www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Jul, 2012

Membres de l’IPHES visiten Olduvai per conèixer la capacitat dels primers homínids pel control dels recursos i la seva relació amb els grans carnívors

Ho han fet convidats per l’equip que dirigeix el Dr. Manuel Domínguez Rodrigo, que amb els seus treballs estan tornant protagonisme científic a aquest indret

En contra de la hipòtesi més aplaudida, aquest arqueòleg ha trobat evidències de que els humans eren els primers en consumir les grans preses i els carnívors hi accedien després

La gorja d’Olduvai, a Tanzània, amb una antiguitat de fins a dos milions d’anys, és clau per a l’estudi de l’evolució humana, tot i que en alguns moments ha estat a l’ombra pel descobriment de jaciments més antics. En aquest context, membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han visitat recentment Olduvai, convidats per l'equip que dirigeix el Dr. Manuel Domínguez Rodrigo, vinculat a l'Instituto de Evolución en África, el qual amb els seus treballs estan tornant a situar Olduvai en la literatura científica de primer ordre, amb noves aportacions científiques com les que tenen a veure amb la relació dels primers homínids i els grans carnívors.

Membres IPHES - equip Olduvai

Membres de l'IPHES a Olduvai, al jaciment BK. De peu, el segon per l'esquerra, Eudald Carbonell; al seu costat Deborah Barsky. Ajupit, Robert Sala - Joaquin Panera

Precisament, en aquest sentit, el fet que s’estigui reexcavant, per part de l’equip esmentat, algun dels jaciments ja treballats al seu dia per Mary Leakey, han posat al descobert evidències que demostren que els humans eren els primers en consumir les grans preses i que són els carnívors els qui hi accedien després. Tot i que no es pot concloure, perquè no hi ha evidències, si eren o no caçadors actius, sí que afirmen que no eren carronyaires de les preses d'altres.

Eudald Carbonell, Deborah Barsky i Robert Sala són els membres de l’IPHES que han viatjat a Olduvai, juntament amb Aurora Martín, directora del Museo de la Evolución Humana. Allí han pogut observar in situ sis jaciments que excaven un total de quaranta persones de diferents institucions espanyoles, dels Estats Units, França i Tanzània.

Des que als anys trenta del segle XX Mary i Louis Leakey van començar a excavar a Olduvai, aquest indret s'havia convertit en la seqüència evolutiva més important de la història de la humanitat més primitiva. Tot i que al llarg dels anys setanta del segle passat, i sobre tot noranta, van aparèixer nombrosos jaciments més antics en d'altres punts de l'est d'Àfrica amb restes d'activitat humana, Olduvai seguia tenint importància com a seqüència molt rica i llarga en la regió de l’est d’Àfrica, que segueix essent considerada com el bressol de la humanitat. “Els altres indrets descoberts més recentment, tot i que són més antics, no ofereixen una seqüència estratigràfica ni una riquesa tan gran de jaciments com presenta la gorja d’Olduvai”, apunta Robert Sala.

Equip complet Olduvai

Tot l'equip al complet integrat per membres de l'IPHES i d'Olduvai - IPHES

El més destacat de la recerca dels Leakey va ser, per una part, la demostració de l'existència d'una tecnologia molt primitiva, corresponent a una fase evolutiva anterior a l’axelià reconegut a Europa, i, de l'altra, la proposta que les eines d'aquells homínids i humans de prop de dos milions d'anys apareixien associats amb grans mamífers, fet  que va servir per proposar la capacitat cinegètica d'aquelles primeres espècies del llinatge humà. A partir dels anys setanta hi va haver una forta crítica i es va iniciar el que s'ha anomenat el paradigma dels humans carronyaires, incapaços d'adquirir grans preses. El treball de l'equip de Manuel Domínguez està demostrant el contrari, que si bé potser no foren caçadors experts com s’havia afirmat, sí que adquirien de forma activa llurs recursos sense dependre dels grans carnívors caçadors per a obtenir proteïna.

technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa: