El bloc de les activitats de l'IPHES

30 Abr, 2013

A la publicació es defensa la tesi de que els humans som uns immigrants que procedim d'Àfrica a causa dels canvis climàtics

És un relat didàctic amb il·lustracions de Mauricio Antón, que n'és coautor del text també

Una de les característiques de l'ésser humà és la capacitat per envair i colonitzar nous ambients. Aquesta tendència a la dispersió i a la mobilitat queda en l'actualitat perfectament reflectida amb els continus fluxos migratoris que, de vegades de manera dramàtica, passa en els nostres dies. Però, en realitat, això va ser ja així des d'un principi.

Aquesta és la tesi principal que el paleontòleg  Jordi Agustí, investigador ICREA a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), defensa al llibre didàctic que ha escrit juntament amb Mauricio Antón (autor també de les il.lustracions), La gran migración (Editorial Crítica), que publicat per primer cop al 2011 ara s’ha reeditat. El seu estudi es basa en la informació obtinguda amb l'anàlisi de milers de fòssils trobats en diversos jaciments del món, en molts dels quals excava l'IPHES, com és el cas d'Atapuerca (Burgos), la cuenca Guadix-Baza (Granada) i Dmanisi (Geòrgia).

El llibre constata que fa uns 7 milions d'anys es va originar a l'Àfrica el primer homínid bípede. Uns 4 milions d'anys després, aquests llunyans avantpassats es van dispersar per gairebé tot el continent africà, fins que fa uns dos milions d'anys, els seus descendents es van aventurar a sortir d'Àfrica. "Aquesta va ser la primera gran migració de la història del nostre llinatge", observa Jordi Agustí.

Jordi Agustí amb la reedició del llibre La gran migración - Jordi Mestre/IPHES

Una vegada establerts a la vessant meridional del Caucas, aquells arcaics representants del nostre gènere, Homo habilis, el cervell tot just excedia els 600 grams, es van dispersar per bona part de l'Àsia tropical, arribant en un curt lapse de temps fins a la llunyana Java. Cap a l'oest, aquests homínids van arribar també al sud del continent europeu i, molt notablement, la península ibèrica, com ho demostren les excepcionals troballes d'Atapuerca i de la cuenca Guadix-Baza.

La segona onada migratòria es va produir fa sobre un milió d'anys, amb homínids que van ocupar de nou bona part d'Europa i Àsia. Però aquesta migració va tenir unes característiques molt diferents de l'anterior. “Aquests homínids, pertanyents a l'espècie Homo heidelbergensis, posseïen una tecnologia avançada que els va permetre endinsar-se en territoris que fins llavors havien estat vetats per a qualsevol primat, com les fredes estepes que s'estenien al nord de les grans cadenes muntanyoses, els Alps, el Caucas o l'Himàlaia".

Finalment, fa sobre 500.000 anys, esdevé el tercer gran èxode d'Àfrica, del qual procedim tots els pobladors actuals del planeta. "Aquesta nova migració va arribar encara més lluny que les anteriors permetent l'accés a nous continents, com Austràlia o les dues Amèriques", afegeix Jordi Agustí.

Ara bé, l'investigador de l'IPHES adverteix que hi ha alguna cosa diferent entre els actuals fluxos migratoris i els que van protagonitzar aquells arcaics homínids: "Ara són moviments migratoris conscientment assumits, però per aquell temps es van produir al fil dels canvis climàtics i ambientals que s'han succeït en el nostre planeta".

És per això que en el llibre es presta especial atenció al context ecològic que va acompanyar a aquells homínids dins i fora d'Àfrica, així com les espècies a les que pertanyien, com Homo antecessor (descoberta a Atapuerca), la domesticació del foc, la aparició del llenguatge, el pensament simbòlic o les revolucions tecnològiques que es van succeir.

technorati tags: publicacions , libros , migraciones , poblaciones humanas , movimientos migratorios