5 Nov, 2008
Robert Sala explica què ha significat el NeolÃtic per a l’evolució humana
Fa tretze mil anys va iniciar-se en algunes poblacions humanes d'Àsia occidental una transformació que va conduir-les cap a una etapa social, econòmica i cultural molt complexa. Com expliquen la Teoria de l'Evolució i els models concrets d'evolució humana aquest fenomen? Tot i que en qualsevol obra de referència s'aborda des d'una visió exclusivament històrica, Robert Sala, coordinador de l'Àrea de Docència de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) analitzarà el tema des d'una altra perspectiva: la lluita per la supervivència i la recerca de solucions cada cop més complexes.
Ho farà en el transcurs de la xerrada Sedentarios que impartirà el dijous 6 de novembre, a les 19.30 hores a la sala d'actes de la Fundación Juan March, a Madrid. Aquesta conferència posarà punt i final al cicle Orígenes de la civilización: perspectivas evolucionistas, que organitzat per l'esmentada entitat, i sota la direcció d'Eudald Carbonell, s'ha dut a terme des del passat 14 d'octubre.
Escenografia d'una dels primers agricultors inclosa a l'exposició Sedentaris concebuda per l'IPHES - crèdit foto: Lluís Batista / IPHES
RESUM
Al llarg de la última fase del Paleolític les poblacions humanes van perfeccionar la seva capacitat d'adquisició d'aliment i la seva implantació en el territori amb una major eficiència en l'ús dels recursos. És molt probable que aquestes millores anessin acompanyades d'un increment demogràfic. Amb aquesta perspectiva, el canvi climàtic que va iniciar-se fa tretze mil anys i que va suposar una nova distribució de recursos, amb escassetat en algunes regions i ampliació o canvi en d'altres, va obligar a una nova evolució en la forma d'adquirir els aliments i va produir una certa crisi demogràfica.
En aquell moment, segons les restes arqueològiques, al Pròxim Orient va iniciar-se el cultiu de diferents plantes, com el blat, al mateix temps que va donar-se per primera vegada una cacera intensiva de depredació de ramats sencers de gaseles. I malgrat que eren encara caçadors, l'agricultura va transformar-los en sedentaris. A l'Extrem Orient, fa uns 11.000 anys va iniciar-se el cultiu de l'arròs, primer en ambients de secà, abans que fos transformat, fa uns vuit mil anys, en el cultiu de zones humides que és avui en dia.
A les valls altes del Tigris i l'Éufrates, a la part oriental d’Anatòlia i al nord d’Iraq, certes poblacions van aplicar per primera vegada la ramaderia de la cabra. A Sibèria i el Japó, poblacions separades en l'espai van inventar els instruments domèstics de ceràmica, un fet revolucionari que va donar-se en societats encara nòmades i caçadores-recol·lectores.
Mentre totes aquestes transformacions es donaven a Àsia, a Europa el canvi climàtic va produir un escenari completament diferent: van obrir-se espais terrestres i marins nous i immensos al nord del continent permetent als grups humans substituir la cacera de grans herbívors per la pesca i recol·lecció de marisc.
De l'escenari global de canvi que es dibuixa i de totes aquestes transformacions són realment revolucionàries les que es produeixen aquí i allà per tot el territori asiàtic. El conjunt de totes elles es coneix com Neolític i tanmateix van tardar molt a cristal·litzar totes juntes en un mateix punt. Calgueren diversos mil·lennis perquè el Pròxim Orient les unís totes i creés els primers estats centralitzats en territoris més o menys vastos: entorn d'una ciutat o a una regió més àmplia.
De tot això concloem que els grups humans van adaptar-se a un nou escenari amb transformacions revolucionàries individuals. Una crisi ecològica va impulsar-los a buscar solucions que van permetre’ls, una vegada instal·lades les societats complexes, créixer demogràficament de nou i estendre's ocupant regions que no havien generat formes econòmiques noves, com Europa.
technorati tags: sedentaris , Fundació Juan March , evolució humana , exposició
