21 Jul, 2006
Canibalisme Infantil a Atapuerca
Els homínids que van
viure a la serralada d'Atapuerca fa més de 800.000 anys practicaven el canibalisme
infantil, segons han demostrat les importants troballes localitzades
al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca, durant la campanya d’aquest estiu, codirigida
per Eudald
Carbonell, director de l’IPHES (Institut Catala de Paleoecologia
Humana i Evolució Social). Els científics asseguren que es tractaria d’un gran
tiberi, perquè almenys 10 infants van ser consumits pels seus congèneres,
essent l’evidència
de canibalisme més antiga fins ara coneguda. S'ha arribat a aquesta conclusió per l'estudi de les traces observades a les dents.
Les primeres anàlisis
efectuades a les restes, indicarien que un grup d’homínids d’un campament
pertanyent a l’espècie Homo antecessor va ser atacada per
membres d’un altre grup. Les primeres restes d’aquesta espècie les va posar al
descobert el mateix equip l’any 1994, en un sondeig efectuat a l'estrat Aurora de Gran Dolina. Aquestes troballes van posar aquest jaciment a
primera línia d’interès científic mundial i la tasca ha continuat fins avui amb
molta intensitat i perseverança. En posteriors campanyes s’han continuat trobant
nombroses restes humanes i les excepcionals descobertes d’aquest estiu
confirmen Gran Dolina
com un emplaçament clau per obtenir
informació sobre els primers pobladors europeus.
Dolina permet documentar les primeres proves de
canibalisme. Aquest és un tema important, però delicat d’estudiar. Eudald Carbonell
recorda que fa molt de temps ell ja comentava la possibilitat de que en aquella època hi haguessin vàries
espècies convivint a Europa i el prenien per boig.. “Ara
-assegura- amb troballes com la de l'Homo floresiensis, que avala la
coexistència d’aquesta espècie juntament amb la de l'Homo sapiens i l'Homo
neanderthalensis, per què no poden haver-hi a Gran Dolina vàries espècies?
El que succeeix és que aquesta hipòtesis només es pot demostrar si trobes l’altra espècie. Si realment
una espècie s’ha menjat a l’altra, has de trobar l’espècie que l’ha cruspit; no
pots dir que l’ha consumida una altra espècie i no trobar-la. Això és molt
difícil d’aconseguir i d’entrada hem de pensar que són de la mateixa espècie”.
Gràcies, Nasi, per l'aclariment!!!! Bé, ara ja sabem que hauriem d'anomenar el jaciment de la Gran Dolina (o Velika Dolina) com a jaciment de la Gran Iama (o Velika Jama, en eslovè), per alló de saber ara que és una cova i no pas una vall ;-)
Doncs per concretar, la Vall de Vipava la separa justament del Mar Adriàtic i de Trieste la regió muntanyosa del Karst. Si vas a la capital del país, Ljubljana, gairebé tots els autobusos et porten per Postojna, on hi ha la cova de Postojna, un dels més importants reclams turístics d'Eslovènia, encara que em sembla que les coves més interessants són les de Skocjan, en plena regió del Karst.
Enhorabona per la vostra feina ;-)
Publicat per Catarrpa 21 Ago 2006, 20:43Hola Catarrà. Soc el nasi que treballa a l'equip de l'eudald. I tant que hi te a veure. Dolina, com poljé, uvala o karst són conceptes dels paisatges càrstics. El primer lloc al món que es van descriure aquests paisatges va ser a la regió de Cras a Eslovènia, de manera que la majoria de llengues han adoptat derivats dels conceptes originals que es van descriure en eslovè. La sierra de Atapuerca es un paisatge càrstic i la Gran Dolina te el seu nom en aquets concepte. De fet ara sabem que no es una dolina, sino una cova. Pero l'any 1976 quan se l'hi va donar el nom, en estat tota tapada per sediments es va pensar que era una dolina i d'allí el nom
Espero haver incrementat la teva curiositat i confirmar-te que laes més de les vegades les coincidències són confluències ...
Publicat per Ignasi Pastó 21 Ago 2006, 09:21Sé que no té gaire a veure aquest comentari amb l'objecte de l'article, però és la curiositat que em provoca el nom del jaciment de Gran Dolina...
Durant tres mesos, ara fa poc més de deu anys, vaig viure amb refugiats bosnians a la vila eslovena d'Ajdoščina, capital de la que podriem anomenar comarca de la Vall del Vipava (una de les tres regions vitivinícoles més importants d'Eslovènia, amb unes característiques que ens poden recordar a la comarca de l'Alt Penedès, excepte el gran trencant que provoca sobre el paissatge de la vall l'alçada de 1000 metres de la imponent planicie que finalitza abruptament sobre Ajdoščina)...
La curiositat és que la Vall del Vipava es diu, en eslové, Vipavska Dolina... Sí, DOLINA és la paraula per denominar VALL en eslové, i també en serbo-croata... A mi en fa gràcia aquest fet, doncs un jaciment arqueològic normalment te l'imagines en un indret com una vall... Serà la Gran Dolina una Gran Vall? SI podeu fer-ne cinc cèntims, se m'acabaria la curiositat... o bé es podria incrementar!!!!
Però pot ser tan curiós com el fet d'haver estat celebrant amb els refugiats bosnians la festa d'Any Nou repetint no sé quantes vegades la frase de Feliç Any Nou en serbo-croat (Sretna Nova Godina)... i cansat de dir tanta Godina, que gairebé el primer poble que visites quan tornes d'allà sigui l'Almunia de doña Godina... Simples coincidències sense més transcendència...
Publicat per Catarrà 20 Ago 2006, 00:16
