29 Jul, 2006
Exposició a Orce sobre la fauna que va conviure amb els primers homínids
Quins van ser els
animals que van caracteritzar l’entorn natural en què es van moure els homínids
de fa 1,3
milions, en els primers passos de l’evolució humana? Mostrar-ho
d’una manera didàctica és l’objectiu de l’exposició Ésser humà i entorn: les faunes prehistòriques,
que es pot visitar fins a les acaballes de
l’any al saló de Cultura d’Orce (Granada). En la seva organització hi ha pres
part molt activa l’Àrea de Prehistòria de
La presència de
nombrosos cranis constata que aquells homínids van tenir com a companys de
viatge els proboscidis (elefants), els rinoceronts, els cavalls, els hipopòtams,
els porcs, els rumiadors (bàsicament bòvids i cèrvids), els carnívors (gossos, tigres, hienes...), i els primats. Les restes de tota aquesta fauna
s’exhibeixen complementades per plafons
en els quals s’hi representen escenes
quotidianes d’aquells temps. A més, hi ha reproduccions de sòls arqueològics d’altres importants
jaciments quaternaris europeus, com el d’Isernia
Finalment, s’han escollit els tigres amb dents de sable com a icona de l’exposició, tal com es veu a la imatge, amb la presència d’un esquelet complet de l’espècie americana de gran tamany Smilodon fatales, i una reproducció a escala natural d’un exemplar de la mateixa espècie.
França, Itàlia, Polònia i Geòrgia
La mostra es va concebre
en el marc del Programa Cultura 2000 de
L’obertura d’aquesta
exposició coincideix amb els treballs d’estudi in
situ, conservació i protecció de fòssils del jaciment de Fuente Nueva
Moltes ascles de sílex
En tot cas, amb les troballes descobertes fins ara, com infinitat d’ossos animals, pol·len i copròlits (excrements) de hienes, s’ha pogut restituir com era el paisatge faunístic, que contemplava bèsties de gran tamany, com el Mamuthus meridionalis, un elefant de set tones. En el mateix emplaçament han sortit més de 2.000 eines, sobretot ascles que saltaven quan el sílex era percudit amb una altra pedra; el desgast d’algunes d’aquestes peces, observades en microscopi, avalen que havia estat obra d’un homínid, que les hauria utilitzat per tallar tendons o separar la carn de la pell.
El jaciment d’Orce està integrat a la conca de Baza-Guadix, ocupada durant el Plistocè per un llac de poca profunditat, però de dimensions immenses, fins a 70 quilòmetres de llarga va arribar a tenir. Fa entre 100.000 i 200.000 anys, aquest llac es va assecar, però fins llavors era freqüentat per una nombrosa fauna atrets per l’aigua; allí van morir i van quedar enterrats entre el sediment que s’ha anat dipositant amb el pas dels anys. Milers d’anys després, els científics s’esforcen en restituir aquell paisatge per obtenir més informació sobre els nostres orígens i els nostres companys de viatge en l’evolució.
