28 Nov, 2008
Arqueologia experimental amb llops i ximpanzés per avançar en el coneixement de l'evolució humana
Els resultats obtinguts fins ara es presenten en el II Congrés Internacional d'Arqueologia Experimental que se celebra a Ronda, Málaga
En les últimes dècades l'Arqueologia ha generat un creixent interès per la metodologia experimental per a la validació de les hipòtesis plantejades per la disciplina sobre la formació del registre arqueològic, la tecnologia i els modes de vida del passat. En aquest sentit, l'IPHES (Institut Català de Paleecología Humana i Evolució Social) desenvolupa diverses línies de recerca, per exemple, amb llops i ximpanzés. Alguns dels resultats obtinguts fins ara es donen a conèixer en el marc del II Congrés Internacional d'Arqueologia Experimental que se celebra del 26 al 28 de novembre a Ronda.
El congrés es divideix en dos grans blocs, un dedicat pròpiament a la investigació i un altre a la divulgació i posada en valor del Patrimoni Històric. En aquest últim cas, l'IPHES també aporta la seva experiència amb la Fira de la Prehistòria que des de fa diversos anys porta a terme a Càceres.
Montserrat Esteban-Nadal, Isabel Càceres i Carlos Tarazona-Grasa presenten "Experimentant amb llops; seqüència d'accés, consum i dispersió d'una carcassa de équido a la Serra de la Culebra, Zamora", fruit de les observacions realitzades durant el seguiment de l'accés, consum i dispersió del cadàver d'un équid per una manada de llops en aquest indret.
La baixa densitat humana i la disponibilitat de recursos tròfics fan d'aquesta serra un espai natural de gran riquesa faunística, en el qual ha sobreviscut el llop ibèric (Llop) de forma continuada i sense interrupcions fins a l'actualitat. La metodologia emprada en el seguiment s'ha basat en les esperes nocturnes continuades al llarg de diverses jornades i en el registre de les restes produïdes pels carronyaires.
El consum del cadàver va tenir lloc, després de diversos dies d'espera, en cinc temps diferents. En cadascuna dels accessos es va constatar transport de segments esquelètics en diferents direccions en una superfície de més de 1.200m2. Algunes parts esquelètiques van ser transportades més lluny o fins punts que no van poder ser localitzats amb posterioritat.
Aquest treball forma part d'un projecte més ampli d'Arqueologia i Tafonomía experimental amb l'objectiu de caracteritzar les modificacions tafonómicas produïdes per diferents agents biòtics i abiòtics en conjunts ossis actuals. La informació que aporten aquestes investigacions seran útils per discriminar l'agent o agents modificadors de les acumulacions òssies en contextos arqueològics i paleontològics.
Les capacitats cognitives
Per la seva banda, Núria Geribàs, Marina Mosquera i Josep Maria Vergès es referiran a un estudi experimental efectuat per aprofundir en el substrat anterior a l'adquisició de la tecnologia lítica per part dels primers homínids.
Els primats no humans aporten bona informació per saber com es produeixenles capacitats cognitives en els primers homínids - Crèdit: IPHES - Fundació Mona
Cal destacar que el desenvolupament de les capacitats cognitives humanes a partir dels primers homínids fins l'Homo sapiens és un dels temes més complexos de l'evolució humana. No existeix cap mitjà directe d'estudiar aquest tema, per la qual cosa ha d'utilitzar evidències indirectes, com l'etologia comparada, la neurologia i la paleoantropología i el registre arqueològic. En aquest sentit, a més de l’endocrani, és la indústria lítica una de les principals fonts d'informació.
La recerca duta a terme entre primats no humans ha posat de manifest cert grau de comportament tecnològic entre ells, el que apunta a la possibilitat que es presenti una característica heretada dels avantpassats comú i, per tant, un comportament innat en el nostre gènere. Així doncs, es dóna a conèixer un experiment en relació amb el procés de knapping (fabricació d'eines) per avaluar l'existència d'innata d'aquest comportament en relació amb els coneixements tecnològics.
La Fira de la Prehistòria
Finalment, Nova Barrero, Antoni Canals, Abel Morcillo i Luna Peña explicaran en què consisteix "La Fira de la Prehistòria a Càceres: una proposta didàctica", impulsada per l'Equip d'investigació "Els primers pobladors d'Extremadura" (EPPEX). El seu objectiu és estudiar el Plistocè en aquesta regió i així superar la manca gairebé total d'informació al respecte. A més, el projecte persegueix finalitats educatives (formar joves investigadors), socials (despertar l'interès de la societat pel patrimoni històric, especialment el Paleolític) i culturals (aportar ofertes culturals que ajudin a potenciar el turisme a la regió).
La Fira de la Prehistòria a Cáceres inclou tallers d'arqueologia experimental - Crèdit: IPHES
Amb aquesta finalitat, després d'un llarg procés de recerca i formació, el EPPEX ha posat en marxa una sèrie d'activitats didàctiques i pedagògiques, entre elles, l'any 2007 es va dur a terme la "I Fira de la Prehistòria", patrocinada per Caixa Catalunya i per l'Ajuntament de Càceres. Donats els bons resultats, tant en el funcionament com en l'excel·lent acollida entre la ciutadania Càceres, el 2008 es va dur a terme una segona edició, amb una Fira més completa i ambiciosa, on els participants aprenen i coneixen aspectes sobre els seus avantpassats remots amb tallers demostratius d'arqueologia experimental, experiències pràctiques, demostracions, etc. Aquestes activitats estan adreçades a un públic no especialitzat, des d’alumnes de l'ESO fins a adults de qualsevol edat.
En base als resultats obtinguts, la valoració de la Fira és molt positiva, ja que s'han assolit els objectius plantejats de socialització de la Prehistòria gràcies a l'aplicació d'una metodologia pròpia adaptada a aquesta activitat i l'ús d'instruments innovadors . La confluència de diferents tipus d'activitats didàctiques i alhora lúdiques amb un procés científic, en aquest cas l'excavació arqueològica de la cova de Maltravieso, són les claus fonamentals de l'èxit de la Fira de la Prehistòria.
