www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

27 Mai, 2010

Troben a la Boella instruments de pedra molt arcaics, d’una antiguitat mínima de 800.000 anys

Han estat localitzades en les capes de terra més antigues que es coneixen del Barranc

Coincidint amb la fi de la campanya d’excavació s’ha presentat la restauració preliminar de les defenses de mamut descobertes el 2007

Roda de premsa defenses mamut

Acte de presentació de la restauració de les defenses al magatzem municipal de La Canonja dijous 27 de maig. A la taula. d'esquerra a dreta, Roc Muñoz, Josep Vallverdú i Francesc Roca - JOrdi Mestre / IPHES

L’excavació arqueopaleontològica al Barranc de la Boella, que personal de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i del Museo de Ciencias Naturales de Madrid del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)) desenvolupen des de començaments de maig, i fins al dia 28 del mateix mes, ha posat al descobert eines de pedra d’una antiguitat mínima de 800.000 anys; són troballes localitzades al jaciment de la Mina. “Aquests instruments han estat localitzats en les capes de terra més antigues que es coneixen del Barranc”, assegura Josep Vallverdú, responsable de l’excavació i investigador de l’IPHES.  Coincidint amb la fi de la quarta campanya s’han presentat les defenses de mamut restaurades, que es van trobar l’any 2007, en un acte presidit per l’alcalde de La Canonja, Roc Muñoz, als magatzems municipals d’aquesta localitat, acompanyat pel regidor de Cultura, Francesc Roca, i Josep Vallverdú.

Excavacions a la Boella

Excavacions a la Boella aquest mes de maig - Jordi Mestre / IPHES

Pel que fa a la campanya d’enguany, aquest és el primer any que s’ha practicat una excavació en extensió a La Mina; anteriorment,  els anys 2008 i 2009, aquest jaciment havia estat sondejat. Aquells treballs van aportar un bon nombre de restes òssies de vertebrats extingits com un hipopòtam, úrsids, carronyaires i altres herbívors (cérvols, cavalls...), així com restes de pedra tallades disperses.

Les eines de pedra obtingudes aquest any estan poc elaborades (sobre una cara o dues, choppers), propi de  tècniques de talla molt arcaiques.  Sembla que són força diferents a les pedres elaborades vora el mamut l’any 2007, que era una zona d’activitat especialitzada. A més, les noves descobertes han permès augmentar el nombre de proves materials que facilitaran el coneixement sobre diferents aspectes de la història natural de la conca del Francolí. També s’hi ha trobat abundants restes de cavalls, cèrvids, úrsids i acumulacions d’empremtes figurades de rames.

Chopper

Les peces descobertes són molt arcaiques, com aquest chopper - Jordi Mestre / IPHES

“Tot i que es de preveure –assenyala Josep Vallverdú- que futures descobertes provocaran importants avanços i rectificacions, les proves de que es disposen actualment apunten que el poblament prehistòric  ocupa un remot i llarg període, entre un milió i 800.000 anys abans d’ara, i després sembla que la conca del Francolí no es pobli fins a noves arribades de grups entorn a 500.000 anys, tal com ha estat demostrat en el jaciment de la Cansaladeta (la Riba, Alt Camp), on també excava l’IPHES”. En pròximes intervencions a la conca del Francolí tampoc es descarta trobar noves capes de terra amb testimonis materials de la presència humana en aquest període, entre 800.000 i 500.000 anys, ni tampoc entorn 1,5 i 1 milió d’anys.

De moment, les descobertes d’aquest any ja són rellevants perquè pertanyen a un  període clau en el qual tenen lloc les primeres dispersions humanes fora d’Àfrica. L’equip d’investigació considera que a la conca del Francolí pot haver-hi els testimonis que provin l’adquisició de nous comportaments i habilitats per part dels grups humans. Durant aquest període és conegut, en l’evolució de la biologia homínida, aquestes noves habilitats tècniques, i sense dubte, noves formes d’organitzar el territori ecosocial, que possibiliten que els grups humans mengin i comparteixen més carn. “Aquest nous comportaments, junt a altres adquisicions com la del foc (tal com a estat demostrat en un jaciment de la mateixa època a Israel) impulsarà als homínids a conquerir altres zones geogràfiques i altres hàbitats ecològics, a mesura que augmenta la seva capacitat cranial”, explica Josep Vallverdú.

Embalatge i protecció

Coincidint amb la fi de la quarta campanya d’excavacions a La Canonja, s’ha presentat la restauració preliminar de les defenses de mamut trobades l’any 2007 per membres de l’IPHES al Barranc de la Boella. Es traca d’un parell de peces dentàries,  d’una grandària que arriba als 1.8 metres, que han estat netejades i embalades per garantir la seva conservació; seran dipositades als magatzems municipals de La Canonja.

Aquesta intervenció prèvia “era imprescindible per tal de preservar aquests fòssils i observar-los durant els estudis transdisciplinars. Amb aquesta actuació es mostra també el compromís del IPHES per a una correcta gestió i recerca del patrimoni arqueopaleontològic exhumat”, declara Josep Vallverdú. 

Aquesta restauració, promoguda per l’IPHES, ha comptat amb la col·laboració econòmica de l’Ajuntament de La Canonja i la companyia BASF.

technorati tags: , , , , , , , , , , , ,

27 Mai, 2010

500 noves eines de pedra descobertes a la Cansaladeta permetran conèixer millor com era la tecnologia dels homínids de fa 400.000 anys

Es tracta d’un conjunt d’artefactes lítics excepcional d’alta resolució

Unes 500 noves eines de pedra descobertes aquest mes a la Cansaladeta (la Riba, Alt Camp) permetran conèixer millor els processos d’elaboració dels instruments de les societats caçadores i recol·lectores que fa 400.000 anys van habitar aquest territori. “Es tracta d’un conjunt d’artefactes lítics excepcional, d’alta resolució, amb un important conjunt de materials totalment in situ”, asseguren Andreu Ollé i Josep Maria Vergès, investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirectors de l’excavació que es du a terme del 10 al 28 de maig en l’esmentat jaciment.

Gran ascle de corniana

Gran ascla de corniana descoberta en aquesta campanya - Andreu Ollé / IPHES

Aquestes eines són majoritàriament de sílex (una mica més d'un 70%), però també d'altres roques, com la corniana (16%), el quars (6%) o la quarsita (5%). Totes aquestes roques podien obtenir-se a les mateixes terrasses del riu Francolí, a la vora del jaciment. “Tant en el cas del sílex com en el del quars i la quarsita predominen les ascles simples, de dimensions petites o mitjanes. Els artefactes grans, ja siguin ascles o instruments configurats, en canvi, apareixen en una menor proporció, i són sempre en corniana”, puntualitza Andreu Ollé.

Excavació a la Cansaladeta

En primer terme, Josep Maria Vergès, i al fons de peu, Andreu Ollé, codirectors de la Cansaladeta, en aquest jaciment - Jordi Mestre / IPHES

En tot cas, es tracta d’unes restes dipositades durant un breu període de temps, que foren ràpidament fossilitzades pels sediments aportats per un desbordament del riu Francolí. “Això permet estudiar un moment molt concret del Plistocè mitjà, fet poc habitual, donat que sovint els nivells arqueològics d’aquesta època acumulen restes de diferents moments”, assenyala Josep Maria Vergès. “Queda clar, no obstant, que el material arqueològic –afegeix Andreu Ollé- està in situ, és a dir, que els processos d'enterrament que van cobrir el material arqueològic van ser ràpids però suaus. Tenim, per tant, nivells amb bona resolució temporal, probablement corresponents a fases curtes d'ocupació de l'abric”.

Nucli de quarsita

Nucli de quarsita que forma part d'un dels remuntatges identificats. El grup d'ascles recuperades que hi encaixen demostra que va ser tallat a l'abric de la Cansaladeta - Andreu Ollé / IPHES

Un fet excepcional lligat a la magnífica conservació del registre arqueològic “és la presència de nombrosos remuntatges del procés de fabricació de les eines de pedra, que permeten estudiar a fons i amb gran detall les seqüències de gestos tècnics que porten a la fabricació dels diferents tipus d’eines”, afirma Vergès.

“Ens referim a remuntatges –especifica Ollé- quan parlem d'artefactes lítics que encaixen entre ells. És a dir, que es poden anar unint els uns amb els altres, de forma que podem reconstruir parcialment les seqüències de talla lítica portades a terme al jaciment. Que un nivell, com aquest de la Cansaladeta, contingui grups d'objectes que encaixen entre ells és molt important perquè, per exemple, significa que el conjunt està poc alterat per processos lligats o posteriors a l'enterrament de les restes i que es poden identificar àrees de talla, i, per tant, es tracta d'un conjunt d'alta resolució”.

technorati tags: , , , , , , , ,

18 Mai, 2010

Els neandertals de Maltravieso van ser els primers homínids que van consumir hienes

La troballa, que és un cas únic, s'ha donat a conèixer a la revista internacional Journal of Taphonomy d'aquest mes

D'aquesta manera es qüestiona la consideració tradicional, segons la qual les hienes eren competidores dels homínids en aquelles etapes primerenques de l'evolució

La publicació de l'article ha coincidit amb la reinauguració del Centre d'Interpretació de la Cova de Maltravieso (Càceres)

Fins al moment, sempre s'havia considerat que les hienes, per la seva activitat carronyera, eren unes grans competidores dels homínids en els primers passos de l'evolució humana. Aquesta interpretació entra ara en un clar dilema després de fer-se públic un estudi de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) publicat aquest mes a la revista internacional Journal of Taphonomy en el qual es posa de manifest que els neandertals que van habitar la Sala de los Huesos de la Cova de Maltravieso (Càceres) fa uns 120.000 anys van consumir a les seves presumptes competidores.

Així ho avalen unes incisions microscòpiques observades en les restes fòssils de hienes descobertes en l'esmentat jaciment. "Es tracta d'un cas únic, ja que no tenim constància que en cap altra part s'hagi documentat un comportament semblant", afirma Antonio Rodríguez-Hidalgo, autor del treball en col·laboració amb Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES, i especialista en zooarqueologia de l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX). La publicació de l'estudi ha coincidit amb la reinauguració del Centre d'Interpretació de la Cova de Maltravieso (Càceres).

Dents de hiena

Dents de hiena tacada localitzades a la Cova de Maltravieso - EPPEX

La investigació se centra en una sèrie de restes òssies pertanyents a esquelets de hiena tacada (Crocuta crocuta), que mostren senyals de carnisseria. Segons Antonio Rodríguez-Hidalgo, "a la superfície d'aquests fòssils poden observar-se incisions molt tènues, que al microscopi es revelen com a senyals produïts per les eines de pedra. Aquestes marques es produeixen en extreure la pell, la carn i els tendons dels animals. Són autèntics senyals de carnisseria".

Aquest fet ha estat interpretat per l'EPPEX com "un cas obert". En paraules d'Antoni Canals, director de les excavacions de Maltravieso, "ens trobem davant d'un dilema interpretatiu, ja que tradicionalment s'ha vist a les hienes com a competidors dels homínids. En el cas que nosaltres hem analitzat, l'escena del crim pot entendre's com a conseqüència de dues situacions: que els neandertals cacessin i consumissin el cos de la hiena a prop de la cavitat i les restes abandonades arribessin a Maltravieso arrossegades per altres carronyaires, o bé -i és la hipòtesi més suggeridora- que els neandertals entressin en aquesta cova a caçar directament les hienes".

Excavacions a Maltravieso

Antonio Rodríguez, en primer terme, en una campanya d'excavacions a Maltravieso - EPPEX

Segons l'EPPEX, les dades obtingudes amb les excavacions efectuades en diverses campanyes indiquen que una part de la cavitat va funcionar com a cau de hienes durant el final del Plistocè mig (fa uns 120.000 anys). "La presència en l'esmentat jaciment d'eines de pedra elaborades pels neandertals, al costat de les restes de carronya consumides per les hienes, afegeix complexitat i interès a un jaciment que es troba en les primeres fases de la seva exploració", comenta Antoni Canals.

"Decantar-nos per una o una altra interpretació sobre el singular comportament, passa per l'adquisició i estudi de noves dades que, en el nostre cas, significa tornar a excavar", afirma el director del projecte. "Sense restes arqueològiques no hi ha res a investigar, protegir o divulgar", recalca.

Les excavacions a la Cova de Maltravieso, per part de l'EPPEX, es realitzaven des de l'any 2001 i es van suspendre el 2009 per problemes, segons la Direcció General de la Junta d'Extremadura, en la conservació de les pintures rupestres. Així doncs, les esmentades feines es troben en situació de parada tècnica com a conseqüència d'un estudi realitzat per l'IPCE (Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya) i la Conselleria de Cultura i Turisme de la Junta d'Extremadura, per determinar la compatibilitat de les excavacions amb la preservació de l'art parietal del Paleolític superior que conté la cavitat.

Antoni Canals ha remarcat: "les excavacions arqueològiques es realitzaven durant 15 dies a l'any i especialistes de l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura exercien el control de la temperatura, humitat i CO2 de la cova. Ara aquesta responsabilitat està a mans de la Direcció General de la Junta d'Extremadura i avui la cavitat és objecte del seu estudi. Per tant, s'espera resultats, a fi que aquests permetin reprendre les excavacions arqueològiques. En aquest sentit, durant la recent presentació de les reformes en el Centre d'Interpretació de la Cova de Maltravieso, la Conselleria de Cultura i Turisme de la Junta d'Extremadura va informar de l'avanç en la presa de dades ambientals de la cavitat.

Els membres de l'Equip Primeros Pobladores de Extremadura se senten il·lusionats amb l'avanç dels treballs que van portar al tancament de la cavitat i celebren la renovació del centre d'interpretació, on es reflecteix la tasca realitzada per l'equip durant els 10 últims anys, així com una revalorització del patrimoni simbòlic de la cavitat i del seu ús funerari per part de comunitats de l'Edat del Bronze.

"Insistim -assenyala Antoni Canals- que coneixem molt bé aquesta cavitat i per això estem convençuts que en poc temps podrem reprendre la nostra activitat, ja que constantment hem mesurat els paràmetres claus, els hem donat a conèixer i sabem quins resultats s'obtindran ara. Difícilment pot variar el comportament microclimàtic de la cavitat".

technorati tags: , , , , , ,

18 Mai, 2010

Els neandertals tenien una distribució de l’espai molt organitzada que implica un alt grau de cooperació entre els grups

A l'Abric Romaní s’han identificat unitats domèstiques multifuncionals on desenvolupaven les seves activitats quotidianes i de subsistència

Els punts en comú entre neandertals i sapiens van molt més enllà dels gens comuns (entre l'1 i el 4 per cent), que es constata en el genoma d'Homo neanderthalensis recentment donat a conèixer. Més elevat seria l’índex de semblança entre les dues espècies pel que es refereix a l’organització de l’espai, així com al grau d'interactuació i de cooperació que implica tenir unitats domèstiques, o àrees d’activitat, tant estructurades i multifuncionals com les que posseïen els grups de neandertals, que fa entre 52.000 i 54.000 anys, van ocupar periòdicament l’Abric Romaní (Capellades - Barcelona), amb un patró molt semblant al de les societats caçadores actuals.

Així es demostra en una tesi doctoral presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb el títol Remuntatges de Restes Faunístiques i Relacions entre Àrees Domèstiques en els nivells K, L i M de l'Abric Romaní, realitzada per Cristina Fernández-Laso, que forma part de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana iEvolució Social ).

Cristina Fernández-Laso

Cristina Fernández-Laso, durant la defensa de la tesi doctoral a la URV - IPHES

Amb la seva investigació s’ha posat de manifest que en totes les unitats espacials de l’Abric Romaní s’identifiquen àrees domèstiques multifuncionals. En elles s’han registrat acumulacions de restes, tant biòtiques com abiòtiques (restes òssies, lítiques i vegetals), entorn d’una llar, ja que aquest era l’epicentre de totes les seves activitats de subsistència i quotidianes, explica Cristina Fernández-Laso.

Facturació d’ossos

Així mateix, l’autora de la investigació ha indicat que els recursos carnis aportats a l’abric són processats (fonamentalment descarnat i escorxament) en les àrees domèstiques, però sense identificar-se zones específiques de carnisseria o facturació d’ossos, "ja que en totes elles es duen a terme les esmentades activitats i al seu torn l’abandonament d’elements, i en gairebé totes, probablement, s’efectuarien tasques de processat, rostit i consum", afirma.

Aquestes àrees domèstiques es distribueixen per l’abric, ocupant preferentment la part més interna i pròxima a la paret i la part central. "Les esmentades zones es combinen amb altres de menor impacte antròpic, és a dir, espais que concentren un menor nombre d’episodis quotidians i d’activitats de carnisseria", declara Cristina Fernández-Laso. "Els residus resultants de les seves accions tendeixen a eliminar-se a l’interior de les llars, i de vegades es dipositen en zones específiques d’escombraries", afegeix.

Magatzem IPHES

Cristina Fernández-Laso al magatzem de l'IPHES analitzant material quan preparava la tesi - IPHES

A més, en aquestes unitats domèstiques, "s’observa una significativa estructuració espacial, i organització social de les accions que duen a terme els grups neandertals, amb un patró similar als campaments de caçadors recol·lectors actuals", manifesta. En aquest sentit, Cristina Fernández-Laso comenta: "s’aprecia que els neandertals desenvolupen ocupacions espacialment estructurades, que requereixen d’un alt grau d’organització social, d’interacció i de cooperació dels individus."

technorati tags: , , , , , , ,

18 Mai, 2010

Constaten en un llibre la continuïtat d’una tecnologia arcaica a Catalunya durant el Paleolític inferior, Plistocè

Al contrari del que es pensava tradicionalment, les eines que posseïen eren tan eficaces que no van caldre canvis tecnològics importants per millorar-les

Tot i així, van introduir-se alguns instruments nous com el bifaç o el fenedor

El Paleolític inferior al nord-est de la Península Ibèrica i sud-est de França va ser un període caracteritzat per la continuïtat tecnològica i l’estasi de les indústries lítiques. És a dir que, “al contrari del que es pensava tradicionalment, la producció d’utensilis no experimenta una evolució que hagi comportat canvis importants en l’utillatge lític, sinó que el substrat de la tecnologia arcaica olduvaiana (indústria a la qual pertanyen les primeres eines fetes pels homínids) es manté, doncs la seva eficàcia no feia necessari incorporar novetats significatives, a excepció del bifaç i el fenedor, que es van ser introduïts en aquestes regions per poblacions foranes de procedència africana fa poc més d’uns 500.000 anys”, explica Joan Garcia, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i autor del llibre Tecnología lítica del Paleolítico inferior del noreste de la Península Ibérica y sureste de Francia, que s’acaba de publicar dins la col·lecció de monografies del BAR Internacional Series (Archaeopress, Oxford).

Portada llibre tecnologia, de Joan García

Portada de la monografia

“Durant la primera meitat del Plistocè mitjà (des de fa uns 780.000 anys fins fa uns 400.000 anys) perdura a nivell regional un substrat tecnològic arcaic propi de l’olduvaià, en el qual s’introdueixen en algunes regions nous elements com el bifaç, que és una mena de destral de mà amb les vores molt afilades, i el fenedor, un tipus de ganivet amb una vora molt tallant en un dels extrems de l’útil, ambdós característics de les indústries acheulianes (més desenvolupades i amb cadenes operatives més complexes)”, assenyala Joan Garcia. En canvi, en l’Olduvaià no existien aquests utensilis, sinó d’altres com els choppers o els chopping-tools, en els quals s’habilitaven en un dels extrems del còdol una vora tallant per mitjà de cops efectuats sobre una o dues de les seves cares, respectivament. Els sistemes d’obtenció d’ascles eren generalment més senzills que en l’acheulià, com ho demostra la profusió dels sistemes ortogonals, que consistien en la ràpida producció d’ascles mitjançant la talla efectuada amb cops d’angle secant sobre les diverses cares del nucli.

També  existien objectes d’un format més petit, els processos de talla dels quals eren més curts i no tant intensos, alhora que entre els útils retocats s’elaboraren de forma recorrent denticulats (un instrument elaborat per mitjà de retocs profunds i continus de la seva vora) i osques (uns artefactes produïts per un cop aïllat sobre un dels seus extrems), juntament amb útils més específics. Aquest utillatge presenta, generalment, uns retocs més irregulars i variables que en l'Acheulià.

“S’ha observat –prossegueix Joan García- com aquestes característiques tecnològiques arcaiques perduren, la qual cosa s’ha evidenciat sobretot gràcies a l’estudi de la seqüència arqueològica de la Caune de l’Arago (Taltaüll, França), ja que és un dels pocs jaciments amb una estratigrafia que abasta gran part del període investigat. Ja en els moments finals d’aquesta etapa, fa uns 300.000 anys, comença a aparèixer en la zona estudiada el sistema levallois, caracteritzat per  un major control de la talla, possibilitant així l’obtenció d’ascles amb morfologies més estandarditzades, segurament com a producte d’una derivació tecnològica de les indústries amb bifaços.

Joan García i Nicolas Rolland

A la dreta, Joan García analitzant indústria lítica amb el professor emèrit Nicolas Rolland, de la Universitat de Victòria (Canadà), qui recentment ha estat a l'IPHES. Kenneth Martínez ( IPHES)

Entre els sistemes ecològics estudiats (el Massís de les Corberes i del Montgrí, i les planes i valls del Rosselló, Girona, la Selva, la Femosa, l’Alt Camp, Tarragona, Tremp o Pla de l’Estany) s’observen diferències tecnològiques que s’expliquen en base a l’existència de diferents “tradicions tècniques”, caracteritzades per la pervivència d’un utillatge arcaic en un context acheulià. “En aquests territoris -comenta l’autor de la monografia- podrien haver existit poblacions diferenciades, que pogueren evolucionar en les diverses regions, i que haurien tingut ja des del Paleolític inferior un mosaic tecnocultural diferenciat.

Les variabilitats tecnològiques entre els diversos ecosistemes s’expliquen en base a l’existència de diferents grups humans, que disposaven de tecnologies adaptades a l’explotació d’entorns ecològics específics. “Així doncs, en els territoris tractats existí un mosaic cultural ric i divers, on hi subsistiren comunitats humanes que tenien un perfecte domini tecnològic i dels entorns naturals que habitaren (no s’hauria aconseguit la supervivència si no hagués estat així), apunta Joan Garcia.

Per arribar a aquestes conclusions s’han estudiat les indústries dels principals jaciments del nord-est de la Península Ibèrica i del sud-est de França del Paleolític inferior conservats en cova (nivel G de la Caune de l’Arago, a Taltaüll, França), abric (nivells inferiors de Mollet I, a Serinyà, Girona), en antics paleosòls (Puig d’Esclats, Casa Nova d’en Feliu i Can Burgés, a la Selva, Girona), planes fluvials (Domeny Industrial i La Jueria, a Girona), dipòsits de vessant (Costa Roja, Mas d’en Galí i Puig d’en Roca Excavació i Puig d’en Roca III, a Girona), i en terrasses fluvials (Mas Ferréol, Plane d’en Bourgat i Butte du Four-Llabanère, a la plana del Rosselló, França). Aquestes indústries s’han comparat amb altres jaciments com el Cau del Duc de Torroella de Montgrí i d’Ullà, Can Garriga, Sobre Pedret i complex del Riubrugent Llémena (Girona), Clot del Ballester (la Femosa, Lleida), Nerets (Tremp, Lleida), La Cansaladeta (la Riba, Alt Camp) i Vinyets (el Catllar, Tarragona).

technorati tags: , , , , , , , , ,

18 Mai, 2010

Completen el mapa del poblament humà de part de Galícia durant el Paleolític

Això ha estat possible gràcies a la troballa de 2.000 artefactes lítics a la depressió de Monforte de Lemos (Lugo)

Buscar materials arqueològics en superfície és un exercici bàsic per poder determinar l'existència d'un jaciment arqueològic, encara que finalment serà una excavació o un sondeig qui ho confirmarà. La tasca prèvia fins a arribar a aquest pas és el que ha realitzat en els últims anys, a la depressió de Monforte de Lemos (Lugo), un equip codirigit per Ramón Fábregas, catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostela (USC) junt amb els investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Xosé-Pedro Rodríguez, Arturo de Lombera i Alicia Ameijenda, en el marc del projecte "Ocupacions Humanes durant el Plistocè de la Conca mitja del Miño". El seu esforç s'ha vist recompensat per la troballa de prop de 2.000 artefactes lítics al llarg de cinc campanyes de prospecció. Amb això s'ha pogut completar el mapa del poblament humà d'aquesta zona des de fa aproximadament mig milió d'anys fins al final del Paleolític.

Destral trobada a Monforte de Lemos

Una destral descoberta en aquesta darrera prospecció - Xosé-Pedro Rodríguez / IPHES

Precisament, l'última d'aquestes campanyes va acabar fa pocs dies, centrant-se al sector est de la depressió monfortina, un lloc important ja que és la zona de pas natural entre la vall del riu Sil i l'interior de Galícia. D'aquesta manera, s'ha conclòs la revisió superficial de la totalitat de la depressió, que ha proporcionat una gran quantitat de troballes en superfície, 140 peces en total, distribuïdes en 26 punts arqueològics, el que ha permès completar el mapa del poblament paleolític de la comarca.

En el seu conjunt, entre els diferents anys d'intervencions arqueològiques s'han identificat prop de cent punts repartits per tota aquesta àrea geogràfica i les densitats de materials del qual (que van des de peces aïllades a jaciments amb centenars d'artefactes) permeten realitzar algunes consideracions sobre la geomorfologia de la depressió, l'evolució tecnològica, i els patrons d'assentament de les comunitats de caçadors recol·lectors del Plistocè.

Tall estratigràfic a Monforte de Lemos

Treballs de prospecció en un tall estratigràfic a Montforte de Lemos fa uns dies - Xosé-Pedro Rodríguez / IPHES

Així s'ha constatat que els jaciments adscrits al Paleolític inferior (des de fa aproximadament mig milió d'anys fins fa uns 150.000), amb indústries del Mode 2 (bifaços, fenedors, grans ascles) i del Paleolític mitjà (pertanyents al Mode 3, més desenvolupades, amb elements discoïdals i Levallois) apareixen a l'entorn de les terrasses fluvials, relacionades amb l'antic curs del riu Cabe. En canvi, l'emplaçament dels jaciments del Paleolític superior (entre fa uns 40.000 i 10.000 anys) es caracteritza per l'ocupació de llocs elevats que controlen visualment els accessos a la Depressió.

Si bé amb aquesta campanya es donen per finalitzats els treballs de camp a Monforte de Lemos, ara la feina se centrarà en l'anàlisi d'aquests resultats, preparant publicacions sobre l'evolució dels patrons d'assentament i la tecnologia de les societats paleolítiques de la zona.

technorati tags: , , , , , , , ,

10 Mai, 2010

Noves troballes al Cavet avalen que van haver-hi ocupacions humanes periòdiques des del Neolític antic fins a l’època ibèrica

Es confirma com un dels primers assentaments d’agricultors i ramaders de la península ibèrica.

Era un fet que les intervencions anteriors havien deixat entreveure, però finalment, la campanya d’excavació que ha dut a terme un equip de l’IPHES, del 26 d’abril al 10 de maig, han constatat que El Cavet (Cambrils, Baix Camp) va acollir ocupacions humanes periòdiques des del Neolític antic, datades en uns 6.700 anys abans d’ara, fins a l’època ibèrica. Alhora, s’ha corroborat l’antiguitat del jaciment, amb noves troballes que s’emmarcarien en els inicis de la neolitització i, per tant, es confirma com un dels primers assentaments d’agricultors i ramaders de la península ibèrica.

Excavacions campanya 2010

A l'excavació hi ha participat alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari - Marta Fontanals / IPHES

A aquestes conclusions s’hi ha arribat amb un primer anàlisi de les restes aparegudes aquests dies al jaciment El Cavet. L’equip, sota la direcció de Marta Fontanals, investigadora de l’IPHES, ha excavat tres estructures identificades com a sitges per a l'emmagatzematge de productes agrícoles, bàsicament cereals, les restes del quals se han trobat durant el rentat i flotació del sediment.

A més, s'ha excavat en extensió un paquet de sediment in situ “Mentre que a les sitges ha aparegut escàs material arqueològic, bàsicament algunes ascles de sílex i petits fragments de ceràmica, en l'excavació en extensió –observa Manta Fontanals- s'ha trobat abundant material lític, elaborat amb sílex, entre els quals destaquen un gratador i una peça emprada per a segar, doncs aquesta presenta en la superfície el llustre típic que deixa el treball amb cereal”.

Indústria lítica

Restes de material lític descobert aquesta campanya - Marta Fontanals / IPHES

La presència d’elements lítics que s’haurien fet servir per a tasques relacionades amb el processament dels cereals ja s’havia documentat en altres campanyes d’excavació, així com l’existència d’un altre element característic d’aquestes societats productores, la ceràmica. “Enguany la major part d’aquests elements recuperats no presenten decoració, exceptuant un únic cas d’un fragment amb una decoració de cordó incís”, puntualitza Marta Fontanals. Entre el material recuperat també hi figura la malacofauna marina, registre que caracteritza el jaciment, degut principalment a la proximitat del Cavet amb la costa.

Visita autoritats

El tercer per la drera és l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, que parla amb la directora de l'excavació, Marta Fontanals, durant la visita i roda de premsa efectuada a El Cavet dilluns 10 de maig - Cedida Ajuntament de Cambrils

Per tot plegat, “es confirma l'antiguitat de les ocupacions humanes al jaciment El Cavet, doncs el material aparegut al sediment in situ –puntualitza- pertanyeria també al Neolític antic. Pel que fa a les sitges podria ser que corresponguessin a un moment més avançat, potser l'Edat del bronze, però és una dada que ens cal contrastar en futurs estudis”.

Coincidint amb l’últim dia de campanya, se han traslladat al Cavet l’alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, i el regidor de Cultura, Patrimoni, Esports i Lleure d’aquest municipi, Joan Recasens, que han visitat el jaciment, doncs aquests treballs arqueològics es fan en conveni amb l'Ajuntament de Cambrils i el Museu d’Història d’aquesta localitat.

technorati tags: , , , , , , , ,

9 Mai, 2010

Excavació a La Cansaladeta per obtenir noves dades sobre les societats caçadores i recol•lectores que van habitar La Riba fa uns 400.000 anys

Del 10 al 28 de maig es portarà a terme la novena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment del Plistocè mitjà de La Cansaladeta (la Riba, Alt Camp), amb l’objectiu de finalitzar els treballs iniciats l’any passat en el nivell E d’aquest jaciment, datat en 400.000 anys abans del present, moment en què va acollir un campament de caçadors i recol·lectors. “Aquest nivell mostra una gran riquesa de restes arqueològiques i una conservació excepcional del registre lític, el que el converteixen en un referent per l’estudi de les cadenes de producció de les eines de pedra d’aquest període”, puntualitza Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector de l’excavació juntament amb Andreu Ollé.

Treballs a La Cansaladeta en una campanya anterior

Excavacions a La Cansaladeta en una campanya anterior - IPHES

El jaciment de La Cansaladeta es troba en un petit abric vora el riu Francolí i és un conjunt arqueològic “molt important en el context peninsular i europeu perquè conserva les restes d'un seguit d'ocupacions entre els 300.000 i, almenys, els 500.000 anys d'antiguitat, amb un estat de conservació excepcional a nivell arqueoestratigràfic i de distribució espacial”, assegura Vergès.

En els treballs d’excavació hi pren part un equip format per nou persones, entre personal investigador de l’IPHES i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

technorati tags: , , , , , , , ,

9 Mai, 2010

Un llibre segueix els rastres de l’evolució a través dels fòssils descoberts al jaciment El Camp dels Ninots de 3,5 milions d’anys

Proposa un viatge al passat constatant la vida, el clima i el paisatge d’aquell període

Es presenta dissabte 15 de maig, a les 19 h, al Casino municipal de Caldes de Malavella

També s’inaugurarà, en un espai rehabilitat de la ciutat, la mostra de l’IPHES sobre aquest conjunt paleontològic, on s’exhibirà de forma permanent.

    Video, web Camp dels Ninotsdossier de premsa exposició

El Camp dels Ninots: Rastres de l’evolució és el títol del llibre, que editat per l'Ajuntament de Caldes de Malavella i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), es presentarà dissabte 15 de maig a les 19 h, al Casino municipal de Caldes de Malavella. Posteriorment s’inaugurarà l’exposició comissariada per l’IPHES Ara fa 3,5 milions d’anys, el Camp dels Ninots, en un nou espai d’aquesta població, que acollirà de forma permanent aquesta mostra, tot i que del 30 de setembre al 3 de novembre anirà a Calella. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de caldes de Malavella, Joan Colomer; el regidor de Cultura, Jordi Campeny, i Eudald Carbonell, director d’aquest institut, a més d’altres autoritats.

Portada llibre sobre el Camp dels Ninots

Portada del llibre

L’edició del llibre ha anat a càrrec de Gerard Campeny i Bruno Gómez, membres de l’IPHES  i codirectors de la investigació que des del 2003 es desenvolupa en aquest jaciment. A més, són dos dels autors que escriuen en aquest volum, en el qual també hi participa bona part del personal investigador i tècnic del projecte de recerca sobre el Camp dels Ninots:  Jordi Agustí, Eduardo Barrón López, Francesc Burjachs, Hugues-Alexandre Blain, Eudald Carbonell, Julien Claude, Gala Gómez, Lucía López-Polín, Oriol Oms, Robert Sala, Andrés Santos-Cubedo, Àlex Solé, Jan van der Made, Montserrat Vehí i Jaume Vilalta.

Al llarg de gairebé 200 pàgines, il·lustrades amb nombroses fotografies i dibuixos a color, es presenten els resultats obtinguts en el transcurs de les excavacions arqueològiques dutes a terme entre l'any 2003 i 2009 en el Camp dels Ninots, així com les perspectives que es volen assolir en el futur. “De la mà dels diferents especialistes que treballen en aquest jaciment, proposem un viatge cap al passat tot explicant el tipus de vida, de clima i de paisatge que va haver en el nostre territori ara fa 3,5 milions d'anys”, puntualitzen Gerard Campeny i Bruno Gómez

Amb aquesta finalitat es parla de les primeres ocupacions humanes del continent europeu i de les comarques gironines, en particular, per centrar-se finalment en el jaciment del Camp dels Ninots. En aquesta línia s'explica el projecte de recerca actual i l'evolució dels treballs realitzats; el context geològic i estratigràfic del jaciment, i la paleontologia dels grans i dels petits vertebrats.

En la darrera part del llibre s’aprofundeix en l'evolució climàtica i paisatgística dels darrers 3,5 milions d'anys, així com en les empremtes vegetals que permeten reconstruir directament el paisatge del Camp dels Ninots, un paratge que es repetiria en gran part del mediterrani europeu.

També són objecte d’estudi les eines de pedra localitzades als nivells superiors del cràter del volcà d’aquet jaciment i la restauració, conservació i emmotllament dels materials localitzats durant les diverses excavacions, processos previs a l'estudi del material fòssil.

Mostra i nou local

Gran part del que s’exposa en aquesta publicació es pot observar també en l’exposició Ara fa 3,5 milions d’anys, el Camp dels Ninots, que s’inaugurarà tot seguit, quan finalitzi la presentació del llibre. Serà a l’edifici del castell de Caldes (antic dispensari), que d’aquesta manera obre de nou les seves portes després d’haver estat rehabilitat. Situat en plena part vella del poble, al costat mateix de l’antiga muralla i de les termes romanes, es tracta d’un espai que l’Ajuntament de Caldes de Malavella, per l’estreta col·laboració amb l’IPHES, cedirà a aquest institut per instal·lar de forma permanent aquest mostra i, a més, perquè utilitzi la infraestructura i els mitjans tècnics allí disponibles per efectuar treballs de recerca entorn El Camp dels Ninots. Aquesta iniciativa cal emmarca-la en la municipalització de la ciència que promou l’IPHES.

 Video de presentació general de l'exposició realitzat per l'IPHES

Aquesta exposició recupera el paisatge i la fauna d'Europa, fa 3,5 milions d'anys. Produïda per l'IPHES, és de gran interès didàctic. Consta de reproduccions d'animals en 3D, plafons explicatius i vídeos. Alhora, permet descobrir quines disciplines s'apliquen en l'estudi del passat. Està basada en les restes trobades al jaciment Camp dels Ninots.

Per saber més sobre la mostra

technorati tags: , , , , , , , , ,

9 Mai, 2010

Més de 2.000 persones visiten l’estand de l’IPHES al XIII Mercat de la Prehistòria de Moià

Més de 2.000 persones van visitar l’estand de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al XIII Mercat de la Prehistòria de Moià. En ell es mostrava, a través de diversos pòsters didàctics, la tasca que aquest centre de recerca desenvolupa arreu del món i, més concretament, les excavacions que des de fa set anys es duen a terme a La Cova del Toll i la Cova de les Toixoneres, jaciments que es troben a la localitat del Bages.

Estand de l'IPHES

 Lluís Batista va atendre nombroses preguntes de persones que s'interessaven per la recerca de l'IPHES

Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, ha assegurat: “el públic ens ha fet moltes preguntes sobre els nostres projectes de recerca i han quedat especialment impressionats pels articles d’impacte científic que hem publicat a revistes com Science o Nature”.

Aquest és el segon any consecutiu que l’IPHES participa al Mercat de la Prehistòria de Moià, doncs al 2008 també havia de ser-hi present, però es va anul·lar a causa del mal temps.

technorati tags: , , , , , ,

9 Mai, 2010

Una classe virtual des de la University College London constata l’ampli ventall d’usos dels sistemes d’informació geogràfica aplicats a la història

Els Sistemes d’Informació Geogràfica no només serveixen per fer mapes, sinó que també són una bona eina per ampliar els recursos didàctics, la modelització i les reconstruccions tridimensionals. Així ho va poder constatar l’alumnat de l’assignatura Noves Tecnologies Aplicades a les Ciències Humanes del segon curs del Grau de l’ensenyament en Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), gràcies a una classe magistral i virtual que Fernando Sánchez Trigueros, investigador en formació del Ministeri de Ciència i Innovació al Departament d'Història i Història de l'Art de la URV, i col·laborador de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social), va impartir des de l'University College London (Regne Unit), convidat per la professora de l’assignatura, Ethel Allué. La seva intervenció va assolir un gran èxit i, fins i tot, va rebre nombrosos aplaudiments virtuals des de Tarragona.

Captura de pantalla d'una classe virtual

Captura de pantalla d'un moment de la classe virtual: a la dreta, el contingut del ppt, i a l'esquerra, de dalt a baix, les persones conneectades, el xat i la videoconferència - IPHES

Gràcies a les noves aules virtuals de la URV, que permeten simultaniejar presentacions en ppt, xats i videoconferència, els alumnes varen poder seguir una presentació molt acurada sobre els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). Sanchez Trigueros va fer primer un recorregut històric d’aquesta àrea de coneixement i després va explicar exemples específics sobre l’aplicació que té en Ciències humanes, en el marc de la didàctica, la recerca i la gestió del patrimoni. Finalment, els estudiants van efectuar diverses preguntes a través del xat.

“D’aquesta manera, l’alumnat ha pogut veure el seu futur una mica més enllà de les tasques de l’historiador més clàssic, obrint-se més possibilitats entorn al coneixement i aplicació de noves tècniques en l’estudi de les ciències socials”, remarca Ethel Allué, professora titular de l’assignatura Noves Tecnologies Aplicades a les Ciències Humanes.

technorati tags: , , , , , , , , ,