www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

29 Mar, 2007

Quin “temps” ha fet a la comarca de la La Selva en els tres darrers milions d’anys?

Aquesta és la pregunta clau a la qual donarà resposta Francesc Burjachs, professor de Recerca de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), adscrit a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona en el marc del cicle de conferències L’aventura de l’evolució passa pel Camp dels Ninots, que es desenvolupa a Caldes de Malavella des del febrer. Aquesta nova xerrada serà divendres 30 de març, a les 19.30 hores, al Teatre-Cinema Unió d’aquesta localitat.

Burjachs explicarà l’evolució del clima en terres gironines produïda en els tres darrers milions anys i ho farà a partir de l’explicació de les distintes tècniques que permeten reconstruir el paleoambient, és a dir, els diferents tipus de climes que ens han succeït en el passat. Alhora, comentarà quin és el nostre coneixement actual sobre com funciona el clima en general, diferenciant-lo del concepte de “temps meteorològic”.

Posteriorment, Francesc Burjachs constatarà les poques dades de que es disposen sobre el clima a les comarques gironines en els darrers tres milions d’anys, que no són moltes perquè la recerca ha estat minsa, ja que no es destinen molts recursos a aquest tipus d’investigació.

Finalitzarà la seva intervenció amb plantejaments sobre el “canvi climàtic”, del qual ara es parla tant. “Sabent d’on venim i coneixent el present, podem saber cap a on anem”, assegura Burjachs. “En aquest sentit, és important poder diferenciar entre les notícies mediàtiques i catastrofistes lligades a interessos polítics o comercials, i el coneixment científic”, ha afegit.

8 Mar, 2007

Xerrada i estrena d’un documental sobre el jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella de 3,5 milions d’anys

Intervencions arqueopaleontològiques al Camp dels Ninots és el títol de la xerrada que pronunciaran Gerard Campeny i Bruno Gómez, codirectors d’aquest projecte de recerca i investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) divendres dia 9 de març a les 19.30 hores, al Teatre Municipal Unió de Caldes de Malavella. En finalitzar la seva intervenció s’estrenarà el documental El Camp dels Ninots. Records d’una excavació, obra de Pau Ballester. El documental tindrà una durada de 25 minuts aproximadament. L’entrada és gratuïta.

D’aquesta manera s’enceta la segona part del cicle de conferències L’aventura de l’evolució passa pel Camp dels Ninots en la qual després d’un primer bloc que servia per contextualizar el jaciment a nivell mundial, europeu i regional, s’entrarà ara de ple en el jaciment del Camp dels Ninots d’una manera transdisciplinar i de la mà d’especialistes diversos (arqueòlegs, geòlegs, paleontòlegs, biòlegs, etc) que treballen en aquest indret.

bòvid

L'arqueòleg Sergio García (IPHES) procedeix a desenterrar les restes d'un rinoceront trobat amb un esquelet en connexió anatòmica . Crèdit foto: Gerard Campeny - IPHES

Bruno Gómez i Gerad Campeny oferiran una sintesi dels treballs duts a terme des de que es va iniciar la recerca en el Camp dels Ninots l’any 2003 fins a la darrera campanya, l’estiu passat. “Durant aquests quatre anys s’han realitzat cinc campanyes d’excavació que ens porten a la llum un material paleontològic de primer ordre mundial amb l’aparició de tres bòvids en connexió anatòmica, un rinoceront també en connexió anatòmica, restes parcials de cèrvids i rinoceronts, diverses tortugues, fòssils de microfauna, negatius de fusta i gran quantitat de negatius i positius de fulles; tot això amb una cronologia de 3,5 milions d’anys”, han assegurat.

La part més humana

Amb el documental el que es pretén mostrar és la part humana de l’excavació arqueològica: “com un grup de joves amb un alt esperit de lluita i superació, i sense demanar res a canvi, han tirat endavant un projecte d’aquest abast”, asseguren Gómez i Campeny.

Per la seva part, Pau Ballester, director, guionista i productor del documental, que té una durada de 25 minuts, ha afirmat: “aquest treball vol ser un record de l'excavació arqueològica duta a terme el mes de maig de 2006. És l'intent de mostrar allò que poques vegades s'ha pogut veure, l'arqueologia vista des de dins, coneixent a les persones que hi treballen i que somien poder viure d’aquesta feina”.

Ballester ha puntualitzat: “el motiu que em va dur a elaborar-lo va ser el fet de veure que encara existeixen persones que tenen valors que últimament no predominen al nostre voltant, com l'amistat, el companyerisme, l'esforç i el desig per realitzar un somni costi el que costi. A més a mes, hem de sumar-hi a aquesta fita, el fet que cap de les persones que hi van treballar, durant 12 hores al dia, no varen rebre ni un euro. Actituds com aquestes no existeixen últimament a les nostres contrades, on el que predomina és el valor dels diners, i si no em pagues, per què he de venir?”

Tot això –prossegueix Pau Ballester- considero que és prou digne per ser retratat. A més, ha estat un regal per tots els qui hem realitzat el documental, poder viure amb l’equip científic aquesta experiència”.

De moment, divendres s’efectua la presentació oficial a Caldes de Malavella i posteriorment és donarà a conèixer en diferents festivals.

Fitxa Tècnica

Director, guionista i productor: Pau Ballester

Edició :Albert Llovet

Música: Samuel Ballester, Josep Puntí, Rafel Rosillo

Disseny Gràfic: Martí Turró

Veu off: Joan Boher

Durada: 25 minuts.

Promou: CRA (Centre de Recerques Arqueològiques)

8 Mar, 2007

Les cultures juvenils i l’aprenentatge informal a debat en unes jornades internacionals sobre polítiques educatives

“Cultures juvenils i aprenentatge informal” és el títol de la taula rodona en la que hi prendrà part Rafael Sospedra, responsable de l’Àrea de Socialització de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) divendres dia 9 de març, a les 9.30 hores, en el marc de les II Jornades Internacionals sobre Polítiques Educatives per a la Societat del Coneixement, que amb el lema Una escola que es transforma en una societat que canvia, es desenvolupen aquestes dies al Palau d’Exposicions i Congressos de Granada, organitzades per la Junta d’Andalucia, Fundació Telefònica i Educared. Aquestes jornades es poden seguir per Internet.

Juntament amb Rafael Sospedra, en aquesta taula rodona hi prenen part José Félix Ángulo Rasco, catedràtic de Didáctica i Organització Escolar de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Cadis; Ernesto Páramo Sureda, director del Parc de Ciències de Granada, Ben Williamson, Learning Researcher Futurelab a Bristol (United Kingdom), i Jorge Flores Fernández, director de la iniciativa Pantallas Amigas per l’ús segur i saludable d’Internet i altres tecnologies on line.

Àmplia informació de les jornades clicant aquí, des d’on, a més, és poden seguir on line

7 Mar, 2007

Reunió de treball dels codirectors del Projecte Atapuerca a Tarragona

codirectors Atapuerca

D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, Juan Luis Arsuaga i José Maria Bermúdez aquesta tarda a l'IPHES - Foto: Jordi Mestre/IPHES

Els codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell, Juan Luis Arsuaga i José Mari Bermúdez de Castro -que d’esquerra a dreta observem per aquest ordre a la imatge captada aquesta tarda a Tarragona per Jordi Mestre-, han mantingut avui dimecres dia 7 de març una reunió ordinària de treball a la seu del l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Eudald Carbonell ha comentat: “aquestes reunions les realitzem sovint per tractar de qüestions estratègiques del Projecte Atapuerca, com, per exemple, les pròximes publicacions, la campanya d’excavació d’aquest any, l’estat actual de les diverses línies d’investigació que es desenvolupen a l’entorn d’aquests jaciments, etc”.

7 Mar, 2007

Presentació d’un butlletí digital de la Fundació Atapuerca especial per a la comunitat iberoamericana

Un número especial del butlletí digital “Fundación Atapuerca Inform@”, adreçat a la comunitat d’Amèrica Llatina, es presenta dijous dia 8 de març a la seu de la Presidencia de la Agencia de Prensa de América Latina, a l’Havana (Cuba) a la una del migdia, hora local. En tot cas, ja està també disponible a http://www.atapuerca.org/latinoamerica.

“Fundación Atapuerca Inform@” és un newsletter mensual completament gratuït que edita aquesta fundació amb l’objectiu de socialitzar el coneixement sobre Evolució Humana i sobre les investigacions a l’entorn dels jaciments paleoantropològics de la Sierra de Atapuerca (Burgos).

Aquest butlletí s’envia per correu electrònic i per subscriure’s només cal enviar les dades persones (noms, cognoms...) i l’adreça de l’email a informacion@fundacionatapuerca.es. Des que es va posar en marxa, el juny de 2003, s’han elaborat 34 números i s’envia a més de 3.000 persones, un número que creixerà ara amb aquesta edició per a Amèrica Llatina, on des de fa uns mesos s’intenta impulsar una xarxa d’investigació científica, iniciativa que van donar a conèixer Eudald Carbonell i Ramon Viñas, investigadors de l’IPHES, el desembre passat durant el viatge que van efectuar amb aquesta finalitat per Iberoamèrica.

La presentació d’aquest número especial forma part dels actes que aquesta setmana realitza la Fundació Atapuerca a Cuba, amb l’ajut de l’Ambaixada d’Espanya a aquest país. L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) hi té una participació molt activa a través de la professora de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Marina Mosquera, que imparteix algunes conferències sobre primats i també sobre els jaciment d’Atapuerca en el marc del Congrés Anthropos 2007 que aquests dies es fa a La Havana, i on es projecte també l’audiovisual “Atapuerca, la aventura de la evolución”.

6 Mar, 2007

Canal 33 mostra els primers treballs de desenterrament del rinoceront de 3,5 milions d’anys millor conservat del món que va descobrir l'IPHES a Caldes de Malavella

A Caldes de Malavella es van trobar les restes d’un rinoceront de 3,5 milions d’anys perfectament conservat durant la campanya arqueològica del maig del 2006. La gran quantitat de minerals que porta l’aigua termal d’aquesta localitat ha propiciat que s’hagi mantingut tan bé fins a l’actualitat. És alhora una aigua que avui en dia continua aflorant i que té efectes beneficiosos per la salut. El reportatge que ha elaborat Canal 33 mostra com van ser els primers treballs que van efectuar investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) per recuperar aquesta peça.

rinoceront Caldes

Gerard Campeny, arqueòleg de l'IPHES, amb la reportera de Quèquicom Samantha Vall observant el rinoceront, en un fotograma del reportatge de Canal 33

Aquest rinoceront va caure en un llac d’aigua termal i gràcies a les propietats mineralògiques de la mateixa s’ha pogut conservar tal com va morir. El programa Quèquicom de Canal 33, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, ajuda a desenterrar l’animal que es va aparèixer al camp dels Ninots de Caldes de Melavella. La geòloga Montserrat Vehí li ensenya a la reportera Samantha Vall com és d’especial la geologia de la zona i acaben jugant al joc més antic dels calderins.

Actualment, l’aigua de Caldes de Malavella brolla a 50 graus i els balnearis aprofiten aquesta temperatura per fer els tractaments. A “La meravella de Caldes” s’acompanya a una persona de la tercera edat i es veu com l’escalfor de l’aigua ajuda a disminuir el dolor en cas d’artrosi. La periodista Samantha Vall també visita el laboratori d’anàlisis d’aigua Oliver-Rodés per saber com actuen els minerals de l’aigua dins el cos i allí repta el president de la companyia a fer un tast d’aigües per veure si les pot distingir només amb el gust.

Fitxa tècnica

Programa: “Quèquicom”

Canal: 33

Dia d’emissió previst: 7 de març

Hora d’emissió prevista: 22.00

Director del programa: Jaume Vilalta

Títol: La meravella de Caldes

Repeticions del programa, la mateixa nit i altres dies a TVCi

6 Mar, 2007

L’IPHES, present en un congrés sobre primats que es fa a Cuba

La humanització i deshumanització de ximpanzés que viuen en semillibertat, com els que acull a Catalunya la Fundació Mona, a la localitat gironina de Riudellots de la Selva, és objecte d’interès aquestes dies en el congrés Anthropos 2007 (Congrès Iberoamericà d’Antropologia), que amb el lema L’Antropologia davant dels reptes del segle XXI es realitza aquesta setmana a L’Havana (Cuba). Per part de l’IPHES hi participa Marina Mosquera, professora de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que desenvolupa diferents investigacions sobre primats amb la Fundació Mona, juntament amb Miquel Llorente i David Riba, científics d’aquest centre de recerca.

La Fundació Mona és un refugi a l’aire lliure per a primats decomissats per l’Estat espanyol. A més de treballar en la conservació dels 14 ximpanzés que alberga, es desenvolupen tasques d’investigació sobre Evolució Humana, a càrrec de l’IPHES i de la URV. La recerca està enfocada a analitzar la reversibilitat de les conductes humanitzants que aquests animals van adquirir en el passat, com a conseqüència de l’ús comercial a que van ser sotmesos, entre altres aspectes.

La participació de Marina Mosquera en aquest congrés forma part de les accions que la Fundació Atapuerca ha preparat per facilitar la socialització d’aquests jaciments en aquell país, i que ha comptat amb el finançament de l’Ambaixada Espanyola a Cuba. Per aquest motiu, a més d’una conferència que ella mateixa pronunciarà sobre el Projecte Atapuerca, s’ha previst la projecció comentada d’un vídeo sobre aquests jaciments, i la presentació d’un número especial del butlletí que edita la Fundació Atapuerca, concebut en aquest cas per a la comunitat hispanoamericana.

Tot això és fruit del treball que Eudald Carbonell i Ramon Viñas, ambdós investigadors de l’IPHES, van efectuar a Cuba el novembre passat durant la gira iberoamericana del primer per impulsar una xarxa d’estudi de l’evolució humana entre diferents països d’Amèrica Llatina.

5 Mar, 2007

“Tres tardes amb l’Eudald Carbonell” per captar l’interès dels alumnes en l’estudi de l’evolució humana

Canvi tecnològic, comportament i evolució humana és el tema de la discussió que dins del cicle anomenat “Tres tardes amb l’Eudald Carbonell” mantindrà el director de l’IPHES amb estudiants de primer curs de l’assignatura de Prehistòria de l’ensenyament d’Història de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, que imparteix la professora Ethel Allué, investigadora d’aquest institut. Serà dimarts dia 6 de març, de les 17 a les 19 h, a l’Aula 1101 d’aquest centre.

La primera de les activitats es va realitzar a principi de curs i tenia com objectiu entrevistar a Carbonell sobre diferents aspectes relacionats amb l’evolució humana que ell mateix anava plantejant. Després de la segona sessió que s’efectua dimarts, el cicle es tancarà el 24 d’abril, quan es tractarà del debat existent entre els científics sobre l’origen i expansió dels primers hominids a Euràsia. Aquests temes són els més importants de l’assignatura i amb aquestes sessions els alumnes podran confrontar els seus dubtes i discutir a partir dels coneixements adquirits durant les classes.

A més dels estudiants esmentats, aquesta convocatòria es fa extensiva a tots els membres de l’equip de l’Àrea de Prehistòria de la URV i de l’IPHES. D’aquesta manera els alumnes tenen una oportunitat per adquirir nous coneixements, veure de primera mà com es desenvolupen les discussions científiques en un grup d’investigació de prestigi internacional i conèixer l’abast del mateix equip.

Els alumnes de l’assignatura de Prehistòria de primer curs realitzen diverses activitats que inclouen un treball de recerca, exercicis pràctics i el habituals exàmens. El temari està centrat en un període ampli que abraça des de l’hominització fora d’Àfrica fins a la fi de la cacera i recol·lecció; és a dir, tot el Plistocè i els inicis de l’Holocè, des de fa, per tant, 1.8 milions d’anys fins fa 10.000 anys. Els aspectes més importants estan relacionats amb l’estudi de l’evolució humana a través del comportament humà, la tecnologia i l’organització social. També es tracta el canvi climàtic i les transformacions del paisatge a través de la fauna i la flora.

4 Mar, 2007

Conferència sobre les pintures del Cogul amb motiu del centenari del seu reconeixement científic

La Roca dels Moros (El Cogul, les Garrigues) està considerada un dels jaciments d’art rupestre més importants i coneguts de la península Ibèrica. Es tracta d’una cavitat que va utilitzar l’home durant uns 5.000 anys. Com a testimoni d’aquest ús, avui dia s’hi poden veure diferents gravats i pintures, entre els quals destaca una escena que sovint s’ha interpretat com la representació d’un ball fàl·lic o de fertilitat.

Amb motiu del centenari del reconeixement científic de les pintures del Cogul el Museu d’Arquelogia de Catalunya ha programat un cicle de conferències per oferir al públic en general una visió dels conjunts que contenen les pintures rupestres més destacades de la Península i declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El cicle, que es perllongarà fins el 15 de març, l’encetarà dimarts 6 de març Ramon Viñas, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, especialista en art rupestre, i director del CIAR (Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de Montblanc), amb una xerrada que porta per títol “La Roca dels Moros del Cogul, 100 anys després”, a les 19 h, a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, al Passeig de Santa Madrona, 39.

Per saber més sobre el cicle clica aquí on podràs també descarregar-te el programa

3 Mar, 2007

Premien la Fundació Atapuerca per la recerca i socialització que promou a l’entorn de l’evolució humana

El suport que proporciona a les investigacions científiques a l’entorn dels jaciments de la Sierra de Atapuerca (Burgos) i les interessants activitats que impulsa relacionades amb l’evolució humana han estat els dos motius principals pels quals diumenge dia 4 de març la Fundació Atapuerca rebrà el guardó “Virrey del Ajo Asado”, inclòs entre les activitats del Festival Gastronómico del Ajo Asado, que des de fa 11 anys es realitza a la localitat d’Arnedo (La Rioja), amb l’objectiu de promoure el turisme local a través de la gastronomia tradicional.

Cada any, com aplicant la dita “El que ajos come, salud tiene”, durant els mesos de març i abril els alls es converteixen en els protagonistes de la variada oferta gastronòmica de l’Hotel Virrey d’Arnedo, essent un reclam per captar l’atenció de nous i vells visitants, que poden gaudir dels atractius d’aquesta població: les seves coves, esglésies, la proximitat a les famoses petjades de dinosaure d’Enciso i Cornago, o les aigües termals d’Arnedillo.

A l’acte de lliurament del “Virrey del Ajo Asado” hi assisteix Eudald Carbonell, vicepresident de la Fundació Atapuerca, codirector de les excavacions que s’efectuen en aquest jaciment i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Juan José Sánchez, director gerent de la Fundació Atapuerca. Es comptarà amb la presència de Pedro Sanz, president del Govern de La Rioja, entre d’altres personalitats.

L’acte se celebra diumenge dia 4 de març, a les 13 hores, a l’Hotel Virrey de Arnedo, ubicat a l’avinguda de la Constitució, 27, d’aquest municipi.

2 Mar, 2007

Oberta la preinscripció pel Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana

Ja està oberta la primera fase de la preinscripció per cursar el Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Aquest primer termini finalitza el 30 d’abril.

Aquest màster Erasmus Mundus es va començar a impartir el curs 2004-2005, per tant, arriba ja al seu quart any. Durant el curs 2006-07 acaben els estudiants de la primera promoció, una quinzena, que ja hauran defensat les seves tesis de màster, en diferents calendaris, i el curs vinent seguiran a Tarragona els seus estudis per realitzar el doctorat en el marc de l’equip de recerca dirigit per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca.

En total, des de la primera edició, durants els tres primers cursos, 45 estudiants han seguit a Tarragona les classes d’aquest màster oficial. Els alumnes són de procedència molt diversa, i n’hi ha tant de l’Estat espanyol com de l’estranger, especialment d’equips que duen a terme importants excavacions arqueològiques com Atapuerca (Burgos-Espanya), Dmanisi (Georgia) o Argel (Argèria), entre d’altres.

D’aquest total hi ha una quinzena d’estudiants d’Itàlia, Costa d’Ivori, Argèria, Filipines, Indonèsia i Jordània que han rebut les classes en altres indrets, però han vingut a la URV a desenvolupar els seus projectes d’investigació en el marc d’aquest màster internacional.

El Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es basa en tres àrees fonamentals: la recerca en paleoecologia humana i prehistòria, paleoantropologia, geologia i paleontologia del quaternari; l’arqueologia d’intervenció en aquesta etapa de l’evolució, i la gestió, conservació i socialització del patrimoni arqueològic.

Aquesta titulació oficial de la URV comparteix objectius i activitats formatives amb les llicenciatures en Història i Geografia a través de matèries d’introducció a una especialització en arqueologia.

1 Mar, 2007

Cervell, comportament complex, pensament simbòlic i tecnologia

Què és el comportament complex i quines eines utilitzen els investigadors per descobrir com ha estat aquest procés? Quin paper hi juga en tot això la tecnologia, el pensament simbòlic i la transferència d’informació? Aquests van ser els eixos centrals de la conferència que va pronunciar Marina Mosquera, professora titular de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigadora de l’IPHES, dimecres 28 de febrer en el cicle organitzat per la Fundació “la Caixa” en aquesta ciutat.

Conferència de Marina Mosquera el 28 de febrer

Marina Mosquera - en primer terme d'aquesta imatge captada per Gerard Campeny (IPHES)- va remarcar que el comportament complex dels humans rau en el cervell unit a totes les possibilitats que propicien les mans, com és la capacitat tecnològica, que s ‘usa per exemple per elaborar instruments, i el pensament simbòlic que ha propiciat, entre d’altres coses, les pràctiques mortuòries com les documentades a la Sima de los Huesos d’Atapuerca, on es va trobar una acumulació de 28 cadàvers d’Homo heidelbergensis.

Per saber com els humans hem anat adquirint aquestes capacitats, Marina Mosquera va referir-se als mitjans que fan servir els científics per esbrinar-ho i que en essència són la neuroanatomia comparada, la paleoneurologia i les restes arqueològiques. En el primer cas sobresurt l’etologia primat, com les investigacions que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) efectua a la Fundació Mona tot observant diferents actituds i capacitats dels ximpanzés, doncs genèticament són en 98% igual que nosaltres.

La morfologia i la parla

Pel que fa a la Paleoneurologia, ja que el cervell no es conserva, s’estudia l’interior dels cranis i analizant la morfologia que presenten es pot esbrinar, per exemple, si eren capaços de produir sons similars als nostres i, per tant, de parlar.

Finalment, les restes arqueològiques, com la tecnologia (instruments de pedra) que empraven, ens indicarien, segons Marina Mosquera, la capacitat dels homínids pel control del territori, el domini de els matèries primeres, la seva capacitat de programació i de seqüenciar actes, trets que ens han fet humans, juntament amb la transferència d’informació o socialització del coneixement.