El bloc de les activitats de l'IPHES

18 Jul, 2006

Catalanisme social i consciència d’espècie (IV)

Publicat per csb 21:02 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Articles i opinió

Aquí teniu el quart lliurament de la sèrie d'articles "Catalanisme social i consciència d'espècie", que des de fa unes setmanes publica Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al diari El Mundo del siglo XXI i que anem compartint amb vosaltres. El Nou Estatut, el sentit de la llengua, l'aposta per un catalanisme menys territorial i més divers, són alguns dels conceptes que valora en aquestes ratlles.

Després de vint-i-cinc anys de consolidació de la nació catalana, unes forces polítiques anomenades d’esquerres impulsen un nou Estatut amb el qual, una altra vegada, hi està d’acord el 90 % del Parlament català, mentre que al Parlament espanyol només té el suport del 60 % dels seus membres.

En quina situació es produeix aquest esdeveniment? Doncs en un moment d’unificació europea que avança però que està en crisi, una crisi industrial a causa de la deslocalització que es manifesta específicament en la pèrdua de poder de la burgesia catalana i en la preponderància dels complexos multinacionals que han anat invertint a Catalunya als darrers anys. La crisi, provocada com conseqüència d’una falsa globalització, encara genera més problemes; també hi ha tensions amb la resta d’Espanya, promogudes sovint per les forces reaccionàries del franquisme sociològic latent, producte de no haver-se fet unes Corts constituents i una ruptura democràtica.

A més, després en tornaré a parlar, la socialització de la revolució científica i tècnica ha provocat una desestructuració social sense precedents. En un moment en què encara no hi ha processos convergents que portin a noves estructuracions socials, sense madurar la socialització de la revolució industrial, ja hem de metabolitzar els canvis produïts per la revolució científica i tècnica.

I a això hem d’afegir que hem de ser conscients que, després de més de vint-i-cinc anys de catalanisme en democràcia, la nostra forma de govern cavalca sobre una realitat que ha canviat i que cal que entre tots fem canviar. El catalanisme polític no ha de ser l’eix per vertebrar el catalanisme social, ha de ser al revés, hem de fer emergir un catalanisme social basat en un projecte d’espècie i conseqüent amb la nova realitat de Catalunya i del planeta on vivim.

El catalanisme ha de ser integrador basant-se, però, en la diversitat social, no en l’homogenització territorial. Ha de ser un catalanisme carregat de coneixement de la nostra realitat específica, però que no oblidi els canvis que s’han produït. La planetització n’és el més important, de manera, que cal que aquesta perspectiva estigui en l’objectiu estratègic del nostre poble. Ara bé, no podem deixar de banda les profundes transformacions que han sofert les estructures domèstiques, la disminució de les religions com a fenomen socialitzador, així com el profund canvi econòmic de passar d’un país rural a un país industrial i, finalment, de serveis, en només tres segles.

El catalanisme que conserva la llengua com a manera peculiar de pensar i de comunicar, però que només es justifica per la necessitat que tenim els catalans de comunicar-nos amb la nostra història a partir d’uns objectius de futur, no per conservar-la com si fos un objecte fòssil. La llengua ha d’estar present arreu i per a tot, ha de ser una llengua nacional oberta a tothom ara que els fluxos demogràfic són canviats; ha de ser una llengua de la llibertat i de la igualtat d’oportunitats.

A Catalunya, la consciència d’espècie s’ha de manifestar amb un catalanisme menys territorial, transformat en un catalanisme conscient i volgut, que entre tots hem de començar a regenerar. Són temps de xarxes de pensament i d’acció, no de grans líders ni de grans idees; ben al contrari, personalment penso que, en una societat catalana alfabetitzada al 100 %, cal la participació i el debat per avançar cap a un altre tipus de consciència catalana, que ens introdueixi en una dinàmica catalanista específica però diversa.

Eudald Carbonell, director de l’IPHES i codirector del Projecte Atapuerca