El bloc de les activitats de l'IPHES

31 Jul, 2012

Ho han fet convidats per l’equip que dirigeix el Dr. Manuel Domínguez Rodrigo, que amb els seus treballs estan tornant protagonisme científic a aquest indret

En contra de la hipòtesi més aplaudida, aquest arqueòleg ha trobat evidències de que els humans eren els primers en consumir les grans preses i els carnívors hi accedien després

La gorja d’Olduvai, a Tanzània, amb una antiguitat de fins a dos milions d’anys, és clau per a l’estudi de l’evolució humana, tot i que en alguns moments ha estat a l’ombra pel descobriment de jaciments més antics. En aquest context, membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han visitat recentment Olduvai, convidats per l'equip que dirigeix el Dr. Manuel Domínguez Rodrigo, vinculat a l'Instituto de Evolución en África, el qual amb els seus treballs estan tornant a situar Olduvai en la literatura científica de primer ordre, amb noves aportacions científiques com les que tenen a veure amb la relació dels primers homínids i els grans carnívors.

Membres de l'IPHES a Olduvai, al jaciment BK. De peu, el segon per l'esquerra, Eudald Carbonell; al seu costat Deborah Barsky. Ajupit, Robert Sala - Joaquin Panera

Precisament, en aquest sentit, el fet que s’estigui reexcavant, per part de l’equip esmentat, algun dels jaciments ja treballats al seu dia per Mary Leakey, han posat al descobert evidències que demostren que els humans eren els primers en consumir les grans preses i que són els carnívors els qui hi accedien després. Tot i que no es pot concloure, perquè no hi ha evidències, si eren o no caçadors actius, sí que afirmen que no eren carronyaires de les preses d'altres.

Eudald Carbonell, Deborah Barsky i Robert Sala són els membres de l’IPHES que han viatjat a Olduvai, juntament amb Aurora Martín, directora del Museo de la Evolución Humana. Allí han pogut observar in situ sis jaciments que excaven un total de quaranta persones de diferents institucions espanyoles, dels Estats Units, França i Tanzània.

Des que als anys trenta del segle XX Mary i Louis Leakey van començar a excavar a Olduvai, aquest indret s'havia convertit en la seqüència evolutiva més important de la història de la humanitat més primitiva. Tot i que al llarg dels anys setanta del segle passat, i sobre tot noranta, van aparèixer nombrosos jaciments més antics en d'altres punts de l'est d'Àfrica amb restes d'activitat humana, Olduvai seguia tenint importància com a seqüència molt rica i llarga en la regió de l’est d’Àfrica, que segueix essent considerada com el bressol de la humanitat. “Els altres indrets descoberts més recentment, tot i que són més antics, no ofereixen una seqüència estratigràfica ni una riquesa tan gran de jaciments com presenta la gorja d’Olduvai”, apunta Robert Sala.

Tot l'equip al complet integrat per membres de l'IPHES i d'Olduvai - IPHES

El més destacat de la recerca dels Leakey va ser, per una part, la demostració de l'existència d'una tecnologia molt primitiva, corresponent a una fase evolutiva anterior a l’axelià reconegut a Europa, i, de l'altra, la proposta que les eines d'aquells homínids i humans de prop de dos milions d'anys apareixien associats amb grans mamífers, fet  que va servir per proposar la capacitat cinegètica d'aquelles primeres espècies del llinatge humà. A partir dels anys setanta hi va haver una forta crítica i es va iniciar el que s'ha anomenat el paradigma dels humans carronyaires, incapaços d'adquirir grans preses. El treball de l'equip de Manuel Domínguez està demostrant el contrari, que si bé potser no foren caçadors experts com s’havia afirmat, sí que adquirien de forma activa llurs recursos sense dependre dels grans carnívors caçadors per a obtenir proteïna.

technorati tags: tecnologia , carnívors socials , carronyaires , Olduvai , Àfrica , evolució humana , Archaeology , archeological sites , lithic technology , subsistence strategies , paleoecology

31 Jul, 2012

Les malalties neurodegeneratives exclusivament o predominantment humanes podrien ser una de les conseqüències

Una de les grans preguntes a què ens enfrontem els éssers humans és la de perquè hi ha una ment humana. És difícil, però, que alguna vegada siguem capaços de contestar-la. En canvi, és més fàcil trobar resposta a un altre interrogant estretament relacionat amb l'anterior: com és que hi ha una ment humana?

Aquest és el plantejament del llibre publicat per Crítica El precio de la inteligencia, subtitulado La evolución de la mente humana y sus consecuencias, que han escrit Jordi Agustí, Enric Bufill i Marina Mosquera, personal investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Ho fan, a més, de manera transdisciplinar en comptar amb aportacions de la paleoantropologia, la paleoecologia humana, l'arqueologia prehistòrica, la primatologia, l'etologia, la neurociència cognitiva i la genòmica. Amb tot això tracten aspectes com el llenguatge i la comunicació, l'aprenentatge, la tecnologia i el simbolisme, sense oblidar, per descomptat, de les característiques del cervell humà i la seva evolució.

Amb tots aquests ingredients, els autors plantegen, de forma didàctica, com ha evolucionat la ment humana, per què som com som i què ha comportat per a la nostra espècie, Homo sapiens, aquest desenvolupament. És el cas d'algunes malalties molt freqüents en l'ésser humà i excepcionals en altres mamífers, com l'Alzheimer, de la qual s'ha descrit un sol cas en primats no humans, concretament en un ximpanzé, l'animal evolutivament més proper a l'Homo sapiens. Així s'ha vist, per exemple, i segons una investigació de l'IPHES, basada en una àmplia revisió bibliogràfica, que hi ha una sèrie de neurones pertanyents a àrees corticals relacionades amb les funcions cognitives com la memòria autobiogràfica, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social, que en el cas dels humans, i a diferència d'altres primats com els ximpanzés, mantenen en l'edat adulta trets juvenils, com una elevada activitat i plasticitat sinàptiques (capacitat de formar noves connexions neuronals o modificar les ja existents) i activitat metabòlica (procés pel qual les neurones transformen la glucosa en energia perquè el cervell funcioni) que els pot causar estrès oxidatiu afavorint d'aquesta manera l'aparició de malalties com l'Alzheimer un cop finalitzada l'edat reproductiva. És el fenomen de la "pleiotropía antagonista".

Els coautors del llibre. A dalt, d'esquerra a dreta, Jordi Agustí i Enric Bufill; a sota, Marina Mosquera - IPHES

Així doncs, les malalties neurodegeneratives exclusivament o predominantment humanes podrien ser una de les conseqüències del preu a pagar per l'increment de la longevitat, la complexitat cerebral, la intel·ligència i les àmplies capacitats de memòria, planificació i imaginació, sense les quals no hagués estat possible la cultura, aconseguides per la nostra espècie, Homo sapiens. Tal com s'afirma en el llibre, l'abordatge d'aquestes patologies des de la perspectiva de la biologia evolutiva donarà lloc sens dubte a noves hipòtesis i línies d'investigació. Al seu torn, constatacions com aquesta poden tenir en el futur implicacions terapèutiques i poden ajudar a entendre millor l'envelliment cerebral.

SINOPSI

El llibre s'inicia amb la descripció de l'evolució dels homínids des que es va produir la separació del nostre llinatge amb el que portaria als ximpanzés, fa uns set milions d'anys.

A continuació es descriuen les dades que coneixem sobre l'evolució cerebral i cognitiva humanes, des Australopithecus a Homo sapiens, així com els canvis de grandària, estructurals, funcionals i genètics associats. Es destaca el fet que una part dels canvis que van portar a l'aparició del cervell humà consisteixen en canvis neotènics, o retenció de trets juvenils en l'edat adulta, com la major durada del desenvolupament cerebral en els humans, la retenció d'una taxa fetal de creixement, és a dir molt elevada, durant molt de temps, i la neotènia neuronal o retenció d'una elevada plasticitat sinàptica en l'edat adulta en certes àrees cerebrals, associades a la memòria, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social.

Es parla també de les pressions selectives que van modelar l'evolució del cervell i ment humanes, és a dir, els desafiaments a que van haver d'enfrontar els nostres avantpassats durant el Plistocè, que van promoure les adaptacions cerebrals i cognitives que ens han fet humans. És el cas dels canvis dietètics, la tecnologia lítica, la importància de l'aprenentatge i el llenguatge i el simbolisme que van promoure la nostra adaptació al nínxol cognitiu i la coevolució de gens, cervell i cultura.

Finalment, s'indiquen alguns dels preus que paguem per la nostra elevada intel·ligència, com les malalties ja esmentades, i es compara el nostre tipus de vida amb el de les societats caçadores i recol·lectores, suggerint algunes recomanacions que podrien ajudar a portar vides més saludables des del punt de vista físic i mental.

L'epíleg tracta sobre la possible evolució futura del cervell.

technorati tags: evolució , neurociencia. mente , cervell , llenguatge , malalties neurodegeneratives , aprenentatge , cognició , cerebro , inteligencia , palaeoanthropology , paleoecology , genetic

31 Jul, 2012

Així es ressalta en una tesi doctoral presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Tot i el nostre origen primat, una sèrie de factors han propiciat la nostra singularitat respecte als nostres parents més pròxims, com els ximpanzés. Segons una tesi doctoral recentment presentada, la tecnologia és un dels motors claus de l’evolució humana. En aquest sentit, els comportaments apresos socialment, la nostra gran capacitat de sociabilitat i la cooperació han estat decisius per garantir l’èxit de la nostra espècie, Homo sapiens, que ha anat fent nous salts evolutius de la mà dels avenços tecnològics i els processos de socialització que han comportat.

Al centre de la imatge, Ignasi Pastó, autor de la tesi, amb el director de la mateixa, Robert Sala (el primer per la dreta), i els membres del tribunal, el dia de la defensa, el 7 de juny, al nou edifici de l'IPHES, la primera que es presenta en aquest espai. Jordi Mestre/IPHES

Aquestes són algunes de els qüestions que s’analitzen a la tesi doctoral Socialització tecnològica:  L`Arqueologia Prehistòrica i l`estudi de la singularitat humana, d’Ignasi Pastó, coordinador de Recerca a l’IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social), presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La tecnologia, en un sentit general, ha estat estudiada des de molts punts de vista. Amb tot no hi ha molta informació sobre la seva importància en els contexts de socialització humana. Contribuir a omplir aquest buit ha estat l’objectiu d’aquesta recerca.

Així, per exemple, es constata com no n’hi ha prou en saber com funciona una eina i el seu ús individual, sinó que el més important és propiciar que el grup integri els beneficis del nou enginy, que ho comparteixi, cosa que implica un aprenentatge continuat que condueixi als processos de socialització, els quals fan que els homínids interactuïn i col•lectivament tinguin més èxit com a espècie. L’ús social de la tecnologia fa que constantment s’estableixi aquesta relació.

En tos els primats s’observa una propensió a aprendre i adoptar nous comportaments que esdevé altament adaptativa en la majoria de circumstàncies. Una cria de macaco (Macaca fuscata) remenant amb sa mare introduint-se en el maneig de pedres que li serviran per obrir nous. Wikimedia Commons

“Al gènere Homo, les pràctiques, els agents  i els contexts de socialització poden haver estat molt diversos, però sempre han estat emmarcats en un context tecnològic”, observa l’autor de la tesi. Segons el seu estudi, les conseqüències d’experiències d’aprenentatge en un domini tecnològic van permetre una molt ràpida evolució del gènere Homo, canviant de manera irreversible, el nostre recorregut biològic i històric. Des d’aquest punt de vista, Ignasi Pastó explicita com al llarg del temps cada innovació tecnològica ha implicat una reorganització de les comunitats d’Homo tant en les seves estratègies socials, culturals com econòmiques, incrementant-ne alhora la seva sociabilitat. “L’arqueologia prehistòrica aporta un cos de dades empíriques per abordar aquesta qüestió, des dels mateixos orígens del gènere Homo”, afirma.

En aquesta línia es suggereix que al menys des de fa 1,8 milions d’anys aquest gènere va començar a desplegar el seu comportament ultra social tan particular. “Equipats amb habilitats tecnològiques, els nostres ancestres van desenvolupar unes formes de socialització sense precedents entre els seus congèneres”, insisteix Ignasi Pastó.

Aquest desenvolupament del gènere Homo sembla estar associat a una combinació ecològica d’espais en mosaic i oberts amb ambients de sabana.  “L’adaptació a aquest ambient ens allunya del model bàsic primat, tan a nivell anatòmic (locomoció), metabòlic (canvi de dieta), com comportamental i social (socialització tecnològica)”, afirma l’autor del treball.

“Els espais oberts tenen uns requeriments d’organització diferents als d’entorns tancats. A més, les diferents pressions ecològiques obliguen també a canvis en el repertori tecnològic compartit amb els pànids. Tot això porta a Homo i/o als seus ancestres més immediats, els que ja s’han separat dels pànids, a modificar bona part dels seus comportaments”, assenyala.

D’aquesta manera, el comportament tecnològic serà transformat, anant més enllà de la tecnologia de percussió i de l’ús de bastons i pals que s’observa avui dia entre diferents primats no humans, cap a una tecnologia d’ascles de pedra tallada.

 

Els primers representants del gènere Homo, van continuar practicant la tecnologia de percussió que encara avui dia fan servir molts grups de primats, portant-la més enllà amb el desenvolupament de fils tallants, en un context d’aprenentatge i ús social. Francesc Riart

“La progressiva evolució d’una espècie omnívora –puntualitza Ignasi Pastó- que vivia majoritàriament en ambients forestals cap a un model comportamental similar al d’un carnívor social, però tecnològic, com sembla que era l’espècie Homo ergaster, es fa difícil d’entendre sense situar l’ús social de la tecnologia com a element adaptatiu”.

L’obertura a noves oportunitats de subsistència, que esdevé ja de forma continua a les diferents espècies del nostre gènere biològic, va conduint a les diferents espècies d’Homo cap el sostre de l’escenari territorial; com un predador de la part alta de la piràmide ecològica, molt específicament a partir d’Homo ergaster.

L’allargament de les estratègies vitals (Life History Pattern) amb l’augment de l’esperança de vida permet que la dispersió humana adquireixi una rellevància poc usual en el món animal, ja que també implica una dispersió tecnològica i dels usos socials associats als individus que utilitzen aquesta tecnologia, desenvolupant un sistema adaptatiu d’herència no genètica que comporta el transport d’un coneixement acumulat (knowledge-carrying) que esdevé irreversible. És el que s’anomena Efecte Trinquet (Ratchet effect). En definitiva, l’ús social de la tecnologia com un dels motors de l’evolució humana.

technorati tags: socialització , tecnologia , evolució humana , cooperació , arqueologia prehistòrica , aprenenttatge , Life History Pattern , Ratchet effect , knowledge-carrying , landscape

30 Jul, 2012

El Portaveu en I+D+i del Grup Popular al Congrés dels Diputats, Alejandro Fernández, va visitar els jaciments d’Atapuerca al juliol de la mà de l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, tot coincidint amb la campanya d’excavacions d’estiu. Aquesta visita es va realitzar gràcies a la invitació de la Fundación Atapuerca, per tal que conegués de primera mà els treballs d’investigació en evolució humana que es realitzen.

Alejandro Fernández, a dalt amb Eudald Carbonell, i a sota rebent les explicacions de l'arqueòloga de l'IPHES Isa Cáceres, durant la seva visita a Atapuerca al juliol - Jordi Mestre / IPHES

Durant la seva visita, Alejandro Fernández, com a Portaveu en I+D+i, es va comprometre “a recolzar les peticions que es facin des d’Atapuerca, en el marc del Plan Nacional”. El líder dels Populars va explicar que “estem davant d’un dels pocs projectes amb el que Espanya és líder mundial; com a Portaveu en Innovació a nivell nacional cal recolzar-lo”.

A més, el Diputat al Congrés va recordar “el tarragonisme que significa aquest jaciment, amb la participació de l’Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), que lidera un projecte d’aquesta magnitud, i que representa, alhora, la nostra ciutat; aquesta és una altra gran raó per donar-li suport”.

30 Jul, 2012

Aquesta extinció gairebé va coincidir amb l’arribada dels primers humans moderns

L’investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Manolo Vaquero, ha participat juntament amb un equip d’experts espanyols, recolzats per especialistes en datacions d'Holanda i el Regne Unit, en un estudi liderat per la Univeristat de Girona que ara publica la prestigiosa revista científica Quaternary International, sobre la cronologia de la substitució dels neandertals pels primers humans de la nostra espècie –els humans moderns– al nord de la península Ibèrica. Segons aquesta recerca, els últims neandertals al nord de la Península van desaparèixer fa uns 42.000 o 43.000 anys. Aquesta extinció gairebé va coincidir amb l’arribada dels primers humans moderns.

Mapa de la península Ibèrica, amb la indicació dels jaciments datats en el treball. 1: La Güelga (Astúries). 2: Sopeña (Astúries). 3: El Esquilleu (Cantàbria). 4: Covalejos (Cantàbria). 5: Morín (Cantàbria). 6: El Cuco (Cantàbria). 7: Lezetxiki (Euskadi). 8: Fuentes de San Cristóbal (Aragó). 9: Ermitons (Catalunya). 10: Arbreda (Catalunya).

La nostra espècie, Homo sapiens, es va originar a l’Àfrica fa uns 200.000 anys. Quan els nostres avantpassats van arribar a la península Ibèrica, la van trobar poblada pels neandertals (Homo neanderthalensis). Els neandertals, per la seva part, havien aparegut a Europa i es van desenvolupar en el nostre continent i al Pròxim Orient durant força més de 100.000 anys, essent la seva cultura, representada per les eines lítiques, la que s’anomena com a mosterià. Els humans moderns eren portadors d’una nova tecnologia, l’aurinyacià, definida pels seus instruments lítics i ossis i dins de la qual van aparèixer les primeres obres d’art europees.

Durant la investigació, s’ha aconseguit una sèrie de noves datacions a partir de mostres de diversos jaciments arqueològics del nord peninsular. Les datacions s’han realitzat amb modernes i depurades tècniques del mètode del Carboni 14 –como la de la ultrafiltració que permet eliminar residus de contaminació–, en els reconeguts laboratoris de Groningen (Holanda) i Oxford (Anglaterra). Aquestes dates suggeririen que els últims neandertals al nord de la Península van desaparèixer fa uns 42.000 o 43.000 anys, gairebé coincidint amb l’arribada dels primers humans moderns, de manera que el període de coexistència d’ambdues espècies, en aquest territori, seria relativament curt.

Excavacions a la Cova dels Ermitons, un dels jaciments que s'ha tingut en compte en l'estudi - Cedida Universitat de Girona

En l’estudi han participat diversos prehistoriadors i experts de l’Estat espanyol, directors d’excavacions arqueològiques d’aquesta època, adscrits a diverses universitats i centres de recerca: Julià Maroto (Àrea de Prehistòria de la Universitat de Girona), Manuel Vaquero (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), Álvaro Arrizabalaga (Área de Prehistoria, Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea), Javier Baena (Dpto. de Prehistoria y Arqueología, Universidad Autónoma de Madrid), Enrique Baquedano (Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid), Jesús Jordá (Dpto. de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Nacional de Educación a Distancia), Ramon Julià (Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera de Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas), Ramón Montes i Pedro Rasines (Museo Nacional y Centro de Investigación de Altamira); així mateix han participat en l’estudi dos reconeguts especialistes en datacions, a través del mètode del Carboni 14, Johannes van der Plicht (Centrum voor IsotopenOnderzoek, Groningen University, Holanda) i Rachel Wood (Oxford Radiocarbon Accelerator Unit, University of Oxford, Regne Unit).

L'investigador de l'IPHES Manuel Vaquero - Jordi Mestre / IPHES

Aquest estudi ha estat finançat pel Pla Nacional d'I + D + I del Ministerio de Economía y Competitividad, el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid i les diverses institucions participants.

Referència bibliogràfica

Current issues in late Middle Palaeolithic chronology: “New assessments from Northern Iberia”. Quaternary International, 247 (2012): 15-25. Julià MAROTO, Manuel VAQUERO, Álvaro ARRIZABALAGA, Javier BAENA, Enrique BAQUEDANO, Jesús JORDÁ, Ramon JULIÀ, Ramón MONTES, Johannes van der PLICHT, Pedro RASINES, Rachel WOOD.

technorati tags: extinció neandertals , jaciments , Península ibèrica , poblacions , evolució humana

26 Jul, 2012

Fa sobre mig milió d’anys es va produir una crisi ecològica global que va comportar canvis significatius en els ecosistemes. Segons alguns prehistoriadros, com els israelians Avi Gopher i Ran Barkai han publicat a revistes com Plos One, aquest fet va afavorir l’aparició d’un nou tipus humà, que actualment continua sent desconegut. Esbrinar-ho és l’objectiu de l’equip científic que treballa a Qesem Cave (Israel). Es tracta d’un projecte internacional i transdisciplinar en el qual ara també hi participa l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) que coordinarà l’anàlisi de la fauna descoberta a l’esmentada cova.

A l'esquerra, l'investigador de l'IPHES Jordi Rosell al laboratori de la Universitat de Tel-Aviv, amb el Dr. Ran Barkai discutint sobre la indústria lítica de Qesem Cave - IPHES

Concretament, per posar-hi fil a l’agulla, van viatjar a Israel fa poques setmanes Jordi Rosell i Ruth Blasco, investigador i col·laboradora de l’IPHES respectivament. Allí van tenir l’oportunitat de conèixer de prop el projecte de recerca que dirigeixen els professors de la Universitat de Tel-Aviv, Avi Gopher i Ran Barkai, van poder estudiar diferent material i visitar alguns jaciments, entre ells Qesem Cave.

“Aquesta cova, Qesem Cave, és una de les més importants del centre d'Israel, que ha proporcionat indústria, fauna, fogars i restes humanes de fa més de 200.000 anys”, comenta Jordi Rosell. “És un jaciment espectacular i força adient per nosaltres, ja que es comparable a la Cova del Bolomor (València) i a TD10 (Atapuerca). Les diferències a nivell d'indústria són clares. Mentre aquí els avantpassats dels neandertals estan començant a aplicar la tecnologia mosteriana, allà tenen una successió de tipus industrials força diferents, entre els que destaca l'amudià, caracteritzat per les làmines”.

D'esquerra a dreta, Jordi Rosell, els professors Avi Gofferi Ran Barkai, i la col.laboradora de l'IPHES, Ruth Blasco - IPHES

Quan hi ha la crisi ecològica abans referida, “el mode tecnològic conegut com l’axelià comença a instal•lar-se a Europa, acompanyat de l’aparició dels Homo heidelbergensis (els avantpassats directes dels neandertals), però curiosament, al Pròxim Orient l’axelià ja s’ha passat de moda, ja no serveix, i a l’actual zona d’Israel, Jordània i el sud de Síria comencen a desenvolupar-se tres nous tecnocomplexes desconeguts fins al moment: l’axelo-yabrudià, el yabrudià i l’amudià”, explica l’arqueòleg de l’IPHES.

En aquell moment apareix “un ampli ventall d’eines noves, com ganivets de dors, i làmines de més de 10 cm de llargada, raspadors i rascadores substitueixen radicalment els grans formats típics de l’axelià, i això va acompanyat de la desaparició de bona part de la megafauna, com els elefants. És en aquest context en el que apareix un jaciment força singular: Qesem Cave, a Israel, situada a unes 30 km al nord-est de Tel-Aviv”.

El seu desenvolupament tecnològic també es fa evident amb els fogars, que amb una antiguitat d’uns 400.000 anys són dels més antics del món i algun d'ells té més de 40 cm de potència. “Això vol dir que tenien un control absolut del foc”, apunta Jordi Rosell.

Ara bé, quins van ser els homínids autors de tots aquests avenços tecnològics? “La cosa no està gens clara perquè les restes humanes que s’han descobert no són fàcils de classificar”, assegura Jordi Rosell. “L'únic que poden dir és que no són Homo erectus ni neandertals. Es possible que es tracti dels primers sapiens, però tothom prefereix ser prudent fins que no aparegui alguna resta fòssil més determinant”

Un cop més, el treball científic rigorós i la perseverança poden ser claus per esbrinar l’autoria d’aquests enginys.

technorati tags: ecosistema , sapiens , fogars , restes humanes , indústria lítica , jaciments , tecnologia , fauna , archeological sites , climate change , lithic technology

25 Jul, 2012

Fins al 30 d’agost s’exhibeix al Passeig Pau Casals d’aquesta localitat tarragonina

El comissari de la mostra és Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES i Eudald Carbonell, director d’aquest centre, n’és l’assessor científic

 

 

TRÍPTIC - VÍDEO

“Orígens. Cinc fites en l’evolució humana” és l’exposició que, organitzada per la Fundació “la Caixa”, es pot visitar fins al 30 d’agost al Passeig Pau Casals de Vila-seca (Tarragonès). El comissari de la mostra és Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Eudald Carbonell, director d’aquest centre, n’és l’assessor científic. La mostra arriba a aquesta localitat tarragonina després d’haver estat a diferents indrets de l’Estat espanyol; en aquest periple l’han vista ja més de 2 milions de persones.

La mostra a Vila-seca està ubicada al Passeig Pau Casals - "la Caixa"

A l’exposició es constata com les nombroses troballes dels darrers anys han transformat l’esquema lineal de l’evolució humana en un arbre complex que conté diverses espècies i moltes branques, algunes de les quals no queda clar d’on surten o cap a on avancen. Explicar l’estat actual d’aquest entramat és l’objectiu principal de l’exposició “Orígens. Cinc fites en l’evolució humana”. La mostra incideix especialment en els cinc avenços claus que han determinat els grans passos de l’evolució humana: el bipedisme, la fabricació d’eines, el foc, l’autoconsciència i el simbolisme.

S'inclouen escultures d'homínids i reconstruccions del paisatge del passat - "la Caixa"

L’ aventura de l’evolució humana es remunta a fa uns 13 milions d’anys, quan, entre la densa vegetació que poblava el nostre planeta, els primats sobrevivien als nombrosos depredadors gràcies a la seva capacitat per desplaçar-se pels arbres. Alguns d’ells, fa uns 4 milions d’anys, com a conseqüència d’un canvi climàtic, van començar a caminar sobre dos peus, tal com ho fem nosaltres avui dia, mentre que fa 2,5 milions d’anys, els homínids creaven les primeres eines, fa uns 400.000 anys inventàvem el foc, fa uns 120.000 que es té consciència de la pròpia existència, moment en què hi trobem els primers enterraments, i fa 35.000 anys sorgeixen les primeres obres d’art.

Tot això s’exhibeix de manera molt didàctica i multimèdia, amb diferents vídeos i recreacions d’escenes quotidianes, així com algunes escenografies que protagonitzen diversos homínids.

technorati tags: autoconsciència , primats , humans , prehistòria , evolució humana , paisatge , bipedisme , art , simbolisme , enterraments , eines , foc

23 Jul, 2012

Serà dimecres 25 de juliol a les 22.45 h quan explicarà de qui ha après tot el que sap

Són retrats biogràfics a partir del fet d'aprendre i ensenyar

Web personal – perfil i pàgina a Facebook – Canal a Youtube - twiiter @eudaldcarbonell  

“Mestres de Mestres” és el títol del nou programa que Canal 33 estrena dimecres 25 de juliol, a les 22.45, amb Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) entre els primers convidats.

 

Eudald Carbonell en un moment de l'entrevista a "Mestres de mestres" - Cedida Televisió de Catalunya

Albert Vinyoli entrevista a Eudald Carbonell, un estudiant que no va acabar mai d’encaixar amb els sistemes educatius del seu temps. Ara investiga a l’IPHES, fa classes a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i té una visió molt àmplia del que vol dir ensenyar i aprendre: “Si ara estem parlant davant d’unes càmeres és gràcies a tot un procés de transmissió de coneixements que, com a gènere, fem servir des de fa 2,5 milions d’anys”, assegura.

El programa Mestres de Mestres consisteix en tretze entrevistes a tretze 'VIPS' de la nostra cultura, ciència, etc. Que expliquen el seu recorregut per l’aprenentatge, escoles, instituts, universitats, professors i mestres. Parlen del què han après, de qui, i també  del que ara ensenyen, i per descomptat, de com veuen les coses, etc. Són retrats biogràfics a partir del fet d'aprendre i ensenyar.

Els 'VIPS' són: Eudald Carbonell, Cesc Gelabert, Carles Santos, Raimon, Alfredo Pastor, Jorge Wagensberg, Josefina Castellví, Anna Cabré, Lluís Foix, Isona Passola, Lluís Pasqual, Fermí Puig i Colita.

technorati tags: televisió , educació , mestres , aprendre , saviesa , ensenyar , professorat , alumnat , coneixement , biografies

23 Jul, 2012

Concretament va ser al Croscat, segons ho han confirmat noves datacions i anàlisis palinològiques de sediment

Sempre s’havia dit que el Croscat podria ser el volcà més jove de la Península ibèrica, és a  dir, que hauria acollit la darrera erupció volcànica produïda fins a dia d’avui en aquesta àrea geogràfica, cosa que només se sabia a través d’una datació obtinguda amb la tècnica de la termoluminescència realitzada als anys vuitanta del segle passat. Ara s’ha pogut confirmar aquella hipòtesi gràcies a noves datacions i anàlisis palinològiques de restes de sediment extret a 15 metres de fondària, tal i com es recull en un recent article publicat a la revista Geologica Acta. Se li atribueix una edat que rondaria entre fa 13.160 i 15.710 anys.

Una petita mostra dels paquets de sediments extrets per dur a terme les noves datacions - IPHES

En aquest estudi hi participen tres membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Francesc Burjachs (Professor de Recerca ICREA), Isabel Expósito (Tècnica en Arqueobotànica) i Riker YLL (Investigador), juntament amb personal de la Universitat Autònoma de Barcelona, de les empreses Axial i Tosca, i del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Vista panoràmica de l'indret on es van efectuar les extraccions de sediment - IPHES

“La base de la nova recerca han estat 4 datacions ¹⁴C (carboni 14), de sediments orgànics extrets a uns 15 metres de fondària  mitjançant sondatge geotècnic”, explica Francesc Burjachs. Aquesta cronologia també es veu corroborada per l’anàlisi del pol·len identificat en aquest mateix paquet de sediments. “Aquesta joventut del Croscat –observa el mateix investigador- només podria ser superada pel seu veí, el volcà de La Crosa de Sant Dalmai, actualment en estudi i amb resultats encara per verificar”.

Les anàlisis palinològiques, que és on s’ha centrat la intervenció de l’IPHES, han revelat que fa entre 13.160 i 15.710 anys  el paisatge de la Garrotxa era més aviat obert, amb prats o estepes mediterrànies definides a base de gramínies, asteràcies i artemísies. Entre els arbres s'hi troben alguns roures i alzines, la qual cosa indica un ambient temperat, símptoma de l'inici del desglaç, un cop l'Últim Màxim Glacial havia passat.

L'investigador Francesc Burjachs - IPHES

“D'altra banda, la presència d'arbres de ribera (oms, verns i salzes), així com d'herbes aquàtiques i de llocs humits (ciperàcies, bogues, alismes, etc.), ens parlen d’augment de les pluges”, afirma Francesc Burjachs.

Referència bibliogràfica

Puiguriguer, M., Alcalde, G., Bassols, E., Burjachs, F., Expósito, I., Planagumà, Ll., Saña, M., Yll, E. (2012). "14C dating of the last Croscat volcano eruption (Garrotxa Region, NE Iberian Peninsula)". Geologica Acta, Vol. 10, n. 1. 43-47.

technorati tags: paisatge , clima , vegetacio , paleoclimate reconstructions , environmental reconstructions , science publishing

22 Jul, 2012

Coincidint amb el trasllat de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a un edifici propi al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, s’ha aprofitat per dur a terme diverses implementacions en diferents àmbits que millorin la qualitat del servei que ofereix en els tres eixos en què s’estructura: la recerca, la docència i la socialització. Una d’aquestes actuacions ha estat la connexió a l’Anella Científica, una infraestructura flexible i fiable, que connecta un ampli ventall d'institucions vinculades al món de l'R+D+I i que ofereix diverses eines que poden ajudar a gestionar i millorar el rendiment de la xarxa, com un accés molt a Internet molt més ràpid.

Òscar Moreno, responsable d'Informàtica de l'IPHES, a la seu d'aquest institut - IPHES

La connexió a l’Anella Científica és per mitjà de fibra òptica amb una velocitat de 100 Mbps. Òscar Moreno, responsable d’Informàtica de l’IPHES, ha manifestat: “aquesta xarxa de telecomunicacions ens permet aprofitar-nos dels seus recursos, la seva fiabilitat i gran capacitat de transmissió de dades, que d’altra manera difícilment tindríem”. Així, per exemple, “ens facilitarà l’accés a la consulta de revistes científiques, molt necessàries per a un equip com el nostre que està a l’avantguarda en recerca en evolució humana, així com a bases de dades de diferents jaciments arqueològics, especialment durant el treball de camp en les campanyes d’excavació”, ha afegit.

technorati tags: informàtica , Internet , connectivitat , TIC , evolució humana , recerca , docència , socialització , xarxa , fibra òptica , revistes científiques , bases de dades

20 Jul, 2012

La seva posició filogenètica sembla estar molt propera a l'ancestre comú entre la línia dels óssos de les cavernes i la dels óssos bruns actuals

També s'han descobert restes d'almenys 8 nous individus de fa uns 4.300 anys

Crani d'ós trobat al nivell TD 4 de Gran Dolina - Jordi Mestre/IPHES

Un crani d'ós de gairebé un milió d'anys d'antiguitat, restes d'almenys 8 nous individus de fa uns 4.300 anys, així com més fòssils de fauna i eines de pedra de 370.000 anys d’antiguitat són algunes dels principals troballes que ja ha proporcionat la campanya d'excavació a la Sierra de Atapuerca. Aquesta es desenvolupa del 17 de juny al 25 de juliol i la porta a terme l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) del qual forma part l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Presentació de les troballes d'aquesta campanya, divendres 20 de julio als mateixos jaciments d'Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES

Pel que fa a l'ós, es tracta d'un animal molt particular, Ursus dolinensis, una espècie definida a partir de les restes trobades en el nivell TD4 de Gran Dolina, d'entre 1.000.000 i 900.000 anys d'antiguitat. És un ós amb una posició filogenètica que sembla estar molt propera a l'ancestre comú entre la línia dels óssos de les cavernes (Ursus deningeri i Ursus spelaeus) i la dels óssos bruns actuals (Ursus arctos). El crani sencer d'Ursus dolinensis que ha aportat aquesta campanya ajudarà, sens dubte, a aclarir la posició d'aquesta espècie en l'arbre evolutiu dels óssos. La seva comparació amb altres jaciments euroasiàtics servirà per veure la seva expansió territorial per Europa, és a dir, si va ser una espècie endèmica de la Sierra i, per tant, de la Península ibèrica o si va estar distribuïda per tota Euràsia.

Predomini de bisons

D'altra banda, també a Gran Dolina, però a la base del nivell TD10.2, de uns 370.000 anys d'antiguitat, segueix constatant-se el que ja va poder comprovar a la campanya anterior: un absolut predomini de les restes de bisons. A més, s'ha observat un ús pràcticament exclusiu del sílex, el que indica una extrema especialització tecnològica, totalment desconeguda fins ara en els jaciments d'Atapuerca, així com a la resta de conjunts arqueològics d'aquestes cronologies.

Bifaç de sílex trobat a TD 10 de Gran Dolina. Lús quasi únic d'aquest material en aquest nivell avala l'alt grau d'especialització tecnològica - Jordi Mestre / IPHES

Un fet a destacar de la campanya actual és la confirmació que, just a la base de l'esmentat nivell dels bisons, comencen a aparèixer alguns bifaços, que són els instruments característics del període axelià. Aquesta és una tecnologia ben documentada a la veïna seqüència del jaciment de Galeria, i també a la Sima de los Huesos. En les futures campanyes s'espera entrar de ple als nivells axelians i relacionar les dades de les tres cavitats on apareix aquesta tecnologia. Això permetrà definir l'ús que es va donar a cada un d'aquests espais i, en definitiva, obtenir més informació sobre les formes de vida dels grups d'Homo heidelbergensis que tan bé documentats estan a nivell anatòmic amb els fòssils de la Sima de los Huesos.

D'altra banda, encara en el jaciment de Gran Dolina, gràcies als treballs iniciats fa 10 anys, s'ha arribat ja als nivells basals. Això significa que tots els nivells fèrtils des del punt de vista arqueopaleontològic han estat sondejats i es tenen dades sobre quina és la dinàmica general a cada un d'ells. Una de les aportacions més interessants és que, atenent al registre d'indústria lítica documentat, es pot afirmar la presència humana contínua en tot el tram del Plistocè inferior d'aquest jaciment, és a dir, des de fa 1 milió d'anys, fins els 800.000 abans del present.

El sepulcre col·lectiu

Cal destacar també, en aquest cas en un altre jaciment d'Atapuerca, a la Cueva del Mirador, que aquesta campanya ha aportat almenys 8 nous individus en l'excavació del sepulcre col·lectiu localitzat en l'extrem NE de la cavitat, datat al calcolític, fa uns 4.300 anys, on es duien ja exhumats les restes d'un mínim de 12 individus. Les noves restes apareixen amuntegades, disposades de forma aleatòria, algunes disperses i altres en connexió anatòmica, cosa que indica un ús prolongat del sepulcre i la pràctica de desplaçar les restes òssies cap al perímetre de la cambra sepulcral per dipositar a la part central els nous cadàvers, a l'estil de les càmeres dolméniques.

Acumulació de càdavers a la Cueva del Mirador - Jordi Mestre / IPHES

En algunes ocasions els cadàvers s'inhumaven amb algunes ofrenes: petits bols hemisfèrics brunyits, petxines de cloïssa de riu (alguna col·locada a la mà del difunt) i llums d'oli de cérvol fracturats per flexió. La recollida sistemàtica de mostres destinades a la realització d'estudis de residus permetrà documentar en breu l'existència o no d'altres ofrenes.

D'altra banda, els estudis d'ADN en curs permetran conèixer les relacions de parentiu entre els diferents individus en dipòsit a la cavitat, aportant informació sobre si es tracta del sepulcre d'un grup familiar o del d'una petita comunitat.

L'excavació de 2012 ha permès també confirmar que els cadàvers eren dipositats sobre el sòl, sense sepultar, i que cap d'ells mostra evidències d'haver estat pertorbat per l'acció dels carnívors. Aquesta última evidència permet deduir que la boca del sepulcre estava tancada, molt probablement per una estructura de fusta. Altrament, seria difícil explicar per què cap dels ossos presenta mossegades de carnívor, que haurien accedit als cadàvers exposats atrets per l'olor.

technorati tags: arqueologia , indústria lítica , artefactos , fauna , evolución humana , sepulcro , archeological sites , palaeoanthropology , lithic technology , faunal assemblages , subsistence strategies , paleoecology

13 Jul, 2012

En el marc de les pràctiques docents van experimentar amb les tècniques rupestres

Una quinzena d’alumnes de l’assignatura Comportament Simbòlic, que imparteix l’investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Ramon Viñas, en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que ofereix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, van transformar-se en “artistes” prehistòrics per unes hores amb motiu de les pràctiques experimentals sobre les tècniques d’art rupestre. Gran part d’aquesta activitat es va desenvolupar al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades a Montblanc.

Ramon Viñas, professor que imparteix l'assignatura sobre Comportament simbòlic, mentre feia una de les demostraccions pràctiques - IPHES

“Aquestes pràctiques experimentals integren els coneixements basics de les principals tècniques paleolítiques i postpaleolítiques de pintura i gravat, utilitzades en la elaboració de les representacions prehistòriques”, observa Ramon Viñas. Així van poder saber com es du a terme el bufat de pintura, mitjançant tubs, aerògrafs o la mateixa boca, per produir mans en negatiu, punts o modelats en les grans figures d’animals (molt característiques del paleolític i altres períodes posteriors).

També van familiaritzar-se amb la manyopla, que s’utilitzà per aplicar el pigment amb pols o el tamponat, així com el gravat amb tècniques directes (un sol instrument, tipus martell amb punta de sílex) o indirectes (dos instruments: una punta i un percussor), i l’utilització de burins de sílex per produir gravats fins, o els mateixos dits per pintar (molt característic de les manifestacions de tipus esquemàtic dins les etapes postpaleolítiques i també d’altres parts del mon).   

Alumnat del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que van seguir les pràctiques - IPHES

A més l’alumnat va elaborar algunes de les eines que es devien fer servir per crear les obres rupestres, per exemple, pinzells vegetals, aerògrafs amb canyes, llapis de carbó i d’os cremat o instruments de pedra per gravar. També van preparar la pintura amb pigments minerals (moldre els colorants), i amb els seus aglutinants orgànics (mel, ou, greixos, etc.), així com les cargues per barrejar amb la pintura i donar-li mes consistència (amb argila, cendres, etc). Finalment, i sobre suports de pedra natural, l’alumnat va gaudir posant en pràctica tot aquest coneixement.

Aquestes accions es van complementar amb la visita al conjunt rupestre de les pintures d’Ulldecona (Montsià, Tarragona).

technorati tags: docència , art rupestre , tècniques pictòriques , gravat , Archaeology , rock art

10 Jul, 2012

La xerrada la impartirà Carles Lorenzo, investigador de l’IPHES, dimecres 11 de juliol, a les 20.15 h al Museo de la Evolución Humana

“Sobre mans i peus a Atapuerca, caminant i manipulant durant milions d’anys” és el títol de la xerrada que pronunciarà Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dimecres 11 de juliol, a les 20.15 h al Museo de la Evolución Humana (MEH), a Burgos.

Carlos Lorenzo, investigador de l'IPHES i de l'Equipo de Investigación de Atapuerca en una imatge d'arxiu - IPHES

L’entrada és lliure i és una activitat inclosa a la celebració dels 20 anys de la descoberta de Miguelón, el científicament conegut com a Crani núm. 5, el més ben conservat de l'espècie Homo heidelbergensis. Va ser, doncs, any 1992 i la troballa va tenir lloc al jaciment de la Sima de los Huesos de Atapuerca. Amb les diferents xerrades es pretén donar a conèixer què sabem d’aquest homínid i d'aquesta espècie que va viure a Atapuerca fa mig milió d'anys.

Resum

Les mans i els peus dels humans són ben diferents dels que tenen els nostres parents vius més pròxims, els ximpanzés. Tots dos òrgans estan relacionats i adaptats a la funció que compleixen en el nostre cos.

Per una banda, les nostres mans ens permeten modificar el nostre entorn, agafar, manipular objectes, fabricar eines i és una de les parts essencial del esser humà.

 La funció dels peus sembla més limitada, però la seva morfologia està perfectament adaptada al nostre tipus de locomoció bípeda. Per aquest motius, és important explicar com a canviat la seva morfologia al llarg de l'evolució humana.

Als jaciments de la Sierra d'Atapuerca s’han trobat nombrosos fòssils de mà i peu que documenten els canvis que s’han produït en aquest òrgans en el darrer milió d’anys.

technorati tags: mans , peus , socialització , cos humà , evolució humana , palaeoanthropology

9 Jul, 2012

• És el primer espai d'aquestes característiques a Europa

• L'objectiu és promoure la socialització i interpretació dels importants i continus descobriments localitzats en aquests jaciments

La Fundación Atapuerca ha posat en marxa aquests dies "La Cueva del Tiempo", el primer espai d'aquestes característiques a Europa. Es tracta d'un innovador projecte que trasllada als visitants al passat en un viatge virtual a les entranyes dels jaciments de la Sierra de Atapuerca en temps de la prehistòria. Es pot gaudir d'aquesta iniciativa a Cueva del Compresor.

La durada d'aquest multimèdia és de sobre una hora i s'adapta en funció de les condicions meteorològiques - Fundación Atapuerca

És una instal·lació estereoscòpica amb dimensions de 3,60 m x 2,00 m que permet al públic traslladar-se en el temps -"viatjar al passat"- i viure en escenaris de fa milers d'anys. Els visitants descobreixen mitjançant animacions en 3D com es comportaven els nostres avantpassats, com vivien, com es comunicaven, al llarg de les 4 etapes de l'evolució humana: Homo antecessor, Homo heidelbergensis, Homo neanderthalensis i Homo sapiens.

La visita completa, d'aproximadament 1 hora de durada i a càrrec d'un guia turístic especialitzat en temes d'evolució humana, introdueix al públic en els jaciments, on passejaran per la Trinchera del Ferrocarril i coneixeran la seva importància mundial, a més descobriran com és el treball de camp i com vivien els nostres avantpassats a la Sierra de Atapuerca, una muntanya màgica plena de descobriments.

Al centre de la imatge, Eudald Carbonell, director general de la Fundación Atapuerca, durant la presentació, dilluns 9 de juliol als jaciments d'Atapuerca - Fundación Atapuerca

Per rematar, s'endinsaran en la Cueva del Compresor, on el guia podrà lliurement triar el període més interessant segons el públic, i en funció de les condicions meteorològiques, configurar la durada de la visita virtual. A més l'aplicació està disponible en 4 idiomes. Sens dubte, un complement necessari i una bona eina per endinsar-nos encara més en la vida aquests homínids.

Procés d'elaboració

Nombrosos membres de la Fundación Atapuerca, l'Equipo de Investigación de Atapuerca, tècnics, juntament amb experts de modelatge, animació, i programació de l'empresa Virtualware, col·laboradora tecnològica d'aquesta fundació, han treballat per aconseguir un resultat fidedigne, basat en escenes documentades, que ha servit per aportar una àmplia qualitat a nivell tecnològic, amb expectatives de convertir-se en un projecte referent en el sector. De moment, aquesta iniciativa ja forma part de V-Must, la Red de Excelencia de la UE el principal objectiu és donar suport al sector museístic a innovar en la utilització de les noves tecnologies i la realitat virtual per generar experiències de valor afegit per al visitant .

technorati tags: multimèdia , 3D , socialització , Atapuerca , evolució humana , archeological sites

5 Jul, 2012

Membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) van participar en un curs intensiu Erasmus (Erasmus Intensif Program) sobre Prehistòria i Patrimoni, que amb el títol "Prehistory at the crossroads of Science and Conservation" (Prehistòria a la cruïlla entre la ciència i la comunicació) es va realitzar del 29 de maig al 12 de Juny al Musée National de Préhistoire de Les-Eyzies-de-Tayac (França), finançat per la Unió Europea i organitzat per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

 

Els assistents al curs van visitar diferents jaciments com aquest de Le Moustier - Carlos Lorenzo/IPHES

En el curs hi van prendre part uns 50 estudiants de 13 països i va comptar amb la participació d'uns 60 professors. Estava estructurat amb una combinació de sessions magistrals, treballs entre el professorat i l’alumnat, i una presentació final per part d’aquests últims. A més, es van realitzar visites a diferents jaciments pròxims a Les-Eyzies-de-Tayac com l’Abri Pataud,  Rouffignac, Le Régourdou, La Ferrassie i Laugerie Haute.

 

Carlos Lorenzo i Gala Gómez, dos membres de l'IPHES que van participar al curs intensi, en una imatge d'arxiu - IPHES

De la URV hi van prendre part 12 alumnes del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a Tarragona gràcies als projectes de recerca de l’IPHES. Per part d’aquest institut hi van assistir Robert Sala, responsable de l’Àrea de Docència, la restauradora Gala Gómez i l’investigador Carlos Lorenzo, la investigadora Gema Chacón i la col·laboradora, Isabel Boj.

technorati tags: docència , arqueologia , evolució humana , tercer cicle , Erasmus Mundus , Archaeology , Museums , archeological sites