www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

26 Mar, 2008

Una mandíbula humana d’1,2 milions d’anys trobada a Atapuerca avança en 400.000 anys l’arribada dels primers homínids al continent europeu

info actualitzada dijous 27 de març 14 hores 

Video de la història de la troballa - Podcast valoració d'Eudald Carbonell

La troballa és portada a Nature,  revista que amb menys d’un any ja ha publicat dues investigacions de l’IPHES 

 

Multitudinària roda de premsa dijous dia 27 a Burgos per presentar la important troballa - Crèdit foto: Jordi Mestre

Una mandíbula (ATE9-1) associada a eines de sílex de tradició olduvaiana a la Sima del Elefante, a Atapuerca (Burgos) és la mostra de presència humana més antiga a Europa, amb 1,2 milions d’anys, una cronologia que avança en 400.000 anys l’arribada dels primers hominids a aquest continent, ja que fins ara la data s’havia situat en 780.000 anys amb les restes trobades a Gran Dolina, també a Atapuerca, i a Ceprano (Itàlia). Aquesta és la segona vegada amb menys d’un any que l’IPHES publica una troballa a Nature i la segona en 15 anys que l’Equip d’Investigació d’Atapuerca protagonitza la portada de la mateixa publicació.

mandíbula Sima del Elefante

Aquesta mandíbula es va localitzar el 30 de juny a la Sima del Elefante - Crèdit foto Jordi Mestre - IPHES

La mandíbula que ara es presenta ha estat atribuïda provisionalment a l’espècie Homo antecessor i és considera que és la prova inequívoca de l’existència d’homínids a Europa en una fase molt inicial del Plistocé inferior. Es va posar al descobert durant la campanya d’excavació del juny passat, sota la codireccció d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i José María Bermúdez de Castro. Aquesta fita científica es dóna ara a conèixer a través de la prestigiosa revista Nature, que, fins i tot, hi dedica la foto de portada del número 452 de 27 de març.

La mandíbula es va trobar el 30 de juny passat al nivell TE9 de la cova de la Sima del Elefante, a la zona coneguda com a Trinchera del Ferrrocarril, ubicada a només 200 metres del jaciment Gran Dolina, on el 1994 es van posar al descobert els primers fòssils que van propiciar la creació d’una nova espècie, Homo antecessor. Alhora, la Sima del Elefante està emplaçada a uns 1.000 metres de la Sima de los Huesos, on s’han comptabilitzat ja més de 6.000 restes fòssils d’Homo heidelbergensis.

Portada Nature mandíbula

Portada del número de la revista Nature que recull la troballa - Crèdit: Nature

A l’article de Nature, l’equip investigador constata nombroses dades on es demostra la presència d’homínids al sud d’Europa fa sobre 1,2 milions d’anys i que, per tant, seria la primera població europea. Aquesta arribaria procedent del Pròxim Orient, una veritable cruïlla de camins entre Àfrica i Euràsia, i estaria relacionada amb la primera expansió demogràfica fora d’Àfrica, actualment representada pels homínids de Dmanisi (Geòrgia). Les evidències arqueològiques suggereixen una especiació a l’extrem més occidental d’Euràsia, que hauria originat el llinatge humà representat actualment pels fòssils del nivell TD6 de Gran Dolina i aquest nou fòssil de la Sima del Elefante.

De la mandíbula, les restes trobades són especialment de la regió anterior, de la símfisi, a la part externa de la qual se situa el mentó dels humans actuals. A més, conserva in situ dues dents, així com un premolar inferior del mateix individu trobat un parell de dies abans que la mandíbula en el nivell TE9, posat al descobert per una investigadora de l’IPHES, Rosa Huguet, i que es va donar a conèixer públicament el 29 de juny de 2007.

La morfologia de la cara anterior a la símfisi és primitiva i recorda a la dels fòssils africans del Plistocè inferior atribuïts a Homo habilis i Homo rudolfensis. L’espècimen de la Sima del Elefante té moltes similituds amb les mandíbules trobades a Dmanisi que daten de fa 1.700.000 anys. En canvi, la cara posterior de la símfisi té un aspecte més derivat, similar a algunes descobertes en jaciments d’Àsia. Provisionalment s’ha assignat a Homo antecessor.

Pe que fa a l’antiguitat de la mandíbula, s’ha obtingut amb la descripció i interpretació tant d’aquest fòssil humà com de la indústria lítica, així com amb les dades geològiques, geocronològiques i biocronològiques que s’han analitzat.

L’estudi del paleomagnetisme revela que els nivells inferiors de la Sima del Elefante presenten magnetització inversa, observant-se un canvi de polaritat normal en el nivell TE17. Això significa que els nivells compresos entre TE7 i TE16 es van dipositar a l’època Matuyana, durant el Plistocè inferior, fa entre 780.000 i 1.780.000 anys.

Equip Sima del Elefante 2007

Equip d'excavació de la Sima del Elefante la campanya del 2007 - Crèdit: Jordi Mestre - IPHES

Els fòssils de mamífers associats a la mandíbula humana i als utensilis de sílex, en particular un mustèlid (Pannonictis nestii), un múrid (gènere Castillomys), així com altres espècies de rosegadors indiquen una antiguitat del nivell TE9 de fins a 1.400.000 anys.

Alhora, el nivell TE9 ha estat datat mitjançant el mètode de núclids cosmogènics produïts per exposició a raigs còsmics. Es van analitzar les concentracions d’alumini i beril·li en grans de quars obtinguts en aquest nivell. La relació isotòpica d’aquests elements varia amb una taxa determinada, una vegada els grans de quars queden enterrats. Mitjançant aquest “cronòmetre geològic” s’ha determinat una edat a l’entorn del 1.200.000 anys d’antiguitat pel nivell TE9, la qual cosa concorda tant amb el paleomagnetisme com amb la biocronologia.

Codirectors Sima del Elefante 2008

José Maria Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell, codirectors dels treballs que es fan a la Sima del Elefante - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

Les peces de sílex, un total de 32, van ser probablement realitzades a l’interior de la mateixa Sima del Elefante a partir de nòduls de sílex del Neogen i del  Cretaci, que es poden obtenir en un radi menor de dos kilòmetres a l’entorn d’aquest lloc. La tècnica de producció d’aquestes eines és molt senzilla, de Mode 1, olduvaià, i el seu objectiu era obtenir ascles simples, d’entre 30 i 75 mil·límetres de longitud, mitjançant la percussió amb un percussor dur. Amb elles aprofitaven la carn d’alguns gras herbívors, tal com mostren les marques de tall que s’han observat en alguns ossos.

En el seu conjunt, les noves troballes signifiquen, doncs, un pas més en les investigacions que es desenvolupen a Atapuerca des de fa 30 anys i un avanç molt important en la recerca per conèixer l’antiguitat, la naturalesa i els protagonistes de les primeres ocupacions humanes d’Europa.

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: