13 Nov, 2008
Vuit membres de l’IPHES escriuen part del nou volum de la història de Valls
La presentació és divendres dia 14 de novembre a les vuit del vespre, a l’Ajuntament d’aquest municipi
De la Prehistòria a la fi del Món Antic és el títol del segon volum de Valls i la seva història, que edita l’Institut d’Estudi Vallencs. Coordinat pels arqueòlegs Josep Maria Vergès i Jordi López, el primer d’ells investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es presenta divendres 14 de novembre, a les 20 hores, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Valls i anirà a càrrec de Rafael Gabriel, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Portada del nou volum de Valls i la seva història
L’IPHES hi té una participació molt important en la redacció d’aquest volum ja que hi escriuen un total de vuit membres que són els autors íntegres dels capítols 1 i 2, dedicats respectivament a “El territori de l’Alt Camps durant el Quaternari” i “El poblament paleolític”, i té cura, en part, del dedicat a “El neolític”. Concretament, la distribució és la següent:
Dins El territori de l’Alt Camp durant el Quaternari: L’evolució geomorfològica del territori (Josep M. Vergès Bosch), L’evolució del medi vegetal des de la prehistòria a l’antiguitat (Ethel Allué Martín i Francesc Burjachs Casas), i La fauna de macromamífers durant el Plistocè (Isabel Cáceres Cuello de Oro).
Excavacions a La Cansaladeta, al municipi de La Riba (Alt Camp) - Crèdi: Josep Maria Vergès (IPHES)
En el capítol sobre el poblament paleolític, Anades, vingudes, evolucions i extincions (Josep M. Vergès Bosch), El poblament paleolític a les conques dels rius Francolí i Gaià (Josep M. Vergès Bosch), El jaciment de La Cansaladeta: les primeres evidències de poblament a la Catalunya meridional (Andreu Ollé Cañellas, Xosé Pedro Rodríguez Alvarez i Josep M. Vergès Bosch), El jaciment de Pont de Goi (Manuel Vaquero Rodríguez) i Els darrers grups de caçadors-recol•lectors: el jaciment de Picamoixons (Marta Fontanals Torroja i Josep M. Vergès Bosch).
Pel que fa al neolític, hi pren part a El sepulcre de la Balç de Robuster Josep M. Vergès Bosch, que ho ha redactat juntament amb Xavier Oms Arias.
La Història de Valls és una obra molt col·lectiva. Aquest segon volum, comprèn un amplíssim període de temps, de centenars de milers d’anys, des de l’inici del poblament humà d’aquestes terres fins el començament del domini musulmà a principis del segle VIII dC. “Durant tot aquest llarg període de temps Valls, com a nucli de població, no existia i per tant hem cregut més adient parlar de la història dels territoris on es fundà, en època de la Repoblació medieval, l’actual capital de l’Alt Camp”, apunten els coordinador del volum en la Introducció.
“Potser la tasca que ha comportat més discussió –observen- ha estat delimitar el territori d’estudi. Cenyir-nos als límits estrictes del terme municipal per abordar l’estudi de la prehistòria i la història antiga presentava, se’ns dubte, un greu inconvenient: les fronteres administratives actuals no eren vigents en les èpoques històriques que ens ocupen, ja que sovint no es corresponen amb els accidents naturals, el principal criteri d’articulació del territori en el passat”.
Treballs d'excavació a Picamoixons l'any 1988 - Crèdit foto: IPHES
Pel que fa a la prehistòria, Josep Maria Vergès ha puntualitzat: “és el període del qual disposem de menys informació. Per aquest motiu, i amb l’objectiu d’oferir una visió de conjunt del poblament prehistòric del territori vallenc, inclosos els moments dels que, tot i estar poblat, no s’han conservat o no s’ha localitzat cap resta, ens hem vist obligats a emprar les dades procedents d’altres indrets. Així, partim de la informació general, en el marc del continent europeu i de la península Ibèrica, per acostar-nos a les dades particulars, centrant-nos, sempre que sigui possible, en les restes i informació del terme municipal de Valls i del seu entorn més proper”.
“En molts casos –prossegueix- la manca d’informació de caràcter local ha obligat a utilitzar les dades procedents de pobles i comarques veïnes per tal de disposar d’una imatge mínimament nítida del nostre passat. Aquests préstecs no desvirtuen en cap cas la història de la localitat atès que, com ja s’ha esmentat, fan referència a un període històric en que el territori s’articulava en base a la seva estructura geomorfològica, lliure de les arbitràries divisions administratives actuals”.
technorati tags: Valls , prehistòria , neolÃtic , La cansaladeta , Picamoixons , caçadors recol.lectors , paleolÃtic , macromamÃfers , geomorfologia
