www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

20 Jul, 2012

Troben a Atapuerca un crani sencer d'ós de gairebé un milió d'anys d'antiguitat

La seva posició filogenètica sembla estar molt propera a l'ancestre comú entre la línia dels óssos de les cavernes i la dels óssos bruns actuals

També s'han descobert restes d'almenys 8 nous individus de fa uns 4.300 anys

Crani Ós

Crani d'ós trobat al nivell TD 4 de Gran Dolina - Jordi Mestre/IPHES

Un crani d'ós de gairebé un milió d'anys d'antiguitat, restes d'almenys 8 nous individus de fa uns 4.300 anys, així com més fòssils de fauna i eines de pedra de 370.000 anys d’antiguitat són algunes dels principals troballes que ja ha proporcionat la campanya d'excavació a la Sierra de Atapuerca. Aquesta es desenvolupa del 17 de juny al 25 de juliol i la porta a terme l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) del qual forma part l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Presentació de les troballes d'aquesta campanya, divendres 20 de julio als mateixos jaciments d'Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES

Pel que fa a l'ós, es tracta d'un animal molt particular, Ursus dolinensis, una espècie definida a partir de les restes trobades en el nivell TD4 de Gran Dolina, d'entre 1.000.000 i 900.000 anys d'antiguitat. És un ós amb una posició filogenètica que sembla estar molt propera a l'ancestre comú entre la línia dels óssos de les cavernes (Ursus deningeri i Ursus spelaeus) i la dels óssos bruns actuals (Ursus arctos). El crani sencer d'Ursus dolinensis que ha aportat aquesta campanya ajudarà, sens dubte, a aclarir la posició d'aquesta espècie en l'arbre evolutiu dels óssos. La seva comparació amb altres jaciments euroasiàtics servirà per veure la seva expansió territorial per Europa, és a dir, si va ser una espècie endèmica de la Sierra i, per tant, de la Península ibèrica o si va estar distribuïda per tota Euràsia.

Predomini de bisons

D'altra banda, també a Gran Dolina, però a la base del nivell TD10.2, de uns 370.000 anys d'antiguitat, segueix constatant-se el que ja va poder comprovar a la campanya anterior: un absolut predomini de les restes de bisons. A més, s'ha observat un ús pràcticament exclusiu del sílex, el que indica una extrema especialització tecnològica, totalment desconeguda fins ara en els jaciments d'Atapuerca, així com a la resta de conjunts arqueològics d'aquestes cronologies.

Bífaç sílex TD10

Bifaç de sílex trobat a TD 10 de Gran Dolina. Lús quasi únic d'aquest material en aquest nivell avala l'alt grau d'especialització tecnològica - Jordi Mestre / IPHES

Un fet a destacar de la campanya actual és la confirmació que, just a la base de l'esmentat nivell dels bisons, comencen a aparèixer alguns bifaços, que són els instruments característics del període axelià. Aquesta és una tecnologia ben documentada a la veïna seqüència del jaciment de Galeria, i també a la Sima de los Huesos. En les futures campanyes s'espera entrar de ple als nivells axelians i relacionar les dades de les tres cavitats on apareix aquesta tecnologia. Això permetrà definir l'ús que es va donar a cada un d'aquests espais i, en definitiva, obtenir més informació sobre les formes de vida dels grups d'Homo heidelbergensis que tan bé documentats estan a nivell anatòmic amb els fòssils de la Sima de los Huesos.

D'altra banda, encara en el jaciment de Gran Dolina, gràcies als treballs iniciats fa 10 anys, s'ha arribat ja als nivells basals. Això significa que tots els nivells fèrtils des del punt de vista arqueopaleontològic han estat sondejats i es tenen dades sobre quina és la dinàmica general a cada un d'ells. Una de les aportacions més interessants és que, atenent al registre d'indústria lítica documentat, es pot afirmar la presència humana contínua en tot el tram del Plistocè inferior d'aquest jaciment, és a dir, des de fa 1 milió d'anys, fins els 800.000 abans del present.

El sepulcre col·lectiu

Cal destacar també, en aquest cas en un altre jaciment d'Atapuerca, a la Cueva del Mirador, que aquesta campanya ha aportat almenys 8 nous individus en l'excavació del sepulcre col·lectiu localitzat en l'extrem NE de la cavitat, datat al calcolític, fa uns 4.300 anys, on es duien ja exhumats les restes d'un mínim de 12 individus. Les noves restes apareixen amuntegades, disposades de forma aleatòria, algunes disperses i altres en connexió anatòmica, cosa que indica un ús prolongat del sepulcre i la pràctica de desplaçar les restes òssies cap al perímetre de la cambra sepulcral per dipositar a la part central els nous cadàvers, a l'estil de les càmeres dolméniques.

Acumulació fòssils a Mirador

Acumulació de càdavers a la Cueva del Mirador - Jordi Mestre / IPHES

En algunes ocasions els cadàvers s'inhumaven amb algunes ofrenes: petits bols hemisfèrics brunyits, petxines de cloïssa de riu (alguna col·locada a la mà del difunt) i llums d'oli de cérvol fracturats per flexió. La recollida sistemàtica de mostres destinades a la realització d'estudis de residus permetrà documentar en breu l'existència o no d'altres ofrenes.

D'altra banda, els estudis d'ADN en curs permetran conèixer les relacions de parentiu entre els diferents individus en dipòsit a la cavitat, aportant informació sobre si es tracta del sepulcre d'un grup familiar o del d'una petita comunitat.

L'excavació de 2012 ha permès també confirmar que els cadàvers eren dipositats sobre el sòl, sense sepultar, i que cap d'ells mostra evidències d'haver estat pertorbat per l'acció dels carnívors. Aquesta última evidència permet deduir que la boca del sepulcre estava tancada, molt probablement per una estructura de fusta. Altrament, seria difícil explicar per què cap dels ossos presenta mossegades de carnívor, que haurien accedit als cadàvers exposats atrets per l'olor.

technorati tags: , , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: