17 Feb, 2013
La primatòloga Jane Goodall visita els jaciments d’Atapuerca i el Museo de la Evolución Humana
Jane Goodall i Eudald Carbonell, diumenge 17 de febrer a la Trinchera del Ferrocaril, a Atapuerca - Cedida MEH
Aquest cap de setmana el Museo de la Evolución Humana (MEH), a Burgos, i els jaciments d’Atapuerca han tingut una visita molt especial: la de la primatòloga Jane Goodall. Acompanyada pels codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell i José María Bermúdez de Castro, ha pogut conèixer de prop els jaciments de la Trinchera del Ferrocarril, on l’Equipo de Investigación de Atapuerca (del qual forma part l’IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va descobrir una nova espècie, Homo antecessor (a Gran Dolina), així com les restes més antigues del primer europeu (a la Sima del Elefante).
Jane Goodall a la Sima del Elefante amb Bermúdez de Castro (esquerra) i Eudald Carbonell (dreta) - Cedida MEH
Jane Goodall, que va començar la seva carrera científica a l’Àfrica, excavant per investigar l’origen del primer Homo, dissabte va poder conèixer al MEH els fòssils originals del primer homínid europeu i diumenge ha vist el lloc on van aparèixer.
technorati tags: primatologia , evolució humana , jaciments , homínids , primer europeu , archeological sites , human evolution4 Ago, 2010
La reina Sofia, presidenta d’honor de la Fundación Atapuerca
La
reina Sofia ha acceptat la invitació formulada pels codirectors i
vicepresidents de
La Reina Sofia observa el procés de treball de les excavacions a Atapuerca, durant una visita - Jordi Mestre / IPHES
Des
de
La Reina Sofía parlant amb Eudald Carbonell a la Fundación Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
L’equip
d’investigació d’Atapuerca porta ja 32 anys
excavant en aquests jaciments, és líder en publicacions científiques i ha creat la major
estructura del món sobre l’evolució humana unint administracions i
particulars. Les dotacions inclouen un museu, un centre nacional
d’investigació, centres de recepció de visitants a les localitats d’Ibeas i Atapuerca i la pròpia
fundació.
La
institució s’ha “refundat” i vol apostar per la internacionalització.
Després de reorganitzar la seva estructura, buscarà en els pròxims mesos un nou
responsable de la gerència per fer aquest salt.
27 Jul, 2010
Troben un nou crani humà de 500.000 anys a la Sima de los Huesos d’Atapuerca
Pot ser el segon
més sencer dels descoberts de
Durant aquesta campanya a Atapuerca, s’han
pogut extreure els diferents fragments d’un nou crani de 500.000
anys d’antiguitat, que s’havia començat a excavar l’any anterior a
La foto només inclou una part del crani recuperat. Queda encara molta feina de laboratori, ja que la resta dels fòssils que l’integren són molt més petites i molt fràgils. A més, falta restaurar tot el material per poder intentar aconseguir una reconstrucció completa del crani. Aquest treball es farà al llarg de l'hivern amb tota meticulositat.
El nou crani pot ser el segon més
sencer dels descoberts de
23 Jul, 2010
La presència humana a Atapuerca podria ser més antiga del que es pensava i remuntar-se a fa més d’1,3 milions d’anys
Aquesta antiguitat ho avalaria unes eines de pedra i
microfauna de
Aquesta és una de les aportacions principals de la campanya
d’enguany en la que hi ha pres part
150 investigadors un centenar dels quals estan vinculats a l’IPHES
A la mateixa Sima del Elefante s’han localitzat per
primer cop restes d’animals en connexió
anatòmica
A Gran Dolina, es demostra que
el nivell TD6, on es va descobrir l’Homo
antecessor, va actuar de
cau de grans carnívors
A
“Les evidències que hem descobert durant aquesta campanya al jaciment de
Una de les dues eines de pedra descobertes aquesta campanya a la Sima del Elefante - Jordi Mestre / IPHES
Aquesta és una de les aportacions principals de la campanya d’enguany a Atapuerca, desenvolupada del 15 de juny al 23 de juliol. En aquest període, per diferents torns, hi ha pres part un total de 150 investigadors procedents de diversos païssos del món i de diversos centres de recerca. Del total esmentat, un centenar estan vinculats d’una manera o altra a l’IPHES.
Excavacions a la Sima del Elefante aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES
L’antiguitat
de l’ocupació humana a
El rentat sistemàtic del sediment que es troba durant l'excavació facilita trobar restes de microfauna que poden ser bàsiques per a les datacions dels jaciments - Jordi Mestre / IPHES
A
Entre les
restes d'herbívors recuperats a
D’altra
banda, a
També a Gran
Dolina, però al nivell TD10, d’una antiguitat d’uns 350.000 anys, ha posat al
descobert aquests dies nombroses restes, 11.500 de fauna i 2.500 eines de
pedra. El seu estudi aportarà molta informació sobre la vida d’ Homo heidelbergensis. De moment ja s’ha constatat que a TD10
2 els membres d’aquesta espècie es van
especialitzar en la cacera i el
consum de bisons, fent servir per a aquest
fi únicament diferents varietats de sílex de
D’altra
banda, al Portalón de Cueva Mayor s'han excavat registres del Calcolític, d'uns
3.900 anys abans del present i s'han descobert llars delimitades per pedres,
alguna d'elles de gran potència i altres de gran extensió. Pel que fa als
materials arqueològics, s'han recuperat grans fragments de vasos trencats amb
decoracions impreses, de pastilles o perforacions i algun fragment de vas
campaniforme, molt típic del Calcolític.
També s'han obtingut
nombroses restes d'indústria òssia, entre els quals sobresurt una espàtula
allargada amb l'extrem dentat anomenada "gradina", que servia per a
realitzar decoracions incises sobre les peces
de ceràmica. Entre les eines en pedra
polida, cal remarcar la presència de diversos molins
de mà plans o naviculars, un d'ells d'uns
Entre les
restes de fauna abunden l’ovella, cabra, vaca i porc, encara que també hi ha de
cavall, gos i tortuga. També s’hi ha trobat ossos humans dispersos per tota la
superfície, tant d'individus adults com immadurs.
A
Finalment, a
23 Jul, 2010
L’alcade de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros visita els jaciments d’Atapuerca
Josep Fèlix Ballesteros amb Eudald Carbonell en arribar als jaciments - Jordi Mestre / IPHES
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va viatjar el passat 15 de juliol a Atapuerca per conèixer els importants jaciments arqueològics que acull aquesta localitat, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, casualment el mateix dia que el conjunt de Tàrraco assolia la mateixa distinció.
Ballesteros -el primer per la dreta- a la Trinchera del Ferrocarril durant el seu recorregut pels jaciments - Jordi Mestre / IPHES
La visita de Ballesteros es va centrar als jaciments de la zona coneguda
com la Trinchera del Ferrocarril i va estar en tot moment acompanyat
per Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l’IPHES
(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Precisament, l’Ajuntament
de Tarragona forma part del patronat de la Fundació privada IPHES. Ambdues
institucions mantenen una estreta col·laboració.
1 Jul, 2010
El nivell 10 de Gran Dolina, de 350.000 anys d’antiguitat, centrarà en gran part la recerca d’Atapuerca en els pròxims anys
Encara queals anys vuitanta del segle passat s’havien efectuat algunes excavacions, no vaser fins el 1996 quan es va excavar de forma sistemàtica el nivell 10 de Gran Dolina (TD10), a Atapuerca (Burgos). Des de llavors s’ha intervingut uns 90 m2 dela seva superfície, que ha posat al descobert el 70% del total de fòssils identificats als diferents jaciments de la Sierra de Atapuerca. Encara que no s’han trobar restes humanes, TD10 és molt bo per saber com van viure els homínids que fa uns 350.000 anys esvan habitar aquest espai, quin clima tenia, com distribuien l'espai, etc..
Aprofitant queaquest dies experts de diferents disciplines es troben a Atapuerca participanten la campanya d’excavació d’enguany, dimecres 30 de juny es va efectuar un workshop amb la finalitat de posar en comú les aportacions científiques obtingudes i marcar les línies estratègiques de recerca entorn TD10 pels pròxims anys. Ha quedat clar que “aquest nivell centrarà en gran part les investigacions de l’equip en el futur”, ha manifestat Andreu Ollé, coordinadordel workshop i investigador de l’IPHES.
Eudald Carbonell, en primer terme, durant el workshop celebrat al CENIEH, a Burgos - Jordi Mestre / IPHES
Ollé harecalcat: “TD10 és el nivell on més superfície s’ha excavat, ha sortit molt de material, el 70% dels fòssils trobatsal jaciments d’Atapuerca. Per aquest motiu, al workshop hem fet un repàs històric de les excavacions i del registre que han aportat i per disciplines hem anat comentat l’estat dels diferents estudis imancances. L’objectiu ha estat determinar entre tots les línies estratègiques de recerca sobre TD10 i hem vist que li haurem dedicar molta atenció en els pròxims anys, ja que ha quedat demostrar que va ser un nivell intensament ocupat i moltutilitzat, atenent al volum de material que ha sortit, entre restes de fauna iinstruments de pedra”.
Els principals blocs en què es va centrar el workshop van ser: Estratigrafia, sedimentologia, geocronologia; La seqüència arqueopalentològica, Paleontologia i paleoecologia, Tafonomia i zooarqueologia, Indústria lítica, i Restauració.
La reunió es va desenvolupar al saló d’actes del Centro Nacional de Investigación sobre Evolución Humana (CENIEH), a Burgos. Cada any s’aprofita la campanya per organitzar un workshop, aprofitant que coincideixen experts procedents de diferents centres de recerca que participen en el Projecte Atapuerca: Universidad de Burgos, CENIEH, IPHES, Instituto Carlos III i Universidad de Zaragoza, entre d’altres.
25 Jun, 2010
L’IPHES troba un esquelet humà sencer de fa uns 4.500 anys a la Cueva del Mirador d’Atapuerca
Podria ser una noia d’uns 15 anys d’edat i té la singularitat d’estar en
connexió anatòmica
Junt al seu cos, al coll i a la cintura, s’ha localitzat restes d’un
mol·lusc que s’utilitzaria com a ornament
Quan tot just fa 10 dies que va
començar la campanya d’excavacions d’aquest any a Atapuerca, ja han començat a
sortir els primers fòssils importants d’aquesta temporada. Així, a
Les restes de l'adolescent s'han trobat en posició fetal i connexió anatòmica - Jordi Mestre/IPHES
Aquestes restes estan en posició fetal i tenen la singularitat d’haver-se
mantingut en connexió anatòmica, és a dir, que apareixen totes els parts del cos
situades on li correspondria, doncs fins ara s’havien trobat d’altres cossos a
la mateix cova, però els fòssils estaven barrejats entre ells.
Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES i director de l’excavació a
Junt a les restes d’aquesta adolescent s’han documentat fòssils de Dentalium, un tipus de molusc. “Han aparegut a la cintura de la noia i al costat del coll, cosa que ens fa pensar que podria
portar un cinturó i, o bé, un collaret”.
Fins ara a
30 Abr, 2010
Eudald Carbonell diu que hem de ser ferotges en la militància d’espècie en el seu discurs d’investidura d’honoris causa per la UBU
Notícia prèvia - Perfil biogràfic - El pensament d'Eudald Carbonell al Facebook
- Assegura que és un honor, després de 31 anys de treballs
a Atapuerca, rebre aquest reconeixement de la societat de la mà de
El director
de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i
codirector del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell, ha assegurat sentir-se
“honorat per
Eudald Carbonell pronunciant el seu discurs d'investidura - Cedida Universitat de Burgos
Carbonell ha
rebut aquesta distinció divendres 30 d’abril
juntament amb els altres dos codirectors del Projecte Atapuerca, José María
Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga, en un acte presidit per
Per a Eudald Carbonell “és un honor,
després de 31 anys de treballs a Atapuerca, rebre aquest reconeixement de la
societat de la mà de
Eudald Carbonell en el moment de col.locar-li el birret, sota la mirada atenta de la Reina Sofía - Cedida Universitat de Burgos
En la seva intervenció, Eudald Carbonell, ha remarcat el fet de que “avancem cap al futur de manera irreversible, la fletxa del temps ens impel·leix cap a la construcció d’una humanitat planetitzada. Per això, hem de fer-nos conscients de com estem accelerant l’evolució a través del desenvolupament de la ciència i la tecnologia aplicada a les relacions socials”. En aquest sentit, ha retret que, malgrat tot els avenços que hem protagonitzat, des de les primeres eines de pedra fins la societat digital “la humanització no està ben establerta pel que fa l’equitat”, quedant evidenciada la “nostra incapacitat per establir un procés d’evolució responsable i configurar un sistema basat en el progrés conscient”. Per tant, “cal caminar cap a una nova consciència, que tendeixi a eliminar les dicotomies entre etologia i cultura, entre animal i humà”, ha precisat.
Diverses autoritats han presidit l'acte d'investidura - Cedida Universitat de Burgos
En aquesta línia, considera que “hem de deixar enrere els valors i substituir-los per consciència. Cal establir el marc científic-tècnic-social-ecològic pertinent, per propiciar en el futur l’aparició de l’Homo ex novo”. Conseqüentment, “s’ha de caminar per construir una nova consciència crítica d’espècie on l’evolució responsable i el progrés cosncient siguin els nòduls de la xarxa ecosocial que ens permeti planetitzar, sense destruir, organitzar sense jerarquies, sense liders, i amb racionalitat desafiar les lleis de la naturalesa per millorar la nostra inclusió a través del pensament i l’acció crítica refermada pels coneixements cientificotècnics”.
Per a Eudald Carbonell, “hem de ser humils pel que fa al nostre ésser, però
tremendament ambiciosos en el coneixement i ferotges en la militància d’espècie”.
29 Abr, 2010
El Programa Amigos de la Fundación Atapuerca dóna un gran pas amb una nova oferta d’avantatges i activitats
El Programa Amigos de la Fundación Atapuerca dóna un gran pas amb la presentació de noves ofertes i activitats per a les persones que, a títol individual, s’afegeixin a aquesta iniciativa. Durant un any s’ha tingut en fase experimental i a partir d’ara ja es podrà gaudir d’aquesta acció socialitzadora plenament. La nova etapa s’ha presentat dijous 29 d’abril, a la seu de la Fundación Atapuerca, a Ibeas de Juarros (Burgos) de la mà d’Eudald Carbonell, vicepresident executiu d’aquesta organització i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), tot i que l’ànima del Programa Amigos són els tres codirectors (Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i ell mateix). Precisament, tots tres seran investits doctors honoris causa per la Universitat de Burgos divendres 30 d’abril.
Eudald Carbonell, al fons, durant la presentació del Programa Amigos de la Fundación Atapuerca - Cedida Fundación Atapuerca
Amb el Programa Amigos es pretén que
la societat senti d’una manera més propera els treballs que
realitza l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) i la Fundación Atapuerca. Per
aquest motiu, els qui s’apuntin podran gaudir d’avantatges con descomptes
en visites guiades, en productes d’entitats col·laboradores,
participació en sortejos de materials de divulgació, accés gratuït a les publicacions informatives que edita la fundació,
etc.
S’han previst tres
categories d’amic. Segons la quota anual que es pagui: es
pot ser Amigo per 75 euros, Amigo Protector per 300 o Amigo de Honor per 1.000
euros.
25 Abr, 2010
Eudald Carbonell serà investit doctor honoris causa per la Universitat de Burgos el 30 d’abril
·
L’acte serà presidit per la Reina Sofia, que
sempre ha demostrat un gran interès pel Projecte
Atapuerca
·
El director de l’IPHES es va incorporar a
aquestes excavacions l’any 1978 com a jove científic i de seguida es va
encarregar d’organitzar les excavacions
Perfil biogràfic - El pensament d'Eudald Carbonell al Facebook - RETRANSMISSIÓ EN DIRECTE PER INTERNET
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) serà investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Burgos juntament amb José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga, tots tres com a codirectors del Projecte Atapuerca. L’acte serà divendres 30 d’abril, a les 11.30 h, a l’Aula Magna de l’esmentada universitat i estarà presidit per la Reina Sofía, que sempre ha demostrat un gran interès pels jaciments d’Atapuerca i l’estiu del 2009 els va visitar. Tots tres estaran apadrinats pel vicerector d’Ordenació Acadèmica i professor de la Facultat de Ciències de l’UBU, Manuel Pérez Mateos.
Eudald Carbonell als jaciments d'Atapuerca durant la campanya d'excavacions de 2009 - Jordi Mestre / IPHES
El nomenament d’honoris causa
és un dels actes més solemnes per a qualsevol universitat. En aquest cas, la
Universitat de Burgos vol reconèixer la
tasca dels científics de més prestigi internacional en l’estudi de l’origen,
evolució i comportament humans, incidint alhora en l’aportació que ha significat Atapuerca
a la vida cultural, científica i social de l’Estat espanyol.
Els tres codirectors treballen des de fa molts anys en els jaciments de la Sierra de Atapuerca. Eudald Carbonell es va incorporar fa 31 anys, quan era un jove científic de 26 anys i les excavacions les dirigia el professor Emiliano Aguirre. L’any 1991, ell, Bermúdez de Castro i Arsuaga assumirien la codirecció en jubilar-se el veterà paleontòleg. Des de sempre, tots tres han estat molt vinculats a l’UBU; en aquesta relació, un punt d’inflexió important va tenir lloc el 1996 quan aquesta universitat els va proposar com a candidats a rebre el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica, que els concedirien un any després. Per aquest i molts altres motius, el desembre de 2009, el Consell de Govern de la Universitat de Burgos va acordar el nomenament dels tres codirectors com a honoris causa.
Els tres codirectors del Projecte Atapuerca, d'esquerra a dreta, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i José María Bermúdez - Cedida Patricia González / Diario de Burgos
Eudald Carbonell va visitar per primer cop els jaciments d’Atapuerca l’any 1977 i un any després es va incorporar a l’equip: “Jo m’encarregava del treball de camp gràcies a l’experiència arqueològica que havia obtingut en jaciments com l’Arbreda (jaciment del paleolític mitjà i conegut arreu del món) i en altres localitats catalanes i espanyoles. Així que va ser que vaig anar a Atapuerca com a jove arqueòleg i de seguida, a partir de 1980, em vaig anar responsabilitzant de muntar les excavacions”, recorda al seu llibre Els somnis de l’evolució.
Eudald Carbonell amb la Reina Sofía a Atapuerca l'estiu de 2009 - Jordi Mestre / IPHES
Des del 1978, però, es van començar a estructurar els treballs a efectuar
al complex conegut com la Trinchera del Ferrocarril, que inclou Gran Dolina, on
el 1994 es descobriria una nova espècie, l’Homo
antecessor, d’una cronologia de 800.000 anys. Entre les característiques
que se li atribueixen destaca que practicava el canibalisme
cultural.
De fet, com el explica en la mateixa publicació, als
anys noranta s’inicia la dècada
prodigiosa d’Atapuerca, tant per les troballes com per la nova organització de les
recerques.
Més de 30 anys d’excavacions a Atapuerca han propiciat fòssils molt interessants i claus per avançar
en el coneixement científic sobre els nostres orígens. Així, per exemple, s'han
trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, amb una
antiguitat d’1,3 milions d'anys; aquesta troballa va ser portada a Nature. L'Equip d'Investigació
d'Atapuerca treballa amb la hipòtesi que aquestes restes humanes tan velles
puguin pertànyer a Homo antecessor.
A la Sima de los Huesos s'ha documentat l'acumulació
intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va passar fa uns 500.000 anys i són
restes d'Homo heidelbergensis. Amb
ells es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers
desapareguts. Al seu torn, això indica la capacitat simbòlica d'aquells
homínids i la complexitat
social que
ja posseïen.
7 Jul, 2009
Visita de Sa Majestat la Reina Sofía als jaciments d’Atapuerca
Sa Majestat la Reina Sofía ha visitat avui 7 de juliol els jaciments d’Atapuerca, on des del passat 15 de juny es desenvolupen la 31ena campanya d’excavacions. Fins que aquesta s’acabi el 24 de juliol, hi prenen part unes 150 persones, la meitat de les quals procedeixen de l’Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Aquest matí la feina de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca ha estat objecte d’interès de Sa Majestat, que s’ha mostrat molt motivada, no només com a persona de gran cultura sinó també com a arqueòloga. A més, ha inaugurat oficialment l’edifici de la seu administrativa de la Fundación Atapuerca, a Ibeas de Juarros, localitat situada a 15 kilòmetres de la ciutat de Burgos i al peu de la Sierra de Atapuerca.
Eudald Carbonell amb Sa Majestat la Reina Sofía al nivell TD10 de Gran Dolina - Jordi Mestre / EIA
Durant la seva visita, que ha estat acompanyada en tot moment pels codirectors del Projecte Atapuerca, entre ells Eudald Carbonell, que li han fet de guies, La Reina Sofía ha rebut informació de les troballes més importants aparegudes fins ara a Atapuerca. El recorregut ha començat pels jaciments ubicats a la Trinchera del Ferrocarril, com la Sima del Elefante, on el 2007 van sortir les restes fòssils humanes més antigues de les primeres poblacions europees, datades en 1,3 milions d’anys; S.M. la Reina ha insistit especialment en saber els mètodes que s’utilitzen per esbrinar l’antiguitat dels diferents nivells arqueològics d’un jaciment.
La Reina Sofía, a la Sima del Elefante, entre les investigadores de l'IPHES Rosa Huguet (a l'esquerra de la imatge) i Gala Gómez (a la dreta) - Jordi Mestre / EIA
A Galería i Cueva de los Zarpazos, se li han explicat les activitats que en aquests dos jaciments havia desenvolupat l’Homo heidelbergensis, qui va habitar la Sierra fa entre 600.000 i 200.000 anys. S.M. ha quedat molt impressionada per l’aspecte que presentava aquest homínid en ensenyar-li una rèplica del Crani 5 trobat a la Sima de los Huesos el 1992, el més complert de la seva espècie localitzat mai abans al món.
Sa Majestat la Reina fins i tot ha excavat durant uns moments a TD10 de Gran Dolina - Jordi Mestre / EIA
Encara a la Trinchera del Ferrocarril, s’ha dirigit a la Gran Dolina i ha pujat fins el nivell TD6, on el 1994 es va descobrir una nova espècie, l’Homo antecessor. En aquest jaciment, ha pogut veure l’original d’una de les restes més representatives de la col·lecció. La Reina ha formulat diverses preguntes sobre el fet de que aquesta espècie fos caníbal i com s’ha pogut arribar a aquesta conclusió. També a Gran Dolina, però al nivell TD10, ha conversat amb diferents membres de l’equip sobre els campaments d’ Homo heidelbergensis allí documentats i que corresponen a tres moments diferents del Plistocè Mig.
A continuació, s’ha desplaçat en 4x4 al Portalón d’entrada a la Cueva Mayor, on ha pogut conèixer els treballs que es desenvolupen en nivell de l’Holocè i on ha quedat admirada per l’aspecte que presenta l’excavació.
Durant tot el recorregut, S.M. la Reina ha evidenciat un gran coneixement dels aspectes principals de la prehistòria europea i de l’evolució humana. La visita, que en tot moment s’ha desenvolupat amb un caràcter marcadament científic, ha finalitzat a la Fundación Atapuerca, on ha descobert una placa commemorativa de la inauguració de l’edifici.
technorati tags: Atapuerca , Gran Dolina , Sima del Elefante , canibalisme , excavacions , Homo antecessor9 Gen, 2008
Els codirectors d'Atapuerca, entre els personatges més influents del 2007
José Maria Bermúdez de Castro, Juan Luis Arsuaga i Eudald Carbonell, codirectors del Projecte Atapuerca, estan entre els TOP 25 de Ciència i Tecnologia del llistat dels 500 personatges més influents de l’Estat espanyol que ha fet públic el diari El Mundo del siglo XXI en els darrers dies.
D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, José Maria Bermúdez i Juan Luis Arsuaga - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
En el rànquing general els codirectors ocupen els llocs 49, 53 i 54, una posició molt similar a la d’anys anteriors.
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), és el número 53. D’entre els seus darrers mèrits destaquen el fet que les darreres troballes a Atapuerca han corroborat que l’Homo antecessor, espècie descoberta pel mateix equip, practicava el canibalisme.
technorati tags: ciència , tecnologia , canibalisme , Atapuerca. Eudald Carbonell29 Jun, 2007
Una dent humana avala que els primers pobladors d’Europa van arribar a Atapuerca fa 1,2 milions d’anys
La jornada del 27 de juny tot just acabava de començar. Com és habitual, a les 9 del matí els membres de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) s’incorporaven als seus treballs als diferents jaciments, tal com van fer els destinats a la Sima del Elefante. “Va ser molt ràpid, no feia ni 10 minuts que havia començat a excavar al nivell 9 i de cop i volta veig que em surt una dent. De seguida ho vaig comentar als experts que tenia a prop meu, vam cridar a l’Eudald Carbonell, al José María Bermúdez, i a més investigadors que es trobaven en altres jaciments de la Sierra; entre tots vam poder confirmar que es tractava d’un molar humà”, explica la protagonista de la descoberta, Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i membre de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Premolar d'una espècie anterior a l'Homo antecessor descoberta el 27 de juny a la Sima del Elefante a Atapuerca - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
“Aquesta troballa esdevinguda a TE9 és molt important perquè és la prova definitiva de la presència humana a la Sierra d’Atapuerca fa, almenys, 1,2 milions d’anys”, assegura Eudald Carbonell, director de l’IPHES i codirector del Projecte Atapuerca. Carbonell explica: “en anys anteriors havíem trobat indústria lítica que avalava aquesta antiguitat, i si hi ha instruments de pedra, hem de pensar que hi ha hagut homínids que els han fabricat, però mai no havíem descobert restes humanes en aquest jaciment”.
Rosa Huguet, investigadora de l'IPHES - URV responsable de la troballa, amb el premolar protagonista a la Sima del Elefante - Crèdit foto: Jordi Mestre
En el mateix sentit, Rosa Huguet, que tot just fa unes setmanes va llegir la seva tesi doctoral a la URV basada en les ocupacions humanes a Atapuerca i Orce, assenyala: “a la tesi ja defensava presència d’homínids a Atapuerca fa 1,2 milions d’anys, però m’havia fonamentat en les marques de tall que havia observat en restes de fauna, que haurien estat consumides per aquests homínids, i en la indústria lítica apareguda. El fet que ara hagi sortit aquest molar és una prova directa que avala l’ocupació humana a la Sima del Elefante en aquell període”.
Aquesta dent és exactament un P4, un premolar inferior molt ben conservat i que s’atribuiria a un adult. Sobre l’espècie d’homínid a la qual podria pertànyer, Carbonell ha apuntat: “no ho sabem encara, però es tractaria en tot cas d’un ancestre de l’Homo antecessor. Seria una espècie anterior a aquesta, per tant, s’avançaria en 400.000 anys l’arribada dels primers pobladors europeus”. Fins el 27 de juny, l’homínid més antic que hauria entrat a Europa era l’Homo antecessor, descobert també a Atapuerca, però en aquest cas a Gran Dolina, amb una antiguitat d’uns 800.000 anys”.
L'equip que aquests dies treballa a la Sima del Elefante amb dos dels codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell i José María Bermúdez - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
Les datacions de les restes arqueològiques sempre és una feina àrdua, que es recolza en diferents tècniques. En aquest cas, Carbonell ha manifestat: “de moment hem emprat les dades bioestratigràfiques del nivell on ha aparegut el molar; la presència del micromamífer Allophaiomys lavocati ens indica una antiguitat de més d’1,2 milions d’anys. Alhora, les primeres proves de paleomagnetisme que hem efectuat ens parlen d’una polaritat inversa”. Hi ha hagut èpoques en que el nord magnètic s’ha orientat cap al sud geogràfic, i al revés; les roques ens informen de l’estat d’aquesta polaritat i, per tant, de l’antiguitat dels fòssils.
José María Bermúdez, Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga, durant la roda de premsa de presentació del molar, divendres 29 de juny, a Atapuerca - Crèdit foto: IPHES - Jordi Mestre
Carbonell ha remarcat: "farem més proves de paleomagnetisme perquè pensem que fins i tot podríem anar més enllà dels 1,2 milions d’anys. De moment, però, els jaciments d’Atapuerca refermen la seva importància com un indret clau per a l’estudi de l’evolució humana, perquè tenim restes de les seqüències de diferents espècies d’homínids, d’1.2 milions d’anys, de 800.000 i de 500.000 anys”.
technorati tags: Atapuerca , Sima del Elefante , primeras ocupaciones humanas , Homo antecessor , IPHES , Eudald Carbonell21 Mai, 2007
Els homínids que habitaven Orce i Atapuerca fa un milió d’anys gestionaven amb èxit un entorn ric i divers en recursos
Vivien en un entorn ric i divers en recursos herbívors i vegetals, amb una alta variabilitat d’espècies. Un ecosistema, per tant, molt favorable, però que no els hagués servit de gaire si no haguessin tingut una complexa organització social que, entre d’altres coses, els hagués permès gestionar amb èxit aquestes recursos. I és el que van saber fer, molt encertadament, els homínids que fa un milió d’anys habitaven Orce (Granada) i Atapuerca (Burgos), els quals tenien un alt coneixement dels recursos disponibles. S’ha pogut calcular, fins i tot, que aquests últims es movien per un territori d’una extensió compresa entre els 80 i els 100 kilòmetres, una distància que es podia fins i tot superar quan es tractava de buscar parella per reproduir-se.
Aquestes són algunes de les conclusions extretes de la tesi doctoral que ha elaborat Rosa Huguet, membre de l’equip d’investigació d’Atapuerca, i becaria del Fundación Atapuerca adscrita a l'IPHES (Institut Català de Paleoeocologia Humana i Evolució Social). La tesi es presenta dimarts dia 22, a les 10.30 h a la sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Amb el títol “Primeres ocupacions humanes a la Península ibèrica: Paleoeconomia a la Sierra de Atapuerca i la Cuenca de Guadix-Baza durant el Plistocè inferior”, la tesi ha estat codirigida per Jose Maria Bermúdez de Castro, codirector del Projecte Atapuerca, i Carlos Díéz professor de la Universitat de Burgos.
Rosa Huguet, excavant, autora de la nova tesi sobre Atapuerca i Orce
Rosa Huguet ha assegurat: “els homínids d’Atapuerca i d’Orce de fa un milió d’anys tenien un alt coneixement dels recursos disponibles, però no planificaven el seu ús i practicaven una economia basada en l’explotació intensiva i oportunista. Dic que no planificaven en el sentit de que no sortien a buscar un recurs en concret, com succeeix al Plistocè mig, moment en què, per exemple, cacen animals d’espècies i edats concretes, sinó que els homínids que ens ocupen aprofitaven tot allò que trobaven al seu abast, ja fossin bèsties que ells mateixos mataven, com d’altres ja abandonades (comportant-se llavors com a carronyers), i de qualsevol mida i edat. I era una economia intensiva perquè explotaven els recursos immediats, sense practicar rotacions o moviments en el territori en funció de l’època de l’any”.
Aquests grups de paleopobladores estava format per uns 20-25 individus, que ocupaven petits territoris. “Hem calculat de forma hipotètica que es mourien en una àrea d’entre 80 i 100 km; una dada que hem obtingut –afirma Rosa Huguet- a partir de la distància màxima que fan els diferents grups per obtenir la matèria lítica amb la qual elaboraven les seves eines i que era d’uns 5 km, una distància que pot ser mes gran quan es tracta de trobar parella amb qui reproduir-se”.
Alta variabilitat d'espècies
A la tesi es constata també que l’economia dels primers pobladors d’Orce i Atapuerca estava caracteritzada per l’alta variabilitat d’espècies d’herbívors, cosa que indica un ecosistema ric en el qual sobresortien els cèrvids, suids, bòvids, èquids, rinos, lepòrids i aus. Pel que fa a la vegetació, el paisatge estava definit per la presència d’oliveres, vinyes i lleguminoses, entre d’altres, a més de brots tendres com els espàrrecs, i els fruits secs, especialment avellaners, noguers, alzines i pins.
D’aquesta manera, “la meva investigació ha permès determinar quina es la paleoeconomía del primers pobladors de la Península Ibérica, i amb aquesta finalitat m’he centrat en l’estudi zooarqueològic de les restes òssies recuperades als jaciments de la Sima del Elefante i Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos) i els de Fuente Nueva 3 i Barranco León (la Cuenca de Guadix-Baza, Orce). Aquests conjunts arqueològics presenten una cronologia als volts del milió d’anys”.
Diferències Orce i Atapuerca: el medi
La diferència principal entre Orce i Atapuerca és el medi en què es desenvolupen: a Orce és a l’aire lliure, en un entorn lacustre, mentre que a Atapuerca és en un ambient kàrstic, de coves. “Una altre tret diferencial –puntualitza Rosa Huguet- és que, mentre els grups d’homínids d’Orce sembla que competien pels recursos amb alguns animals, per exemple els gran hiènids, a Atapuerca tot indica que cap altre carnívor els hi feia ombra, un fet que pot haver estat determinat per les condicions del medi. Sabem que a Atapuerca els humans son els primers en accedir als recursos del animals, mentre que això a Orce no ho hem pogut encara comprovar”.
Finalment, Rosa Huguet ha afegit: “Aquesta tesis doctoral ha sorgit de l’interès per conèixer el grau de desenvolupament cultural dels paleopobladores que van viure a l’Europa Occidental durant el Pleistocè Inferior, així com la seva capacitat de sobreviure i reproduir-se com a grup en els territoris que van habitar”.
7 Mar, 2007
Reunió de treball dels codirectors del Projecte Atapuerca a Tarragona
D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, Juan Luis Arsuaga i José Maria Bermúdez aquesta tarda a l'IPHES - Foto: Jordi Mestre/IPHES
Els codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell, Juan Luis Arsuaga i José Mari Bermúdez de Castro -que d’esquerra a dreta observem per aquest ordre a la imatge captada aquesta tarda a Tarragona per Jordi Mestre-, han mantingut avui dimecres dia 7 de març una reunió ordinària de treball a la seu del l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Eudald Carbonell ha comentat: “aquestes reunions les realitzem sovint per tractar de qüestions estratègiques del Projecte Atapuerca, com, per exemple, les pròximes publicacions, la campanya d’excavació d’aquest any, l’estat actual de les diverses línies d’investigació que es desenvolupen a l’entorn d’aquests jaciments, etc”.
