26 Abr, 2012
Presentació cientÃfica internacional del Camp dels Ninots com un jaciment excepcional per saber com era Europa fa 3,2 milions d’anys
La revista Geologica Acta publica un article on se’l defineix com un nou Konservat-lagerstätte, és a dir, com una instantània del passat, la Pompeia del Pliocè
Les condicions geològiques particulars el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils
Es tracta alhora del primer article científic d’impacte sobre aquest registre paleontològic
Portada de la revista Geologica Acta dedicada al Camp dels Ninots
La revista Geologica Acta ha publicat un article en el qual es defineix El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella) com un Konservat-lagerstätte, nom alemany que s’utilitza per definir un tipus de jaciments amb un estat de preservació excepcional, és a dir com si fos una fotografia d’una instantània del passat, la Pompeia del Pliocè. En aquest cas concret, del Pliocè a Europa, sent un indret referent per saber com era aquesta àrea geogràfica fa 3,2 milions d’anys, ja que les condicions geològiques particulars el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils. Es tracta alhora del primer article científic d’impacte que es publica sobre El Camp dels Ninots, on l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa un projecte de recerca des de l’any 2003.
Bòvid en connexió anatòmica descobert durant la campanya del 2005
En aquest article, que porta per títol “A new key locality for the Pliocene vertebrate record of Europe: the Camp dels Ninots maar (NE Spain)” (Una localitat nova clau pel registre fòssil de vertebrats a Europa durant el Pliocè: el maar del Camp dels Ninots, NE Espanya), s’incideix en les condicions geològiques particulars, que corresponen a una sedimentació lacustre dins d’un maar (volcans a l’interior dels quals s’ha format un llac), el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils.
Una fulla de pollancre fossilitzada
En aquest sentit cal assenyalar que des que l’IPHES va efectuar la primera campanya d’excavació, l’any 2003, fins la campanya del 2010, que reflecteix l’article, s’havien posat al descobert cinc macrovertebrats en connexió anatòmica, que van incrementar la xifra fins a set durant l’estiu del 2011. Exactament s’han trobat tres bòvids de l’espècie Alephis tigneresi, un rinoceront ( Stephanorhinus jeanvireti) i un tapir (Tapirus arvernenis), així com restes aïllades d’altres espècies. A més, s’han identificat un mínim de cinc individus de tortuga (Mauremys leprosa), diverses d’elles en connexió anatòmica, sumant un total de 280 restes i unes 7 més de senceres, descobertes posteriorment a la redacció de l’article.
Reunió científica al Camp dels Ninots el març de 2011. D'esquerra a dreta, a primera fila, el segon és Francesc Burjachs; el quart, Jan Van der Made; a la seva dreta, una mica enrere, Gerard Campeny, Oriol Oms, i tanca cercle Bruno Gómez. Tots ells són signants de l'article
Al Camp dels Ninots també s’ha documentat el rosegador Apodemus atavus i, pel que fa als amfibis, més de 20 granotes verdes (Pelophylax cf. Perezi), la majoria en connexió anatòmica; el tritó palamt Lissotriton aff. helveticus i l’ofegabous (cf. Pleurodeles sp.), molts d’ells en connexió anatòmica. També s’han localitzat peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus).
D’altra banda, la coexistència del rinoceront Stephanorhinus jeanvireti amb el bòvid Alephis tigneresi fa pensar en una edat pel Camp dels Ninots de 3,2 milions d’anys.
Les dades que proporciona el Camp dels Ninots, a part de ser un dels registres fòssils més ben conservats d’Europa per aquesta període i mes rics en les espècies documentades, han permès estendre el rang biogeogràfic de varies espècies com són el rinoceront Stephanorhinus jeanvireti, el tapir Tapirus arvernensis i la granota Mauremys leprosa a la Península Ibèrica, en unes àrees geogràfiques on s’ignorava la seva existència. A més, la presència de la tortuga Mauremys leprosa i la granota Pelophylax perezi en el Camp dels Ninots constitueixen el registre més antic d’Europa per aquestes dues espècies. Fins el seu descobriment al Camp dels Ninots es pensava que aquestes dues espècies apareixien a Europa durant el Pleistocè.
Pel que fa a la tafonomia (procés de fossilització) els esquelets recuperats indica que no hi ha hagut cap procés erosiu greu que hagi alterat els esquelets. El fet que hagin quedat dipositat al fons del llac sembla que hagi tingut lloc en aigües anòxiques (sense oxigen), un fet que ha permès la bona conservació de les restes.
En definitiva, podem dir que el Camp dels Ninots és un jaciment comparable a d’altres maars com és el de Messel d’Alemanya de l’Eocè (50 milions d’anys).
Referència bibliogràfica
Gómez de Soler, B., Campeny Vall-Llosera, G., Van der Made, J., Oms, O., Agustí, J., Sala, R., Blain, HA., Burjachs, F., Claude, S., García Catalán, S., Riba, D. & Rosillo, R. (2012). A new key locality for the Pliocene vertebrate record of Europe: the Camp dels Ninots maar (NE Spain). Geologica Acta. doi: 10.1344/105.000001702.
technorati tags: bòvids , fauna , Pompeia , Pliocene , vertebrate , maar , geologia , sedimentació , publicacions , conservació
