28 Mai, 2013
L’IPHES presenta al Max Planck Institute la recerca que realitza des de fa 10 anys a les Coves del Toll, a MoiÃ
Amb aquesta activitat s’han donat els primers passos per establir una col•laboració científica entre ambdues institucions
Jordi Rosell, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha estat recentment al Max Planck Institute, a Leipzig, a Alemanya, on ha presentat el projecte de recerca sobre la competència entre els grans carnívors socials i els homínids, basant-se en les dades obtingudes amb les excavacions efectuades a les Coves del Toll (Moià) i que ell mateix dirigeix, juntament amb Florent Rivals, també de l’IPHES i Ruth Blasco, del Gibraltar Museum. Amb aquesta activitat s’han donat els primers passos per establir una col·laboració científica entre ambdues institucions.
En primer terme, el professor Jean-Jacques Hublin, del Max Planck Institute, i al seu darrere, l'investigador de l'IPHES Jordi Rosell
La presentació del projecte es va fer amb una conferència, a càrrec del mateix investigador, que portava per títol "Home sharing: overlapped activities of neanderthals and carnivores at the Toll and Teixoneres Caves (Barcelona, Spain)" (Compartint la llar: superposició de l’activitat de neandertals i carnívors a les Coves del Toll i Teixoneres).
Segons les investigacions actuals, que van començar ara fa 10 anys, aquestes coves eren utilitzades freqüentment pels carnívors, principalment pels óssos de les cavernes durant la seva hivernació, i les hienes per establir-hi els seus caus. “Aquesta dinàmica natural era trencada ocasionalment per les visites de grups de neandertals que buscaven refugi durant els seus desplaçaments pel territori”, apunta Jordi Rosell.
“Pel que sabem fins ara, es tractava –prossegueix- de grups petits, de pocs membres, que estaven en trànsit per aquell indret. Així ho indiquen les pedres que utilitzaven per fer les seves eines, les quals provenen de zones força allunyades (més de 25 km)”. Tot sembla indicar que els animals devien ser foragitats fàcilment pels grups de neandertals. “Això trenca amb la mentalitat defensada per molts investigadors, els quals pensen que hi havia relacions de competència entre els homínids d'aquest període, no solament pels animals caçats, sinó també pels espais que habitaven (les coves)”, puntualitza.
Datacions
Amb aquesta estada de Jordi Rosell a Leipzig s’han establert les bases per obrir vies de col·laboració entre investigadors de l’IPHES i del Max Planck Institute de cara a obtenir més dades sobre aquesta problemàtica a les coves de Moià. Ara per ara, la directora del projecte de Radiocarbó, Sahra Talamo, així com la direcció del departament d’Evolució Humana d'aquest institut, el professor Jean-Jacques Hublin concretament, “han manifestat el seu interès per començar a treballar amb els seus serveis de Geocronologia i poder datar exactament l’edat de les coves que, actualment, amb les dades de que es disposen, es calcula que podria estar entre els 40.000 i els 60.000 anys d’antiguitat”, comenta Jordi Rosell.
technorati tags: neandertals , grnas carnÃvors socials , excavacions , institucions , recursos , evolució humana , competència , geocronologia28 Mai, 2013
ICAC, IPHES i ICRPC compartiran serveis i projectes per ser un referent en paleoecologia, arqueologia i patrimoni cultural
L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) compartiran serveis administratius, cientificotècnics, així com la gestió de projectes i d'activitats de socialització per convertir-se en un referent en l'àmbit de la paleoecologia, arqueologia i patrimoni cultural.
D'esquerra a dreta, Gabriel Alcalde, director de l'ICRPC; Eudald Carbonell, director de l'IPHES; Lluís Rovira, director del CERCA, i Josep Manel Ricard (ICAC), durant la signatura del conveni, efectuada a l'IPHES dilluns 27 de maig
Amb aquesta aliança estratègica es vol aconseguir més massa crítica i competitivitat científica
Aquesta aliança estratègica s'ha formalitzat amb la signatura d'un conveni a càrrec d'Eudald Carbonell, director de l'IPHES; Josep Manel Ricart, en representació de l'ICAC; Gabriel Alcalde, director de l'ICRPC; Lluís Rovira, director de la Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), i Pere Pardo, director de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
El conveni s'emmarca en el Programa SUMA, que és la primera iniciativa específica impulsada per la Generalitat adreçada als Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) per assolir estructures integrades de major massa crítica i competitivitat científica.
technorati tags: aliances , ciència , patrimoni cultural , convenis , evolució humana , institucions , serveis , administració , recerca , socialització24 Mai, 2013
Tres instituts, entre ells l’IPHES, apropen l’arqueologia a la ciutadania amb un estand a la mostra de Tà rraco Viva al Camp de Mart de Tarragona
Del 24 al 26 de maig donaran a conèixer les seves activitats i les publicacions de més interès per al públic en general
En el marc del programació del festival romà de Tarragona, Tàrraco Viva, l’ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), l’IPHES (Instiut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolucio Social) i l’ICRPC (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural) comparteixen un estand a la fira que del 24 al 26 de maig té lloc al Camp de Mart, amb l’objectiu de donar a conèixer les seves activitats a la ciutadania i les publicacions que poden ser de més interès per al públic en general, moltes de les quals tenen l’autoria de membres d’aquests centres de recerca.
L'estand que presenten els tres instituts al Camp de Mart - Lluís Batista/IPHES
Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, ha recalcat: “La temàtica d'aquest estand constitueix un veritable recorregut pel nostre patrimoni, des de la prehistòria fins l'actualitat i és una bona oportunitat per presentar de forma conjunta les nostres activitats”.
L’horari de l’estand ICAC-IPHES-ICRPC és el següent
Divendres 24 de 17 a 21 hores
dissabte 25 de 10 a 14,30 i de 17 a 21 hores
diumenge 26 de 10 a 14,30 hores
technorati tags: publicacions , arqueologia , paleoecologia , patrimoni cultural , centres de recerca22 Mai, 2013
Michael Barton, de la Universitat d'Arizona, imparteix una conferència a l'IPHES sobre les interaccions entre neandertals i sapiens
Utilitza models computacionals per experimentar sobre les conseqüències demogràfiques de determinats comportaments bioculturals
És una nova manera d'aproximar-se a fenòmens que es van produir a nivell de poblacions a escala continental com la desaparició dels neandertals
"El destí dels neandertals" és el títol de la conferència que pronunciarà el professor Michael Barton, director del Center for Social Dynamics and Complexity i professor d'Antropologia a la School of Human Evolution and Social Change de la Universitat de l'Estat d'Arizona, el dilluns 27 de maig a les 13 h a la sala Abric Romaní de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
El professor Barton ha publicat al llarg dels últims anys diversos articles sobre dades arqueològiques i models computacionals basats en agents per estudiar les conseqüències demogràfiques de la interacció biològica i cultural entre poblacions de neandertals i d'humans anatòmicament moderns durant l'Estadi Isotòpic 3, és dir, entre fa 60.000 i 27.000 anys abans del present.
El professor Michael Barton
Aquests treballs suposen una nova manera d'aproximar-se a fenòmens que es van produir a nivell de poblacions a escala continental com la desaparició dels neandertals. En aquest sentit, la modelització basada en agents permet avaluar de manera experimental el paper que determinats comportaments com la reproducció, l'ús del territori i la interacció social han jugat en la pervivència d'una població sobre una altra.
Durant la seva intervenció, mostrarà les possibilitats d'aquest tipus d'aproximació per a la comprensió de fenòmens lligats al comportament humà.
La conferència està promoguda pel grup de recerca de l'IPHES denominat COMPATHEVOL (COMplex PATHs to Human EVOLUtion), que té per objecte la modelització i l'estudi de Sistemes Complexos en Prehistòria.
technorati tags: neandertals , Homo sapiens , canvi climà tic , interacció biològica , comportament biocultual , demografia , sistemes complexos , modelització22 Mai, 2013
Xerrada, visita al jaciment de la Boella i à pat inspirat en la dieta prehistòrica
Dissabte 25 de maig a les 12 h, però cal fer reserva
prèvia al Celler La Boella- Menú d'inspiració prehistòrica
Coincidint amb l’excavació arqueològica que aquests dies es desenvolupa al jaciment La Boella, a La Canonja, el restaurant botiga que porta el mateix nom ha organitzat una visita guiada que permetrà veure in situ els treballs que duent a terme membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
L’activitat inclou la xerrada L’origen del poblament europeu a la conca del riu Francolí, a càrrec de Josep Vallverdú, arqueòleg de l’IPHES i director de les excavacions a la Boella. Finalment, hi haurà un àpat inspirat en la dieta prehistòrica.
Josep Vallverdú, arqueòleg de l'IPHES que impartirà la xerrada, a la Boella - Jordi Mestre/IPHES
Per assistir-hi cal fer reserva prèvia al celler La Boella. El preu és de 40 euros més IVA.
Origen del poblament humà a Europa
La conferencia donarà a conèixer les principals troballes i línies d’investigació dutes a terme entre 2007 i el 2012, sota la direcció de l’IPHES. Es presentaran les principals troballes paleontològiques i arqueològiques, encara que també es parlarà sobre la geologia i la cronologia del Barranc de la Boella.
D’altra banda, s’incidirà en l’estat actual sobre les investigacions relacionades amb els orígens del poblament humà a Europa i què pot aportar en aquest sentit la recerca que l’IPHES desenvolupa al barranc de la Boella.
Finalment, s’avaluaran els resultats del projecte d’investigació que es desenvolupa en aquest indret, que és alhora una oportunitat per divulgar què és l’evolució biològica i cultural, en el marc del municipi de la Canonja i de Catalunya.
technorati tags: homÃnids , primeres poblacions humanes , dieta , prehistòria , excavacions , arqueologia20 Mai, 2013
La Boella acull el darrer programa Evoluciona de la temporada
Es podrà escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT
El programa Evoluciona, que emet Tarragona Ràdio amb coproducció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ofereix el darrer programa d’aquesta temporada des del barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès), on des de fa pocs dies es desenvolupa una nova campanya d’excavació arqueopaleontològica, sota la direcció de l’esmentat centre de recerca.
Excavacions a la Boella aquests dies - Tarragona Ràdio
L’emissió serà en directe, poc després de les 11 h i finalitzarà una hora després, aproximadament. Durant aquest temps, de la mà del periodista Josep Suñé, descobrirem com és el dia a dia d’una excavació arqueològica, en què centra el seu treball l’equip i també es parlarà de la importància de la Boella per conèixer com eren les primeres poblacions humanes europees i les principals troballes assolides en anys anteriors.
Com és habitual, el programa es clourà amb un petit blog d'actualitat del que ha estat notícia a l’IPHES i també sabrem com passen l’estiu els membres d’aquest institut.
technorati tags: excavacions , primeres poblacions europees , paleoambient , mitjans de comunicació , socialització20 Mai, 2013
Anul•lada: Conferència sobre el NeolÃtic a Xile, a cà rrec de l’arqueòleg Lautaro Núñez
Webs relacionades: perfil i site a Google
PER PROBLEMES AMB LES CONNEXIONS AÈRIES EL CONFERENCIANT NO PODRÀ VENIR I S'HA SUSPÈS L'ACTE - Lamentem les molèsties
Lautaro Núñez Atencio, arqueòleg xilè, professor d’Història i Geografia de la Universidad de Chile i doctor en Antropologia de la Universitat de Tòquio, pronunciarà la conferència "Proyecto Tulan: Del Arcaico Tardío al Formativo Temprano. Un caso de "neolitización" en los Andes del Sur (Norte de Chile)", dimarts 21 de maig a les 13 h, a la sala d'actes Abric Romaní, a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
El professor Lautaro es troba a Catalunya entre el 20 i el 25 de maig per participar al II Encuentro de Investigadores “Observando Chile desde la Distancia”, que se celebra a Barcelona i que compta amb el suport de l’IPHES, a través de Boris Santader, doctorand xilè que realitza una estada a aquest institut amb motiu de la seva tesi doctoral. A més, a l’esmentada trobada hi prendra part l’investigador de l’IPHES Xosé-Pedro Rodríguez, que ha estat convidat a la sessió plenària “Multidisciplinariedad y colaboración interdisciplinaria para el Futuro”.
Lautaro Núñez
Perfil professor Lautaro Núñez Atencio
És catedràtic de la Universidad Católica del Norte (Chile), on s’ha dedicat a l’estudi de l’Arqueologia i l’Antropologia de l’àrea andina i del nord de Xile. Entre les àrees en què desenvolupa la seva recerca es troba l'estudi de les primeres poblacions humanes a Sud-americà, l'emergència de complexitat social al nord àrid de Xile i la formació de xarxes d'interacció a la prehistòria andina.
Ha escrit més de 200 articles científics en revistes especialitzades i capítols de llibres, i dirigit o codirigit més de 50 projectes d'investigació finançats per entitats públiques xilenes i estrangeres.
L'any 2002, en reconeixement a la seva destacada trajectòria com a investigador i acadèmic, li va ser atorgat el Premio Nacional de Historia, per part del govern de xilè. Actualment, és acadèmic del programa de Doctorat en Antropologia de la Universidad Católica del Norte i investigador responsable del Proyecto Fondecyt 1130917, orientat a l'estudi de les primeres societats agrícoles i ramaderes d'Atacama, al nord de Xile.
technorati tags: neolÃtico , sud-amèrica , poblacions humanes , hombre temprano , Chile , prehistoria andina , arqueologia15 Mai, 2013
S’inauguren les obres d’adequació de tres abrics rupestres de les Muntanyes de Prades per a la visita pública
La primera sortida es podrà fer el diumenge 2 de juny
S’ha realitzat el tancament dels abrics, la senyalització informativa i l’adequació del Mas d’en Llor com a centre d’ acollida dels visitants
L’IPHES i el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de Montblanc han estat els assessors científics
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Pelegrí, ha inaugurat aquest matí les obres d’adequació de tres abrics prehistòrics de les Muntanyes de Prades per a la visita pública. Es tracta del Portell de les Lletres, Mas d’en Llor i Mas d’en Ramon d’en Bessó (separats entre ells per uns 800 m), inclosos al conjunt d’art rupestre declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Al centre de la imatge, l'investigador de l'IPHES i director del CIAR, Ramon Viñas, amb el conseller d'Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de
Catalunya, Josep Maria Pelegrí, durant l'acte d'inauguració - Jordi Mestre/IPHES
Aquest projecte s’ha dut a terme amb l’objectiu d’apropar aquest ric patrimoni artístic a la població en general. Al capdavant d’aquestes obres hi trobem l’Ajuntament de Montblanc, el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN, Parc de Catalunya gestionat pel govern autonòmic), i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia (Generalitat de Catalunya). El CIAR (Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades) i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han estat els assessors científics. Les primeres visites començaran el diumenge 2 de juny.
Aquesta actuació ha estat finançada per l'Obra Social “la Caixa”, mitjançant un conveni que té establert amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. El pressupost ha estat de 48.000 euros. Els treballs han tingut una durada d’uns tres mesos i han anat a càrrec de l’empresa pública Forestal Catalana, adscrita a l’esmentat departament.
A la inauuració hi han assistit nombroses autoritats i periodistes - Jordi Mestre/IPHES
Les obres han consistit en el tancament dels abrics per a la seva protecció i s’ha adequat un espai per acollir els visitants, al Mas d’en Llor, a Montblanc, així com la instal·lació de la senyalització informativa. També s’ha format personal fer les visites guiades. Ara, entre l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament d’aquesta localitat i el CIAR es prepara un paquet que inclourà la visita a aquest centre i l’excursió amb cotxes 4X4 fins als tres abrics, situats a uns 850 m d’alçada dins el barranc del Llor.
Una de les diverses pintures que es poden observar durant la visita als abrics - Jordi Mestre/IPHES
La intervenció ha comportat la protecció dels abrics, el seguiment arqueològic i l’eliminació de la vegetació circumdant, ja que aquesta produeix greus problemes per a la conservació de les pintures rupestres, doncs els arbres i la vegetació constitueixen focus macrobiòtics, creen ombra i, per tant, faciliten la proliferació de líquens i fongs que degraden la superfície de la roca suport.
Punt de trobada i com fer reserves
El punt de sortida és l’Oficina de Turisme de Montblanc, des d’on els guies conduiran als visitants al CIAR i als abrics. Prèviament cal haver fet la reserva.
Informació a http://www.montblancmedieval.cat
Vàlua històrica, artística i universal
En total, el conjunt d’art rupestre de les Muntanyes de Prades està integrat per un conjunt pictòric d’uns 40 abrics amb representacions figuratives de les últimes societats caçadores i recol·lectores, i elements esquemàtics abstractes de les primeres societats agrícoles i ramaderes.
Ramon Viñas, investigador de l’IPHES expert en art rupestre i director del CIAR comenta: “Aquest art prehistòric, integrat en un paisatge magnífic com és el de les Muntanyes de Prades, ens parla de la vida i de les activitats d’aquestes societats d’Europa que van viure a les nostres terres fins l’arribada de l’agricultura”.
“Són panells amb pintures que descriuen escenes i composicions faunístiques, cinegètiques, i rituals, amb figures d’arquers, representacions femenines, i animals salvatges, com la cabra, el cérvol i el bou, així com figures esquemàtiques i abstractes de contingut simbòlic”, assenyala. Alhora, són llocs de reunió i de culte, “santuaris”, centres cerimonials i indrets estratègics per a la cacera. “En definitiva, espais de cohesió social destinats a transmetre creences, coneixements i tradicions”, declara Ramon Viñas.
És, sens dubte, un patrimoni rellevant, de valor universal, que pertany a tothom i que cal aprendre a estimar, conservar i difondre per gaudir-lo socialment i llegar-lo a les pròximes generacions.
Ara, gràcies a aquestes obres, els visitants poden conèixer aquests llocs “sagrats” en el mateix context geogràfic on foren concebuts i realitzats.
technorati tags: art rupestre , humanitats , coves , abrics , prehistòria , sociaització , turisme cultural , Muntanyes de Prades8 Mai, 2013
Un llibre rastreja l’estètica de les taques de sang vistes al microscopi
L’autor és Policarp Hortolà, biòleg de l’IPHES i fundador de l’hematofonomia o ciència que estudia la morfologia de les cèl·lules sanguínies
Estableix paral·lelismes estilístics amb el que trobem a expressions artístiques com la literatura i les arts visuals
Portada de la publicació
Conèixer l'estètica d'una ciència juga un paper clau per desxifrar el seu rerefons cultural. En aquesta línia, s’acaba de publicar un llibre que rastreja la morfologia de les cèl·lules sanguínies en les taques de sang. D’això se n’ocupa l’hemotafonomia, una ciència que va fundar als anys setanta del segle passat el biòleg Policarp Hortolà, investigador de l’IPHES (INstitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i autor del text "The Aesthetics of Haemotaphonomy. Stylistic parallels between a science and literature and the visual arts" (L’Estètica de l’Hemotafonomia. Paral·lels estilístics entre una ciència i la literatura i les arts visuals), publicat per Editorial Club Universitario, vinculada a la Universitat d’Alacant.
L'investigador Policarp Hortolà, a l'IPHES, amb el seu nou llibre - Gerard Campeny/IPHES
“Aquest assaig pretén proporcionar un coneixement de l'estètica de la hemotafonomía establint paral·lelismes estilístics amb el que trobem a expressions artístiques com la literatura i les arts visuals”, assegura l’autor. A més ha afegit que en aquesta obra “l’estètica de la ciència és concebuda des d'un punt de vista "neutralista", deslligat de la recerca compulsiva d'un suposat ideal de bellesa”.
En el llibre, l’autor compara micrografies de taques de sang (obtingudes per ell mateix utilitzant la tècnica de la microscòpia electrònica de rastreig) amb quadres i arquitectura. El mateix dur a terme entre el text d’articles d'hemotafonomia i el contingut d’obres literàries.
technorati tags: hemotafonomia , estètica , literatura , arts visuals , sang , aesthetics , haemotaphonomy , science , literature , visual arts7 Mai, 2013
L’IPHES, a les VI Jornadas de Jóvenes en investigación Arqueológica que se celebra a Barcelona
Tres dels joves recercaires que realitzen la seva feina a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): Anna Rufà, Anna Ballesteros i Boris Santander prendran part al JIA 2013 VI Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, que sota el títol Cambio en situaciones de crisis. Experiencias pasadas y nuevas perspectives desde la arqueologia es desenvolupen a la Facultat la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) del 7 a l’11 de maig.
A la imatge de dalt, a la penúltima fila, la primera per l'esquerra, Anna Ballesteros, amb samarreta taronja, i immediatament a sota d'ella, Anna Rufà (samarreta blau clar), en una imatge d'arxiu a Moià. A baix, Boris Santander. IPHES
Concretament, Anna Rufà i Anna Ballesteros (ambdues URV/IPHES ) han organitzat la sessió de dimecres 8 de maig sobre Trabajo en equipo y ciencia. La multidiciplinariedad como nueva forma de hacer arqueologia, en el marc de la qual presentaran dos treballs: “Árboles, cultivos y poblados: hacía el estudio de un paisaje global” (Ballesteros) i “El análisis de pequeñas presas como aportación a los estudios arqueológicos: el caso de los lepóridos de la Cova de les Teixoneres (Moià, Barcelona)” (Rufà).
A més a més, Boris Santander (Universitat Rovira i Virgili) aporta la recerca “Zooarchaeological Analysis in Private Consulting Archaeology: ‘El Mauro’ Case in Chile”, dins de la sessió Arqueologías contemporáneas: entre la ciència y la profesión”, dijous 9 de maig.
technorati tags: recerca , arqueologia , evolució humana , paleoambient , multidisciplinarietat , trabajo en equipo , pequeñas presas , ciencia , crisis6 Mai, 2013
Xerrada sobre cinc anys d’excavacions al Barranc de la Boella, a cà rrec de l’arqueòleg Josep Vallverdú
“Els orígens del poblament humà d’Europa i els principals resultats de 5 campanyes d’intervenció arqueològica al Barranc de la Boella” és el títol de la xerrada que oferirà Josep Vallverdú, director d’aquest projecte de recerca que dirigeix l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dimecres 8 de maig a les 20 h al Castell de Masricart, ubicat a la Plaça del Castell, al terme municipal de La Canonja (Tarragonès).
L’acte està organitzat per La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat, la Riera de la Boella – Història i Natura, l’organització cultural la Mina, l’Ajuntament de La Canonja i l’IPHES.
Resum
La conferencia donarà a conèixer les principals troballes i línies d’investigació dutes a terme entre 2007 i el 2012, sota la direcció de l’IPHES. Es presentaran les principals troballes paleontològiques i arqueològiques, encara que també es parlarà sobre la geologia i la cronologia del Barranc de la Boella.
D’altra banda, s’incidirà en l’estat actual sobre les investigacions relacionades amb els orígens del poblament humà a Europa i què pot aportar en aquest sentit la recerca que l’IPHES desenvolupa al barranc de la Boella.
Finalment, s’avaluaran els resultats del projecte d’investigació que es desenvolupa en aquest indret, que és alhora una oportunitat per divulgar què és l’evolució biològica i cultural, en el marc del municipi de la Canonja i de Catalunya.
6 Mai, 2013
L’oferta docent que impulsa l’IPHES, al programa Evoluciona de Tarragona Rà dio
- En directe des del campus Sescelades de la URV dimarts 7 de maig a les 11 h
- Es podrà escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT
Oberta la preinscripció pel màster
La docència és una de les tres àrees sobre les quals s’estructura l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), juntament amb recerca i socialització. Però en quina oferta docent hi pren part? Quins són els seus socis? Què s’hi pot aprendre? Per què? Està content l’alumnat internacional que ve a Tarragona per formar-se en evolució humana en un dels cinc millors centres d’investigació en el seu àmbit?
Alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari durant unes pràctiques d'Arqueobotànic - Jordi Mestre/IPHES
De tot això en parlarem al programa Evoluciona que ofereix Tarragona Ràdio cada 15 dies, en directe des de la seu de l’IPHES, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Ho farem principalment de la mà de Robert Sala, coordinador de l’Àrea de Docència d’aquest institut, i Carlos Lorenzo, responsable del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. A més, hi prendran part dos professors més: Josep Maria Vergès i Isabel Cáceres.
Però també en seran protagonistes alguns dels alumnes que acull l’IPHES i que des de països molt diversos han vingut a Tarragona per cursar l’esmentat màster o el Doctorat en Prehistòria, que ara també gaudeix de la distinció Erasmus Mundus.
Finalment, Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, farà un resum informatiu de les notícies emeses des d’aquest institut els últims dies i ens avançarà les activitats més pròximes.
technorati tags: ensenyaments , tercer cicle , Humanities , docencia , archaeology.Evolution , academics , Postgraduate Programme , Palaeoanthropology