28 Nov, 2008
Eudald Carbonell, a “No es un día cualquiera” de RNE, amb Pepa Fernández, que s’emet aquest cap de setmana des de Burgos
El programa de RNE “No es un día cualquiera”, que presenta la periodista premi Ondas 2008 a la trajectòria professional, Pepa Fernández, s’emet aquest cap de setmana des del Monasterio de San Agustín, a Burgos. Entre els convidats de dissabte dia 29 de novembre hi ha Eudald Carbonell, director de l’IPHES i codirector de Projecte Atapuerca, que serà entrevistat a les 11.15 h; es podrà seguir per Internet des de la pàgina web de RNE, http://www.rtve.es/radio/
Pepa Fernández, segons fonts del seu equip, centrà l’entrevista a Eudald Carbonell en el seu darrer llibre, La consciència que crema.
Altres convidats d’aquest programa especial són: el president de la Diputació de Burgos, Vicente Orden; l’escriptor öscar Esquivias; el president de Caja de Burgos, José María Arribas, i l’alcade d’aquesta localitat, Juan Carlos Aparicio.
technorati tags: RNE , Atapuerca , Burgos , llibres , consciència , Eudald Carbonell28 Nov, 2008
Arqueologia experimental amb llops i ximpanzés per avançar en el coneixement de l'evolució humana
Els resultats obtinguts fins ara es presenten en el II Congrés Internacional d'Arqueologia Experimental que se celebra a Ronda, Málaga
En les últimes dècades l'Arqueologia ha generat un creixent interès per la metodologia experimental per a la validació de les hipòtesis plantejades per la disciplina sobre la formació del registre arqueològic, la tecnologia i els modes de vida del passat. En aquest sentit, l'IPHES (Institut Català de Paleecología Humana i Evolució Social) desenvolupa diverses línies de recerca, per exemple, amb llops i ximpanzés. Alguns dels resultats obtinguts fins ara es donen a conèixer en el marc del II Congrés Internacional d'Arqueologia Experimental que se celebra del 26 al 28 de novembre a Ronda.
El congrés es divideix en dos grans blocs, un dedicat pròpiament a la investigació i un altre a la divulgació i posada en valor del Patrimoni Històric. En aquest últim cas, l'IPHES també aporta la seva experiència amb la Fira de la Prehistòria que des de fa diversos anys porta a terme a Càceres.
Montserrat Esteban-Nadal, Isabel Càceres i Carlos Tarazona-Grasa presenten "Experimentant amb llops; seqüència d'accés, consum i dispersió d'una carcassa de équido a la Serra de la Culebra, Zamora", fruit de les observacions realitzades durant el seguiment de l'accés, consum i dispersió del cadàver d'un équid per una manada de llops en aquest indret.
La baixa densitat humana i la disponibilitat de recursos tròfics fan d'aquesta serra un espai natural de gran riquesa faunística, en el qual ha sobreviscut el llop ibèric (Llop) de forma continuada i sense interrupcions fins a l'actualitat. La metodologia emprada en el seguiment s'ha basat en les esperes nocturnes continuades al llarg de diverses jornades i en el registre de les restes produïdes pels carronyaires.
El consum del cadàver va tenir lloc, després de diversos dies d'espera, en cinc temps diferents. En cadascuna dels accessos es va constatar transport de segments esquelètics en diferents direccions en una superfície de més de 1.200m2. Algunes parts esquelètiques van ser transportades més lluny o fins punts que no van poder ser localitzats amb posterioritat.
Aquest treball forma part d'un projecte més ampli d'Arqueologia i Tafonomía experimental amb l'objectiu de caracteritzar les modificacions tafonómicas produïdes per diferents agents biòtics i abiòtics en conjunts ossis actuals. La informació que aporten aquestes investigacions seran útils per discriminar l'agent o agents modificadors de les acumulacions òssies en contextos arqueològics i paleontològics.
Les capacitats cognitives
Per la seva banda, Núria Geribàs, Marina Mosquera i Josep Maria Vergès es referiran a un estudi experimental efectuat per aprofundir en el substrat anterior a l'adquisició de la tecnologia lítica per part dels primers homínids.
Els primats no humans aporten bona informació per saber com es produeixenles capacitats cognitives en els primers homínids - Crèdit: IPHES - Fundació Mona
Cal destacar que el desenvolupament de les capacitats cognitives humanes a partir dels primers homínids fins l'Homo sapiens és un dels temes més complexos de l'evolució humana. No existeix cap mitjà directe d'estudiar aquest tema, per la qual cosa ha d'utilitzar evidències indirectes, com l'etologia comparada, la neurologia i la paleoantropología i el registre arqueològic. En aquest sentit, a més de l’endocrani, és la indústria lítica una de les principals fonts d'informació.
La recerca duta a terme entre primats no humans ha posat de manifest cert grau de comportament tecnològic entre ells, el que apunta a la possibilitat que es presenti una característica heretada dels avantpassats comú i, per tant, un comportament innat en el nostre gènere. Així doncs, es dóna a conèixer un experiment en relació amb el procés de knapping (fabricació d'eines) per avaluar l'existència d'innata d'aquest comportament en relació amb els coneixements tecnològics.
La Fira de la Prehistòria
Finalment, Nova Barrero, Antoni Canals, Abel Morcillo i Luna Peña explicaran en què consisteix "La Fira de la Prehistòria a Càceres: una proposta didàctica", impulsada per l'Equip d'investigació "Els primers pobladors d'Extremadura" (EPPEX). El seu objectiu és estudiar el Plistocè en aquesta regió i així superar la manca gairebé total d'informació al respecte. A més, el projecte persegueix finalitats educatives (formar joves investigadors), socials (despertar l'interès de la societat pel patrimoni històric, especialment el Paleolític) i culturals (aportar ofertes culturals que ajudin a potenciar el turisme a la regió).
La Fira de la Prehistòria a Cáceres inclou tallers d'arqueologia experimental - Crèdit: IPHES
Amb aquesta finalitat, després d'un llarg procés de recerca i formació, el EPPEX ha posat en marxa una sèrie d'activitats didàctiques i pedagògiques, entre elles, l'any 2007 es va dur a terme la "I Fira de la Prehistòria", patrocinada per Caixa Catalunya i per l'Ajuntament de Càceres. Donats els bons resultats, tant en el funcionament com en l'excel·lent acollida entre la ciutadania Càceres, el 2008 es va dur a terme una segona edició, amb una Fira més completa i ambiciosa, on els participants aprenen i coneixen aspectes sobre els seus avantpassats remots amb tallers demostratius d'arqueologia experimental, experiències pràctiques, demostracions, etc. Aquestes activitats estan adreçades a un públic no especialitzat, des d’alumnes de l'ESO fins a adults de qualsevol edat.
En base als resultats obtinguts, la valoració de la Fira és molt positiva, ja que s'han assolit els objectius plantejats de socialització de la Prehistòria gràcies a l'aplicació d'una metodologia pròpia adaptada a aquesta activitat i l'ús d'instruments innovadors . La confluència de diferents tipus d'activitats didàctiques i alhora lúdiques amb un procés científic, en aquest cas l'excavació arqueològica de la cova de Maltravieso, són les claus fonamentals de l'èxit de la Fira de la Prehistòria.
28 Nov, 2008
Dues noves webs ajudaran a socialitzar el coneixement sobre els Primers Pobladors d’Extremadura
S’han presentat aquesta setmana a Cáceres i és el salt del projecte a la plataforma digital
Donar a conèixer qui és i a què es dedica l’equip d’investigació Primeros Pobladores de Extremadura és l’objectiu principal de la nova web (http://prehistoria.urv.cat/eppex/) que juntament amb una dedicada a la Cueva de Maltravieso (http://maltravieso.rupestre.org/) s’han presentat oficialment aquesta setmana a l’Ajuntament de Cáceres en un acte presidit per l’alcadesa d’aquesta localitat, Carmen Heras. L’acte també ha comptat amb l’assistència d’Antoni Canals, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleeoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del projecte de recerca Primeros Pobladores d’Extremadura.
L'alcaldesa de Cáceres, Carmen Heras, amb Antoni Canals, investigador de l'IPHES i codirector de l'equip Primeros Pobladores de Extremadura, el 25 de novembre durant la presentació de les noves webs - Crèdit: EPPEX
L’equip que treballa en aquesta investigació és de caràcter multidisicplinar i centre el seu interès en el Plistocè, és a dir, l’etapa que va des de fa 2 milions d’anys fins fa aproximadament uns 10.000. D’aquesta manera es pretén posar fi a la manca d’informació sobre aquest període. El projecte també es va crear amb finalitats educatives (formar joves investigadors), socials (despertar l’interès de la societat envers el patrimoni històric, especialment el Paleolític) i culturals (aportar ofertes culturals que ajudin a potenciar el turisme a la regió).
En el marc de los Primeros Pobladores de Extremadura s’ha excavat en diferents jaciments, entre ells la Cueva de Maltravieso, un dels més emblemàtics. Antoni Canals ha declarat: “les noves webs facilitaran l’accés a aquest patrimoni des de qualsevol lloc del món; és un salt important a la plataforma digital”.
technorati tags: webs , Maltravieso , Primeros Pobladores d'Extremadura , recerca , Plistocè , socialització27 Nov, 2008
L’IPHES defensa a Paris que les primeres dispersions humanes les van protagonitzar els homínids menys desenvolupats tecnològicament
Saber quines van ser les causes que van provocar les primeres dispersions humans fora del continent africà és encara una qüestió pendent de resoldre. Debatre les principals teories que s’han elaborat a l’entorn d’aquest interrogant és l’objectiu principal del col·loqui científic que aquesta tarda, de 18 a 20 h, es desenvolupa al Museu d’Història Natural de Paris sota el títol Com es van produir les primeres sortides humanes d’Àsia i Europa?
Robert Sala intervé al col.loqui de Paris en representació de l'IPHES - Crèdit: Gerard Campeny / IPHES
L’IPHES hi serà present amb Robert Sala, coordinador dels Estudis de Postgrau d’aquest institut. Aquest investigador defensarà la teoria de que les primeres sortides d’Àfrica les van protagonitzar els homínids menys desenvolupats tecnològicament, que van quedar marginats pels qui estaven més avançats en la fabricació d’eines i es van veure obligats a emigrar cap a Europa.
Robert Sala ha indicat: “a partir de les restes que hem descobert al jaicment d’Atapuerca hem pogut documentar dues grans onades migratòries, una fa cap a 1,5 milions d’anys, i una altra 800.000 anys abans del present. Considerem que es va produir un important creixement demogràfic a l’Àfrica i això provocaria les primeres sortides del continent que les durien a terme els qui menys control tenien de la tecnologia més avançada”.
Excavacions a la Sima del Elefante on s'han trobat les restes del primer europeu - Crèdit: Jordi Mestre / IPHES
Per parlar de les importants troballes obtingudes a Atapuerca també s’hi ha desplaçat al mateix col·loqui el codirector d’aquests jaciment, José María Bermúdez de Castro, que centrarà la seva intervenció en les restes aparegudes a la Sima del Elefante, atribuïdes al primer europeu i que van ser portada a Nature.
Per saber més sobre el col·loqui clica aquí
technorati tags: dispersions humanes , tecnologia , Atapuerca , Sima del Elefante , eines , Robert Sala , Àsia , Àfrica24 Nov, 2008
Identifiquen més de 3.300 restes de micromamífers que ajudaran a entendre els canvis climàtics
Els fòssils analitzats s’han trobat en 8 jaciments de la Península ibèrica, entre ells Atapuerca, l’Abric Romaní o Gorham’s cave
Fa entre 128.000 anys i 10.000 abans d’ara, és a dir, durant el període de temps conegut com a Plistocè Superior, es van produir importants canvis climàtics, ambientals, faunístics i culturals respecte a etapes precedents i posteriors. L’inici d’aquell període coincideix amb un increment de les temperatures, mentre que en la seva darrere fase hi ha un fred intens, i pel mig, alguna que altra època més càlida.
Sens dubte, aquests canvis exerceixen una influència concreta en la fauna, com els micromamífers, amb l’aparició i extinció d’algunes espècies. Per tant, l’estudi d’aquestes petites restes –que tenen un tamany que va entre 1 mm i 5 cm- és un dels bon indicadors amb què compta el personal científic per saber els canvis climàtics del passat, doncs molts micromamífers estan lligats a condicions ambientals molt determinades.
El primer per l'esquerra, de peu, Juan Manuel López-García durant la lectura de la seva tesi doctoral a la URV - Crèdit foto: IPHES
En aquest tasca, hi tenen molt a dir els 3.336 fòssils que ha identificat Juan Manuel López-García per elaborar la seva tesi doctoral titulada “Evolución de la diversidad taxonómica de los micromamíferos en la Península Ibèrica y cambios paleoambientales durante el Pleistoceno Superior”, defensada l’ 1 d’octubre de 2008 a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.
L’autor, que és becari predoctoral FIC (Formació de Personal per l’Investigació Contractat) de la Generalitat a la URV, ha estudiat micromamífers procedents de vuit jaciments arqueopaleontològics, fonamentalment de la Península Ibèrica: El Portalón i El Mirador d’Atapuerca (Burgos), Cova del Gegant (Sitges, Barcelona), l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona), Cova de l’Arbreda (Serinyà, Girona), Gorham’s cave (Gibraltar, UK), i Valdavara-1 (Becerreá, Lugo).
Entre la feina realitzada, Juan Manuel López-García comenta: “he intentat caracteritzar el clima i el paleoambient dels jaciments estudiats i, en la mida que ha estat possible, he pretès extrapolar aquestes dades al conjunt del Plistocè Superior de la Península Ibèrica. D’aquesta manera, hem pogut conèixer millor els canvis climàtics que es van succeir en aquell període i els micromamífers que vivien en cada fase, la qual cosa ens permet reconstruir el paisatge d’aquella època”.
Juan Manuel López rentant sediment a Atapuerca, tasca imprescindible perquè no es perdi cap resta de micromamífer obtingut a les excavacions - Crèdit foto: IPHES
Els fòssils identificats pertanyen a 9 taxons d’ insectívors: Crocidura russula, Sorex minutus, Sorex gr. araneus – coronatus, Neomys fodiens, Neomys anomalus, Talpa europaea, Talpa occidentalis, Galemys pyrenaicus i Erinaecus europaeus; 7 taxons de quiròpters: Rhinolophus ferrumequinum, Myotis gr. myotis - blythi, Myotis nattereri, Barbastella barbastellus, Nyctalus lasiopterus, Pipistrellus pipistrellus i Miniopterus schreibersii i, 14 taxons de rosegadors: Iberomys cabrerae, Microtus arvalis, Microtus agrestis, Microtus oeconomus, Chionomys nivalis, Terricola duodecimcostatus, Terricola pyrenaicus, Terricola lusitanicus, Arvicola sapidus, Arvicola terrestris, Apodemus sylvaticus, Eliomys quercinus, Glis glis i Hystrix (Achantion) cf. brachyura – vinogradovi.
Pel que sembla, “les rapinyaires nocturnes, com les òlibes o els mussols, poden haver estat les principals responsables de l’acumulació de les restes de micromamífers en els vuit jaciments estudiats, mentre que restes com l’eriçó de la Cova del Gegant, i els ratpenats, coneguts per freqüentar les cavitats, pot ser que estiguin allí per causes diferents com podria ser la mortalitat in situ, més que amb l’activitat dels predadors”, explica Juan Manuel López-García.
technorati tags: canvi climàtic , Plistocè superior , micromamífers , Atapuerca , extinció espècies , paleoambient , paisatge22 Nov, 2008
Noves imatges sobre la presentació per primer cop la reconstrucció completa i en 3D del crani d’Homo antecessor amb els músculs i pell inclosos
Muntatge d'imatges en 3D de l'Homo antecessor - Crèdit foto: Jordi Espona
Gràcies a una completa reconstrucció i a la seva posterior digitalització, tot efectuat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s'ha pogut veure per primer cop el crani sencer de l’Homo antecessor, espècie que es va descobrir al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos) l’any 1994.
Aquesta és la reconstrucció sencera que s'ha fet d'Homo antecessor i que després ha estat digitalitzada i presentada en 3D - Crèdit foto: Ferran Gerhard, amb muntatge de Xavier Cáliz
Aquest ha estat el principal atractiu de l’estand que aquest institut i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona han organitzat amb motiu de la fira de la Setmana de la Ciència que del 19 al 21 de novembre s'ha pogut visitar al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, en horari de 9.30 a 14 h i de 16 a 20 h. A més, s’ha fet una adaptació de l’Espai Evolucionat, de caire lúdic i didàctic, que es va oferir en el marc de les festes de Santa Tecla, el setembre passat.
El procés de treball per obtenir el rostre de l’Homo antecessor “es va iniciar amb una reconstrucció modelada del crani a partir de dos fragments trobats al jaciment de Gran Dolina –explica Gala Gómez, restauradora de l’IPHES-. Són un maxil·lar i un frontal dels quals s’havien fet motlles. A partir d’aquí vaig modelar la resta del crani amb plastilina. Després, el també restaurador de l’IPHES, Àlex Soler, va fer un motlle de silicona del conjunt i tot seguit va reproduir la peça amb resina de poliester”.
Aquesta feina “ha implicat que, sobre la reproducció en resina, s’hagin hagut de pintar els ossos del crani trobats diferenciant-los de la part modelada. Per tal de permetre una distinció clara entre els fragments originals i els afegits, he seguit un criteri de restauració arqueològica mitjançant l’aplicació d’una tonalitat de color neutra a les parts reconstruïdes”, puntualitzat Gala Gómez, que ha realitat tot aquest treball amb l’assessorament de l’investigador de l’IPHES, Carlos Lorenzo, professor del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
A l'estand de l'IPHES es s'explicava la història en imatges de 14 anys de recerca sobre l'Homo antecessor - Crèdit: Muntatge collage Xavier Cáliz / IPHES
Lorenzo assegura: “la reconstrucció completa del crani d’Homo antecessor no s’havia fet mai i la part posterior l’hem tingut que concebre a partir de restes del homínid de Ceprano, del crani de Nariokotome i del de Dmanisi entre altres”. Aquests fòssils són els més pròxims evolutivament a Homo antecessor i alguns d’ells permeten conèixer com seria la cara d’un adolescent de fa 1 milió d’anys.
Reconstrucció digitalitzada
Finalment, a partir d’aquesta reconstrucció, s’ha digitalitzat el crani i s’ha elaborat per primer cop una recreació per ordinador, en 3D, de l’aspecte que tindria l’Homo antecessor, tasca que ha anat a càrrec d’un equip encapçalat per l’especialista de l’IPHES en aquesta tecnologia, Jordi Espona. Ells han posat fins i tot pell i músculs a aquell homínid, que es pot contemplar també en acció en un diorama.
A l’estand de l’IPHES a la Fira de la Ciència també s'han exhibit fotografies de 14 anys d’investigació a l’entorn de l’Homo antecessor. Aquesta espècie també protagonitza un grup escultòric. A banda, es mostraven rèpliques d’altres cranis: d’Homo ergaster, Homo georgicus, Homo neandertalensis i Homo sapiens.
Davant de l’estand s’ha adaptat l’Espai Evolucionat que l’IPHES va oferir el setembre passat a la Rambla Nova de Tarragona destinat especialment als més menuts. "Així aquests han pogut gaudir de diferents jocs relacionats amb l’evolució humana i descobrir amb els més grans quin ha estat el procés evolutiu de la nostra espècie", ha comentat Rafael Sospedra, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES.
technorati tags: Homo antecessor , reconstrucció , Setmana Ciència , 3D , crani , Atapuerca , Espai Evolucionat , modelat20 Nov, 2008
Conferència d’Eudald Carbonell sobre el procés d’humanització i la solidaritat
“El procés d’humanització”, entès des del punt de vista de la solidaritat, com un estadi complex de l’ésser humà, és el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc de la Setmana Solidària de la Xarxa de Centres Cívics, que se celebra a Girona.
La xerrada de Carbonell serà divendres 21 de novembre a les 20 hores al Centre Cívic Ter d’aquesta ciutat, en un acte organitzat per aquesta entitat juntament amb les escoles CEIP Taiaià, CEIP Domeny, IES Carles Rahola.
És un activitat pública, oberta i gratuïta que el director de l’IPHES du a terme com a una col·laboració a uns barris i a uns veïns que coneix, amb l’objectiu de promoure l’activitat cultural, formativa i de sensibilització que significa aproximar el coneixement científic entre la ciutadania.
Alguns dels conceptes que tractarà en la seva intervenció seran l’origen de la vida, on trobem ja la generació de la diversitat biològica i etològica; l’aparició del gènere Homo, com una singularitat entre els primats, i quins són aquells elements que ens han fet humans, com la creació d’eines, el foc, el llenguatge, els símbols i la socialització d’aquestes descobertes. També es referirà als lligams observats entre evolució i cooperació.
technorati tags: humanització , solidaritat , tecnologia , cooperació , evolució , foc , llenguatge , símbols , escoles , primat , gènere Homo18 Nov, 2008
Els estudis amb ximpanzés de l’IPHES i la Fundació Mona, presents al Simposi de Primatologia de Camp que es fa a Barcelona
Ambdues entitats cerquen els orígens de comportaments humans en aquests simis per obtenir la nostra pròpia història evolutiva
La conservació i protecció de les espècies amenaçades es planteja avui dia com un dels reptes més importants de les societats modernes. En aquest sentit, els grans simis han de ser una acció primordial si volem mantenir viva la nostra pròpia història evolutiva. Una de les estratègies per assolir aquesta fita és la creació de centres de recuperació de primats com el que funciona des del 2001 a Riudellots de la Selva gràcies a la Fundació Mona.
Vídeo realitzat per la Fundació Mona que mostra les investigacions que desenvolupa amb l'IPHES, incorporat a la llista de Primatologia del Canal de Comunicació de l'IPHES al YouTube
Les activitats que allí es realitzen, entre elles les línies de recerca que es codesenvolupen amb l’IPHES, (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) són objecte d’interès d’una des intervencions que contempla el Simposi de Primatologia de Camp. La xerrada, que porta per títol “Els estudis etològics als centres de recuperació de primats: l’experiència de la Fundació Mona”, serà dimecres dia 19 de novembre, a les 15.30 h, i anirà a càrrec de Miquel Llorente, membre de la Unitat de Recerca i Laboratori d’Etologia de l’esmentada entitat i de la Unitat de Cognició de l’IPHES. El simposi es durà a terme a l’aula de graus de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
D'esquerra a dreta, David Riba, Marina Mosquera i Miquel Llorente,que constitueixen l'equip d'investigació de l'IPHES que desenvolupa la seva recerca a la Fundació Mona - Crèdit: IPHES
Llorente es referirà a l’educació ambiental i a la sensibilització que es potencia des de la Fundació Mona, però alhora incidirà en la línia d’investigació que impulsa amb l’IPHES sobre Primatologia i Evolució Humana, que inclou aspectes com per què i com vam esdevenir bípedes, l’estudi de la lateralitat manual, és adir, per què utilitzen una mà en concret per fer les principals tasques quotidianes, o la tecnologia, com hem après a fabricar instruments. El personal investigador cerca l’origen d’aquestes conductes humanes en els ximpanzés que resideixen a les instal·lacions de la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva (Girona), per ser els primats més pròxims a nosaltres, ja que compartim el 98% del codi genètic.
technorati tags: primatologia , evolució humana , Fundación Mona , IPHES , lateralitat manual , tecnologia , bipedisme , cognició17 Nov, 2008
Alumnat de secundària descobreix què és l’arqueobotànica amb l’investigador de l’IPHES Francesc Burjachs en el marc de la Setmana de la Ciència
Intentarà desmitificar conceptes com la por al canvi climàtic ja que l’espècie humana n’ha patit un munt des dels seus orígens
Descobrir quines són aquelles tècniques que permeten reconstruir com era el paisatge natural abans d’ara, a través de l’estudi dels sediments i d’altres restes que apareixen a les excavacions arqueològiques és l’objectiu principal de la sessió que compartirà Francesc Burjachs, investigador ICREA adscrit a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb alumnat de l’Institut d’Ensenyament Secundari Pere Vives i Cich (Igualada, Anoia), dimecres dia 19 de novembre de les 11.30 a les 13 h en el marc de la iniciativa El científic a l’abast que es realitzat el Dia de la Ciència a les Escoles amb motiu de la Setmana de la Ciència 2008.
Francesc Burjachs al laboratori d'Arqueobotànica de l'IPHES, a Tarragona - Crèdit: IPHES
Burjachs ha comentat que l’Arqueobotànica implica dur a terme “una feina de detectiu (investigador) que amb els seus mètodes arriba a esbrinar quin era el clima i altres aspectes pràctics de les societats pretèrites, tot tendint a desmitificar idees preestablertes sense mètode científic, com ara la de què un mico podia anar de nord a sud de la Península Ibèrica sense baixar dels arbres, o de què a la comarca de Los Monegros hi havia hagut boscos, o de la por a un canvi climàtic, quan l’espècie humana, des dels seus orígens, n’ha patit una pila”.
I ha afegit: “Davant la tendència actual a creure més en l’esoterisme (p.e. astrologia) que no a pensar amb mètode científic (p.e. astronomia), fa que sovint ens porti a pensar si realment ja som éssers humans o encara som homínids”.
CV Resumit
Francesc Burjachs i Casas, nascut a Blanes (La Selva) el 3 d’agost de 1955. Palinòleg i paleoclimatòleg. Actualment és Professor de Recerca de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES, Tarragona). A més, és Professor Associat de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), on imparteix una assignatura de Màster Europeu en Quaternari i Prehistòria.
Llicenciat en Filosofia i Lletres, Divisió Geografia i Història, secció Història, per la UAB en 1981. Amb Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) de l’Institut de Ciències de l’Educació (UAB), Barcelona, 1981. Grau (tesina) de Llicenciatura en Lletres (Història, Arqueologia) per la UAB, 1985. Diplôme d'Études Approfondies (DEA) en Quaternaire: Géologie, Paléontologie Humaine, Préhistoire, especialitat de Palinologia, del Muséum National d'Histoire Naturelle (MNHN) – Institut de Paléontologie Humaine (IPH), París (França), 1986. Doctor en Ciències Biològiques per la UAB, 1990.
Col·laborador, amb distints ajuts i beques, de la Unitat de Botànica de la UAB (1979-1990). Investigador contractat i/o becari de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC), Barcelona (1990-1998). Assistent de Recherche a la Université Catholique de Louvain-La-Neuve (Bèlgica, 1994). Ha estat també becari postdoctoral del Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC, Madrid), de la Fundación RICH, i de la Fundación Caja Madrid.
Estades de formació en Palinologia al CRA de Sophia Antipolis (Valbonne, França) en 1978, a l’Institut de Paléontologie Humaine (IPH) (Paris, França) en 1985-1986, y al Dipartamento di Biologia Vegetale de la Universitá La Sapienza (Roma, Itàlia) en 1991.
Ha participat en 17 projectes finançats de Recerca estatals i/o europeus, i en més de 60 Congressos i Reunions Científiques. Compta amb més de 180 publicacions.
Més informació sobre Francesc Burjachs clica aquí
technorati tags: arqueobotànica , restes arqueològiques , excavacions , canvi climàtic , homínids , setmana de la ciència16 Nov, 2008
Fa uns 6.500 l’entorn natural de la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí tenia el doble de zona forestal i era un paisatge ric en boscos d’alzines, roures i pins
En aquella època les pluges eren més abundants i la humitat més elevada que ara
Les anàlisis de pol·len localitzat al tram de l’entrada de la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí ha permès reconstruir com era el paisatge en aquesta zona fa aproximadament uns 6.500 anys, al Neolític. L’estudi realitzat demostra que era un entorn natural amb el doble d’espai forestal respecte a l’actualitat, amb un paisatge ric en boscos d’alzines, roures i pins; llavors les pluges eren més abundants i la humitat més elevada que ara. Del total d’una àrea de 19 hectàrees de les Muntanyes de Prades investigades, 9 ja han desaparegut, respecte aquell període històric; la construcció de carreteres, a més d’altres accions antròpiques, n’és una de les causes, per citar un exemple.
Anna Ballesteros, autora de la recerca - Crèdit foto: IPHES
Aquestes són algunes de les principals aportacions de la tesi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. La tesi, titulada “Restitució paleoambiental de l’entorn de la Cova de la Font Major mitjançant la palinologia i els Sistemes d’Informació Geogràfica”, l’ha efectuat Anna Ballesteros, actualment estudiant de Doctorat a la URV, sota la direcció de Francesc Burjachs, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
L’anàlisi del pol·len, tècnica coneguda com a palinologia s’ha combinat també amb l’aplicació de Sistemes d’Informació Geogràfica, per tal d’ampliar els resultats pròximament en una àrea de més gran abast. Gràcies a aquest treball s’ha pogut identificar nombroses espècies i apuntar que l’entorn de la cova es trobava en una zona de confluència de tres tipus d’ambients, on s’han localitzat espècies típiques dels boscos de ribera, dels boscs mixts d'alzines i roures a les zones de major altitud.
Entorn de la Cova de la Font Major d'on s'han extret mostres de pol.len - Crèdit foto: IPHES
“Pel que fa als indicadors climàtics, la presència d’alguns taxons en les mostres com ara el salze, la boga (Typha) i d’algunes espècies d’algues, ens mostren la importància de les pluges en aquella època, així com una presència d’aigua i humitat, més elevada que en l’actualitat”, comenta Anna Ballesteros.
A més, amb aquesta tesi s’ha aconseguit elaborar un mapa de la ubicació potencial de les diferents espècies vegetals al voltant de la Cova de la Font Major. “Aquest enfocament més geogràfic aportarà una informació suplementària per a futurs estudis en l’àmbit de l’obtenció de recursos, la prospecció de nous jaciments, etc”, assegura l’autora.
Interior de la Cova de la Font Major que es pot visitar. La tesi permetrà ampliar els planells informatius i recrear, a l'exterior, la flora del període Neolític - Crèdit: IPHES
Els resultats obtinguts “posen de manifest –apunta Anna Ballesteros- la importància de l’entorn de les Muntanyes de Prades i la Cubeta de la Conca de Barberà com a reductes de vegetació existents encara en l’actualitat, entre els que cal destacar l’Alzinar de la Mata, el reducte de vegetació de Ribera dels Torrents del Titllar, de la Trinitat, etc., actualment compresos en el PNIN (Paratge Natural d’Interès Nacional) del Bosc de Poblet.
En aquest sentit, aquest estudi s’ha servit dels Sistemes d’Informació Geogràfica per tal de quantificar el retrocés d’aquests ambients des del moment de màxima extensió durant el neolític. “Els resultats han estat claus, apuntant la pèrdua de gairebé la meitat de les hectàrees forestals enfront a l’ocupació actual d’aquesta zona per altres tipus d’usos. En aquest sentit, la pèrdua més important ha estat la de la vegetació de Ribera, que han perdut el 90% de la seva extensió potencial”, puntualitza.
Aquesta investigació ha contribuït a un major coneixement de les Coves de l’Espluga i tindrà la seva aplicació pràctica en el futur, amb l’ampliació de nous panells explicatius o amb la posada en funcionament d’un campament neolític a l’exterior, en el qual es podrà recrear científicament la flora autèntica de la zona.
technorati tags: Cova de la Font Major , Espluga de Francolí , neolític , boscos , forestal , PNIN , Màster Erasmus Mundus , acció antròpica14 Nov, 2008
Conferència d’Eudald Carbonell sobre com s’ha convertit Atapuerca en un centre d’interès turístic
Com s’ha fet Atapuerca: Un projecte en camí es el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell, director de l’IPHES i codirector del Projecte Atapuerca dissabte 15 de novembre a les 12 h a la Fundació Mercè Rodorera – Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, en el marc del IV Seminari sobre patrimoni literari i territori. Del món acadèmic a la viabilitat econòmica, organitzat per aquesta entitat.
Atapuerca s'ha convertit en un gran atractiu turístic - Crèdit: Jordi Mestre / IPHES
Eudald Carbonell es referirà als tres eixos que han caracteritzat l’activitat de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA): la recerca, la docència i la socialització a l’entorn d’aquests jaciments., sempre amb els objectius de fer ciència d’alt nivell, generar una escola d’evolució humana al nostre país i convertir coneixement en pensament.
technorati tags: Atapuerca , turisme , docència , recerca , socialització , IEC , paisatges , territori13 Nov, 2008
Vuit membres de l’IPHES escriuen part del nou volum de la història de Valls
La presentació és divendres dia 14 de novembre a les vuit del vespre, a l’Ajuntament d’aquest municipi
De la Prehistòria a la fi del Món Antic és el títol del segon volum de Valls i la seva història, que edita l’Institut d’Estudi Vallencs. Coordinat pels arqueòlegs Josep Maria Vergès i Jordi López, el primer d’ells investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es presenta divendres 14 de novembre, a les 20 hores, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Valls i anirà a càrrec de Rafael Gabriel, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Portada del nou volum de Valls i la seva història
L’IPHES hi té una participació molt important en la redacció d’aquest volum ja que hi escriuen un total de vuit membres que són els autors íntegres dels capítols 1 i 2, dedicats respectivament a “El territori de l’Alt Camps durant el Quaternari” i “El poblament paleolític”, i té cura, en part, del dedicat a “El neolític”. Concretament, la distribució és la següent:
Dins El territori de l’Alt Camp durant el Quaternari: L’evolució geomorfològica del territori (Josep M. Vergès Bosch), L’evolució del medi vegetal des de la prehistòria a l’antiguitat (Ethel Allué Martín i Francesc Burjachs Casas), i La fauna de macromamífers durant el Plistocè (Isabel Cáceres Cuello de Oro).
Excavacions a La Cansaladeta, al municipi de La Riba (Alt Camp) - Crèdi: Josep Maria Vergès (IPHES)
En el capítol sobre el poblament paleolític, Anades, vingudes, evolucions i extincions (Josep M. Vergès Bosch), El poblament paleolític a les conques dels rius Francolí i Gaià (Josep M. Vergès Bosch), El jaciment de La Cansaladeta: les primeres evidències de poblament a la Catalunya meridional (Andreu Ollé Cañellas, Xosé Pedro Rodríguez Alvarez i Josep M. Vergès Bosch), El jaciment de Pont de Goi (Manuel Vaquero Rodríguez) i Els darrers grups de caçadors-recol•lectors: el jaciment de Picamoixons (Marta Fontanals Torroja i Josep M. Vergès Bosch).
Pel que fa al neolític, hi pren part a El sepulcre de la Balç de Robuster Josep M. Vergès Bosch, que ho ha redactat juntament amb Xavier Oms Arias.
La Història de Valls és una obra molt col·lectiva. Aquest segon volum, comprèn un amplíssim període de temps, de centenars de milers d’anys, des de l’inici del poblament humà d’aquestes terres fins el començament del domini musulmà a principis del segle VIII dC. “Durant tot aquest llarg període de temps Valls, com a nucli de població, no existia i per tant hem cregut més adient parlar de la història dels territoris on es fundà, en època de la Repoblació medieval, l’actual capital de l’Alt Camp”, apunten els coordinador del volum en la Introducció.
“Potser la tasca que ha comportat més discussió –observen- ha estat delimitar el territori d’estudi. Cenyir-nos als límits estrictes del terme municipal per abordar l’estudi de la prehistòria i la història antiga presentava, se’ns dubte, un greu inconvenient: les fronteres administratives actuals no eren vigents en les èpoques històriques que ens ocupen, ja que sovint no es corresponen amb els accidents naturals, el principal criteri d’articulació del territori en el passat”.
Treballs d'excavació a Picamoixons l'any 1988 - Crèdit foto: IPHES
Pel que fa a la prehistòria, Josep Maria Vergès ha puntualitzat: “és el període del qual disposem de menys informació. Per aquest motiu, i amb l’objectiu d’oferir una visió de conjunt del poblament prehistòric del territori vallenc, inclosos els moments dels que, tot i estar poblat, no s’han conservat o no s’ha localitzat cap resta, ens hem vist obligats a emprar les dades procedents d’altres indrets. Així, partim de la informació general, en el marc del continent europeu i de la península Ibèrica, per acostar-nos a les dades particulars, centrant-nos, sempre que sigui possible, en les restes i informació del terme municipal de Valls i del seu entorn més proper”.
“En molts casos –prossegueix- la manca d’informació de caràcter local ha obligat a utilitzar les dades procedents de pobles i comarques veïnes per tal de disposar d’una imatge mínimament nítida del nostre passat. Aquests préstecs no desvirtuen en cap cas la història de la localitat atès que, com ja s’ha esmentat, fan referència a un període històric en que el territori s’articulava en base a la seva estructura geomorfològica, lliure de les arbitràries divisions administratives actuals”.
technorati tags: Valls , prehistòria , neolític , La cansaladeta , Picamoixons , caçadors recol.lectors , paleolític , macromamífers , geomorfologia11 Nov, 2008
Membres de l’IPHES participen a la Biennal Internacional de Cinema Científic que es fa a Ronda amb aportacions científiques sobre els neandertals
Els neandertals representen un referent per a la comprensió de la nostra condició d’humans. En comparar-nos amb ells, aprenem de nosaltres mateixos. Fins fa poc, se’ls hi atorgava certa inferioritat intel·lectual, atribuint a aquest fet la seva extinció. En canvi, les troballes produïdes els últims temps han invalidat aquesta teoria i s’ha demostrat que estaven molt desenvolupats, encara que es continua sense saber per què van desaparèixer.
De tot plegat se’n parlarà a la taula rodona “Els neandertals: ciència, mites i llegendes”, que es desenvoluparà dijous 13 de novembre en el marc del XXV Certamen Unicaja de Cine. Biennal Internacional de Cinema Científic que del 10 al 15 de novembre es du a terme a Ronda (Málaga).
Josep Vallverdú, un dels membres de l'IPHES que participarà a la taula rodona - Crèdit: Jordi Mestre / IPHES
Per part de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) hi participaran Rosa Huguet i Josep Vallverdú, juntament amb Antonio Rosas, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Museo Nacional de Ciencia Naturales, i Carles Lalueza-Fox, investigador CSIC – Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Moltes de les aportacions que es comentaran es fonamenten en les troballes localitzades al jaciment El Sidrón (Madrid), on treballen aquests dos darrers científics esmentats.
Rosa Huguet, investigadora de l'IPHES - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
La taula rodona s’inclou a l’apartat de debats de la biennal i es realitzen quan acaben les projeccions de les pel·lícules, que es fan a la tarda, a partir de les 17.30 hores, al Palacio de Congresos Convento de Santo Domingo, a Ronda.
Més informació sobre el certamen a https://www.unicaja.es/promocion/certamen_cine/pagina.html
technorati tags: cinema científic , neandertals , IPHES , complexitat cultural , El Sidrón5 Nov, 2008
Nova excavació a La Cativera per aconseguir més evidències materials de les activitats domèstiques dels darrers caçadors recol•lectors de fa uns 10.000 anys
“És previst obtenir més evidències materials de les activitats domèstiques que fa uns 10.000 anys efectuaven les darreres comunitats de caçadors recol·lectors que van habitar La Cativera”, al municipi del Catllar, assegura Marta Fontanals, codirectora juntament amb Josep Maria Vergès de l’excavació que del 3 al 21 de novembre desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en aquest jaciment.
Excavacions a La Cativera, al municipi del Catllar - Crèdit foto: M. Fontanals / JM. Vergès
Per l’experiència d’anys anteriors, tot apunta que es puguin posar al descobert “restes de fogars, indústria lítica, fauna, malacofauna marina (tant destinada a consum com a ornament personal) i evidències del processament de l’ocre per obtenir matèries colorants, entre altres”, indica Marta Fontanals. “Totes aquestes troballes ens ajuden a entendre com van viure les darreres comunitats de caçadors recol·lectors”, manifesta.
En els treballs d’excavació hi prenen part una desena de persones entre investigadors de l’IPHES i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
La Cativera és un abric amb una successió estratigràfica de 2 metres de potència en la que s’han identificat tres conjunts arqueològics A, B i C, aquest darrer dividit en els nivells C1, C2, C3, C3b i C4. Les datacions radiocarbòniques efectuades aporten una cronologia de 7979±60 anys abans d’ara (B.P) pel nivell A, de 8860±95 B.P. pel B, mentre que en el conjunt C es documenta una successió des dels 10.370±100 anys B.P. pel nivell superior fins als 11.230±100 anys B.P. per l’inferior. Enguany l’excavació se centra en el nivell C1, d’uns 10.000 anys d’antiguitat.
Les característiques de la successió estratigràfica del jaciment i la composició i variabilitat del registre arqueològic la converteixen en una de les seqüències de referència per a l’estudi de les darreres comunitats caçadores recol•lectores de la vessant mediterrània de la Península Ibèrica, i concretament en quins són els canvis culturals que es produeixen en el trànsit Pleistocè-Holocè.
L’excavació a La Cativera forma part del projecte de recerca de l’IPHES Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona. Des del 2002 s’hi ha intervingut anualment.
technorati tags: La Cativera , caçadors recol.lectors , Holocè , activitats domèstiques , malacofauna marina , ocres5 Nov, 2008
Robert Sala explica què ha significat el Neolític per a l’evolució humana
Fa tretze mil anys va iniciar-se en algunes poblacions humanes d'Àsia occidental una transformació que va conduir-les cap a una etapa social, econòmica i cultural molt complexa. Com expliquen la Teoria de l'Evolució i els models concrets d'evolució humana aquest fenomen? Tot i que en qualsevol obra de referència s'aborda des d'una visió exclusivament històrica, Robert Sala, coordinador de l'Àrea de Docència de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) analitzarà el tema des d'una altra perspectiva: la lluita per la supervivència i la recerca de solucions cada cop més complexes.
Ho farà en el transcurs de la xerrada Sedentarios que impartirà el dijous 6 de novembre, a les 19.30 hores a la sala d'actes de la Fundación Juan March, a Madrid. Aquesta conferència posarà punt i final al cicle Orígenes de la civilización: perspectivas evolucionistas, que organitzat per l'esmentada entitat, i sota la direcció d'Eudald Carbonell, s'ha dut a terme des del passat 14 d'octubre.
Escenografia d'una dels primers agricultors inclosa a l'exposició Sedentaris concebuda per l'IPHES - crèdit foto: Lluís Batista / IPHES
RESUM
Al llarg de la última fase del Paleolític les poblacions humanes van perfeccionar la seva capacitat d'adquisició d'aliment i la seva implantació en el territori amb una major eficiència en l'ús dels recursos. És molt probable que aquestes millores anessin acompanyades d'un increment demogràfic. Amb aquesta perspectiva, el canvi climàtic que va iniciar-se fa tretze mil anys i que va suposar una nova distribució de recursos, amb escassetat en algunes regions i ampliació o canvi en d'altres, va obligar a una nova evolució en la forma d'adquirir els aliments i va produir una certa crisi demogràfica.
En aquell moment, segons les restes arqueològiques, al Pròxim Orient va iniciar-se el cultiu de diferents plantes, com el blat, al mateix temps que va donar-se per primera vegada una cacera intensiva de depredació de ramats sencers de gaseles. I malgrat que eren encara caçadors, l'agricultura va transformar-los en sedentaris. A l'Extrem Orient, fa uns 11.000 anys va iniciar-se el cultiu de l'arròs, primer en ambients de secà, abans que fos transformat, fa uns vuit mil anys, en el cultiu de zones humides que és avui en dia.
A les valls altes del Tigris i l'Éufrates, a la part oriental d’Anatòlia i al nord d’Iraq, certes poblacions van aplicar per primera vegada la ramaderia de la cabra. A Sibèria i el Japó, poblacions separades en l'espai van inventar els instruments domèstics de ceràmica, un fet revolucionari que va donar-se en societats encara nòmades i caçadores-recol·lectores.
Mentre totes aquestes transformacions es donaven a Àsia, a Europa el canvi climàtic va produir un escenari completament diferent: van obrir-se espais terrestres i marins nous i immensos al nord del continent permetent als grups humans substituir la cacera de grans herbívors per la pesca i recol·lecció de marisc.
De l'escenari global de canvi que es dibuixa i de totes aquestes transformacions són realment revolucionàries les que es produeixen aquí i allà per tot el territori asiàtic. El conjunt de totes elles es coneix com Neolític i tanmateix van tardar molt a cristal·litzar totes juntes en un mateix punt. Calgueren diversos mil·lennis perquè el Pròxim Orient les unís totes i creés els primers estats centralitzats en territoris més o menys vastos: entorn d'una ciutat o a una regió més àmplia.
De tot això concloem que els grups humans van adaptar-se a un nou escenari amb transformacions revolucionàries individuals. Una crisi ecològica va impulsar-los a buscar solucions que van permetre’ls, una vegada instal·lades les societats complexes, créixer demogràficament de nou i estendre's ocupant regions que no havien generat formes econòmiques noves, com Europa.
technorati tags: sedentaris , Fundació Juan March , evolució humana , exposició
