24 Nov, 2008
Identifiquen més de 3.300 restes de micromamÃfers que ajudaran a entendre els canvis climà tics
Els fòssils analitzats s’han trobat en 8 jaciments de la Península ibèrica, entre ells Atapuerca, l’Abric Romaní o Gorham’s cave
Fa entre 128.000 anys i 10.000 abans d’ara, és a dir, durant el període de temps conegut com a Plistocè Superior, es van produir importants canvis climàtics, ambientals, faunístics i culturals respecte a etapes precedents i posteriors. L’inici d’aquell període coincideix amb un increment de les temperatures, mentre que en la seva darrere fase hi ha un fred intens, i pel mig, alguna que altra època més càlida.
Sens dubte, aquests canvis exerceixen una influència concreta en la fauna, com els micromamífers, amb l’aparició i extinció d’algunes espècies. Per tant, l’estudi d’aquestes petites restes –que tenen un tamany que va entre 1 mm i 5 cm- és un dels bon indicadors amb què compta el personal científic per saber els canvis climàtics del passat, doncs molts micromamífers estan lligats a condicions ambientals molt determinades.
El primer per l'esquerra, de peu, Juan Manuel López-García durant la lectura de la seva tesi doctoral a la URV - Crèdit foto: IPHES
En aquest tasca, hi tenen molt a dir els 3.336 fòssils que ha identificat Juan Manuel López-García per elaborar la seva tesi doctoral titulada “Evolución de la diversidad taxonómica de los micromamíferos en la Península Ibèrica y cambios paleoambientales durante el Pleistoceno Superior”, defensada l’ 1 d’octubre de 2008 a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.
L’autor, que és becari predoctoral FIC (Formació de Personal per l’Investigació Contractat) de la Generalitat a la URV, ha estudiat micromamífers procedents de vuit jaciments arqueopaleontològics, fonamentalment de la Península Ibèrica: El Portalón i El Mirador d’Atapuerca (Burgos), Cova del Gegant (Sitges, Barcelona), l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona), Cova de l’Arbreda (Serinyà, Girona), Gorham’s cave (Gibraltar, UK), i Valdavara-1 (Becerreá, Lugo).
Entre la feina realitzada, Juan Manuel López-García comenta: “he intentat caracteritzar el clima i el paleoambient dels jaciments estudiats i, en la mida que ha estat possible, he pretès extrapolar aquestes dades al conjunt del Plistocè Superior de la Península Ibèrica. D’aquesta manera, hem pogut conèixer millor els canvis climàtics que es van succeir en aquell període i els micromamífers que vivien en cada fase, la qual cosa ens permet reconstruir el paisatge d’aquella època”.
Juan Manuel López rentant sediment a Atapuerca, tasca imprescindible perquè no es perdi cap resta de micromamífer obtingut a les excavacions - Crèdit foto: IPHES
Els fòssils identificats pertanyen a 9 taxons d’ insectívors: Crocidura russula, Sorex minutus, Sorex gr. araneus – coronatus, Neomys fodiens, Neomys anomalus, Talpa europaea, Talpa occidentalis, Galemys pyrenaicus i Erinaecus europaeus; 7 taxons de quiròpters: Rhinolophus ferrumequinum, Myotis gr. myotis - blythi, Myotis nattereri, Barbastella barbastellus, Nyctalus lasiopterus, Pipistrellus pipistrellus i Miniopterus schreibersii i, 14 taxons de rosegadors: Iberomys cabrerae, Microtus arvalis, Microtus agrestis, Microtus oeconomus, Chionomys nivalis, Terricola duodecimcostatus, Terricola pyrenaicus, Terricola lusitanicus, Arvicola sapidus, Arvicola terrestris, Apodemus sylvaticus, Eliomys quercinus, Glis glis i Hystrix (Achantion) cf. brachyura – vinogradovi.
Pel que sembla, “les rapinyaires nocturnes, com les òlibes o els mussols, poden haver estat les principals responsables de l’acumulació de les restes de micromamífers en els vuit jaciments estudiats, mentre que restes com l’eriçó de la Cova del Gegant, i els ratpenats, coneguts per freqüentar les cavitats, pot ser que estiguin allí per causes diferents com podria ser la mortalitat in situ, més que amb l’activitat dels predadors”, explica Juan Manuel López-García.
technorati tags: canvi climà tic , Plistocè superior , micromamÃfers , Atapuerca , extinció espècies , paleoambient , paisatge
