29 Feb, 2008
Tarragona Rà dio i l’IPHES posen en marxa l’espai Evoluciona
Evoluciona és el nou espai que setmanalment emetrà l’emissora municipal dins El Matí de Tarragona Ràdio, conduït per Yolanda García, els dilluns de 12.30 a 13 hores, pel 96.7 de l’FM i en directe a través de la web www.tarragonaradio.cat
El programa pretén socialitzar el coneixement a l’entorn de l’evolució humana d’una manera entretinguda i amb la participació del personal expert de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Tot i que els pròxims programes tindran diverses seccions, el primer, que es fa aquest dilluns 3 de març, es dedica íntegrament a la presentació del què és l’IPHES de la mà del seu director, Eudald Carbonell. Habitualment, s’exposaran les activitats que siguin notícia aquella setmana, s’analitzaran diferents enigmes de l’evolució humana de ple interès per al món actual i personal especialitzat en diferents disciplines explicaran en què consisteix la seva feina.
La primera emissora local de Catalunya en audiencia
Tarragona Ràdio és la primera emissora local de Catalunya pel que fa a l’audiència acumulada al llarg del 2007. Aquesta és una de les dades més significatives del Baròmetre de la Comunicació que s’han fet públiques aquest dijous.
L’estudi situa Tarragona Ràdio just després de les cadenes d’àmbit nacional i estatal que emeten per a tot el territori de Catalunya.
Segons el Baròmetre, Tarragona Ràdio té una audiència mitjana de 4 mil oients diaris en un àmbit de cobertura limitat a la ciutat i els municipis de la comarca. Tarragona Ràdio i, a continuació, Segre Ràdio, de Lleida, són les úniques emissores d’àmbit local que apareixen a la llista de les 12 més escoltades de tot el país.
technorati tags: evolució humana , socialització del coneixement , IPHES , disciplines , Eudald Carbonell , Tarragona Rà dio , Baròmetre Comunniació25 Feb, 2008
Ideen un sistema ergonòmic molt visual i fà cil d’aplicar per fer més entenedora, rà pida i eficaç la comunicació cientÃfica
Gestionar el coneixement és clau avui dia per reeixir en qualsevol aspecte de la vida quotidiana, essent la ciència qui ens procura els avenços per millorar el nostra benestar. En canvi, hi ha el perill que això a vegades no sigui així perquè moltes investigacions no es socialitzen per una incorrecte comunicació.
Sovint els grups d’investigació –moltes vegades per exigències editorials- es veuen obligats a elaborar llargs informes que com a molt l’especialista més interessat llegirà íntegre, però que, en la major part de casos, el lector no passarà més enllà de llegir-se el resum, i l’article es quedarà en un calaix.
Policarp Hortolà, al seu despatx a la URV; a la pantalla de l'ordinador, una imatge de la taula que ha ideat - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
Evitar aquesta disfunció i propiciar que circuli el coneixement és l’objectiu principal d’un nou sistema per presentar els resultats científics que proposa el biòleg Policarp Hortolà, investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira Virgili de Tarragona i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en un article que apareixerà properament en versió impresa al Journal of Information Science i que ja es pot consultar en versió electrònica a la web de la revista.
Adaptat a les necessitat del món globalitzat
En aquest text defensa que una bona recerca s’ha de poder resumir en un sol full i d’una manera molt visual, adaptada a les necessitats de síntesi del món globalitzat en què vivim, sinó és que la investigació de bon principi ha estat mal plantejada. L’ergonomia, disciplina que tracta de l’adaptació del treball a les condicions físiques i psíquiques humanes, a fi que el binomi persona-màquina assoleixi la més gran eficàcia possible, afavoreix, per tant, l’operativitat de la recerca i la seva qualitat.
Cinta S. Bellmunt.- Què s’entén per un sistema ergonòmic?
Policarp Hortolà.- Un sistema ergonòmic és aquell que s’adapta al seu usuari, i no pas a l’inrevés. És a dir, que permet a l’usuari aprofitar les potencialitats del sistema (sigui una gran màquina, una cadira, o un article científic) amb un màxim de benestar i, en conseqüència, de satisfacció i eficàcia.
El Cicle de Deming
C.S.B.- El sistema ergonòmic que vostè proposa per presentar informes científics es basa el sistema de qualitat del Cicle de Deming. Per quin motiu?
P.H.- Perquè el Cicle de Deming o roda PDCA (de l’anglès plan–do–check–act, planificar-fer-verificar-actuar) és una de les eines de millora contínua de la qualitat més lògiques, senzilles i àmpliament utilitzades, que tant es pot aplicar a la ciència com a la nostra vida quotidiana. A banda del Cicle de Deming, també m’he basat per a la meva proposta en la filosofia de les anomenades “enciclopèdies visuals” (un tema, una pàgina) i en el meu convenciment de que una taula és sempre més entenedora que un conjunt de paràgrafs.
C.S.B.- Esmenti, si us plau algunes diferències, entre aplicar el Cicle de Deming o el sistema tradicional de presentar els article científics.
P.H.- Per exemple, la típica estructura d’un informe científic està molt normalitzada i exigeix un títol, l’autoria, el resum, les paraules claus, la introducció, el material analitzat, els mètodes emprats i els resultats obtinguts, a més de la discussió, les conclusions, els agraïments i les referències bibliogràfiques. Jo proposo sintetitzar-ho tot i en una sola pàgina, amb una taula amb elements relacionats que segueixin el Cicle Deming: un únic objectiu per a cada recerca (planificar), el procediment seguit en quant a materials i mètodes emprats (fer), els resultats essencials (verificar) els quals ens han de permetre obviar un apartat de discussió dels mateixos, i un únic suggeriment de treball pel futur (actuar), que serà l’objectiu exclusiu de la següent recerca i, així, completarà la roda del cicle. Aquest suggeriment de treball pel futur, que hauria de ser l’objectiu exclusiu de la següent recerca essent el que completarà la roda del Cicle de Deming, doncs ens permetrà de retornar al principi de la recerca amb un nou objectiu. Tot això, a banda d’un títol que expliciti per sí mateix la conclusió de la recerca, de l’autoria del treball, les referències imprescindibles i, quan sigui necessari, els agraïments.
C.S.B.- Per tant, vostè considera que tal com es publiquen actualment els articles científics no s’afavoreix l’optimització del resultats, ja que molt sovint són pesats de llegir, molt protocol·laris i, en canvi, no sintetitzen les idees i no es deixen clars els objectius dels treballs o les novetats que aporten?
P.H.- En molts casos és així. A banda d’uns pocs articles el contingut sencer dels quals pot interessar als qui treballen en camps hiperespecialitzats, la majoria de les vegades només es llegeix el Sumari i, com a molt, els Materials i Mètodes, sempre i quan qui ho llegeixi estigui interessat a repetir la recerca que han fet els seus col·legues. En cas contrari, l’article va a parar directament a algun calaix.
C.S.B.- Hem d’entendre, per tant, que la seva proposta, més que optar per un redactat a l’estil tradicional, allò que pretén és sintetitzar els continguts en una taula, amb la qual d’una manera molt clara constati els punts claus d’una recerca...
P.H.- Així és. Com dic en el meu article, per a l’avanç de la ciència la concisió en la disseminació dels resultats de la recerca és una eina essencial.
C.S.B.- Aquesta manca de concisió provoca que molts articles o aportacions científiques passin, doncs, desapercebudes?
P.H.- Sens dubte. Si alguna cosa li manca al personal investigador científic és temps. Per això, tot el que sigui optimitzar-lo repercuteix favorablement en la seva tasca. Si la comunitat científica no pot estar al dia dels avenços que es produeixen en el seu si, no pot avançar en el coneixement. És un peix que es mossega la cua.
C.S.B.- En definitiva, el sistema que vostè proposa és un mètode per agilitar la comunicació científica d’alt nivell, en revistes especialitzades?
P.H.- En concret, el que proposo és una presentació diferent de les recerques que, per la seva pròpia naturalesa, no necessiten d’ésser plasmades en el que les revistes científiques en anglès acostumen a anomenar “full length paper” (els “articles llargs”). És a dir, que la meva proposta no és, en absolut, la de “refundar la ciència”, sinó simplement la de repensar com es pot optimitzar la difusió dels resultats de la recerca pel que fa a les anomenades comunicacions curtes (“short communication”, “short technical report”, “case report”). Penso que l’eficàcia d’aquesta difusió ha de basar-se en l’ergonomia, l’eina estratègica perfecta per a assolir l’objectiu d’una difusió més operativa de la recerca. I, al meu entendre, en el cas dels articles científics curts, aquesta ergonomia passa per la tabulació de la informació, per la concreció pròpia de les enciclopèdies visuals i per un sistema de qualitat lògic i senzill d’aplicar, com és el cas del Cicle de Deming. La “qualitat” és un dels conceptes clau en l’actual món globalitzat. I la manca de qualitat no ens porta enlloc.
technorati tags: teoria del coneixement , sistema ergonòmic , Cicle de Deming , enciclopèdies visuals
20 Feb, 2008
Editen una eina de treball per ajudar als escolars a descobrir com es vivia als Pirineus fa 10.000 anys
De la Paleoecología a la Biología de la Conservación; la Biodiversidad Pirenaica, és el títol de la unitat didàctica (guia docent) que s’ha editat en el marc del projecte educatiu Como vivían nuestros antepasados; la vida en el Pirineo hace 10.000 años, que coordinen Montse Esteban (URV – IPHES) i Maria José Pérez, tècnica del Parque Faunístico de los Pirineos Lacuniacha (Piedrafita de Jaca – Osca), en el marc del conveni d’investigació establert entre l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i aquest parc. “Aquest text, tot i que està concebut per a Lacuniacha, i es basa conseqüentment en el Pirineu aragonès, al nostre cap tenim el Pirineu com una unitat biogeogràfica sense les fronteres actuals que el divideixen (català, francès...), ja que arreu d’aquesta zona el tipus de vida era la mateixa”, puntualitza Montse Esteban.
Aquesta Unitat Didàctica s’ha dissenyat per a l’Etapa d’Educació Secundària, en la que es contemplen la Prehistòria i la Evolució Humana com a continguts obligatoris de la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història, i la Introducció a l’Estudi de la Biodiversitat, els Ecosistemes i la Conservació com dins de la matèria de Ciències de la Naturalesa, contribuint a la vegada a la consecució de les Competències Bàsiques dissenyades per aquesta etapa. Està feta en castellà, en base al conveni de col·laboració entre el Parque Faunístico de los Pirineos Lacuniacha i ha rebut l’ajut del Departament de Mediambient del Govern d’Aragó.
Taller de pedra i excavació simulada
Les coordinadores d’aquest projecte han indicat: “Allò que ens ha animat a desenvolupar aquesta unitat didàctica és la convicció de que el coneixement de la prehistòria, i en concret de fa 10.000 anys al Pirineu, és una eina útil per abordar, des d’una nova perspectiva, diferents temes relatius a la conservació de la biodiversitat i fomentar d’aquesta manera canvis d’actituds que ens ajuden a preservar-la”.
En aquesta línia, els materials didàctics que conté el programa d’activitats consisteixen en una sèrie de fitxes per treballar a l’aula a mode de preparació de la jornada, que amb posterioritat es porta a terme en el parc Lacuniacha. La jornada al parc consisteix principalment en una visita monitoritzada que vincula les espècies vegetals i animals del parc amb els períodes prehistòrics; en participar en una excavació arqueològica simulada; en tallers de talla lítica i d’observació al microscopi...etc. “La realització de l’activitat en aquest enclavament permet establir un contacte directe amb el medi natural i ens apropa al coneixement dels recursos naturals dels que disposaven les comunitats prehistòriques i a l’ús que en feien d’ells”, puntualitza Montse Esteban.
Biodiversitat i extinció
En concebre el projecte Como vivían nuestros antepasados; la vida en el Pirineo hace 10.000 años s’ha tingut en compte la consideració que la pèrdua de la biodiversitat i l’extinció d’espècies són amenaces reals i les conseqüències poden desencadenar veritables catàstrofes ambientals. En aquest sentit, la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura), a l’Estratègia Mundial per la Conservació, enumera els perills que amenacen el medi ambient i planteja la necessitat d’organitzar programes d’Educació Ambiental per canviar els comportaments de la societat mundial respecte a la biosfera. “Per aquest motiu, els zoològics i parcs, entre ells Lacuniacha, han d’assumir – observa María José Pérez- el compromís de convertir-se en suports i instruments vàlids immersos en la lluita global per a la conservació”.
El conveni entre la URV i Lacuniacha es remunta al 2004. Des de llavors es desenvolupen diversos projectes d’arqueologia experimental, sota la direcció de Montse Esteban e Isabel Cáceres (URV-IPHES), alguns dels quals s’han materialitzat en diferents publicacions. Alhora s’ha efectuat el projecte educatiu del qual forma part la unitat didàctica que ara s’ha editat.
Per saber més:
Webs
Parc de Lacuniacha http://www.lacuniacha.com
IPHES http://www.urv.cat/iphes
Publicacions
Esteban, M. et al. (2007): Proyecto de arqueología experimental en un espacio natural protegido en los Pirineos, (Huesca, España). Arqueología Experimental en la Península Ibérica. Investigación, didáctica y patrimonio. Mª L. Ramos, J. E.González y J. Baena (Ed.). Santander. Pp 77-87.
Allué, E.; Euba, I.; Cabanes, D.; Cáceres, I.; Esteban, M.; Pérez, M.J. (2007): El uso de los recursos forestales del parque faunístico de los Pirineos Lacuniacha como herramienta científica para la experimentación aplicada al paleolítico. Arqueología Experimental en la Península Ibérica. Investigación, didáctica y patrimonio. Mª L. Ramos, J. E.González y J. Baena (Ed.). Santander. Pp 89-97.
Mª José Pérez Aspa. Montserrat Esteban Nadal. Isabel Cáceres Cuello de Oro. Isabel Expósito Barea (2006). Cómo vivían nuestros antepasados; la vida en el Pirineo hace 10.000 años. III Jornadas de Educación Ambiental de la Comunidad autónoma de Aragón Ciama, la Alfranca, Zaragoza.
technorati tags: Parque FaunÃstico Lacuniacha , biodiversitat , taller de lÃtica , eina didà ctica , Evolució Humana , Prehistòria15 Feb, 2008
L’evolució tecnològica a la Prehistòria centra un seminari
Os, fusta i pedra: són els tres materials que caracteritzen la tecnologia a la Prehistòria. Aprofundir en el coneixement de cadascun d’ells, els seus usos i trets determinants, així com la seva evolució, és l’objectiu del seminari que es desenvoluparà del 4 de març al 29 d’abril, organitzat per l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
El seminari s’imparteix en el marc del programa de l’assignatura Prehistòria II de l’ensenyament d’Història que oferta la URV, però les sessions, protagonitzades per diferents especialistes d’aquesta universitat i de l’IPHES, estan obertes a la població en general, fins a omplir la capacitat de l’Aula 3104 de la Facultat de Lletres.
Ethel Allué, investigadora de l’IPHES que imparteix l’esmentada assignatura, ha explicat: “un dels temes més recurrents de l’assignatura Prehistòria II és l’evolució tecnològica durant les primeres fases d’hominització i ocupació dels territoris. L’estudi d’aquesta evolució sempre ha estat basada en la tecnologia de la pedra, ja que és el material que millor es preserva arqueològicament, però la tecnologia de la fusta i la del os han estat sistemes bàsics i són tant importants en aquest sentit com les pedres” Per aquesta raó, “amb aquest seminari pretenem donar una visió sobre tots tres materials i entendre, en tota la seva extensió, l’estudi de la tecnologia prehistòrica”, ha afegit.
LES SESSIONS
Dimarts dia 4 de Març. Tecnologies arcaiques: el jaciment de arqueopaleontològic de Vallparadís (Terrassa), A càrrec del Dr. Joan García Garriga, codirector de les excavacions arqueològiques de Vallparadís.
Dimarts dia 15 d’Abril. Tecnologia de la Fusta, per Àlex Solé i Raventós, especialista en tecnologia de la fusta i doctorant de Prehistòria de la URV.
Dimarts dia 29 d’abril. Debat sobre Evolució Tecnològica amb el Dr. Eudald Carbonell i Roura, catedràtic de Prehistòria de la URV i director de l’IPHES
Lloc: Facultat de Lletres. Aula 3104. Horari: 17:00-19:00 Entrada Lliure
technorati tags: os , fusta , pedra , evolució tecnològica , Prehistòria , Eudald Carbonell
11 Feb, 2008
Investiguen els mecanismes biològics, ecològics i socials que van acompanyar les primeres ocupacions humanes del Machu Picchu i la Vall del Cusco
Estudiar els mecanismes biològics, ecològics i socials que van afavorir que fa entre 8.000 i 10.000 anys abans d’ara grups d’humans s’instal·lessin a viure a la Vall del Cusco i al santuari Machu Picchu són els aspectes que ja han començar a coinvestigar la Facultat d’Enginyeria Geològica de la Universidad San Antonio Abad del Cusco (UNSAAC) i l’IPHES, en el marc del Projecte Orígens d’aquest institut, que pretén aproximar-se als espais on ha arribat el gènere Homo, no únicament a l’Àfrica o Eurasia, sinó també a Amèrica, Austràlia i als conjunts d’arxipèlags.
Ambdues institucions van signar al maig un conveni de codesenvolupament que d’aquesta manera inicien el seu desplegament. Aquesta col·laboració es remunta al mes de maig, quan Eudald Carbonell i Igor Parra, director i cap de Projectes Internacional i de Prospectiva de l’IPHES respectivament, van viatjar a Perú per impulsar diversos convenis que ara han rebut una nova empenta amb la recent visita a Perú efectuada per aquest últim i d’Ignasi Pastó, cap del gabinet de l’IPHES.
Ignasi Pastó durant la seva conferencia sobre Atapuerca, pronuciada a la Universidad San Antonio Abad del Cusco - Crèdit foto: IPHES
Els esforços científics que codesenvolupen el personal investigador de la UNSAAC i de l’IPHES tenen com a objectiu principal aprofundir en les relacions que s’estableixen entre els canvis culturals i els canvis climàtics que sempre han acompanyat l’evolució humana. Per aquest motiu, han començat a analitzar, sempre en el marc del Projecte Orígens, les diferents escales temporals que es poden detectar mitjançant la tècnica d’anàlisi del Carboni 14 i com la Vall del Cusco i el MAPI poden contribuir a establir un marc cronològic calibrat per diferents problemes històrics relacionats amb els models de dispersió i poblament humà a la serralada andina.
Combinació de dadesUn altre aspecte amb el qual es treballa consisteix a determinar com els cossos de dades indirectes (proxy data) poden contribuir a combinar dades per obtenir bons resultats que ajudin a entendre com van ser les primeres ocupacions de la Vall del Cusco i del Machu Picchu. En aquest sentit, la paleobotànica, en els seus diferents àmbits (pol·len, antracologia, carpologia i fitòlits), n’és un bon exemple, ja que les dades que s’obtenen aplicant aquestes disciplines sobre les diferents escales de dispersió, aparició, desenvolupament i desaparició d’entitats culturals al llarg del temps sobre espais determinats, es posen en relació amb la tecnologia que han permès el desenvolupament socials de comunitats humanes al llarg del temps. Precisament, Igor Parra està ja dirigint una tesi doctoral sobre aquest tema a la UNSAAC.
Ignasi Pastó, el primer per l’esquerra, i Igor Parra, el tercer, al Paraninf de la UNSAAC, a Perú - Crèdit foto: IPHES
La recerca és només un dels àmbits en què s’inscriuen aquestes accions de transferència de resultats dels programes de recerca que promou l’IPHES a la comunitat arqueològica del Cusco i del MAPI. També hi té un paper important la docència, per la qual cosa, Igor Parra i Ignasi Pastó han presentat al deganat de la Facultat d’Enginyeria Geològica de la UNSACC el programa de formació acadèmica superior que s’ofereix des de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona en el marc de l’European Master on Quaternary and Prehistory de la Unió Europea i que s’imparteix juntament amb altres institucions. L’objectiu d’aquesta iniciativa ha estat propiciar que el curs 2008-09 l’alumnat peruà pugui venir a Tarragona a cursar estudis de quaternari.
A Perú, Ignasi Pastó i Igor Parra també van oferir, respectivament, una conferència sobre Atapuerca, disciplines i resultats científics, adreçada a la comunitat de professionals de la geologia, arqueologia, arquitectura i altres sectors que treballen sobre el patrimoni, i una altra sobre Escales d’observació del Quaternari: tècniques i problemes, dirigit especialment a l’entorn professional i acadèmic del Cusco i Machu Picchu. La primera xerrada esmentada es va realitzar dins del Seminari Internacional La Enginyeria Geològica i el Desenvolupament Sostenible a la Regió i al País, organitzat per l’enginyer José Carlos Ramírez Pareja i, la segona, en el marc d’una jornada dirigida a professionals de les institucions que vetllen pel patrimoni del santuari del MAPI, promoguda pel Dr. Fernando Aladi, director del Parc Arqueològic del Machu Picchu.
technorati tags: paleoindis , primeres ocupacions , Andes Centrals , UNSAAC , Projecte OrÃgens6 Feb, 2008
Investigadors de l’IPHES asseguren que la falange de Cueva Victoria no és humana i probablement pertany a una espècie de mico
Des que el 1984 es va trobar una falange a Cueva Victoria, el fòssil CV-O, la controvèrsia ha envoltat aquesta troballa, ja que mentre hi ha científics que defensen el seu caràcter humà, d’altres, com és el cas d’investigadors de l’IPHES asseguren que probablement pertany a un mico, tal com ho constaten en les conclusions de la seva recerca que recull el número 54 del Journal of Human Evolution. Cueva Victoria és un jaciment d’un milió d’anys d’antiguitat ubicat a Cartagena.
Diferents perspectives de la polèmica falange: a) cara dorsal, b) cara medial, c) cara palmar, d) cara lateral), e) cara proximal i f) cara distal - Crèdit foto: Bienvenido Martínez
L’article
el signa un equip internacional coordinat per Bienvenido Martínez-Navarro, professor
de recerca ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a la URV i membre de l’IPHES (Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social), a més de Carlos Lorenzo, també de
l’IPHES, i d’altres com Paul Palmqvist i Juan A. Pérez-Claros (Universidad de
Màlaga), Alan B. Shabel (University of California) i Antonio Claret (Instituto
Astrofísica de Andalucia, CSIC).
En plena controvèrsia, l’any 2000, Bienvenido Martínez-Navarro va viatjar a Nairobi (Kènia), gràcies a un projecte finançat per la Fundació Leakey, de la qual era investigador principal i on va estar tres mesos revisant col·leccions de fauna africana, incloses falanges de Theropithecus oswaldi, un mico d’origen africà de grans dimensions, que podia arribar a pesar uns 50 - 60 kilograms i que al Plistocè inferior va colonitzar les latituds mitjanes d’Europa al mateix temps que els homínids. Nou anys abans, el 1991, a Cueva Victoria, va sortir un molar inferior de Theropithecus oswaldi i Martínez-Navarro va començar a pensar que, igual que la dent esmentada, aquesta falange podia pertànyer a la mateixa espècie de mico.
Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES - Foto: Loli García Anton - IPHES
El seu treball a Kènia, basat en l’observació i comparació minuciosa de diverses dades anatòmiques i mètriques de les restes fòssils de Theropithecus oswaldi allí conservades, va corroborar aquesta hipòtesi, i així ho va expressar, juntament amb d’altres científics al número 48 del Journal of Human Evolution, manifestacions que posteriorment han estat replicades a la mateixa revista pels qui defensen el caràcter humà de la falange. A aquestes acusacions els investigadors de l’IPHES responen ara amb un nou article a la mateixa publicació.
Bienvenido Marinez-Navarro declara: “nosaltres hem estat els únics que hem anat a Kènia i hem comparat la falange de Cueva Victoria amb restes de Theropithecus oswaldi, mentre que els qui defensen el caràcter humà d’aquesta peça no han efectuat cap treball similar i es basen en dades no directes, com fotografies publicades per nosaltres i modificades digitalment per ells que porten a conclusions incorrectes”.
Per als investigadors de l’IPHES, una comparació anatòmica i mètrica del fòssil CV-O amb falanges intermèdies de T. oswaldi d’Olorgesailie (Kenya), evidencia que l’espècimen de Cueva Victoria té similituds amb falanges de Theropithecus (per exemple, la forma cilíndrica de la distal tróclea, a l’articulació distal, i la forma general de la diàfisi, corresponent a la part intermèdia de l’os.
“Per aquest motiu –assenyala Bienvenido Martínez- considerem que la falange de Cueva Victoria s’assembla al tipus de restes dels primats de T. oswaldi identificats en aquesta cavitat i, pern tant, podem assegurar que l’anatomia de la CV-0 no es correspon al gènere Homo”.
Cueva Victoria és un jaciment kàrstic, datat en un milió d’anys aproximadament, on s’han documentat restes de Theropithecus oswaldi, entre altres espècies de fauna. Bienvenido Martínez remarca: “és una cova amb un registre molt interessant d’animals del Plistocè inferior (de més d’un milió d’anys, com els jaciments d’Orce (Granada) i la Sima del Elefante (Atapuerca). A Cueva Victoria s’han trobat restes de rinoceronts, cérvols, elefants, licaons..., i tots ells molt ben conservats. Bàsicament són restes acumulades allí per les hienes gegants de l’espècie Pachycrocuta brevirostris, que s'enduien les presses a aquesta cavitat i se les cruspien”.
technorati tags: falange , Cueva Victoria , Journal of Human Evolution , Theropithecus oswaldi , Plistocè inferior , Orce , Atapuerca5 Feb, 2008
Un investigador del Projecte Genoma Neandertal fa una xerrada a Tarragona
Esbrinar com era el genoma dels neandertals és la línia de recerca principal que actualment desenvolupa Carles Lalueza, biòleg i professor de la Universitat de Barcelona, que dijous dia 7 de febrer serà a Tarragona per pronunciar la conferència Emocions i vida psicològica en els homínids, dins del cicle Vespres de ciència que organitza la Fundació “la Caixa”, al Centre Social i Cultural a Tarragona. Serà a les 19 hores i l’acte el presentarà Jordi Agustí, coordinador de recerca de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb qui ha col·laborat amb diverses ocasions.
Jordi Agustí, coordinador de Recerca de l'IPHES, presentarà l'acte
Carles Lalueza treballa en l’anàlisi d’ADN fòssil i, en aquest sentit, recentment ha publicat que els neandertals eren pèl-rojos, és a dir, que portaven el gen que determina aquest color en el cabell. Ara els seus esforços se centren en desxifrar tot el genoma dels neandertals, tal com s’ha fet amb la nostra espècie.
Per entendre'ns a nosaltres mateixos com a éssers humans necessitem saber quins trets són exclusius de la nostra espècie i quins trets són compartits amb els homínids anteriors. Cal recordar que el nostre cervell és un producte evolutiu que va permetre sobreviure els nostres avantpassats, i que això ha modelat les nostres percepcions i les nostres actituds. El registre fòssil dels homínids i les dades paleogenètiques dels neandertals ens permeten començar a entendre el procés d'humanització.
technorati tags: Genoma Neandertals , Carles Lalueza , ADN , cabell , pèl-rojos , gens