www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

23 Jul, 2010

La presència humana a Atapuerca podria ser més antiga del que es pensava i remuntar-se a fa més d’1,3 milions d’anys

Aquesta antiguitat ho avalaria unes eines de pedra i microfauna de la Sima del Elfante trobada en nivells que  tindrien més de 1,3 milions d'anys

Aquesta és una de les aportacions principals de la campanya d’enguany en la que hi ha pres part 150 investigadors un centenar dels quals estan vinculats a l’IPHES

A la mateixa Sima del Elefante s’han localitzat per primer cop  restes d’animals en connexió anatòmica

A Gran Dolina, es demostra que el nivell TD6, on es va descobrir l’Homo antecessor, va actuar de cau de grans carnívors

A la Sima de los Huesos es recuperen fragments que permetran reconstruir un nou crani humà d’Homo heidelbergensis de fa uns 500.000 anys.

“Les evidències que hem descobert durant aquesta campanya al jaciment de la Sima del Elefante apunten a què la presència humana a la Sierra de Atapuerca podria ser més antiga de la que coneixíem fins el moment”, assenyala Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L’arqueòleg es basa en la troballa de dues peces d’indústria lítica així com ossos amb marques de tall localitzats en sediments que possiblement estiguin datats en més d’1,2 milions d’anys, cronologia de màxima antiguitat que presentaven les restes trobades fins ara a la Sima del Elefante.

Eina trobada a la Sima del Elefante

Una de les dues eines de pedra descobertes aquesta campanya a la Sima del Elefante - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta és una de les aportacions principals de la campanya d’enguany a Atapuerca, desenvolupada del 15 de juny al 23 de juliol. En aquest període, per diferents torns, hi ha pres part un total de 150 investigadors procedents de diversos païssos del món i de diversos centres de recerca. Del total esmentat, un centenar estan vinculats d’una manera o altra a l’IPHES.

Excavacions a la Sima del Elefante aquest any

Excavacions a la Sima del Elefante aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES

L’antiguitat de l’ocupació humana a la Sima del Elefante també ho avalaria el fet que en els nivells inferiors s'han trobat les musaranyes verinoses juntament amb castors, una nova espècie definida a Atapuerca, Arvicola jacobaeus, amfibis i nombroses aus. La nova espècie és important perquè ens indica que el llinatge de la rata d'aigua (Arvicola) és bastant més antiga del que es pensava, ja que sabem per la resta de la microfauna de la Sima del Elfante, que aquests nivells tindrien més de 1,3 milions d'anys.

Rentat de material al riu

El rentat sistemàtic del sediment que es troba durant l'excavació facilita trobar restes de microfauna que poden ser bàsiques per a les datacions dels jaciments - Jordi Mestre / IPHES

A la Sima del Elefante també s’hi ha trobat restes de diferents tàxons d'aus, així com d'animals de macrofauna com cavall, cérvol, macaco o bòvid, les quals reforcen la idea que a la Sierra de Atapuerca fa més d'un milió d'anys hi havia un paisatge on es mesclaven zones arbòries amb d’altres una mica més obertes i menys boscoses.

Entre les restes d'herbívors recuperats a la Sima del Elefante cal destacar la presència de diferents elements esquelètics en semiconexión anatòmica d'un bòvid, possiblement un Bisó. “Aquesta troballa és important perquè fins ara a l'interior de la Sima del Elefante les restes d'animals de talla gran eren escassos i en cap cas s'havien recuperat ossos llargs i costelles sencers i, molt menys en clara connexió esquelètica, d'un ungulat. D'altra banda, també hem recuperat les extremitats en connexió anatòmica d'un fèlid de mida mitjana gran, possiblement un jaguar”, remarca Eudald Carbonell.

D’altra banda, a la Gran Dolina, al nivell TD6 on es va descobrir l’Homo antecessor, el primer europeu, s’ha demostrat que aquest espai va funcionar com cau de grans carnívors. S'han recuperat restes de hienes (Crocuta sp.), de les seves preses i copròlits, així com fòssils d'óssos (Ursus dolinensis) que utilitzaven la cavitat per hivernar. Pel que fa a la presència humana en aquest conjunt “és esporàdica. Es tracta de visites puntuals d'homínids, doncs les activitats només deixen restes òssies aïllades amb algunes marques de tall i fractures o algunes eines disperses”, comenta Eudald Carbonell.

Excavació a la Gran Dolina a TD6

També a Gran Dolina, però al nivell TD10, d’una antiguitat d’uns 350.000 anys, ha posat al descobert aquests dies nombroses restes, 11.500 de fauna i 2.500 eines de pedra. El seu estudi aportarà molta informació sobre la vida d’ Homo heidelbergensis.  De moment ja s’ha constatat que a TD10 2  els membres d’aquesta espècie es van especialitzar en la cacera i el consum de bisons, fent servir per a aquest fi únicament diferents varietats de sílex de la Sierra de Atapuerca per a l’elaboració de les seves eines, essent alhora la primera vegada que es documenta a Atapuerca. “Avui per avui –observa Eudald Carbonell- podem confirmar que al llarg del Plistocè mig aquests grups d’homínids van desenvolupar diferents estratègies de subsistència i d’adaptació a l’entorn més pròxim, cosa que indica una notable complexitat social i tècnica.

D’altra banda, al Portalón de Cueva Mayor s'han excavat registres del Calcolític, d'uns 3.900 anys abans del present i s'han descobert llars delimitades per pedres, alguna d'elles de gran potència i altres de gran extensió. Pel que fa als materials arqueològics, s'han recuperat grans fragments de vasos trencats amb decoracions impreses, de pastilles o perforacions i algun fragment de vas campaniforme, molt típic del Calcolític.

També s'han obtingut nombroses restes d'indústria òssia, entre els quals sobresurt una espàtula allargada amb l'extrem dentat anomenada "gradina", que servia per a realitzar decoracions incises sobre les peces de ceràmica. Entre les eines en pedra polida, cal remarcar la presència de diversos molins de mà plans o naviculars, un d'ells d'uns 50 cm de llarg per 30 d'amplada i 10 de gruix, cosa que evidència una presència important d'activitat agrícola dins de la cova.

Entre les restes de fauna abunden l’ovella, cabra, vaca i porc, encara que també hi ha de cavall, gos i tortuga. També s’hi ha trobat ossos humans dispersos per tota la superfície, tant d'individus adults com immadurs.

A la Galería de las Estatuas s’han aconseguit abundants restes de fauna i un interessant conjunt de peces d'indústria mosteriana, la pròpia dels neandertals, amb una cronologia . que se situa al voltant dels 45.000-50.000 anys. Es tracta de l’únic jaciment d’aquesta època conegut a les coves de la Sierra de Atapuerca.

Finalment, a la Sima de los Huesos, l’únic jaciment on encara es continua treballant-hi, S'estan recuperant importants fragments cranials que, juntament als aconseguits en campanyes anteriors, estan permeten reconstruir un nou crani humà d’Homo heidelbergensis, de fa uns 500.000 anys.

technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre: