Aquesta antiguitat ho avalaria unes eines de pedra i
microfauna de laSima del Elfantetrobada en nivells
que tindrien més de 1,3 milions d'anys
Aquesta és una de les aportacions principals de la campanya
d’enguany en la que hi ha pres part
150 investigadors un centenar dels quals estan vinculats al’IPHES
A la mateixa Sima del Elefante s’han localitzat per
primer coprestes d’animals en connexió
anatòmica
A la Sima
de los Huesos es recuperen
fragments que permetran reconstruir un nou crani humà d’Homo heidelbergensis de
fa uns 500.000 anys.
“Les evidències que hem descobert durant aquesta campanya al jaciment de la Sima del Elefante apunten a
què la presència humana a la
Sierra de Atapuerca podria ser més antiga de la que coneixíem
fins el moment”, assenyala Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca
i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució
Social). L’arqueòleg es basa en la troballa de dues
peces d’indústria lítica així com ossos amb marques de tall localitzats en sediments que possiblement estiguin datats
en més d’1,2 milions d’anys, cronologia de màxima antiguitat que presentaven
les restes trobades fins ara a la
Sima del Elefante.
Una de les dues eines de pedra descobertes aquesta campanya a la Sima del Elefante - Jordi Mestre / IPHES
Aquesta és
una de les aportacions principals de la campanya d’enguany a Atapuerca,
desenvolupada del 15 de juny
al 23 de juliol. En aquest període, per
diferents torns, hi ha pres part un total de 150
investigadors procedents de diversos
païssos del món i de diversos centres de recerca. Del total esmentat, un centenar estan vinculats d’una manera o altra a
l’IPHES.
Excavacions a la Sima del Elefante aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES
L’antiguitat
de l’ocupació humana a la Sima
del Elefante també ho avalaria el fet que en els nivells inferiors s'han trobat
les musaranyes verinoses juntament amb castors, una nova espècie definida a
Atapuerca, Arvicola jacobaeus,
amfibis i nombroses aus. La nova espècie és important perquè ens indica que el
llinatge de la rata d'aigua (Arvicola)
és bastant més antiga del que es pensava, ja que sabem per la resta de la microfauna de la Sima del Elfante, que aquests
nivells tindrien més de 1,3 milions
d'anys.
El rentat sistemàtic del sediment que es troba durant l'excavació facilita trobar restes de microfauna que poden ser bàsiques per a les datacions dels jaciments - Jordi Mestre / IPHES
A la Sima del Elefante també s’hi
ha trobat restes de diferents tàxons d'aus, així com d'animals de macrofauna
com cavall, cérvol, macaco o bòvid, les quals reforcen la idea que a la Sierra de Atapuerca fa més
d'un milió d'anys hi havia un paisatge on es mesclaven zones arbòries amb d’altres
una mica més obertes i menys boscoses.
Entre les
restes d'herbívors recuperats a la
Sima del Elefante cal destacar la presència de diferents
elements esquelètics en semiconexión anatòmica d'un bòvid, possiblement un Bisó.
“Aquesta troballa és important perquè fins ara a l'interior de la Sima del Elefante les restes
d'animals de talla gran eren escassos i en
cap cas s'havien recuperat ossos llargs i costelles sencers i, molt menys en
clara connexió esquelètica, d'un ungulat.
D'altra banda, també hem recuperat les extremitats en connexió anatòmica d'un
fèlid de mida mitjana gran, possiblement un jaguar”, remarca Eudald Carbonell.
D’altra
banda, a la Gran Dolina,
al nivell TD6 on es va descobrir l’Homo
antecessor, el primer europeu, s’ha demostrat que aquest espai va funcionar
com cau de grans carnívors. S'han recuperat restes
de hienes (Crocuta sp.), de les seves preses i copròlits, així com fòssils
d'óssos (Ursus dolinensis) que
utilitzaven la cavitat per hivernar. Pel que fa a la presència humana en aquest conjunt “és
esporàdica. Es tracta de visites puntuals d'homínids, doncs les activitats
només deixen restes òssies aïllades amb algunes marques de tall i fractures o
algunes eines disperses”, comenta Eudald Carbonell.
També a Gran
Dolina, però al nivell TD10, d’una antiguitat d’uns 350.000 anys, ha posat al
descobert aquests dies nombroses restes, 11.500 de fauna i 2.500 eines de
pedra. El seu estudi aportarà molta informació sobre la vida d’ Homo heidelbergensis. De moment ja s’ha constatat que a TD10
2els membres d’aquesta espècie es van
especialitzar en la cacera i el
consum de bisons, fent servir per a aquest
fi únicament diferents varietats de sílex de la
Sierra de Atapuerca per a l’elaboració de les seves eines,
essent alhora la primera
vegada que es documenta a Atapuerca. “Avui
per avui –observa Eudald Carbonell- podem confirmar que al llarg del Plistocè
mig aquests grups d’homínids van desenvolupar diferents estratègies de subsistència i d’adaptació a
l’entorn més pròxim, cosa que indica una notable complexitat social i tècnica.
D’altra
banda, al Portalón de Cueva Mayor s'han excavat registres del Calcolític, d'uns
3.900 anys abans del present i s'han descobert llars delimitades per pedres,
alguna d'elles de gran potència i altres de gran extensió. Pel que fa als
materials arqueològics, s'han recuperat grans fragments de vasos trencats amb
decoracions impreses, de pastilles o perforacions i algun fragment de vas
campaniforme, molt típic del Calcolític.
També s'han obtingut
nombroses restes d'indústria òssia, entre els quals sobresurt una espàtula
allargada amb l'extrem dentat anomenada "gradina", que servia per a
realitzar decoracions incises sobre les peces
de ceràmica. Entre les eines en pedra
polida, cal remarcar la presència de diversos molins
de mà plans o naviculars, un d'ells d'uns 50 cm de llarg per 30
d'amplada i 10 de gruix, cosa que evidència una presència important d'activitat agrícola dins de la cova.
Entre les
restes de fauna abunden l’ovella, cabra, vaca i porc, encara que també hi ha de
cavall, gos i tortuga. També s’hi ha trobat ossos humans dispersos per tota la
superfície, tant d'individus adults com immadurs.
A la Galería de las Estatuas
s’han aconseguit abundants restes de fauna i un interessant conjunt de peces d'indústria mosteriana, la pròpia dels neandertals, amb una cronologia . que se
situa al voltant dels 45.000-50.000 anys. Es tracta de l’únic jaciment
d’aquesta època conegut a les coves de la Sierra de Atapuerca.
Finalment, a
la Sima de los
Huesos, l’únic jaciment on encara es continua treballant-hi, S'estan recuperant
importants fragments
cranials que, juntament als aconseguits en
campanyes anteriors, estan permeten reconstruir un nou crani humà d’Homo heidelbergensis, de fa uns
500.000 anys.
