15 Oct, 2013
Troben més de 2.000 restes d’eines de pedra i fauna a les Muntanyes de Prades d’uns 15.000 anys d’antiguitat
És el total de fòssils descoberts durant les tres excavacions de l’IPHES a la Balma de la Vall, a Montblanc, la darrere de les quals ha acabat fa poc
Gràcies a aquests fòssils es podrà conèixer millor com eren les primeres societats caçadores i recol.lectores
Tres anys d'intervenció arqueològica a la Balma de la Vall (Muntanyes de Prades), a Montblanc sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han posat al descobert més de 2.000 eines de pedra i algunes restes faunístiques, segons s’ha donat a conèixer coincidint amb al realització recetment d’una xerrada dels codirectors del projecte (María Soto i Josep Vallverdú) al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a la capital d’aquesta comarca, en un acte està organitzat per aquest museu, el Museu-Arxiu de Montblanc i el Centre d'Interpretació de les Muntanyes de Prades (CIAR).
Una petita mostra de les eines que s'han posat al descobert a la Balma de la Vall - IPHES
Entre els instruments lítics destaca la presència de nuclis, ascles laminars (utilitzades com a ganivets), gratadors (per al treball de la pell), petites làmines i puntes de dors (fets servir com a puntes de sageta per a la cacera). “El conjunt, actualment en procés d'estudi, és coherent amb les datacions absolutes obtingudes. Aquestes confirmen l'ocupació per part de grups de societats caçadores i recol·lectores de la Balma de la Vall durant el Magdalenià superior, es a dir, fa uns 15.000 anys”, comenta María Soto..
D’altra banda, cal destacar la baixa densitat de restes faunístiques recuperades, al voltant d’un centenar d’elements. Entre el conjunt recuperat s'ha identificat la presència de cabra (Capra pyrenaica), cérvol (Cervus elaphus), linx (Lynx sp.) i conill (Oryctolagus cuniculus), espècies típiques del Magdalenià superior.
Treballs d'excaavció dirigits per l'IPHES - IPHES
Els treballs d'excavació s'han dut a terme gràcies al cofinançament del Consorci del Museu-Arxiu de Montblanc, l’Ajuntament de Montblanc i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Els resultats contribuiran a la posada en valor del Patrimoni Prehistòric de les Muntanyes de Prades, un objectiu ja iniciat amb la musealització dels conjunts d'Art Rupestre presents a la zona.
El jaciment, situat a l'entrada del Barranc de la Vall, va ser localitzat l'any 1975 per D. Joan Pallisé, i fou objecte de dues campanyes arqueològiques durant el anys 1979 i 1980, a càrrec de la Secció Arqueológica del Museu de Montblanc, dirigit per D. Maties Solé i Maseras. Els conjunts lític i faunístic obtinguts en aquestes campanyes van ser publicats per María Adserias i el Dr. J. Nadal a la revista Aplecs de Treballs d'Arqueologia, l’any 1994.
Campanya de 1980 dirigida pel Dr. Maties Solé. Imatge del seu diari d’excavació, tot dipositat al Museu-Arxiu de Montblanc
L'any 2011, el treballs de camp van ser represos per un equip multidisciplinar del IPHES, i dirigits per María Soto. L' intervenció s'emmarca dins del Projecte d'Investigació "Evolució paleoambiental y ocupació prehistòrica a les conques dels rius Francolí, Gaià y Siurana i altres rieres del Camp de Tarragona".
technorati tags: eines de pedra , indústria lÃtica , balmes , prehistòria , societats caçadores i recol.lectores , faunes , paleoambient9 Set, 2013
Les excavacions a Orce d'aquest estiu han aportat més de 3.500 nous registres entre restes d'eines i de fauna de fa entre 1,5 i 1,2 milions d'anys
S'ha documentat una zona de taller per elaborar estris a Barranco León i s'han obtingut noves restes de mamut a Fuente Nueva -3 i Venta Micena
S'ha aplicat per primera vegada en aquests jaciments la tecnologia 3D per fer una reconstrucció fidedigna de l'acumulació de les restes òssies i lítiques
notícia anterior - texto en castellano
La campanya d'excavacions que s'ha desenvolupat a la cuenca de Guadix-Baza (Granada), i especialment a Orce, en les últimes setmanes, sota la direcció de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social), ha aportat més de 3.500 nous registres, entre eines de pedra i restes de fauna amb una cronologia que va d’1,2 a 1,5 milions d' anys. Les noves troballes seran fonamentals per aprofundir en el coneixement de les primeres poblacions humanes europees.
Defensa de mamut en procés d'extracció, a Fuente Nueva 3 - Jordi Mestre/IPHES
La campanya s'ha dut a terme del 19 d'agost al 8 de setembre. S'han excavat els jaciments de Barranco León, Fuente Nueva-3 i Venta Micena. A més, s'ha prospectat la regió de Huéscar i el Guadiana Menor. Hi han participat 100 estudiants d'història, arqueologia, biologia, geologia i altres especialitats, procedents de les universitats andaluses (Granada, Màlaga , Cadis , Sevilla i Pablo Olavide de Sevilla ), Castilla La Mancha, Madrid, Castilla - León, Galícia, Catalunya (Rovira i Virgili de Tarragona, Barcelona, Autònoma de Barcelona), Itàlia, França, Israel, Algèria, Tunísia , i Eritrea.
Eina de sílex trobada a Barranco León - Jordi Mestre/IPHES
Excavacions a Barranco León aquest estiu - Jordi Mestre/IPHES
A Barranco León s'ha continuat amb l'excavació de les quadrícules obertes i no acabades en la campanya precedent de 2011, amb l'objectiu de recuperar les restes faunístiques i lítiques dipositades en el nivell D, on s'ha detectat una superfície usada pels homínids per a la talla i utilització d'instruments. S'han obtingut un total de 1.741 registres (1.429 de fauna i 303 d'indústria lítica) de fa 1,4 milions d'anys .
A Fuente Nueva 3, amb una cronologia de 1,2-1,3 milions d'anys, s'ha ampliat el tall d'excavació amb una pala mecànica en 70 metres quadrats, amb l'objectiu de tenir-lo preparat per a futures campanyes, de cara a la extracció de les restes de mamuts gegants que s'estan descobrint. Gràcies a això s'ha localitzat un nivell superior amb presència de més restes de mamut i indústria lítica, del qual no es tenia constància fins aquest estiu.
El jaciment de Fuente Nueva 3 durant els treballs arqueopaleontològics - Jordi Mestre / IPHES
Mandíbula i defenses
D' altra banda, també a Fuente Nueva 3, s'ha continuat amb l'excavació de les quadrícules ja obertes, i s'han recuperat un total de 1.262 registres (1.107 de fauna i 135 d'indústria lítica). Entre aquestes noves troballes, s'ha extret una mandíbula d’un nadó de mamut i una defensa completa de mamut adult, nombroses restes de rinoceronts, cavalls, cérvols, búfals, óssos, licaons, i alguns fòssils petits carnívors del grup dels mustèlids.
A Venta Micena, l'excavació d'aquesta localitat paleontològica ha suposat un avanç fonamental en el projecte. Després de vuit anys sense cap intervenció en aquest jaciment, s'ha obert una superfície de 100 metres quadrats sobre el nivell fèrtil amb una pala excavadora al voltant del sondeig IV, on el 2005 es van excavar parcialment 6 metres quadrats. S'han ampliat les quadrícules al voltant d'aquest sondeig fins a un total de 19 metres quadrats, i s'han recuperat 573 restes fòssils de macromamífers.
Després devuit anys sense cap intervenció, enguany s'ha tornat a excavar a Venta Micena - Jordi Mestre/IPHES
"L'objectiu és comprovar si el model d'acumulació de les restes fòssils en aquesta zona del jaciment és igual o diferent al detectat en el tall III, situat 400 metres al nord en línia recta on es va realitzar durant els anys 80 i 90 del segle passat l'excavació principal del jaciment. S'han localitzat nombroses restes de mamuts, hipopòtams, rinoceronts, cavalls, cérvols, búfals, hienes, óssos, licaons i sorprenentment algunes restes d'aus", explica Bienvenido Martínez-Navarro, director paleontològic de les excavacions a Orce i investigador ICREA a l'IPHES.
Robert Sala (esquerre), director arqueològic de les excavacions, amb Bienvenido Martínez-Navarro, director paleontològic, aquest mes a Orce - Jordi Mestre/IPHES
"Com avanç important en les investigacions, s'ha aplicat per primera vegada en aquests jaciments la tecnologia 3D gràcies a l'ús d'un escàner d'alta resolució propietat de l'IPHES, que permet fer una reconstrucció fidedigna de l'acumulació de les restes òssies i lítiques, aplicada a tot tipus d'investigacions i divulgació d'aquestes localitats arqueopaleontològiques de cara al futur", afegeix Robert Sala, director arqueològic de les excavacions i investigador de l' IPHES.
Treballs d'escanejat en 3D de la concentració de restes fòssils - Jordi Mestre/IPHES
Microvertebrats
D'altra banda, s'ha tamisat amb aigua tot el sediment excavat en els jaciments de Barranco León i Fuente Nueva 3, amb l'objectiu de recuperar les restes de microvertebrats, útils per a la realització de datacions (ratolins) i per als estudis climàtics i ecològics (amfibis i rèptils) . "El sediment de Venta Micena no es pot tamisar amb aigua perquè la calcària de la qual està compost forma una massa que al mullar-lo no es desagrega. Per això, s'ha optat per tamisar el sediment en sec amb un garbell de malla fina", puntualitza Martínez-Navarro.
S'ha prospectat més la regió de Huéscar amb l'objectiu d'extreure noves mostres de sediment per tamisar-lo en aigua i obtenir més informació sobre la datació a través de l'estudi dels micromamífers. A l’octubre es realitzarà una prospecció a la Solana del Zamborino, amb l'objectiu d'obtenir una datació el més precisa possible.
Localització de matèries primeres
Així mateix, s'han fet estudis de prospecció per a la localització de matèries primeres utilitzades per a la fabricació d'indústries lítiques (bàsicament sílex i calcàries juràssiques), en els territoris propers als jaciments de Fuente Nueva -3 i de Barranco León, i s'han realitzat experimentacions de talla per caracteritzar la tecnologia de les dues localitats, la més primitiva d'Europa occidental.
Indústria lítica in situ a Barranco León - Jordi Mestre/IPHES
El projecte d'Orce està finançat per la Consejeria de Cultura y Deportes de la Junta de Andalucía. Tot i que el contracte-projecte concedit per la Consejeria ha estat assignat institucionalment a l'IPHES, hi participen activament investigadors de les Universitats de Granada, Màlaga, Autònoma de Barcelona, el CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana) de Burgos, el Muséum National d'Histoire Naturelle, o les universitats de Florència i Roma 1, entre altres institucions.
Formació
Més enllà de la recerca, s'està preparant un curs de formació sobre els treballs científics desenvolupats fins ara i la importància dels jaciments, que es realitzarà al Parque de las Ciencias de Granada durant el mes de novembre, coordinat pels directors del projecte d'investigació i el del departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universidad de Granada, Francisco Contreras.
technorati tags: paleontologia , mamuts , tecnologia , primeres poblacions humanes , 3D , Prehistòria , Formació , jaciments9 Set, 2013
Nova campanya d'excavació a la Cueva de Santa, a Cà ceres, per saber més sobre els primers pobladors d'Extremadura
Una dotzena de persones, principalment estudiants universitaris d'Extremadura, participen aquests dies en una nova campanya d'excavació de l’EPPEX (Equipo de Investigación Primeros Pobladores de Extremadura), que es desenvoluparà fins al 15 de setembre a la Cueva de Santa Ana, a Càceres, on en anteriors ocasions s'han trobats fòssils que evidencien la presència humana en aquest lloc fa ja sobre 800.000 anys. Els nous treballs ajudaran a obtenir més informació sobre les característiques d'aquestes primeres poblacions.
La campanya es desenvoluparà fins al 15 de setembre - EPPEX
Aquest any, l'EPPEX, sota la direcció d'Antoni Canals, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ) i codirector de l'esmentat equip juntament amb l’arqueòleg Eudald Carbonell, està ampliant un sondeig exterior per aprofundir en els nivells acheulians, que han aportat fins ara bifaços extraordinàriament conservats. Incidiran també en el sondeig interior, on l'any passat van aparèixer importants restes paleontològiques .
L’accés nord
A la part superior del con de farciment segueixen excavant la unitat 8 de tancament de tota la seqüència sedimentària per tal de poder identificar l'accés nord a l'interior de la cavitat. És en aquesta zona on estan posades noves esperances per als estudis geocronológicos i arqueològics de la cavitat.
La nova campanya d'excavació compta amb el suport decidit de la Diputació de Càceres i amb la col·laboració del Ministerio de Defensa, el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, el Ayuntamiento de Càceres y el Ajuntamiento de Malpartida de Càceres.
En un campament militar
L'evolució tecnològica és un dels objectius a estudiar, en el marc de els excavacions a la Cueva de Santa Ana - EPPEX
La Cueva de Santa Anna s’obre sobre un petit turó a l'interior del campament militar CEFOT n º 1, a 1,2 Km al sud de la ciutat de Càceres. Els sondejos efectuats a la cavitat han proporcionat les primeres evidències sobre l'evolució tecnològica de les primeres comunitats humana que van habitar el denominat Complejo Cacereño, una unitat territorial i cultural que comprèn el Calerizo Cacereño i els aiguamolls circumdants, especialment els del riu Salor en què es troben els jaciments paleolítics del Millar (Càceres ) i Vendimia (Malpartida de Càceres) .
Aquesta singular cavitat conté en els seus nivells eines lítiques en què es pot apreciar l'evolució tecnològica dels homínids en els últims 800.000 anys amb els modes tècnics 1 o Olduvaià, 2 o Axelià i 3 o Mosterià. Cal destacar, per la seva excepcionalitat, la bona conservació dels materials, especialment de les indústries lítiques (bifaços, làmines, etc...), fet que ha permès l'estudi dels seus talls per conèixer les matèries treballades, així com el sentit del desgast per l'ús, permetent la reconstrucció dels gestos dels nostres avantpassats (la manera d'usar aquestes eines).
A més, en l'última campanya d'excavació realitzada al setembre de 2012 va destacar l'aparició d'un important conjunt paleontològic, que permetrà en el futur reconstruir millor la paleoecologia de l'entorn. Així, al costat del ja conegut a la Cueva de Maltravieso i la Cueva del Conejar és, per al sud-oest peninsular, un espai únic i privilegiat en què estudiar l'evolució paleoecològica de l'últim mig milió d'anys .
technorati tags: paleontologia , arqueologia , primers pobladors , El Calerizo5 Set, 2013
Noves troballes a Cova Eirós permetran aprofundir en les semblances i diferències entre sapiens i neandertals
És una de les poques coves de la península Ibèrica on s'observa ocupació per part d'aquestes dues espècies
Així es podran comparar aspectes com l'ús del territori, les estratègies de caça o la gestió de l'entorn
Excavaciones en Cova Eirós durante este agosto - IPHES
Les diferències entre Homo sapiens i Homo neanderthalensis, sobretot per intentar aclarir els motius que van garantir l'èxit d'una espècie per sobre de l'altra, segueix sent una investigació tan atractiva com interrogants planteja.
En aquest context, el jaciment de Cova Eirós (Triascatela, Lugo ) ha aportat noves dades que poden ajudar a resoldre algunes qüestions, tal com s'ha evidenciat durant la campanya d'excavació arqueològica que s’ha desenvolupat del 11 al 31 d'agost, sota la direcció l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste (GEPN) de la Universidade de Santiago de Compostela (USC).
Algunes de les eines de pedra descobertes durant auqesta excaavció - IPHES
Aquests dies s'han obtingut nombroses restes d'eines de pedra i restes de fauna, així com restes humanes, que poden amagar informació molt vàlida per a comparar aspectes com l'ús del territori, les estratègies de caça o la gestió de l'entorn.
Amb aquesta finalitat, un equip integrat per dotze persones, entre especialistes de la USC-GEPN i l'IPHES, dirigits pels arqueòlegs Arturo de Lombera i Xosé-Pedro Rodríguez (ambdós d'aquest institut ) ha continuat l'excavació del sector de l'entrada a la cova iniciada en anys anteriors, on s'han documentat ocupacions d'homínids, entre fa 118.000 i 12.000 anys abans del present.
A dalt, Arturo de Lombera. A sota, Xosé-Pedro Rodríguez. Ambdós són investigadors de l'IPHES i codirectors de les excavacions de Cova Eirós - Jordi Mestre/IPHES
En aquest període, Cova Eirós ha estat utilitzada per sapiens (Paleolític superior) i per neandertals (Paleolític mig). "D'aquí rau una de les raons de la importància d'aquest jaciment -remarca Arturo Lombera-, ja que permet comparar en un mateix lloc com vivien les dues espècies: les seves estratègies de caça, l'ús general dels recursos, com explotava l'entorn, etc. Cova Eirós és, en aquest sentit, una de les poques coves de la península ibèrica amb aquestes característiques”.
D' altra banda, l'equip ha excavat el nivell 2 de la cavitat, pertanyent al Paleolític superior inicial, moment de la cultura aurinyaciana, fa sobre 32.000 anys, quan els sapiens entren per primera vegada al nord-oest peninsular. També s'ha intervingut en el nivell 3, d'uns 84.000 anys d'antiguitat, ocupat per poblacions de neandertals. Aquí s'han obtingut molts restes lítiques, a destacar, les eines elaborades amb quars o les puntes Levallois. Es tracta d'un conjunt del Paleolític mitjà, amb moltes restes de talla. Així mateix, s'han recuperat restes d'ossos de fauna, especialment d'óssos de les cavernes, cérvols i cavalls.
Puntes de Levallois obtingudes durant l'excavació - IPHES
Xosé-Pedro Rodríguez insisteix en una altra qüestió singular de Cova Eirós: "A Galícia, fòssils d'ocupacions de neandertals hi ha molt pocs, sent un període molt poc conegut i aquest jaciment és, a més, l'únic per aquest període del Paleolític on trobem eines i fauna associada, amb la qual cosa es podrà aprofundir en el coneixement de la complexitat neandertal".
Art rupestre
La campanya ha tingut igualment un punt de mira en les manifestacions d'art rupestre que es van posar al descobert l'any passat i l'estudi del qual dirigeix ​​Ramon Viñas, també investigador de l' IPHES. Amb aquesta finalitat, s'han documentat més a fons, s'han pres més fotografies en nous panells, per així poder determinar millor les característiques d'aquestes obres, definir les figures que la componen, etc .
Restes humanes
A l'esquerra una falange humana i a la dreta un incisiu, també humà - IPHES
També a l'interior de la cavitat van ser recuperats diverses restes humans (principalment falanges i dents) que han estat datats en el 4.700 anys abans del present, cosa que suposa la constatació de l'ús de la cavitat amb finalitats funeràries durant el Calcolític i amplia considerablement la seqüència d'ocupacions prehistòriques de Cova Eirós .
El treball de camp en aquest jaciment forma part del projecte "Poblament humà en el Plistocè a les comarques orientals de Galícia", que inclou Monforte, Valdavara i Cova Eirós, sota la direcció de Ramon Fàbregas de la Universidade de Santiago de Compostela i finançat pel Ministerio de Economía y Competividad.
technorati tags: paleolÃtic , eines , restes humanes , primers pobladors gallecs , gestió del territori , quars , fauna31 Ago, 2013
L'equip que excava als jaciments d'Orce visita la cova malaguenya de Las Grajas per conèixer les possibilitats de recerca d'aquest enclavament
L'equip d'investigació que actualment està excavant en diferents jaciments d'Orce (Granada ) ha visitat aquesta setmana la Cueva de la Grajas , situada al municipi d'Archidona (Màlaga) , per conèixer in situ les possibilitats d'impulsar un projecte científic en aquesta cavitat, que podria començar el proper any.
En primer terme, Eudald Carbonell, en direcció a la Cueva de las Grajas - Ayuntamiento de Archidona
L'expedició es va organitzar coincidint amb una estada a Orce de l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ), centre de recerca que dirigeix ​​les excavacions en aquest lloc .
A Archidona , l'equip va poder observar sobre el terreny la importància del jaciment paleolític de la Cueva de las Grajas. El reconeixement del lloc i l'intercanvi d'opinions i idees entre els investigadors van posar de manifest l'enorme importància no només d'aquesta cavitat prehistòrica sinó del treball que sobre ell pot desenvolupar-se, sense oblidar el capítol de la seva posada en valor de cara als potencials visitants.
L'equip d'investigació dels
jaciments d'Orce va estar encapçalat pels doctors Robert Sala (el tercer per l'esquerra), director
arqueològic de les excavacions en aquest indret; Juan Manuel Jiménez (al centre de la imatge),
professor de la Universitat de Málaga, i Isidro Jorge Toro Moyano,
archidonés i director del Museu Arqueològic de Granada (el primer per l'esquerra).
Van exercir d'amfitrions el primer tinent d'alcalde, Francisco Jiménez , i el director executiu de l'Institut del Patrimoni d'Archidona, Juan José Ventura, els quals no només van acompanyar als esmentats investigadors sinó que van compartir el debat sobre les possibilitats del jaciment, ja que un els projectes de futur que es planteja l'Ayuntamiento de Archidona és precisament el de col·laborar amb tota iniciativa que serveixi per reprendre la investigació d'aquest lloc arqueològic i donar-li la posada en valor que es mereix .
Eudald Carbonell va signar en el llibre d'honor de l'Ajuntament d'Archidona - Cedida Ayuntamiento de Archidona
Aquesta visita va estar precedida un dia abans per la realitzada pels esmentats representants de l'Ayuntamiento de Archidona als jaciments d'Orce , a fi de conèixer sobre el terreny el procés d'excavació que s'està duent a terme i la logística que l'envolta . Allí van rebre les explicacions facilitades per Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES i director paleontològic de l'excavació.
technorati tags: paleolÃtic , excavacions , recerca , coves prehistòriques , socialització , arqueologia , tecnologia , evolució humana26 Ago, 2013
Campaments neandertals de curta duració a l’Abric RomanÃ, a Capellades
Tenen 58.000 anys i evidencien un canvi tecnològic important, documentant per primer cop en aquest jaciment eines que són làmines amb fils tallants
Eudald Carbonell: “És l’època de major esplendor d’aquesta espècie”
L’escassetat de restes de fauna indica que, a diferència d’altres èpoques, hi feien estades molt breus
Notícia anterior – NEAN Parc al Facebook i twitter – text en castellà
A la dreta, el director de l'excavació, l'arqueòleg Eudald Carbonell, en plena feina amb altres investigadors, auqest agost - Jordi Mestre/IPHES
L’excavació arqueològica que durant aquest mes es desenvolupa a l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) ha posat al descobert resultats extraordinaris: eines de fa sobre 58.000 anys, en el nivell P del jaciment, que pertanyen, en paraules d’Eudald Carbonell, arqueòleg director de l’excavació i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), “a l’època de major esplendor de l’Homo neanderthalensis, espècie que va ocupar Europa durant més de 200.000 anys”. Alhora, l’escassetat de restes de fauna localitzades indica que les estades en el jaciment, en aquell moment, eren molt breus.
Eina feta amb sílex vermell, de configuració laminar, de 15 cm, en el moment de trobar-se a l'Abric Romaní aquest estiu - Gerard Campeny/IPHES
Les eines del nivell P, el setzè documentat a l’Abric Romaní, estan configurades a base de làmines amb amplis fils tallants, normalment no retocades, realitzades sobre tot en sílex, tot i que també han utilitzat altres roques com la pedra calcària. Això suposa un canvi tecnològic molt important. Eudald Carbonell ha destacat: “És el primer nivell arqueològic de tota la seqüència estratigràfica de l’Abric Romaní en el què s’ha trobat aquesta tecnologia laminar. Las matèries primeres són molt variades, sobre tot en el cas del sílex. Sembla, a més, que hi ha una recerca de materials de bona qualitat i aptitud per a la talla”.
Un altre canvi a ressenyar en el camp de la tecnologia lítica, documentat durant aquesta excavació, és l’ús dels percussors de pedra més tova (el gres), que estaria en relació als mètodes de talla utilitzats per a l’obtenció de làmines.
Eudald Carbonell amb un altre arqueòleg de l'IPHES, Bruno Gómez, superant alguns nivells estèrils que sovint requereixen de l'ús de tecnologia potent per arribar als estrats on es localitzen els fòssils - Jordi Mestre/IPHES
L’equip també ha identificat restes de fauna corresponents a poques peces dels esquelets de no més de dos o tres animals (tal vegada dos cavalls de la espècie Equus ferus, i un Cérvol o Cervus elaphus). Presenten marques de tall fetes amb les ascles de pedra durant el seu esquarterament, fet que indica un aprofitament i consum pels propis neandertals. “Tanmateix la escassetat de restes i la seva relació amb els fogars indica que l’Abric Romaní durant aquesta època fou utilitzat com un lloc de pas on s’instal·larien durant espais breus de temps en partides d’aprovisionament de matèries primes o recursos animals”, ha assenyalat Eudald Carbonell.
Per altra banda, tal i com és habitual a l’Abric Romaní els fogars són nombrosos en aquest nivell. Se n’han excavat gaire bé una vintena. Tots ells de forma generalitzada de dimensions menors als dels nivells anteriors. “Aquest caràcter, tot i que s’haurà d’estudiar e investigar al llarg de l’any vinent, sembla que sostindria el model de les ocupacions curtes”, indica Carbonell.
Al costat de la tecnologia més "dura", la feina minuciosa és imprescindible per no perdre detall de l'excavació i extreure'n les peces sense que es malmetin, com és el cas d'aquestes eines de sílex del nivell P. Aquesta concentració d'indústria lítica indicaria que estem en una àrea de talla neandertal - Gerard Campeny/IPHES
El nivell P, per tant, estaria dins del territori logístic d’aquests grups de neandertals. “Tot i que presenta certes diferències es tractaria d’un model similar al que ja varem documentar al nivell N i que fou publicat l’any 2009 a la revista Current Anthropology”, recorda el mateix arqueòleg.
Els últims dies d’excavació s’estan destinant a treure els sediments estèrils que separen aquest nivell del següent: el nivell Q. La localització de aquest nou nivell presenta molt bones perspectives per obtenir una nova visió diacrònica en la evolució de las estratègies ocupacionals de les poblacions neandertals.
La campanya d’enguany a l’Abric Romaní es du a terme des del passat 8 d’agost i finalitza el dia 31. Hi pren part un equip internacional d’unes 40 persones, entre investigadors del IPHES de diferents disciplines i estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), del grau d'Història de la Universitat de Barcelona, una investigadora de la Universitat de Firenze (Itàlia), un estudiant del grau en Geologia de la Universitat de Barcelona, ​​dos estudiants del grau en Història de la Universidad de Salamanca i un de la Universidad de Sevilla, i un estudiant de doctorat de la Universitat de Tunísia.
technorati tags: fogars , tecnologia , fauna , matèries primeres , sÃlex , talla , marques de tall , là mines , percussors , estudiants , personal investigador19 Ago, 2013
Busquen a Orce noves dades per saber com eren les poblacions humanes fa sobre 1,3 milions d’anys i quin entorn les va acollir
Un equip de 60 persones inicia els treballs als jaciments de Fuente Nueva 3, Venta Micena i Barranco León
El conseller de Cultura i Esport de la Junta d'Andalucía, Luciano Alonso, inaugura la campanya d'excavació
El primer per l'esquerre, de peu, Robert Sala, director de les excavacions, comentant-li al conseller de Cultura i Esport de la Junta de Andalucía, Luciano Alonso, les característiques de Fuente Nueva-3 - Jordi Mestre/IPHES
"El nostre objectiu és aconseguir més dades per saber com eren les primeres poblacions humanes que van habitar Europa fa sobre 1,3 milions d'anys". Així s'ha expressat Robert Sala, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) durant la inauguració de la campanya d'excavacions d'enguany a Orce, el dilluns 19 d'agost, en un acte presidit pel conseller de Cultura i Esport de la Junta d'Andalucía, Luciano Alonso.
Equip multidisciplinari i internacional
Robert Sala, que dirigeix ​​els treballs, que han començat avui i es prolongaran fins al 8 de setembre, ha remarcat: "A Orce hi ha el conjunt de jaciments del Plistocè inferior a l’aire lliure més important d'Europa. És una zona rica en restes fòssils. Ja disposem de milers d'ells, però ara que comencem l'excavació d'un projecte d'investigació a quatre anys vista, hem de sistematitzar aquests treballs i aprofitar la seva estabilitat per aprofundir en una època essencial per entendre com eren les primeres poblacions humanes europees i en quin context van desenvolupar-se".
La campanya està organitzada en dos torns i en cada un d'ells prenen part un equip de 60 persones procedents de l'IPHES, de diverses universitats andaluses i de la resta de l’Estat espanyol, així com de l'estranger i de molt diverses disciplines.
Periodistes interrogant al conseller de Cultura i Esport durant la roda de premsa que ha ofert a Orce - Jordi Mestre/IPHES
El nou projecte científic porta per títol 'Presència humana i context paleoecològic a la conca continental de Guadix-Baza. Estudi i interpretació a partir dels dipòsits pliopleistocénics d'Orce', que el desembre passat la Conselleria de Cultura i Esport va adjudicar a un equip multidisciplinari d'investigadors tant espanyols com estrangers, coordinat per Robert Sala.
Impacte científic i mediàtic
Aquest pla suposa l'ampliació del desenvolupat entre 2009 i 2011 pel mateix equip. “Els resultats han tingut un impacte científic i mediàtic importantíssim, i esperem que aquest nou projecte continuï en la mateixa línia, convertint Orce en un referent nacional i internacional de primer nivell", ha indicat el conseller. La rellevància dels jaciments de la conca Guadix-Baza rau, entre altres factors, en la possibilitat d'aproximar-nos a la reconstrucció paleoecològica dels primers hàbitats humans del continent europeu, així com al coneixement de la interacció de les comunitats humanes amb la flora i la fauna, i l'evolució de les mateixes.
Pressupost
La Conselleria de Cultura i Esport ha dotat a aquest projecte d'un pressupost de 314.189 euros distribuïts en quatre anualitats, que permet assegurar el treball en els jaciments per als propers anys. Durant les tres primeres campanyes es desenvoluparan treballs d'investigació en camp i laboratori, així com tasques de difusió a tots els nivells. L'última es destinarà íntegrament a la restauració, estudi de materials i socialització dels resultats finals.
Treballs d'excavació a Barraco León - Cinta S. Bellmunt/PHES
A aquesta inversió cal afegir així mateix altres com l'empleada en l'adequació dels jaciments (col·locació de cobertes que permetin una millora en les condicions de treball de recerca en camp, perfeccionament dels mitjans interpretatius per a les visites) o en el suport a exposicions temàtiques, com la que s'acaba d'inaugurar al Museo de Prehistoria y Paleontologia de Orce centrada en la dent humana trobada a Barranco León, datat en 1,3 milions d'anys d'antiguitat.
Reobertura de Venta Micena
Per a l'any 2013 el conjunt d'actuacions previstes s'organitzen al voltant de la campanya d'excavacions dels tres grans jaciments d'Orce: Fuente Nueva, Barranco León i Venta Micena. En aquest últim es procedirà a la reobertura del Sondeig-4, fonamental per a la comprensió de la gènesi del jaciment paleontològic en el seu conjunt.
Els objectius científics a Venta Micena se centren en caracteritzar els diferents models d'acumulació de les restes òssies i els agents acumuladors i modificadors, així com a intentar conèixer completament l'associació de vertebrats presents al jaciment, el que probablement augmentarà en diversos tàxons (subdivisions de classificació biològica) la sèrie coneguda fins al moment.
Membres de l'equip internacional que treballa a Orce, al jaciment de Venta Micena - C.S.B./IPHES
Per la seva banda, els treballs d'excavació a Barranco León i Fuente Nueva 3 són una continuació dels duts a terme en el projecte general precedent i tenen com a eix fonamental l'estudi del context paleoecològic del Plioplistocè, així com la relació dels primers pobladors amb seu entorn.
Estudis microestratigràfics i sedimentològics
Durant la campanya d'excavacions es realitzaran estudis microestratigràfics i sedimentològics i en finalitzar es procedirà a l’escanejat de superfície dels jaciments. Aquesta operació permetrà reconstruir els canvis i l'associació de fòssils, fet que suposa una millora en la gestió de dades espacials i la generació d'imatges tridimensionals de la superfície d'excavació i de la relació entre els fòssils.
Altres treballs de camp que es realitzaran simultàniament a les excavacions són, per exemple, la presa de mostres, prospeccions, tasques de topografia i cartografia, etcètera. Finalment, al llarg d'aquest any 2013 es desenvoluparan igualment estudis de laboratori i tasques de didàctica i socialització.
technorati tags: primeres poblacions humanes , fòssils , arqueologia , didà ctica , socialització , excavació , sediments14 Ago, 2013
Moià resol cinc incògnites sobre els neandertals
Aquests dies es duu a terme una nova campanya d’excavacions a les Coves del Toll i a les Coves Teixoneres que finalitza el divendres 16 d’agost
Enguany es compleix una dècada de treballs arqueològics sota la direcció de l’IPHES
L'equip que aquest any ha excavat a Moià - IPHES
Fa 10 anys, el 2003, es va iniciar un projecte de recerca arqueològica relacionat amb la Cova del Toll i la Cova de les Teixoneres de Moià (Bages). Aquest projecte va sorgir d’una pregunta molt senzilla: hi havia competència pels recursos entre els neandertals i els grans carnívors, com per exemple els óssos de les cavernes, les hienes o els lleons?
L'excavació d'enguany es desenvolupa fins al dia 16 d'agost - Jordi Mestre/IPHES
“Poc a poc, la informació que han proporcionat ambdues coves ens ha permès als investigadors afrontar no solament aquesta qüestió, sinó també introduir-nos en altres debats científics d’índole molt diversa com, per exemple, l’evolució del comportament dels grups humans, la seva composició social, o l’evolució del clima ara fa uns 40.000 anys”, comenta Jordi Rosell, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), professor docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i codirector de les excavacions al Toll i a Teixoneres juntament amb Florent Rivals, també investigador a l'IPHES, i Ruth Blasco, ara becaria postdoctoral Beatriu de Pinós-A de la Generalitat de Catalunya al Gibraltar Museum, que n’és col·laboradora.
Precisament, aquests dies, sota la seva codirecció es du a terme una nova excavació que finalitza divendres 16 d’agost, amb la participació d’un equip de 20 persones professionals de diferents disciplines, principalment de l’IPHES, i alumnat d’universitats de diferents zones de l’Estat espanyol. Els treballs es financen amb diners delpropi institut, de l’Ajuntament de Moià i de la Generalitat de Catalunya.
Les Coves presentaven aquesta imatge l'any 2003 quan va començar a excavar l'IPHES - IPHES
Any 2004 - A l'esquerra, amb el targetó blanc, Jordi Rossell, i per la dreta, amb xaqueta blanca, Ruth Blasco, codirectors actuals de l'excavació juntament amb Florent Rivals - Jordi Mestre/IPHES
Els conflictes entre humans i carnívors es resolien a favor dels primers
“Després d’aquesta primera dècada, la valoració dels treballs efectuats es força positiva i ha permès donar resposta a cinc fites importants relacionades amb el neandertals”, assenyala Jordi Rosell. Una de ella té a veure amb els conflictes entre humans i carnívors en aquell període, que habitualment es resolien a favor dels primers.
“A partir del registre arqueològic, hem esbrinat que, normalment, les coves eren ocupades a l’hivern pels óssos de les cavernes i a la primavera per les hienes o altres carnívors”, explica. Ocasionalment, alguns grups de neandertals visitaven aquestes cavitats, trencant la dinàmica natural dels seus residents habituals.
Excavació a Toixoneres el 2008 - Jordi Mestre/IPHES
“Pel que s’ha vist fins ara, la sola presència –prossegueix Rosell- dels neandertals devia foragitar a aquests animals, els quals, al igual que fan avui en dia, preferien passar desapercebuts per als humans. En cas contrari, podien ser caçats, com ho demostren algunes marques de tall observades sobre alguns óssos de les cavernes de la Cova del Toll, de fa 60.000 anys, i que proven el seu tractament per part dels neandertals”.
Diversitat de les ocupacions
Pel que fa a l’organització i estructuració dels campaments dels neandertals, tradicionalment eren molts els qui en defensaven la seva absència. En canvi, “la Cova de les Teixoneres suggereix l’ús d’àrees específiques per a finalitats concretes”, apunta Jordi Rosell.
Generalment, tot es realitzava al voltant dels fogars, els quals es situaven a la zona exterior. Solament en un cas s’utilitzà l’àrea més interna per situar-hi un fogar relacionat amb el consum d’un cèrvid. “La manca d’estructuració observada en altres jaciments, es deu, probablement, a l’acció posterior de carnívors què, intentant aprofitar les despulles abandonades pels grups humans, possiblement van remenar les restes”, observa.
L'equip en plena feina el 2010 - Jordi Mestre/IPHES
Existència d’un “territori” neandertal
D’altra banda, els grups humans que visiten les coves del Toll i de les Teixoneres no semblen ser autòctons del Moianès. Les roques que utilitzen semblen procedir majoritàriament d’àrees allunyades, sobretot de la comarca d’Osona. No obstant, la reiteració en les seves visites a les coves suggereix l’existència d’uns recorreguts ben establerts per un territori amb llocs clau o de visita obligada, com ara la Cova de les Teixoneres.
Una dieta càrnia variada
Un dels principals avantatges que ofereix l’estudi dels grups humans viatgers, com és el cas dels neandertals que visitaven les Coves del Toll i de les Teixoneres, és la diversitat de recursos que són capaços d’explotar durant els seus trajectes. Això permet visualitzar amb claredat l’espectre d’animals que ells contemplaven com a preses. “Ara mateix, sabem que al Moianès els neandertals explotaven la carn d’animals petits, com les tortugues o els conills, i d’animals molt grans, com els rinoceronts i els urs, passant per cavalls, ases silvestres, cérvols, cabirols i, fins i tot, senglars”, assegura Rosell.
Canvis climàtics acusats
Entre fa 40.000 i 70.000 anys abans d’ara, que és el període més estudiat fins a dia d’avui pel que fa a les coves, sembla produir-se una diversitat d’ambients important. El paisatge hauria estat dominat tot el temps per una significativa cobertura forestal. No obstant, es registren períodes de freds rigorosos, en els que a les coves apareixen animals com el rinoceront llanut i el mamut, i períodes més temperats, amb presència de cabirol o d’ase silvestre. Segons el mateix arqueòleg de l’IPHES, això indica que els canvis climàtics ocorreguts en els darrers 100.000 anys van ser força extrems.
Noves incògnites
Lluny encara d’acabar-se la recerca, les incògnites resoltes serveixen per plantejar noves preguntes i més objectius de cara a futures campanyes. Una d’elles és veure quina relació hi havia entre les diferents modalitats de campaments neandertals i els canvis climàtics. És a dir, saber si el clima condicionava els modes de vida dels neandertals i la seva mobilitat pel territori.
El segon repte és confirmar si existia una cacera regular de l’ós de les cavernes per part dels neandertals. Ara per ara, les restes recuperades d’aquests animals amb indicis d’haver estat tractades pels humans són escadusseres. “No obstant, futures excavacions –avança Jordi Rosell- faran augmentar aquest nombre i permetran comprovar aquesta hipòtesi amb garanties”.
technorati tags: excavacions , arqueologia , neandertals , subsistència , carnÃvors , homÃnids , óssos de les cavernes , hienes , fogars , organització social , distribució de l'espai10 Ago, 2013
Comença la XXXI campanya d'excavació a l'Abric RomanÃ, dirigida per l'arqueòleg Eudald Carbonell
L'objectiu és obtenir noves dades sobre les estratègies de subsistència i les formes d'ocupació de l'espai per part de les comunitats neandertals
Coincidint amb l'excavació, el jaciment es pot visitar lliurement, i de forma gratuïta
Excavació d'un fogar de sobre 55.000 anys d'antiguitat - Gerard Campeny/IPHES
Fins al 30 d'agost es desenvolupa al jaciment de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona), la 31 campanya d'excavació dirigida per l'arqueòleg i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell. Els treballs d'aquest any van començar el dia 8 d'aquest mes.
A la dreta, Eudald Carbonell conversa amb Manolo Vaquero, també investigador de l'IPHES, el primer dia d'excavació - NEAN Parc
En total seran 40 persones les que participaran en aquesta ocasió en dos torns. La majoria són personal investigador i doctorands de l'IPHES i la resta, estudiants del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), del grau d'Història de la Universitat de Barcelona, una investigadora de la Universitat de Firenze (Itàlia), un estudiant del grau en Geologia de la Universitat de Barcelona, ​​dos estudiants del grau en Història de la Universidad de Salamanca i un de la Universidad de Sevilla, i un estudiant de doctorat de la Universitat de Tunísia.
En aquesta campanya hi pren part alumnat i personal investigador de diversos centres i païssos - Gerard Campeny/IPHES
Aquesta excavació forma part del projecte de recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya que porta per nom "Abric Romaní - cingleres del Capelló (2010 - 2014)". "L'objectiu d'aquest any és acabar l'excavació en extensió el nivell P d'una antiguitat de l'entorn a 55.000 anys i continuar baixant en la seqüència estratigràfica per arribar al nivell Q, encara més vell", ha comentat Eudald Carbonell.
Saber més sobre comorganitzaven l'espai les comunitats neandertals és un dels objectius de l'excavació - Gerard Campeny/IPHES
D'aquesta manera, "podrem obtenir noves dades sobre les estratègies de subsistència i les formes d'ocupació de l'espai de les comunitats neandertals que van habitar el nord-est de la Península Ibèrica, i de manera extensiva nova informació per reconstruir la vida d'aquests grups humans a Europa", ha afegit.
Horaris
Coincidint amb l'excavació, el jaciment es pot visitar lliurement, i de forma gratuïta, del 9 al 29 d'agost (excepte els dies 15 i 23 que romandrà tancat). L’horari de visita és de les 11 h fins les 13 h i de 17 a les 19 h.
technorati tags: excavacions , arqueologia , neandertals , subsistència , distribució de l'espai , docència24 Jul, 2013
Troben l'eina de pedra més antiga d'Europa occidental, pròxima a 1,5 milions d'anys, a la Sima del Elefante d'Atapuerca
Ha aparegut per sota del nivell on es va trobar la mandíbula humana més remota (d’1,2) apropant-se així al límit acceptat per a la primera ocupació
Després de set anys de pacient restauració a l'IPHES, es presenta una escàpula infantil d'Homo antecessor, la segona que es coneix d'un homínid tan arcaic
Nous fòssils de la Gran Dolina avalen la continuïtat del poblament humà en el Plistocè inferior, és a dir, des de fa 1,5 milions d'anys fins als 850.000
Eina d'indústria lítica de més d'1,2 milions d'anys trobada a la Sima del Elefante - Jordi Mestre/EIA
L'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) ha trobat al jaciment de la Sima del Elefante un sílex cretaci del Mode 1 (tecnologia molt rudimentària), en el nivell TE8, que es localitza uns dos metres per sota del TE9 (datat en 1,2 milions d'anys), on el 2007 es va trobar la mandíbula humana més antiga d'Europa occidental. Per tant, aquesta eina és encara més arcaica i s'aproxima al límit acceptat per a la primera ocupació d'Europa occidental, que se situa en 1,5 milions d'anys.
Al seu torn, noves troballes al jaciment de Gran Dolina, al nivell TD4, que ronda el milió d'anys, confirma la continuïtat del poblament humà a Europa des que aquest es va originar, fa sobre 1,5 milions d'anys, fins a la aparició d'Homo antecessor, fa uns 850.000 anys. A més, coincidint amb el balanç de la campanya d'excavació d'enguany a Atapuerca, s'ha donat a conèixer una escàpula infantil d'Homo antecessor, la segona documentada d'un homínid tan pretèrit. Aquest fòssil, encara que es va descobrir el 2005, ha necessitat de set anys de pacient restauració a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Escàpula d'Homo antecessor recuperada el 2005 al nivell TD6 de Gran Dolina, de més de 800.000, un cop restaurada per l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
Per Eudald Carbonell, codirector de l'EIA, no hi ha dubte que un dels resultats més destacats de la campanya d'excavació que es desenvolupa a Atapuerca des de l'1 de juliol i que finalitza aquest divendres, és la troballa a la Sima del Elefante de l'eina esmentada. En ser més antiga que la mandíbula humana documentada el 2007, "en conseqüència, pensem que amb el nou fòssil ens acostem al límit acceptat per a la primera ocupació d'Europa occidental que se situa en 1,5 milions d'anys", ha comentat.
Contradicció d'hipòtesis
Aquesta troballa, juntament amb els nous fòssils d'indústria lítica, apareguts en un altre jaciment d'Atapuerca aquest estiu, concretament a Gran Dolina, al nivell TD4 d'un milió d'anys, "confirma la continuïtat del poblament humà a Europa des que aquest es va originar, fa aproximadament 1,5 milions d'anys, fins a l'aparició d'Homo antecessor, fa uns 850.000", explica Carbonell.
L'arqueòloga Elena Lacasa amb la peça d'indústria lítica de més de 800.000 anys que s'ha posat al descobert al nivell TD4 de Gran Dolina - Jordi Mestre/EIA
Per a aquest arqueòleg, això és molt important perquè "contradiu les hipòtesis plantejades per alguns investigadors que explicaven el primer poblament d'Europa a partir de la successió de petites onades d'homínids sense continuïtat en el temps i condemnades a l'extinció davant la seva incapacitat d'adaptar-se els nous espais".
En aquest sentit, Eudald Carbonell s'ha referit a un article publicat el 18 de juliol de 2013 a la revista Quaternary Science Rewievs, "Continuity or discontinuity in the European Early Pleistocene human settlement: the Atapuerca evidence", en la qual, entre d'altres hipòtesis, es proposa precisament la continuïtat del poblament europeu durant el Plistocè inferior. Està signat per diferents membres de l'EIA, entre els quals es troba l'esmentat codirector del Projecte Atapuerca.
"Encara que es tracta d'una indústria lítica molt arcaica, aquesta ja reflecteix -prossegueix Carbonell- el desenvolupament d'activitats complexes, com l'aprofitament d'animals caiguts en les bòfies. Aquestes activitats impliquen un cert control del territori, en ser necessari llegir i interpretar els senyals que es produeixen en el medi quan un animal cau en un parany d'aquest estil, com ara els brams dels propis animals o el voleteig d'aus carronyeres pels voltants".
Els codirectors del Projecte Atapuerca, d'esquerra a dreta, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i José Mari Bermúdez de Castro amb la Consejera de Cultura y Turismo de la Junta de Castilla y León, Alicia García, dimecres 24 durant la presentació de les troballes - Jordi Mestre / EIA
El rei de les coves
Però sens dubte, el rei de les coves d'Atapuerca fa un milió d'anys va ser l’Ursus dolinensis, un ós de grans dimensions avantpassat directe dels futurs óssos de les cavernes (Ursus spelaeus) i molt proper a l'ancestre comú dels óssos bruns actuals . D'aquesta espècie s'han trobat diverses restes al costat del d'altres animals com rinoceronts, cèrvids gegants, daines, bisons i ases silvestres.
Un altre fet a remarcar ha estat la presentació d'una escàpula d'Homo antecessor. Es va posar en evidència el 2005, en el nivell TD6 de Gran Dolina. Va pertànyer a un nen o nena d'entre quatre i sis anys i representa una gran oportunitat d'investigar sobre el desenvolupament i la locomoció d'aquesta espècie.
L'escàpula formava part d'un gran bloc de sediments del qual s'ha alliberat amb el procés de restauració - Lucía López-Polín/IPHES
Futura exhibició al Museo de la Evolución Humana
El seu estudi es presumia molt complex, atès que el fòssil es trobava literalment incrustat en un bloc d'argila calcificada. Després de set anys de pacient treball, l'equip de restauració de l'IPHES ha aconseguit alliberar aquesta resta fòssil tan peculiar i s'ha pogut donar a conèixer per primera vegada en societat. A més, actualment ja està en condicions de poder ser analitzat. Posteriorment s'exposarà al Museo de la Evolución Humana de Burgos.
Lucía López-Poli, tècnica de restauració de l'IPHES, al laboratori de campanya, a Burgos, l'any que va aparèixer l'escàpula, tractant aquesta peça abans de ser trasllada a l'esmentat institut - Cedida Eduardo Saiz
En el registre fòssil dels hominins (espècies que ja es desplacen de forma bípeda) arcaics tan sols es coneixen les escàpules d'un individu immadur d'uns tres anys d'edat, pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, localitzat a la localitat de Dikika, a Etiòpia.
technorati tags: homÃnids , indústria lÃtica , eines de pedra , poblacions europees , primers pobladors , Plistocè inferior , escà pula , Homo antecessor , Europa occidental11 Jul, 2013
Troben el fòssil humà més antic de GalÃcia a la Cova de Valdavara, a Lugo
Es tracta d'una dent de llet, molt desgastada, de fa uns 17.000 anys, i pertanyent a un nen d'uns 10 anys
És, a més, la primera resta humana del Paleolític trobada a la comunitat gallega
La troballa va tenir lloc l'any passat, però s'ha fet pública ara quan s'ha sabut els resultats de diferents anàlisis - IPHES
Personal investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha trobat, a la Cova de Valdavara (Becerreá, Lugo), una dent infantil, de fa uns 17.000 anys, que constitueix el fòssil humà més antic descobert fins al moment a Galícia. Es tracta d'un molar de llet amb un grau de desgast molt avançat i pertanyent a un individu d'uns 10 anys d'edat. És, a més, la primera resta humana del Paleolític trobada a la comunitat gallega.
"La dent de Valdavara seria almenys 7.000 anys més antiga que les restes fòssils que fins ara ocupaven aquesta categoria a Galícia, i que van ser trobades a la Serra do Courel amb una antiguitat al voltant dels 10.000 anys abans del present", puntualitza Manuel Vaquero, investigador de l'IPHES i director de les excavacions a Valdavara.
Segons les datacions de què es disposen actualment, realitzades pel mètode de Carboni 14, aquesta dent tindria una cronologia de més de 17.000 anys abans del present, encara que no es descarta que pugui ser una mica més antiga. "Aquest mateix any es té previst realitzar noves datacions que permetran establir amb més precisió l'antiguitat del fòssil", ha anunciat Manuel Vaquero.
Ric conjunt arqueològic
La dent es va posar al descobert durant excavació arqueològica de l'any passat, però la troballa no s'ha fet públic fins ara perquè s'estava pendent d'algunes anàlisis científiques. Va aparèixer a la base del nivell 4 de la Cova de Valdavara, que correspon culturalment al Magdaleniense antic. En el mateix nivell s'ha recuperat un ric conjunt arqueològic, integrat per nombroses eines elaborades amb sílex i ossos, així com elements d'ornamentació personal, com ara una sèrie de petxines de Dentalium utilitzades com comptes de collar.
Els treballs a la Cova de Valdavara es van iniciar el 2007 i s'emmarquen en un projecte de recerca conjunt de la Universidade de Santiago de Compostela i l'IPHES. Les excavacions es duen a terme gràcies al suport del Concello de Becerreá (ajuntament) i estan dirigides per Manuel Vaquero i Susana Alonso, aquesta última col·laboradora de l'IPHES.
Actualment,-com veiem en la
imatge-, s'està realitzant la setena campanya d'excavacions, que es va iniciar
l'1 de juliol i finalitzarà el proper dia 27. Hi participen vuit
investigadors procedents de diverses institucions. (Crèdit foto: IPHES)
4 Jul, 2013
Després de cinc anys de sondejos, la Boella es prepara ja per afrontar la primera excavació sistemà tica i recuperar un nou mamut
Una altra fita és la redacció del pla director que es presentarà la pròxima tardor
La campanya d’enguany ha revelat nombroses eines d’indústria lítica de fa sobre un milió d’anys, una antiguitat molt singular al registre arqueològic
Eines de pedra d'un milió d'anys que s'han posat al descobert durant el juny - IPHES
Cinc anys després de sondejos en diferents zones del jaciment de la Boella (La Canonja, Tarragona), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) prepara ja el que serà la primera excavació sistemàtica, cosa que representarà la consolidació d’aquest projecte de recerca. La recuperació de les restes d’un nou mamut serà l’objectiu principal de la pròxima campanya, que es farà l’any que ve. Paral·lelament, es treballa en la redacció del pla director del Barranc de la Boella, que es donarà a conèixer aquesta tardor.
Fi al sondeig del Forn
Mentrestant, fa pocs dies va finalitzar la intervenció arqueològica de la campanya 2013 que ha posat fi al sondeig del Forn, una de les zones del jaciment, ubicada davant de la primera cala explorada l’any 2007 i on es va localitzar restes de roques tallades i restes d’un mamut d’un milió d’anys. “Els propietaris de la finca fa dos anys que han ofert el lloc per tal de poder concloure aquesta excavació que ha de permetre obtenir un nou mamut, del qual s’entreveuen les restes i sembla que podria estar sencer”, comenta Josep Vallverdú, arqueòleg de l’IPHES i director de l’excavació.
Treballs d'excavació al jaciment El Forn durant aquesta campanya - Jordi Mestre/IPHES
Aquest juny, al Forn, s’han posat al descobert nombroses restes arqueològiques i paleontològiques molt disperses entre sí. “El conjunt lític més nombrós és el recuperat en el nivell 2”, apunta Vallverdú. Es tracta d’un conjunt de 15 elements de roques tallades molt ben conservats i datats en 1 milió d’anys, “una edat molt singular en el registre arqueològic d’Europa”, assegura el director de l’excavació.
Les restes faunístiques
Pel que fa a les restes faunístiques, al Forn s’han comptabilitzat més d’una cinquantena, “una quantitat relativament nombrosa, si es considera que és un jaciment a l’aire lliure i, per tant, són més difícils de conservar-se”, comenta Josep Vallverdú. “Són restes d’animals corredors (cavalls, cérvols...), que moren vora els tolls d’aigua que es donen en un delta fluvial format per una riera i el riu Francolí fa u milió d’anys”, ha declarat.
Una de les restes de fauna pendents d'identificar. El seu anàlisi al laboratori podria ajudar a determina de quina espècie es tracta - IPHES
Aquest any també s’ha intervingut al jaciment de la Mina, que s’ha netejat després que una esllavissada tapés el sondeig efectuat en altres campanyes. “De forma manual, durant les dues primeres setmanes, vam retirar més de 15 metres cúbics de terra esponjada i posteriorment s’ha excavat la superfície del sondeig”, explica Vallverdú.
Futur centre d’interpretació
A la campanya d’enguany hi ha participat una vintena de persones, entre membres de l’IPHES, alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid.
El mateix arqueòleg ha informat: “aquesta tardor esperem presentar el pla director del Barranc de la Boella, una eina per organitzar els treballs arqueològics en extensió que s’han de dur a terme els pròxims anys i impulsar el futur centre d’interpretació que s’instal·larà al Mas de l’Auberador, a La Canonja”.
En aquest sentit, Josep Vallverdú ha indicat: “Les pròximes excavacions a la cala 1 del mamut i a la Mina augmentarà el nombre de restes i coneixements generats els darrers sis anys”.
Condicions dignes i protecció
Alhora ha advertit: “Esperem que aquesta nova fase d’excavacions en extensió es facin en condicions dignes i que es protegeixin les zones excavades, perquè encara no s’ha aconseguit preservar les àrees sotmeses a l’exploració arqueològica”.
En aquest sentit ha alertat: “La continuació de les excavacions programades estan íntimament lligades a la protecció de les zones excavades. Val a dir que la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de la Canonja han manifestat el seu compromís en conservar el registre arqueològic i paleontològic del Barranc de la Boella on hi ha, entre altres coses, les primeres proves de l’origen dels poblaments humans prehistòrics d’Europa”.
technorati tags: fauna , eines de pedra , indústria lÃtica , tecnologia , jaciments , arqueologia , excavació , sondejos , mamuts , docència3 Jul, 2013
Comença una nova campanya d'excavacions a Atapuerca
Fins al 28 de juliol es desenvolupa una nova campanya d'excavacions en els jaciments de la Sierra de Atapuerca, sota la codirecció de Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell.
La campanya va començar dimarts 2 de juliol. Entre els participants hi ha membres de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
Al llarg d'aquest mes, i dividits en dos torns, treballaran un total de 150 persones, la majoria d'elles pertanyents a centres i institucions lligats al Proyecto Atapuerca: Universidad de Burgos (UBU), Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana de Burgos (CENIEH), Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Centro Universidad Complutense de Madrid - Instituto de Salud Carlos III de Evolución y Comportamiento Humanos (UCM - ISCIII) i Universidad de Zaragoza (UNIZAR), encara que hi ha una altra gran part de participants que procedeixen d'altres universitats i centres de recerca nacionals i internacionals, tot i que aquest any la seva participació ha quedat reduïda.
Els jaciments que es van a excavar són: Sima del Elefante, Galeria, Gran Dolina, Cueva del Mirador, Fuente Mudarra, Portalada de Cueva Mayor, Sima de los Huesos i Galeria de las Estatuas.
technorati tags: excavacions , arqueologia , jaciments , evolució humana , centres de recerca11 Jun, 2013
Descobert un nou esquelet de bòvid en connexió anatòmica de fa 3,1 milions d’anys, coincidint amb el desè aniversari d’excavacions al Camp dels Ninots
També s’han recuperat moltes empremtes vegetals, peixos i petits vertebrats, que facilitaran la reconstrucció paleoambiental de l’entorn d’aquest antic llac
S’han iniciat les gestions perquè el jaciment sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, atesa la seva excepcionalitat i singularitat
Dijous, 13 de juny, a les 20 h, al Casino Municipal de Caldes de Malavella, xerrada a càrrec dels codirectors de l’excavació Bruno Gómez i Gerard Campeny
Llibre i web didàctica sobre el Camp dels Ninots – vídeo general - capítol Sota terra
La campanya d’excavació que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha realitzat del 2 al 31 de maig al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) ha posat al descobert un nou esquelet de bòvid en connexió anatòmica (és a dir, amb l’estructura original intacta) de fa 3,1 milions d’anys; el catorzè que es troba en aquest indret. Juntament amb aquesta troballa s’han recuperat moltes empremtes vegetals, peixos i petits vertebrats, que facilitaran la reconstrucció paleoambiental d’aquest antic llac situat al cràter d’un volcà. Paral·lelament, s’han iniciat les gestions perquè el jaciment sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), atesa la seva excepcionalitat i singularitat, i dijous 13 de juny s’oferirà una xerrada per a tots els públics, a la localitat.
Treball d'excavació de l'esquelet de bòvid de
l’espècie Alephis tigneresi recuperat en el sector de Can Cateura durant aquest
mes de maig - Gerard Campeny / IPHES
En els treballs, hi han intervingut prop de 30 investigadors provinents d’universitats i centres de recerca tant de l’Estat espanyol com de l’estranger, i de disciplines tan diverses com la geologia, la biologia, la paleontologia, l’arqueologia i la restauració. El projecte de recerca del Camp dels Ninots està dirigit per Jordi Agustí, Bruno Gómez i Gerard Campeny, tots tres membres de l’IPHES.
Vista general de l’excavació a la cala 9/10 del sector de Ca n’Argilera durant la campanya d'aquest any - Gerard Campeny / IPHES
En aquesta ocasió, l’excavació s’ha concentrat en dos punts del volcà: l’un, a l’extrem nord, anomenat sector Cateura, i l’altre, a l’extrem sud, conegut com a Ca n’Argilera. A ambdós emplaçaments, separats aproximadament per 600 metres de distància, s’hi ha treballat simultàniament, i s’ha obtingut abundant material paleontològic i paleobotànic.
El primer bòvid del sector Cateura
El nou esquelet de bòvid , de l’espècie Alephis tigneresi, s’ha localitzat al sector Cateura i és el primer que es recupera en aquesta zona. “El fet de trobar-se a més de 600 metres de distància dels descoberts en campanyes anteriors, demostra la gran densitat de restes paleontològiques repartides per tota la superfície del cràter del volcà”, observen Bruno Gómez i Gerard Campeny.
Es tracta d’un esquelet sencer i en connexió anatòmica que correspon a un individu adult, i que, juntament amb els 13 esquelets d’aquesta mateixa espècie recuperats en campanyes d’excavació anteriors, “proporcionarà important informació per conèixer tant l’evolució d’aquests bòvids com de les seves dinàmiques socials”, han recalcat els esmentats arqueòlegs.
Els amfibis, rèptils i peixos localitzats atrauen l’interès d’especialistes d’arreu
Juntament amb les restes de grans vertebrats, durant la campanya d’excavació d’enguany cal destacar la localització de centenars de restes de petits vertebrats, entre amfibis, rèptils i peixos. D’aquests darrers, probablement els més abundants al Camp dels Ninots, se n’han recuperat nombrosos esquelets, tant articulats com desarticulats. La majoria d’aquests peixos són carpes de llac de l’ordre dels Cypriniformes, de les quals s’han pogut identificar fins a tres espècies diferents. Cal destacar un exemplar en perfecte estat de conservació, fet que demostra que els sediments d’aquest jaciment són excel•lents per a la preservació d’aquest tipus de fòssils. Aquestes restes han captat l’atenció d’investigadors del Laboratori de Paleobiologia i Paleoecologia de l’Institut de Geologia de Praga, els quals s’han desplaçat a Caldes de Malavella per tal d’estudiar-les in situ.
Tasques de restauració d’un
esquelet de carpa, al laboratori de campanya instal·lat al Castell de Caldes de
Malavella - Gerard Campeny / IPHES
Mort sobtada
Durant el temps que va ser actiu, aquest llac va atraure un gran nombre d’animals, per als quals aquest entorn era un espai ideal per viure-hi i per trobar-hi aigua i aliment. Aquests animals varen morir sobtadament, per causes que encara avui es desconeixen, i els seus esquelets es varen dipositar al fons del llac.
Els treballs d’excavació consisteixen en el desmuntatge horitzontal de les capes argiloses del fons del llac per tal de desenterrar i recuperar els esquelets. A dia d’avui s’han obtingut 22 esquelets de grans vertebrats, entre rinoceronts, bòvids i tapirs, juntament amb nombroses restes d’amfibis, rèptils, peixos i aus.
Estudis geofísics per conèixer les dimensions del volcà
El Camp dels Ninots forma part d’un volcà originat a finals del Pliocè, al cràter del qual es va formar un llac. Té una superfície aproximada de 250.000 metres quadrats, amb uns 60 metres de profunditat, actualment ocupada per camps de conreu.
Els estudis geològics que estan duent a terme investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) permetran conèixer la gènesi d’aquest volcà des del moment de la seva formació fins al rebliment del seu cràter. Durant aquesta campanya s’han realitzat múltiples estudis de geofísica per tal de conèixer amb exactitud les dimensions del volcà, el seu rebliment i la seva morfologia.
Plantes aquàtiques i amfíbies
Fins ara, els estudis realitzats sobre les macrorestes vegetals (empremtes de fulles, fruits, troncs, etc.) han permès reconstruir amb detall el paisatge dominant d’aquest entorn des del moment que es va formar el llac fins que aquest es va assecar i es va omplir del tot de sediment.
Empremta
vegetal corresponent a una fulla de plataner recuperada en el sector de Can
Cateura - Gerard Campeny / IPHES
ctualment, es compta ja amb milers d’empremtes vegetals de les espècies que hi havien habitat. L’estudi que n’han fet des de l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME) descriu diverses línies de vegetació de l’entorn immediat del llac. D’aquesta manera, s’han documentat plantes aquàtiques que devien conformar denses praderies subaquàtiques, entre les quals s’han recuperat exemplars del gènere Cabomba, típics de regions tropicals, i del gènere Ranunculus, àmpliament distribuït en la geografia de la península ibèrica.
També s’ha registrat una gran quantitat de plantes amfíbies, que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Aquest és el cas de les bogues, de les canyes i dels esparganis, que tenen les arrels i els rizomes submergits en l’aigua, i les tiges, les fulles i les inflorescències, emergides.
A les vores d’aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera, constituït fonamentalment per verns, si bé s’han documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes, els plataners, etc. Lluny de les aigües del llac i darrere dels boscos de ribera hi havia les laurisilves. Semblantment al que s’esdevé actualment als boscos de llorers del sud de la Xina i del Japó, a més de lauràcies, aquests boscos pliocènics contenien alzines subtropicals, grèvols i alguns arbres caducifolis, com ara els noguers.
Els arqueòlegs Bruno Gómez (equerra) i Gerard Campeny, a l'edifici de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
Protecció del jaciment
Des que, l’any 2003 l’IPHES va iniciar el projecte de recerca al jaciment del Camp dels Ninots, s’hi han realitzat continuades campanyes d’excavació i prospecció . Els treballs duts a terme l’any en curs han posat al descobert nombroses restes fòssils a més de mig quilòmetre de distància les unes de les altres, fet que ens indica l’abast del jaciment i el potencial que, de segur, oferirà en els propers anys.
Atesa l’excepcionalitat, singularitat i diversitat del registre que ofereix aquest jaciment, tant paleontològic, paleobotànic com geològic, en aquests moments s’ha iniciat la gestió perquè el Camp dels Ninots es declari Bé Cultural d’Interès Nacional.
Finançament
Els treballs de recerca al Camp dels Ninots es realitzen gràcies al suport de diferents institucions: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Caldes de Malavella i Ministeri de Cultura.
Xerrada per a tots els públics
Amb motiu del desè aniversari de la recerca al Camp dels Ninots, el proper dijous, 13 de juny, a les 20 h, al Casino Municipal de Caldes de Malavella, s’oferirà la xerrada adreçada a tots els públics “Balanç de 10 anys d’excavacions al Camp dels Ninots”, a càrrec dels arqueòlegs Bruno Gómez i Gerard Campeny, codirectors del projecte de recerca. Ambdós arqueòlegs faran un recorregut didàctic per aquests deu anys d’investigació científica continuada sota la direcció de l’IPHES.
technorati tags: bòvids , vegetació , paleoambient , paisatge , peixos , arqueologia , paleontologia , geologia , animals , esquelets9 Jun, 2013
Fa entre 13.000 i 9.000 anys, la Cova de les Borres, a La Febró, ja va estar ocupada per homÃnids de forma continuada
Així s’ha demostrat amb la segona campanya d'excavacions que ha dut a terme l’IPHES
L'estudi de les restes fòssils i de la organització de l'espai permetrà conèixer més a fons el comportament econòmic i social de les societats caçadores i recol·lectores
Excavació a la Cova de les Borres fa unes setmanes - IPHES
Gràcies als treballs d’excavació que, per segon anys consecutiu, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha desenvolupat a la Cova de les Borres, a La Febró (Baix Camp), s’ha pogut confirmar que, fa entre 13.000 i 9.000 anys (Paleolític superior final), aquest va ser un indret habitat de forma continuada per homínids. El jaciment es localitza al Sud-oest de les Muntanyes de Prades, a la capçalera del riu Siurana.
L’evidència més important d’aquesta presència humana és l'abundant registre d'indústria lítica en sílex que s’ha posat de manifest. Alhora, una de les novetats més significatives ha estat l'aparició de restes de fauna i fragments d'eines realitzades sobre ós, com una possible atzagaia i alguns penjolls.
Fragment d'atzagaia - IPHES
Maria Soto, becària FI AGAUR (Generalitat de Catalunya) adscrita a l’IPHES, i codirectora de les excavacions a la Cova de les Borres juntament amb Josep Vallverdú, investigador del mateix centre de recerca, ha puntualitzat: “érem conscients de la vàlua dels nivells pertanyents al Paleolític superior final, que ja s’havien documentat, però amb les noves troballes hem pogut confirmar aquest fet. D’altra banda, s'ha constatat la continuïtat de la seqüència arqueològica amb nivells més profunds que han proporcionat eines lítiques característiques de períodes més antics del Paleolític superior”.
Mostra d'algunes de les peces d'eina lítica que s'han descobert durant la campanya d'enguany - IPHES
Fins al moment s'ha pogut definir una seqüència arqueològica formada per 4 nivells diferents amb restes d'ocupacions humanes al jaciment. “La prova més clara és l'abundant registre d'indústria lítica en sílex, que captaven a les proximitats del Massís de Prades”, insisteix Maria Soto. “A les capes superiors –prossegueix- el conjunt lític es caracteritza per la presència de petites laminetes de sílex retocades i elements geomètrics que es feien servir com a puntes i armadures de sageta per a la caça”, ha assenyalat. Al mateix temps s'ha recuperat un gran nombre dels nuclis dels que s'extreien aquestes laminetes, de dimensions reduïdes, i gratadors per treballar les pells.
L'arqueòloga Maria Soto, codirectora de l'excavació juntament amb Josep Vallverdú - IPHES
Als nivells inferiors, les dimensions de la industria canvien, trobant peces de mides força més grans, on dominen les làmines, en compte de les laminetes, i les puntes de projectil realitzades sobre làmines de grans dimensions. Els nuclis i els gratadors també són notablement més grans i existeixen sistemes de talla del sílex encaminats no tan sols a l'obtenció de làmines, sinó també d'ascles.
La mateixa investigadora ha remarcat que una altra de les aportacions més importants ha estat l'aparició de restes de fauna (principalment cabra i cérvol) als nivells inferiors, fet que no succeïa al tram superior descobert l'any anterior. “Juntament amb les restes dels animals consumits pels grups humans també han aparegut fragments d'eines realitzades sobre ós, com es el cas d'una possible atzagaia molt fragmentada i cremada, i alguns penjolls realitzats sobre cargols marins perforats”, ha explicat.
Un dels cargols marins que haurien pogut fer servir de penjoll - IPHES
L'estudi conjunt de les restes fòssils i de la organització de l'espai, permetrà aprofundir en el coneixement del comportament econòmic i social de les societats caçadores i recol·lectores, així com definir la importància de la Cova de Les Borres a l'entorn de les Muntanyes de Prades i del Sud de Catalunya durant el Paleolític superior.
La campanya s’ha efectuat aquesta primavera, en el marc del programa "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", cofinançat per l'IPHES, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de La Febró, que novament, ha facilitat la realització de les tasques arqueològiques.
L'objectiu més immediat, un cop finalitzada l'excavació, és confirmar la cronologia d'aquests nivells arqueològics mitjançant datacions absolutes de Carboni 14 o Termoluminescència, per tal de situar amb més precisió les diferents ocupacions del jaciment dins de la seqüència cultural del Paleolític.
