudiat, i els investigadors Jordi Agustí i Ethel Allué, que han estat al workshop de Geòrgia.

A més, Jordi Agustí ha excavat en diverses ocasions al jaciment de Dmanisi i interpretarà el valor del nou crani.

En la recta final, Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, farà un resum de l’activitat de l’IPHES a les xarxes socials en els darrers dies.

technorati tags: , , , , , ,