www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

30 Oct, 2009

Eudald Carbonell fa una xerrada a CaixaForum Barcelona sobre evolució o disseny humà

Podeu seguir les seves idees al grup El pensament d’Eudald Carbonell al FacebookBloc personal

La humanitat ha arribat fins aquí com a resultat, d'una banda, de l'evolució biològica, i de l'altra, del canvi cultural. Ara tenim tècniques capaces d'alterar les mateixes bases biològiques de la cultura. Realment, què volem ser? I com ho volem aconseguir? Com veu el futur un arqueòleg acostumat a escodrinyar en el nostre passat remot?

Eudald Carbonell

Eudald Carbonell, director de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

Aquests són algunes de les qüestions que tractarà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el transcurs de la xerrada que sota el títol Evolució o disseny humà pronunciarà dilluns 2 de novembre, a les 19.30, a CaixaForum Barcelona, en el marc del cicle Dissenyar què serem (Utopies pel segle XXI), que organitza la Fundació “la Caixa”.

En la seva intervenció, Carbonell tractarà aspectes com la ressocialització en el procés evolutiu, la metabolització dels canvis com a base de les transformacions, la selecció natural i la selecció tècnica, el coll d’ampolla que aviat viurà la humanitat, el col·lapse d’espècie, la necessitat de generar la societat del pensament, la integració de la diversitat, la consciència crítica d’espècie, l’evolució responsable i el progrés conscient.

Són alguns dels conceptes que ell desenvolupa últimament i que podeu seguir també habitualment des del grup del Facebook El pensament d’Eudald Carbonell i des del seu bloc personal.

technorati tags: , , , , , , , , ,

30 Oct, 2009

L’IPHES participa en un col•loqui internacional sobre descobertes recents que avalen l’Àfrica com a bressol de la humanitat

Robert Sala i Carlos Lorenzo expliquen les aportacions d’alguns jaciments on treballa aquest institut en codesenvolupament

Saber més sobre com era l’entorn en què van sorgir els primers homínids, com va emergir la tecnologia d’aquestes poblacions i aprofundir més en la cronologia en què tot plegat es va produir ha estat l’objectiu del Col·loqui Internacional L’Àfrica, Bressol de la Humanitat: descobertes recents, que s’ha celebrat del 26 al 28 d’octubre, a Sétif, Àlgeria.

 L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) hi ha estat convidat per exposar algunes de les seves aportacions científiques obtingudes en el treball de camp efectuat a països com el mateix que ha acollit la reunió científica, i el Marroc, en codesenvolupament amb equips de l’Àfrica.  Hi ha anat Robert Sala i Carlos Lorenzo. Concretament, l’IPHES s’ha referit a les descobertes més recents produïdes als jaciments del nord d’Algèria com Ain Boucherit i Ain Hanech, i al d’Oujda (Marroc), tot i que treballa en altres projectes.

A més, s’ha donat a conèixer el paper d’Atapuerca (Burgos) en l’estudi de les primeres migracions humanes sorgides de l’Àfrica, on des de fa més de 30 anys hi treballa un equip codirigit per Eudald Carbonell, director de l’IPHES.

technorati tags: , , , , , , , ,

28 Oct, 2009

El ratpenat europeu més gran va habitar el nord-est d'Espanya fa més de 10.000 anys

Un equip espanyol, integrat entre d’altres per Juan Manuel López-García, autor principal del treball i investigador a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha demostrat l'existència del major ratpenat d'Europa, el Nyctalus lasiopterus, al nord-est d'Espanya durant el Pleistocè Superior (fa entre 120.000 i 10.000 anys). Els fòssils del nóctul trobats al jaciment de Abric Romaní (Capellades, Barcelona) demostren que aquest ratpenat tenia més presència geogràfica fa més de 10.000 anys que avui, però va minvar pel descens de la cobertura vegetal. López-García ha declarat: "La troballa és important perquè aquesta espècie no és comú en el registre fòssil".

Encara que és la segona investigació que demostra la presència del ratpenat a la Península Ibèrica, l'estudi que ha publicat la revista Comptes Rendus Palevol proporciona la primera descripció en el registre fòssil de la dentició del Nyctalus lasiopterus, a partir d'un fragment de la mandíbula esquerra.

ratpenat

·                                                Ratpenat Nyctalus lasiopterus a l'actualitat. Foto: A.G. Popa-Lisseanu et al.

 

 Les restes fòssils van ser trobades a l'Abric Romaní durant les campanyes del 2004 al 2006 i confirmen que es tracta del ratpenat europeu que va habitar el nord-est d'Espanya fa més de 10.000 anys. "En l'actualitat Nyctalus lasiopterus és una espècie poc coneguda i de rang de distribució geogràfica peninsular dubtós, que no comprèn la regió geogràfica de Catalunya", assegura l'investigador de l'IPHES.

Una distribució per factors ambientals

"L'existència del Nyctalus lasiopterus al nord-est de la Península Ibèrica reforça l'evidència que aquesta espècie tenia un rang geogràfic més ampli durant el Plistocè que en l'actualitat", comenta Juan Manuel López-García. El mateix investigador ha afirmat: "durant les fases temperades, on hi va haver un desenvolupament vegetal que servia de refugi per a aquests animals, el nóctul va tenir una expansió més gran".

Fins ara, el gran ratpenat havia estat localitzat en regions muntanyoses com l'oest dels Pirineus, la Serralada Cantàbrica, la serralada central o paisatges oberts de la Mediterrània on dominen els roures, alzines i pins. No obstant això, l'estudi confirma un canvi en la distribució de l'espècie durant el Pleistocè Superior i l'Holocè (fa menys de 10.000 anys), fins ara. "La reducció de la cobertura vegetal podria ser la causa de les baixes densitats actuals de l'espècie i la seva distribució geogràfica esbiaixada", assevera López-García.

---------------------------------

Referència bibliogràfica:

López-García, Juan Manuel; Sevilla, Paloma; Conca-Bescos, Glòria. "New evidence for the greater noctule bat (Nòctul gegant) in the Late Pleistocene of western Europe" Comptes Rendus Palevol 8 (6): 551-558 setembre de 2009.

technorati tags: , , , , ,

26 Oct, 2009

Xerrada sobre l’evolució de la (in)felicitat, a càrrec de Jordi Agustí, a Tarragona i Lleida

L’evolució de la (in)felicitat és el títol de la conferència que pronunciarà Jordi Agustí, responsable de l’Àrea de Recerca de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en el marc del cicle “Els noms de la felicitat” que organitza la Fundació “la Caixa”.

Jordi Agustí

Jordi Agustí, responsable de l'Àrea de Recerca de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

S’han previst dues sessions de la mateixa xerrada:

-         Dimarts 27 d’octubre, a les 19 h, a CaixaForum Tarragona

-         Dimecres 28 d’octubre, a les 19 h, a Caixa Forum Lleida

Resum

És molt curiós constatar que la felicitat, sigui com sigui ja l'escala que sigui, rarament deixa registre. Només deixa registre, tant a escala personal com a escala de la memòria global, l'absència de felicitat, és a dir, la infelicitat. Per tant, el problema de la felicitat a nivell evolutiu és abordable, si partim de la premissa, molt superficial, però molt empírica, que la felicitat és, simplement, l'absència d'infelicitat.

A nivell evolutiu, la felicitat es pot definir com l'absència de patiment. La infelicitat, ja sigui dolor o patiment, etc., neix sempre com a consciència, que és un mecanisme originat per la selecció natural per a sobreviure. El dolor és un mecanisme de supervivència. La consciència del perill. La consciència de la mort. És el mateix?

Evidències paleontològiques. La consciència de l'altre. La consciència d'un mateix. La consciència de l'altre com un mateix. La infelicitat a nivell etològic té uns paràmetres fàcilment definibles. Però si alguna cosa ens defineix com a espècie és la nostra capacitat de patiment introspectiu, una forma de patiment força gratuïta i la finalitat evolutiva se'ns escapa.

technorati tags: , , , , , , ,

21 Oct, 2009

Jordi Agustí ofereix una xerrada sobre evolució, crisi i progrés

Serà el pròxim divendres 23 de octubre, a las 20 h, al Museu Arqueològic de Múrcia

Jordi Agustí, responsable de l'Àrea de Recerca de l'Institut Català de Paleoecología Humana i Evolució Social (IPHES) i investigador ICREA, oferirà la xerrada Evolució, crisi i progrés, divendres 23 d'octubre, a les 20 h, al Museu Arqueològic de Múrcia, en el marc del programa Encuentros con Darwin, organizat per aquesta entitat.

Jordi Agustí

Jordi Agustí - Jordi Mestre / IPHES

Resum conferència

La idea de progrés biològic suscita avui un rebuig generalitzat entre els biòlegs evolutius, tot i que en molts casos s'admet l'existència d'una certa tendència a l'progrés que es fa difícil de definir en termes de testabilitat. Bona part dels que rebutgen la idea de progrés biològic consideren que es tracta d'un concepte fortament tenyit i influenciat per continguts culturals i ideològics sense base científica. En general, es considera una herència indesitjable de les primeres etapes de la teoria evolutiva, quan es veia l'evolució com un procés constant, gradual i progressiu que finalment culminava en l'Homo sapiens. L'evolució del món orgànic apareixia llavors com el correlat biològic del progrés de la humanitat preconitzat pels ideòlegs de la primera revolució industrial (de la mateixa manera que les revolucions del globus de Cuvier apareixen com el correlat geològic de les profundes revolucions socials de finals del segle XVIII). La idea de progrés evolutiu, doncs, ha estat sorollosament desterrada del pensament biològic actual a causa de les seves innegables connotacions ideològiques.

Per això mateix, però, no es pot evitar la impressió que aquest rebuig frontal no és tampoc immune a una certa càrrega ideològica, encara que de sentit oposat a l'anterior, i que desemboca en afirmacions categòriques del tipus de "el progrés és una nociva, culturalment influïda, incontrastable, inoperativa i intractable idea "(Gould, 1988). Però pot ser que el tema del progrés evolutiu, tot i els arguments d'autoritat de Gould, constitueixi a la fi un problema interessant des del punt de vista de la pròpia biologia evolutiva, un cop desposseït de tota la càrrega cultural d'un o altre signe que gravita sobre el tema. Evidentment, avui en dia ja no es pot plantejar una discussió ingènua sobre el progrés biològic, en la mesura que aquest terme pugui involucrar judicis de valor del tipus de "millor que" o "pitjor que" sobre la realitat empírica. Però el que sí que cal parlar és de l'existència de direccionalitats que, per alguna raó, són reiteradament privilegiades per l'evolució.

technorati tags: , , , , ,

19 Oct, 2009

Descobreixen a Orce restes fòssils d'una espècie de búfal asiàtica de fa 1,5 milions d'anys mai abans localitzada a Europa

És parent dels búfals d'aigua de les femelles dels quals s'extreu llet amb què s'elabora el famós formatge mozzarella

El registre paleobiològic d'Orce és un dels millors d'Europa, i els seus jaciments continuen aportant noves troballes a la Paleontologia del Quaternari. Els afloraments d'aquesta localitat granadina són plens de restes òssies al llarg de diverses desenes de quilòmetres quadrats. Per això, no és en va que Orce és conegut en la literatura arqueopaleontològica com l'Olduvai espanyol, per la similitud de paisatge i de registre amb el jaciment tanzà mundialment famós on la família Leakey va donar a conèixer algunes de les més importants troballes de la prehistòria africana al llarg del segle XX.

Presenatció búfals a Orce

Bienvenido Martínez-Navarro durant la presentació dels búfals fa uns dies al congrés SEQS INQUA Orce - Lucena - IPHES

En aquest context, un equip de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha descobert, en un dels jaciments d'Orce, concretament a Venta Micena, restes d'una espècie de búfal d'origen asiàtica, que mai fins a la data no havia estat localitzada a Europa. Aquesta troballa es va donar a conèixer recentment en el Congrés SEQS INQUA Orce-Lucena, celebrat en aquestes localitats del 28 de setembre al 3 d'octubre. La presentació de l'estudi va ser a càrrec de Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES, i col·laboradors.

"Es tracta d’una espècie corresponent al gènere fòssil Hemibos, que està emparentat col·lateralment amb els búfals d'aigua, pertanyents al gènere Bubalus, de les femelles del qual s'extreu actualment el famós formatge mozzarella", comenta Martínez-Navarro. L'esmentada espècie de búfal, d'una mida relativament petita (300 -400 kg) es correspon amb una forma d'hàbits forestals i s’alimenta de fulles, segons s'ha detectat amb l'estudi de la morfologia del desgast de les dents, una tasca que ha dut a terme un altre investigador ICREA de l'IPHES, Florent Rivals.

D'altra banda, però també a Venta Micena, s'ha trobat una altra espècie de búfal, un bisó de mida major al d'abans esmentat (500 -600 kg), que habita en ambients més oberts de tipus prada, i és més pastador, és a dir, s’alimenta d'herbes.

Bienvenido Martínez-Navarro amb col.laboradors

Al centre, Bienvenido Martínez-Navarro, analitzant els fòssils de búfals amb col.laboradors - IPHES

La presència d'ambdues espècies de búfals a Venta Micena, s'ha determinat després d'haver analitzat durant molts anys, i de manera continuada, els fòssils pertanyents a les col·leccions d'Orce, que s'han comparat amb les restes d'un ampli nombre de col·leccions procedents de diversos jaciments d'Euràsia, des de la Península Ibèrica fins a l'Índia i la Xina.

"La determinació d'aquestes dues espècies de grans bòvids contribueix a conèixer millor l'entorn ecològic en el qual van habitar els primers homínids al nostre continent", assegura Benvingut Martínez-Navarro.

Aquesta troballa, després d'haver estat presentada al congrés d'Orce, serà remesa per a la seva publicació en el volum d'actes que s'editarà en un número especial de Quaternary International, la revista oficial de l'INQUA, l'Associació Internacional del Quaternari, de la qual depèn la SEQS (Subcomissió Europea d’Estratigrafia del Quaternari), entitat que va delegar a Martínez-Navarro l'organització de l'esmentada reunió científica.

technorati tags: , , , , , , , , , , ,

16 Oct, 2009

Conferència sobre el jaciment del Tossal de la Font

“Noves excavacions al jaciment paleolític del Tossal de la Font” és el títol de la xerrada que pronunciarà Andreu Ollé, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dissabte dia 17 d’octubre a les 17 hores, al saló d’actes de la Caixa Rural de Vilafamés (Castelló).

A continuació de la conferència hi haurà un debat que comptarà amb la participació d’altres membres de l’IPHES que aquests dies està excavant al jaciment del Tossal de la Font: Josep Vallverdú, Isabel Cáceres, Josep Maria Vergès, Carles Lorenzo i Palmira Saladié.

Tossal de la Font

El Tossal de la Font pertany al terme municipal de Vilafamés (Castelló) - Jordi Mestre / IPHES

En aquesta sessió es farà un repàs dels treballs arqueològics que des del 2004 s’han desenvolupat en el marc d’un conveni establert entre la Universitat Jaume I de Castelló, la Diputació de Castelló i l’IPHES. Durant aquest temps s’ha posat al descobert molta fauna, així com indústria lítica, en un complex arqueològic que l’any 1980 va aportar restes humanes de neandertals.

Presentació llibre

En el mateix acte es presentarà el llibre Cova Matutano. Grafismo mobiliar magdaleniense en el contexto del Mediterráneo peninsular, un altre jaciment que es troba al mateix terme municipal de Vilafamés. Intervindrà l’autora d’aquest volum, Carme Olària, catedrática de Prehistòria de la Universitat Jaume I de Castelló. Aquesta publicació ha estat editada pel Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, dins la col·lecció Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques.

L’acte l’organitza l’associació Amics del casc antic de Vilafamés.

technorati tags: , , , , , ,

14 Oct, 2009

Conferència sobre Darwin, l'evolució i la idea de progrés

Existeix l'anomenat "progrés evolutiu"? "Si la resposta és" sí ", aleshores ens trobem davant d'un problema biològic de molta importància importància", assegura Jordi Agustí, responsable de l'àrea de recerca de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Com explicar l'existència d'aquest progrés evolutiu al llarg del temps? Poden els mecanismes normals de l'evolució biològica (és a dir, selecció natural, mutació i deriva genètica) explicar unes tendències que en la major part dels casos s'estenen al llarg de milions d'anys?

Jordi Agustí, en una imatge recent

Jordi Agustí en una imatge recent - Jordi Mestre / IPHES

Aquestes són algunes preguntes que Jordi Agustí plantejarà i intentarà respondre durant la conferència Patrons evolutius en l'evolució humana que pronunciarà aquest dijous 15 d'octubre, a les 17 h, en el marc de les XIX Xornadas de Filosofia, que del 13 al 16 d'octubre es realitzen a la Fundació Caixa Galícia, a Vigo, amb el lema Darwin i la teoria de l'evolució.

Resum de la seva xerrada

La idea de progrés biològic suscita avui un rebuig generalitzat entre els biòlegs evolutius, tot i que en molts casos s'admet l'existència d'una certa tendència a l'progrés que es fa difícil de definir en termes de testabilitat. Bona part dels que rebutgen la idea de progrés biològic consideren que es tracta d'un concepte fortament tenyit i influenciat per continguts culturals i ideològics sense base científica. En general, es considera una herència indesitjable de les primeres etapes de la teoria evolutiva, quan es veia l'evolució com un procés constant, gradual i progressiu que finalment culminava en l'Homo sapiens. L'evolució del món orgànic apareixia llavors com el correlat biològic del progrés de la humanitat preconitzat pels ideòlegs de la primera revolució industrial (de la mateixa manera que les revolucions del globus de Cuvier apareixen com el correlat geològic de les profundes revolucions socials de finals del segle XVIII). La idea de progrés evolutiu, doncs, ha estat sorollosament desterrada del pensament biològic actual a causa de les seves innegables connotacions ideològiques.

Per això mateix, però, no es pot evitar la impressió que aquest rebuig frontal no és tampoc immune a una certa càrrega ideològica, encara que de sentit oposat a l'anterior, i que desemboca en afirmacions categòriques del tipus de "el progrés és una nociva, culturalment influïda, incontrastable, inoperativa i intractable idea "(Gould, 1988). Però pot ser que el tema del progrés evolutiu, tot i els arguments d'autoritat de Gould, constitueixi a la fi un problema interessant des del punt de vista de la pròpia biologia evolutiva, un cop desposseït de tota la càrrega cultural d'un o altre signe que gravita sobre el tema. Evidentment, avui en dia ja no es pot plantejar una discussió ingènua sobre el progrés biològic, en la mesura que aquest terme pugui involucrar judicis de valor del tipus de "millor que" o "pitjor que" sobre la realitat empírica. Però el que sí que cal parlar és de l'existència de direccionalitats que, per alguna raó, són reiteradament privilegiades per l'evolució.

technorati tags: , , , , , , ,

13 Oct, 2009

Conferència sobre la ràbia, per Jordi Agustí, a CaixaForum Barcelona

La ràbia és el títol de la conferència que Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà dimecres 14 d’octubre, a les 19.30 h, a CaixaForum Barcelona, en el marc del cicle Sobre les emocions, que organitzat pel Departament d’humanitats de la Fundació “la Caixa”, té des del passat dia 7 i fins el 25 de novembre.

Jordi Agustí

Jordi Agustí, investigador responsable de l'Àrea de Recerca de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

En la seva intervenció, Jordi Agustí es referirà a l’agressivitat com a mecanisme d’autodefensa, tant en membres de la mateixa espècie com davant d’altres espècies. En aquest sentit s’analitzarà el paper de la selecció sexual darwiniana, esmentant especialment el cas dels goril·les i ximpanzés, i la pràctica del canibalisme, molt freqüent al jaciment de Gran Dolina (Atapuerca) fa més de 800.000 anys.

L’investigador de l’IPHES destacarà també la funció que ha desenvolupat la tecnologia a l’hora de manifestar-se aquesta agressivitat, per exemple, les armes.

technorati tags: , , , , , ,

9 Oct, 2009

Els neandertals tenien ja tècniques molt especialitzades per tractar la fauna que consumien

En els darrers quinze anys, un nombre creixent de treball arqueozoològics ha demostrat que les darreres poblacions de neandertals subsistien  principalment d’animals herbívors que ells mateixos caçaven, procedents d'una àmplia varietat d'entorns. D’aquesta recerca es desprèn que ja tenien tècniques molt especialitzades per dur a terme tot el procés que impliquen les cadenes alimentàries, propi d’un comportament complex amb moltes similituds al que manifestaven en la mateixa època els Homo sapiens.

Grup workshop neandertals a l'Abric Romaní

El darrer dia del workshop s'ha dedicat a visitar l'Abric Romaní, un jaciment clau per saber l'organització social dels neandertals.- Jordi Mestre / IPHES

Aquesta és una de les conclusions que ha aportat el workshop L’hàbitat del neandertal: comportament social i espacial, que organitzat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s’ha desenvolupat del 6 al 9 d’octubre, principalment a Tarragona i el darrer dia, avui a Capellades (Barcelona), on els participants han visitat l’Abric Romaní.

Assistents al wokshop sobre neandertals, a l'Abric Romaní

Assistents al workshop, avui a l'Abric Romaní, atenent les explicacions d'Eudald Carbonell, director de les excavacions que l'IPHES desenvolupa en aquest jaciment - Jordi Mestre / IPHES

La informació obtinguda, per exemple, a jaciments de neandertals com Les Pradelles o Mauran, a França, demostren “l’existència d’unes estratègiques de caça molt sistematitzades, que impliquen tota una cadena d’operacions complexes des que es planifica la captura de l’animal fins al seu consum, amb una sistemàtica de carnisseria molt especialitzada”, explica Eudald Carbonell, director de l’IPHES. El mateix científic ha afirmat: “Així doncs, tal com constaten les evidències arqueològiques trobades a diferents jaciments, neandertals i sapiens manifesten moltes similituds tant en el tractament de la fauna com en l’organització de l’espai, com la gestió de recursos i emmagatzematge dels mateixos”.

En aquest últim cas, Carbonell ha remarcat la importància del foc: “L’evolució dels neandertals està molt lligada a l’ús dels fogars, a l’entorn dels quals s’estructurava l’espai. N’és un referent el que hem observat a l’Abric Romaní, a Capellades”, un jaciment del qual ell mateix n’és el director de les excavacions i del qual ara se celebren els 100 anys de la seva descoberta”. Precisament, el workshop ha estat un dels actes efectuats en el marc d’aquesta commemoració.

Sessions workshop neandertals a Tarragona

Les sessions científiques del workshop es van efectuar fins ahir a Tarragona.- Jordi Mestre / IPHES

“El foc és un element clau al voltant del qual s’organitza la vida quotidiana, doncs hem comprovat que en funció de la grandària del fogar, el lloc on estava ubicat, les restes d’indústria lítica associades, etc, complia una funció o altre, com ser un foc principal o secundari del campament, si s’usava fonamentalment per coure aliments o per il·luminar, les feines que es realitzaven al seu entorn, el temps d’ocupació de l’abric, el nombre de membres que podien integrar les diferents bandes d’homínids, etc”, comenta Eudald Carbonell.

Disposar, doncs, de tota aquesta informació que aporten els fogars és fonamental per entendre la cultura de les poblacions prehistòriques i “són un prova evident de l’emergència de la complexitat del gènere Homo. Alhora, -afegeix Carbonell- l’ús antròpic d’aquestes espais, els campaments bases i altres tipus d’habitatge, suggereixen la capacitat d’organització i de reproduir diferents modalitats d’utilització del foc”.

Altres temes que han centrat el workshop, ha estat les datacions dels jaciments, si va haver-hi hibridació entre neandertals i sapiens, quan es va produir l’extinció de la primera espècie esmentada, i la transició del Paleolític mig al superior.

Carbonell s’ha referit a la importància dels estudis genètics, basats en troballes com, per exemple, les esdevingudes al jaciment El Sidrón (Astúries), perquè “plantegen elements molt transcendentals com la diversitat d’adaptació i la possible hibridació d’espècies, ja que s’ha vist que hi ha poblacions de neandertals amb diferents caràcters i caldrà esbrinar perquè es produeix aquest fet”.

Una altra línia d’investigació que quedat oberta són els resultats de noves datacions d’alguns jaciments, ja que algunes dades recents suggereixen que l’extinció d’aquesta espècie, localitzada a reductes com a Gibraltar, podria haver-se produït abans del que s’havia considerat recentment.

Per tant, el personal investigador, encara té molt a feina pel que respecte a l’estudi d’una espècie tant enigmàtica com encara continua sent l’Homo neanderthalensis.

technorati tags: , , , , , , , , ,

6 Oct, 2009

Presenten per primera vegada en un congrés internacional resultats sobre les investigacions efectuades a Cova Eirós

L'equip que treballa en Cova Eirós (Triacastela, Lugo), integrat per membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Universitat de Santiago de Compostela, presenta per primera vegada en un congrés internacional els resultats preliminars de les investigacions arqueològiques desenvolupades en aquest jaciment, les quals formen part del projecte "Ocupaciones humanas durante el Pleistoceno de la Cuenca Media del Miño", finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.  L'investigador principal és Ramón Fábregas-Valcarce, catedràtic de la universitat esmentada .

Excavacions a Cova Eirós agost 09

Excavacions a Cova Eirós aquest any - Xosé-Pedro Rodríguez / IPHES

La comunicació porta per títol "El jaciment arqueològic del Plistocè superior de Cova Eirós (Triacastela, Lugo, Espanya)" i un dels autors, Arturo de Lombera, la presentarà el dimecres 7 d'octubre a les 12:30 del migdia, al campus universitari de Faro (Portugal), en el marc de la VII Reunió de Quaternari Ibèric, organitzada per l'Associació Espanyola per a l'Estudi del Quaternari. La resta dels signants són Xosé Pedro Rodríguez, Talía Lazuén, Ramón Fábregas, Alicia Ameijenda i Aurora Grandal-d'Anglade.

En la comunicació es contextualitza l'estudi d'aquesta cova a paleolític del Nord-oest de la península ibèrica, destacant les excel·lents perspectives de futur que presenta aquest jaciment. S'incideix especialment en la rellevància que pot arribar a tenir la seqüència arqueològica de Cova Eirós per estudiar el pas del paleolític mitjà al paleolític superior.

Situació de Cova Eirós

La fletxa indica on es troba situada Cova Eirós - Arturo de Lombera

En aquest sentit, cal remarcar que Cova Eirós ha proporcionat en només dues campanyes d'excavació al voltant de 2.500 restes arqueològiques, entre els quals sobresurten més de 1.600 eines lítiques i més de 700 peces de fauna. En aquests últims s'observen clarament marques d'intervenció antròpica, produïdes per talls i fractures.

Fins al moment han estat identificats cinc nivells arqueològics que corresponen al paleolític mitjà i al Paleolític superior. En aquest congrés també es donaran a conèixer públicament les primeres datacions obtingudes per a aquests nivells, que se situa en 85.000 anys per a un nivell de paleolític mitjà, i en uns 32.000 anys per a un dels nivells de paleolític superior, i al voltant de 17.000 anys per un altre nivell d'aquest període prehistòric.

technorati tags: , , , , , , , ,

6 Oct, 2009

Personal investigador de diversos països debaten ja a Tarragona com era la vida i el comportament dels neandertals

Programa - Informació prèvia

Les sessions d’avui se centren sobretot en el genoma dels neandertals, l’extinció d’aquesta espècie i l’ús de foc

Un acte presidit per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha donat el tret de sortida al woorkshop L'hàbitat neandertal: comportament social i espacial, que, organitzat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), des d’avui i fins dijous 9 d’octubre se celebra a Tarragona; divendres es traslladaran al jaciment Abric Romaní, a Capellades, on es clourà aquesta important reunió científica. Eudald Carbonell, director de l’IPHES, i Josep Anton Ferré, vicerector de transferència i innovació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, han estat, juntament amb l’alcade, els encarregats d’inaugurar aquesta activitat.

Ballesteros, Carbonell i Ferré

D'esquerra a dreta; Josep Fèlix Ballesteros, Eudald Carbonell i Josep Antón Ferré - Jordi Mestre / IPHES

Així doncs, des d’aquest matí personal investigador de diversos països del món es troben ja reunits al Palau Firal i de Congressos de Tarragona on posaran en comú les seves darreres investigacions sobre els neandertals, especialment les que tenen a veure amb l’ús i distribució de l’espai, per tal d’aprofundir en el coneixement del seu comportament. Els assistents esperen poder aclarir moltes qüestions pendents sobre aquest tema.

Assistents al workshop

Les sessions es realitzen al Palau de Congressos de Tarragona. Una imatge d'aquest matí. Jordi Mestre / IPHES

Les sessions del primer dia se centren sobretot en el genoma dels neandertals, l’extinció d’aquesta espècie i l’ús de foc, en  funció de la informació que han aportat jaciments com El Sidrón o l’Abric Romaní.

technorati tags: , , , , , ,

5 Oct, 2009

Reunió científica internacional per esbrinar com era la vida i comportament social de les poblacions neandertals

·        Es realitzarà a Tarragona i Capellades del 6 al 9 d’octubre, en el marc del centenari de la descoberta del jaciment de l’Abric Romaní - Programa workshop

 L'hàbitat neandertal: comportament social i espacial és el títol del workshop que del 6 al 9 d’octubre se celebrarà a Tarragona i Capellades coincidint amb el centenari de la descoberta de l’Abric Romaní i de l’inici de la investigació científica en aquest jaciment, un indret clau en el món de l'arqueologia prehistòrica per entendre com era la vida quotidiana dels membres d’aquella espècie.

Eudald Carbonell explica els objectius del congrés - IPHES

Aquesta reunió científica l’organitza l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i comptarà amb la presència de 40 investigadors i investigadores  internacionals procedents de 10 països diferents (França, Bèlgica, Itàlia, Espanya, Canadà, USA, Sud-àfrica, Gibraltar, Israel i Alemanya) i de diversos centres de recerca, la majoria d’ells són els més prestigiosos de cada país. Es tracta de personal especialitzat en l'arqueologia, la Paleoantropologia, la Biologia i la Geologia. A més, hi assistirà alumnat de segon i tercer cicle (doctorat i màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, així com membres de l'IPHES.

L’acte d’inauguració serà dimarts dia 6, a les 9 hores, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, a la sala Genius. Es comptarà amb la presència del director de l’IPHES, Eudald Carbonell; l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el vicerector de transferència i innovació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Josep Antón Ferré. El workshop, a excepció de l’últim dia que tindrà lloc al jaciment de l’Abric Romaní, a Capellades (Igualada – Barcelona), es desenvoluparà a l’esmentat palau.  

Excavacions a l'Abric Romaní aquest estiu - Gerard Campeny / IPHES

Excavacions a l'Abric Romaní el passat agost - Gerard Campeny / IPHES

Eudald Carbonell, que és també director de les excavacions a l’Abric Romaní des del 1983  ha remarcat: “En aquest congrés es debatrà sobre com organitzaven l’espai domèstic els neandertals i, en aquest sentit, l’Abric Romaní esperem que ens pugui aclarir com era la vida de les bandes de neandertals entre fa 40.000 i 70.000 anys”. Serà, a més, una posada al dia de les investigacions efectuades sobre aquesta espècie. Per aquest motiu, el workshop va dirigit a tots els investigadors en Prehistòria, Arqueologia, Evolució humana i totes les disciplines relacionades amb el camp de l'Arqueologia Prehistòrica.

“La investigació realitzada durant aquests últims 100 anys han convertit el jaciment arqueològic de l'Abric Romaní en un punt de referència indispensable a l'hora de parlar de les poblacions de neandertals, els seus comportaments de subsistència i tot  allò relacionat amb el Paleolític mitjà”, ha assenyalat Gema Chacón, coordinadora del congrés.. “Això ha permès també situar l'equip de l'IPHES, i amb ell a la URV i a la ciutat de Tarragona, en el panorama de la recerca en Prehistòria a nivell internacional, i més encara amb la realització ara d’un esdeveniment científic tan important com aquest”, hi afegeix Eudald Carbonell.

Posteriorment es publicaran els resultats obtinguts durant aquest esdeveniment, com a número monogràfic de la prestigiosa revista Quaternary International, que serà un referent amb les noves dades que es donaran a conèixer claus per a la comprensió de les formes de vida i el comportament de les poblacions neandertals, ja que s’aprofundirà en el coneixement de diversos aspectes relacionats amb aquesta espècie com la genètica, la botànica, la fauna, els instruments lítics, els models de distribució espacial o els fogars, entre d’altres.

Aquest serà el segon workshop d’aquestes característiques que se celebra a Capellades impulsat per l’equip d’Eudald Carbonell. El 1995 es va desenvolupar un altre, “Cultural change and human evolution: the crisis at 40 ka bp”. que va propiciar, dos anys després, la monografia The Last Neandertals The First Anatomically Modern Humans (Editors: Eudald Carbonell i Manuel Vaquero).

Totes aquestes accions han afavorit que Capellades esdevingui un dels principals llocs per a l’estudi del Paleolític Mig amb l’Abric Romaní com a eix central. Aquesta jaciment sobresurt pel ritme ràpid de sedimentació que té, a base de plataformes de travertins que es dipositen i segellen les restes arqueològiques. Aquest fenomen ha garantit que les restes arqueològiques es conservin d’una manera excepcional, sobretot algunes com són els fogars i les restes de fusta (carbonitzada o no), gairebé inexistents en el registre arqueològic mundial. Per tant, l’Abric Romaní és un lloc molt singular per esbrinar l’ús de l’espai domèstic que en feien els neandertals i els costums que tenien.

technorati tags: , , , , , ,

3 Oct, 2009

Eudald Carbonell dedica el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica a la consciència crítica d’espècie

“Sense una evolució responsable, sense un progrés conscient, sense integrar la diversitat, serà molt difícil que la nostra espècie acabi bé el segle XXI”.

Perfil biogràfic - bloc personal - El pensament d'Eudald Carbonell al Facebook

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, ha dedicat a la consciència crítica d’espècie el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica que ha rebut aquest vespre a l’Auditori Enric Granados de Lleida, en un acte on s’han lliurat 16 premis nacionals més, que atorga la Generalitat, i que ha estat presidit pel màxim representant d’aquesta institució, José Montilla. El guardó li ha donat l’escriptor Jordi Coca.

Eudald Carbonell discurs Premi Nacional 09

Eudald Carbonell durant la seva intervenció després d'haver rebut el guardó.- Jordi Mestre / IPHES

En la seva breu intervenció, Eudald Carbonell ha puntualitzat que s’adreçava a la seva espècie i això vol dir: “adreçar-me a la meva família, als meus amics i amigues i, sobretot, a totes les persones, femelles i mascles, que són anònimes i que fan que el món funcioni. A tots ells els vull advertir que sense una evolució responsable, sense un progrés conscient, sense integrar la diversitat, serà molt difícil que la nostra espècie acabi bé el segle XXI”.

Per aquest motiu, el director de l’IPHES ha manifestat: “M’agradaria molt que aquesta nit sortíssim tots d’aquí tenint clar que cal convertir coneixement en pensament i pensar que si no pensem críticament, en el futur les coses poden anar molt pitjor. Així doncs, per la consciència crítica d’espècie volia dedicar aquest guardó”.

Guardonats Premis Nacionals 09

Tots els guardonats amb els Premis Nacional 2009, a l'Auditori Enric Granados de Lleida - Jordi Mestre / IPHES

Sota aquest concepte, Eudald Carbonell considera la possibilitat de que l’Homo sapiens -com a conseqüència del progrés conscient i de l’evolució responsable- estableixi unes relacions socials i de producció basades en el coneixement científic i social, susceptibles de ser pensades de forma planetària per tots els espècimens humans. Aquesta visió, en el futur, ha de substituir l’atzar per la lògica en els processos d’adaptació de la humanitat. D’aquesta manera, la diversitat podrà ser integrada sense perdre informació espai temporal. Això implica sotmetre les diferències entre les cultures humanes a la crítica social específica amb la finalitat de fusionar les seves estructures bàsiques en una nova complexitat dinàmica conscient.

Per evolució responsable entén el fet de conèixer, pensar i actuar sobre les bases objectivades pel coneixement de les lleis naturals que ens porten a l’autosaber sobre les nostres maneres d’organitzar-nos socialment.

Finalment, el concepte de progrés conscient parteix del fet que la nostra espècie ha de continuar progressant i/o desenvolupant-se. L’augment de la consciència social, gràcies al coneixement, ens permet disposar d’uns paràmetres analítics per poder abordar amb lògica les nostres interaccions futures.

A Eudald Carbonell li han concedit el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per la seva aportació subtil i reflexiva a la interpretació dels orígens de l'espècie humana, la creació d'un sistema d'anàlisi de la tecnologia prehistòrica i el reconeixement de l'antic poblament de la Península Ibèrica a la Serra d'Atapuerca (Burgos), on ha desenvolupat un programa d'investigació transdisciplinar.

technorati tags: , , , , , , , ,

2 Oct, 2009

Acte de lliurament del Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica a Eudald Carbonell

El pensament d'Eudald Carbonell al Facebook

L’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2009, dels quals Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ) i codirector del Projecte Atapuerca, rebrà el de Pensament i Cultura Científica, se celebra dissabte a les 19 h,  a l’Auditori Enric Granados de Lleida i serà presidit pel president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i dels membres del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts: el president Xavier Bru de Sala, els vicepresidents Pilar Parcerisas i Manuel Forcano, i els consellers i conselleres Juli Capella, Jordi Coca, Chantal Grande, Francesc Guardans, Marta Oliveres i Rosa Vergés, així com el director del CoNCA Pep Montes. També hi assisteix el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.

La cerimònia serà retransmesa en directe pel Canal 33 de Televisió de Catalunya, per internet a http://www.tv3.cat/directes/33 i pel Canal Internacional de Televisió de Catalunya. Diumenge 4 d’octubre a les 19h50, TV3 emetrà un resum de la cerimònia d’uns 30 minuts.

Eudald Carbonell

Eudald Carbonell, director de l'IPHES i codirector del Projecte Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

A Eudald Carbonell li donen el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per la seva aportació subtil i reflexiva a la interpretació dels orígens de l'espècie humana, la creació d'un sistema d'anàlisi de la tecnologia prehistòrica i el reconeixement de l'antic poblament de la Península Ibèrica a la Serra d'Atapuerca (Burgos), on ha desenvolupat un programa d'investigació multidisciplinari.

Els convidats seran rebuts a l’Auditori per dues parelles de gegants, els romans i el Rei Jaume i la Reina Elionor, acompanyats d’uns grallers i Lo Marraco de Lleida, com a amfitrions de la cultura popular de la ciutat, que tot just clou les seves festes aquesta setmana.

Pel que fa a l’acte, que presentarà l’actor i periodista Queco Novell, el dirigeix Carol López i comptarà amb les intervencions artístiques de l’actriu Neus Bernaus, el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados, la ballarina Susana Garcia, el grup Increpación Danza, Zahir Circus i la cantant Celeste Alías. La direcció musical va a càrrec de Xavier Puig i de Feliu Gasull.

Les actuacions es completaran amb la projecció de diversos vídeos, els resums els esdeveniments culturals més destacats de l’any, una panoràmica dels equipaments culturals de les terres de Lleida, i un recordatori de les persones del món de la cultura que han mort des de la darrera edició dels Premis.

Els Premis Nacionals de Cultura són concedits des d’enguany pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Van ser instituïts pel Govern l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre 1932 i 1938. D'acord amb el que estableix el decret 72/1995, de 7 de març, es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l'any anterior i estan dotats cadascun amb 18.030 euros. El guardó que rebran els premiats en aquesta edició és una recreació de l’obra Molla, de l’escultor d’Os de Balaguer Leandre Cristòfol, que el CoNCA ha encarregat al col.laborador d’aquest, el també escultor de Lleida Josep Ripoll.

technorati tags: , , , ,