El bloc de les activitats de l'IPHES

29 Jul, 2006

Exposició a Orce sobre la fauna que va conviure amb els primers homínids

Publicat per csb 10:39 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Exposicions

Quins van ser els animals que van caracteritzar l’entorn natural en què es van moure els homínids de fa 1,3 milions, en els primers passos de l’evolució humana? Mostrar-ho d’una manera didàctica és l’objectiu de l’exposició Ésser humà i entorn: les faunes prehistòriques, que es pot visitar fins a les acaballes de l’any al saló de Cultura d’Orce (Granada). En la seva organització hi ha pres part molt activa l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili amb els professors Bienvenido Martínez-Navarro i Eudald Carbonell, entre els comissaris, juntament amb Isidro Toro, de la conselleria de Cultura de la Junta d’Andalusia. Precisament, arqueòlegs del mateix equip, desenvolupen fins al 12 d’agost tasques de recerca i conservació de les restes d’Orce al mateix jaciment.

La presència de nombrosos cranis constata que aquells homínids van tenir com a companys de viatge els proboscidis (elefants), els rinoceronts, els cavalls, els hipopòtams, els porcs, els rumiadors (bàsicament bòvids i cèrvids), els carnívors (gossos, tigres, hienes...), i els primats. Les restes de tota aquesta fauna s’exhibeixen complementades per plafons en els quals s’hi representen escenes quotidianes d’aquells temps. A més, hi ha reproduccions de sòls arqueològics d’altres importants jaciments quaternaris europeus, com el d’Isernia la Pineta (Itàlia), Lazaret (França), Galeria d’Atapuerca i Fuente Nueva-3 d’Orce, on es veu els homínids en acció.

Finalment, s’han escollit els tigres amb dents de sable com a icona de l’exposició, tal com es veu a la imatge, amb la presència d’un esquelet complet de l’espècie americana de gran tamany Smilodon fatales, i una reproducció a escala natural d’un exemplar de la mateixa espècie.

França, Itàlia, Polònia i Geòrgia

La mostra es va concebre en el marc del Programa Cultura 2000 de la Unió Europea, coordinada per Jean Gagnepain, del Museu de Prehistòria de les Gorges du Verdon, a l’Alta Provença (França), i, a més de la URV, hi ha intervingut fonamentalment el Departament de Prehistòria de la Universitat de Ferrara (Itàlia), alhora que s’ha comptat amb la col·laboració de representants de la Universitat de Cracòvia (Polònia), del Museu Nacional de Geòrgia, i del Museu de Prehistòria i Paleontologia d’Orce.

L’obertura d’aquesta exposició coincideix amb els treballs d’estudi in situ, conservació i protecció de fòssils del jaciment de Fuente Nueva 3, a Orce, un petit poble del nord de Granada. En aquest municipi s’han localitzat les restes d’activitat humana més antigues de l’Europa occidental, més fins i tot que Atapuerca, però no s’han trobat restes humanes.

Moltes ascles de sílex

En tot cas, amb les troballes descobertes fins ara, com infinitat d’ossos animals, pol·len i copròlits (excrements) de hienes, s’ha pogut restituir com era el paisatge faunístic, que contemplava bèsties de gran tamany, com el Mamuthus meridionalis, un elefant de set tones. En el mateix emplaçament han sortit més de 2.000 eines, sobretot ascles que saltaven quan el sílex era percudit amb una altra pedra; el desgast d’algunes d’aquestes peces, observades en microscopi, avalen que havia estat obra d’un homínid, que les hauria utilitzat per tallar tendons o separar la carn de la pell.

El jaciment d’Orce està integrat a la conca de Baza-Guadix, ocupada durant el Plistocè per un llac de poca profunditat, però de dimensions immenses, fins a 70 quilòmetres de llarga va arribar a tenir. Fa entre 100.000 i 200.000 anys, aquest llac es va assecar, però fins llavors era freqüentat per una nombrosa fauna atrets per l’aigua; allí van morir i van quedar enterrats entre el sediment que s’ha anat dipositant amb el pas dels anys. Milers d’anys després, els científics s’esforcen en restituir aquell paisatge per obtenir més informació sobre els nostres orígens i els nostres companys de viatge en l’evolució.