El bloc de les activitats de l'IPHES

16 Mai, 2012

Un grup d’alumnes del Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i en el marc de la seva activitat lectiva, han visitat recentment els conjunts rupestres de Les Ermites a la Serra de la Pietat, coneguts també com del Godall, ubicats al terme municipal d’Ulldecona. L’objectiu era conèixer in situ un dels conjunts mes importants i significatius de l’Art Llevantí català.

Dos moments de l'activitat lectiva realitzada a la Serra de la Pietat - IPHES

Aquest conjunt conté escenes i composicions d’Art Llevantí i Esquemàtic, és a dir, manifestacions de grups de les societats caçadores i recol·lectores del final del paleolític i postpaleolítics, així com d’agricultors i ramaders del neolític i de l’època del bronze.

La visita, dirigida pels professors Josep Vallverdú i Ramon Viñas, ambdós investigadors de l’IPHES, va propiciar que l’alumnat observes de prop el contingut temàtic, l’estratègia cinegètica de l’entorn natural, el seu context geomorfològic i arqueològic, així com les interpretacions sobre l’ús pràctic i simbòlic d’aquestes manifestacions prehistòriques.

“Entre les qüestions que van suscitar més interès dels alumnes van sobresortir diverses problemàtiques relacionades amb els projectes d’investigació preceptius que han de dur a terme per superar el màster, com la datació i la filiació cultural d’aquestes manifestacions rupestres”, ha comentat Ramon Viñas.

“També es plantejaren els problemes que presenta la conservació d’aquest tipus de Patrimoni exposat a la intempèrie i castigat pels fenòmens de la meteorització que lentament destrueix els suports de les pintures, dificultant les futures investigacions”, ha puntualitzat el mateix professor. 

La sortida es va complementar amb la visita al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, instal•lat al costat mateix del Santuari de la Verge de la Pietat, i al peu de la cinglera on s’ubiquen les cavitats amb les representacions esmentades.

Les pintures de la Serra de la Pietat és un dels conjunts més importants de l'art llevantí - IPHES

Aquest centre ofereix, pel públic en general, una introducció sobre els continguts de l’Art Rupestre mundial, així com sobre les expressions llevantines i esquemàtiques a base de plafons informatius, acompanyats d’un vídeo i de jocs pels més petits. Agustí Vericat, tècnic de l’Ajuntament d’Ulldecona i guia del conjunt rupestre, va exposar a l’alumnat del màster, les principals escenes de cacera dels cérvols i cabres. També els va parlar sobre l’equip que va participar en els descobriments, entre d’altres.

El Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Algèria, Itàlia, Irak, Geòrgia, Xile o Tunísia.

A la URV es va començar a impartir el curs 2004-2005. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar  l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.

technorati tags: docència , pintures rupestres , rock art , Heritage , Archaeology

12 Mai, 2012

Web projecte de recerca – Episodi a “Sota terra” - Darreres troballes

L’espai Peran pel llocs, del magazin “Divendres” es desplaça la setmana pròxima a Moià (Bages) on dilluns 14 de maig, a partir de les 16.40 h, l’Espartac entrevistarà a l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, concretament a les Coves del Toll, per descobrir com es vivia a la prehistòria.

Eudald Carbonell, al centre de la imatge, parlant amb Fermí Fernández, a les Coves del Toll, durant l'episodi que "Sota terra" va dedicar a les Coves del Toll. Cedida TV3

Com es relacionaven els homínids amb els animals amb qui convivien? De què s’alimentaven? S’enamoraven? Eren polígams? Com es vestien? Són algunes de les qüestions que intentarà esbrinar l’Espartac de la mà d’Eudald Carbonell.

Tot això tindrà lloc des de les Coves del Toll, un dels jaciments més importants d’Europa per estudiar la fauna del Quaternari i on l’IPHES desenvolupa un projecte de recerca i excava cada estiu.

technorati tags: homínids , grans carnívors socials , caus , competència , estratègies de subsistència

8 Mai, 2012

A càrrec de l’investigador Francesc Burjachs, en el marc de la mostra sobre Ötzi que acull el Museu d’Arqueologia de Catalunya

Web Francesc Burjachs – podcast com s’estudia el paisatge del passat

Francesc Burjachs, palinòleg, paleoclimatòleg i arqueòleg,  Professor de Recerca ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), serà l’encarregat d’obrir la sessió Aliments, matèries primeres i medecines vegetals d'ara fa 5000 anys: el context ambiental a l'època de l'Home del Gel, que tindrà lloc dijous 10 de maig, a les 19 hores, al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona, amb una intervenció comparada entre el paleoambient, la climatologia i la vegetació d'aquella època a la vall d’Ötz, als Alps, i la de casa nostra. Allí,  el 1991 va ser descoberta una de les mòmies més famoses del món, Ötzi. Aquest acte forma part de les activitats complementàries organitzades amb motiu de l’exposició Ötzi: la mòmia del gel, que fins al 12 d’agost es pot veure al MAC.

 

Francesc Burjachs treballant al laboratori - IPHES

La singularitat de l’home dels gels rau en la bona preservació, tant del seu cos com del conjunt d’instruments, aliments i altres restes vegetals macro i microscòpiques. Aquestes ens apropen al coneixement que les poblacions d’aquests períodes tenien del seu entorn. L’estudi d’aquestes restes demostren que els boscos foren una inesgotable font de recursos, d’ells extreien fustes i fibres vegetals per fer instruments, vestit i calçat, també fruits comestibles i altres plantes amb possibles usos medicinals.

A d’altres contextos arqueològics els estudis palinològics (pol·len), antracològics (carbons vegetals) i carpològics (llavors i fruits) han proporcionat dades que també corroboren aquest coneixement, i que ens permeten saber con s’aprofitaren les mateixes primeres matèries per fer objectes similars, o es consumien plantes de forma similar, el que demostra un saber compartit sobre la diversitat de recursos i les seves propietats.

Inici de l'exposició que sobre l'home de gel es pot veure al MAC, a Barcelona - Cedida MAC

D’altra banda, la seva mort coincideix amb un canvi climàtic global de tendència al fred, quelcom semblant a la Petita Edat del Gel, moment en què devia ser dificultós travessar els Alps. Tanmateix, els boscos serien molt semblants als actuals, amb presència important d’avets, pícees, pins, bedolls i, més avall de la muntanya, de faig, mentre que a casa nostra hi dominaven les rouredes.

En la sessió també intervindrà Raquel Piqué, professora del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, que se centrarà més en l’Etnobotànica.

technorati tags: paleoambient , ice man , paisatge , boscos , recursos , canvi climàtic

8 Mai, 2012

D’altra banda, la URV signa un altre conveni amb la mateixa entitat per facilitar beques a alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari

La Fundació CatalunyaCaixa, representada pel director de l’Àrea de Coneixement, Educació i Recerca, Salvador Garcia, i Carles Prats, gerent de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han signat dimarts 8 de maig un conveni de col·laboració amb motiu de la realització d’un curs sobre evolució humana impartit per aquest centre i adreçat a professorat de secundària dins el Programa Professors i Ciència de CatalunyaCaixa.

D'esquerra a dreta, Salvador Garcia, Francesc Xavier Grau i Carles Prats, durant la signatura dels respectius convenis - Ramon Torrents/Cedida URV

Aquest programa es du a terme amb els principals centres de recerca de Catalunya, està dirigit al professorat de secundària i Batxillerat, i vol contribuir a millorar la formació científica dels ensenyants, potenciant l’excel•lència a les aules i alhora reconèixer la seva dedicació docent.

L’IPHES participa en el Programa Professors i Ciència impartint el curs “Introducció a l'evolució humana i la prehistòria”. “L’objectiu del curs és conèixer l'estat actual en aquest àmbit científic i els darrers descobriments en Paleoantropologia. Es tracta, per exemple, com era la vida de les societats caçadores i recol·lectores de la prehistòria i com es va fer el pas a les societats agrícoles i ramaderes”, explica Lluís Batista. En aquest sentit, es parla dels jaciments més importants d’arreu del món.

En el transcurs del mateix acte, i prèviament a la signatura del conveni amb l’IPHES, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, encapçalada pel rector Francesc Xavier Grau, i el mateix representant de CatalunyaCaixa han signat, per la seva part,  un altre conveni de col•laboració que es concreta en un programa de beques per a màsters de postgrau considerats excel•lents i de referència en cadascuna de les seves àrees docents, entre ells, el Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a la URV fruit de l’activitat de recerca amb projecció internacional que es desenvolupa a l’IPHES.

Lluis Batista, arqueòleg i responsable de Socialització de l'IPHES, durant el curs sobre evolució humana impartit aquest mes a la URV - Jordi Mestre/IPHES

Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Algèria, Itàlia, Irak, Geòrgia, Xile o Tunísia.

A la URV es va començar a impartir el curs 2004-2005. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar  l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.

technorati tags: socialització , secundària , formació professorat , evolució humana , prehistòria

3 Mai, 2012

Esbrinar aquesta qüestió serà l’eix central del Geolodia o festa de les ciències de la terra que es realitzarà el 6 de maig en aquest jaciment, a Caldes de Malavella

L’acte té lloc poc després que la revista Geologica Acta dediqués la portada a aquest conjunt paleontològic que ha qualificat com la Pompeia del Pliocè

Llibre, vídeo i web sobre el jaciment

 El Camp dels Ninots, jaciment ubicat a Caldes de Malavella, on l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa un projecte de recerca des del 2003, acollirà el diumenge 6 de maig un Geolodia o festa de la divulgació de les Ciències de la Terra, que consisteix en una visita guiada que oferiran diferents geòlegs.

Qui va matar el tapir del Camp dels Ninots fa 3 milions d’anys? Esbrinar aquesta qüestió serà l’eix central de l’activitat, que té lloc poc després que la revista Geologica Acta dediqués la portada a aquest conjunt paleontològic que ha qualificat com la Pompeia del Pliocè amb motiu de la publicació d’un ampli article científic.

Bòvid en connexió anatòmica descobert durant l'excavació de l'any passat

A través d’un itinerari guiat, i amb explicacions expertes, però a través d’experiments científics senzills, es resoldran els principals enigmes d’aquest singular jaciment de fa 3 milions d’anys. Amb l’objectiu de respondre “Qui va matar el tapir del Camp dels Ninots” es podrà saber com es produeixen els terratrèmols, el perquè de l’aigua calenta i com és que tenim un volcà en aquest indret, entre moltes altres aspectes.

Tot això es farà a través d’una sèrie de parades en diferents emplaçaments de Caldes de Malavella. En cadascun d’ells s'explicaran les seves particularitats geològiques, tenint  sempre com a teló de fons el jaciment del Camp dels Ninots. “Un punt, per exemple, és una font d'aigua termal”, comenta Gerard Campeny, un dels codirectors del projecte de recerca. “Doncs allà es justificarà perquè hi ha aigua calenta, quines són les condicions que la propicien i es relacionarà amb l'antic  llac termal. I així en tots els casos. Evidentment, un dels punts importants el jaciment Camp dels Ninots i allà hi serà Oriol Oms, responsable dels estudis geològics d’aquest jaciment, qui ho comentarà”, afegeix Campeny.

El Camp dels Ninots és un dels indrets gironins amb més interès geològic

A més, abans de començar la visita, els assistents podran veure les rèpliques dels esquelets dels diferents animals que s’han posat al descobert al llarg de les diferents campanyes d’excavació i es facilitaran les dades principals. Qui vulgui aprofundir en el seu coneixement tindran l’oportunitat de comprar el llibre El Camp dels Ninots: Rastres de l’evolució, editat per l'Ajuntament de Caldes de Malavella i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

El punt de trobada serà davant de l’oficina de Turisme de Caldes de Malavella (Ajuntament) i s’han previst sortides a les 9:30, 10:00 i 10:30 h. L’itinerari dura unes dues hores i l’activitat és gratuïta. Cal fer inscripció prèvia trucant abans del dissabte 5 de maig al 972 48 01 03. Si hi ha vacants podran ser cobertes per les persones que s’apuntin el mateix dia de la visita.

El Geolodia es du a terme el mateix dia a tot l’Estat espanyol i està adreçada a públics de totes les edats. A nivell estatal ho organitza la Sociedad Geológica de España i la AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra). A Girona se n’ocupen el Geocamb (Centre de Geologia i Cartografia Ambiental) de la Universitat de Girona (UdG) i la delegació de l’AEPECT a Catalunya. Sens dubte, en el cas de les terres gironines, aquest any s’ha escollit un dels punts més singulars geològicament parlant de la província per celebrar-hi aquesta festa.

technorati tags: paleontologia , fauna , plistocè , ciències de la Terra , socialització , geologia , publicacions

30 Abr, 2012

Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest institut, imparteix el curs Introducció a l’Evolució Humana i a la Prehistòria

Les classes es desenvolupen al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i hi prenent part 25 ensenyants de secundària

Introducció a l’Evolució Humana i a la Prehistòria és el nom del curs que imparteix Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc del programa Professors i Ciència que promou l’obra social de CatalunyaCaixa. Les classes es desenvolupen el dijous 3 i el divendres 4 de maig, de 15 a 20 hores, al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. S’hi ha inscrit 25 professors de secundària .

L'arqueòleg i responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES, Lluís Batista - Jordi Mestre/IPHES

“L’objectiu del curs és conèixer l'estat actual de l'Evolució Humana i els darrers descobriments en l'àmbit de la Paleoantropologia. Tractarem, per exemple, com era la vida de les societats caçadores i recol·lectores de la prehistòria i com es va fer el pas a les societats agrícoles i ramaderes”, explica Lluís Batista. En aquest sentit, es parlarà dels jaciments més importants d’arreu del món.

technorati tags: professorat , ciències socials , didàctica , evolució humana , formació continuada , secundària

27 Abr, 2012

Els Homo neanderthalensis haurien estat part dels grans mamífers potencialment perseguits com a preses per la nostra espècie, com va passar amb la megafauna del Quaternari

El plantejament és objecte d’un article que publica la prestigiosa revista Quaternary International

El mecanisme de l'extinció dels neandertals és un tema polèmic de gran interès entre la comunitat científica. Ara, dos investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Bienvenido Martínez-Navarro (paleontòleg) i Policarp Hortolà (biòleg) aporten a aquest debat una nova hipòtesi de treball integradora, basada principalment en dades ecològiques i etològiques, segons la qual els Homo neanderthalensis haurien estat molt probablement víctimes d’un genocidi provocat per l’Homo sapiens.

Des d’aquest punt de vista, els autors consideren que els neandertals haurien estat una presa més en la cacera dels membres de la nostra espècie, en el ben entès de que en aquest món tot s’aprofita, sigui matant per consumir, o bé, per acabar amb la competència. Des d’un punt de vista més ecològic, amb els neandertals hauria passat el mateix que amb la megafauna del quaternari (mamuts, rinoceronts llanuts, megateris sud-americans, etc.), que va desaparèixer per la pressió dels sapiens. Així ho recull la prestigiosa revista Quaternary International en un article recent que signen els dos investigadors esmentats.

Bienvenido Martínez-Navarro (esquerre) amb Policarp Hortolà, autors del treball, amb una rèplica de crani de neandertal - Gerard Campeny / IPHES

Pels autors, i des del punt de vista de l'estratègia de competència ecològica dels consumidors de carn, “qualsevol mort del competidor o la seva depredació, sigui amb el consum de la presa o no, té dos avantatges: primera, a menys competidors, més preses disponibles, i segona, a més preses disponibles (incloent en aquesta categoria altres consumidors de carn, com ara els neandertals), menys competidors”, explica Policarp Hortolà. “Aquesta estratègia no és un comportament humà distintiu, sinó que està generalitzada entre els mamífers carnívors, quan dues espècies es superposen”, observa el mateix investigador. “Som una espècie única, però de cap de les maneres una espècie separada del món natural”, complementa Martínez-Navarro.

Expansió geogràfica

La competència entre els humans anatòmicament moderns i els neandertals no ha estat demostrada. No obstant això, “l’expansió geogràfica de l’Homo sapiens -indica Bienvenido Martínez-Navarro­- sembla haver conduit a una rivalitat directa que va portar a l'extinció neandertal”. En aquest sentit, el registre paleontològic i les dades cronomètriques obtingudes a la Grotta del Cavallo (sud d'Itàlia) confirmen una ràpida dispersió dels humans moderns a través d’Europa abans de la desaparició d’Homo neanderthalensis. “Un exemple de possible competència pels recursos entre neandertals i sapiens es troba en l'àrea limitada que comprèn l’abric neandertal de Mezzena Riparo i la Grotta di Fumane proto-aurinyaciana (nord d'Itàlia)”, hi afegeix l’esmentat paleontòleg.

En l’estudi que ens ocupa, fonamentalment s’indica que molt possiblement els neandertals es van extingir per les mateixes causes que la megafauna, ja que aquestes espècies tenen una molt baixa taxa de reproducció i, sotmeses a la pressió cinegètica d'un supercazador forà amb tecnologia avançada com era l'Homo sapiens, s'anaven extingint gradualment. A més, cal tenir en compte que la taxa de reproducció d'Homo neanderthalensis era molt baixa, com en totes les espècies d'homínids i com en la megafauna. “Per això, en competència amb Homo sapiens, estava condemnat a l'ocàs”, subratlla Bienvenido Martínez-Navarro.

Tecnologia

Així, els neandertals van ser part dels grans mamífers potencialment perseguits com a preses per la nostra espècie, de la mateixa manera que, històricament, encara ho són els orangutans, els goril.les i els ximpanzés, tots ells membres de la nostra pròpia família taxonòmica. “El més possible és que el mateix fenomen succeís cada vegada que una espècie del gènere Homo tecnològicament més evolucionada es va superposar a una altra tecnològicament menys avançada, com ara l’Homo erectus o l’Homo floresiensis”, indica Policarp Hortolà.

Ambdós admeten que encara que en l'etapa actual de coneixement del registre arqueològic, el principal supòsit d’aquesta recerca només pot ser considerat com una hipòtesi de treball, “el que dóna sentit a l'explicació suggerida (el genocidi neandertal degut a la matança i/o depredació com a part habitual de l'estratègia de la competència dels sapiens) és conseqüència del nostre secular comportament com un primat carnívor territorial i social”.

Referència bibliogràfica

Hortolà, P., Martínez-Navarro, B., 2012. "The Quaternary megafaunal extinction and the fate of Neanderthals: An integrative working hypothesis". Quaternary International. Doi:10.1016/j.quaint.2012.02.037

technorati tags: extinció neandertals , competència , carnívors , tecnologia , dispersió humans , ecologia , megafaunal , quaternary , Neanderthals

26 Abr, 2012

La revista Geologica Acta publica un article on se’l defineix com un nou Konservat-lagerstätte, és a dir, com una instantània del passat,  la Pompeia del Pliocè

Les condicions geològiques  particulars el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils

Es tracta alhora del primer article científic d’impacte sobre aquest registre paleontològic

Portada de la revista Geologica Acta dedicada al Camp dels Ninots

La revista Geologica Acta ha publicat un article en el qual es defineix El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella) com un Konservat-lagerstätte, nom alemany que s’utilitza per definir un tipus de jaciments amb un estat de preservació excepcional, és a dir com si fos una fotografia d’una instantània del passat, la Pompeia del Pliocè. En aquest cas concret, del Pliocè a Europa, sent un indret referent per saber com era aquesta àrea geogràfica fa 3,2 milions d’anys, ja que les condicions geològiques  particulars el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils. Es tracta alhora del primer article científic d’impacte que es publica sobre El Camp dels Ninots, on l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa un projecte de recerca des de l’any 2003.

Bòvid en connexió anatòmica descobert durant la campanya del 2005 

En aquest article, que porta per títol “A new key locality for the Pliocene vertebrate record of Europe: the Camp dels Ninots maar (NE Spain)” (Una localitat nova clau pel registre fòssil de vertebrats a Europa durant el Pliocè: el maar del Camp dels Ninots, NE Espanya), s’incideix en les condicions geològiques  particulars, que corresponen a una sedimentació lacustre dins d’un maar (volcans a l’interior dels quals s’ha format un llac), el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils.

Una fulla de pollancre fossilitzada

En aquest sentit cal assenyalar que des que l’IPHES va efectuar la primera campanya d’excavació, l’any  2003, fins la campanya del 2010, que reflecteix l’article, s’havien posat al descobert cinc macrovertebrats en connexió anatòmica, que van incrementar la xifra fins a set durant l’estiu del 2011. Exactament s’han trobat tres bòvids de l’espècie Alephis tigneresi, un rinoceront ( Stephanorhinus jeanvireti) i un tapir (Tapirus arvernenis), així com restes aïllades d’altres espècies. A més, s’han identificat un mínim de cinc individus de tortuga (Mauremys leprosa), diverses d’elles en connexió anatòmica, sumant un total de 280 restes i unes 7 més de senceres, descobertes posteriorment a la redacció de l’article.

Reunió científica al Camp dels Ninots el març de 2011. D'esquerra a dreta, a primera fila, el segon és Francesc Burjachs; el quart, Jan Van der Made; a la seva dreta, una mica enrere, Gerard Campeny, Oriol Oms, i tanca cercle Bruno Gómez. Tots ells són signants de l'article

Al Camp dels Ninots també s’ha documentat el rosegador Apodemus atavus i, pel que fa als amfibis, més de 20 granotes verdes (Pelophylax cf. Perezi), la majoria en connexió anatòmica; el tritó palamt Lissotriton aff. helveticus i l’ofegabous (cf. Pleurodeles sp.), molts d’ells en connexió anatòmica. També s’han localitzat peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus).

D’altra banda, la coexistència del rinoceront Stephanorhinus jeanvireti amb el bòvid Alephis tigneresi fa pensar en una edat pel Camp dels Ninots de 3,2 milions d’anys.

Les dades que proporciona el Camp dels Ninots, a part de ser un dels registres fòssils més ben conservats d’Europa per aquesta període i mes rics en les espècies documentades, han permès estendre el rang biogeogràfic de varies espècies com són el rinoceront Stephanorhinus jeanvireti, el tapir Tapirus arvernensis i la granota Mauremys leprosa a la Península Ibèrica, en unes àrees geogràfiques on s’ignorava la seva existència.  A més, la presència de la tortuga Mauremys leprosa i la granota Pelophylax perezi en el Camp dels Ninots constitueixen el registre més antic d’Europa per aquestes dues espècies. Fins el seu descobriment al Camp dels Ninots es pensava que aquestes dues espècies apareixien a Europa durant el Pleistocè.

Pel que fa a la tafonomia (procés de fossilització) els esquelets recuperats indica que no hi ha hagut cap procés erosiu greu que hagi alterat els esquelets. El fet que hagin quedat dipositat al fons del llac sembla que hagi tingut lloc en aigües anòxiques (sense oxigen), un fet que ha permès la bona conservació de les restes.

En definitiva, podem dir que el Camp dels Ninots és un jaciment comparable a d’altres maars com és el de Messel d’Alemanya de l’Eocè (50 milions d’anys).

Referència bibliogràfica

Gómez de Soler, B., Campeny Vall-Llosera, G., Van der Made, J., Oms, O., Agustí, J., Sala, R., Blain, HA., Burjachs, F., Claude, S., García Catalán, S., Riba, D. & Rosillo, R. (2012). A new key locality for the Pliocene vertebrate record of Europe: the Camp dels Ninots maar (NE Spain). Geologica Acta. doi: 10.1344/105.000001702.

technorati tags: bòvids , fauna , Pompeia , Pliocene , vertebrate , maar , geologia , sedimentació , publicacions , conservació

26 Abr, 2012

El nou edifici està ubicat estratègicament al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics

Les noves instal•lacions garantiran a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans

Mai ha tingut edifici en propietat fins a la data

El nou edifici està ubicat al carrer de Marcel.lí Domingo s/n de Tarragona - Jordi Mestre/IPHES

Les obres de la nova seu de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) estaran acabades a finals de maig. Ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, el nou edifici està situat estratègicament al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la mateixa universitat, concretament al carrer de Marcel•lí Domingo s/n (Edifici W3). 

Les obres s'han desenvolupat en dues fases. La primera va començar l'any 2007 - Jordi Mestre/IPHES

Aquesta obra ha suposat una inversió total de 6 milions d’euros i ha estat finançada, en un 50%, pels Patrons de la Fundació (Generalitat de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili i Ajuntament de Tarragona) i l’altra meitat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del Programa Operatiu Objectiu 2 de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya FEDER 2007-2013.

Les obres s’han desenvolupat en dues fases. La primera va començar l’any 2007 i va finalitzar l’any 2008; amb una inversió de 1,6 milions d’euros es va efectuar la cimentació i l’estructura vertical de l’edifici. Ara finalitzen les obres de la segona fase que ha tingut un cost de 4,4 milions d’euros amb els quals s’han construït els tancaments de l’edifici, les instal•lacions (electricitat, clima, veu i dades...) i equipament interior (mobiliari de laboratoris i d’oficines).

D’aquesta manera es preveu que abans de que finalitzi el mes de maig s’hagi pogut efectuar el traslladat a la nova seu, que ha d’acollir a la seixantena de membres de l’equip que actualment treballen a l’edifici municipal de la Plaça Imperial Tarraco 1.

L'equip de l'IPHES en una imatge realitzada al desembre de 2011 davant del nou edifici - Jordi Mestre/IPHES

La nova seu de l’IPHES té una superfície total de 3.000 m2, distribuïts en tres plantes, destinades fonamentalment a laboratoris, despatxos, magatzems de col•leccions de fòssils i aules de docència. El projecte arquitectònic i d’instal•lacions ha estat redactat pels arquitectes Xavier Romaní, Joan Batet i l’enginyer Miquel Portell.

La seva ubicació al Campus Sescelades és estratègica per a l’IPHES ja que tindrà al seu entorn més proper als grans equipaments científics necessaris per a desenvolupar una part molt important de l’activitat de recerca. Aquest institut s’ha convertit en els darrers anys en un dels tres centres d’investigació amb més alt impacte científic a nivell internacional en el camp de l’Evolució Humana.

 

 

Dirigit per Eudald Carbonell, es va crear el 2006, consta d'una plantilla de 62 individus entre personal investigador, tècnic i administratiu. El pressupost de funcionament de l’IPHES per a l’any 2012 és de dos milions d’euros. Mai ha tingut edifici en propietat fins a la data. Durant un temps va estar en uns locals que la URV tenia llogats al carrer del Comte de Rius, al centre de la ciutat de Tarragona. Actualment, els espais que s’utilitzen per a la recerca estan dispersos entre l’edifici municipal de la Plaça de la Imperial Tarraco, i el Centre de Transferència de Tecnologia de la URV, al Campus Sescelades.

“Per aquest motiu, es va definir –indica el gerent de l’IPHES, Carles Prats- un projecte de nova seu, que acabés amb aquesta dispersió i respongués a les necessitats de les activitats d’investigació”. Aquest procés de finalització de les obres coincideix amb una nova etapa de creixement del nombre de personal investigador i de projectes de recerca que gestiona el centre. A més, suposarà també un estímul per a les activitats docents i de socialització, obrint encara més aquest centre a la societat en general. Les noves instal•lacions seran també un element clau per propiciar les accions de mecenatge.

technorati tags: obres , edificis , projecte arquitectònic , docència , recerca , socialització , mecenatge

26 Abr, 2012

A càrrec de l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès, divendres 27 d’abril, a les 20 h, al Museu Municipal d’Alcover

L’excavació arqueològica a la Cova dels Galls Carboners (Motllats) és el títol de la conferència que impartirà Josep Maria Vergès, arqueòleg i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), divendres, 27 d’abril, a les 20 h, al Museu d’Alcover (Alt Camp). Aquesta xerrada forma part de les activitats Descobrir les nostres col·leccions: Fons Rodón, organitzada per l’esmentat museu.

Josep Maria Vergès a la Cova dels Galls Carboners durant una campanya d'excaavció - Jordi Mestre / IPHES

La intervenció a la Cova dels Galls Carboners, als Motllats, dins del terme municipal de Mont-ral (Alt Camp), s’emmarca dins del projecte de recerca "Evolució Paleoambiental i Poblament Prehistòric de les conques del rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", que desenvolupa l’IPHES des de l'any 2000.

Els treballs realitzats durant les campanyes del 2009 i 2010 a la Cova dels Galls Carboners han permès confirmar que “la cavitat fou usada com a lloc d’enterrament col·lectiu durant l’edat del bronze, ara fa 3.500 anys, i alhora s’han obtingut noves dades sobre el món funerari de les comunitats d’aquest moment”, indica l’investigador de l’IPHES..

D’altra banda, la descoberta d’un important  conjunt paleontològic pleistocè, datat en 31.000 anys, ha aportat dades paleoambientals inèdites sobre les Muntanyes de Prades, detectant un episodi fred, en què els Motllats presentaven condicions similars a les que es poden trobar actualment a cotes altes dels Pirineus. Aquesta informació té especial rellevància perquè aporta noves dades sobre l’època en què es va produir la substitució dels neandertals per la nostra espècie.

technorati tags: socialització , xerrades , coves , nenadertals , recerca , enterraments , món funerari , paleoambient

26 Abr, 2012

web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES

Després de 13 setmanes d’emissió, aquest diumenge 29 d’abril s’emet el darrer capítol de la segona temporada del programa “Sota terra” amb un resum força original del que han estat aquests capítols. Serà a les 22.25 h per TV3.

Eudald Carbonell i Jordi Rosell, dos investigadors de l'IPHES que han participat a les dues temporades de "Sota terra" - Cedida TV3

Després es repetirà un episodi de la primera temporada amb un repte tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles, concretament al de Vacarisses (Vallès Occidental).

technorati tags: sèries televió , entreteniments , arqueologia , Catalunya , història , didàctica

24 Abr, 2012

L’estudi dels microvertebrats descoberts en aquesta cavitat demostra, a més, que disposaven d’uns recursos paleoambientals que ja no es troben a la zona

Podcast sobre micromamífers i restitució paleoambiental

Un estudi realitzat sobre 148 fragments de microvertebrats identificats a la Cova del Gegant, al Massís del Garraf, a Sitges (Barcelona) demostra que fa entre 49.000 i 60.000 anys abans del present en aquesta zona predominava un paisatge caracteritzat per boscos de tipus obert amb un clima principalment mediterrani. La recerca, en la qual hi ha participat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) s’ha publicat recentment al Journal of Quaternary Sicence.

Fòssils de micromamífers de la Cova del Gegant. (A) Primer molar inferior dret de Microtus (Iberomys) cabrerae o talpó de Cabrera; (B) primer molar inferior dret de Microtus arvalis o talpó de prats; (C) primer molar inferior dret d'Apodemus sylavticus o ratolí de bosc; (D) quart premolar superior o primer molar inferior esquerra d'Eliomys quercinus o rata cellarda; (E) primer molar superior esquerra de Rhinolophus ferrumequinum o rat penat gran de ferradura; (F) húmer de Myotis gr. myotis-oxygnathis o rat penat orellut gran-mitjà; (G) húmer de Miniopterus schreibersii o rat penat de cova - IPHES

Aquestes conclusions formen part d’una investigació més àmplia que té per objecte l’anàlisi de l’aprofitament dels recursos costers pels neandertals, un tema que ha suscitat molt d’interès durant els últims anys. La Cova del Gegant, a més, resulta especialment atractiva, perquè és un jaciment on s’ha descobert una mandíbula de neandertal datada en 52.3000 anys abans del present. 

Les restes analitzades per a reconstruir el paleoambient d’aquella època han estat bàsicament amfibis, rèptils i micromamífers. “Amb aquest anàlisi hem pogut veure que durant el Pleistocè superior el paisatge dels voltants de la Cova del Gegant proporcionava uns recursos terrestres pels neandertals que no es troben actualment disponibles a la zona, com per exemple el rinoceront o el cérvol. El paisatge estava dominat per boscos de tipus obert junt amb un clima principalment mediterrani”, explica Juan Manuel López-García, signant principal de l’article i membre de l’IPHES; Hugo Blain és un altre investigador d’aquest institut que hi ha participat.

Juanma López, a Atapuerca, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

Curiosament, malgrat la proximitat a la costa que presenta la Cova del Gegant, no s’han trobat indicis de consum de recursos marins, cosa que no vol dir que no en prenguessin, però, possiblement, no els traslladaven a la cavitat. Aquesta és una de les principals diferències observades de la comparativa amb altres coves ocupades pels neandertals prop del mar, com la de Gorham’s cave a Gibaltrar. En aquest últim indret sí que s’ha registrat consum de mamífers marins pels neandertals.

La Cova del Gegant era un emplaçament molt apreciat per aquesta espècie ja que servia de refugi prop de la zona per on desplaçaven grans mamífers terrestres (rinoceronts, cavalls...) en el transcurs de les seves rutes migratòries entre el corredor de Llevant i el corredor de l’Ebre, així com amb el sud de França, garantint una bona font de recursos nutritius.

Referència bibliogràfica

López-García, J.M., et alter., 2012. "A coastal reservoir of terrestrial resources for Neanderthal populations in north-eastern Iberia: palaeoenvironmental data inferred from the small-vertebrate assemblage of Cova del Gegant, Sitges, Barcelona". Journal of Quaternary Science 27 (1): 105-113.

technorati tags: micromamífets , recursos , restitució paleoambiental , nenadertals , boscos , clima , resources , neanderthal , palaeoenvironmental , samall-vertebrate

17 Abr, 2012

Coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi us oferim una relació de títols que han publicat darrerament diferents membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), sigui en llibre col·lectiu o de manera individual. Esperem que siguin del vostre interès.

Creatividad y Neurociencia Cognitiva  saber-ne més

Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat  saber-ne més

Història de Tarragona en sis volums saber-ne més

Cómo la tecnología cambió mi vida saber-ne més

El futuro de la arqueología en España saber-ne més

El catalanisme evolutiu saber-ne més

Homínidos: las primeras ocupaciones de los continentes (2a edició) saber-ne més

technorati tags: publicacions , evolutió humana , patrimoni arqueològic , catalanisme , tecnologia , neurociència

17 Abr, 2012

Diumenge 22 d’abril a les 22.30 h per TV3

vídeo avançament -  web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES

Després de conquerir-lo als almoràvits, els templers basteixen a Miravet un castell inexpugnable on ells mateixos hauran de resistir l'atac de Jaume II. L'equip del programa intenta descobrir com va anar el setge i buscarà els elements que fan el castell inexpugnable: quina va ser la seva estructura de defensa i com estava organitzada la vida al seu interior?

En aquest viatge als orígens del castell es farà una inevitable visita als conflictes que ha viscut aquesta fortificació situada en un punt estratègic de la nostra geografia. Trobaran restes templeres en els tres dies del programa? Doncs, per una vegada, el "Sota terra" vorejarà el fracàs més absolut... Tot i que a última hora una gran sorpresa salvarà l'orgull de l'equip.

  technorati tags: sèries de televisió , història , templers , Jaume II , socialització , entreteniment , didàctica

16 Abr, 2012

• L'investigador de l'IPHES, Jordi Agustí, ho intentarà explicar en una conferència

"Sentit evolutiu de la longevitat" és el títol de la conferència que impartirà Jordi Agustí, investigador ICREA a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) el dimarts 17 d'abril, a les 19.30 h, a la seu de la Fundación Juan March, a Madrid, dins del cicle "Envejecemos ...", organitzat per aquesta entitat.

Resum

D'acord amb la teoria de l'evolució en vigència des de fa més de 100 anys, el darwinisme, la persistència d'individus que no poden contribuir reproductivament a la següent generació constitueix un exemple d'ineficàcia evolutiva. El darwinisme postula que les espècies que sobreviuen al llarg del procés evolutiu són aquelles que contribueixen a la següent generació amb major nombre de descendents (que, d'aquesta manera, difonen el propi patrimoni genètic). Des d'aquesta perspectiva, la persistència d'individus molt longeus que ja no poden contribuir a la perpetuació de l'espècie ha constituït des de sempre una paradoxa evolutiva: per a què serveixen els individus -mascles o femelles- un cop han superat l'edat de procreació i de transmissió del propi patrimoni genètic?

Jordi Agustí, al seu despatx - Jordi Mestre / IPHES

En particular, el descobriment recent al jaciment de Dmanisi, a Geòrgia, datat en prop de 1.800.000 anys, d'un individu molt vell que havia perdut tota la seva dentició, ha obligat a replantejar cruament aquesta qüestió. Donada l'absència d'arbres amb fruits en l'entorn de Dmanisi, és evident que aquell vell va haver de ser mantingut activament pel grup al qual pertanyia, els qui haurien d'haver preparat prèviament els aliments que anava a ingerir. En el context de les dures condicions de vida dels homínids de principis del Plistocè quin sentit biològic tenia mantenir a un individu que no podia valer-se per si mateix i que ja havia complert les seves funcions reproductores? En qualsevol cas, Dmanisi demostra que aquest tipus de comportament cooperatiu estava ja establert entre els homínids de fa dos milions d'anys.

La clau, en aquest i altres casos, potser es trobi en determinats processos inintel·ligibles  des dels límits de la selecció estrictament individual. En efecte, hi ha un cert nombre de caràcters que no són específics de l'individu, sinó de l'espècie a nivell general, i que, però, apareixen com manifestament afavorits per l'evolució. I és que aquelles espècies que tendeixin a presentar trajectòria vitals amb individus suficientment longeus, estan millor preparades per fer front a crisis climàtiques de curt període; al seu torn, són la memòria del sistema.

technorati tags: envellir , procreació , descendència , genètica , cooperació , fòssils , malalties , nutrició