31 Ago, 2013
L'equip que excava als jaciments d'Orce visita la cova malaguenya de Las Grajas per conèixer les possibilitats de recerca d'aquest enclavament
L'equip d'investigació que actualment està excavant en diferents jaciments d'Orce (Granada ) ha visitat aquesta setmana la Cueva de la Grajas , situada al municipi d'Archidona (Màlaga) , per conèixer in situ les possibilitats d'impulsar un projecte científic en aquesta cavitat, que podria començar el proper any.
En primer terme, Eudald Carbonell, en direcció a la Cueva de las Grajas - Ayuntamiento de Archidona
L'expedició es va organitzar coincidint amb una estada a Orce de l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ), centre de recerca que dirigeix ​​les excavacions en aquest lloc .
A Archidona , l'equip va poder observar sobre el terreny la importància del jaciment paleolític de la Cueva de las Grajas. El reconeixement del lloc i l'intercanvi d'opinions i idees entre els investigadors van posar de manifest l'enorme importància no només d'aquesta cavitat prehistòrica sinó del treball que sobre ell pot desenvolupar-se, sense oblidar el capítol de la seva posada en valor de cara als potencials visitants.
L'equip d'investigació dels
jaciments d'Orce va estar encapçalat pels doctors Robert Sala (el tercer per l'esquerra), director
arqueològic de les excavacions en aquest indret; Juan Manuel Jiménez (al centre de la imatge),
professor de la Universitat de Málaga, i Isidro Jorge Toro Moyano,
archidonés i director del Museu Arqueològic de Granada (el primer per l'esquerra).
Van exercir d'amfitrions el primer tinent d'alcalde, Francisco Jiménez , i el director executiu de l'Institut del Patrimoni d'Archidona, Juan José Ventura, els quals no només van acompanyar als esmentats investigadors sinó que van compartir el debat sobre les possibilitats del jaciment, ja que un els projectes de futur que es planteja l'Ayuntamiento de Archidona és precisament el de col·laborar amb tota iniciativa que serveixi per reprendre la investigació d'aquest lloc arqueològic i donar-li la posada en valor que es mereix .
Eudald Carbonell va signar en el llibre d'honor de l'Ajuntament d'Archidona - Cedida Ayuntamiento de Archidona
Aquesta visita va estar precedida un dia abans per la realitzada pels esmentats representants de l'Ayuntamiento de Archidona als jaciments d'Orce , a fi de conèixer sobre el terreny el procés d'excavació que s'està duent a terme i la logística que l'envolta . Allí van rebre les explicacions facilitades per Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES i director paleontològic de l'excavació.
technorati tags: paleolÃtic , excavacions , recerca , coves prehistòriques , socialització , arqueologia , tecnologia , evolució humana26 Ago, 2013
Campaments neandertals de curta duració a l’Abric RomanÃ, a Capellades
Tenen 58.000 anys i evidencien un canvi tecnològic important, documentant per primer cop en aquest jaciment eines que són làmines amb fils tallants
Eudald Carbonell: “És l’època de major esplendor d’aquesta espècie”
L’escassetat de restes de fauna indica que, a diferència d’altres èpoques, hi feien estades molt breus
Notícia anterior – NEAN Parc al Facebook i twitter – text en castellà
A la dreta, el director de l'excavació, l'arqueòleg Eudald Carbonell, en plena feina amb altres investigadors, auqest agost - Jordi Mestre/IPHES
L’excavació arqueològica que durant aquest mes es desenvolupa a l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) ha posat al descobert resultats extraordinaris: eines de fa sobre 58.000 anys, en el nivell P del jaciment, que pertanyen, en paraules d’Eudald Carbonell, arqueòleg director de l’excavació i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), “a l’època de major esplendor de l’Homo neanderthalensis, espècie que va ocupar Europa durant més de 200.000 anys”. Alhora, l’escassetat de restes de fauna localitzades indica que les estades en el jaciment, en aquell moment, eren molt breus.
Eina feta amb sílex vermell, de configuració laminar, de 15 cm, en el moment de trobar-se a l'Abric Romaní aquest estiu - Gerard Campeny/IPHES
Les eines del nivell P, el setzè documentat a l’Abric Romaní, estan configurades a base de làmines amb amplis fils tallants, normalment no retocades, realitzades sobre tot en sílex, tot i que també han utilitzat altres roques com la pedra calcària. Això suposa un canvi tecnològic molt important. Eudald Carbonell ha destacat: “És el primer nivell arqueològic de tota la seqüència estratigràfica de l’Abric Romaní en el què s’ha trobat aquesta tecnologia laminar. Las matèries primeres són molt variades, sobre tot en el cas del sílex. Sembla, a més, que hi ha una recerca de materials de bona qualitat i aptitud per a la talla”.
Un altre canvi a ressenyar en el camp de la tecnologia lítica, documentat durant aquesta excavació, és l’ús dels percussors de pedra més tova (el gres), que estaria en relació als mètodes de talla utilitzats per a l’obtenció de làmines.
Eudald Carbonell amb un altre arqueòleg de l'IPHES, Bruno Gómez, superant alguns nivells estèrils que sovint requereixen de l'ús de tecnologia potent per arribar als estrats on es localitzen els fòssils - Jordi Mestre/IPHES
L’equip també ha identificat restes de fauna corresponents a poques peces dels esquelets de no més de dos o tres animals (tal vegada dos cavalls de la espècie Equus ferus, i un Cérvol o Cervus elaphus). Presenten marques de tall fetes amb les ascles de pedra durant el seu esquarterament, fet que indica un aprofitament i consum pels propis neandertals. “Tanmateix la escassetat de restes i la seva relació amb els fogars indica que l’Abric Romaní durant aquesta època fou utilitzat com un lloc de pas on s’instal·larien durant espais breus de temps en partides d’aprovisionament de matèries primes o recursos animals”, ha assenyalat Eudald Carbonell.
Per altra banda, tal i com és habitual a l’Abric Romaní els fogars són nombrosos en aquest nivell. Se n’han excavat gaire bé una vintena. Tots ells de forma generalitzada de dimensions menors als dels nivells anteriors. “Aquest caràcter, tot i que s’haurà d’estudiar e investigar al llarg de l’any vinent, sembla que sostindria el model de les ocupacions curtes”, indica Carbonell.
Al costat de la tecnologia més "dura", la feina minuciosa és imprescindible per no perdre detall de l'excavació i extreure'n les peces sense que es malmetin, com és el cas d'aquestes eines de sílex del nivell P. Aquesta concentració d'indústria lítica indicaria que estem en una àrea de talla neandertal - Gerard Campeny/IPHES
El nivell P, per tant, estaria dins del territori logístic d’aquests grups de neandertals. “Tot i que presenta certes diferències es tractaria d’un model similar al que ja varem documentar al nivell N i que fou publicat l’any 2009 a la revista Current Anthropology”, recorda el mateix arqueòleg.
Els últims dies d’excavació s’estan destinant a treure els sediments estèrils que separen aquest nivell del següent: el nivell Q. La localització de aquest nou nivell presenta molt bones perspectives per obtenir una nova visió diacrònica en la evolució de las estratègies ocupacionals de les poblacions neandertals.
La campanya d’enguany a l’Abric Romaní es du a terme des del passat 8 d’agost i finalitza el dia 31. Hi pren part un equip internacional d’unes 40 persones, entre investigadors del IPHES de diferents disciplines i estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), del grau d'Història de la Universitat de Barcelona, una investigadora de la Universitat de Firenze (Itàlia), un estudiant del grau en Geologia de la Universitat de Barcelona, ​​dos estudiants del grau en Història de la Universidad de Salamanca i un de la Universidad de Sevilla, i un estudiant de doctorat de la Universitat de Tunísia.
technorati tags: fogars , tecnologia , fauna , matèries primeres , sÃlex , talla , marques de tall , là mines , percussors , estudiants , personal investigador19 Ago, 2013
Busquen a Orce noves dades per saber com eren les poblacions humanes fa sobre 1,3 milions d’anys i quin entorn les va acollir
Un equip de 60 persones inicia els treballs als jaciments de Fuente Nueva 3, Venta Micena i Barranco León
El conseller de Cultura i Esport de la Junta d'Andalucía, Luciano Alonso, inaugura la campanya d'excavació
El primer per l'esquerre, de peu, Robert Sala, director de les excavacions, comentant-li al conseller de Cultura i Esport de la Junta de Andalucía, Luciano Alonso, les característiques de Fuente Nueva-3 - Jordi Mestre/IPHES
"El nostre objectiu és aconseguir més dades per saber com eren les primeres poblacions humanes que van habitar Europa fa sobre 1,3 milions d'anys". Així s'ha expressat Robert Sala, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) durant la inauguració de la campanya d'excavacions d'enguany a Orce, el dilluns 19 d'agost, en un acte presidit pel conseller de Cultura i Esport de la Junta d'Andalucía, Luciano Alonso.
Equip multidisciplinari i internacional
Robert Sala, que dirigeix ​​els treballs, que han començat avui i es prolongaran fins al 8 de setembre, ha remarcat: "A Orce hi ha el conjunt de jaciments del Plistocè inferior a l’aire lliure més important d'Europa. És una zona rica en restes fòssils. Ja disposem de milers d'ells, però ara que comencem l'excavació d'un projecte d'investigació a quatre anys vista, hem de sistematitzar aquests treballs i aprofitar la seva estabilitat per aprofundir en una època essencial per entendre com eren les primeres poblacions humanes europees i en quin context van desenvolupar-se".
La campanya està organitzada en dos torns i en cada un d'ells prenen part un equip de 60 persones procedents de l'IPHES, de diverses universitats andaluses i de la resta de l’Estat espanyol, així com de l'estranger i de molt diverses disciplines.
Periodistes interrogant al conseller de Cultura i Esport durant la roda de premsa que ha ofert a Orce - Jordi Mestre/IPHES
El nou projecte científic porta per títol 'Presència humana i context paleoecològic a la conca continental de Guadix-Baza. Estudi i interpretació a partir dels dipòsits pliopleistocénics d'Orce', que el desembre passat la Conselleria de Cultura i Esport va adjudicar a un equip multidisciplinari d'investigadors tant espanyols com estrangers, coordinat per Robert Sala.
Impacte científic i mediàtic
Aquest pla suposa l'ampliació del desenvolupat entre 2009 i 2011 pel mateix equip. “Els resultats han tingut un impacte científic i mediàtic importantíssim, i esperem que aquest nou projecte continuï en la mateixa línia, convertint Orce en un referent nacional i internacional de primer nivell", ha indicat el conseller. La rellevància dels jaciments de la conca Guadix-Baza rau, entre altres factors, en la possibilitat d'aproximar-nos a la reconstrucció paleoecològica dels primers hàbitats humans del continent europeu, així com al coneixement de la interacció de les comunitats humanes amb la flora i la fauna, i l'evolució de les mateixes.
Pressupost
La Conselleria de Cultura i Esport ha dotat a aquest projecte d'un pressupost de 314.189 euros distribuïts en quatre anualitats, que permet assegurar el treball en els jaciments per als propers anys. Durant les tres primeres campanyes es desenvoluparan treballs d'investigació en camp i laboratori, així com tasques de difusió a tots els nivells. L'última es destinarà íntegrament a la restauració, estudi de materials i socialització dels resultats finals.
Treballs d'excavació a Barraco León - Cinta S. Bellmunt/PHES
A aquesta inversió cal afegir així mateix altres com l'empleada en l'adequació dels jaciments (col·locació de cobertes que permetin una millora en les condicions de treball de recerca en camp, perfeccionament dels mitjans interpretatius per a les visites) o en el suport a exposicions temàtiques, com la que s'acaba d'inaugurar al Museo de Prehistoria y Paleontologia de Orce centrada en la dent humana trobada a Barranco León, datat en 1,3 milions d'anys d'antiguitat.
Reobertura de Venta Micena
Per a l'any 2013 el conjunt d'actuacions previstes s'organitzen al voltant de la campanya d'excavacions dels tres grans jaciments d'Orce: Fuente Nueva, Barranco León i Venta Micena. En aquest últim es procedirà a la reobertura del Sondeig-4, fonamental per a la comprensió de la gènesi del jaciment paleontològic en el seu conjunt.
Els objectius científics a Venta Micena se centren en caracteritzar els diferents models d'acumulació de les restes òssies i els agents acumuladors i modificadors, així com a intentar conèixer completament l'associació de vertebrats presents al jaciment, el que probablement augmentarà en diversos tàxons (subdivisions de classificació biològica) la sèrie coneguda fins al moment.
Membres de l'equip internacional que treballa a Orce, al jaciment de Venta Micena - C.S.B./IPHES
Per la seva banda, els treballs d'excavació a Barranco León i Fuente Nueva 3 són una continuació dels duts a terme en el projecte general precedent i tenen com a eix fonamental l'estudi del context paleoecològic del Plioplistocè, així com la relació dels primers pobladors amb seu entorn.
Estudis microestratigràfics i sedimentològics
Durant la campanya d'excavacions es realitzaran estudis microestratigràfics i sedimentològics i en finalitzar es procedirà a l’escanejat de superfície dels jaciments. Aquesta operació permetrà reconstruir els canvis i l'associació de fòssils, fet que suposa una millora en la gestió de dades espacials i la generació d'imatges tridimensionals de la superfície d'excavació i de la relació entre els fòssils.
Altres treballs de camp que es realitzaran simultàniament a les excavacions són, per exemple, la presa de mostres, prospeccions, tasques de topografia i cartografia, etcètera. Finalment, al llarg d'aquest any 2013 es desenvoluparan igualment estudis de laboratori i tasques de didàctica i socialització.
technorati tags: primeres poblacions humanes , fòssils , arqueologia , didà ctica , socialització , excavació , sediments17 Ago, 2013
Conferència d’Eudald Carbonell a la Pobla de Segur sobre 34 anys d’excavacions a Atapuerca
D’aquesta manera s’inaugura la campanya d’excavacions de l’IPHES a la Cova de les Llenes
Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell
34 anys d’excavacions a Atapuerca és el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evoluicó Social) dimarts 20 d’agost, a les 20 h, a la Sala Magna del Comú dels Particulars, a la Pobla de Segur (Lleida), amb motiu de l’inici de la campanya d’excavacions a la Cova de les Llenes d’aquesta localitat, sota la direcció de l’esmentat centre de recerca.
Els grans interrogants
L'estudi de l'evolució humana té encara grans interrogants per respondre: Com i quan es van produir les primeres dispersions humanes procedents d'Àfrica? Quina espècie va ser la protagonista? Quines eren les seves característiques? Quin tipus de tecnologia utilitzaven? Quina ruta van seguir per arribar a Euràsia? Quina relació hi ha entre les primeres poblacions humanes i les següents? Hi ha continuïtat o discontinuïtat evolutiva i tecnològica?
En els últims anys les excavacions a Atapuerca (Burgos, Espanya) han aportat una mica de llum a aquestes qüestions. En aquesta localitat es troba un sistema càrstic de coves, que es va posar al descobert en construir el traçat d'un ferrocarril. En aquestes cavitats es conserven milers de fòssils, alguns dels quals ja s'han localitzat al llarg de 31 campanyes d'excavació, que han propiciat restes arqueològiques molt interessants i claus per avançar en el coneixement científic sobre els nostres orígens.
Indústria lítica de fa prop d’1,5 milions d’anys
Així, per exemple, s'han trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, Aquí s'ha posat al descobert una mandíbula amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys (veure notícia). Aquesta troballa va ser portada a Nature. És robusta, té absència de mentó, dents molt desgastats, cara interna sense torus, amb una morfologia primitiva. La indústria lítica associada és de Mode 1. En el mateix jaciment s’ha trobat un fragment d'húmer humà que podria haver estat consumit pels humans, podria ser d'Homo antecessor i confirmaria que el canibalisme és consubstancial al gènere Homo. A més, a la campanya de 2013 s’ha localitzat indústria lítica pròxima a 1,5 milions d’anys, que avalarien ja la presència humana en aquesta cronologia.
Homo antecessor presenta un frontal amb una morfologia primitiva, una capacitat encefàlica de 1000 cc, poca robustesa, dents primitives, però amb alguns trets dels neandertals, cara amb fossa canina com Homo sapiens, i produïa indústria lítica del Mode 1.
Eina de sílex localitzada a la darrera campanyaa la Sima de l'Elefante, de prop d'1,5 milions d'anys - Jordi Mestre/IPHES
A la Sima de los Huesos s'ha documentat l'acumulació intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va passar fa uns 500.000 anys i són restes d'Homo heidelbergensis. Amb ells es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers desapareguts. Al seu torn, indica la capacitat simbòlica d'aquells homínids i la complexitat social que ja posseïen.
Però Atapuerca encara no ha revelat tots els seus secrets, i s’obren noves línies de recerca sobre les primeres poblacions humanes. Només amb la continuïtat i el rigor del treball científic es podran localitzar tots els tresors que encara amaga.
technorati tags: poblacions humanes , tecnologia , enterraments , capacitat simbòlica , homÃnids , Eurà sia , Homo , canibalisme16 Ago, 2013
Dediquen un segell a la dent humana del primer europeu trobada a Orce
S'ha imprès una edició limitada que s'ha presentat divendres 16 d’agost en el mateix municipi
Texto en castellano
L'any 2002, en l'espectacular registre arqueopaleontològic de Barranco León (cuenca Guadix-Baza), una zona molt semblant a Olduvai (Tanzània), es va posar al descobert la corona d'una dent de llet humana, concretament un primer molar inferior esquerre decidu, corresponent a un nen o nena d'uns 10 anys d'edat. Amb una antiguitat de 1,4 milions d'anys, i després de més d'una dècada d'estudi, l'important troballa es va donar a conèixer aquest any, al març, a la prestigiosa revista científica Journal Human Evolution. Ara és el protagonista d'un nou segell, presentat a Orce el divendres 16 d'agost.
D'esquerra a dreta, l'alcalde d'Orce, Jose Ramón Martínez; l'investigador de l'IPHES Bienvenido Martínez-Navarro, i el president de l'associació Arrayanes, durant la presentació del segell - Sergio Ros Montoya/IPHES
"Aquesta dent, siglada com BL02-J54-100, va aparèixer associada a indústries lítiques i altres restes fòssils de grans mamífers que, datada en 1,4 milions d'anys, és l'evidència anatòmica humana més antiga d'Europa", comenta Bienvenido Martínez- Navarro, investigador ICREA a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i un dels signants de l'article. Per aquesta causa, el Club de Coleccionistas Arrayanes de Granada, en col·laboració amb l'equip científic i diverses institucions, li ha dedicat un segell a la dent i una postal al jaciment on va ser trobada.
Antecedents i context
Durant gairebé tot el Plioquaternari, aproximadament els darrers 5 milions d'anys, la conca de Baza va estar ocupada per un llac central, alimentat per les vies que baixaven de les serres circumdants, especialment per un riu procedent de Sierra Nevada que travessava tota la conca de Guadix i dipositava les seves aigües en aquest llac. Aquesta presència abundant d'aigües feia que la climatologia de tota la depressió estigués endolcida, amb temperatures menys extremes que en l'actualitat.
Postal amb les excavacions a Barraco León, Orce, com a protagonistes, basada en una imatge del fotògraf de l'IPHES, Jordi Mestre
Els jaciments paleontològics i arqueològics d'Orce es van formar a la vora del llac salat, en ambients d'aigües dolces, on els animals anaven a beure i eren caçats o carronyejats pels grans carnívors, com és el cas de Venda Micena. Les restes eren abandonades i quedaven enterrades en el fang, permetent així la seva fossilització i conservació fins a l'actualitat. El paisatge actual és semidesèrtic i en els barrancs producte de l'erosió després de la desaparició del llac és fàcil trobar restes de la fauna fòssil que va habitar aquest indret.
En aquestes localitats fossilíferes abunden les restes de grans mamífers com els mamuts, hipopòtams, rinoceronts, cavalls, cérvols diversos, búfals, bous mesquers, tigres de dents de sabre, linxs, óssos, hienes gegants de cara curta ..., havent-se extret més de 25.000 peces fins a la data.
No obstant això, el valor patrimonial es va multiplicar quan el 1991 es van localitzar indústries lítiques associades a fauna fòssil al jaciment de Fuente Nueva 3, datat en 1,2-1,3 milions d'anys, i el 1993 en el de Barranco León, d’una antiguitat d’1,4 milions d'anys, demostrant-ne així la presència humana en els jaciments d'Orce, que és la més antiga de tot Europa.
technorati tags: filatèl.lica , segells , col.leccions , paleontologia , dents humanes , paleolÃtic , dentició , juvenil , associaicons16 Ago, 2013
L’IPHES lamenta la mort de RosalÃa Mera, presidenta de la Fundación Paideia, i Eudald Carbonell en destaca la seva contribució a la cultura
Havia estat convidada a visitar els jaciments d’Atapuerca, i havia acceptat, però encara no s’havia pogut concretar
L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) lamenta la mort de Rosalía Mera, presidenta de la Fundación Paideia, amb qui havíem tingut l’oportunitat de col·laborar amb diferents conferències. Eudald Carbonell, director d’aquest centre de recerca, ha destacat que “va ser una persona que va contribuir de forma clara a generar coneixement i a desenvolupar estructures com les fundacions sense les quals no serien possibles algunes accions socials. També cal remarcar la seva aportació a la cultura”.
Carbonell, que és també director general de la Fundación Atapuerca ha comentat: “Em sap greu que no hagi pogut realitzar la visita als jaciments, perquè li havia comentat en alguna ocasió, ella havia acceptat la invitació, però encara no ho havíem pogut concretar”.
technorati tags: defunció , cultura , fundacions , conferències , accions socials14 Ago, 2013
Moià resol cinc incògnites sobre els neandertals
Aquests dies es duu a terme una nova campanya d’excavacions a les Coves del Toll i a les Coves Teixoneres que finalitza el divendres 16 d’agost
Enguany es compleix una dècada de treballs arqueològics sota la direcció de l’IPHES
L'equip que aquest any ha excavat a Moià - IPHES
Fa 10 anys, el 2003, es va iniciar un projecte de recerca arqueològica relacionat amb la Cova del Toll i la Cova de les Teixoneres de Moià (Bages). Aquest projecte va sorgir d’una pregunta molt senzilla: hi havia competència pels recursos entre els neandertals i els grans carnívors, com per exemple els óssos de les cavernes, les hienes o els lleons?
L'excavació d'enguany es desenvolupa fins al dia 16 d'agost - Jordi Mestre/IPHES
“Poc a poc, la informació que han proporcionat ambdues coves ens ha permès als investigadors afrontar no solament aquesta qüestió, sinó també introduir-nos en altres debats científics d’índole molt diversa com, per exemple, l’evolució del comportament dels grups humans, la seva composició social, o l’evolució del clima ara fa uns 40.000 anys”, comenta Jordi Rosell, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), professor docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i codirector de les excavacions al Toll i a Teixoneres juntament amb Florent Rivals, també investigador a l'IPHES, i Ruth Blasco, ara becaria postdoctoral Beatriu de Pinós-A de la Generalitat de Catalunya al Gibraltar Museum, que n’és col·laboradora.
Precisament, aquests dies, sota la seva codirecció es du a terme una nova excavació que finalitza divendres 16 d’agost, amb la participació d’un equip de 20 persones professionals de diferents disciplines, principalment de l’IPHES, i alumnat d’universitats de diferents zones de l’Estat espanyol. Els treballs es financen amb diners delpropi institut, de l’Ajuntament de Moià i de la Generalitat de Catalunya.
Les Coves presentaven aquesta imatge l'any 2003 quan va començar a excavar l'IPHES - IPHES
Any 2004 - A l'esquerra, amb el targetó blanc, Jordi Rossell, i per la dreta, amb xaqueta blanca, Ruth Blasco, codirectors actuals de l'excavació juntament amb Florent Rivals - Jordi Mestre/IPHES
Els conflictes entre humans i carnívors es resolien a favor dels primers
“Després d’aquesta primera dècada, la valoració dels treballs efectuats es força positiva i ha permès donar resposta a cinc fites importants relacionades amb el neandertals”, assenyala Jordi Rosell. Una de ella té a veure amb els conflictes entre humans i carnívors en aquell període, que habitualment es resolien a favor dels primers.
“A partir del registre arqueològic, hem esbrinat que, normalment, les coves eren ocupades a l’hivern pels óssos de les cavernes i a la primavera per les hienes o altres carnívors”, explica. Ocasionalment, alguns grups de neandertals visitaven aquestes cavitats, trencant la dinàmica natural dels seus residents habituals.
Excavació a Toixoneres el 2008 - Jordi Mestre/IPHES
“Pel que s’ha vist fins ara, la sola presència –prossegueix Rosell- dels neandertals devia foragitar a aquests animals, els quals, al igual que fan avui en dia, preferien passar desapercebuts per als humans. En cas contrari, podien ser caçats, com ho demostren algunes marques de tall observades sobre alguns óssos de les cavernes de la Cova del Toll, de fa 60.000 anys, i que proven el seu tractament per part dels neandertals”.
Diversitat de les ocupacions
Pel que fa a l’organització i estructuració dels campaments dels neandertals, tradicionalment eren molts els qui en defensaven la seva absència. En canvi, “la Cova de les Teixoneres suggereix l’ús d’àrees específiques per a finalitats concretes”, apunta Jordi Rosell.
Generalment, tot es realitzava al voltant dels fogars, els quals es situaven a la zona exterior. Solament en un cas s’utilitzà l’àrea més interna per situar-hi un fogar relacionat amb el consum d’un cèrvid. “La manca d’estructuració observada en altres jaciments, es deu, probablement, a l’acció posterior de carnívors què, intentant aprofitar les despulles abandonades pels grups humans, possiblement van remenar les restes”, observa.
L'equip en plena feina el 2010 - Jordi Mestre/IPHES
Existència d’un “territori” neandertal
D’altra banda, els grups humans que visiten les coves del Toll i de les Teixoneres no semblen ser autòctons del Moianès. Les roques que utilitzen semblen procedir majoritàriament d’àrees allunyades, sobretot de la comarca d’Osona. No obstant, la reiteració en les seves visites a les coves suggereix l’existència d’uns recorreguts ben establerts per un territori amb llocs clau o de visita obligada, com ara la Cova de les Teixoneres.
Una dieta càrnia variada
Un dels principals avantatges que ofereix l’estudi dels grups humans viatgers, com és el cas dels neandertals que visitaven les Coves del Toll i de les Teixoneres, és la diversitat de recursos que són capaços d’explotar durant els seus trajectes. Això permet visualitzar amb claredat l’espectre d’animals que ells contemplaven com a preses. “Ara mateix, sabem que al Moianès els neandertals explotaven la carn d’animals petits, com les tortugues o els conills, i d’animals molt grans, com els rinoceronts i els urs, passant per cavalls, ases silvestres, cérvols, cabirols i, fins i tot, senglars”, assegura Rosell.
Canvis climàtics acusats
Entre fa 40.000 i 70.000 anys abans d’ara, que és el període més estudiat fins a dia d’avui pel que fa a les coves, sembla produir-se una diversitat d’ambients important. El paisatge hauria estat dominat tot el temps per una significativa cobertura forestal. No obstant, es registren períodes de freds rigorosos, en els que a les coves apareixen animals com el rinoceront llanut i el mamut, i períodes més temperats, amb presència de cabirol o d’ase silvestre. Segons el mateix arqueòleg de l’IPHES, això indica que els canvis climàtics ocorreguts en els darrers 100.000 anys van ser força extrems.
Noves incògnites
Lluny encara d’acabar-se la recerca, les incògnites resoltes serveixen per plantejar noves preguntes i més objectius de cara a futures campanyes. Una d’elles és veure quina relació hi havia entre les diferents modalitats de campaments neandertals i els canvis climàtics. És a dir, saber si el clima condicionava els modes de vida dels neandertals i la seva mobilitat pel territori.
El segon repte és confirmar si existia una cacera regular de l’ós de les cavernes per part dels neandertals. Ara per ara, les restes recuperades d’aquests animals amb indicis d’haver estat tractades pels humans són escadusseres. “No obstant, futures excavacions –avança Jordi Rosell- faran augmentar aquest nombre i permetran comprovar aquesta hipòtesi amb garanties”.
technorati tags: excavacions , arqueologia , neandertals , subsistència , carnÃvors , homÃnids , óssos de les cavernes , hienes , fogars , organització social , distribució de l'espai10 Ago, 2013
Comença la XXXI campanya d'excavació a l'Abric RomanÃ, dirigida per l'arqueòleg Eudald Carbonell
L'objectiu és obtenir noves dades sobre les estratègies de subsistència i les formes d'ocupació de l'espai per part de les comunitats neandertals
Coincidint amb l'excavació, el jaciment es pot visitar lliurement, i de forma gratuïta
Excavació d'un fogar de sobre 55.000 anys d'antiguitat - Gerard Campeny/IPHES
Fins al 30 d'agost es desenvolupa al jaciment de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona), la 31 campanya d'excavació dirigida per l'arqueòleg i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell. Els treballs d'aquest any van començar el dia 8 d'aquest mes.
A la dreta, Eudald Carbonell conversa amb Manolo Vaquero, també investigador de l'IPHES, el primer dia d'excavació - NEAN Parc
En total seran 40 persones les que participaran en aquesta ocasió en dos torns. La majoria són personal investigador i doctorands de l'IPHES i la resta, estudiants del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), del grau d'Història de la Universitat de Barcelona, una investigadora de la Universitat de Firenze (Itàlia), un estudiant del grau en Geologia de la Universitat de Barcelona, ​​dos estudiants del grau en Història de la Universidad de Salamanca i un de la Universidad de Sevilla, i un estudiant de doctorat de la Universitat de Tunísia.
En aquesta campanya hi pren part alumnat i personal investigador de diversos centres i païssos - Gerard Campeny/IPHES
Aquesta excavació forma part del projecte de recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya que porta per nom "Abric Romaní - cingleres del Capelló (2010 - 2014)". "L'objectiu d'aquest any és acabar l'excavació en extensió el nivell P d'una antiguitat de l'entorn a 55.000 anys i continuar baixant en la seqüència estratigràfica per arribar al nivell Q, encara més vell", ha comentat Eudald Carbonell.
Saber més sobre comorganitzaven l'espai les comunitats neandertals és un dels objectius de l'excavació - Gerard Campeny/IPHES
D'aquesta manera, "podrem obtenir noves dades sobre les estratègies de subsistència i les formes d'ocupació de l'espai de les comunitats neandertals que van habitar el nord-est de la Península Ibèrica, i de manera extensiva nova informació per reconstruir la vida d'aquests grups humans a Europa", ha afegit.
Horaris
Coincidint amb l'excavació, el jaciment es pot visitar lliurement, i de forma gratuïta, del 9 al 29 d'agost (excepte els dies 15 i 23 que romandrà tancat). L’horari de visita és de les 11 h fins les 13 h i de 17 a les 19 h.
technorati tags: excavacions , arqueologia , neandertals , subsistència , distribució de l'espai , docència2 Ago, 2013
Fa sobre 3,2 milions d’anys la Mediterrà nia occidental gaudia d’una flora molt diversa i un clima subtropical amb tendència a l’aridesa
És el moment en què comença a instal·lar-se el clima “mediterrani” i quan s’inicia el refredament del planeta que defineix l’era que estem vivint
S’ha reconstruït la vegetació gràcies a l’anàlisi transdisciplinar de 50 metres de sediments extrets al Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella
Conèixer aquell període es clau per entendre les dinàmiques ecològiques que van determinar el naixement del nostre gènere, Homo
Llibre i web didàctica sobre el Camp dels Ninots – vídeo general - capítol Sota terra - Notícia sondeig 2009
Fa sobre 3,2 milions d’anys els tapirs, bòvids, cèrvids i rinoceronts, juntament amb d’altres animals molt més petits com rosegadors, rèptils, amfibis i peixos, eren alguns representants de la fauna que habitava al Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (Girona). Però quin paisatge els acollia? De quin clima gaudien en un moment previ als canvis que més tard propiciarien el naixement dels primers membres del gènere Homo? Alguna pista en teníem, però ara s’ha pogut aconseguir un dibuix més precís gràcies a l’estudi transdisciplinar de 50 metres de sediments procedents de la zona de l’esmentat jaciment coneguda com a Can Cateura. Tot indica que hi havia un clima subtropical relativament humit, amb una certa estacionalitat i tendència a l’aridificació.
A dalt, un perfil de quin tipus de plantes definirien la vegetació del Camp dels Ninots fa sobre 3,2 milions d'anys. A sota, imatges de pol.len vistes al microscopi; del seu estudi es pot saber les espècies que hi habitaven - Gonzalo Jiménez
Aquest estudi s’emmarca cronològicament a finals del Pliocè, ara fa uns 3,2 milions d’anys, quan encara no hi havia hominins (espècies que es desplacen de forma bípeda) a la Península Ibèrica. Un sondatge geotècnic efectuat el 2009 va permetre obtenir un testimoni de sediments que es formaren al fons d'un llac profund a l'interior del cràter del volcà del Camps dels Ninots, el qual es va anar reblint durant 200.000 anys, fins que quedà totalment cobert. “Això vol dir –afirma Bruno Gómez, codirector del projecte de recerca sobre aquest jaciment- que cada any es dipositaven uns 2 mm de sediment. Conseqüentment, estem davant d’una seqüència estratigràfica amb una alta resolució temporal, i per conèixer què va passar entre els 3,2 i els 3 milions d’anys no hi ha un jaciment millor que el del Camp dels Ninots”.
A la dreta, Bruno Gómez, codirector del projecte de recerca del Camp dels Ninots, durant el sondeig. A l'esquerra, Ángel Carrancho, autor també de l'estudi-article, mostrejant pel paleomagnetisme - Francesc Burjachs/IPHES
En aquest sentit, Francesc Burjachs, palinòleg i Professor de Recerca ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), recalca que “aquest és un moment important en la història del nostre planeta, perquè és quan comença a instal·lar-se el nostre clima actual, que anomenem mediterrani, després d’uns quants milions d’anys de clima tropical. És també el punt de partida cap el refredament del planeta, que alhora defineix la darrera Era Quaternària en què estem vivint”.
Francesc Burjachs, mostrejant una caixa de sondatge el setembre de 2009, al Camp dels Ninots - IPHES
Amb l’anàlisi transdisciplinar dels sediments, on hi ha pres part especialitats com la palinologia, sedimentologia i paleomagnetisme, s’ha pogut demostrar que fa 3,2 milions d'anys al NE de la Península Ibèrica hi existia una flora molt diversa, que incloïa conjuntament espècies subtropicals i temperades, així com d'específicament mediterrànies. Unes quantes espècies vegetals de les retrobades avui dia són extingides al NE ibèric, malgrat encara perduren en determinats indrets del continent asiàtic (p.e. liquidambars -avui molt comuns al nostres jardins i semblants al plàtan-, Cathaya -una mena de pi, ara pràcticament extingit-, Engelhardia i Carya –semblants a les nogueres-, Tsuga –una mena d’avet-), de la Mediterrània oriental (p.e. cedre, Zelkova –similar a l’om-), o de l'Europa humida (p.e. carpí, avet roig).
“Aquesta vegetació indica un clima subtropical relativament humit, amb una certa estacionalitat i tendència a l’aridesa. Val a dir, que és el tipus de clima que esdevingué una mica tard i que ha perdurat, amb alts i baixos, fins els nostres dies, a l'entorn de la Mediterrània”, comenta Francesc Burjachs.
Una de les caixes on s'anava dipositant el sediment quan es va fer el sondeig. Els números corresponen a la fondària en què es van trobar - Francesc Burjachs/IPHES
Una altra aportació significativa, segons el mateix investigador, ha estat que durant aquest període de temps, “s'observa una clara ciclicitat climàtica, avalada tant pel tipus de sediments estudiats com per la vegetació reconstruïda. Es tracta de cicles humits-àrids, i amb menys-més estacionalitat. A més, aquesta ciclicitat es pot correlacionar amb l'astronòmica dominant de la precessió, encara que també amb l’obliqüitat i l’excentricitat de la Terra”.
Aquest estudi ha comptat amb una àmplia participació d’experts de diferents institucions: des de la Universidad de Granada (UGR), passant per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), la Universidad de Burgos (UBU) i el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), fins a l’IPHES (Institut universitari adscrit a la Rovira i Virgili), representat amb cinc investigadors. A més de Francesc Burjachs i Bruno Gómez, hi ha intervingut Isabel Expósito, Jordi Agustí i Gerard Campeny; aquests dos últims són, a més, codirectors del projecte de recerca sobre el Camp dels Ninots, juntament amb Bruno Gómez. Els resultats s’han donat a conèixer amb un article científic recentment publicat a la revista Global and Planetary Change.
El sondeig va permetre accedir a 50 metres de sediment - Francesc Burjahcs/IPHES
Bruno Gómez ha destacat el fet que, “10 anys després de l’inici de les excavacions sistemàtiques al Camp dels Ninots, per part de l’IPHES, comencem a tenir resultats científics d’interés. Per tant, la perseverança i constància del projecte fan que ara poguem tenir resultats prou importants com per poder començar a publicar el jaciment en revistes amb factor d’impacte d’àmbit internacional”.
En aquesta línia, l’any 2012 l’IPHES ja va difondre el primer article científic sobre el Camp dels Ninots a la revista Geologica Acta, on es presentava a la comunitat internacional el jaciment i el seu potencial. “L’objectiu és a partir d’ara donar a conèixer el seu valor analitzant les dades obtingudes a través de diferents disciplines, com aquest cas ha estat la palinologia i la geocronologia. Però encara queda molt per fer”, apunta Bruno Gómez.
“La nostra idea pels propers anys –avança el mateix arqueòleg- és anar publicant investigacions sobre el Camp dels Ninots en revistes internacionals, amb la informació que ens aporti la geologia, la fauna, la tafonomia etc. “D’aquesta manera, tindrem l’aval científic de primer nivell de que és un jaciment clau per entendre les dinàmiques paleoecològiques que van haver-hi a Europa ara fa uns 3 milions d’anys, just abans de les glaciacions quaternàries i que van condicionar l’apariciò del nostre gènere, Homo, ara fa uns 2’5 milions d’anys. Sense conèixer què va passar just abans, no podríem entendre el que més endavant portaria al sorgiment de la nostra espècie, Homo sapiens”, conclou Bruno Gómez.
Paral·lelament, altres fites a assolir, a més de l’evident i necessària continuïtat de les excavacions sistemàtiques, són la protecció del jaciment (a través de mecanismes com la declaració de BCIN, Bé Cultural d’Interés Nacional), la seva adequació per a les visites i la creació d’un centre d’interpretaciò.
Referència bibliogràfica
Jiménez-Moreno, G. et al., 2013. “Late Pliocene vegetation and orbital-scale climate changes from the western Mediterranean area”. Global and Planetary Change 108: 15-28.
technorati tags: reconstrucció paleoambiental , vegetació , sondejos , ecologia , Homo sapiens , hominis , canvi climà tic , refredament planeta
