www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

14 Ago, 2013

Moià resol cinc incògnites sobre els neandertals

Aquests dies es duu a terme una nova campanya d’excavacions a les Coves del Toll i a les Coves Teixoneres que finalitza el divendres 16 d’agost

Enguany es compleix una dècada de treballs arqueològics sota la direcció de l’IPHES

grup 2013

L'equip que aquest any ha excavat a Moià - IPHES

en castellà

Fa 10 anys, el 2003, es va iniciar un projecte de recerca arqueològica relacionat amb la Cova del Toll i la Cova de les Teixoneres de Moià (Bages). Aquest projecte va sorgir d’una pregunta molt senzilla: hi havia competència pels recursos entre els neandertals i els grans carnívors, com per exemple els óssos de les cavernes, les hienes o els lleons?

L'excavació d'enguany es desenvolupa fins al dia 16 d'agost - Jordi Mestre/IPHES

“Poc a poc, la informació que han proporcionat ambdues coves ens ha permès als investigadors afrontar no solament aquesta qüestió, sinó també introduir-nos en altres debats científics d’índole molt diversa com, per exemple, l’evolució del comportament dels grups humans, la seva composició social, o l’evolució del clima ara fa uns 40.000 anys”, comenta Jordi Rosell, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), professor docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i codirector de les excavacions al Toll i a Teixoneres juntament amb Florent Rivals, també investigador a l'IPHES, i Ruth Blasco, ara becaria postdoctoral Beatriu de Pinós-A de la Generalitat de Catalunya al Gibraltar Museum, que n’és col·laboradora.

Precisament, aquests dies, sota la seva codirecció es du a terme una nova excavació que finalitza divendres 16 d’agost, amb la participació d’un equip de 20 persones professionals de diferents disciplines, principalment de l’IPHES, i alumnat d’universitats de diferents zones de l’Estat espanyol. Els treballs es financen amb diners delpropi institut, de l’Ajuntament de Moià i de la Generalitat de Catalunya.

Teixoneres 2003

Les Coves presentaven aquesta imatge l'any 2003 quan va començar a excavar l'IPHES - IPHES

Toixoneres 2004

Any 2004 - A l'esquerra, amb el targetó blanc, Jordi Rossell, i per la dreta, amb xaqueta blanca, Ruth Blasco, codirectors actuals de l'excavació juntament amb Florent Rivals - Jordi Mestre/IPHES

Els conflictes entre humans i carnívors es resolien a favor dels primers

“Després d’aquesta primera dècada, la valoració dels treballs efectuats es força positiva i ha permès donar resposta a cinc fites importants relacionades amb el neandertals”, assenyala Jordi Rosell. Una de ella té a veure amb els conflictes entre humans i carnívors en aquell període, que habitualment es resolien a favor dels primers.

“A partir del registre arqueològic, hem esbrinat que, normalment, les coves eren ocupades a l’hivern pels óssos de les cavernes i a la primavera per les hienes o altres carnívors”, explica. Ocasionalment, alguns grups de neandertals visitaven aquestes cavitats, trencant la dinàmica natural dels seus residents habituals.

Toixoneres 2008

Excavació a Toixoneres el 2008 - Jordi Mestre/IPHES

“Pel que s’ha vist fins ara, la sola presència –prossegueix Rosell- dels neandertals devia foragitar a aquests animals, els quals, al igual que fan avui en dia, preferien passar desapercebuts per als humans. En cas contrari, podien ser caçats, com ho demostren algunes marques de tall observades sobre alguns óssos de les cavernes de la Cova del Toll, de fa 60.000 anys, i que proven el seu tractament per part dels neandertals”.

Diversitat de les ocupacions

Pel que fa a l’organització i estructuració dels campaments dels neandertals, tradicionalment eren molts els qui en defensaven la seva absència. En canvi, “la Cova de les Teixoneres suggereix l’ús d’àrees específiques per a finalitats concretes”, apunta Jordi Rosell.

Generalment, tot es realitzava al voltant dels fogars, els quals es situaven a la zona exterior. Solament en un cas s’utilitzà l’àrea més interna per situar-hi un fogar relacionat amb el consum d’un cèrvid. “La manca d’estructuració observada en altres jaciments, es deu, probablement, a l’acció posterior de carnívors què, intentant aprofitar les despulles abandonades pels grups humans, possiblement van remenar les restes”, observa.

2010

L'equip en plena feina el 2010 - Jordi Mestre/IPHES

Existència d’un “territori” neandertal

D’altra banda, els grups humans que visiten les coves del Toll i de les Teixoneres no semblen ser autòctons del Moianès. Les roques que utilitzen semblen procedir majoritàriament d’àrees allunyades, sobretot de la comarca d’Osona. No obstant, la reiteració en les seves visites a les coves suggereix l’existència d’uns recorreguts ben establerts per un territori amb llocs clau o de visita obligada, com ara la Cova de les Teixoneres.

Una dieta càrnia variada

Un dels principals avantatges que ofereix l’estudi dels grups humans viatgers, com és el cas dels neandertals que visitaven les Coves del Toll i de les Teixoneres, és la diversitat de recursos que són capaços d’explotar durant els seus trajectes. Això permet visualitzar amb claredat l’espectre d’animals que ells contemplaven com a preses. “Ara mateix, sabem que al Moianès els neandertals explotaven la carn d’animals petits, com les tortugues o els conills, i d’animals molt grans, com els rinoceronts i els urs, passant per cavalls, ases silvestres, cérvols, cabirols i, fins i tot, senglars”, assegura Rosell.

Canvis climàtics acusats

 Entre fa 40.000 i 70.000 anys abans d’ara, que és el període més estudiat fins a dia d’avui pel que fa a les coves, sembla produir-se una diversitat d’ambients important. El paisatge hauria estat dominat tot el temps per una significativa cobertura forestal. No obstant, es registren períodes de freds rigorosos, en els que a les coves apareixen animals com el rinoceront llanut i el mamut, i períodes més temperats, amb presència de cabirol o d’ase silvestre. Segons el mateix arqueòleg de l’IPHES, això indica que els canvis climàtics ocorreguts en els darrers 100.000 anys van ser força extrems.

Noves incògnites

Lluny encara d’acabar-se la recerca, les incògnites resoltes serveixen per plantejar noves preguntes i més objectius de cara a futures campanyes. Una d’elles és veure quina relació hi havia entre les diferents modalitats de campaments neandertals i els canvis climàtics. És a dir, saber si el clima condicionava els modes de vida dels neandertals i la seva mobilitat pel territori.

El segon repte és confirmar si existia una cacera regular de l’ós de les cavernes per part dels neandertals. Ara per ara, les restes recuperades d’aquests animals amb indicis d’haver estat tractades pels humans són escadusseres. “No obstant, futures excavacions –avança Jordi Rosell- faran augmentar aquest nombre i permetran comprovar aquesta hipòtesi amb garanties”.

technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre: