El bloc de les activitats de l'IPHES

3 Jul, 2009

Activitats pels pròxims dies

L’IPHES a la xarxa de televisions locals de Catalunya

El programa de ciència Kopèrnic li dedica un reportatge general sobre els seus àmbits d’actuació: recerca, docència i socialització

La setmana del 6 al 12 de juliol s’emetrà per un total de 27 canals, en diferents horaris, amb un total de 48 emissions aproximadament.

Per veure el detall de la graella clica aquí

 

L’Espai de l’IPHES a Tarragona Ràdio

8è capítol de Diàlegs sobre l’evolució: Gran Dolina (Atapuerca), l’Homo antecessor i el primers pobladors d’Europa, amb motiu de l’Any Darwin

Amb Eudald Carbonell i Jordi Agustí, director i responsable de l’Àrea de Recerca de l’IPHES respectivament

Dimarts 7 de juliol, a les 12 h

A Tarragona Ràdio al 96.7 de la FM i per Internet www.tarragonaradio.cat

 

Exposició itinerant Humans! Els primers pobladors

Comissariada per l’IPHES

fins al 26 d’agost, a Cullera (València)

De dimarts a diumenge, de 10.30 a 13.00 i de 18.00 a 20.00 h

 Dilluns, tancat - Dissabte 15 d'agost (festiu), obert

Visites guiades: de dimarts a diumenge, a les 19.00 h

 

NOVA exposició fotogràfica: 30 anys d’emocions i evolució

Per celebrar tres dècades d’excavacions a Atapuerca

A la seu de la Fundació Atapuerca, a Ibeas de Juarros (Burgos)

Fins al 13 d’agost

Produïda per la Fundación Atapuerca, entitat de la qual Eudald Carbonell n’és vicepresident

 

NOVA exposició itinerant: La Parla

Comissariada per l’IPHES

Del  9 de juliol al 30 d’agost

A Gijón (Astúries)

De dimarts a diumenge i festius, d'11.00 a 14.00 i de 17.00 a 22.00 h

 

Exposició itinerant: Sedentaris. Els primers poblats a Catalunya

Comissariada per l’IPHES

Al Centre La Rambla, al carrer La Rambla,  a Figueres (Girona)

De dimarts a diumenge, d'11.00 a 14.00 i de 18.00 a 23.00 h

Dilluns, no festius, tancat - Fins al 15 de juliol

 

Exposició itinerant: Los Millares una civilització mil·lenària

Comissariada per l’IPHES

A Isla Cristina,  Huelva

De dilluns a dissabtes, de 10.30 a 14.00 i de 19.00 a 22.00 h

Diumenges i festius entre setmana, tancat

Visites guiades: de dilluns a dissabtes, a les 21.00 h

Fins al 19 de juliol

 

31ena campanya d’excavacions a Atapuerca

Amb una important participació de l’IPHES-URV

Fins al 28 de juliol

 

Excavacions a Valdavara

sota la direcció de l'IPHES

A Becerreà, Lugo

Fins al 31 de juliol

 

Cursos d’etologia de primats

Impartits per Miquel Llorente, investigador de l’IPHES i de la Fundació Mona

Diferents nivells tant al juliol com a l’agost, a Riudellots de la Selva (Girona)

Organitza: Fundació Mona

Informació i reserves a recerca@fundacionmona.org

technorati tags: xarxa televisions locals , Tarragona Ràdio , Any Darwin , la parla , exposicions , primatologia , Fundación Mona

2 Jul, 2009

Els treballs es perllongaran durant tot el mes de juliol a la Cova de Valdavara

Els treballs realitzats en anys anteriors han aportat fòssils corresponents a l’ornament personal més antic del nord-oest peninsular que demostren la presència humana a la Cova de Valdavara (Becerreá, Lugo) fa ja uns 17.000 anys, així com unes restes humanes de fa 4.000 anys, però l’equip investigador no ha pogut documentar encara la seqüència estratigràfica del jaciment, és a dir, no sap exactament fins a quina cronologia es pot remuntar.

Per saber realment l’antiguitat d’aquest jaciment i conèixer el seu potencial arqueològic, del 2 al 31 de juliol, hi treballaran amb aquest objectiu 8 alumnes de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i de la Universitat de Santiago, sota la codirecció de Manuel Vaquero, investigador de l’Àrea de Prehistòria de la primera universitat esmentada i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Susana Alonso, col·laboradora de l’IPHES/URV.

Sondeig a la Cova de Valdavara - Susana Alonso / IPHES-URV

Aquesta serà la tercera campanya que es porta a terme a la Cova de Valdavara, dins d’una fase preliminar d’una pròxima excavació,  i se centrarà en intentar documentar quina és la seqüència estratigràfica del jaciment. Per aquest motiu, ja s’han efectuat en anys anteriors una sèrie  de sondejos, que són la manera més ràpida d’esbrinar el potencial del dipòsit, arribar a la seva base i poder avaluar en relativament poc temps la conveniència de fer una intervenció d'abast més ampli.

Amb aquesta acció es pretén alhora complementar els tres sondejos iniciats en les dues campanyes anteriors i encetar-ne un de nou. “De moment s'ha constatat que a les dues localitzacions on estem treballant (Valdavara 1 y Valdavara 2) hi han evidències de diferents moments de la Prehistòria: Prehistòria Recent (amb un conjunt d'enterraments infantils de la Edat del Bronze), Mesolític i Paleolític Superior final, no descartant-se que hi puguin haver evidències més antigues”, apunta Manuel Vaquero.

Aquest sondejos formen part del projecte d'investigació Ocupacions humanes durant el Plistocè a la conca mitja del Miño, promogut conjuntament per la Universitat de Santiago de Compostela i la URV. L’investigador principal d’aquest projecte és Ramón Fábregas Valcarce, pertanyent al primer centre esmentat, i s’inclouen jaciments de diverses localitats, en les quals el mateix equip ja ha intervingut en altres ocasions. Els treballs a Becerreá compten amb el suport econòmic de l'Ajuntament d’aquesta localitat.

technorati tags: sondeig , prehistòria , Valdavara , fòssils , primeres poblacions , Galícia , estratigrafia , jaciment

1 Jul, 2009

Liuba, el bebè de mamut llanut mort fa 40.000 anys al nord de Sibèria (article publicat en el número de maig de National Geographic), encara que no és el primer ni l'únic cadàver congelat i localitzat, sí que és el més complet que s’ha trobat fins la data. Es tracta d'un descobriment extraordinari, ja que per als paleontòlegs, que estem acostumats a treballar exclusivament amb restes esquelètiques, és a dir ossos i dents, una troballa d'aquest tipus suposa una revolució quant a la potencialitat dels estudis que es poden realitzar. La conservació dels teixits tous, a més d'informar sobre l'anatomia d'aquests animals tan espectaculars, dóna a conèixer molts aspectes de la seva biologia que, en absència d'ells, s'han de deduir a través de conjectures no sempre totalment encertades.

Portada de la revista del mes de maig de National Geographic

Gràcies a aquesta conservació tan excepcional es poden recopilar importants dades sobre el seu mode de vida, sobre la seva alimentació i especialment sobre les causes de la seva mort ocorreguda en un fanguer on la cria va quedar atrapada.

Tanmateix, a més d'aquesta troballa de per si sola motiu de rellevants estudis, a l'article es tracta molt elegantment un tema que hauria de ser motiu de gran preocupació per a la nostra espècie, l'home modern, l'Homo sapiens. Es tracta de l'extinció de les faunes (i de les flores) quaternàries que es perpetua avui dia de manera accelerada.

Portada del número de juliol on s'inclou l'article de Bienvenido Matínez-Navarro

Liuba va morir pel que sembla per accident i sense intervenció d'agents humans, però casualment el gruix de la megafauna que ocupava els territoris septentrionals d'Euràsia, composada per mamuts, rinoceronts llanuts, bisons, cérvols megaceronts de gran mida i enormes astes, i altres espècies de talla menor, van començar a extingir-se quan l'home modern va colonitzar el continent. En aquest procés d'extinció potser hauríem d'incloure també l'home de Neandertal, Homo neanderthalensis, succeït a Europa fa entre 40.000 i 25.000 anys. Aquesta megaextinció va continuar amb la colonització d'Amèrica i el mateix va succeir prèviament quan els primers humans van arribar a Austràlia. Un altre exemple similar es va produir quan es van colonitzar les illes.

La nostra espècie és la major plaga que hagi sofert el planeta, ja que allà on arriba, optimitza el territori al seu servei i destrueix tot el que considera perniciós per a la seva supervivència, excedint-se en la majoria dels casos i provocant una sobreexplotació dels recursos que està delmant la biodiversitat del planeta i ens està conduint a un carreró sense sortida fins on, si no som capaços de parar i intentar recompondre el dany causat, aviat hi haurà un punt de no retorn, si és que no l'hem ultrapassat ja.

Bienvenido Martínez-Navarro

ICREA, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona

(Comentari publicat a petició de National Geographic a la secció Forum, de la seva revista impresa, en l'actual número de juliol. Està traduït al català de l'original en castellà que recull aquesta edició)

technorati tags: bebè , mamut llanut , gel , biologia , teixits , cadàver congelat , alimentació , mort , megaextinció fauna , Austràlia , Euràsia , Homo sapiens , neandertals

30 Jun, 2009

• Aquesta temporada, la 31ena, s’acaba la intervenció a l’estrat Aurora, on es va descobrir l’espècie Homo antecessor

• És el darrer any abans que s’inauguri el Museu de l’Evolució de Burgos, que implicarà un canvi en l’estratègia dels treballs arqueològics

“La campanya d’enguany a Atapuerca marcarà un punt d’inflexió en els treballs arqueològics, ja que el pròxim maig s’inaugurarà el Museu de l’Evolució de Burgos i canviarem l’estratègia”. Així s’expressa Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, que des del passat dilluns es troba ja en aquests jaciments participant en la 31ena temporada d’excavacions, juntament amb una cinquantena de persones més de les quals una quarantena pertanyen a l’esmentat centre de recerca i a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Quan acabi aquesta campanya, el 28 de juliol, hi hauran pres part un total de 150 especialistes dels quals la meitat procedeixen de l’equip tarragoní.

Membres de l'IPHES i de la URV que ja s'han incorporat a campanya d'enguany a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

Enguany és la darrere vegada, fins dintre de 8 o 10 anys, que s’excavarà a l’estrat Aurora de Gran Dolina, on l’any 1994 es van descobrir les primeres restes d’una nova espècie, Homo antecessor, d’uns 800.000 anys d’antiguitat, “perquè ja s’acaba la zona sotmesa a estudi i es continuarà treballant en altres nivells del mateix jaciment”, assegura Eudald Carbonell.

Això coincideix amb el darrer any de treballs arqueològics abans que el pròxim maig s’estreni el Museu de l’Evolució a Burgos, “que implicarà un replantejament de la nostra estratègica, amb aquesta i altres infraestructures relacionades amb els jaciments ja funcionant”, indica el director de l’IPHES. “Es bo de tant en tant replantajar-se el treball que s’està fent, doncs amb els fòssils que es descobreixen sorgeixen dubtes i noves necessitats de recerca que cal tenir en compte”, afirma.

L’arribada a Europa

A Atapuerca, fins ara, en els 31 anys de treball, a més de donar nom a una nova espècie, s’han documentat les primeres poblacions humanes a Europa en 1,3 milions d’anys, quan fins l’any 1994 es pensava que no hi havia arribat homínids a aquestes terres fins fa uns 500.000 anys abans d’ara. A més, era una espècie que practicava el canibalisme, les proves més antigues documentades d’aquest comportament. Homo antecessor ha obert igualment molts interrogants sobre la ruta que seguirien aquells homínids per arribar a l’actual continent europeu.

Excavació a la Sima del Elefante - Jordi Mestre / IPHES

Al fons de la Cueva del Mirador

A més de Gran Dolina, l’equip aquest estiu excavarà a altres jaciments de la Sierra de Atapuerca. A la Sima del Elefante, per exemple, on s’han trobat restes humanes de fins a 1,3 milions d’anys i que van ser portada a Nature.

Alhora, Eudald Carbonell ha destacat la Cueva del Mirador: “es farà un sondeig de testimoni per arribar al fons de la cova i poder saber quina és la seva estratigrafia. És la única manera de conèixer exactament quina és la seva potència i alhora poder accedir al seu sistema. A més, volem accedir al seu sistema de galeries, que ara està tot reblert”.

Transdisciplinarietat

A la Sierra de Atapuerca hi excava un equip transdisciplinar, amb especialistes d’àrees tan diverses com l’arqueologia, la biologia, la paleontologia, la zoologia, la palinologia o la zoologia, entre d’altres. La majoria del personal que hi pren part ja estan doctorats o llicenciats, encara que també hi ha alguns estudiants, com alguns del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quatermari i Evolució Humana que s’imparteix a la URV, a Tarragona.

A més de l’IPHES i de la URV, hi ha membres de la Universitad de Burgos, del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana de Burgos), del Centro Universidad Complutense de Madrid – Sobre Evolución y Comportamiento Humanos i de la Universidad de Zaragoza.

La Junta de Castilla y León és qui financia aquesta campanya, aportació que es complementa amb el suport de la Fundación Atapuerca en dotació de personal, recursos materials i serveis, així com amb diverses accions lligades a la recerca.

technorati tags: Atapuerca , Homo antecessor , primeres poblacions , canibalisme , estrat Aurora

29 Jun, 2009

Emissions de dilluns 29 i dimarts 30 de juny

LA SIMA DE LOS HUESOS i els homínids destres, a Ràdio Estel

Ens ho explicarà la investigadora de l’IPHES, Marina Lozano

Al programa de ciència Planeta Blau

Dilluns 29 de juny, de 23 a 24 h

http://www.radioestel.com/programa_planeta_blau.htm

 

L'ESPAI DE l’IPHES a Tarragona Ràdio

7è capítol de Diàlegs sobre l’evolució: La Sima de los Huesos (Atapuerca) i l’Homo heidelbergensis (i 2), amb motiu de l’Any Darwin

Amb Eudald Carbonell i Jordi Agustí, director i responsable de l’Àrea de Recerca de l’IPHES respectivament

Dimarts 30 de juny, a les 12 h

A Tarragona Ràdio al 96.7 de la FM i per Internet

 

LA DESHUMANITZACIÓ dels primats, a Catalunya Ràdio

En directe des del centre de recuperació de primats de la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva, Girona

Dimarts 30 de juny a partir de les 18 h dins del programa de ciència “Hem de parlar”

Amb la intervenció de Miquel Llorente, investigador de l’IPHES i de la Fundació Mona, i de Cristina Valsera, biòloga i cuidadora del centre de primats.

technorati tags: deshumanització , primats , destres , mà , cervell , Atapuerca

16 Jun, 2009

·        Es demostra que una característica típicament humana com aquesta ja estava present en altres espècie  d’Homo.

·        L’estudi es basa en les restes de 20 individus d’Homo heidelbergensis

La utilització més freqüent i efectiva d’una mà per realitzar determinades tasques és un fet evolutiu que té a veure amb la divisió del cervell en dos hemisferis i cadascun d’ells està implicat en l’execució d’una sèrie de tasques. Saber, per tant, des de quan, per exemple, fem servir més la mà dreta que l’esquerra, ens indica com ha anat transformant-se el nostre cervell i els diferents graus de desenvolupament de les espècies que ens han precedit, així com el domini que tenien de la tecnologia o del llenguatge.

Mostra d'algunes de les dents trobades a la Sima de los Huesos - Equipo Investigación Atapuerca (EIA)

Ara, l’estudi de 163 dents fòssils pertanyents a 20 dels 28 individus de la Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos), ha revelat que aquells homínids, de l’espècie Homo heidelbergensis, ja eren totalment destres.  Les dents anteriors (incisives i canines) d’aquests individus presenten unes estries orientades de manera obliqua, les quals són fruit d’utilitzar la dentició com a una tercera mà en diverses tasques. “Els individus de la Sima de los Huesos subjectarien algun tipus de material (carn, vegetals, etc) entre les dents anteriors i el tibarien amb una mà, i amb la que quedés lliure tallarien aquests materials emprant una eina lítica. En aquest procés es produirien petits talls accidentals a l’esmalt dentari, que són les estries o marques que hem analitzat”, comenta Marina Lozano, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Marina Lozano, una de les autores de l'estudi, a Atapuerca (Burgos) - Xosé Pedro Rodríguez / IPHES

Per arribar a aquesta conclusió, “s’han replicat de manera experimental aquest tipus d’estries amb l’objectiu de saber si una persona dretana i una altra esquerrana produeixen marques amb la mateixa orientació”, assenyala. Amb aquesta finalitat s’han utilitzat 23 dents procedents d’extraccions quirúrgiques actuals que han estat dividides en 2 grups. Cada grup de dents s’ha enganxat en un protector bucal com el que utilitzen els esportistes, per tal de simular el prognatisme facial dels individus d’Homo heidelbergensis.

“Una persona habitualment dretana va fer talls a les dents amb la mà dreta, mentre que un individu esquerrà va fer talls a les dents amb la mà esquerra. L’anàlisi de les marques resultants ha indicat que l’orientació majoritària de les marques és diferent, segons la mà emprada. Una persona dretana les fa obliqües cap a la dreta i una persona esquerrana les produeix obliqües cap a l’esquerra”, declara Marina Lozano. La comparació d’aquests resultats amb les marques trobades a les dents dels homínids de la Sima de los Huesos ha permès concloure que 15 dels 20 individus utilitzaven de manera preferent la mà dreta.

El fet que fa 500.000 anys ja s’utilitzés la mà dreta preferentment a l’esquerra per realitzar diverses tasques com tallar pells, carn o fibres vegetals demostra que una característica típicament humana com l’ús preferent d’una mà ja estava present en altres espècies d’Homo.

Els resultats d’aquesta investigació es donen a conèixer ara en la revista Evolution and Human Behaviour (en premsa, publicat on line), que signen Marina Lozano, Marina Mosquera i Eudald Carbonell, investigadores i director de l’IPHES, amb Juan Luis Arsuaga i José Maria Bermúdez de Castro, codirectors aquests dos últims del Projecte Atapuerca amb Carbonell.

Cueva Mayor, per on s'entra per arribar a la Sima de los Huesos - EIA

La Sima de los Huesos pertany al complex càrstic de Cueva Mayor – Cueva del Silo. Per accedir-hi cal baixar fins a un pou de 13 metres de profunditat, al fons del qual es troba un dels dipòsits de fòssils més importants del món i conté la major acumulació de restes humanes, amb una cronologia de 500.000, mai abans documentada.

L’espècie Homo heidelbergensis és una avantpassada directe dels neandertals. Va viure a Europa entre fa 500.000 i 250.000 anys. Els individus eren alts i robusts, amb una capacitat cranial d’uns 1.350 cm³.   

technorati tags: lateralitat , cervell , destres , mà , Sima de los Huesos , Atapuerca , evolució

16 Jun, 2009

 Accedeix al video de promoció

L’audiència pot votar per sms, quan acaba l’emissió, quin dels tres racons de Catalunya que inclou cada capítol li ha agradat més

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, és un dels protagonistes del capítol 5 de la sèrie El paisatge favorit de Catalunya que emet Televisió de Catalunya. L’arqueòleg català ha triat Girona, la ciutat on ha viscut més temps de la seva vida malgrat el nomadisme que li comporta la seva activitat científica. Serà avui dimarts 16 de juny, a les 22.10 h per TV3.

Des dels seus temps universitaris ha estat molt lligat a Girona, ha lluitat aferrissadament per transformar i recuperar la seva història. Orgullós del que va aconseguir la seva generació, ens guiarà pels racons més interessants i estimats d’aquesta localitat.

 Eudald Carbonell, en una de les imatges que inclou el programa - CEDIDA TV3

La Girona d'Eudald Carbonell se centra en el Barri Vell, que amaga una història dura, excitant i de supervivència constant. Des dels romans fins als temps actuals, la ciutat s'ha anat fent a si mateixa mirant de mantenir la bellesa del passat, que ha quedat impresa en les seves pedres. De la mà del director de l’IPHES recorrerem la muralla, el barri jueu, les zones verdes i visitarem una obra única en el món, la catedral.

El paisatge favorit de Catalunya és una aposta de TV3 per a aquesta primavera. Es tracta d’una sèrie documental en què 24 personalitats destacades del país ensenyen el racó de Catalunya que els agrada més. En cada capítol surten tres paisatges. Al final de cada emissió els espectadors voten per sms el millor dels tres paisatges, que passa a la gran final, un programa especial on estaran presents els vuit paisatges finalistes amb els personatges que l’han explicat. D’aquest programa especial, i a través dels vots sms dels espectadors en sortirà el paisatge favorit de Catalunya.

technorati tags: paisatge , Girona , documental , barri jueu , catedral , sms , votació , Catalunya

12 Jun, 2009

• Nous estudis del material descobert al jaciment israelià el fan uns 200.000 anys més antic del que es pensava
• Licaons i homínids van coincidir a Ubeidiya en les seves respectives dispersions, els primers cap a l’Àfrica i el segons cap a Euràsia

Ens situem al Corredor Llevantí del Mediterrani, l’extensió més al nord del Rift est africà que, seguit pel Mar Roig, penetra cap al nord fins a Síria, formant les conegudes valls del Jordà i de l’Orantes, ambdues molt riques en registres plioplistocènics, entre les que sobresurten jaciments tan importants con Ubeidiya i Gesher Benot Ya’akov a Israel, o Latamne a Síria. De totes aquestes localitats, possiblement la més famosa sigui Ubeidiya, situada just al sud del mar de Galilea, i que conté una associació lítica caracteritzada per indústries axelianes molt primitives, així com una fauna molt diversa i abundant.

Ara, una revisió i estudi paleontològic de la col·lecció de grans carnívors registrada fa anys d’Ubeidiya, ha aportat noves dades que ajudaran a entendre millor les característiques ecològiques i climàtiques que van contribuir a que es produïssin les dispersions humanes des d’Àfrica fins a Euràsia. Alhora, les correlacions biocronològiques de l’associació de carnívors, ajudats per dades del paleomagnetisme, s’ha pogut saber que Ubeidiya és entre 100.000 i 200.000 anys més antic del que es pensava, amb una cronologia que el situa entre 1,2 i 1,5 milions d’anys.

Ubeidiya és una localitat arqueopaleontològica molt peculiar perquè és l’única amb una indústria de tipus axeliana, encara que molt primitiva, més antiga d’un milió d’anys trobada fora de l’Àfrica. L’axelià, o indústria de Mode 2, és una tecnologia molt més desenvolupada que l’olduvaià o Mode 1, que apareix al continent africà fa entre 1,5 i 1,6 milions d’anys, i encara que arriba al Corredor Llevantí de la Mediterrània molt ràpidament, tarda quasi un milió d’anys en penetrar a Europa, on les indústries axelianes més antigues tenen entre 500.000 i 600.000 anys.

Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES / Jordi Mestre - IPHES

Els resultats d’aquest treball es donen a conèixer en l’article Els grans carnívors d’Ubeidiya (Plistocè inferior, Israel): Implicacions biocronològiques i biogeogràfiques, que publica el Journal of Human  Evolution, en el número 56 que acaba de fer-se públic. Està signat per Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES; Miriam Blemaker i Ofer Bar-Yosef, ambdos professors de la Universitat de Harvard.

Per il·lustrar la importància d’aquest nou estudi, Martínez-Navarro ha destacat: “els humans, com part de la comunitat de grans mamífers estem sotmesos a les mateixes condicions que afecten a aquests. Ubeidiya és una mescla d’espècies d’origen africà i euroasiàtic per dos motius: està a la cruïlla de camins entre els dos continents i, d’altra banda, la vall del Jordà és la prolongació del Rift Valley est africà cap al nord. Per això, el corredor llevantí és una regió molt particular, on hi arriba una gran influència africana que no es propaga a altres regions d’Euràsia. Alhora, moltes espècies euroasiàtiques arriben fins a aquest corredor, però no penetren a l’Àfrica”.

El mateix investigador ha especificat: “Quan alguna espècie africana passa aquesta barrera i assoleix altres regions euroasiàtiques, és un fet molt significatiu, igual que quan alguna espècie euroasiàtica penetra a l’Àfrica, perquè aporten informació molt interessant sobre les condicions climàtiques i ecològiques, com la temperatura o la humitat, o la presència d’ambients oberts o boscosos, que van acompanyar les primeres dispersions humanes”.

Una dada també molt rellevant que s’ha documentat amb aquesta revisió del material paleontològic és la presència de l’espècie de tigres de dents de sabre, Megantereon whitei i dels grans cànids d’origen euroasiàtic, el xacal Canis mosbachensis i el gos pintat, Lycaon lycanoides. “Aquest últim és un carnívor amb un comportament social altament elaborat –comenta Bienvenido Martínez-Navarro- i es caracteritza perquè procedent d’Euràsia colonitza Àfrica entorn el límit Plio-Plistocè, és a dir, fa uns 1,8 milions d’anys, seguint el camí contrari dels homínids que, també per les mateixes dates, però procedents de l’Àfrica, colonitzen Euràsia. Homínids i licaons, doncs, es van creuar en el Corredor Llevantí mentre duien a terme les seves respectives dispersions i Ubeidiya és un dels jaciments on es manifesta aquesta coincidència”.

technorati tags: licaons , homínids , Israel , tecnologia , Ubeidiya , Rift , dents de sabre , dispersions humanes , ecologia , temperatura

11 Jun, 2009

La desena campanya d’excavacions al Molí del Salt (Vimbodí i Poblet – Conca de Barberà) ha posat al descobert un total de 5.000 noves restes fòssils, sobretot d’eines de pedra i de restes de fauna. Entre les troballes sobresurten dos gravats i dues puntes de llança de fa 13.000 anys (Paleolític superior). Els treballs, que finalitzen aquest divendres i es van iniciar el 4 de maig, els du a terme un equip integrat per membres de l’IPHES i de l’Àrea de Prehistòria de la URV, sota la direcció de  Manuel Vaquero.

Excavacions al Molí del Salt - Jordi Mestre / IPHES

Aquest investigador ha destacat: “És important haver trobat noves evidències d’eines fetes amb os perquè se’n feien molt poques, doncs costen més de fer, són per a activitats molt específiques, és més difícil que es conservin, etc”. En canvi, el Molí del Salt s’ha confirmat com un jaciment on aquest tipus de restes s’han mantingut molt bé, degut a les bones condicions de conservació de les restes de fauna. “Les que hem trobat aquest any són dues peces, d’entre 4 i 5 cm de llarg, que atenent a la seva morfologia es farien servir com a eines de cacera. De pedra, n’hi ha moltes, però d’os no,  doncs impliquen més temps de fabricació i pensem que molt probablement tindrien algun significat de tipus simbòlic que desconeixem”, comenta Manuel Vaquero.

A les excavacions hi pren part alumnat del Màster Erasmus Mundus - Jordi Mestre / IPHES

Pel que fa als gravats, “són dues plaquetes, que fan entre 20 i 30 cm de llarg, que han sortit molt brutes i fins el posterior treball de neteja al laboratori no podrem veure que hi ha dibuixat. De moment, es poden observar unes línies que representen alguna cosa que encara no podem apreciar”, manifesta el director de l’excavació.

Amb aquestes dues noves peces d’art moble, en 10 anys ja s’han trobat 13 objectes d’aquest tipus. Estan  realitzades en plaques d’esquist i còdols de calcària i constitueixen la major col·lecció d’aquesta manifestació artística trobada mai a Catalunya pertanyen a Paleolític superior.

Enguany s'ha realitzat la desena campanya d'excavacions - Jordi Mestre / IPHES

A banda d’aquestes troballes més singulars, han sortit moltes eines d’indústria lítica “per a usos molt diferents: caçar, treballar la pell, la fusta i l’os, en la línia de les activitats domèstiques pròpies d’un campament de caçadors recol·lectors”, observa Manuel Vaquero. Pel que fa a la fauna, predominen les restes de conill, cabra i cèrcol.

Aquest any s’ha ampliat en 15 dies la durada habitual de l’excavació. “Surt tan de material que avancem molt lentament, pel rigor que exigeix el treball arqueològic, Però enguany hem notat que, evidentment, amb més dies es pot fer més bona feina".

Les excavacions al Molí del Salt compten amb el suport econòmic del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i el Museu Arxiu de Montblanc i Comarca.

technorati tags: gravats , puntes de llança , os , eines de pedra , cacera , fauna , esquist

5 Jun, 2009

·        Les restes de fauna trobades a l’important jaciment de Gesher Benot Ya’akov, a Israel, ajudaran a  entendre-ho

·        Tot i ser de cronologia similar a Gran Dolina (Atapuerca), els homínids de la vall del Jordà estaven més avançats tecnològicament

Saber per què i com es van produir canvis climàtics del passat com, per exemple, el registrat fa entre 700.000 i 800.000 anys, a la Vall del Jordà (Israel), situat a l’entrada d’Euràsia, són qüestions de gran interès científic perquè poden aportar dades claus en el coneixement de les primeres dispersions humanes des de l’Àfrica i la ruta que van seguir aquells homínids. Una d’aquestes es produeix durant la transició del Plistocè inferior a Plistocè mig, moment en què va començar una etapa amb importants canvis climàtics cíclics, alternant moments freds (glaciacions) amb períodes temperats (interglacials), que sorgeixen després d’un llarg període d’estabilitat climàtica que va caracteritzar el Plistocè inferior. El seu estudi pot aportar dades claus per preveure escenaris de futur pel que fa als canvis climàtics.

Bienvenido Martínez-Navarro amb Naama Goren, a Israel - IPHES

Una manera d’esbrinar quin impacte han tingut aquests canvis en el passat és estudiar  les restes de fauna que es troben als jaciments. Aquesta és una de les línies de recerca que desenvolupa Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que acaba de tornar d’Israel on ha presentat alguns dels seus treballs en el marc del congrés Climate change in the Upper Jordan Valley between ca 800 and 700 ka ago. Its impact on the environment and hominids and its potential as a prediction for futures scenarios, convidat per la professora Naama Goren, una de les arqueòlogues especialista en indústries paleolítiques més prestigioses i reconegudes al món.

En el marc d’aquest congrés, Bienvenido Martínez-Navarro ha donat a conèixer un treball basat en les restes de bòvids trobats al jaciment Gesher Benot Ya’akov, amb una antiguitat d’entre 700.000 i 800.000 anys, efectuat juntament amb Rivka Rabinovich, conservadora de les col·leccions de fòssils de vertebrats de la Universitat Hebrea de Jerusalem, amb la que col·labora des de fa una dècada. Aquest jaciment és doncs d’una cronologia similar a la de Gran Dolina (Atapuerca) on es va descobrir l’Homo antecessor ara fa 15 anys.

Bienvenido Martínez-Navarro al desert del Negev, durant una sortida del congrés - IPHES

Gesher Benot Ya’akov, ubicat a la vall superior del Jordà, conté un dels registres més antics, si no el més antic, amb presència de Bos (toro) fora d’Africa. “L’estudi d’aquest animal m’interessa –assenyala Bienvenido Martínez-Navarro- perquè és un llinatge d’origen africà que ve del búfal d’Olduvai (Pelorovis oldowayensis)  -com vam publicar ara fa un parell d’anys a la revista Quaternary Research-, que es dispersa cap a Euràsia quant es produeix la transició Pleistocè inferior – Pleistocè mig. D’aquesta manera podem esbrinar quina fauna va acompanyar la dispersió humana fora d’Àfrica que també es produeix en aquest moment i intentar aclarir les condicions ecològiques i climàtiques en què es va produir aquesta dispersió.

Per aprofundir en la investigació d’aquesta hipòtesi, cal destacar que Gesher Benot Ya’akov és igualment important perquè, a més de restes de fauna, aquest jaciment es caracteritza per la presència d’una indústria acheuliana desenvolupada i, a més, s’han trobat evidències de foc controlat pels homínids, cosa que indicaria que són les més antigues del món, segons les dades que han publicat Naama Goren i els seus col·laboradors.

“Aquest fet també demostra –explica Bienvenido Martínez- que quan a Gesher Benot Ya’akov ja havia arribat una indústria acheuliana molt elaborada (o de mode 2), als nivells inferiors de Gran Dolina, l’Homo antecessor encara està associat a una indústria preacheuliana o de Mode 1. Això vol dir que els homínids del jaciment israelià estan molt més avançats culturalment i tecnològicament que els d’Atapuerca”.

technorati tags: canvi climàtic , Israel , fauna , Gesher Benot Ya'akov , toro , glaciacions , acheuliana , Àfrica , Euràsia

1 Jun, 2009

La cinquena campanya de treballs arqueològics que s’ha desenvolupat a El Cavet (Cambrils), del 13 al 29 de maig, ha posat al descobert 4 noves estructures excavades a la roca que probablement s’utilitzarien per emmagatzemar productes agrícoles. Concretament, la troballa s’ha localitzat al Sector 1 d’aquest jaciment, “on encara no s'havien intervingut estructures d'aquest tipus”, destaca Marta Fontanals, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i directora d’aquesta excavació. A més, el material arqueològic que hi contenen pertany a diferent períodes, amb la qual cosa es confirma l’ocupació humana des del neolític fins a l’època ibèrica.

Tasques d'excavació al sector 1 del jaciment del Cavet - Jordi Mestre / IPHES

“Hem pogut constatar –assenyala Marta Fontanals-  que totes aquestes estructures presenten unes seccions de morfologia de tendència cilíndrica llevat d'una, de planta i secció quadrangular. En aquesta darrera, el material arqueològic aparegut a l'interior, bàsicament fragments de ceràmica, permeten atribuir-la al període ibèric. La resta, i també atenent als fragments de ceràmiques podrien pertànyer al neolític, tot i que no es descarta que en un cas correspongui a l'edat del Bronze.

Marta Fontanals ha observat que aquesta variabilitat cronològica “confirmaria la hipòtesi que es tracta d'un indret on els grups humans s'hi assenten de manera força continuada durant almenys 4 mil.lenis”.

Pel que fa a l’ús d’aquestes estructures, de les que es conserva uns 70 cm. de mitjana de profunditat i uns 120 cm. d’amplada de boca, tant per la seva morfologia,  com per la localització, en anteriors campanyes, de cereals carbonitzats a l’interior d’altres estructures similars, es pressuposa la seva utilització per a l'emmagatzematge de productes agrícoles, bàsicament cereals. Una vegada deixen de funcionar com a tal, s'utilitzen com a abocadors, motiu pel que es troben restes de l'activitat domèstica d'aquestes comunitats, segons assenyala Marta Fontanals. En concret s'ha trobat indústria lítica, ceràmica, malacofauna terrestre i marina i carbons. “No es descarta, però, trobar-hi altres restes, com llavors i més carbons, que poden aparèixer en el residu originat pel garbellat amb aigua del sediment”, assegura..

Aquestes restes de l'activitat domèstica permeten acostar-nos al coneixement d'una de les primeres comunitats d'agricultors i ramaders de la Península Ibèrica i a la seva evolució.

L’IPHES va començar les intervencions arqueològiques periòdiques  a El Cavet l'any 2005 amb caràcter preventiu, en el marc d'un conveni signat amb l'Ajuntament de Cambrils. Des de l’any 2007 el jaciment forma part del projecte de recerca d’aquest institut titulat "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les valls dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona".

En aquesta cinquena campanya d’excavació hi prenen part una desena de persones entre personal investigador de l’IPHES i estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix amb la URV i també del Doctorat Internacional en Prehistòria.

 

technorati tags: El Cavet , neolític , abocador , ceràmica , període ibèric , edat del Bronze , excavació

28 Mai, 2009

La sierra de Atapuerca. Un viaje a nuestros orígenes (Editorial Everest) és el llibre promogut per la Fundación Atapuerca per a celebrar 30 anys d'excavacions en aquest jaciment. Els autors són Carlos Díez, Sergio Moral i Marta Navazo, membres de l'Equip d'Investigació d'Atapuerca (EIA); intenten donar un repàs a tot aquest període, narrant la història de les intervencions i les seves fites i descobriments principals. Es tracta, per tant, d'una completa obra que permet unir el realitzat fins a aquell moment combinant aquesta experiència amb una visió fresca i il·lusionant sobre els reptes dels pròxims anys.

Portada del nou llibre

Per il·lustrar la importància d'aquesta publicació, Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha afirmat: "Atapuerca constitueix una eina fonamental per entendre el procés evolutiu tant en els aspectes ecològics com econòmics, socials i tècnics de l'evolució de la humanitat". En aquest sentit, es pot destacar que Atapuerca ha contribuït enormement a establir l'evolució dels homínids a Euràsia l'últim milió d'anys.

Aquest nou llibre és també un homenatge a totes les persones que han investigat en aquests jaciments, en particular a qui van establir les bases dels estudis i a més, és una aposta per avançar l'estat actual de coneixements i el molt que queda encara allà per descobrir, investigar i divulgar.

Així mateix, l'obra intenta aprofundir en l'evolució humana, cultural i biològica, des dels primers homínids africans fins a l'aparició de les societats agrícoles i ramaderes. Des d'aquesta perspectiva, aquesta publicació aspira a què la societat integri Atapuerca dins dels esquemes de les grans adquisicions que van aconseguir els nostres avantpassats.

La biologia

Per aconseguir aquests ambiciosos objectius, en el recorregut pels diferents capítols en què es divideix aquesta obra es desentranyen qüestions tan importants com la biologia dels homínids, el medi en el qual van viure, les eines que van utilitzar, el seu desenvolupament, alimentació, llenguatge així com el seu món immaterial o simbòlic.

A més compta amb fitxes que recorren la història d'Atapuerca en cada un dels grans episodis que la componen, integrant un a un els aspectes més significatius dels grups que han habitat la serra, i finalment, un repàs fotogràfic que ens transporta als primers anys de treball i ens farà viatjar en el temps fins a l'actualitat d'aquest màgic turó situat a la vora del riu Arlanzón.

Accions educatives i culturals

Aquest apassionant viatge als nostres orígens també es durà a terme mitjançant accions educatives i culturals que es van establir el passat mes de febrer, en la firma de l'acord marc entre la Fundación Atapuerca i Editorial Everest amb l'objectiu principal de mostrar a la població el programa continuat d'investigació que es realitza a Atapuerca, així com difondre la producció cultural que genera l'esmentat estudi.

Aquest acord es materialitza, no només amb la publicació d'aquest llibre, sinó que també es durà a terme una exposició itinerant sobre l'evolució humana, així com l'edició d'una guia turística i una sèrie d'activitats complementàries de caràcter educatiu que vindran a completar aquest 30 aniversari.

27 Mai, 2009

D’aquesta manera es podrà esbrinar com era la cadena productiva

L’estat excepcional en què es troben les restes arqueològiques descobertes en un campament de fa 400.000 anys al jaciment de La Cansaladeta, a La Riba – Alt Camp, “permetrà reconstruir amb molta precisió quins gestos van efectuar aquells homínids per elaborar les eines de pedra que hi hem trobat, és a dir, saber quina cadena productiva van aplicar”, assegura Josep Maria Vergès, codirector d’excavació que des del passat dia 11  i fins aquest divendres dia 29 du a terme un equip format per membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona  juntament amb alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix en aquest centre.

Excavacions a la Cansaladeta durant aquest maig - Josep Maria Vergès / IPHES

Vergés explica: “s’ha localitzat un nivell arqueològic, el nivell E, molt ben delimitat a nivell estratigràfic amb abundants restes d’indústria lítica que pertanyien a un campament de caçadors recol•lectors d’uns 400.000 anys d’antiguitat”, manifesta Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES i codirector de l’excavació juntament amb Andreu Ollé.

“La importància d’aquest  nivell –prossegueix- ve donada pel fet que es tracta d’unes restes dipositades durant un breu període de temps, que foren ràpidament fossilitzades pels sediments aportats per un desbordament del riu Francolí. Això permet estudiar un període molt concret el Plistocè mitjà, fet poc habitual, donat que sovint els nivells arqueològics d’aquesta època es dipositen durant llargs períodes de temps, amb la qual cosa s’acumulen restes de diferents períodes”.

Zona de talla localitzada a la Cansaladeta amb nombroses restes d'eines - Andreu Ollé / IPHES

Pel que fa a la indústria lítica, el registre fonamental d’aquest nivell, “mostra les diferents fases de la cadena de producció i ús de les eines, cosa que proporciona una visió molt completa de la tecnologia d’aquest període, caracteritzada per la fabricació sistemàtica d’eines sobre ascla de mitjà i petit format (el mode 3) destinades a tasques de carnisseria i al treball de la fusta, i l’abandó de les eines de gran format com els bifaços i els fenedors, característiques del mode 2”, puntualitza Josep Maria Vergès.

El mateix investigador ha afegit: “Una característica excepcional de la Cansaladeta és que, degut a la dinàmica d’inundacions del Francolí, que aporta sediments, les restes queden enterrades ràpidament, conservant de forma excepcional la seva distribució espacial  original. Un altre fet insòlit, relacionat sempre amb la magnífica conservació del registre arqueològic, és la presència de nombrosos remuntatges del procés de fabricació de les eines de pedra, que permeten estudiar a fons i amb gran detall les seqüències de gestos tècnics que porten a la fabricació dels diferents tipus d’eines”, ha afegit. Els remuntatges, en indústria lítica, són peces procedents del mateix nucli que enganxen l’una amb l’altra, i/o amb aquest, permeten reconstruir el procés de talla i visualitzar perfectament com s’ha portat a terme la talla del nòdul.

technorati tags: excavació , La Cansaladeta , eines pedra , Francolí , cadena productiva , Erasmus Mundus

22 Mai, 2009

 Dossier de premsa

Presenten els resultats d’un estudi paleoantropològic i paleopatològic sobre aquests fòssils

L’estrès i la torticolis són dues de les malalties que patien els Homo sapiens que van habitar la Cueva de Maltravieso (Cáceres) fa 3.500 anys, segons es demostra en un estudi que ha presentat avui l’Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX), del qual formen part membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), sobre les característiques paleoantropològiques i paleopatològiques observades en l’anàlisi de les restes cranials i postcranials pertanyents a un total de 12 individus. D’aquest conjunt en sobresurten 2 per la seva especificitat: el número 1, un crani trepanat descobert el 1951, que ha rebut el nom de “Montaña”, i el número 7, “Jorge”, corresponent a un infant de 8 anys.

Crani 1 trobat a Maltravieso en el qual s'observa que va ser trepanat - EPPEX

Del crani 1 “cal destacar que presenta una lesió induïda en l’os parietal esquerra produïda per una trepanació”, indica Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES i coautor de l’estudi juntament amb la paleoantropòloga Laura Martín-Francés, de l’EPPEX. A més, hi ha col·laborat Javier Barca, antropòleg de la Universitat d’Extremadura.

“La lesió –prossegueix Lorenzo- presenta signes de remodelació òssia, la qual cosa significa que va sobreviure a la intervenció quirúrgica. El diagnòstic més probable és una possible torticolis congènita, atenent a les lesions que hem observat en el crani. Per la qual cosa possiblement van efectuar la trepanació per pal·liar els símptomes provocats per la torticolis”.

Pel que fa al individu 7, Jorge, se li han atribuït diversos processos patològics que el van afectar en vida, com algunes lesions a les tíbies i a les fíbules. Cal referir-se especialment a la periotitis, moments puntuals d’interrupció de creixement, que és una reacció de l’os a canvis patològics que l’afecten, per exemple, malalties infecciones o situacions d’estrès.

Esquelet de l'individu n. 7, Jorge - Gerard Campeny / IPHES - EPPEX

El conjunt de fòssils investigats són de la col·leccions “Callejo” i “EPPEX”, en el primer cas obtingudes l’any 1951 i en el segon, descobertes per l’Equipo Primeros Pobladores de Extremadura l’any 2002 a la Sala del Descubrimiento. “Ambdues col·leccions tenen un valor arqueològic molt important –assegura Antoni Canals, codirector de l'EPPEX-. No només per la necròpolis de la qual formen part i l’estudi de la qual es publicarà aviat, si no també perquè facilitaran molta informació sobre els patologies de les poblacions humanes de fa 3.500 anys, antiguitat atribuïda segons les restes ceràmiques associades; EPPEX efectuarà, a més, la datació per carboni 14 d’una dent humana trobada a la Cueva de Maltravieso que permetrà afinar encara més aquesta cronologia”.

Tibies de l'individu 7 - Gerard Campeny / IPHES EPPEX

A més, s’ha dut a terme la digitalització 3D de les restes cranials en el marc del programa experimental d’antropologia virtual que l’IPHES realitza. D’aquesta manera es pot estudiar la morfologia dels cranis, reconstruint-los virtualment, a més de poder utilitzar aquesta informació per generar productes didàctics i expositius.

Vértebres humanes descobertes a Maltravieso - Gerard Campeny / IPHES EPPEX

Els resultats s’han donat a conpeixer avui al Museu de Cáceres en roda de premsa en la qual hi ha pres part Antoni Canals, codirector del Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) e investigador del IPHES; la alcaldesa de Cáceres, Carmen Heras; la Directora General de Patrimonio de la Junta de Extremadura, Esperanza Díaz, y el Director del Museo de Cáceres, Juan Valadés.

technorati tags: cranis , Homo sapiens , trepanació , vértebres , tibies; Maltravieso

21 Mai, 2009

Estudiar i conèixer la conducta dels primats no humans des d’una perspectiva teòrica i pràctica és l’objectiu fonamental del curs que ofereix la Fundació Mona els dies 20 i 30 de maig, a les seves instal·lacions a Riudellots de la Selva. Es tracta del nivell 2 del Programa de Formació en Etologia de Primats, que codirigeixen Olga Feliu, directora de la Fundació Mona, i Miquel Llorente investigador d’aquest centre i també de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Miquel Llorente amb Nico, un dels ximpanzès que acull la Fundació Mona, a Riudellots de la Selna - Zulma Sepúlveda / Fundació Mona

El nivell 2 se centra en conceptes bàsics de l’etologia, quina metodologia aplica aquesta disciplina i aspectes dels primats no humans com la conducta social, l’aprenentatge i la cognició, entre altres.

El curs inclou classes pràctiques d’observació al mateix recinte de la Fundació Mona.

technorati tags: Fundació Mona , primats , etologia , observació , formació. Riudellots de la Selva