26 Jun, 2009

Crisi cíclica o sistèmica? (1)

Publicat per eudaldc 10:32 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Articles Mundo

ANALITZAR l'actual crisi ens permet conèixer què està passant, classificar el fenomen i establir relacions amb les que han precedit aquesta. Avui parlaré només del que és una crisi cíclica en un sistema establert, per diferenciar-la d'una crisi sistèmica, que tractaré en el pròxim article, perquè dubto que la situació actual sigui només de tipus cíclic.

Els cicles sistèmics inclouen les formacions socials des de l'esclavisme al capitalisme passant pel feudalisme. L'evolució humana ha estat seqüencial adaptant-se amb noves adquisicions al llarg de la història.

La crisi actual és una conseqüència de l'evolució del sistema capitalista. En aquest sentit, és lògicament de caràcter cíclic; una més de les que ha tingut el sistema per adaptar-nos a una altre tipus de creixement, com la del 29, per ser de les més conegudes. La qüestió és que ara aquesta crisi cíclica cavalca sobre una crisi sistèmica.

La cíclica està determinada per la desestructuració conceptual d'una sèrie de paràmetres que fan funcionar de forma normal un sistema. Per fer-ne una analogia, és com un constipat per un espècimen humà; pot fer que l'afectat continuí la seva tasca quotidiana, però ho fa amb males condicions, i si el refredat és molt fort, tarda més en recuperar-se, però el sistema segueix endavant, només amb una alteració de tipus conjuntural. Al final, el cos recupera la normalitat fins que torna a sentir símptomes de mal funcionament. Així el cos es regula sens danys de fons. Des d'aquest punt de vista, el que està passant ara no és pot classificar com una crisi més del sistema capitalista, sinó com una greu malaltia incurable que porta al pacient a la mort estructural i, per tant, sistèmica.

Estructura social i econòmica

La crisi cíclica no qüestiona l'estructura social i econòmica, no transforma les relacions humanes productives ni socials, el que fa és ajustar-les per tornar a redundar en els seus propis principis. La vida també és un cicle, el del naixement i mort d'un organisme viu es constant, a nivell antogenètic és traumàtic, a nivell filogenètic és necessari per progressar socialment i cultural.

Per això, l'anàlisi d'una crisi s'ha de fer a nivell evolutiu tenint en compte les lleis de la selecció natural, però ara també amb les lleis de la selecció social. Si no ho fem d'aquesta manera correm el risc d'una interpretació mecanicista que pot posar en joc la supervivència de molts espècimens humans.

Aquest article va ser publicat per primer cop el 3 de juny de 2009 de la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI

13 Mai, 2009

Humans organitzadors

Publicat per eudaldc 12:52 | Enllaç permanent | Comentaris (6) | Retroenllaços (0) | Articles Mundo

No tots els espècimens serveixen per organitzar. Aquest és un principi clar, objectiu i concret. Qui no vol, no pot. Qui no sap, no és capaç. La realitat i l'experiència demostren que és d'aquesta manera.

La motivació, l'educació i la bona socialització són tres característiques que ha de tenir tot organitzador. Sense aquestes propietats emergents no és possible que existeixi una socialització com cal del grup i, com a conseqüència, una capacitat de treball en equip per poder aconseguir tots els objectius que es plantegen a nivell estratègic.

La figura social organitzadora és la persona que sap com pensar sobre allò que coneix i després prendre decisions sobre el que és necessari fer. Estem entrant en la societat del pensament i, consegüentment, els humans hem de ser capaços d'entendre que la immensa xarxa de coneixement que existeix s'ha posat a la nostra disposició i és un tresor intel·ligent que ha de ser articulat críticament.

No tot s'aprèn, però no hi ha dubte que alguna cosa queda quan t'esforces. La responsabilitat social és la prova més intel·ligent de la nostra consciència crítica com a espècie. Des d'aquesta perspectiva, no existeix el lideratge com a tret etològic, sinó la corresponsabilitat com a procés d'evolució conscient.

Com ens preparem per dirigir? Com ens hem d'organitzar? La capacitat etològica és un factor que s'ha de tenir en compte, ja que es tracta de trets intrínsecs i que, per tant, han estat modelats per la selecció natural. Tot i que els primats humans estem construïts amb el mateix material no tots som iguals. La socialització és un altre element important que cavalca a espatlles de l'etologia. D'aquesta manera, etologia i comportament social i cultural estan fortament arrelats en el substrat de les nostres capacitats.

La cultura i l'educació formen part d'un entramat incommensurable que pot tenir una bona expressió quan existeix una voluntat ferma d'obtenir objectius a través dels processos de comprensió de la complexitat i de la seva gestió.

Educar-se en la teoria, experimentar amb la pràctica; això és el que hem d'aplicar. No creguis, pensa. No facis cas als qui t'expliquen com organitzar, cosa que ells mai no han fet. Escolta, en canvi, a qui ja han estructurat, perquè són aquestes persones les qui et poden il·lustrar-te en el procés i, a més, de forma empírica. Analitza el que fas i entén la forma de fer-ho. És així com ens humanitzem.

Aquest article va ser publicat pe prrimer cop al diari El Mundo del siglo XXI, el passat 6 de maig de 2009, a la secció Prisma.

16 Abr, 2009

Cap a un altre sistema

Publicat per eudaldc 20:25 | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0) | Articles Mundo

La voluntat dels humans encara no intervindrà en el canvi del sistema. L'orde natural ha de ser substituït per l'organització humana; així ho vinc dient des de fa temps.

La crisi que estem passant no és tan sols financera, sinó també econòmica i social. Avancem directament cap a una crisi d'espècie. Les nines russes són un bon símil per explicar què és el que està passant. La nina gran està oberta, després n'apareixen de dins, una darrera l'altre, fins arribar a la més petita; aquesta és la que guarda la part essencial del que està passant.

Fins ara els colls d'ampolla pels que havia travessat el nostre gènere no eren processos dels que els humans tinguessin consciència universal, però ara sí. Tenim una incipient consciència d'espècie que s'està socialitzant, espero que a marxes forçades, si no, no arribarem a temps de dirigir la transformació cap a la qual, de forma accelerada, camina la nostra espècie.

La socialització de la revolució científicotècnica ens obre termodinàmicament les portes del caos i el cost que comportarà serà més alt que el de la revolució industrial.

Desconeixem el cost específic que significà la revolució Neolítica fa ara 7.000 anys. Sens dubte, fou el creixement demogràfic exponencial en els llocs on s'hi establia, però un desastre pels grups que no la assumien com a pròpia.

La revolució industrial va acabar amb les economies no productives, va socialitzar les matèries primeres i accelerà els desequilibris constant-nos el 20% dels efectius humans. Per la seva part, la primera i la segona guerra mundial varen matar 100 milions de persones i les seves conseqüències devastadores en el planeta plantejaven condemnar-ne a uns altres cent milions.

Ara, és l'hora de l'evolució del sistema amb la darrera de les revolucions: la científicotècnica, que per instal·lar-se en el planeta necessitarà metabolitzar la seva energia; això es produeix en unes condicions molt diferents a les anteriors. En primer lloc, perquè nosaltres hem intervingut accelerant els canvis en els ecosistemes, generant desequilibris econòmics de gran magnitud, consumint energia de forma irresponsable, i conseqüentment el sistema està arribant a un llindar termodinàmic. La diferència de gradient entre entropia física i entropia social s'accelera; els problemes en el futur estan assegurats.

Quan s'arriba a exponencials convergents, la única solució és el caos. Malgrat tot, sóc optimista.

Aquest article va ser publicat per primer cop el 8 d’abril a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI

24 Mar, 2009

Patrimoni i Evolució

Publicat per eudaldc 18:13 | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0) | Socialització

Rebo una carta oficial de Francesco Bandarin, director de UNESCO World Heritage Centre, on ens comunica als directors del projecte Atapuerca que vol celebrar un meeting a Burgos del 22 al 25 de març. Al meeting es discutiran tres grans tòpics de l’evolució humana:

1. L’origen i la diversitat del gènere Homo (genètica, biològica, anatòmica) i les seves organitzacions socials.
2. Els canvis estructurals corresponents al coneixement simbòlic, les innovacions tecnològiques, producció d’eines, descobriment i ús del foc, etc.
3. Colonització humana i dispersió per nous espais.

Ens comenta que el seminari internacional es denominarà Prehistory and the World Heritage Convention: Towards an Action Plan and the related thematic Studies.

Em sembla summament important i així li vaig fer saber a Nuria Sanz, l’organitzadora de l’esdeveniment, que la prehistòria sigui motiu d’interès social internacional i que els organismes de què s’ha dotat la nostra espècie siguin els encarregats de sensibilitzar i organitzar aquests projectes.

               Els assistents a la troba van poder comprovar el valor dels jaciments d'Atapuerca - José María Bermúdez de Castro / EIA

El 22 de març amb José María Bermúdez, Robert Sala, Ana Isabel Ortega i Carlos Díaz del EIA (Equipo de Investigación de Atapuerca) vam a acompanyar a col·legues nostres  provinents de tots els continents a una excursió per la Sierra de Atapuerca. Durant l’excursió vam tenir l’oportunitat de mostrar la riquesa científica d’aquest complex de jaciments. Tenir l’evolució humana condensada en un espai de poques hectàrees és per als humans que investiguem un regal de la naturalesa.

Vam poder mostrar a la delegació de la UNESCO, els jaciments de la Sima del Elefante, on s’han trobat els fòssils humans més antics d’Europa d’uns 1,3 milions d’anys; el de la Cova de la Gran Dolina on es descobrí l’Homo antecessor, amb prop de 900.000 anys d’antiguitat, així com Galeria, de 400.000 anys.

Participants a la reunió, en la seva visita a Atapuerca - José María Bermúdez de Castro / EIA

Després visitàrem el jaciment del Portalón, amb una important seqüència dels últims 9.000 anys. A la mateixa entrada, els vam fer saber com era la Sima de los Huesos fa més de 400.000 anys, on hi ha l’acumulació de cadàvers més antiga de la història, pertanyent a Homo heidelbergensis del Plistocè mitjà.

A l’hora de dinar discutírem amb Nuria Sanz la singularitat dels jaciments prehistòrics del món. En la meva opinió, són reserves d’informació de la biosfera, són memòria del sistema biòtic i abiòtic que ens pot ensenyar a conèixer com érem o com era el passat durant 1,5 milions d’anys.

Cal, per tant, conservar i estudiar aquestes singularitats. Una espècie sense informació és una espècie sense coneixement. Una espècie sense coneixement no té pensament. Ens farà falta molta informació per passar el coll d’ampolla del segle XXI.

18 Mar, 2009

Actuar i pensar

Publicat per eudaldc 20:29 | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0) | Política i societat civil

La màxima pot ser: actuar en el present i pensar en el futur. El coneixement és un dels processos més importants de l'evolució de la matèria i l'energia. Ajuda a saber i dóna claus per pensar. Conèixer les lleis de la natura, imitar-les i reproduir-les ens permet accelerar l'evolució. Això és una obvietat en el procés d'hominització i humanització.

En aquest punt, la nostra espècie comença a entrebancar-se amb les seves incertituds. El principi d'incertitud ens fa relativitzar el coneixement i ens torna més intel·ligents, però, a la vegada, més fràgils. La complexitat s'apodera del nostre entorn i les decisions que prenem han de contemplar paràmetres que abans no plantejàvem. L'estratègia passa per desenvolupar un nou nivell de comprensió dels fenòmens. Jerarquitzar les decisions, utilitzar de forma raonable i crítica el coneixement científic, ens obre les portes a una evolució responsable i a un progrés conscient. Dos conceptes que no veig factibles sense una consciència operativa. Aquest tipus de consciència només pot ser socialitzada si augmenta de forma exponencial la consciència crítica d'espècie. Això no és automàtic, han de passar esdeveniments i situacions que ens posi contra les cordes, així el pensament actua i s'avança cap a la construcció d'alternatives que permetin noves formes d'entendre i viure.

Canviar la forma d’organització

L'escenari que se'ns obre en el planeta és clar; o canvien la forma d'organitzar la nostra evolució i la selecció tècnica comença a ser eficaç, o el futur dels humans pot convertir-se en un mal son d'espècie. Al fer-nos conscients augmenta la incertitud, esdevenint paradigma d'actuació i la complexitat encara augmenta més en no poder ser gestionada pel coneixement i l'acció humana. Nogensmenys, si que es poden establir els elements mínims i objectius que l'Homo sapiens hauríem de seguir en el planeta. Com ja hem dit moltes vegades, segurament una catarsi ens empenyerà a prendre decisions.

De moment, conviure en la complexitat i entendre el nostre rol pot servir-nos per resistir la força que ens empeny cap a una direcció incerta, però necessitem noves formes d'adaptació i adquisicions per continuar a cobert en la nostra nau terra. Estem preparats per generar els conceptes i per fixar els objectius, però serem capaços a curt termini de portar-ho a terme? Aquesta és la pregunta que hem de fer-nos. La contrastació ha de ser empírica, si no pagarem un desgast específic molt car.

Aquest article es va publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo, l'11 de març de 2009

27 Feb, 2009

Antonio Gades i els processos revolucionaris a Amèrica Llatina

Publicat per eudaldc 13:03 | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0) | Política i societat civil

Madrid acull un homenatge al ballarí pel seu compromís social i artístic

Antonio Gades (1936 – 2004) es va fer molt famós com a ballarí, però són molts els qui no obliden tampoc el seu compromís social i artístic, que sempre el van acompanyar. Precisament, en reconeixement a aquestes dues facetes s’ha organitzat un acte que es realitzarà dissabte dia 28 de febrer a les 17 hores al Palau de Congressos de Madrid, al qual m’han convidat a participar-hi.

Cartell que anuncia l'acte

En concret, se celebrarà una taula rodona sobre els processos revolucionaris a Amèrica Llatina, per iniciativa de la Fundación Obrera de Investigación y Cultura (FOIC) que ha comptat amb la col·laboració del Govern de Cuba i el recolzament del Partido Comunista de Los Pueblos de España, del qual Antonio Gades va ser militant i membre del seu comitè central fins a la seva mort. Hi intervindré juntament amb Abel Prieto, ministre de Cultura de Cuba; els escriptors Santiago Alba i Carlo Fabretti, i l’escriptora Belén Gopegui.

Com he expressat ja moltes vegades, jo també sóc comunista i sempre m’han interessat els processos revolucionaris d’Amèrica Llatina, on en els darrers anys he anat sovint amb motiu de la Red de Orígenes (RDO) que des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) – que dirigeixo- impulsem amb equips científics d’allí per compartir coneixement i promoure diferents projectes de recerca, socialització i docència.

Durant la transició espanyola, Antonio Gades es va declarar com un català d’Elda, el poble valencià on va néixer. D’ideologia marxista, va acabar militant al Partido Comunista de los Pueblos de España i es va mantenir vinculat al Partit Comunista de Cuba durant tota la seva vida.

Amb algunes de les seves creacions artístiques va efectuar gira per diversos països d’Amèrica Llatina. El 2004, poc abans de morir, havia rebut de mans de Fidel Castro, un personatge que jo sempre he admirat, l’Orden José Martí, la màxima condecoració de la República de Cuba. Les seves cendres estan dipositades al Mausoleu dels Herois de la Revolució Cubana.

18 Feb, 2009

Davant la migració, evolució o involució social? ( i 2)

Publicat per eudaldc 20:42 | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0) | Articles Mundo