12 Des, 2013
Un llibre recupera el personatge principal d'AlÃcia al PaÃs de les Meravelles amb contes per a adults sobre fets claus de l'evolució
L'autor és el biòleg Jordi Agustí, que se submergeix per primera vegada en la seva trajectòria en la ficció per parlar de ciència
Ha realitzat un minuciós treball per revelar els principis de l'evolució que va amagar Carroll dins la seva obra
El popular llibre de Lewis Caroll, Alícia al país de les meravelles, ha estat estudiat des del punt de vista de la psicologia, la filosofia, la física i, fins i tot, li va servir a Leigh van Valen per batejar una llei biogenètica ( l'Efecte Reina Vermella) , en referència al cèlebre personatge del conte. Ara, des de fa pocs dies, una nova obra per a adults recupera la jove protagonista per explicar alguns fets claus de l'evolució. El llibre porta per títol Alicia en el País de la Evolución (Editorial Crítica) i el seu autor és Jordi Agustí, biòleg de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social), que se submergeix per primera vegada en la ficció per parlar d'evidències científiques .
"Sempre que rellegia Alícia al País de les Meravelles -explica Jordi Agustí - observava moltes referències a l'evolució. Com que és una obra que m'ha encantat, i d'una projecció universal enorme, em vaig plantejar fer una incursió literària i endur-me-la plenament al terreny evolutiu".
El biòleg Jordi Agustí amb el seu nou llibre, Alicia en el País de la Evolución - Gerard Campeny/IPHES
Assegura que mai abans s'havia atrevit a escriure res de caràcter literari, "però finalment m'he decidit. Ha estat un gran repte i m'he sentit molt a gust treballant en aquest projecte".
A més de posar molta obstinació per conrear un gènere literari com és el conte, Jordi Agustí ha realitzat un minuciós treball per revelar els principis de l'evolució que va amagar Carroll dins la seva obra. Per aconseguir-ho, ha reescrit la narració original per tal de donar una explicació científica, senzilla i comprensible a cada situació a la qual s'enfronta Alícia. Així , en el meravellós País de la Evolució que ha construït caben tant el Gat de Cheshire i el Conill Blanc, com les lleis genètiques que expliquen el creixement en el jardí de les flors i, fins i , personatges nous, com Charles Darwin o Stephen Jay Gould, que dialoguen amb Alícia. Tot això sense perdre la constant ironia i els matisos presents en el conte original.
Portada
En el seu text, Jordi Agustí utilitza Alícia d'excusa per explicar conceptes evolutius com l'origen de les espècies. Així doncs, aquest personatge es troba amb Darwin amb qui estableix un diàleg, però també hi ha lloc per a altres científics com Stephen Jay Gould, com hem vist, i la seva teoria de l'equilibri puntuat que, a diferència de Darwin, qui considerava que les espècies evolucionaven gradualment , defensa que aquestes apareixen de cop i després romanen inalterables.
Però pel món d'Alicia també se succeeixen altres escenaris i reflexions, com la capacitat d'alguns animals per tenir diverses cries en el mateix part i d'altres, en canvi, només en tenen una, la ciclicitat dels canvis climàtics i com avancem cap a una nova glaciació, els neandertals, els Homo sapiens o la domesticació dels animals, entre molts altres.
technorati tags: publicacions , contes , socialització , llibres , fantasia , evolució humana , gèneres literaris17 Jul, 2013
Isa Cà ceres i Rosa Huguet parlen de la dieta dels homÃnids en el llibre col•lectiu "Visions de l'Ésser Humà . Del passat al Present"
Isa Càceres i Rosa Huguet, arqueòlogues i investigadores de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) participen en el llibre Visiones del ser humano. Del passado al presente, amb un article cadascuna d'elles sobre la dieta dels homínids.
Portada
Aquest volum recull les ponències d'investigadors i especialistes de la talla de Carles Lalueza, Manuel Martín-Loeches, Arcadi Navarro o Joâo Zilhâo, en els diferents esdeveniments organitzats per la Càtedra Tomás Pascual Sanz-CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana) al llarg de l'any 2011.
Els capítols d'aquest llibre aborden temes amplis que reflexionen sobre el nostre llinatge i la nostra ontogènia, així com sobre una altra espècie humana molt propera a nosaltres: els neandertals. Els autors han sabut integrar les perspectives interdisciplinàries per donar una dimensió més viva a tot el que representa l'ésser humà, atorgant un rerefons científic al passat, present i futur, sobre algunes peculiaritats genètiques, fisiològiques, neurològiques, bioquímiques, socials, econòmiques i culturals de la nostra espècie.
A l'esquerra, Isa Cáceres, amb Rosa Huguet, arqueòlogues i investigadores de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
“La dieta de los neandertales: dime lo que comes y te diré cuán moderno eres”, per Isabel Cáceres
La dieta és un factor que ha influït significativament en l'evolució humana. La manera d'obtenció i explotació dels recursos aporta informació sobre el comportament humà i el grau de complexitat cognitiva. Tradicionalment es considerava que la dieta dels neandertals estava basada gairebé exclusivament en els recursos d'origen animal, incloent-hi rarament altre tipus d'aliments, però en els últims anys noves evidències arqueològiques mostren que podien explotar tota la diversitat calòrica que els oferia el medi natural. Aquesta és una de les proves que exemplifiquen que els neandertals posseïen una capacitat cognitiva equiparable a la dels humans moderns
“Los recursos alimentarios de los homínidos de Atapuerca”, per Rosa Huguet Pàmies
L'estudi dels recursos alimentaris en evolució humana es pot abastar de maneres diferents segons sigui la pregunta que realitzem. Així, podem esbrinar què menjaven els homínids del Plistocè o com obtenien els seus recursos alimentaris
L'aproximació a la primera pregunta es realitza des de disciplines relacionades amb la biologia, la paleoecologia o la paleoantropologia, mentre que la resposta a la segona qüestió s'obté des de l'arqueologia i, més concretament, des de la zooarqueologia, tasca que porta a terme Rosa Huguet.
technorati tags: dieta , homÃnids , Plistocè , cognició , complexitat , evolució humana19 Jun, 2013
Ja és on line la reedició del llibre Identificació i conservació de fotografies, un referent en el seu à mbit
L'autor és Jordi Mestre, responsable del servei de fotografia de l'IPHES
Exposa de manera clara la diferència entre els principals tipus de suport de la fotografia, com distingir-los entre ells i com cal actuar en cada cas
A vegades passa que arriben donacions d'imatges a entitats i institucions. Algunes són antigues i estan preses en formats que ja no s'utilitzen. Per això amb freqüència als destinataris d'aquest llegat els resulta difícil saber com estan fetes, per tal de poder aplicar les mesures necessàries que afavoreixin la seva conservació.
Facilitar aquesta tasca és el principal objectiu del llibre Identificación y conservación de fotografías, un referent en el seu àmbit, realitzat per Jordi Mestre, responsable del servei de fotografia de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Plantejat de manera molt pràctica i didàctica, dóna les claus, per exemple, per poder saber si el que estem observant és un daguerreotip, una foto polaroid, un negatiu en vidre o en plàstic.
L'autor del llibre i responsable de fotografia de l'IPHES, Jordi Mestre - Gerard Campeny/IPHES
"El que pretenc en aquest volum -explica Jordi Mestre- és donar les bases per poder establir aquestes diferències facilitant així la identificació del material. Per això, a més del text s'inclouen les il·lustracions imprescindibles per dur a terme aquesta tasca ".
El llibre va ser editat per primera vegada fa uns anys en versió impresa, però ara ja es pot adquirir la segona edició, revisada i actualitzada, en format digital (clicar aquí).
SINOPSI
La fotografia digital ha desplaçat recentment a la fotografia química com a sistema majoritari, el que provoca una gran valoració de la primera i nous reptes i conceptes en la producció i conservació de la fotografia digital si volem llegar a les futures generacions un patrimoni tan valuós i fràgil com el fotogràfic.
Primer de tot hem de recórrer a la seva identificació per conèixer concretament davant quin dels múltiples procediments que englobem sota el nom de fotografia ens trobem, ja que no és el mateix un daguerreotip que un platinotip, una diapositiva o un arxiu digital. Cada procediment requerirà seves pròpies condicions de conservació.
Per identificar i conservar el nostre patrimoni fotogràfic hem de tenir present tant la seva història com els seus materials i suports, per així ser capaços de proporcionar les condicions oportunes a cada cas i saber amb quins problemes ens podem enfrontar a l'hora de donar-los una resposta adequada.
La fotografia digital, alhora que obre noves perspectives, suposa un repte que s'ha de gestionar amb coneixement, tant quan s'usa com a suport per a la conservació de fotografies químiques com per als arxius digitals.
Portada
Sobre l'autor
Jordi Mestre i Vergés (Girona, 1953) va estudiar ciències químiques al mateix temps que treballava com a laboratorista de fotografia. Ja llavors s'interessa per la conservació de les fotografies. Durant tota la seva tasca professional ha compaginat la feina com a fotògraf amb el de conservador de fotografies. En 1978 comença a treballar en premsa: a El Periódico i després a l'Avui com a responsable de fotografia. Des de 2003 exerceix aquesta tasca a l'IPHES, cosa que comporta la documentació i registre de les campanyes arqueològiques que aquest centre s'efectua en nombrosos jaciments, tant al nostre país (Atapuerca, Orce ... ) com a l'estranger, feina que implica la realització d'imatges per a museus i tot tipus de publicacions.
Paral·lelament, Jordi Mestre ha investigat sobre nous procediments de conservació, alhora que imparteix cursos i col·labora regularment amb grans arxius fotogràfics, tant públics com privats.
technorati tags: fotografia , restauració , conservació , documentació , campanyes arqueològiques , arqueologia6 Jun, 2013
Dos investigadors de l’IPHES, Eudald Carbonell i Jordi AgustÃ, dialoguen sobre el passat i el futur de la nostra espècie en un llibre per a tots els públics
La base són unes converses sobre aspectes claus de l’evolució humana que van mantenir en un programa especial de tres mesos a Tarragona Ràdio l’Any Darwin
Es pot gaudir d’una edició en català i una altra en castellà - NOTÍCIA EN CASTELLANO
Presentació a Burgos el dimecres 12 de juny
Web Jordi Agustí – twitter, facebook i web d’Eudald Carbonell - escoltar els diàlegs
Portada en català
Jordi Agustí (paleontòleg) i Eudald Carbonell (arqueòleg) són dos investigadors amb una llarga trajectòria científica que, d’una manera més o menys intensa, a vegades han compartit a través de diferents projectes. La creació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) el 2006 va propiciar la consolidació d’aquestes col·laboracions. Actualment, Carbonell dirigeix aquest centre i Agustí n’és el responsable de recerca, la qual cosa ha afavorit el diàleg científic entre ambdós.
L'arqueòleg Eudald Carbonell (esquerra) amb el paleontòleg Jordi Agustí - Jordi Mestre/IPHES
En aquest context, i coincidint amb l’any Darwin, el 2009 va sorgir la necessitat d’ordenar tot aquest pensament, intercanviar opinions i establir una conversa entre els dos oberta a tota la població. Produït per l’IPHES, i amb caire setmanal, es va començar a emetre el 12 de maig per Tarragona Ràdio l’espai “Diàlegs sobre l’evolució”, presentat per la periodista Yolanda García. L’emissió es va perllongar fins al 28 de juliol.
Aquestes converses són la base del llibre que ara es presenta, L’evolució sense sentit (editorial Empúries). En castellà ha estat editat per Península amb el títol La evolución sin sentido i es presentarà el dimecres 12 de juny a les 20.15 h, al Museo de la Evolución Humana, a Burgos (invitació).
Engrescats per la diligència de la periodista, Agustí i Carbonell ens conviden a reflexionar d’una manera clara sobre alguns dels moments claus de la història de l’evolució humana i sobre com podem esbrinar les nostres possibilitats de futur com a espècie, més enllà de la crisi del sistema actual, aplicant, per exemple, el progrés conscient i l’evolució responsable.
Portada versió castellana
Jordi Agustí i Eudald Carbonell comparteixen la idea que la reflexió sobre les perspectives de la humanitat no és possible sense indagar, alhora, què és allò que ens fa humans i què vol dir ser-ho, i tots dos tenen l’experiència, el rigor i els coneixements que calen per afrontar-ho amb precisió i claredat. Per aquest motiu, es parla dels orígens de l’Homo sapiens, es repassen alguns avanços importants en el camp de la paleoantropologia i l’arqueologia, així com de la trajectòria de cadascun dels dos autors.
Cal destacar la rellevància del complex d’Atapuerca. Per aquest motiu aprofundeixen en la seva autèntica significació i incideixen especialment en l’acumulació de fòssils humans (d’Homo heidelbergensis) descoberta a la Sima de los Huesos, on a més hi ha evidències de que fa sobre 400.000 anys ja es rendia algun tipus d’homenatge als homínids que morien, o Gran Dolina, on es va posar al descobert una nova espècie, Homo antecessor.
La crisi sistèmica
En tot cas, sovint la conversa no se centra només ens aspecte relacionats estrictament amb la teoria de l’evolució sinó que també hi té el seu lloc la filosofia de la ciència. Tornant al cas esmentat de la Sima de los Huesos, s’aprofita, per exemple, l’oportunitat per preguntar-se sobre la significació de la impressionant acumulació de restes humanes que hi ha en aquest jaciment. Hi ha discussió sobre si foren llançades a l’avenc o si es trobaven simplement a l’interior de la cova i van quedar sepultades a causa de moviments sísmics. Si es tracta d’homínids llançats intencionadament, ja cadàvers (tal com semblaria indicar l’absència de fractures cranials i postcranials rellevants) estaríem parlant de la primera prova de ritual funerari? Una eina de pedra perfectament esculpida apareguda entre els cadàvers, per alguns ha estat interpretada com una ofrena.
A L’evolució sense sentit també hi ha lloc per explicar com l’atzar ens ha fet humans,el perquè de la crisi sistèmica, què sabem dels neandertals i, per suposat, el paper de Darwin i la Teoria de l’evolució.
technorati tags: publicacions , arqueologia , ciència , evolució humana , filosofia de la ciència , Homo sapiens , Homo antecessor , espècies , neandertals8 Mai, 2013
Un llibre rastreja l’estètica de les taques de sang vistes al microscopi
L’autor és Policarp Hortolà, biòleg de l’IPHES i fundador de l’hematofonomia o ciència que estudia la morfologia de les cèl·lules sanguínies
Estableix paral·lelismes estilístics amb el que trobem a expressions artístiques com la literatura i les arts visuals
Portada de la publicació
Conèixer l'estètica d'una ciència juga un paper clau per desxifrar el seu rerefons cultural. En aquesta línia, s’acaba de publicar un llibre que rastreja la morfologia de les cèl·lules sanguínies en les taques de sang. D’això se n’ocupa l’hemotafonomia, una ciència que va fundar als anys setanta del segle passat el biòleg Policarp Hortolà, investigador de l’IPHES (INstitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i autor del text "The Aesthetics of Haemotaphonomy. Stylistic parallels between a science and literature and the visual arts" (L’Estètica de l’Hemotafonomia. Paral·lels estilístics entre una ciència i la literatura i les arts visuals), publicat per Editorial Club Universitario, vinculada a la Universitat d’Alacant.
L'investigador Policarp Hortolà, a l'IPHES, amb el seu nou llibre - Gerard Campeny/IPHES
“Aquest assaig pretén proporcionar un coneixement de l'estètica de la hemotafonomía establint paral·lelismes estilístics amb el que trobem a expressions artístiques com la literatura i les arts visuals”, assegura l’autor. A més ha afegit que en aquesta obra “l’estètica de la ciència és concebuda des d'un punt de vista "neutralista", deslligat de la recerca compulsiva d'un suposat ideal de bellesa”.
En el llibre, l’autor compara micrografies de taques de sang (obtingudes per ell mateix utilitzant la tècnica de la microscòpia electrònica de rastreig) amb quadres i arquitectura. El mateix dur a terme entre el text d’articles d'hemotafonomia i el contingut d’obres literàries.
technorati tags: hemotafonomia , estètica , literatura , arts visuals , sang , aesthetics , haemotaphonomy , science , literature , visual arts30 Abr, 2013
CrÃtica reedita el llibre La gran migración del paleontòleg Jordi AgustÃ
A la publicació es defensa la tesi de que els humans som uns immigrants que procedim d'Àfrica a causa dels canvis climàtics
És un relat didàctic amb il·lustracions de Mauricio Antón, que n'és coautor del text també
Una de les característiques de l'ésser humà és la capacitat per envair i colonitzar nous ambients. Aquesta tendència a la dispersió i a la mobilitat queda en l'actualitat perfectament reflectida amb els continus fluxos migratoris que, de vegades de manera dramàtica, passa en els nostres dies. Però, en realitat, això va ser ja així des d'un principi.
Aquesta és la tesi principal que el paleontòleg Jordi Agustí, investigador ICREA a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), defensa al llibre didàctic que ha escrit juntament amb Mauricio Antón (autor també de les il.lustracions), La gran migración (Editorial Crítica), que publicat per primer cop al 2011 ara s’ha reeditat. El seu estudi es basa en la informació obtinguda amb l'anàlisi de milers de fòssils trobats en diversos jaciments del món, en molts dels quals excava l'IPHES, com és el cas d'Atapuerca (Burgos), la cuenca Guadix-Baza (Granada) i Dmanisi (Geòrgia).
El llibre constata que fa uns 7 milions d'anys es va originar a l'Àfrica el primer homínid bípede. Uns 4 milions d'anys després, aquests llunyans avantpassats es van dispersar per gairebé tot el continent africà, fins que fa uns dos milions d'anys, els seus descendents es van aventurar a sortir d'Àfrica. "Aquesta va ser la primera gran migració de la història del nostre llinatge", observa Jordi Agustí.
Jordi Agustí amb la reedició del llibre La gran migración - Jordi Mestre/IPHES
Una vegada establerts a la vessant meridional del Caucas, aquells arcaics representants del nostre gènere, Homo habilis, el cervell tot just excedia els 600 grams, es van dispersar per bona part de l'Àsia tropical, arribant en un curt lapse de temps fins a la llunyana Java. Cap a l'oest, aquests homínids van arribar també al sud del continent europeu i, molt notablement, la península ibèrica, com ho demostren les excepcionals troballes d'Atapuerca i de la cuenca Guadix-Baza.
La segona onada migratòria es va produir fa sobre un milió d'anys, amb homínids que van ocupar de nou bona part d'Europa i Àsia. Però aquesta migració va tenir unes característiques molt diferents de l'anterior. “Aquests homínids, pertanyents a l'espècie Homo heidelbergensis, posseïen una tecnologia avançada que els va permetre endinsar-se en territoris que fins llavors havien estat vetats per a qualsevol primat, com les fredes estepes que s'estenien al nord de les grans cadenes muntanyoses, els Alps, el Caucas o l'Himàlaia".
Finalment, fa sobre 500.000 anys, esdevé el tercer gran èxode d'Àfrica, del qual procedim tots els pobladors actuals del planeta. "Aquesta nova migració va arribar encara més lluny que les anteriors permetent l'accés a nous continents, com Austràlia o les dues Amèriques", afegeix Jordi Agustí.
Ara bé, l'investigador de l'IPHES adverteix que hi ha alguna cosa diferent entre els actuals fluxos migratoris i els que van protagonitzar aquells arcaics homínids: "Ara són moviments migratoris conscientment assumits, però per aquell temps es van produir al fil dels canvis climàtics i ambientals que s'han succeït en el nostre planeta".
És per això que en el llibre es presta especial atenció al context ecològic que va acompanyar a aquells homínids dins i fora d'Àfrica, així com les espècies a les que pertanyien, com Homo antecessor (descoberta a Atapuerca), la domesticació del foc, la aparició del llenguatge, el pensament simbòlic o les revolucions tecnològiques que es van succeir.
technorati tags: publicacions , libros , migraciones , poblaciones humanas , movimientos migratorios7 Feb, 2013
Cava&Mots amb Eudald Carbonell sobre el catalanisme evolutiu
Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell
Per a aquest arqueòleg, la recerca científica és bàsica en el futur de Catalunya
El catalanisme evolutiu de la mà de l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, serà el protagonista de la segona tertúlia Cava&Mots que organitza l’entitat sociocultural Identitat. L’acte tindrà lloc dijous 14 de febrer a les 20 h, a l'Orfeó Catalònia, ubicat al carrer de Torras i Bages, 62, a Cornellà de Llobregat.
Portada
Al voltant d'una copa de cava i un tall de coca, Eudald Carbonell exposarà les seves idees sobre El catalanisme evolutiu, recollides en un llibre del mateix nom que va escriure juntament amb la periodista Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, editat per Ara Llibres.
“Hem de confrontar-nos amb la història. En els nostres dies, el catalanisme no necessita romanticisme i misticisme, sinó intel·ligència, recerca científica, treball i una mica de mala llet”, assegura Eudald Carbonell, en un moment de màxima intensitat del debat sobre el futur de Catalunya.
En aquest volum, un dels científics més rellevants del nostre país, reflexiona sobre els condicionants sociològics, culturals i polítics que històricament han conformat el poble català, i aporta una mirada agosarada i apassionant sobre la nostra espècie, l'Homo sapiens.
technorati tags: publicacions , Catalunya , interdependència , polÃtica , recerca23 Gen, 2013
Presentació d’un nou llibre sobre Darwin
L’arqueòleg Eudald Carbonell és autor del pròleg i participarà en l'acte que es realitza dijous 24 de gener a Madrid
Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell
Charles Darwin y Lucía Sapiens. Lecciones del origen y evolución de las especies és el llibre de Margarita Hernández i Carlos Arques que es presenta dijous 24 de gener a les 19 h al saló d’actes de l’edifici d’Escuelas Pías de Madrid, ubicat al carrer de Tribulete, 14. L’autor del pròleg és l’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Proyecto Atapuerca.
Portada
Segons Eudald Carbonell, aquest llibre "gràcies a la seva estructura didàctica et permet entrar de manera natural al coneixement de Charles Darwin com si fossis de la seva pròpia família". Així mateix, representa "un llarg viatge cap al evolucionisme, cap a la racionalitat, deixant després del passat de moda creacionisme acientífic i anacrònic per a una espècie il·lustrada com l'Homo sapiens", ha afegit.
El director de l'IPHES, Eudald Carbonell, autor del pròleg - Jordi Mestre/IPHES
Aquest llibre es desenvolupa en una escola, en la qual un cop l'any, durant el mes de l'aniversari del naixement de Charles Darwin, s'ensenya la teoria de l'evolució de manera interdisciplinària, és a dir, a través de totes les assignatures. Lucía Sapiens, una alumna de quinze anys, s'introdueix per tots els racons d'aquestes pàgines i amb les seves preguntes aconsegueix que els professors i professores, a través d'un mètode d'ensenyament imaginat per l'autora, ens revelin l'entorn familiar de Darwin, les seves aficions naturalistes, la seva expedició en el Beagle al voltant del món i ens expliquin amb deteniment la teoria de l'evolució per selecció natural. Lucía Sapiens representa als estudiants que de molt joves volen saber d'on venim els éssers vius i com hem arribat fins aquí. Al seu torn, simbolitza la recerca del coneixement i ens porta de la mà pel meravellós món del saber.
technorati tags: publicacions , teoria de l'evolució , selecció natural , llibres , didáctica , recerca , naturalista26 Nov, 2012
Publiquen un nou llibre sobre el ric patrimoni d'art rupestre de la Valltorta-Gasulla
Ramon Viñas, investigador de l'IPHES, és coautor d'aquest volum
La presentació es realitzarà el 27 de novembre, a les 12 h, al Museu de la Valltorta, a Tírig, Castelló
"Art Rupestre de Valltorta-Gasulla, Museu i parc cultural", és el títol del llibre de Ramon Viñas, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Guillermo Morote, director del Museu de la Valltorta, que es presentarà en aquest espai, ubicat a la localitat de Tírig, Castelló, el 27 de novembre, a les 12 hores, organitzat per l'Associació d'Amics del Parc Cultural de la Valltorta i el seu Museu.
Portada del nou llibre
Aquest llibre està publicat en valencià, castellà i anglès, i es podria considerar com una versió actualitzada d'un llibre anterior, “La Valltorta, Arte Rupestre del Levante Español”, coordinat per Ramon Viñas i editat el 1982. Aquesta publicació va estimular la creació del Museu de la Valltorta que acull un nucli significatiu d'art rupestre llevantí de la Comunitat Valenciana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998.
El volum consta de sis capítols i 264 pàgines. Està concebut com una guia per a la difusió dels conjunts rupestres més significatius de l'àrea del Maestrat i el seu Museu, una zona clau per a l'estudi de l'Art Llevantí amb els nuclis de la Valltorta i La Gasulla situats a la zona nord de Castelló, i que , en el seu conjunt, aporten més de 1.000 figures per a la comprensió i el coneixement de les últimes societats caçadores i recol·lectores que van habitar la zona del prelitoral mediterrani peninsular.
Ramon Viñas, coautor del llibre i investigador de l'IPHES expert en art rupestre - Mercedes Loperena
El llibre s'inicia amb una introducció general sobre l'art rupestre, a càrrec del secretari de l'Associació d'Amics del Parc Cultural de la Valltorta i el seu Museu, Federico García de Araoz, seguida d'una visió de l'Art Llevantí que ha realitzat Ramon Viñas, qui tracta des de la història de les investigacions de la Valltorta-Gasulla fins a les característiques d'aquestes manifestacions, els conceptes estilístics i la tècnica de les representacions, la cronologia i les seves possibles significats. A més, es descriuen els panells més significatius i el seu estat de conservació.
La part final l'ha escrita Guillermo Morote i se centra en la visita a cadascuna de les sales del Museu de la Valltorta, que recull l'art rupestre de la Comunitat Valenciana, des del Paleolític superior fins la iberització amb l'exposició de calcs, fotografies, la reproducció a mida natural de la Cova dels Cavalls, i materials arqueològics.
La publicació compta amb el patrocini de la Fundació Caixa Castelló Bancaixa.
technorati tags: art ruesptre , publicacions , pensament simbòlic , imagen , Heritage , Archaeology , Arts , Museums9 Oct, 2012
Un llibre ofereix una visió fotogrà fica espectacular dels jaciments d'Atapuerca i el seu entorn
“Atapuerca. Museo de la Evolución Humana” és el títol d'un llibre didàctic que ofereix una visió fotogràfica espectacular d'aquest jaciment i del seu entorn. L'edició ha estat possible gràcies a la Fundación Jesús Serra, pertanyent al Grupo Catalana Occidente, i Jordi Sarrà n’és l’autor de les imatges.
Portada
L'obra és un fidel reflex de tot el que envolta al Museo de la Evolución Humana (MEH), situat a Burgos, i dels jaciments arqueològics de la zona. L’autor pren el riu Arlanzón com a fil conductor que serveix per connectar les diferents cares d'un espai tan divers com Atapuerca.
La relació de Sarrà amb la Sierra de Atapuerca i el Museo de la Evolución Humana fa anys que és intensa i productiva, i això ha estat una de les claus del llibre. En el volum es descobreix el 'sistema d'Atapuerca', és a dir, la ciutat, el paisatge, la gent, el museu y les excavacions en diferents visions. Les fotografies es presenten ordenades a manera de collage, donen la sensació de pel·lícula. Per això l’autor considera que aquest llibre ofereix una visió cinematogràfica d'Atapuerca.
technorati tags: publicacions , museus , evolució humana , sistema Atapuerca , fotografies , jaciments , Archaeology , Museums , archeological sites , publication31 Jul, 2012
Publiquen un llibre didà ctic que explica com ha evolucionat la ment humana i quin preu hem pagat pel seu desenvolupament
Les malalties neurodegeneratives exclusivament o predominantment humanes podrien ser una de les conseqüències
Una de les grans preguntes a què ens enfrontem els éssers humans és la de perquè hi ha una ment humana. És difícil, però, que alguna vegada siguem capaços de contestar-la. En canvi, és més fàcil trobar resposta a un altre interrogant estretament relacionat amb l'anterior: com és que hi ha una ment humana?
Aquest és el plantejament del llibre publicat per Crítica El precio de la inteligencia, subtitulado La evolución de la mente humana y sus consecuencias, que han escrit Jordi Agustí, Enric Bufill i Marina Mosquera, personal investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Ho fan, a més, de manera transdisciplinar en comptar amb aportacions de la paleoantropologia, la paleoecologia humana, l'arqueologia prehistòrica, la primatologia, l'etologia, la neurociència cognitiva i la genòmica. Amb tot això tracten aspectes com el llenguatge i la comunicació, l'aprenentatge, la tecnologia i el simbolisme, sense oblidar, per descomptat, de les característiques del cervell humà i la seva evolució.
Amb tots aquests ingredients, els autors plantegen, de forma didàctica, com ha evolucionat la ment humana, per què som com som i què ha comportat per a la nostra espècie, Homo sapiens, aquest desenvolupament. És el cas d'algunes malalties molt freqüents en l'ésser humà i excepcionals en altres mamífers, com l'Alzheimer, de la qual s'ha descrit un sol cas en primats no humans, concretament en un ximpanzé, l'animal evolutivament més proper a l'Homo sapiens. Així s'ha vist, per exemple, i segons una investigació de l'IPHES, basada en una àmplia revisió bibliogràfica, que hi ha una sèrie de neurones pertanyents a àrees corticals relacionades amb les funcions cognitives com la memòria autobiogràfica, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social, que en el cas dels humans, i a diferència d'altres primats com els ximpanzés, mantenen en l'edat adulta trets juvenils, com una elevada activitat i plasticitat sinàptiques (capacitat de formar noves connexions neuronals o modificar les ja existents) i activitat metabòlica (procés pel qual les neurones transformen la glucosa en energia perquè el cervell funcioni) que els pot causar estrès oxidatiu afavorint d'aquesta manera l'aparició de malalties com l'Alzheimer un cop finalitzada l'edat reproductiva. És el fenomen de la "pleiotropía antagonista".
Els coautors del llibre. A dalt, d'esquerra a dreta, Jordi Agustí i Enric Bufill; a sota, Marina Mosquera - IPHES
Així doncs, les malalties neurodegeneratives exclusivament o predominantment humanes podrien ser una de les conseqüències del preu a pagar per l'increment de la longevitat, la complexitat cerebral, la intel·ligència i les àmplies capacitats de memòria, planificació i imaginació, sense les quals no hagués estat possible la cultura, aconseguides per la nostra espècie, Homo sapiens. Tal com s'afirma en el llibre, l'abordatge d'aquestes patologies des de la perspectiva de la biologia evolutiva donarà lloc sens dubte a noves hipòtesis i línies d'investigació. Al seu torn, constatacions com aquesta poden tenir en el futur implicacions terapèutiques i poden ajudar a entendre millor l'envelliment cerebral.
SINOPSI
El llibre s'inicia amb la descripció de l'evolució dels homínids des que es va produir la separació del nostre llinatge amb el que portaria als ximpanzés, fa uns set milions d'anys.
A continuació es descriuen les dades que coneixem sobre l'evolució cerebral i cognitiva humanes, des Australopithecus a Homo sapiens, així com els canvis de grandària, estructurals, funcionals i genètics associats. Es destaca el fet que una part dels canvis que van portar a l'aparició del cervell humà consisteixen en canvis neotènics, o retenció de trets juvenils en l'edat adulta, com la major durada del desenvolupament cerebral en els humans, la retenció d'una taxa fetal de creixement, és a dir molt elevada, durant molt de temps, i la neotènia neuronal o retenció d'una elevada plasticitat sinàptica en l'edat adulta en certes àrees cerebrals, associades a la memòria, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social.
Es parla també de les pressions selectives que van modelar l'evolució del cervell i ment humanes, és a dir, els desafiaments a que van haver d'enfrontar els nostres avantpassats durant el Plistocè, que van promoure les adaptacions cerebrals i cognitives que ens han fet humans. És el cas dels canvis dietètics, la tecnologia lítica, la importància de l'aprenentatge i el llenguatge i el simbolisme que van promoure la nostra adaptació al nínxol cognitiu i la coevolució de gens, cervell i cultura.
Finalment, s'indiquen alguns dels preus que paguem per la nostra elevada intel·ligència, com les malalties ja esmentades, i es compara el nostre tipus de vida amb el de les societats caçadores i recol·lectores, suggerint algunes recomanacions que podrien ajudar a portar vides més saludables des del punt de vista físic i mental.
L'epíleg tracta sobre la possible evolució futura del cervell.
technorati tags: evolució , neurociencia. mente , cervell , llenguatge , malalties neurodegeneratives , aprenentatge , cognició , cerebro , inteligencia , palaeoanthropology , paleoecology , genetic17 Abr, 2012
Lectures per a aquesta primavera amb motiu de Sant Jordi
Coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi us oferim una relació de títols que han publicat darrerament diferents membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), sigui en llibre col·lectiu o de manera individual. Esperem que siguin del vostre interès.
Creatividad y Neurociencia Cognitiva saber-ne més
Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat saber-ne més
Història de Tarragona en sis volums saber-ne més
Cómo la tecnología cambió mi vida saber-ne més
El futuro de la arqueología en España saber-ne més
El catalanisme evolutiu saber-ne més
Homínidos: las primeras ocupaciones de los continentes (2a edició) saber-ne més
technorati tags: publicacions , evolutió humana , patrimoni arqueològic , catalanisme , tecnologia , neurociència
10 Abr, 2012
Dues investigadores de l'IPHES, Marina Mosquera i Marina Lozano, participen en el llibre "Creatividad y Neurociencia Cognitiva"
El volum es presenta el dimecres 11 d'abril, a les 19 h, a l’Asociación de la Prensa de Madrid
En el marc de l'Año Internacional del Cerebro y Nacional de la Neurociencia, l'Instituto Tomás Pascual Sanz para la Nutrición y la Salud i el Centro Mixto Universidad Complutense-Instituto de Salud Carlos III de Evolución y Comportamiento Humanos presenten el dimecres 11 d'abril, a les 19 h, a l’Asociación de la Prensa de Madrid el llibre "Creatividad y Neurociencia Cognitiva". La publicació inclou textos de dues investigadores de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Marina Lozano i Marina Mosquera, que al seu dia ja van impartir dues conferències al seminari del mateix nom i que ha donat lloc al volum que s'acaba d'editar, en castellà i anglès. La primera científica esmentada es refereix a la lateralitat manual, o ús preferent d'una mà, i la segona, als orígens de la cognició.
RESUMS
Lateralidad manual de Homo heidelbergensis: La Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca Burgos), por Marina Lozano
La lateralitat manual (o ús preferent d'una mà) està molt ben establerta en la nostra espècie. No obstant això, encara no s'ha pogut determinar quina espècie va ser la primera a expressar-la, tot i que s'ha dut a terme una gran diversitat d'estudis des d'enfocaments molt diferents (paleoneurología, talla d'eines lítiques, zooarqueologia...).
La investigadora Marina Lozano - IPHES
Una de les millors maneres per determinar la lateralitat manual és observar als individus manipulant objectes de manera espontània. Òbviament aquest mètode no pot emprar-se en el cas d'homínids fòssils. No obstant això, cert tipus de desgast dental pot oferir-nos una evidència directa de quina mà va ser emprada de manera preferent pels homínids. Concretament, estem referint-nos a les estries culturals que apareixen a la superfície labial de la dentició anterior d'individus pertanyents a diverses espècies (Homo heidelbergensis, neandertals, Homo sapiens...). Aquestes estries són resultat de l'ús de la dentició com a tercera mà per a processar i manipular una gran diversitat de materials. La població d'Homo heidelbergensis de la Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Burgos) presenta aquest tipus de tret de desgast, a partir del qual hem pogut inferir un ús preferent de la mà dreta, fa 500.000 anys.
Del cerebro a los primeros enterramientos: la evolución de la cognición humana, Marina Mosquera
L'estudi de la complexitat cognitiva de l'ésser humà ha resultat ser un tema recurrent per l'interès social i s’ha enfocat des de tot tipus de disciplines. Però, què és la cognició? La paraula "cognició" significa coneixement i, alhora, el procés pel qual s'adquireix aquest coneixement.
Indubtablement, l'ésser humà posseeix un potencial cognitiu extraordinari. Però com i quan sorgeix aquesta capacitat durant l'evolució humana? La compartien ja altres homínids fòssils? L'enorme dificultat de respondre a aquesta qüestió és que la cognició inclou tot el que no és ni instintiu ni automàtic. No obstant això, resulta relativament fàcil reconèixer els comportaments i les activitats que incloem a la nostra complexitat cognitiva: racionalitat, llenguatge, música, filosofia, tecnologia, matemàtica, solidaritat, empatia ...
La investigadora Marina Mosquera - Jordi Mestre / IPHES
Tot això es fonamenta en tota una amalgama de característiques intrínseques al nostre organisme i a la seva relació amb l'exterior. No obstant això, si mirem detingudament aquesta llista i fem un esforç d'abstracció serem capaços de reduir aquesta allau d'activitats i comportaments a unes poques unitats subjacents a tot això: capacitat tecnològica, consciència, capacitat simbòlica i socialització de coneixements.
És la combinació d'aquests quatre potencials el que dóna a l'ésser humà el seu caràcter únic en la forma i grau de la seva complexitat. Prova d'això és que només a través del seu estudi podem centrar i enfocar el tema que tractem de cara a rastrejar les seves arrels en el passat, per conèixer quan i amb qui comença a aparèixer la complexitat cognitiva en l'evolució humana.
Referències bibliogràfiques
Lozano, M. (2012) Lateralidad manual de Homo heidelbergensis: La Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca Burgos) In: Perote Alejandre, A. y Martín-Loeches Garrido, M. (coord). (2012) Creatividad y Neurociencia cognitiva. Ed. Fundación Tomás Pascual y Pilar Gómez-Cuétara. 171-183
Mosquera, M. (2012) Del cerebro a los primeros enterramientos: la evolución de la cognición humana. In: Perote Alejandre, A. y Martín-Loeches Garrido, M. (coord). (2012) Creatividad y Neurociencia cognitiva. Ed. Fundación Tomás Pascual y Pilar Gómez-Cuétara. 185-206
technorati tags: publicacions , neurociencia , cerebro , neuroscience , lateralitat , cognition , brain28 Mar, 2012
Presentació d’un nou volum sobre la història de la Conca de Barberà , a Rocafort de Queralt
Dissabte 31 de març a les 20 h al local cultural de Rocafort de Queralt
La publicació inclou articles de diferents membres de l’IPHES
Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat és el títol del llibre que, coordinat per l’historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Antoni Carreras, es presentarà dissabte 31 de març a les 20 h al local cultural de Rocafort de Queralt. En aquest volum hi participen diversos membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Publicat per Cossetània Edicions, ha estat editat pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà amb la col·laboració del Centre d’Estudis d’aquesta comarca i de la Diputació de Tarragona.
Aquest és el segon volum de la Història de la Conca de Barberà, una obra que té per objectiu sintetitzar l’evolució històrica d’aquesta àrea geogràfica. En aquest cas, la temàtica va des dels orígens del poblament humà en aquesta comarca fins als temps de la romanització. D’aquesta manera es pot fer un recorregut per diferents etapes com el paleolític, el neolític, el calcolític, l’edat de bronze, la protohistòria i la romanitat. S’inclouen gràfics evolutius de diferents períodes i il·lustracions.
És important remarcar que la Conca de Barberà acull un bon grapat de mostres de primer nivell de l’art llevantí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A més, any rere any, és freqüent que especialistes de l’arqueologia, com membres de l’IPHES, que hi treballen en aquests indrets presentin importants troballes científiques sobre les primeres poblacions catalanes que es van desenvolupar per aquest territori. Així podem saber com vivien, quines eines elaboraven, què menjàvem, quins hàbitats ocupaven, en quin entorn, etc. Tot just l’estiu passat, l’IPHES va dur a terme una excavació a la Cova de la Font Major amb descobertes arqueològiques molt significatives i, d’altra banda, el mateix institut assessora en la nova museografia d’aquest indret.
Vies de pas per a humans i per a animals
Cal tenir en compte que les valls dels rius Francolí, Anguera, Corb i l’Alt Gaià han obert diferents vies de pas utilitzades per animals i éssers humans durant tots els temps. Com apunta Antoni Carreras en la introducció del llibre, “les diferents migracions, tant d’éssers humans com d’animals, des d’èpoques pretèrites, s’han desplaçat per aquestes valls a la recerca de nous recursos. Aquesta privilegiada situació no va trigar en ser aprofitada per l’ésser humà caçador recol·lector que establí els seus campaments al bell mig d’aquestes sendes. Amb el temps, aquestes vies foren el mitjà per on penetraren noves idees i canvis de mentalitats que transformaran profundament les formes de vida”.
Els articles que acrediten els membres de l'IPHES són els següents:
1) MANUEL VAQUERO:
- Tot el capítol del paleolític (pàgs.14-37, 43-46, 67-81, 91-101), llevat de l'apartat "La cova de la Font Major.." (pàgs. 38 i ss.) (GENERA, M.); "La Font Voltada...." (pàg 49 i ss.) (MIR, A).; "La balma de la Vall" (pàgs. 65 i ss.) (ADSERIAS,M.)
2) RAMON VIÑAS:
- Pintures rupestres postpaleolítiques (pàgs. 83-88), dins el capítol del paleolític;
-Les pintures rupestres del neolític-bronze (pàgs. 195-196), dins el capítol Del neolític a l'edad del bronze
-Les pintures rupestres protohistòriques:supervivència entorn al primer mil·lenni aC (pàgs. 246-247), dins el capítol de la Protohistòria
3) ANNA BALLESTEROS:
- L'entorn de la cova de la Font Major durant el neolític (pàgs. 121-126).
technorati tags: publicacions , art rupestre , neolÃtic , protohistoria , excavacions , art llevantà , patrimoni de la humanitat , Heritage , Archaeology23 Mar, 2012
Presentació de la Història de Tarragona en sis volums, amb la participació de membres de l’IPHES
L’acte es fa divendres, 30 de març, a les 19,00 h., a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona , al carrer de Pere Martell, 2 d’aquesta localitat
Història de Tarragona en sis volum és el conjunt de llibres que es presenta divendres, 30 de març, a les 19,00 h., a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona, al carrer de Pere Martell, 2 d’aquesta localitat. És una obra que ha comptat amb la direcció editorial de Lluís Pagés i la direcció científica de Montserrat Duch.
Portada del primer volum
L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha participat activament en l’elaboració de part del primer volum, dedicat en part a la prehistòria i titulat Tàrraco clàssica i prehistòrica, coordinat per quatre professors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona: Robert Sala, que és a més responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES; Jordi Diloli, Ricardo Mar i Joaquín Ruiz de Arbulo.
Robert Sala, coordinador del volum de prehistòria - Gerard Campeny /IPHES
Pel que fa a la prehistòria, es parla del marc geològic en què es va desenvolupar, com eren les primeres poblacions humanes del Camp de Tarragona, es presta especial atenció als neandertals i a l’arribada dels primers Homo sapiens a Europa, s’analitza com van ser les darreres societats caçadores i recol·lectores, l’art rupestre, el Neolític, la Tarragona abans dels ibers i l’època ibèrica.
En la redacció d’aquests textos hi ha col·laborat, per part de l’IPHES, Amèlia Bargalló, Joana Gabucio i Patricia Martin.
technorati tags: publicacions , arqueologia , Homo sapins , Camp de Tarragona
