21 Mai, 2007
Els homÃnids que habitaven Orce i Atapuerca fa un milió d’anys gestionaven amb èxit un entorn ric i divers en recursos
Vivien en un entorn ric i divers en recursos herbívors i vegetals, amb una alta variabilitat d’espècies. Un ecosistema, per tant, molt favorable, però que no els hagués servit de gaire si no haguessin tingut una complexa organització social que, entre d’altres coses, els hagués permès gestionar amb èxit aquestes recursos. I és el que van saber fer, molt encertadament, els homínids que fa un milió d’anys habitaven Orce (Granada) i Atapuerca (Burgos), els quals tenien un alt coneixement dels recursos disponibles. S’ha pogut calcular, fins i tot, que aquests últims es movien per un territori d’una extensió compresa entre els 80 i els 100 kilòmetres, una distància que es podia fins i tot superar quan es tractava de buscar parella per reproduir-se.
Aquestes són algunes de les conclusions extretes de la tesi doctoral que ha elaborat Rosa Huguet, membre de l’equip d’investigació d’Atapuerca, i becaria del Fundación Atapuerca adscrita a l'IPHES (Institut Català de Paleoeocologia Humana i Evolució Social). La tesi es presenta dimarts dia 22, a les 10.30 h a la sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Amb el títol “Primeres ocupacions humanes a la Península ibèrica: Paleoeconomia a la Sierra de Atapuerca i la Cuenca de Guadix-Baza durant el Plistocè inferior”, la tesi ha estat codirigida per Jose Maria Bermúdez de Castro, codirector del Projecte Atapuerca, i Carlos Díéz professor de la Universitat de Burgos.
Rosa Huguet, excavant, autora de la nova tesi sobre Atapuerca i Orce
Rosa Huguet ha assegurat: “els homínids d’Atapuerca i d’Orce de fa un milió d’anys tenien un alt coneixement dels recursos disponibles, però no planificaven el seu ús i practicaven una economia basada en l’explotació intensiva i oportunista. Dic que no planificaven en el sentit de que no sortien a buscar un recurs en concret, com succeeix al Plistocè mig, moment en què, per exemple, cacen animals d’espècies i edats concretes, sinó que els homínids que ens ocupen aprofitaven tot allò que trobaven al seu abast, ja fossin bèsties que ells mateixos mataven, com d’altres ja abandonades (comportant-se llavors com a carronyers), i de qualsevol mida i edat. I era una economia intensiva perquè explotaven els recursos immediats, sense practicar rotacions o moviments en el territori en funció de l’època de l’any”.
Aquests grups de paleopobladores estava format per uns 20-25 individus, que ocupaven petits territoris. “Hem calculat de forma hipotètica que es mourien en una àrea d’entre 80 i 100 km; una dada que hem obtingut –afirma Rosa Huguet- a partir de la distància màxima que fan els diferents grups per obtenir la matèria lítica amb la qual elaboraven les seves eines i que era d’uns 5 km, una distància que pot ser mes gran quan es tracta de trobar parella amb qui reproduir-se”.
Alta variabilitat d'espècies
A la tesi es constata també que l’economia dels primers pobladors d’Orce i Atapuerca estava caracteritzada per l’alta variabilitat d’espècies d’herbívors, cosa que indica un ecosistema ric en el qual sobresortien els cèrvids, suids, bòvids, èquids, rinos, lepòrids i aus. Pel que fa a la vegetació, el paisatge estava definit per la presència d’oliveres, vinyes i lleguminoses, entre d’altres, a més de brots tendres com els espàrrecs, i els fruits secs, especialment avellaners, noguers, alzines i pins.
D’aquesta manera, “la meva investigació ha permès determinar quina es la paleoeconomía del primers pobladors de la Península Ibérica, i amb aquesta finalitat m’he centrat en l’estudi zooarqueològic de les restes òssies recuperades als jaciments de la Sima del Elefante i Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos) i els de Fuente Nueva 3 i Barranco León (la Cuenca de Guadix-Baza, Orce). Aquests conjunts arqueològics presenten una cronologia als volts del milió d’anys”.
Diferències Orce i Atapuerca: el medi
La diferència principal entre Orce i Atapuerca és el medi en què es desenvolupen: a Orce és a l’aire lliure, en un entorn lacustre, mentre que a Atapuerca és en un ambient kàrstic, de coves. “Una altre tret diferencial –puntualitza Rosa Huguet- és que, mentre els grups d’homínids d’Orce sembla que competien pels recursos amb alguns animals, per exemple els gran hiènids, a Atapuerca tot indica que cap altre carnívor els hi feia ombra, un fet que pot haver estat determinat per les condicions del medi. Sabem que a Atapuerca els humans son els primers en accedir als recursos del animals, mentre que això a Orce no ho hem pogut encara comprovar”.
Finalment, Rosa Huguet ha afegit: “Aquesta tesis doctoral ha sorgit de l’interès per conèixer el grau de desenvolupament cultural dels paleopobladores que van viure a l’Europa Occidental durant el Pleistocè Inferior, així com la seva capacitat de sobreviure i reproduir-se com a grup en els territoris que van habitar”.