27 Abr, 2013
La diversitat d’estudis cientÃfics que es realitzen demostra el gran interès per conèixer com ha estat la relació entre els humans i el medi ambient
Així s’ha constatat a la II Reunió Oikos de Bioarqueologia , celebrada a l’IPHES, que ha acollit la presentació de més d’una trentena de treballs
A la trobada s’han posat les bases de noves col·laboracions entre associacions i centres de recerca de tot Catalunya que afavoriran investigacions transdisciplinàries
A la reunió celebrada a l'IPHES hi han assistit més de 60 especialistes de tot Catalunya - Gerard Campeny/IPHES
Ocells a la prehistòria, conills, peixos, rosegadors, restes vegetals, explotacions ramaderes, les deixalles dels jaciments arqueològics, els fogars, els fitòlits (partícules microscòpiques de sílice) que ens parlen de la dieta, l’explotació dels recursos malacològics... Aquests són només alguns dels temes que han debatut més d’una seixantena d’experts de tot Catalunya per tal d’esbrinar l’impacte dels homínids amb l’entorn, en el marc de la II Reunió Oikos de Bioarqueologia, organitzada per l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA) i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que s’ha efectuat a la seu d’aquest centre de recerca, a Tarragona, durant els dies 26 i 27 d'abril. Sens dubte, l’alta participació demostra que al nostre país hi ha un gran interès per conèixer les èpoques pretèrites i d’aquesta manera afrontar amb més consciència crítica d’espècie el nostre futur.
Isabel Cáceres, investigadora de l’IPHES i membre de l’organització de la reunió, ha remarcat “la qualitat de les comunicacions presentades, que avalen el bon estat de salut de la bioarqueologia catalana. A més, aquesta té un gran projecció internacional, tal com es constata amb les publicacions a revistes científiques de gran impacte”.
A la II Reunió Oikos s’han presentat noves bases de dades bioarqueològiques que faciliten el treball dels especialistes, en una àrea de l’estudi de l’evolució humana que últimament està recuperant el seu protagonisme. També s’han establert les bases de col·laboració entre l’ACBA i altres entitats com, per exemple, l’Associació Catalana Història de la Veterinaria (ACHV), per potenciar recerques conjuntes.
Les comunicacións presentades, a la sala Abric Romaní de l'IPHES, han suscitat un gran interès i debat - Gerard Campeny/IPHES
Alhora cal destacar les dues conferències convidades. Una l’ha impartida el biòleg Josep Lluís Araus (Universitat de Barcelona) que ha parlat dels isòtops (elements que componen la matèria) presents a les restes vegetals com a eines per reconstruir el clima, i l’altra, la biòloga Aurora Grandal de la Universidad de Coruña, també sobre els isòtops, però en aquest cas, en referència als que s’identifiquen a les restes de fauna i que aporten informació molt valuosa sobre la dieta dels humans del passat.
Però, a més, amb els estudis bioarqueològics, en els quals intervenen una gran diversitat de disciplines (veure notícia anterior), podem saber per què i com s’han succeït els canvis climàtics, per què s’han produït les crisis ecològiques, econòmiques, culturals i socials, etc. Saber-ho ens ajuda a tenir elements per organitzar-nos millor com espècie, sobretot en moments tan crítics com els que estem vivint.
El director de l'IPHES Eudald Carbonell, de peu, va donar la benvinguda als assistents, divendres - Gerard Campeny/IPHES
Així, per exemple, s’ha constatat com la domesticació suposà importants transformacions en el règim de vida de les poblacions animals. Aquests canvis poden ser molt variables en funció de les característiques i requeriments de cada espècie i de les finalitats que es persegueixen amb el control animal, tant en termes productius com reproductius. La caracterització física dels animals i l’establiment de les pautes demogràfiques dels ramats permeten fer una primera aproximació dels criteris de selecció dominants i, en consonància, a quines pressions selectives estaven sotmesos.
A vegades, quan s’estudia un jaciment arqueològic és difícil saber si la presència de fòssils, són conseqüència de l’acció antròpica o d’algun altra factor que les ha conduïdes fins allí. Distingir la causa sovint no és gens fàcil i requereix reproduir situacions. A la reunió ha quedat clar com l’arqueologia experimental pot ser un bon mètode per esbrinar com s’han produït les diferents alteracions als fòssils i, conseqüentment, obtenir dades molt significatives sobre les relacions entre els humans i el medi ambient.
technorati tags: evolució humana , investigació , disciplines , ciència , ramaderia , restes vegetals , fauna , arqueologia , fogars , fitòlits , isòtops , èpoques pretèrites , dieta , malacologia , alimentación , clima , cambio climático
