2 Ago, 2013
Fa sobre 3,2 milions d’anys la Mediterrà nia occidental gaudia d’una flora molt diversa i un clima subtropical amb tendència a l’aridesa
És el moment en què comença a instal·lar-se el clima “mediterrani” i quan s’inicia el refredament del planeta que defineix l’era que estem vivint
S’ha reconstruït la vegetació gràcies a l’anàlisi transdisciplinar de 50 metres de sediments extrets al Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella
Conèixer aquell període es clau per entendre les dinàmiques ecològiques que van determinar el naixement del nostre gènere, Homo
Llibre i web didàctica sobre el Camp dels Ninots – vídeo general - capítol Sota terra - Notícia sondeig 2009
Fa sobre 3,2 milions d’anys els tapirs, bòvids, cèrvids i rinoceronts, juntament amb d’altres animals molt més petits com rosegadors, rèptils, amfibis i peixos, eren alguns representants de la fauna que habitava al Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (Girona). Però quin paisatge els acollia? De quin clima gaudien en un moment previ als canvis que més tard propiciarien el naixement dels primers membres del gènere Homo? Alguna pista en teníem, però ara s’ha pogut aconseguir un dibuix més precís gràcies a l’estudi transdisciplinar de 50 metres de sediments procedents de la zona de l’esmentat jaciment coneguda com a Can Cateura. Tot indica que hi havia un clima subtropical relativament humit, amb una certa estacionalitat i tendència a l’aridificació.
A dalt, un perfil de quin tipus de plantes definirien la vegetació del Camp dels Ninots fa sobre 3,2 milions d'anys. A sota, imatges de pol.len vistes al microscopi; del seu estudi es pot saber les espècies que hi habitaven - Gonzalo Jiménez
Aquest estudi s’emmarca cronològicament a finals del Pliocè, ara fa uns 3,2 milions d’anys, quan encara no hi havia hominins (espècies que es desplacen de forma bípeda) a la Península Ibèrica. Un sondatge geotècnic efectuat el 2009 va permetre obtenir un testimoni de sediments que es formaren al fons d'un llac profund a l'interior del cràter del volcà del Camps dels Ninots, el qual es va anar reblint durant 200.000 anys, fins que quedà totalment cobert. “Això vol dir –afirma Bruno Gómez, codirector del projecte de recerca sobre aquest jaciment- que cada any es dipositaven uns 2 mm de sediment. Conseqüentment, estem davant d’una seqüència estratigràfica amb una alta resolució temporal, i per conèixer què va passar entre els 3,2 i els 3 milions d’anys no hi ha un jaciment millor que el del Camp dels Ninots”.
A la dreta, Bruno Gómez, codirector del projecte de recerca del Camp dels Ninots, durant el sondeig. A l'esquerra, Ángel Carrancho, autor també de l'estudi-article, mostrejant pel paleomagnetisme - Francesc Burjachs/IPHES
En aquest sentit, Francesc Burjachs, palinòleg i Professor de Recerca ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), recalca que “aquest és un moment important en la història del nostre planeta, perquè és quan comença a instal·lar-se el nostre clima actual, que anomenem mediterrani, després d’uns quants milions d’anys de clima tropical. És també el punt de partida cap el refredament del planeta, que alhora defineix la darrera Era Quaternària en què estem vivint”.
Francesc Burjachs, mostrejant una caixa de sondatge el setembre de 2009, al Camp dels Ninots - IPHES
Amb l’anàlisi transdisciplinar dels sediments, on hi ha pres part especialitats com la palinologia, sedimentologia i paleomagnetisme, s’ha pogut demostrar que fa 3,2 milions d'anys al NE de la Península Ibèrica hi existia una flora molt diversa, que incloïa conjuntament espècies subtropicals i temperades, així com d'específicament mediterrànies. Unes quantes espècies vegetals de les retrobades avui dia són extingides al NE ibèric, malgrat encara perduren en determinats indrets del continent asiàtic (p.e. liquidambars -avui molt comuns al nostres jardins i semblants al plàtan-, Cathaya -una mena de pi, ara pràcticament extingit-, Engelhardia i Carya –semblants a les nogueres-, Tsuga –una mena d’avet-), de la Mediterrània oriental (p.e. cedre, Zelkova –similar a l’om-), o de l'Europa humida (p.e. carpí, avet roig).
“Aquesta vegetació indica un clima subtropical relativament humit, amb una certa estacionalitat i tendència a l’aridesa. Val a dir, que és el tipus de clima que esdevingué una mica tard i que ha perdurat, amb alts i baixos, fins els nostres dies, a l'entorn de la Mediterrània”, comenta Francesc Burjachs.
Una de les caixes on s'anava dipositant el sediment quan es va fer el sondeig. Els números corresponen a la fondària en què es van trobar - Francesc Burjachs/IPHES
Una altra aportació significativa, segons el mateix investigador, ha estat que durant aquest període de temps, “s'observa una clara ciclicitat climàtica, avalada tant pel tipus de sediments estudiats com per la vegetació reconstruïda. Es tracta de cicles humits-àrids, i amb menys-més estacionalitat. A més, aquesta ciclicitat es pot correlacionar amb l'astronòmica dominant de la precessió, encara que també amb l’obliqüitat i l’excentricitat de la Terra”.
Aquest estudi ha comptat amb una àmplia participació d’experts de diferents institucions: des de la Universidad de Granada (UGR), passant per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), la Universidad de Burgos (UBU) i el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), fins a l’IPHES (Institut universitari adscrit a la Rovira i Virgili), representat amb cinc investigadors. A més de Francesc Burjachs i Bruno Gómez, hi ha intervingut Isabel Expósito, Jordi Agustí i Gerard Campeny; aquests dos últims són, a més, codirectors del projecte de recerca sobre el Camp dels Ninots, juntament amb Bruno Gómez. Els resultats s’han donat a conèixer amb un article científic recentment publicat a la revista Global and Planetary Change.
El sondeig va permetre accedir a 50 metres de sediment - Francesc Burjahcs/IPHES
Bruno Gómez ha destacat el fet que, “10 anys després de l’inici de les excavacions sistemàtiques al Camp dels Ninots, per part de l’IPHES, comencem a tenir resultats científics d’interés. Per tant, la perseverança i constància del projecte fan que ara poguem tenir resultats prou importants com per poder començar a publicar el jaciment en revistes amb factor d’impacte d’àmbit internacional”.
En aquesta línia, l’any 2012 l’IPHES ja va difondre el primer article científic sobre el Camp dels Ninots a la revista Geologica Acta, on es presentava a la comunitat internacional el jaciment i el seu potencial. “L’objectiu és a partir d’ara donar a conèixer el seu valor analitzant les dades obtingudes a través de diferents disciplines, com aquest cas ha estat la palinologia i la geocronologia. Però encara queda molt per fer”, apunta Bruno Gómez.
“La nostra idea pels propers anys –avança el mateix arqueòleg- és anar publicant investigacions sobre el Camp dels Ninots en revistes internacionals, amb la informació que ens aporti la geologia, la fauna, la tafonomia etc. “D’aquesta manera, tindrem l’aval científic de primer nivell de que és un jaciment clau per entendre les dinàmiques paleoecològiques que van haver-hi a Europa ara fa uns 3 milions d’anys, just abans de les glaciacions quaternàries i que van condicionar l’apariciò del nostre gènere, Homo, ara fa uns 2’5 milions d’anys. Sense conèixer què va passar just abans, no podríem entendre el que més endavant portaria al sorgiment de la nostra espècie, Homo sapiens”, conclou Bruno Gómez.
Paral·lelament, altres fites a assolir, a més de l’evident i necessària continuïtat de les excavacions sistemàtiques, són la protecció del jaciment (a través de mecanismes com la declaració de BCIN, Bé Cultural d’Interés Nacional), la seva adequació per a les visites i la creació d’un centre d’interpretaciò.
Referència bibliogràfica
Jiménez-Moreno, G. et al., 2013. “Late Pliocene vegetation and orbital-scale climate changes from the western Mediterranean area”. Global and Planetary Change 108: 15-28.
technorati tags: reconstrucció paleoambiental , vegetació , sondejos , ecologia , Homo sapiens , hominis , canvi climà tic , refredament planeta
