www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

16 Nov, 2008

Fa uns 6.500 l’entorn natural de la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí tenia el doble de zona forestal i era un paisatge ric en boscos d’alzines, roures i pins

En aquella època les pluges eren més abundants i la humitat més elevada que ara

Les anàlisis de pol·len localitzat al tram de l’entrada de la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí ha permès reconstruir com era el paisatge en aquesta zona fa aproximadament uns 6.500 anys, al Neolític. L’estudi realitzat demostra que era un entorn natural amb el doble d’espai forestal respecte a l’actualitat, amb un paisatge ric en boscos d’alzines, roures i pins; llavors les pluges eren més abundants i la humitat més elevada que ara. Del total d’una àrea de 19 hectàrees de les Muntanyes de Prades investigades, 9 ja han desaparegut, respecte aquell període històric; la construcció de carreteres, a més d’altres accions antròpiques, n’és una de les causes, per citar un exemple.

Anna Ballesteros

                                      Anna Ballesteros, autora de la recerca - Crèdit foto: IPHES

Aquestes són algunes de les principals aportacions de la tesi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. La tesi, titulada “Restitució paleoambiental de l’entorn de la Cova de la Font Major mitjançant la palinologia i els Sistemes d’Informació Geogràfica”, l’ha efectuat Anna Ballesteros, actualment estudiant de Doctorat a la URV, sota la direcció de Francesc Burjachs, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

L’anàlisi del pol·len, tècnica coneguda com a palinologia s’ha combinat també amb l’aplicació de Sistemes d’Informació Geogràfica, per tal d’ampliar els resultats pròximament en una àrea de més gran abast. Gràcies a aquest treball s’ha pogut identificar nombroses espècies i apuntar que l’entorn de la cova es trobava en una zona de confluència de tres tipus d’ambients, on s’han localitzat espècies típiques dels boscos de ribera, dels boscs mixts d'alzines i roures a les zones de major altitud.

Entorn Cova de la Font Major de l'Espluga del Francolí

                       Entorn de la Cova de la Font Major d'on s'han extret mostres de pol.len - Crèdit foto: IPHES

“Pel que fa als indicadors climàtics, la presència d’alguns taxons en les mostres com ara el salze, la boga (Typha) i d’algunes espècies d’algues, ens mostren la importància de les pluges en aquella època, així com una presència d’aigua i humitat, més elevada que en l’actualitat”, comenta Anna Ballesteros.

A més, amb aquesta tesi s’ha aconseguit elaborar un mapa de la ubicació potencial de les diferents espècies vegetals al voltant de la Cova de la Font Major. “Aquest enfocament més geogràfic aportarà una informació suplementària per a futurs estudis en l’àmbit de l’obtenció de recursos, la prospecció de nous jaciments, etc”, assegura l’autora.

Interior Cova de la Font Major de l'Espluga del Francolí

Interior de la Cova de la Font Major que es pot visitar. La tesi permetrà ampliar els planells informatius i recrear, a l'exterior, la flora del període Neolític - Crèdit: IPHES 

Els resultats obtinguts “posen de manifest –apunta Anna Ballesteros- la importància de l’entorn de les Muntanyes de Prades i la Cubeta de la Conca de Barberà com a reductes de vegetació existents encara en l’actualitat, entre els que cal destacar  l’Alzinar de la Mata, el reducte de vegetació de Ribera dels Torrents del Titllar, de la Trinitat, etc., actualment compresos en el PNIN (Paratge Natural d’Interès Nacional) del Bosc de Poblet.

En aquest sentit,  aquest estudi s’ha servit dels Sistemes d’Informació Geogràfica per tal de quantificar el retrocés d’aquests ambients des del moment de màxima extensió durant el neolític. “Els resultats han estat claus, apuntant la pèrdua de gairebé la meitat de les hectàrees forestals enfront a l’ocupació actual d’aquesta zona per altres tipus d’usos. En aquest sentit, la pèrdua més important ha estat la de la vegetació de Ribera, que han perdut el 90% de la seva extensió potencial”, puntualitza.

Aquesta investigació ha contribuït a un major coneixement de les Coves de l’Espluga i tindrà la seva aplicació pràctica en el futur, amb l’ampliació de nous panells explicatius o amb la posada en funcionament d’un campament neolític a l’exterior, en el qual es podrà recrear científicament la flora autèntica de la zona.

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: