27 Set, 2012
Alumnat internacional de la Universitat Rovira i Virgili visita l’IPHES
En el marc de la jornada de benvinguda que la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona ha realitzat dijous 28 de setembre, adreçada al seu alumnat internacional, s’ha efectuat una visita a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), sota el lema Viatge per l’evolució humana.
Els assistents a la visita a la seva arribada a l'edifici - Jordi Mestre / IPHES
El grup, integrat per més de 80 estudiants, ha seguit amb atenció les explicacions de diferents experts que els hi ha donat a conèixer els objectius i àrees d’estudi de l’IPHES. A més, han pogut gaudir d’un recorregut per diferents espais d’aquest centre de recerca, incidint especialment en la paleoantropologia i en la col·lecció de fòssils que s’han posat al descobert en el transcurs de diferents excavacions.
technorati tags: internacionalització , docència , Erasmus Mundus , recerca , evolució humana , paleoantropologia26 Set, 2012
Descoberts sis nous esquelets complets i en connexió anatòmica de bòvids i tapirs de fa 3,1 milions d’anys al Camp dels Ninots
Les troballes s’han produït durant les obres de construcció d’un centre comercial
En total, el conjunt recuperat durant els deu anys de recerca en aquest entorn s’ha saldat amb setze esquelets d’animals
El seguiment de les obres de construcció d’un nou centre comercial a Caldes de Malavella (Girona), concretament en uns terrenys que formen part del jaciment del Camp dels Ninots, han posat al descobert sis nous esquelets complets i en connexió anatòmica de bòvids i tapirs de fa 3,1 milions d’anys juntament amb restes aïllades d’un altre tapir i de un cavall. La troballa ha tingut lloc a aproximadament 500 metres de distància d’on el mes de maig d’enguany va aparèixer un esquelet complet i en connexió anatòmica d’un altre tapir i desenes d’esquelets de petits vertebrats. En total, al llarg de quasi deu anys d’excavacions s’han obtingut deu bòvids, quatre tapirs i dos rinoceronts. És a dir, setze esquelets en total.
Dues imatges de l'excavació al Camp dels Ninots en els últims dies mentre recuperaven l'esquelet d'un dels bòvids - Gerard Campeny / IPHES
Els nous fòssils presenten un estat de conservació òptim per a l’estudi d’aquests animals i representen un salt qualitatiu en la recerca del Camp dels Ninots, ja que s’incrementa més el registre han indicat Gerard Campeny i Bruno Gómez, membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirectors del projecte de recerca sobre aquest jaciment. “Juntament amb els treballs de seguiment i excavació s’estan realitzant estudis geològics i mineralògics del terreny que ajudaran al coneixement d’aquest entorn”, han afegit.
A més dels fòssils paleontològics, en la recent excavació ha aparegut també una resta humana. Es tracta d’un esquelet sencer i en connexió anatòmica d’un home d’entre 30 i 40 anys d’edat. Les datacions radiomètriques efectuades indiquen que aquest individu va morir a mitjan del segle XIX, al mateix indret on s’ha trobat, per causes desconegudes. L’absència de restes de vestuari ens explica que quan va perdre la vida anava amb molt poca roba o fins i tot podria estar nu. Aquesta resta s’ha localitzat al sud de la zona on anirà el centre comercial i en un nivell estratigràfic superior al de les restes paleontològiques, o sigui, molt més recent.
Esquelet humà del segle XIX trobat al Camp dels Ninots - Gerard Campeny / IPHES
El seguiment de les obres es va iniciar el passat mes de maig, i el duu a terme l’empresa Arqueolític Terra - Sub SL, sota la direcció de Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler, codirectors del projecte de recerca sobre aquest jaciment des del 2003 i membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), centre d’investigació que exerceix alhora d’assessor científic, ja que ha estat al capdavant de l’estudi del Camp dels Ninots des de la data esmentada. En els treballs, hi intervenen professionals de la paleontologia, la geologia i la restauració especialitzats en les tasques de recuperació d’aquests fòssils.
La construcció del nou centre comercial està promogut per l’empresari caldenc Ricard Tauler i requereix d’una important inversió econòmica. El projecte, a més de la infraestructura referida, preveu una gasolinera i una zona destinada al lleure i a l’esport.
Les obres de construcció del nou centre comercial de Caldes de Lalavella han posat al descobert diversos fòssils de gran valor - Gerard Campeny / IPHES
Els terrenys on s’edifica tot aquest complex, si bé són urbanitzables, es troben dintre de l’àrea de protecció del jaciment del Camp dels Ninots, registrada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu, ha estat obligatori realitzar un seguiment arqueològic de tots aquells treballs que requereixen un moviment del subsòl, essent el promotor qui es fa càrrec de totes les despeses que se’n deriven. Val a dir –apunten Gerard Campeny i Bruno Gómez- que el promotor de l’obra és molt conscient del valor patrimonial del material fòssil recuperat i es planteja la possibilitat de dedicar una àrea del centre comercial a promoure el jaciment mitjançant rèpliques i materials gràfics diversos. Es preveu que la inauguració d’aquest centre sigui cap a finals d’any.
Protecció del jaciment
Des de que es va iniciar el projecte de recerca per part d’investigadors de l’IPHES, l’any 2003, s’ha realitzat continuades campanyes d’excavació i prospecció en tota la superfície del jaciment del Camp dels Ninots per tal de determinar-ne el seu perímetre. Els treballs arqueològics duts a terme l’any en curs han posat al descobert nombroses restes fòssils a més de mig quilòmetre de distància entre unes i altres, fet que ens indica l’abast del jaciment i el potencial arqueològic que de ben segur oferirà en els propers anys.
És per això que, en aquests moments, s’està iniciant la tramitació perquè el Camp dels Ninots es declari Bé Cultural d’Interès Nacional, atesa la seva excepcionalitat, singularitat i diversitat del registre, tant paleontològic, paleobotànic com geològic.
Internacionalització de la recerca
El projecte de recerca sobre el Camp dels Ninots compta amb la participació de més de 15 investigadors provinents d’altres universitats i centres d’investigació tant nacionals com internacionals, que impulsen estudis a l’entorn de quatre aspectes principals: la geologia, la paleontologia, la paleobotànica i l’arqueologia.
En aquest context, durant l’agost passat es van donar a conèixer els resultats científics obtinguts fins en congressos internacionals molt importants on existia personal expert molt especialitzat en les matèries estudiades al Camp dels Ninots. Ha estat el cas del 34th International Geological Congress celebrat a Brisbane (Australia), on s’ha incidit en la pròpia dinàmica geològica del volcà del Camp dels Ninots, i l’International Palynological Conference celebrat a Tòquio (Japó) en el qual s’han presentat les dades de reconstrucció ambiental efectuada a partir dels pol·lens recuperats en el mateix jaciment.
technorati tags: paleontologia , centre comercial , bìvids , restes humanes , reconstrucció ambiental , vertebrats19 Set, 2012
El reciclatge d’eines era ja un fet habitual fa 13.000 anys
Així s’ha vist amb l’estudi de peces procedents del jaciment El Molí del Salt
És la primera vegada que es fa un estudi sistemàtic d’aquesta mena sobre artefactes cremats
El reciclatge d’eines de pedra durant la Prehistòria ha estat un tema poc tractar tradicionalment degut a les dificultat per identificar aquesta pràctica en el registre arqueològic, ja que cal diferenciar dos moments en la seqüència de manipulació d’un objecte, separats per un interval durant el qual l’artefacte ha patit alguna mena d’alteració. Ara un estudi de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) demostra que el reciclatge d’eines era ja un fet habitual fa 13.000 anys (Paleolític superior). Així s’ha vist amb l’estudi de restes cremades procedents del jaciment El Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), essent la primera vegada que es fa una recerca sistemàtica sobre artefactes cremats. La investigació s’ha publicat al Journal of Archaeological Science.
Peces reciclades. Les línies remarquen la zona on s'ha efectuat el reaprofitament de les peces - IPHES
“Al Molí del Salt hem analitzat la pràctica del reciclatge a través dels artefactes cremats, ja que en aquests es pot identificar fàcilment quan s’ha produït una modificació posterior a l’exposició al foc”, comenta Manolo Vaquero, director de les excavacions que cada any es duent a terme en aquest jaciment i signant principal de l’article. “Al Molí del Salt aquesta aproximació es veu afavorida per l’alt percentatge de restes cremades que hi ha al jaciment, corresponen al Paleolític Superior final, amb una antiguitat de sobre 13.000 anys abans del present.
Els resultats obtinguts assenyalen que el reciclatge d’artefactes va ser un fenomen habitual durant el Paleolític Superior. Tanmateix, aquesta pràctica no es documenta de la mateixa manera a totes les classes d’artefactes. “L’ús d’eines reciclades és més comú en el cas de les activitats domèstiques i sembla associat a necessitats immediates”, puntualitza Vaquero. El reciclatge s’associa a un comportament expeditiu, una forma fàcil i ràpida de disposar d’una eina quan sorgeix la necessitat. En canvi, les eines emprades en la caça, com ara les puntes de projectil, no van ser gairebé mai fabricades a partir d’artefactes reciclats.
Excavacions al Molí del Salt la primavera passada - Jordi Mestre / IPHES
Un altre resultat important és que els artefactes dobles (és a dir, els que combinen dues eines en una mateixa peça) mostren una major incidència del reciclatge. Això indica que una part important d’aquests artefactes nos van ser concebuts des del començament com artefactes doble, sinó que primer es va fabricar una eina i la segona fou afegida posteriorment, quan l’artefacte va ser reciclat. Això indica que la història dels artefactes (és a dir, la seqüència de modificacions que han experimentat al llarg del temps) és fonamental per entendre la seva morfologia final.
L'investigador de l'IPHES Manolo Vaquero, director del projecte de recerca sobre El Molí del Salt - Jordi Mestre / IPHES
El reciclatge és important des de diferents punts de vista, comenta Manolo Vaquero. Per exemple, “té una importància econòmica, ja que incrementa la disponibilitat dels recursos lítics, espacialment en contexts d’escassetat. Quan es necessita una eina, no cal desplaçar-se fins als afloraments de matèria primera, que poden estar allunyats del lloc d’ocupació, sinó que es pot simplement agafar un artefacte que havia estat abandonat pels grups que havien ocupat el jaciment amb anterioritat. A més a més, es pot considerar un exemple de sostenibilitat en la gestió dels recursos”, assegura.
D’altra banda, és un factor important en la interpretació dels jaciments, ja que aquests esdevenen no només llocs on es pot viure, sinó també llocs d’aprovisionament de recursos, cosa que es pot veure intensificada degut a aquesta funció de lloc d’aprovisionament. Per altra banda, pot ser un factor de modificació i alteració dels jaciments, ja que alguns artefactes poden ser desplaçats des del lloc on van ser dipositats originalment o inclús els individus que busquen eines poden excavar o remoure sediments.
En tercer lloc, és important també per interpretar la morfologia dels artefactes, ja que la forma d’algunes eines pot ser el resultat de diferents episodis de modificació i no la conseqüència d’un disseny inicial. Això és molt significatiu sobretot des del punt de vista del valor cultural dels objectes, especialment en períodes com el Paleolític superior, en els quals es tendeix a assumir que la forma dels objectes es sempre el reflex d’una imatge mental ben definida.
Referència bibliogràfica
Manuel Vaquero, Susana Alonso, Sergio García-Catalán, Angélica García-Hernández, Bruno Gómez de Soler, David Rettig, María Soto. “Temporal nature and recycling of Upper Paleolithic artifacts: the burned tools from the Molí del Salt site (Vimbodí i Poblet, northeastern Spain)” Journal of Archaeological Science, 39: 2785 – 2796, 2012.
technorati tags: Paleolithic , archeology , recycling , burned tools , reciclatge , reciclaje , PaleolÃtico , eines creamades , herramientas quemadas17 Set, 2012
Els neandertals caçaven aus per aprofitar les seves plomes, una prà ctica que demostra que eren molt similars a Homo sapiens
Tenien preferència pels ocells amb plomes fosques
Es tracta d'un comportament sistemàtic i registrat en diferents zones geogràfiques, és a dir, que no era un cas aïllat
Diferents marques de tall observades en restes fòssils d'auls de diferents jaCIments neandertals de Gibraltar - PLOS ONE
En els últims temps les diferències entre els neandertals i nosaltres mateixos, Homo sapiens, s'han escurçat. Nous estudis han demostrat que els Homo neanderthalensis tenien un comportament similar als nostres avantpassats, així com una dieta semblant i capacitat de planificació. En canvi, encara hi ha qui defensen que els neandertals eren cognitivament inferiors als nostres ancestres, basant-se en la manca de proves que avalin, per exemple, el seu pensament simbòlic, en contraposició a l'art prehistòric que Homo sapiens va realitzar a les parets de diverses coves d'Europa occidental.
Recreació d'un possible ús de les plomes d'au: per confeccionar els seus vestits - Dibuix creat i cedit per Antonio Monclova
Ara, un estudi publicat a la revista PLOS ONE, tira per terra aquesta idea, ja que un equip internacional format per professionals de l'arqueologia, de la biologia i de ciències de la vida han documentat una pràctica, observada en les zones geogràfiques que habitaven els neandertals, consistent en l'ús de les plomes de les ales de grans aus rapinyaires i de corbs. Anteriorment s'havien registrat casos aïllats d'aquest comportament, però la nova investigació l'associa amb determinats tipus d'aus del continent eurasiàtic. Sorprenentment, l'associació és més intensa amb els ocells que tenien plomes fosques, és a dir, que els neandertals tenien les seves preferències.
Restes trobades a Gibraltar
L'equip que ha constat aquests fets, entre els quals hi ha Jordi Rosell, professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Ruth Blasco, col·laboradora del mateix centre d'investigació, han basat aquest estudi en els fòssils trobats a les coves de Gorham, Vanguard i Ibex, totes elles ubicades a Gibraltar.
Imatge actual d'un voltor captada per l'arqueòleg Clive Finlayson, on s'observa el seu plomatge
D'un total de 604 restes òssies d'aus rapinyaires i còrvids, de les quals 124 es corresponen a aus, els investigadors van trobar que almenys 18 d'elles representen a 7 espècies diferents i mostren evidència directa de l'acció dels neandertals, sobretot les marques de tall realitzades amb les seves eines, però també les produïdes pels propis dents de membres d'aquesta espècie.
A la mostra s'observa una clara preferència pels ossos de l'ala, sobretot per aquells en què es recolzen les plomes de les ales i que pràcticament no tenen res de carn o greix, cosa que indica que els neandertals escollien aquestes aus pel tamany gran de les plomes i no per alimentar-se o qualsevol altre propòsit. A més, s'ha vist que aquesta pràctica abasta milers d'anys i en zones geogràfiques diferents, pel que no era un fet aïllat.
L'investigador de l'IPHES Jordi Rosell ha comentat: "el més important de la nostra investigació és la constatació que es tracta d'un comportament sistemàtic, perquè ja havia indicis de conductes d'aquest tipus, però no de la seva regularitat".
La característica comuna observada en els diversos jaciments arqueològics analitzats "és que tots els fòssils d'aus que hem documentat amb marques de tall per extreure les plomes són aus de presa (àguiles, falcons ...) o carronyaires (voltors i trencalòs) i tots ells tenen les plomes fosques, així que sembla demostrar-se una relació estricta entre els neandertals i aquest tipus d'animals, ja que en el registre no s'inclouen, per exemple, aus de plomes blanques", assegura Jordi Rosell. "A part dels de Gibraltar, hem investigat la resta de jaciments neandertals d'Europa on s'han localitzat restes d'au i sembla que es compleix aquesta premissa", afegeix el mateix investigador.
La Cova de Gorham, un dels jaciments de Gibraltar inclosos a l'estudi - Cedida Clive Finlayson
Sobre l'ús que donaven a aquestes plomes, Rosell explica: "no ho tenim clar, però podria tractar-se d'alguna cosa ornamental o per vestir-se. Però el més important -insisteix- és que era un comportament sistemàtic i regular".
Per tot això, els autors de l'estudi conclouen que l'absència d'art rupestre en jaciments de neandertals no es pot interpretar en el sentit de que tenien inferiors capacitats cognitives als nostres avantpassats: "Els nostres resultats posen en dubte aquesta afirmació llargament mantinguda i proporciona una potent evidència de que els neandertals simplement utilitzaven, per expressar-se, mitjans diferents al de les parets de les coves", assenyala l'equip responsable de la investigació.
Referència bibliogràfica
Finlayson C, Brown K, Blasco R, Rosell J, Negro JJ, et al. (2012) “Birds of a Feather: Neanderthal Exploitation of Raptors and Corvids”. PLOS ONE 7(9):e45927. doi:10.1371/journal.pone.0045927
technorati tags: cacera , aus , neandertals , pensament simbòlic , archeological sites , Neanderthals , lithic technology , faunal assemblages , subsistence strategies , paleoecology
14 Set, 2012
Presenten a Tarragona 26 noves tesis del Mà ster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
Alumnat de països com Croàcia, Algèria, França, Itàlia, Portugal, Brasil, Mèxic i Etiòpia venen a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, a llegir-les
Es defensen els dies 17 i 18 de setembre, des de les 9 h fins a les 18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres
La indústria i les matèries primes de Barranco León a Orce, els homínids de la Sima de los Huesos a Atapuerca, la indústria lítica dels jaciments de Gibraltar, l’arribada dels primers pobladors a Amèrica, la zooarqueologia del jaciment de Valdavara (Becerreá, Galícia), l’estratigrafia de la Cansaladeta (la Riba, Tarragona), els carnívors de Tighenif (Algèria), el dimorfisme sexual del primers representants del gènere Homo i l’arqueoestratigrafia de l’Abrigo Calvero (Pinilla del Valle) són alguns dels temes d’anàlisi de les 26 tesis de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que es defensen els dies 17 i 18 de setembre, des de les 9 h fins a les 18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), al campus Catalunya.
Per aquest motiu, alumnat d’altres universitats sòcies del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana venen a la URV a presentar les seves tesis. Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Croàcia, Algèria, França, Itàlia, Portugal, Brasil, Mèxic i Etiòpia.
Un cop més, la Universitat Rovira i Virgili acollirà la lectura de noves tesis del màster Erasmus Mundus en Prehistòria - Jordi Mestre /IPHES
Les primeres tesis d’aquest màster es van llegir el 2006. Molts dels treballs de recerca que es donen a conèixer ara tenen com a base diferents projectes d’investigació en els quals hi participa l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en la línia d’aquest centre d’unir la docència amb la recerca, el treball de camp i la socialització.
Precisament, el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es va començar a impartir a la URV el curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES, que participa als principals projectes mundials del seu àmbit. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.
technorati tags: docència , postgrau , Bolònia , jaciments , evolució humana , recerca , lithic technology , paleoecology , Palaeolithic11 Set, 2012
Descobreixen per primer cop restes paleontològiques a la Cueva de Santa Ana, a Cáceres
Això enriqueix la biodiversitat de la zona coneguda com El Calerizo, ja que fins ara només havia aparegut contingent tecnològic
S’han documentat durant la 12a campanya d’excavació que es du a terme del 3 al 14 de setembre
Crani d'ós que s'ha posat al descobert durant l'excavació - EPPEX
Els treballs arqueològics que des de fa 12 anys desenvolupa l’EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura) a la Cueva de Santa Ana han posat al descobert per primer cop restes paleontològiques entre les que sobresurten les d'un crani d’ós i fragments postcranials del mateix individu, especialment vèrtebres i ossos llargs ben conservats i d’una antiguitat que es remunta al Plistocè mig, és a dir, a fa entre 700.000 i 130.000 anys.
Aquesta campanya ha constatat a diversitat biològica de la zona coneguda com El Calerizo - EPPEX
Aquesta troballa ha tingut lloc al sondeig que es realitza a interior de la Cueva de Santa Ana i ha posat de manifest una gran variabilitat biològica, ja que han aparegut fòssils de dotze espècies diferents entre elles linx, llop, petits carnívors, bòvids, èquids i tortuga.
“Aquesta biodiversitat se suma a la ja identificada a la Cueva de Maltravieso i posa en evidència la riquesa ecològica de l’indret conegut com El Calerizo de Cáceres, que gaudeix d’un espai natural privilegiat”, ha manifestat Antoni Canals, investigador de l’IPHES i membre de l’EPPEX, que codirigeix aquest equip juntament amb l’arqueòleg Eudald Carbonell.
Les excavacions es desenvolupen del 3 al 14 de setembre - EPPEX
Tot aquest ecosistema està relacionat amb la surgència d’aigua anomenada El Marco, la qual genera un riu interior que permet que El Calerizo sigui una font de recursos biòtics, cosa que facilita l’existència d’aquesta diversitat, doncs és un atractiu per a totes les espècies per obtenir nutrients. En canvi, l’entorn d’aquesta zona es granític i resulta desfavorable a la presència de recursos hídrics i, per tant, a la generació de recursos per a garantir-los-hi la supervivència.
En els treballs d’aquesta campanya hi prenen part una dotzena de persones que tenen com a objectius principals “documentar diferents aspectes geològics, en especial, l’estructura sedimentaria, així com els processos de formació i de deformació del jaciment”, ha indicat Antoni Canals.
Com en campanyes anteriors, la part exterior de la Cueva de Santa Ana ha continuat aportat indústria lítica com aquest bifaç - EPPEX
És aquest context que, com altres anys, s’ha continuat treballant en el sondeig exterior a l’entrada de la Cueva de Santa Ana iniciat en campanyes pretèrites i enguany s’ha obert un nou sondeig al seu interior, al final del corn sedimentari que omple la sala principal de la cavitat, que és on s’han trobat les restes paleontològiques. A l’exterior, com en campanyes anteriors, han sortit bifaços, algun fenador i altres eines lítiques.
“Amb les troballes d’enguany –apunta Antoni Canals- tenint en compte les restes localitzades al interior de la cova, el projecte de recerca de la Cueva de Santa Ana avança cap a una nova realitat, ja que fins ara només havíem trobat registre tecnològic i amb el contingent paleontològic s’enriqueix el caràcter patrimonial de tot el conjunt prehistòric del Calerizo”.
Autoritats polítiques i científiques han presentat les troballes d'enguany a la Diputación de Cáceres, dimarts 11 de setembre - EPPEX
La presentació de les troballes s’ha realitzat a la Diputació de Cáceres, dimarts 11 de setembre, i ha comptat amb l’assistència del president d’aquesta institució, Laureano León; dels directors del projecte "Primeros pobladores de Extremadura", Antoni Canals i Eudald Carbonell; de l’alcaldessa de Cáceres, Elena Nevado; de l’alcalde de Malpartida de Cáceres, Alfredo Aguilera, i de la Directora General de Patrimonio Cultural, Pilar Merino, així com d’una representació de membres de l’Exèrcit espanyol, encapçalada pel coronel Bernadi, ja que la Cueva de Santa Ana està ubicada a l’interior del campament militar CEFOT nº 1, a 1,2 Km al sud de la ciutat de Cáceres i donen suport logístic a l’excavació.
technorati tags: paleontologia , fauna , ós , indústria lÃtica , El Calerizo , biodiversitat , pleistoceno medio , lithic technology , faunal assemblages , subsistence strategies , paleoecology10 Set, 2012
Noves aportacions cientÃfiques sobre benestar animal, cognició i personalitat en ximpanzés
IPHES i Fundació Mona presenten els resultats més rellevants de les investigacions que impulsen conjuntament
Serà en el marc del XIV Congreso Nacional y XI Iberoamericano de la Sociedad Española de Etología (SEE) que se celebra de l’11 al 14 de setembre a Sevilla
L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i la Fundació Mona presenten els resultats més rellevants de les investigacions que impulsen conjuntament sobre benestar animal, cognició i personalitat en ximpanzés, en el marc del XIV Congreso Nacional y XI Iberoamericano de la Sociedad Española de Etología (SEE) que se celebra de l’11 al 14 de setembre a Sevilla, organitzat per l’Estación Biológica de Doñana i la Universidad de Sevilla. La seu del congrés serà la Casa de la Ciencia-Pabellón del Perú.
Entre les principals conclusions sobresurten la capacitat dels ximpanzés maltractats per resocialitzar-se, l’observació de conductes i factors com la imitació en l’aprenentatge, així com l’estudi de la seva personalitat (metodologia).
Juanito
i Àfrica, rescatats per la Fundació Mona interaccionant socialment mentre
s'alimenten d'un dels termiters artificials - Cedida Fundació Mona
RESUM DE LES COMUNICACIONS I POSTERS
COMUNICACIÓ ORAL:
¿Es posible resocializar a primates maltratados? Un estudio longitudinal de 6 años sobre la rehabilitación de chimpancés en Fundación Mona
Miquel Llorente, David Riba, Aina Campi, Celma Totusaus & Olga Feliu Olleta
Es presenta un estudi longitudinal de 6 anys de durada on s’analitza el potencial de rehabilitació de ximpanzés que han estat maltractats. S’ha registrat que tot i que el procés és molt lent, els ximpanzés són prou flexibles i plàstics comportamentalment com per ser capaços de resocialitzar-se i d’adquirir un patró de conducta similar al dels seus conespecífics salvatges.
COMUNICACIONS EN POSTER
Aprendizaje observacional en chimpancés (Pan troglodytes). Evaluación experimental a través de tareas múltiples.
David Riba, Miquel Llorente, Marina Mosquera & Olga Feliu
Es tracta d'un estudi sobre els mecanismes d'aprenentatge social en ximpanzés, en concret s’avalua si els ximpanzés són capaços d'aprendre directament a través de la conducta d'un model mitjançant la copia d'accions (imitació) o per contra, aprenen indirectament a través dels resultats o de les conseqüències que les accions d'un model han generat en l'ambient. L'estudi analitza 4 tasques-problema simples i, a més, té en compte variables contextuals com la disponibilitat o no de la informació causal, les estratègies de caça social i individual.
Bea, una de les últimes ximpanzés rescatades per la Fundació Mona durant una de les sessions experimentals desenvolupades per en David Riba - Cedida Fundació Mona
Actividad de caza entre los chimpancés de la Fundació Mona (Girona, España). Depredación, consumo ocasional y estrategias en animales rehabilitados alojados en recintos naturalizados.
Miquel Llorente, David Riba, Marina Mosquera & Olga Feliu
Es presenta un estudi de 5 anys de durada on es descriuen fins a 5 episodis de caça en ximpanzés en procés de rehabilitació. S’analitzen les estratègies de caça social i individual així com episodis on fins i tot hi ha consum ocasional de la carn. Hi ha evidències directes i indirectes que els ximpanzés de Mona cacen fins a 10 espècies de fauna autòctona: mamífers, rèptils, aus i amfibis.
¿Etogramas o cuestionarios? Una perspectiva comparada sobre la evaluación de la personalidad en chimpancés (Pan troglodytes)
Yulán Úbeda, Miquel Llorente & David Riba
La personalidad en chimpancés (Pan troglodytes). Un estudio comparado entre los modelos psicobiológicos y pentafactoriales.
Yulán Úbeda, Miquel Llorente & David Riba
L’objectiu principal d’aquests dos pòsters ha estat avaluar la personalitat d’un grup de ximpanzés a través d’un estudi comparat entre les principals teories de la personalitat humana així com entre els mètodes més importants d’avaluació d’aquesta (els models psicobiològics i els models factorials). La principal conclusió és que igual que en els humans i altres espècies animals, els ximpanzés tenen estructures de personalitat definides i aquestes poder ser detectades tant a través de qüestionaris com a través de l’observació del comportament espontani dels individus.
technorati tags: primatologia , cognició , experimentació , resocialització , comportament , primates , subsistence strategies , paleoecology , evolution
5 Set, 2012
Noves hipòtesis sobre el canibalisme d’Atapuerca el relacionen amb la defensa i ampliació d’un territori ric en recursos
Homo antecessor es cruspia membres d’altres grups de manera recurrent aplicant els mateixos processos de carnisseria que als animals
L’abundància de cries canibalitzades suggereix que atacaven a grups de poc risc per als agressors
Des de fa ja algun temps es sabut que Homo antecessor, una espècie homínida que va viure fa sobre 800.000 anys a Atapuerca (Burgos), practicava el canibalisme, però mai ha quedat clar per què ho feia. Un estudi publicat recentment al Journal Human Evolution (JHE) suggereix la possibilitat que l’infanticidi i el canibalisme es practicaren per la defensa i ampliació d’un territori ric en recursos. Els exemplars capturats eren majoritàriament individus immadurs als quals se’ls sotmetia als mateixos processos de carnisseria que als animals.
Metodologia
Per arribar a aquestes conclusions, “s’ha comparat el canibalisme practicat per ximpanzés, humans moderns i casos arqueològics amb les evidències del nivell TD6 del jaciment de la Gran Dolina (Sierra de Atapuerca) i d’aquesta manera explorar les possibles causes que motivaren aquesta conducta al Plistocè inferior, aproximadament fa 800.000 anys”, indica Palmira Saladié, investigadora principal que signa l’article i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Crani d’Homo
antecessor amb clars estigmes de percussió realitzats durant la seva
fracturació - IPHES
En l’article, titulat “Intergroup cannibalism in the European Early Pleistocene: The range expansión and imbalance of power hypotheses”, es constata com al comparar les modificacions o marques de tall produïdes durant la descarnació de les carcasses o fracturacions dels ossos de restes d’Homo antecessor per al consum del moll amb les localitzades en altres animals no s’observen diferències en el tractament.
Consumir membres d’altres grups
“D’aquest mode les modificacions trobades en Homo antecessor i els ossos d’altres animals indiquen que el procés de carnisseria fou el mateix sobre les diferents espècies i que les restes un cop consumides es descartaven sobre el sòl d’hàbitat de la mateixa manera”, apunta Palmira Saladié. “Això suggereix, tal i com ja es va publicar l’any 2010 a la revista Current Anthropology, que els hominins que utilitzaren Gran Dolina com a campament caçaven i consumien individus d’altres grups de manera recurrent, incloent-t’hi aquesta conducta en el seu sistema cultural”, afegeix la mateixa investigadora.
Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES i signant principal de l'article, en una campanya d'excavació al jaciment de Gran Dolina a Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES
Encara que hi ha un nombre creixent de restes humanes amb clares evidències de canibalisme en jaciments prehistòrics d'Europa, aquest tipus de registre és encara escàs com per poder extreure conclusions generals. En el cas de conjunt de TD6, la informació principal que tenim és la següent: “en primer lloc, els diferents esdeveniments de característiques similars es va dur a terme successivament, i segon, el consum de les restes era per a fins nutricionals. Ambdues inferències suggereixen la naturalesa funcional del canibalisme en aquest lloc”, indica Palmira Saladié.
D'altra banda, l’equip que signa l’article ha vist que els homínins consumits eren majoritàriament individus immadurs, “cosa que és una indicació del consum dels individus relacionats amb el menor risc per a l’agressor durant la seva captura. Aquesta s'hauria produït en un intent de protegir el territori d'influència possiblement de grups de veïns o de nous grups entrants a la mateixa zona. Els atacats probablement haurien estat formats en el moment de l’assalt per pocs individus, inclosos nens i adolescents, acompanyats de mascles i femelles adults”, assenyala.
Varis infants
Concretament, el canibalisme documentat a TD6 inclou principalment el consum d’individus immadurs, entre els que es troben varis infants. La distribució d’edats dels hominins canibalitzats no és consistent amb la que mostren altres casos de d’exocanibalisme practicat per grups d’hominins o humans. En canvi, és similar als perfils d'edat que s’observen en el canibalisme associat amb l'agressió intergrupal en els ximpanzés. “Per això, hem utilitzat una analogia amb la conducta d’aquestes primats per proposar que els homínins de TD6 duien a terme atacs de baix risc sobre membres d’altres grups per tal de defensar l’accés als recursos dins els propis territoris i tractar d'ampliar aquests espais en detriment dels grups veïns”, apunta Palmira Saladié.
Ximpanzé rossegant un os de corder al Parc Zoològic de Barcelona. Aquests primats s'han utilitzat per fer un estudi comparatiu del seu canibalisme amb el que practicaven els homínids d'Atapuerca - IPHES
El canibalisme conegut tant històricament com etnogràficament es va dur a terme entre les societats productives, estructurades i jeràrquiques, i amb càrregues simbòliques molt complexes. Aquestes societats solen posseir mites complexes, en les quals el canibalisme s'inclou dins de la seva concepció del món i de les persones que conformen les seves i altres societats. Per això, el canibalisme és generalment abordat en el marc de les explicacions socials, polítiques o religioses. “No obstant això, aquesta complexitat –explica Palmira Saladié- no es pot transferir directament a les societats caçadores i recol.lectores del Plistocè, per als qui la pràctica d'aquest costum pot haver estat impulsada per circumstàncies ecològiques, o per la combinació d’ambdues raons, encara que no són fàcilment visibles en el registre arqueològic”.
Referència bibliogràfica
Palmira Saladié, Rosa Huguet, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Isabel Cáceres, Montserrat Esteban-Nadal , Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro, Eudald Carbonell: "Intergroup cannibalism in the European Early Pleistocene: The range expansión and imbalance of power hypotheses". Journal of human evolution.
technorati tags: canibalisme , Atapuerca , arqueologia , canibalism , Early Pleistocene , evolució humana , Homo antecessor