El bloc de les activitats de l'IPHES

25 Abr, 2010

·         L’acte serà presidit per la Reina Sofia, que sempre ha demostrat un gran interès pel Projecte Atapuerca

·         El director de l’IPHES es va incorporar a aquestes excavacions l’any 1978 com a jove científic i de seguida es va encarregar d’organitzar les excavacions

Perfil biogràfic - El pensament d'Eudald Carbonell al Facebook - RETRANSMISSIÓ EN DIRECTE PER INTERNET

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) serà investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Burgos juntament amb José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga, tots tres com a codirectors del Projecte Atapuerca. L’acte serà divendres 30 d’abril, a les 11.30 h, a l’Aula Magna de l’esmentada universitat i estarà presidit per la Reina Sofía, que sempre ha demostrat un gran interès pels jaciments d’Atapuerca i l’estiu del 2009 els va visitar. Tots tres estaran apadrinats pel vicerector d’Ordenació Acadèmica i professor de la Facultat de Ciències de l’UBU, Manuel Pérez Mateos.

Eudald Carbonell als jaciments d'Atapuerca durant la campanya d'excavacions de 2009 - Jordi Mestre / IPHES

El nomenament d’honoris causa és un dels actes més solemnes per a qualsevol universitat. En aquest cas, la Universitat de Burgos vol reconèixer la tasca dels científics de més prestigi internacional en l’estudi de l’origen, evolució i comportament humans, incidint alhora en l’aportació que ha significat Atapuerca a la vida cultural, científica i social de l’Estat espanyol.  

Els tres codirectors treballen des de fa molts anys en els jaciments de la Sierra de Atapuerca. Eudald Carbonell es va incorporar fa 31 anys, quan era un jove científic de 26 anys i les excavacions les dirigia el professor Emiliano Aguirre. L’any 1991, ell, Bermúdez de Castro i Arsuaga assumirien la codirecció en jubilar-se el veterà paleontòleg. Des de sempre, tots tres han estat molt vinculats a l’UBU; en aquesta relació, un punt d’inflexió important va tenir lloc el 1996 quan aquesta universitat els va proposar com a candidats a rebre el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica, que els concedirien un any després. Per aquest i molts altres motius, el desembre de 2009, el Consell de Govern de la Universitat de Burgos va acordar el nomenament dels tres codirectors com a honoris causa.

 Els tres codirectors del Projecte Atapuerca, d'esquerra a dreta, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i José María Bermúdez - Cedida Patricia González / Diario de Burgos

Eudald Carbonell va visitar per primer cop els jaciments d’Atapuerca l’any 1977 i un any després es va incorporar a l’equip: “Jo m’encarregava del treball de camp gràcies a l’experiència arqueològica que havia obtingut en jaciments com l’Arbreda (jaciment del paleolític mitjà i conegut arreu del món) i en altres localitats catalanes i espanyoles. Així que va ser que vaig anar a Atapuerca com a jove arqueòleg i de seguida, a partir de 1980, em vaig anar responsabilitzant de muntar les excavacions”, recorda al seu llibre Els somnis de l’evolució.

Eudald Carbonell amb la Reina Sofía a Atapuerca l'estiu de 2009 - Jordi Mestre / IPHES

Des del 1978, però, es van començar a estructurar els treballs a efectuar al complex conegut com la Trinchera del Ferrocarril, que inclou Gran Dolina, on el 1994 es descobriria una nova espècie, l’Homo antecessor, d’una cronologia de 800.000 anys. Entre les característiques que se li atribueixen destaca que practicava el canibalisme cultural. De fet, com el explica en la mateixa publicació, als anys noranta s’inicia la dècada prodigiosa d’Atapuerca, tant per les troballes com per la nova organització de les recerques.

Més de 30 anys d’excavacions a Atapuerca han propiciat fòssils molt interessants i claus per avançar en el coneixement científic sobre els nostres orígens. Així, per exemple, s'han trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, amb una antiguitat d’1,3 milions d'anys; aquesta troballa va ser portada a Nature. L'Equip d'Investigació d'Atapuerca treballa amb la hipòtesi que aquestes restes humanes tan velles puguin pertànyer a Homo antecessor.

A la Sima de los Huesos s'ha documentat l'acumulació intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va passar fa uns 500.000 anys i són restes d'Homo heidelbergensis. Amb ells es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers desapareguts. Al seu torn, això indica la capacitat simbòlica d'aquells homínids i la complexitat social que ja posseïen.

technorati tags: evolució , homínids , honoris causa , paleontologia , espècies