www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

26 Jul, 2012

L'IPHES cerca a Israel els humans encara avui desconeguts que van protagonitzar la revolució tecnològica fa més de 200.000 anys

Fa sobre mig milió d’anys es va produir una crisi ecològica global que va comportar canvis significatius en els ecosistemes. Segons alguns prehistoriadros, com els israelians Avi Gopher i Ran Barkai han publicat a revistes com Plos One, aquest fet va afavorir l’aparició d’un nou tipus humà, que actualment continua sent desconegut. Esbrinar-ho és l’objectiu de l’equip científic que treballa a Qesem Cave (Israel). Es tracta d’un projecte internacional i transdisciplinar en el qual ara també hi participa l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) que coordinarà l’anàlisi de la fauna descoberta a l’esmentada cova.

Jordi Rosell i Ran Barhai

A l'esquerra, l'investigador de l'IPHES Jordi Rosell al laboratori de la Universitat de Tel-Aviv, amb el Dr. Ran Barkai discutint sobre la indústria lítica de Qesem Cave - IPHES

Concretament, per posar-hi fil a l’agulla, van viatjar a Israel fa poques setmanes Jordi Rosell i Ruth Blasco, investigador i col·laboradora de l’IPHES respectivament. Allí van tenir l’oportunitat de conèixer de prop el projecte de recerca que dirigeixen els professors de la Universitat de Tel-Aviv, Avi Gopher i Ran Barkai, van poder estudiar diferent material i visitar alguns jaciments, entre ells Qesem Cave.

“Aquesta cova, Qesem Cave, és una de les més importants del centre d'Israel, que ha proporcionat indústria, fauna, fogars i restes humanes de fa més de 200.000 anys”, comenta Jordi Rosell. “És un jaciment espectacular i força adient per nosaltres, ja que es comparable a la Cova del Bolomor (València) i a TD10 (Atapuerca). Les diferències a nivell d'indústria són clares. Mentre aquí els avantpassats dels neandertals estan començant a aplicar la tecnologia mosteriana, allà tenen una successió de tipus industrials força diferents, entre els que destaca l'amudià, caracteritzat per les làmines”.

D'esquerra a dreta, Jordi Rosell, Avi Goffer, Ran Barkai i Ruth Blasco

D'esquerra a dreta, Jordi Rosell, els professors Avi Gofferi Ran Barkai, i la col.laboradora de l'IPHES, Ruth Blasco - IPHES

Quan hi ha la crisi ecològica abans referida, “el mode tecnològic conegut com l’axelià comença a instal•lar-se a Europa, acompanyat de l’aparició dels Homo heidelbergensis (els avantpassats directes dels neandertals), però curiosament, al Pròxim Orient l’axelià ja s’ha passat de moda, ja no serveix, i a l’actual zona d’Israel, Jordània i el sud de Síria comencen a desenvolupar-se tres nous tecnocomplexes desconeguts fins al moment: l’axelo-yabrudià, el yabrudià i l’amudià”, explica l’arqueòleg de l’IPHES.

En aquell moment apareix “un ampli ventall d’eines noves, com ganivets de dors, i làmines de més de 10 cm de llargada, raspadors i rascadores substitueixen radicalment els grans formats típics de l’axelià, i això va acompanyat de la desaparició de bona part de la megafauna, com els elefants. És en aquest context en el que apareix un jaciment força singular: Qesem Cave, a Israel, situada a unes 30 km al nord-est de Tel-Aviv”.

El seu desenvolupament tecnològic també es fa evident amb els fogars, que amb una antiguitat d’uns 400.000 anys són dels més antics del món i algun d'ells té més de 40 cm de potència. “Això vol dir que tenien un control absolut del foc”, apunta Jordi Rosell.

Ara bé, quins van ser els homínids autors de tots aquests avenços tecnològics? “La cosa no està gens clara perquè les restes humanes que s’han descobert no són fàcils de classificar”, assegura Jordi Rosell. “L'únic que poden dir és que no són Homo erectus ni neandertals. Es possible que es tracti dels primers sapiens, però tothom prefereix ser prudent fins que no aparegui alguna resta fòssil més determinant”

Un cop més, el treball científic rigorós i la perseverança poden ser claus per esbrinar l’autoria d’aquests enginys.

technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: