31 Jul, 2006
Noves troballes confirmen la presència humana a Atapuerca fa 1.400.000 anys
L’excavació efectuada
aquest estiu a la serralada d’Atapuerca confirma la presència humana en aquests paratges fa
1.400.000 anys, concretament al jaciment conegut com
A
La campanya d’enguany es va iniciar el 12 de juny
i ha durat fins a les acaballes de juliol. En aquest
temps, per torns, hi han participat 200 persones,
la majoria d’elles professionals, i també alguns estudiants, però de grau
superior, per l’alt nivell de les investigacions, entre ells del Màster Erasmus
Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix
Del conjunt de restes
descobertes sobresurten les pertanyents a l’espècie Homo
antecessor, a Gran Dolina,
que ens informen d’un banquet caníbal, doncs membres d’un grup
d’homínids van ser cruspits per uns altres, tal com vam indicar des d’aquest
mateix bloc. A la imatge, Eudald Carbonell (el primer per la dreta), codirector de les excavacions, observa in situ, les noves restes d'antecessor, junt amb d'altres companys.
D'altra banda, a
A
29 Jul, 2006
Exposició a Orce sobre la fauna que va conviure amb els primers homínids
Quins van ser els
animals que van caracteritzar l’entorn natural en què es van moure els homínids
de fa 1,3
milions, en els primers passos de l’evolució humana? Mostrar-ho
d’una manera didàctica és l’objectiu de l’exposició Ésser humà i entorn: les faunes prehistòriques,
que es pot visitar fins a les acaballes de
l’any al saló de Cultura d’Orce (Granada). En la seva organització hi ha pres
part molt activa l’Àrea de Prehistòria de
La presència de
nombrosos cranis constata que aquells homínids van tenir com a companys de
viatge els proboscidis (elefants), els rinoceronts, els cavalls, els hipopòtams,
els porcs, els rumiadors (bàsicament bòvids i cèrvids), els carnívors (gossos, tigres, hienes...), i els primats. Les restes de tota aquesta fauna
s’exhibeixen complementades per plafons
en els quals s’hi representen escenes
quotidianes d’aquells temps. A més, hi ha reproduccions de sòls arqueològics d’altres importants
jaciments quaternaris europeus, com el d’Isernia
Finalment, s’han escollit els tigres amb dents de sable com a icona de l’exposició, tal com es veu a la imatge, amb la presència d’un esquelet complet de l’espècie americana de gran tamany Smilodon fatales, i una reproducció a escala natural d’un exemplar de la mateixa espècie.
França, Itàlia, Polònia i Geòrgia
La mostra es va concebre
en el marc del Programa Cultura 2000 de
L’obertura d’aquesta
exposició coincideix amb els treballs d’estudi in
situ, conservació i protecció de fòssils del jaciment de Fuente Nueva
Moltes ascles de sílex
En tot cas, amb les troballes descobertes fins ara, com infinitat d’ossos animals, pol·len i copròlits (excrements) de hienes, s’ha pogut restituir com era el paisatge faunístic, que contemplava bèsties de gran tamany, com el Mamuthus meridionalis, un elefant de set tones. En el mateix emplaçament han sortit més de 2.000 eines, sobretot ascles que saltaven quan el sílex era percudit amb una altra pedra; el desgast d’algunes d’aquestes peces, observades en microscopi, avalen que havia estat obra d’un homínid, que les hauria utilitzat per tallar tendons o separar la carn de la pell.
El jaciment d’Orce està integrat a la conca de Baza-Guadix, ocupada durant el Plistocè per un llac de poca profunditat, però de dimensions immenses, fins a 70 quilòmetres de llarga va arribar a tenir. Fa entre 100.000 i 200.000 anys, aquest llac es va assecar, però fins llavors era freqüentat per una nombrosa fauna atrets per l’aigua; allí van morir i van quedar enterrats entre el sediment que s’ha anat dipositant amb el pas dels anys. Milers d’anys després, els científics s’esforcen en restituir aquell paisatge per obtenir més informació sobre els nostres orígens i els nostres companys de viatge en l’evolució.
27 Jul, 2006
L’equip d’Atapuerca elimina l’ús del paper i del llapis a l’excavació
L’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) ha
eliminat completament el paper i el llapis en les seves tasques de recollida
d’informació. Els dibuixos de les peces descobertes, que tradicionalment sempre
s’han fet amb llapis sobre un paper quadriculat, s’han efectuat ja a la
campanya d’enguany amb una PDA o agenda electrònica, incrementant d’aquesta manera la
qualitat de les dades obtingudes.
Aquesta implementació
tecnològica ha estat possible gràcies a la renovació, per cinquè any
consecutiu, d’un conveni de col·laboració entre l’empresa IBM i
Des d’aquesta campanya la imatge es perfila directament amb una agenda electrònica (una PDA), com la que il·lustra aquesta notícia. Des de la mateixa PDA s’envia el dibuix de forma automàtica i instantània a la base de dades instal·lada al servidor ubicat en un dels jaciments d’Atapuerca, a Gran Dolina.
El mètode d’excavació rigorós exigeix que cada vegada que apareix una resta es dibuixi immediatament. Fins ara, aquesta tasca es realitzava a mà en un full mil·limetrat, amb quadres d’excavació d’un metre quadrat representat a escala. La nova implementació tecnològica ajuda a millorar la qualitat de les dades obtingudes, en reduir alguns errors.
D’altra banda, també aquest
estiu, el
dispositiu sense fils, que actualment ara només s’utilitzava a Gran
Dolina, ha
estat exportat a d’altres jaciments d’Atapuerca, concretament a
El senyal ja arriba a les coves
A més, per possibilitar la cobertura de la xarxa sense fils a totes les àrees, especialment en aquelles on no hi ha visibilitat directa amb el servidor, com és el cas de les coves, s’han instal·lat nous dispositius bluetooth (un repetidor del senyal) i wireless (connexió sense fils) per garantir la correcta transmissió de les dades.
Des de sempre, s’havia emprat un sistema de registre de dades manual, i s’anotaven sobre un quadern de camp diversos aspectes de les restes que es trobaven. Alhora, s’escrivien a mà sobre etiquetes en blanc les referències de cadascuna de les peces descobertes, que després s’enganxaven en una bossa contenidora per la seva posterior classificació. Més tard, al laboratori, es procedia a la transcripció de totes la informació a l’ordinador, cosa que comportava vàries hores de feina.
En canvi, amb el sistema ideat per l’EIA i desenvolupat per IBM, es proporciona un mecanisme mòbil i sense fils, mitjançant el qual els arqueòlegs realitzen de manera més eficaç la feina de camp, especialment pel que fa al registre de dades, base documental per a la investigació.
Per saber més:
21 Jul, 2006
Canibalisme Infantil a Atapuerca
Els homínids que van
viure a la serralada d'Atapuerca fa més de 800.000 anys practicaven el canibalisme
infantil, segons han demostrat les importants troballes localitzades
al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca, durant la campanya d’aquest estiu, codirigida
per Eudald
Carbonell, director de l’IPHES (Institut Catala de Paleoecologia
Humana i Evolució Social). Els científics asseguren que es tractaria d’un gran
tiberi, perquè almenys 10 infants van ser consumits pels seus congèneres,
essent l’evidència
de canibalisme més antiga fins ara coneguda. S'ha arribat a aquesta conclusió per l'estudi de les traces observades a les dents.
Les primeres anàlisis
efectuades a les restes, indicarien que un grup d’homínids d’un campament
pertanyent a l’espècie Homo antecessor va ser atacada per
membres d’un altre grup. Les primeres restes d’aquesta espècie les va posar al
descobert el mateix equip l’any 1994, en un sondeig efectuat a l'estrat Aurora de Gran Dolina. Aquestes troballes van posar aquest jaciment a
primera línia d’interès científic mundial i la tasca ha continuat fins avui amb
molta intensitat i perseverança. En posteriors campanyes s’han continuat trobant
nombroses restes humanes i les excepcionals descobertes d’aquest estiu
confirmen Gran Dolina
com un emplaçament clau per obtenir
informació sobre els primers pobladors europeus.
Dolina permet documentar les primeres proves de
canibalisme. Aquest és un tema important, però delicat d’estudiar. Eudald Carbonell
recorda que fa molt de temps ell ja comentava la possibilitat de que en aquella època hi haguessin vàries
espècies convivint a Europa i el prenien per boig.. “Ara
-assegura- amb troballes com la de l'Homo floresiensis, que avala la
coexistència d’aquesta espècie juntament amb la de l'Homo sapiens i l'Homo
neanderthalensis, per què no poden haver-hi a Gran Dolina vàries espècies?
El que succeeix és que aquesta hipòtesis només es pot demostrar si trobes l’altra espècie. Si realment
una espècie s’ha menjat a l’altra, has de trobar l’espècie que l’ha cruspit; no
pots dir que l’ha consumida una altra espècie i no trobar-la. Això és molt
difícil d’aconseguir i d’entrada hem de pensar que són de la mateixa espècie”.
20 Jul, 2006
Periodistes d’arreu del món visiten els jaciments d’Atapuerca
Un grup de periodistes
procedents de mitjans de comunicació d’arreu del món participen els dies 20 i 21 de
juliol en
El programa inclou una visita guiada dels redactors, columnistes i fotògrafs de revistes especialitzades en turisme, diaris i agències d’informació internacional, i també d’alguns procedents de mitjans nacionals, regionals i provincials. Tots ells participaran en una reunió de treball amb tècnics i responsables institucionals en el transcurs de la qual se’ls facilitarà àmplia informació sobre els jaciments.
D’altra banda, s’ha
previst una
taula rodona amb els periodistes assistents, oberta a tècnics
d’oficines i patronats de turisme, agències de viatge i empreses del sector,
entre d’altres; se’ls hi projectarà un audiovisual i mantindran una trobada amb diverses
autoritats de
En el marc d’aquesta reunió, divendres es faran públiques les importants restes humanes que ha propiciat la campanya d’excavació d’aquest estiu a Atapuerca, presentació que anirà a càrrec dels tres codirectors del projecte, Juan Luis Arsuaga, José Maria Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell.
19 Jul, 2006
Sabates Robusta lliura 250 parells de botes als investigadors dels jaciments d’Atapuerca
L’empresa Calzados Robusta (Arnedo –
Les botes Fósil són de color taronja i inclouen la llegenda “Fundación Atapuerca”, serigrafiada al taló. Estan confeccionades amb
pell nobuk hidrofugada (que
repel·leix l’aigua) amb una qualitat de gruix de 2.0-
Amb aquest gest,
Robusta, S.L., empresa de
Per
saber més: web Fundación Atapuerca, web Calzados Robusta
18 Jul, 2006
Catalanisme social i consciència d’espècie (IV)
Aquí teniu el quart lliurament de la sèrie d'articles "Catalanisme social i consciència d'espècie", que des de fa unes setmanes publica Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al diari El Mundo del siglo XXI i que anem compartint amb vosaltres. El Nou Estatut, el sentit de la llengua, l'aposta per un catalanisme menys territorial i més divers, són alguns dels conceptes que valora en aquestes ratlles.
Després de vint-i-cinc anys de consolidació de la nació catalana, unes forces polítiques anomenades d’esquerres impulsen un nou Estatut amb el qual, una altra vegada, hi està d’acord el 90 % del Parlament català, mentre que al Parlament espanyol només té el suport del 60 % dels seus membres.
En quina situació es produeix aquest esdeveniment? Doncs en un moment d’unificació europea que avança però que està en crisi, una crisi industrial a causa de la deslocalització que es manifesta específicament en la pèrdua de poder de la burgesia catalana i en la preponderància dels complexos multinacionals que han anat invertint a Catalunya als darrers anys. La crisi, provocada com conseqüència d’una falsa globalització, encara genera més problemes; també hi ha tensions amb la resta d’Espanya, promogudes sovint per les forces reaccionàries del franquisme sociològic latent, producte de no haver-se fet unes Corts constituents i una ruptura democràtica.
A més, després en tornaré a parlar, la socialització de la revolució científica i tècnica ha provocat una desestructuració social sense precedents. En un moment en què encara no hi ha processos convergents que portin a noves estructuracions socials, sense madurar la socialització de la revolució industrial, ja hem de metabolitzar els canvis produïts per la revolució científica i tècnica.
I a això hem d’afegir
que hem de ser conscients que, després de més de vint-i-cinc anys de
catalanisme en democràcia, la nostra forma de govern cavalca sobre una realitat
que ha canviat i que cal que entre tots fem canviar. El catalanisme polític no ha de ser l’eix per vertebrar el catalanisme social, ha de ser al revés, hem de fer
emergir un catalanisme social basat en un projecte d’espècie i conseqüent amb la nova realitat de Catalunya i
del planeta on vivim.
El catalanisme ha de ser integrador basant-se, però, en la diversitat social, no en l’homogenització territorial. Ha de ser un catalanisme carregat de coneixement de la nostra realitat específica, però que no oblidi els canvis que s’han produït. La planetització n’és el més important, de manera, que cal que aquesta perspectiva estigui en l’objectiu estratègic del nostre poble. Ara bé, no podem deixar de banda les profundes transformacions que han sofert les estructures domèstiques, la disminució de les religions com a fenomen socialitzador, així com el profund canvi econòmic de passar d’un país rural a un país industrial i, finalment, de serveis, en només tres segles.
El catalanisme que conserva la llengua com a manera peculiar de pensar i de comunicar, però que només es justifica per la necessitat que tenim els catalans de comunicar-nos amb la nostra història a partir d’uns objectius de futur, no per conservar-la com si fos un objecte fòssil. La llengua ha d’estar present arreu i per a tot, ha de ser una llengua nacional oberta a tothom ara que els fluxos demogràfic són canviats; ha de ser una llengua de la llibertat i de la igualtat d’oportunitats.
A Catalunya, la
consciència d’espècie s’ha de manifestar amb un catalanisme menys territorial, transformat
en un catalanisme conscient i volgut, que entre tots hem de començar a regenerar.
Són temps de xarxes de pensament i d’acció, no de grans líders ni de grans
idees; ben al contrari, personalment penso que, en una societat catalana
alfabetitzada al 100 %, cal la participació i el debat per avançar cap a un altre
tipus de consciència catalana, que ens introdueixi en una dinàmica catalanista específica però
diversa.
Eudald Carbonell, director de l’IPHES i
codirector del Projecte Atapuerca
17 Jul, 2006
L’Àrea de Prehistòria de la URV ofereix un taller d’arqueologia molecular a l’Expo Ciència Europa 2006
L’Àrea de Prehistòria de
L’arqueologia molecular té per objectiu identificar compostos orgànics, un camp d’investigació que es troba a la frontera entre l’arqueologia, la química analítica i la biologia molecular. Entre les tècniques que utilitza hi ha l’espectrometria d’infrarojos, la cromatografia de líquids o de gasos, i l’espectrometria de masses; totes elles permeten la identificació química de residus orgànics conservats a les restes arqueològiques. En els darreres temps, l’ús de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) també ha permès amplificar i seqüenciar fragments de material genètic de origen animal o vegetal; per tant, la identificació de l’ADN antic és una aplicació de futur a desenvolupar pels arqueòlegs moleculars.
De moment, a l’Expo
Ciència Europa 2006 –ESE 06, l’Àrea de Prehistòria de
L’ESE 06 és una gran
fira europea de treballs de recerca de joves, molts dels quals prenen contacte
amb els investigadors de
16 Jul, 2006
San Sebastián acull una gran exposició didàctica sobre Atapuerca
“
El recorregut comença amb l’aparició de l’ésser humà a l’Àfrica, des d’on alguns grups d’homínids van començar la seva expansió, arribant a Àsia i a Europa. Els jaciments d’Atapuerca constaten la presència humana en aquests paratges des de fa més d’un milió d’anys.
A més, en aquesta exposició es donen a conèixer els ecosistemes en els quals van viure les poblacions humanes de les tres espècies diferents localitzades a Atapuerca (Homo antecessor, heidelbergensis i sapiens), així com la fauna i la tecnologia que les van acompanyar en cada període.
Per facilitar la
comprensió de tot aquest contingut, s’han fet servir diferents resolucions
museogràfiques, experiències interactives,
mòduls informàtics i escenografies, com la del canibalisme gastronòmic de fa més de 800.000
anys, descobert a Gran Dolina. Alhora, s’exhibeixen rèpliques de les peces més
importants descobertes durant els 30 anys d’excavacions a Atapuerca, com el crani del noi de Gran Dolina (homo
antecessor), i la destral Excalibur i el crani 5 o Miguelón (Homo heidelbergensis),
aquests dos últims desenterrats a
Horari de visites
Laborables i dissabtes, de 9:30 a 13:30 h i de 15:00 a 20:00 h
Diumenges i festius: de 10:00 a 13:30 h
Activitats
• Visites comentades
• Projeccions d’audiovisuals sobre evolució humana
• Cicle
Conferències Koldo Mitxelena Kulturunea de
• Tallers d’Arqueología Experimental (Agost 2006)
Catàleg a la venda
Edita: Fundación Atapuerca. Tienda on line www.fundacionatapuerca.com
Més informació
' 943 453 526 cristinaenea@donostia.org
' 947 257 067 informacion@fundacionatapuerca.es
13 Jul, 2006
L’evolució, un trencaclosques apassionant
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social), s’ha incorporat aquesta setmana al
llistat de personatges que signaran articles a la contraportada del suplement “Estiu” d’El
Periódico de Catalunya, amb un espai propi per parlar dels temes claus en
l’estudi de l’evolució humana. Aspectes com la fabricació de les
primers eines o el creixement del cervell seran tractats d’una manera clara i
refrescant, en un quadern on es parla de molts aspectes d’oci, del que fan i
deixen de fer els famosos, de gastronomia, etc. Per tant, l’evolució humana ha
conquerit un espai propi enmig dels temes que interessen aquests dies de
vacances a moltes persones.
Aprofitarem el bloc
de l’IPHES, per fer-nos també ressò d’aquests articles, un cop hagin estat
publicats a El
Periódico, en la línia de socialitzar al màxim aquest coneixement i us convidem a
que expresseu les vostres pròpies opinions i preguntes.
L’evolució, un trencaclosques apassionant
Durant aquest estiu, a El Periódico de Catalunya, parlarem d’evolució amb l’objectiu d’entendre qui som. No hem trigat centenars de milers d’anys, sinó milions d’anys, a comprendre què significa fer-se humà. En aquest procés hi ha hagut una sèrie de llindars, de rubicons crucials per a la nostra evolució i presa de consciència.
Als articles que escriurem des de les excavacions d’Atapuerca
sobre l’evolució ens dedicarem a explicar tots aquests punts clau. L’emergència i la consciència de la
tecnologia. L’augment de la mida del cervell i la socialització. Des de
l’Àfrica, el nostre bressol, fins a tot el planeta. L’emergència del pensament
conscient i conceptual, i finalment, quan i com apareix la consciència de la
nostra espècie.
En aquests cinc capítols intentarem conèixer els processos de la humanització de manera senzilla però conceptual, i això ens ajudarà a reflexionar sobre el que hem estat, el que som i, per descomptat, el que volem ser. Evolució significa canvi i, en general, progressió; també vol dir estabilitat, estructuració i extinció. Són les lleis de la selecció natural, ara matisada per la selecció tècnica.
És apassionant saber que tots els organismes tenim un
origen comú, i que va tenir lloc a
El genial naturista anglès Charles Darwin va construir, a mitjans del segle XIX, la carcassa de la teoria de l’evolució gràcies a la seva proposta de la selecció natural i de la descendència amb modificació. La investigació de la seva teoria, durant tot el segle XX, ha permès importants canvis en la comprensió de fenòmens lligats al desenvolupament de la vida, i ens ha donat pautes per a una nova comprensió de l’origen, el desenvolupament i la diversitat dels mamífers i, òbviament, també de l’home. Durant el segle XXI, centenars d’especialistes –en geologia, arqueologia, botànica, genètica, antropologia, etc.– ens dediquem a escrutar milers d’hectàrees de terreny a tots els continents per intentar descobrir els fòssils que ens permetin reconstruir el puzle de l’evolució humana i el seu context. És una feina contínua i del tot sistemàtica, sovint sense les inversions adequades perquè les investigacions es facin de manera més rigorosa i organitzada. Per tant, la nostra tasca encara té un rerefons romàntic i això, sens dubte, ajuda a fer molt més suportable la nostra feina diària.
A la tasca de camp que desenvolupem en molts punts de l’Àsia,
l’Àfrica i Europa estem en contacte amb una gran diversitat de
pobles, tots ells descendents de la nostra mateixa espècie, l’Homo sapiens.
Això ens fa molt més conscients de la importància que ha tingut, i encara té, la cursa humana
que va començar fa més de 2,5 milions d’anys en algun lloc remot de la sabana
africana, quan un primat va aprendre a fer eines de pedra i fusta. El
seu cervell va créixer i créixer, i el nostre gènere, el gènere Homo, ha
arribat a tenir un dels cervells més grossos, en proporció al cos, de tots els mamífers.
Fa 1,8 milions d’anys ja ens havíem instal·lat al continent euroasiàtic, a més de l’Àfrica. Vam descobrir el foc i el vam socialitzar en un període que se situa entre 600.000 i 200.000 anys cap al passat. Com també l’art, que no es va socialitzar fins fa 20.000 anys. La consciència individual de primat en evolució va emergir i es va fer present. Només la nostra espècie, com ja hem esmentat, pot reflexionar entre els mamífers, tot i que no sigui l’única que és intel·ligent. La consciència d’espècie ha emergit i es consolida, l’hem de socialitzar i fer-nos més sabedors de què som. En cas contrari correm el risc d’extingir-nos de Gaià.
Eudald
Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social)
11 Jul, 2006
Últims dies per veure la mostra sobre el Neolític a Tossa de Mar
Quan, com i per què els nostres avantpassats van abandonar les activitats de caça i en favor de l’agricultura i la ramaderia, i van decidir establir-se en petits poblats de cabanes?
El clima, la influència d’altres cultures i un augment demogràfic van provocar que fa més de 8.000 anys els habitants de Catalunya deixessin de ser caçadors recol·lectors per adoptar progressivament un forma de vida sedentària, tot donant pas al que es coneix com el període Neolític.
Fou un canvi decisiu en
la forma de vida dels nostres avantpassats, un avenç social i cultural no
igualat posteriorment fins a
La mostra reconstrueix aquest important procés mitjançant recreacions d'àmbits, reproduccions d’objectes, audiovisuals, plànols i taules cronològiques, en una exposició estructurada en dos àmbits: l’introductori, que evidencia una forma de vida basada en la caça i la recol·lecció; i un segon dedicat al Neolític, que es conclou amb un grup escultòric que ens introdueix al Calcolític o Edat del Coure.
En ella es constaten les formes artístiques, econòmiques, tecnològiques, culturals i rituals de les comunitats neolítiques del territori que correspon actualment a Catalunya. Als canvis cap a l’agricultura i la ramaderia s’hi han d’afegir altres novetats típiques del que coneixem com a període Neolític: la indústria de la pedra polida, que suposa una millor forma i ús de les eines per a la vida diària; la ceràmica, necessària per guardar aliments; la mineria, amb l’explotació de la variscita, per exemple, usada per elaborar collarets i complements; i els nous costums funeraris, amb l’aparició d’enterraments col·lectius, i el predomini dels sepulcres de fossa, cistes i megàlits (dòlmens).
És important destacar que tots aquests canvis es donen al nostre territori amb un retard d’uns 3.000 anys respecte a l’Orient Mitjà, i que és d’allí des d’on arriben a les nostres terres. Perquè, en efecte, el procés de neolitització a Catalunya és producte de la influència de colonitzadors forans, suposadament arribats de les costes italianes.
La
Nau
Avinguda
del Pelegrí, 25
Tossa
de Mar
Horari:
De
dilluns a dissabte de
Diumenges
i festius de
Visites escolars:
Prèvia cita al telèfon: 972 340
100
Servei d’informació
www.laCaixa.es
Tel. 93 495 39 45
10 Jul, 2006
Uns nous plafons faciliten el coneixement dels jaciments d’Atapuerca als visitants
L’itinerari que recorren habitualment els milers de visitants que s’apropen a la serralada d’Atapuerca per conèixer in situ els importants jaciments prehistòrics, acaben d’incorporar uns nous plafons que de manera didàctica permeten entendre què aporta aquest registre arqueològic a l’estudi actual de l’evolució humana i com eren les societats d’aquella època..
Els jaciments que de moment disposen d’aquests nous plafons estan ubicats a la zona coneguda com a Trinchera del Ferrocarril i són:
· La manta del nivell 10 de Gran Dolina, denominada d’aquesta manera per la gran quantitat de restes que aglutina. Aquest espai podria configurar el campament del Plistocè mig, d’uns 350.000 anys, més important d’Europa occidental descobert fins ara. Els científics consideren que l’estudi minuciós de les restes localitzades aquí demostraran canvis tecnològics importants en una època més remota del que es considerava.
·
TD6,
també a Gran Dolina, on es van descobrir les restes d’una nova espècie, l’homo antecessor, de
més de 780.000 d’anys d’antiguitat i que
practicava el canibalisme.
·
Galeria, que
era una trampa natural per a la fauna i on s’han trobat proves de la
utilització d’aquest espai per part de l’homo heidelbergensis, que
hauria aprofitat les restes dels animals que queien dintre. Té una cronologia
d’entre 400.000 i 200.000 anys abans d’ara.
·
Elefante, on s’han posat al
descobert evidències humanes de més d’un milió
d’anys.
A
més d’aquests plafons específics, s’ha incorporat un altre sota el títol De la investigació a la interpretació, on
es constata què és una excavació, que s’obté amb aquest sistema de treball, com
s’empren les restes fòssils descobertes i de quin tipus són, com és la feina a
la laboratori (datacions...) i què es fa amb tot això (interpretar el passat).
Rafael
Sospedra, investigador de l’IPHES, ha remarcat: “són plafons molt didàctics que
en molt poc temps permeten visualitzar la recerca que estem efectuant, objectiu
que s’afavoreix amb els dibuixos que han concebut Francesc Riart
i Xavier Caliz. Amb un cop d’ull pots situar-te espacialment (dins del jaciment) i cronològicament amb informació sobre
l’espècie d’homínid de que parlem en cada moment, com era l’habitat en què vivien i amb la reconstrucció d’escenes quotidianes
que permeten veure, per exemple, les eines
que utilitzaven i què menjaven” .
Aquests plafons són fruit d’un encàrrec
de
Per saber més sobre els jaciments i concertar visites pel públic en general:
http://www.fundacionatapuerca.com
5 Jul, 2006
Noves aportacions científiques sobre la campanya d'enguany al Camp dels Ninots
Gerard
Campeny, codirector de les excavacions del Camp dels Ninots de Caldes de
Malavella, aprofita el bloc de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana
i Evolució Social) per oferir-vos un primer balanç del que ha estat la campanya
d’enguany. Després de la feina efectuada durant el mes de maig, dóna a conèixer
ara algunes primeres hipòtesis i conclusions que han obtingut els científics en
les darreres setmanes, fruit del treball d’investigació que sempre s’efectua
quan s’ha acabat una excavació.
Els treballs
arqueològics que s’estan duent a terme al jaciment del Camp dels Ninots de Caldes
de Malavella estan posant al descobert un autèntic tresor per a la investigació paleontològica internacional.
Tot i que el projecte d’investigació es va iniciar ara fa tan sols quatre anys,
els
resultats obtinguts són extraordinaris. La gran quantitat de fòssils
recuperats fins ara, en una superfície que ocupa aproximadament
La intensa recerca
arqueològica que, des dels anys
El jaciment del Camp
dels Ninots està situat al cràter d’un volcà d’explosió originat durant el
neogen recent
L’especial geologia del municipi de Caldes de Malavella, juntament amb les particularitats de les seves aigües termals, han propiciat una conservació del material fòssil i paleobotànic excepcional.
Fins ara s’han recuperat
quatre
esquelets sencers de macromamífers corresponents a tres bòvids i un
rinoceront, juntament amb restes aïllades d’un segon rinoceront i d’un cèrvid. També
és molt abundant la presència de microvertebrats
Els treballs realitzats
durant el mes de maig de 2006 van consistir a continuar la prospecció dels
límits exteriors del cràter. Després de realitzar fins a 5 cales en profunditat,
els treballs es van concentrar al sector Butano, situat al vessant nord-est de
l’edifici volcànic i a uns
El material recuperat
durant aquesta campanya està format per un esquelet de bòvid i un de rinoceront, ambdós en
perfecte estat de conservació, en un nivell de llims verdosos corresponents a
fons de llac, situats, cronològicament, en el Pliocè mitjà
Curiosament, als dos individus els falten les extremitats del davant. Aquest fet és a causa de la inestabilitat del fons lacustre, la qual produí un desplaçament de fangs que acabaren arrossegant també part dels esquelets. Tot i això, l’extraordinari estat de conservació del material fòssil permetrà desenvolupar estudis complets referents a l’evolució d’aquestes dues espècies avui extingides.
Per saber les causes de la mort d’aquests individus cal esperar els resultats de les investigacions que estan en curs. Malgrat tot, fins ara no hi ha estigmes de carnisseria en cap dels esquelets. Per tant, és difícil pensar que són producte d’activitats de caça. És important destacar que pràcticament tot el material s’ha recuperat en connexió anatòmica i en nivells sedimentaris corresponents a fons de bassa o llac. Probablement, el fet de quedar submergits poc després de la seva mort els hauria allunyat de possibles carnívors.
És important esmentar la localització d’indústria lítica tallada en quars en un nivell d’argiles i de carbonats de més d’un metre de potència a la part alta de la seqüència estratigràfica. Malgrat que aquest material és escàs, sí que ens confirma una ocupació humana molt antiga en els terrenys del Camp dels Ninots. En futures campanyes, s’incentivarà la recerca en aquests nivells superiors per tal de localitzar acumulacions que permetin confirmar aquesta hipòtesi.
L’extraordinària potencialitat del jaciment del Camp dels Ninots obra el camí cap a la creació d’un centre combinat que consolidi la investigació i la difusió d’aquest entorn.
Gerard Campeny Vall-llosera
Per saber més:
http://prehistoria.urv.net/cat/recerca/recerca10.html
2 Jul, 2006
Catalanisme social i consciència d’espècie (III)
Continuant en la línia iniciada setmanes enrere, us oferim la tercera part de la sèrie "Catalanisme social i consciència d'espècie", que l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES, publica al diari El Mundo, cada quinze dies, i que ara vol compartir amb vosaltres. Si voleu podeu consultar el primer i segon lliurament en l'arxiu d'aquest mateix bloc.
Catalunya, després del pla d’estabilització de l’any 1956, coneix un creixement econòmic important; el procés industrial necessita ma d’obra i provoca moviments demogràfics d’una gran magnitud que s’acceleren a partir de la dècada de 1960, quan el turisme transforma econòmicament el nostre litoral. Els conciutadans nous, que arriben de les zones pobres d’Espanya, venen a un país on es parla una altra llengua i del qual no coneixen la realitat social. Les agrupacions obreres, els partits polítics d’esquerres i les organitzacions de base cristianes en conjunt fan un gran treball per integrar-los. Però, com és possible d’integrar-se en un país que té prohibit de parlar la seva llengua i on, a més, no està degudament consentit ni autoritzat de practicar els seus costums ni la seva cultura?.
L’arribada dels contingents obrers per fer
funcionar les fàbriques de la burgesia catalana, la
qual en una part important era pactista i no precisament catalanista -aquí convé
recordar que molts dels seus membres feien servir el castellà com a llengua de
prestigi per distingir-se del poble en general que continuava parlant català- va provocar un
xoc d’identitats que només l’acció social solidària de les organitzacions socials, els partits polítics, les associacions
de veïns i els moviments sindicals van poder esmorteir.
Els nous catalans s’instal·laven als ghettos que ells mateixos havien construït i vivien, en general, en males condicions a causa de la seva baixa capacitat adquisitiva. Quan vius aïllat, algunes vegades injustament culpabilitzat dels mals de Catalunya i tens, a més, una llengua diferent, tot plegat acaba per constituir una barrera per a la teva integració. Es van formar concentracions de milers de persones que no necessitaven la llengua del país per entendre’s, a la vegada que la llengua del país tampoc no estava permesa en les relacions administratives ni en la comunicació cultural institucional. Això va fer que gran part de nous catalans no hagin tingut la possibilitat d’integrar-se d’una manera efectiva i que només la seva descendència la tingui de manera parcial.
Aquelles condicions van generar la lluita per obtenir la llibertat, la democràcia i la recuperació de les institucions catalanes. Aquells pressupostos van començar a moure molta gent cap a una política d’àmbit social que va acabar per mobilitzar a un gran contingent arreu del país i, aleshores, en aquell marc, el catalanisme d’esquerres va tornar a emergir resultat d’una necessitat social àmpliament entesa.
Entramats socials com l’Assemblea de Catalunya, participada per la majoria de forces polítiques actives del país, configuraven un feix de forces decidides a aconseguir la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia; la recuperació de la llibertat també passava per la recuperació de les nostres institucions i, per tant, el catalanisme estava ja implícit en el projecte de demandes anterior a la transició política.
Després de la caiguda del
franquisme, l’any 1975, el catalanisme sota la direcció de Jordi Pujol, pensador i
dirigent catòlic i socialdemòcrata
forjat en la lluita catalanista i nacionalista contra la dictadura, ajuda al
renaixement de la dreta nacionalista i el
catalanisme de dretes torna a tenir preponderància en front del catalanisme
d’esquerres. La seva arribada al govern de la Generalitat va significar
el triomf d’un nacionalisme moderat impregnat del catalanisme de base
noucentista.
No hem d’oblidar que a l’Assemblea de Catalunya convergien totes les forces cap a una situació on la qüestió nacional era important en el marc de les llibertats: l’esquerra revolucionària, la dreta socialdemocràta i la dreta estaven d’acord amb una nova regeneració catalana, amb aconseguir l’autonomia i amb demanar l’autodeterminació per a Catalunya.
Eudald
Carbonell
